189 A fons-accident.qxd 22/06/2004 15:53 Página 8 A FONS Les darreres estadístiques fetes públiques pel Ministeri de Treball i Afers Socials referents a la sinistralitat laboral amb indicació d'accidents amb baixa laboral i amb resultat mortal ens consoliden, un cop més, entre els últims països de la Unió Europea en matèria de seguretat en el treball. Aquesta situació llargament denunciada per les diferents organitzacions sindicals, així com la repercussió mediàtica del tractament dispensat a certes resolucions judicials dictades recentment ens ha mogut a la redacció d'aquest article sense més pretensió que convidar a la reflexió sobre algunes de les diferents respostes que des de la jurisdicció es poden obtenir pels justiciables. Accidents laborals Rosa Sánchez Sánchez Col·legiada núm. 19.093 L'accident de treball: tractament legal i jurisprudencial L'àmbit de protecció que l'ordenament jurídic dispensa al treballador en matèria de seguretat en el treball ha estat objecte de regulació des dels orígens propis del Dret Laboral. La vigència de la Constitució espanyola de 1978, l'Estatut dels Treballadors, i la incorporació al nostre ordenament de directives comunitàries, convenis i resolucions internacionals (especialment de l'OIT), han configurat un ventall normatiu prou ampli que va des de la prevenció del risc d'accident (Llei de prevenció de riscs laborals, reformada al desembre de 2003), fins a la reparació de les seves conseqüències (veterana previsió del Dret civil en l'ordre de reparació del dany produït mitjançant la indemnització corresponent), tot i passant per l'elevació de la seguretat dels treballadors a la categoria de bé jurídic protegida pel Codi Penal de 1995 com a plasmació del mandat constitucional de l'article del 40.2 CE 8 MÓN JURÍDIC MAIG 2004 IMSI Albert Llorens Valverde Col·legiat núm. 13.127 Aquest marc normatiu ha establert un sistema que imposa a empresaris i treballadors un seguit de conductes ex ante que tendeixen a proscriure la possibilitat de qualsevol accident laboral tot i evitant el risc, com altres conductes ex post facto que pretenen reparar els efectes de l'accident laboral ja esdevingut. Possibles vies d'actuació davant d'un accident de treball amb concurrència d'infracció de normes de prevenció de riscs laborals en el si d'una relació de treball per compte d'altri Malgrat que les possibles vies de reclamació davant d'un accident laboral s'estenen en els diferents àmbits civil, penal, social i administratiu, a ningú no se li escapa que les que centren la màxima atenció del professional del dret derivada de les pretensions del client (treballador o empresari) són aquelles que vénen referides a la quantia de la possible indemnit- zació a favor del treballador accidentat, o, si s'escau, dels perjudicats de la seva mort, sense deixar de banda la hipotètica sanció penal i administrativa (aquesta última sense tractament en aquest breu treball). Per això aquest article se centra bàsicament en alguns dels temes que, com a conseqüència d'haver estat objecte d'un tractament jurisprudencial específic o d'un canvi en la seva interpretació, puguin resultar més útils a l'activitat de l'advocat. Aquests són els següents: ◆ Compatibilitat entre les reclamacions civils i laborals, de les indemnitzacions i prestacions satisfetes per accident de treball i la derivada d'actes culposos "…Es doctrina reiterada de la Sala 1ª la de la compatibilidad de la indemnización satisfecha por accidente de trabajo y la dimanante de actos culposos, ya que la reglamentación especial no sólo no restringe el ámbito de aplicación de los art 1902 y 1903 del Códi- 189 A fons-accident.qxd 22/06/2004 15:53 Página 9 A FONS go Civil, reguladores de la culpa extracontractual, sino que explícitamente viene reconociendo su vigencia, al admitir expresamente la posibilidad de que pueden derivarse del hecho cuestionado otras acciones que las regidas por la legislación laboral, exigibles las mismas ante la jurisdicción civil." STS-1a, de 07.03.94. ◆ Nova concepció de la culpa a efectes de determinació de la responsabilitat "El concepto moderno de culpa no consiste solamente, según el criterio clásico, en la omisión de la diligencia exigible según las circunstancias del caso, ya que actualmente se ha ampliado el concepto de la culpa para abarcar aquellas conductas donde hay negligencia sin una conducta antijurídica y aquellas otras en que partiendo de una actuación diligente y lícita, no sólo en su LA JURISPRUDÈNCIA DISTINGEIX ENTRE IMPRUDÈNCIA TEMERÀRIA I PROFESSIONAL inicio sino en su desarrollo, se entiende existente también una conducta culposa en virtud de un resultado socialmente dañoso que impone la desaprobación de la acción o de la conducta, por ser contraria a los valores