Liberalisme espanyol segle XIX

El segle XIX
Canvis polítics. La irrupció del liberalisme
• Regència de Maria Cristina (1833−40)
Maria Cristina (mare d'Isabel II) regeix perque la seva filla és menor d'edat.
1era Guerra Carlina:
− Temps: 1833−1840.
− Causa: Pragmàtica Sanció. Divisió Liberals − Absolutistes.
− Bandos: Absolutistes o Carlistes: partidaris de Carles Maria Isidre (Carles V), volen l'antic règim, eren els
nobles, l'esglèsia...
Liberals o Isabelins: partidaris de la Revolució Francesa: els burguesos, els funcionaris i el proletariat.
− Lloc: País Basc, Navarra, Catalunya i Maestrat.
L'exèrcit Carlí va signar el Conveni de Bergara (1839), amb el que es van sotmetre a Isabel II. El conveni:
− Amnistia política: ningú anirà a la pressó.
− Incorporació a l'exèrcit depenent de la graduació.
− Mantenir els furs (lleis que tenia cada comunitat).
Estatut Reial del 1834:
L'Estatut el fa la Reina. Les Constitucions les fan les Corts.
Amb col·laboració de poders es declara que Espanya és un estat catòlic, conservador.
Maria Cristina forma un govern amb Martínez de la Rosa.
Bullangues:
Les Bullangues eren manifestacions de la gent dels pobles queixant−se per la situació.
Crisis de subsistència: Anys de mala collita, faltava menjar, crisis del pà.
Epidèmies: peste, còlera.
Protestes pels impostos: impostos del consum.
Sistema de quintes: només 1/5 part de la població anava a les guerres.
Manifestacions anticlericals en contra del que deia l'esglèsia: el qui neix pobre ha de morir pobre.
Govern progressista de Mendizábal:
1
1837 S'aprova una nova constitució, fins aleshores s'havia utilitzat la del 12.
Constitució del 37:
• Constitució progressista.
• Sobirania nacional.
• Col·laboració de poders.
• Sufragi sensatari.
• Espanya estat catòlic.
Llei de desamortització de Mendizábal:
Treure propietats perque passin a ser de l'estat. Ho fa per treure poders a l'esglèsia i enriquir−se
econòmicament. El govern espropia de les ordres religioses, sobretot les ordres que no es dediquen a la caritat
o serveis a la societat. Les terres les van comprar totes els burguessos i els nobles. Amb els diners, els governs
se'ls gasten tots en financiar la guerra contra els Carlistes.
1836 > Aquest govern cau en desgràcia amb les Bullangues i tot el relacionat amb l'esglèsia. La Regenta
canvia i crida als moderats, torna un govern moderat del 1836 al 1840.
Retorn del govern moderat
1840 Llei d'Ajuntaments: Per aquesta llei, la Reina s'atribueix el dret de triar els alcaldes de cada ciutat. Això
el poble ho veu com un pas absolutista i es possen en contra de la reina.
Espartero, que és heroi nacional, provoca moviments progressistes, entra al govern, fa que M. Cristina
dimiteixi i ell mateix es nombra regent.
• Regència d'Espartero (1840−1843)
Llei lliurecanvista, on deixa que entrin i surtin mercancies d'altres països.
Els industrials pressionen el govern perque no portin productes de l'extranger, però Anglaterra era productora
tèxtil i, al no poder travessar la frontera, Catalunya va sortir perjudicada i va haer la Bullanga de la Jamància.
Espartero, a pesar de ser progressista, va bombardejar Barcelona desde Motjuïch.
A arrel d'aquest fet, Espanya es revolta i Espartero surt del Govern. Llavors cosideren que amb 13 anys, Isabel
II ja és major d'edat. Es crea un govern moderat amb Isabel II com a Reina: Govern Moderat de Narvaez.
• La Dècada Moderada (1844−54)
Govern moderat de Narvaez
Narvaez crea un modern moderat en el que la reina té poder sobre ell.
Els Carlistes volien casar a Isabel II amb Carles VI (Comte de Montemolín), però van creure que no
funcionaria. Aquest fet va provocar la Segona Guerra Carlista.
Finalment Isabel II es va casar amb un cosí seu, Francesc d'Asís.
1844 el Govern de Narvaez crea el cos de la Guàrdia Civil, que reprimien a la gent que s'aixecava contra el
2
govern.
Concordat del govern de Isabel II amb la Santa Seu 1851, on diu:
• El govern mantindrà l'esglèsia.
• Espanya és un estat catòlic.
• La religió catòlica s'ha d'ensenyar a les escoles.
