Text complet PDF | 1 MB - Universitat Oberta de Catalunya

Anuncio
Abril de 2008
L’activitat del Tribunal Català
de Defensa de la Competència:
activitat i perspectives
Lluís Franco i Sala
Abril de 2008
L’activitat del Tribunal Català de Defensa
de la Competència: activitat i perspectives*
Lluís Franco i Sala
Resum
De conformitat amb la Llei de Defensa de la Competència de l’any 1989, a Espanya hi havia un Servei i un Tribunal
de Defensa de la Competència que responien a un model centralitzat. Les raons adduïdes posteriorment a favor d’un
model de distribució de competències eren, entre d’altres, la convivència a la Unió Europea dels models comunitaris
amb els propis de cada Estat, i el fet que, si bé la legislació sobre defensa de la competència no podia atribuir-se a les
comunitats autònomes, sí que ho podia ser la seva execució. Després de la sentència 208/1999 del Tribunal Constitucional, que deixà la porta oberta a les comunitats autònomes que volguessin tenir organismes propis de defensa
de la competència, a Catalunya es crearen l’any 2002 el Tribunal Català de Defensa de la Competència (TCDC) i la
Direcció General de Defensa de la Competència. Les dues grans àrees d’actuació d’aquests òrgans catalans són la
vigilància per evitar conductes que impedeixin, falsegin o restringeixin, en tot o en part, la competència i el foment
de la lliure competència, actuacions que es coneixen per advocacy of competition. Entre les activitats del Tribunal hi
ha la realització de propostes de millora de la legislació, l’elaboració d’estudis i d’informes.
Paraules clau
Defensa de la competència perfecta, competències del Tribunal Català de Defensa de la Competència, advocacy of
competition.
Presentació
• Una és la lliure concurrència: no hi ha barreres d’entrada
i sortida a les empreses, i de fet cap agent pot influir en
el mercat, perquè el número de compradors i venedors
és molt alt i les quantitats produïdes o demandades per
cadascun d’ells són tan petites amb relació al total que la
seva influència sobre els preus és inapreciable.
• Una altra condició és l’homogeneïtat de productes. El consumidor és indiferent a comprar el producte d’una empresa
o d’una altra. És la idea de substituts perfectes.
• Una altra propietat és la informació i la racionalitat dels
agents. Els agents econòmics coneixen els preus de tots els
productes, els factors, les seves característiques i l’existència
de possibles substituts.
• La idea de mobilitat de recursos i factors de producció. Desplaçament dels treballadors entre àrees geogràfiques, les matèries
primeres estan accessibles a tots en igualtat de condicions.
Professor Antoni Meseguer (director dels Estudis
d’Economia i Empresa de la UOC)
La conferència d’avui girarà entorn de la idea de competència.
Aquest terme té diferents accepcions i definicions. Des del món
universitari, al qual jo pertanyo, aquest terme té un paper rellevant que tenim molt present en això que s’ha anomenat el
procés d’adaptació a l’espai europeu. Els plans d’estudis s’orienten
a desenvolupar competències que representen un repertori de
conductes que un estudiant ha de posseir relacionades amb un determinat perfil professional i amb el seu desenvolupament en una
feina concreta dins d’una organització. Aquesta accepció, que em
permetreu que la faci, no és la que tractarem en la xerrada d’avui.
Al diccionari posa “dret de decidir en virtut d’una autoritat
legal o d’un reconegut coneixement de la matèria”, però també és
la rivalitat d’interessos entre persones que persegueixen el mateix
objecte, especialment entre els que exerceixen el comerç o la
indústria. En el terreny de l’economia, la competència constitueix
un principi cabdal i, tot i la concepció negativa que hom pot tenir
d’aquest terme, són molts els beneficis socials i empresarials que
s’assoleixen en mercats de competència perfecta. Segons la teoria
econòmica, competència perfecta és aquella en què es donen
quatre condicions bàsiques.
Segons aquestes condicions que marca la teoria, la solució que
aquestes condicions porten, sota la teoria de l’equilibri general, és
aconseguir igualar l’oferta a la demanda, amb uns beneficis i maximitzant la utilitat dels consumidors i els beneficis de les empreses;
estat d’equilibri entre les rendes percebudes per les famílies i els
preus dels béns i serveis, i els factors i recursos productius destinats
a un ús més eficient, un ús en el qual el seu rendiment és més
alt. Aquesta és la teoria, però no hi ha cap mercat que satisfaci
* Conferència organitzada per Tribuna Oberta Vilafranca, que va tenir lloc el dia 29 d’abril de 2008 a l’Hotel Domo de Vilafranca del Penedès.