jurídicos exteriorizados, es decir, es una conducta socialmente reprobada." STS-1a, de 07.03.94. "…, erigiendo junto al criterio clásico el principio de la responsabilidad por riesgo o sin culpa, que responde a las exigencias de nuestros tiempos." STS-1a de 08.11.90. ◆ Compatibilitat entre la jurisdicció civil i la laboral sense possibilitat d'apreciació de l'excepció d'incompetència de jurisdicció "…La Ley de Procedimiento Laboral…atribuye al orden jurisdiccional social con exclusividad el conocimiento de los litigios que se promuevan dentro de la rama social del derecho, pero… la competencia laboral se encuentra referida a las cuestiones que afectan directamente al propio ámbito del contrato de trabajo que vincula al trabajador y al empresario y a aquellos otros relacionados con los conflictos colectivos, la Seguridad Social y las Mutualidades. Tal circunstancia no concurre…cuando se ha producido un resultado dañoso como consecuencia de un hecho realizado en los quehaceres laborales, lo cual excede de la específica órbita del contrato de trabajo y permite entender que su conocimiento corresponde al orden civil por el carácter residual y extensivo del mismo…" SAP Cuenca núm. 33/2000 de 09.02 i STS de 10.04.99. ◆ Quàntum de la indemnització i aplicació del Barem de la Llei 30/1995 Els criteris que segueixen els tribunals civils i penals a l'hora de fixar l'import de la indemnització responen a un criteri finalista, per proporcionar en la mesura del possible una satisfacció com a compensació al patiment causat (pretium doloris), el qual, generalment, implicarà l'aplicació de criteris de valoració del dany causat particularitzat en cada cas per part del jutjador, i només amb caràcter merament orientatiu admeten l'aplicació del barem contingut a la Llei 30/1995. ◆ Naturalesa de la responsabilitat civil dels condemnats Unànimement la jurisprudència admet a l'àmbit que ens ocupa l'aplicació de l'anomenada "solidaritat impròpia", de creació jurisprudencial, o "per salvaguarda de l'interès social" que es produeix per garantia i protecció del perjudicat en els casos de responsabilitat extracontractual, quan en la concurrència culposa de varies persones s'apreciï anàloga graduació i, majoritàriament, quan no és possible la seva concreció en l'àmbit respectiu; solidaritat predicable igualment d'aquells que siguin estimats responsables (àdhuc fora de la relació laboral empresari-treballador com per exemple: arquitectes, aparelladors...) per aplicació del art. 1903 CC, que de conformitat amb l'article 1144 CC i de la pròpia doctrina jurisprudencial, impedeix l'apreciació de l'excepció processal de litis consorci passiu necessari. ◆ Compatibilitat entre el cobrament d'indemnitzacions derivades de contracte d'assegurança col·lectiva subscrit per l'empresari per cobertura dels riscos derivats d'accident de treball i les derivades d'altres responsabilitats (penal, extracontractual del 1903...) encara que concorri la renúncia per part dels beneficiaris "…Aun cuando los beneficiarios de la indemnización por el fallecimiento de un trabajador de la toma- MÓN JURÍDIC MAIG 2004 9 189 A fons-accident.qxd 22/06/2004 15:53 Página 10 A FONS dora del seguro -col·lectiu suscrit per l'empresahubieren recibido la suma asegurada a título de liquidación final y definitiva, renunciando a cualquier otra indemnización por el siniestro, tal renuncia se mueve dentro del ámbito estricto de la póliza, por lo que no cabe computarla a cualquier otra responsabilidad y menos a la derivada extracontractualmente por el cauce del artº 1903 CC…," STS AP Guadalajara 8/2003 de 17.01 amb cita STS 15.06.87. ◆ Tractament d'il·lícit penal Concurs de normes versus concurs ideal de delictes Com sigui que el delicte tipificat en l'article 316 CP és de risc, la línia jurisprudencial majoritària actual considera que, quan com a conseqüència de la infracció de normes de prevenció dels riscs laborals es produeixi el resultat que es pretenia evitar amb elles (la mort o les lesions del treballador) el delicte de resultat absorbirà al de perill com una manifestació lògica de la progressió delictiva per aplicació del principi d'absorció o consunció delictiva continguda en l'article 8.3 del CP (conflicte de normes). Però quan el mencionat resultat produït (la mort d'un dels treballadors) constitueixi únicament un dels possibles efectes de la conducta omisiva dels responsables de les mesures de seguretat, per trobar-se en la mateixa situació de perill altres treballadors de l'empresa haurà d'estimar-se la existència d'un concurs ideal de delictes que s'haurà de castigar ex article 77 del CP (per totes, STS 26.07.00). Determinació del subjecte actiu. "…La condición de sujeto activo en el delito del artº 316 C.P. recae no sólo en el