rrantsecap al N., mentres qu( al S. se presenten mes altes de nivell

(
rrantsecap al N . , mentres qu al S. se presenten mes altes
de nivell, lo qu' es digne d' observarse, puig que les burdigalianes de Bará com fa notar el Dr. Aimera (1), se soterran
cap al S., lo que proba que devían formar uu anticlinal, gastat ja per 1' erosió de les aygues constituint avuy 1' esplanada de Sant Vicens; aqueix moviment anticlinal qu' he ex­
posât es sens dubte efecte del moviment de balansa qu' ha
fet y qu' está fent, duplegantse en la comarca del Vendrell
pera tancar el Panadas, com ja el tenca en els mars miocenichs (2), se góns els estudis fets per eminents geolechs, res­
pecte de la formació del Panadés, ja que 'n aqueixa comarca
del Vendrell te termement la ratlla de máxima resistencia.
Les capes mes consistentes que están íormades per motllos
de fóssils fan que per 1' erosió de les aygues, siguin socavades, per salinarse les margues de sota, y se 'n desprenguin á
trossos, com ja se pot veurer al entrar á Sant Vicens, y que 'n
nonjunt desde lluny sembla una engraonada pera gegants.
Donchs be; entre 'ls sens nombre de fóssils qu' hi ha en
aqueixes capes solzament arrepleguí las següents especies:
Conus ponderosas, Broce?
— pelagicus, Broce?
— Berghausi, Micht.?
— ventricosus, Brong?
— Betulinoides, Lamk.
— sp.
—
cornuta, Ag. var. gigantea,
Alm. et Bof. (3).
Strombus Bon,ellii, Brong.
Murex Aquitaniens, Grat.
Rostellaria dentata Grat.?
Cerithium crenatum Broce var.
Turritella marginalis Broce.
— rolifera Lamk.
— turris Bast.
—
Cassis saburon, Lamk.
Pyrula rusticula, Bast.
— condita, Brong.
sp.
Lutraria lutraria Linn.
Panopaea Menardi Desh.
— Norwégica Speng.
Lucina globulosa Desh.
— borealis Linn.
— dentata Bast.
(1) «Reconocimiento de la presencia del primer piso mediterráneo
nades', D r . Aimera, p e g . 7.
(2) Cura de Geología, mossen Norbert F o n t . , p á g . 411.
(3) Dimensionebus majoribus quam ordinaria.
A i m e r a y Bofill.
en el Pa­