Baixeu arxiu - IES Bernat Guinovart

Anuncio
MISOGÍNIA
ANTECEDENTS MISÒGINS DE L'ESPILL.
En trobem ja de dels inicis del cristianisme:
"Més amarga que la mort és la dona" .Aquesta afirmació apareix a l'Eclesiastès,llibre
sapiencial de la Bíblia, d'autor anònim, escrit a mitjan segle III a.C. i que tracta temes com el de les
injustícies socials, la resignació, etc.
Climent d'Alexandria, un dels pares de l'Església, (150-215 aprox.) diu:
"Ens avergonyeix reflexionar sobre la naturalesa de la dona"
Tertulià, també un dels pares de l'Església, (160-240) dóna el següent consell a les dones:
"Dona, hauries d'anar sempre de dol i vestida amb parracs, oferint, a les mirades de tots,
els teus ulls plens de llàgrimes de penediment, per fer oblidar que vas fer perdre el gènere humà. Dona,
ets la porta de l'infern"
Sant Agustí (354-430) :
"....el baró és la intel·ligència, i la dona els sentits del cos.(...) clarament es manifesta que
el diable no pot temptar-nos a no ser per aquella part animal que ve a ser com la imatge de la dona... per
això vigila el diable la planta de la dona per a que,
si alguna vegada cau en la delectació il·lícita, a l'instant s'apodere d'ella..."
Al segle VI, al concili de Mâcon, es discutí a instància d'un dels bisbes si les dones tenien
ànima o no i, doncs, si eren éssers humans complets.
A l'Edat Mitjana, malgrat la cavalleria i el culte cada cop més popular a la Verge, la teologia,
basant-se principalment en Aristòtil, tenia una concepció mesquina del sexe femení.Per a sant Tomàs
d'Aquino (1225-1274) la dona era un ésser humà inferior, defectuós i accidental, un home desviat com a
conseqüència d'una debilitat en els poders procreadors del pare.
Tomàs d'Aquino va romandre fidel al vell concepte de la Grècia clàssica (interpretat per Aristòtil)
que diu que la dona només aporta la "matèria" passiva de la seua descendència, mentre que l'home dóna
l'entitat espiritual, la "forma activa". La dona és principalment un desig sexual, mentre que l'home està
equilibrat. El seu objectiu únic és la procreació, ja que l'home pot fer tota la resta de coses millor que ella,
fins i tot les seues tasques domèstiques . Incapaç d'ocupar una posició important ni en l'Església ni en
l'Estat, està destinada a mirar l'home com el seu senyor natural i acceptar la seua autoritat sense
reticències.
"La dona està subjecta a l'home a causa de la debilitat de la seua naturalesa, tant pel que
fa referència a la ment com al cos (...) . L'home és el principi i la fi de la dona, com Déu és principi i fi de
qualsevol criatura".
(Tomàs d'Aquino:Summa Theologica)
Núria Cabré dóna molta informació sobre el tema al seu llibre Dona i literatura.La imatge de la dona en la literatura medieval.
(Editorial Laertes.Col·lecció Lectures i itineraris).
FRAGMENT DE LA TRAVIATA
La donna è mobile qual
piuma al vento, muta
d’accento e di pensiero.
Sempre un amabile
leggiadro viso, in pianto
o in riso, è menzognero.
La donna è mòbile, ecc.
È sempre misero chi a lei
s’affida, chi le confida
mal cauto il core!
pur mai non sentesi felice
appieno chi su quel seno
non liba amore.
la donna è mobile, ecc.
La mujer es voluble cual
pluma al viento, cambia
de idea y de pensamiento.
Su rostro amable y bello
siempre es engañoso,
tanto si ríe como si llora.
La mujer es voluble, etc.
¡Pobre del que confia en ella,
y le entrega incauto
el corazón!
Y, sin embargo, nadie se
siente plenamente feliz si de
su seno no bebe el amor.
La mujer es voluble, etc
Cites de caràcter misogin
"La femella és femella en virtut de certa falta de qualitats"
Aristòtil (384-322 a.C.)
"La dona és, admetem-ho, un animal inepte i estúpid encara que agradable i graciós"
Erasme de Rotterdam (1466 -1536)
"Hi ha un principi bo, que ha creat l'ordre, la llum i l'home, i hi ha un principi dolent que ha creat el caos, les
tenebres i la dona"
Pitàgores (580-500a.C.)