© Lluís Franco i Sala, 2008
© d’aquesta edició: Ajuntament de Vilafranca del Penedès i FUOC, 2008
Abril de 2008
L’activitat del Tribunal Català de Defensa de la Competència: activitat i perspectives
plenament aquestes condicions teòriques. Encara que són molt
restrictives, sí que podem mantenir aquesta idea de competència
perfecta com a referència. Les empreses que es trobin aquest
tipus de mercat i vulguin obtenir més beneficis han de recórrer
necessàriament al màxim aprofitament de la tecnologia, innovant
i incorporant els últims avenços en tècniques productives.
En competència perfecta, la cerca de majors beneficis va associada a la combinació més eficient i rendible dels factors productius
i a la modernització tecnològica. Per tant, és un objectiu molt
important vetllar per aquesta defensa de la competència, per
tal d’aproximar-nos en la mesura que sigui possible als beneficis
que s’atribueixen des d’un àmbit més teòric. En aquest marc es
constitueix el Tribunal Català de Defensa de la Competència, organisme autònom de caràcter administratiu creat en exercici de
les competències executives de la Generalitat, que té per missió
garantir la defensa de la competència en el territori de Catalunya.
Avui, de mans del seu president, l’honorable senyor Lluís Franco
i Sala, coneixerem amb més detall l’activitat del Tribunal Català
de Defensa de la Competència i les seves perspectives, de quina
manera aquesta cultura de la competència pot resultar beneficiosa
per al món empresarial i per al conjunt de la societat.
Moltes gràcies.
Conferència
Lluís Franco i Sala
Molt bona tarda a tots. En primer lloc, voldria agrair a la Universitat
Oberta de Catalunya, a l’Ajuntament de Vilafranca i a les diferents
entitats que col·laboren amb la Tribuna Oberta de Vilafranca poder
ser avui en aquesta hora amb tots vostès. Voldria parlar d’un tema
que personalment penso que és un tema important per a la nostra
economia, tant per a la economia catalana com per a l’economia
de les petites i mitjanes empreses, dels autònoms, etc. Es tracta
del tema de la defensa de la competència, del qual comentaré
alguns aspectes concrets.
La primera pregunta que ens farem és: per què des dels poders
públics s’ha de defensar i promocionar la competència? En segon
lloc, comentaré el que estem fent a Catalunya amb el Tribunal de
Defensa de la Competència, un tribunal que va néixer el 2003,
ja que abans no havia estat possible perquè va ser necessari una
sentència del Tribunal Constitucional que reconegués la possibilitat
que aquelles comunitats autònomes que ho desitgessin poguessin
crear aquest tipus d’organisme per defensar la competència. En
tercer lloc, intentaré transmetre alguns beneficis que crec que hi
ha en les comunitats autònomes que hem creat òrgans de defensa
de la competència. I, finalment, explicaré que l’any passat va ser
modificada la normativa estatal en matèria de competència i, com
a conseqüència d’aquesta nova llei, la llei 15/2007 de juliol de l’any
passat però que va entrar en vigor a la tardor, encara es poden
fer moltes més coses per defensar la competència.
Defensa de la competència perfecta
des dels poders públics
La primera qüestió era: amb la quantitat de coses que han de fer
els poders públics, per què també han de defensar i promocionar
la competència? Penso que el professor Antoni Meseguer ha
centrat molt bé el tema. Quan parlem de defensa i promoció de
la competència des dels poders públics ens plantegem dues preguntes. La primera, la que acabo de fer: per què? Amb la necessitat
que tenim de fer infraestructures, de millorar les condicions de
treball i assolir la plena ocupació, de lluitar contra la inflació, per
ser a determinats serveis socials, per què també hem de dedicar
esforços per millorar la competència? La segona és que, si aquest
és un objectiu que nosaltres hem de tenir també des dels poders
públics, què és el que es pot fer des de l’administració per millorar
la competència?
Però, per què ha de ser un objectiu? El professor Meseguer
ho ha explicat molt bé. La situació ideal és que els mercats avancin cap a la competència perfecta, però de vegades no és així i
el mercat no actua cap a la competència perfecta ni produeix
una assignació òptima dels recursos, i això va en detriment tant
dels consumidors com de possibles empreses que coincideixen
en aquest mercat. Per què passa? Pot passar perquè de vegades
els mercats, per molt que la teoria econòmica i els professors ho
dissenyem, no acaben de funcionar com ho haurien de fer. Per
exemple, si hi ha un monopoli, és difícil que aquesta empresa
ofereixi els millors preus, quantitats, serveis per a d’altres empreses o per als ciutadans, o tots sabem que, per molt que parlem
de la societat de la informació, moltes vegades la informació és
asimètrica. No tothom té la mateixa informació i això fa que alguns juguin amb avantatges respecte als altres. Davant d’aquest
panorama, el que intenten fer els organismes públics és introduir
mecanismes reguladors per millorar aquests mercats que tenen
aquests problemes. També hi ha un altre tipus de comportaments;
hi ha una tendència lògica que es produeixin comportaments
anticompetitius per part d’empreses que estan en situació de
domini. Aquests comportaments en principi poden beneficiar el
compte d’explotació d’una o diverses empreses, però limiten les
possibilitats d’activitat d’altres empreses o perjudiquen greument
els comptes d’explotació d’altres empreses per mecanismes que
acaben alterant i perjudicant els consumidors i el conjunt dels
ciutadans. Davant d’això hi ha la possibilitat d’aplicar el sistema
de defensa i promoció de la competència.