I a canvi l'esglèsia promet:
• Recolçar aquest règim.
• Acceptar les confiscacions desamortizacions de Mendizábal.
Constitució moderada 1845
• Sobirania compartida
• Sufragi censatari
• Poders compartits (col·laboració de poders)
• Espanya estat catòlic
Segona Guerra Carlista
Guerra coneguda com la Guerra de los Matineros. Es dóna a Catalunya per aquestes raons:
• Fracàs del projecte matrimonial d'Isabel II i Carles VI.
• Aliança entre absolutistes i progressistes contra els moderats.
• Els catalans tenen promés que si guanyen els Carlins retornaria la Generalitat de Catalunya.
Manifest de Manzanares
Aixecament dels liberals progressistes contra Narvaez. Manifest amb l'objectiu de justificar la revolta.
Demana que es respecti la constitució, la rebaixa dels impostos i la descentralització dels pobles.
Amb aquest manifest s'inagura el Bienni Progressista
• Bienni progressista (1854−56)
O'Donnell és el fundador d'un partit entre els liberals moderats i els liberals progressistes: la unió liberal.
Liberals moderats > Narvaez
Liberals progressistes > Espartero
Unió Liberal és un govern entre O'Donnell i Espartero.
Mendizábal ja havia mort.
1855 Llei de Madoz
Hi ha desamortització i posa les terres a subasta, molta gent es queda sense feina. L'objectiu de la
desamortització era obtenir diners per a la construciió del ferrocarril.
3
1855 Llei del ferrocarril
Permet a les constructores extrangeres que costrueixin el ferrocarril a Espanya. Els nobles tenien moltes terres
però no tenien diners en mà. Per això va haver desamortització. Els materials venien de l'extranger i els diners
marxàven fóra.
Aquesta mateix anys es fa la Primera Vaga General a Espanya, perque va malament i hi ha fortes dificultats
econòmiques.
O'Donnell s'alia amb Narvaez i retorna un govern moderat.
• Retorn del govern moderat (1855−68)
Crisi de subsistència. Fam del Cotó (indústria téxtil catalana > cotó venia d'Amèrica i estaven en guerra).
1866 Pacte d'Ostende
Amb aquest pacte volen fer fora el govern moderat i ja de pas a la reina. Això ho fan els progressistes i
després són recolçats per la Unió Liberal.
• Regència de Serrano
Revolució 1868: La Gloriosa
Personatges: Topete, Serrano i Prim. Que volien fer fora el govern moderat, a la Reina i als Borbons.
Es formen juntes revolucionàries que són governs alternatius per derrotar la Reina.
Milícies Nacionals són gent del poble que s'armen en contra de la Reina. Fan fora a la Reina i Prim es cap de
govern.
Costitució de 1869
• Sobirania nacional
• Sufragi universal masculí
• Divisió de poders
• Llibertat religiosa
A les corts es farà una elecció per triar un nou rei. Candidats:
• Isabel II (prometia de tot per tornar)
• Alforns (fill Isabel II)
• Carles (absolutista i Borbó)
• Maria Luisa Fernanda (germana Isabel II, el seu marit va fer molt per fer fora la reina)
• Espartero, Baldomero I (no volia la corona perque era vell i no tenia descendència)
• I moltes families reials europees...
Va sortir rei d'Espanya: Amadeu de Savoia, príncep d'Italia. L'esglèsia, els terratenents i els republicans no
volien aquest rei. Dos anys després, 1873, Savoia diu que marxa perque Espanya no es vol dominar.
Les juntes decideixen no possar rei: Sugeix la Primera República.
4
Tercera Guerra Carlina
L'any 1873 els Carlins van prendre novament les armes davant la possible consolidació de la República.
• La Primera República
Divisió dels republicans en : Federalistes (volen Espanya amb un govern per cada comunitat)
Unitaris (volen un govern centralitzat)
Presidents: Estanislao Figueras (Febrer−Maig) Unitari
Francisco Pi Margall (Maig−Juliol) Federal (es dóna cantonalisme)
Nicolas Salmerón (Juliol SEtembre) Unitari
Emilio Castelar (Setembre Gener) Unitari
Cantonalisme: la revolució no l'ha de començar el govern sinò el proletariat, comença a Cartagena i
Andalucia, perque els que treballaven allà eren jornalers. Deien que els que traballaven les terres eren els seus
poseidors.
Acaba la Primera República amb un cop d'Estat de Serrano i seguidament la seva dictadura, que va durar del
gener al desembre de 1874.
HISTÒRIA
−4−
5