"El pare deu ser més estimat que la mare, car ell és el principi actiu de la procreació, mentre que la mare és tan
sols el principi passiu"
SantTomàs (12225-1274)
"Les dones estan per ser agradades. Després, unes es deixen, altres no...això va per províncies"?
C. J. Cela (1916-2002)
"A l’envellir, l'home construeix el seu rostre i la dona el destrueix"
J.W.Goethe (1749-1832)
"S'entén a les dones com s'entén el llenguatge de les aus: per intuïció o de cap manera"
Henry F. Amiel (1821-1881)
"El domini masculí és indispensable per a que els homes puguen apropiar-se del producte de la fecunditat femenina"
L'Alcorà.
"Oh, quina plaga, quin avorriment, quin tedi es haver de tractar amb elles més temps que els breus instants en que
són bones per al plaer"
Quevedo (1580-1645)
"Per moltes raons no és bo que la dona estudie i sàpiga tant"
Mòliere (1622-1673)
"L'home que als vint anys no creu en la dona no té cor, i el que segueix creient en ella als quaranta ha perdut el seny"
Noel Clarasó (1905-1985)
"Si la dona fos bona, Déu en tindria una"
Sacha Guitry (1885-1957)
"Així que han trobat marit, es converteixen en màquines de fabricar nens, en perpètua adoració del fabricant”
Henry Beyle Stendhal (1783-1842)
"El secret de l'ànima de les dones és mancar d'ella per complet"
Enrique Jardiel Poncela (1901-1952)
"La dona castra l'home i el converteix en anyell"
Jack Nicholson (1937-)
"La dona és un home inferior".
Aristòtíl "Poètica" (323 a. de C.)
"La dona té forma d'àngel, cor de serp i ment d'ase"
Proverbi alemany
"Tal és l'estupidesa del caràcter de la dona que en totes les qüestions li incumbeix desconfiar de si mateixa i
obeir al marit"
Confucio (ca. 500 a. dc C.)
"D'aquells que van néixer com homes, tots els que van ser covards i malvats van ser transformats, en el seu segon
naixement, en dones"
Plató "Timeo" (ca. 360 a. de C.)
"El contacte (amb la sang menstrual) agra el vi nou, els conreus als que toca es tornen estèrils (...), els eixams
d'abelles moren, fins i tot el bronze i el ferro s'oxiden de seguida, i una olor horrible omple l'aire. Si l'assaboreixen,
els gossos embogeixen"
Plinio e! Veiï "ïT. natural" (any 77).
"Les coses desitjables de la vida son: primer, el whisky; segon, el tabac; tercer, els cavalls; quart, les armes, i cinquè,
les dones"
Indis arapaho (1835)
"Una dona sols és una dona, però un bon cigar és tabac"
Rudyard Kipling/'EIs promesos" (1885)
"Les nenes comencen a parlar i a tenir-se en peus abans que els nois perquè les males herbes sempre creixen més de
pressa que els bons conreus"
Martín Lutero "Converses de sobretaula" (1533)
"És evident que tots els desastres, o una enorme proporció d'ells, es deuen al caràcter disolut de les dones"
Lleó Tolstoi “Diari” (19-XII-1900)
"Està intrínsicament embullat en la matèria (és a dir, la mare) i, a més, és alguna cosa viscosa, bruta i regalimosa
que et fa vomitar"
Jean-Paul Sartre "La nàusea" (1938)
"Un cavaller és qui es treu el barret abans de copejar a la seva esposa"
Acudit britànic (1920)
"La política és una dona. Si ets el seu amant desgraciat, et decapitarà d'una mossegada"
Hitler
"Un home pot matar impunement a la seva esposa, mare, filla, germana, tia neboda o cosina per part paterna si creu
que és culpable d'adulteri"
LIei promulgada pel Consell Revolucionari d'Iraq (1990)
(Fragments trets del llibre La morena de la copla de Andrés Sopeña Monsalve. Ed. CRÍTICA)
“La carrera esencial de todas las mujeres es la carrera de mujer de su casa . ¿Os parece poco? ¿Os parece que la mujer
vale para más? . Pues os equivocáis. La mujer apenas vale para más que para mujer de su casa” 1
“... la Naturaleza ha hecho a la mujer para la ternura, para el suspiro por los pequeñuelos, para ser nido caliente, para
sacrificarse sin aguardar retorno, para ser esposa y ser madre.”2
“Las dotes sorprendentes de algunas mujeres, puestas de relieve por la moderna evolución social, son admirables
precisamente porque constituyen una excepción, y deben seguir siéndolo” 3
“Cada cosa en su sitio. Y el de la mujer no es el foro, ni la clínica, ni el laboratorio, ni el taller o la fábrica, sino el hogar,
cuidando de la casa y de los hijos, formando los hábitos primeros y fundamentales de su vida volitiva y poniendo en los
ocios del marido una suave lumbre de espiritualidad y de amor...