empresario que actúa directamente o por delegación, sino en todos aquello s que tienen la posibilidad práctica de evitar la situación de peligro y estando jurídico-laboralmente 10 MÓN JURÍDIC MAIG 2004 l'accident esdevingut la condició de treball. Considera temerària la "...existencia deliberada de correr un riesgo manifiesto, innecesario y grave" (STSJ Catalunya 08.10.92) "...que no esté movida por motivo legítimo y comporte una conciencia clara del peligro, la conciencia del riesgo y la ausencia de la más elemental precaución" (STSJ Castilla-La de culpabilidad .." STS 10.04.01. De fet, la jurisprudència admet la responsabilitat d'administradors i encarregats del servei (art. 318 CP), incloent-hi "… la alta dirección, la media y la de simple rector de la ejecución o capataz …sin que pueda invocarse los estatutos o reglamentos profesionales del acusado en orden a las atribuciones que se le asignan…" STS 05.05.80. En la mateixa línia la STS 26.07.00 considera autors d'un delicte de l'article 316 CP, tant al director de fàbrica com al cap de seguretat i al responsable de prevenció d'accidents indicant que "...ello no obsta la existencia de una estructura organizativa destinada a la prevención de los riesgos inherentes a cada puesto de trabajo..no siendo tampoco obstáculo los argumentos relativos a la concreta decisión jerárquica de acuerdo con la estructura empresarial." Mancha 04.01.94); si no es donen els supòsits de gravetat citats, la imprudència es qualificarà com a simple, mantenint-se la consideració de laboral del accident. S'entendrà com a professional, la imprudència derivada del exercici habitual d'un treball o professió i de la confiança que aquest inspira en l'accidentat. IMSI ◆ Concurrència de culpes: tractament civil i penal Àmbit civil: "Al no adoptar la perjudicada -la treballadora- tales módulos precautorios, es clara su actuación concomitante en la producción del daño final, que si bien no excluye la obligación del agente l'empresari- de indemnizar, tal concurrencia de actitudes culposas determina la equitativa moderación en el montante del resarcimiento a satisfacer a la víctima" SAP Barcelona de 06.03.1999; "… el principio aplicable en esta materia es el de equidad, el cual se manifestará según las circunstancias concurrentes en cada caso…" STS-1a de 21.03.00. Àmbit penal: la imprudència empresarial afegida a la concurrent culpa del treballador, tot i contribuint amb la seva conducta negligent a causar el risc materialitzat en l'accident, determina la degradació, per part dels Tribunals, del tipus penal a un altre mes lleu, condemnant així, generalment, per contravenció lleu (falta) allò que sense aquesta intervenció culposa seria contemplat com a delicte. obligados a hacerlo no lo hacen, ya que la mención incluida en el tipo "legalmente obligado" no excluye la posibilidad de extender la responsabilidad del empresario a personas que trabajen a su servicio…", STS 14.07.99, "...todo ello sin perjuicio de que sea preciso examinar la conducta de cada acusado, su intervención en el caso enjuiciado, en aplicación del principio La imprudència del treballador. "…Es un principio definitivamente adquirido en el ámbito de las relaciones laborales el de la protección del trabajador frente a sus propias imprudencias profesionales, principio éste que inspira toda la legislación en materia de accidentes de trabajo, ya que la propia dedicación a la tarea encomendada concentra la mente del obrero en esa tarea y si tiene un descuido ha de ser protegido para evitar, pese a ello, el percance…". STS 05.09.01. La jurispruència distingeix entre imprudència temerària i professional: la primera, a diferència de la segona, implica la ruptura del nexe causal treball-lesió, perdent així La vinculació de la sentència absolutòria penal en la posterior civil. Només quedarà vinculada la sentència civil posterior, en el supòsit que la primera penal declari la inexistència dels fets pels que es va continuar el procediment; en cap altre cas la sentència penal prejutja la valoració dels fets en via civil puix "… que el principio de presunción de inocencia proclamado constitucionalmente, no es aplicable al ámbito de la responsabilidad civil ya que ésta no tiene una función punitiva o sancionadora, sino reparadora." (art. 24.2 de la CE i STS-1a de 27.11.95). ◆ Terrorisme i accident de treball La jurisprudència considera majoritàriament com accident de treball el sofert en un atemptat terrorista in itinere (STS 03.05.88) o al lloc de treball (STSJ País Vasco 23.01.92). Consideració que desgraciadament en aquests dies adquireix una virtualitat indiscutible si tenim en compte que una gran part de les víctimes dels brutals atemptats del 11-M eren treballadors que anaven als seus llocs de treball.