No importa que las futuras madres de los hijos de España sean sabias, que memoricen y recuerden múltiples
nociones científicas, sino, sobre todo, que estén capacitadas para cumplir debidamente la función altísima de esposas y
madres, destino fundamental de la mujer.” 4
“Se han abierto de nuevo las puertas de las viejas y vetustas Universidades. Por ellas entra un tropel de muchachas con el
semblante sano y la piel bronceada... Su paso deja en el ambiente cálidos olores de algas marinas y de tomillos y
espliegos... ¿Podrán decir los que las contemplan que los estudios han borrado su feminidad? ¡No y mil veces no! La
mujer es como la rosa, que por más cuidados que le dedique el jardinero, jamás podrá convertirla en clavel..., cambiarla
de especie.”5
“Los médicos de familia sabemos por experiencia que, al llegar al final de los cursos académicos, somos requeridos con
frecuencia para asistir a jóvenes adolescentes que han perdido el apetito, les aquejan insomnios, padecen frecuentes
jaquecas , se sienten decaídas, sufren desarreglos menstruales y presentan los síntomas de la cloroanemia: son estudiantes
de bachillerato superior, que han de hacer esfuerzos superiores a su capacidad física e intelectual para seguir con
provecho los estudios y llegan a finales de curso agotadas...
Si, terminado el bachillerato, la muchacha se decide o la aobligan sus padres a seguir una carrera superior, es
muy posible que aquellos trastornos aumenten y la salud física de la joven quede comprometida durante mucho tiempo.”6
“... entregadas a la memorización de volúmenes indigestos y a menudo incomprensibles; obligadas a un trabajo mental
para elllas excesivo, que roba riego sanguíneo a regiones orgánicas fundamentales para su porvenir de mujeres; sometidas
a insomnios por la urgencia de competir con los muchachos...”7
“Yo no sé a qué será debido, pero he de consignar un hecho que no se me podrá negar: y es el de que la proporción de
mujeres con título universitario que no se casa es muy superior al de las que lo hacen sin poseer título académico.”8
“... preferimos a aquella callada y silenciosa, que nos considera maestros de su vida y acepta el consejo y la lección con la
humildad de quien se sabe inferior en talento.”9
“... mucho más provechoso y práctico que saber demostrar que los tres ángulos de un triángulo valen dos rectos es para la
mujer guisar un plato de patatas de seis maneras distintas. Aquel teorema no ha de resolverle ninguna dificultad; en
cambio, la preparación de estos modestos manjares puede contribuir a aumentar la estima de su esposo, la gratitud de sus
hijos y la paz de su hogar.”10
1
Vilariño, Remigio, “¡Educad, educad!”, en De broma y de veras, nº 480, Bilbao, El mensajero del Corazón de Jesús, nov.1952.
Beguiristain, Santos, La aventura de casarse , Madrid, Propaganda Popular Católica, 1960
3
Defrance, Marie-Madeleine, p. 52.
4
Maíllo, Adolfo, Educación y Revolución. Los fundamentos de una Educación Nacional,p.93. Madrid, Editoria Nacional, 1943
5
Medina, 5 d’octubre de 1941.
6
Corominas, Federico, President de la Real Academia de Medicina de Barcelona.
7
Maíllo, Adolfo. p.93.
8
Corominas, Federico
9
Juanes, José , en Medina, 9 de maig de 1943.
10
Maíllo, Adolfo. p.100.
2
Documentos relacionados
Descargar