Beneficis de la competència perfecta a escala
macroeconòmica i microeconòmica
A més a més que es produeixen aquests comportaments i que
hi hagi autoritats que vetllen perquè no es produeixin conductes
d’anticompetència, hi ha una realitat que demostra qualsevol
comparació d’estudi d’economia aplicada. On hi ha competència
hi ha beneficis macroeconòmics i microeconòmics. On no hi ha
© Lluís Franco i Sala, 2008
© d’aquesta edició: Ajuntament de Vilafranca del Penedès i FUOC, 2008
Abril de 2008
L’activitat del Tribunal Català de Defensa de la Competència: activitat i perspectives
competència difícilment es produeixen aquests beneficis. A la gràfica podran veure alguns d’aquests beneficis micro i macroeconòmics. Des del punt de vista microeconòmic, si hi ha competència,
nosaltres com a ciutadans o com a empreses ens trobem que els
preus són més reduïts, hi ha més producció i més serveis, més
possibilitat d’elecció per als consumidors, millor servei d’atenció,
s’afavoreix que puguin entrar més competidors, és protegeix la
petita i mitjana empresa ja que s’eviten comportaments d’abús
de posicions de domini del mercat, perquè això va en detriment
de la petita i mitjana empresa i els autònoms. En definitiva, hi ha
una assignació més eficient dels recursos.
Això, des d’un punt de vista microeconòmic, però també té
uns efectes macroeconòmics. Basta comparar les economies de
diferents països on hi ha competència i on no hi ha. Les dades
sempre reflecteixen el mateix. On hi ha competència normalment
les taxes d’inflació són més baixes. On hi ha competència hi ha
un creixement econòmic més important. Hi ha més possibilitat
de crear ocupació, de riquesa, d’empreses. Aquí moltes vegades
hi ha una tendència a protegir el mercat, però hi ha una cosa
que és certa: per competir en els mercats globals és imprescindible competir en els mercats interns. No hi ha empreses que no
competeixin en els mercats interns que estiguin capacitades per a
competir a escala global perquè agafen ineficiències i després és
molt difícil competir en qualitat, tipus de productes, preus, satisfer
en darrer terme la demanda dels consumidors. Tot això en termes
macroeconòmics dóna més riquesa en països que han optat per
defensar la competència. Quins països defensen la competència?
Per exemple, la competència està perfectament defensada als
països nòrdics, al Canadà i als Estats Units, a Nova Zelanda, a
Austràlia i a molts països de la Unió Europea. Són països on els
termes de competència estan defensats des del sector privat i
també públic.
Paper del sector públic en la defensa
de la competència: vigilància, foment de
la lliure competència i informació i difusió
La segona pregunta. Què pot fer una administració, el sector
públic, per defensar la competència? Podríem dir-ne més, però
hi ha tres funcions cabdals. La primera és la funció de vigilància.
S’ha de vigilar i evitar conductes que produeixin o puguin impedir,
restringir o falsejar la competència. Exemples: Que hi hagi un acord
pel qual alguns decideixin distribuir-se el mercat i no competir
entre ells. O, per exemple, un acord de preus per a fixar els preus
per sobre d’una situació de competència. També pot ser que un
agent econòmic que està en posició de domini abusi imposant
unes condicions a la resta d’empreses que operen o treballen en
relació amb ella. Aquí s’ha de focalitzar la vigilància.
La segona funció, que cada vegada tindrà més importància a
escala internacional quan discuteixen les autoritats de diferents
països, és la promoció o el foment de la lliure competència (en
anglès, advocacy of competition). Una autoritat no només està
per a emetre expedients sancionadors, sinó que també està per a
facilitar propostes que millorin les condicions de competència. Es
fan propostes per millorar les normes. La normativa de defensa
de la competència l’ha de complir igual el sector privat o públic.
Una empresa pública no queda exempta de complir les normes
de la competència. Nosaltres hem tingut de vegades denúncies
contra entitats públiques perquè algú ha entès que actuava en
contra de la competència.
L’última funció és la d’informació i difusió pública: transmetre
els beneficis de la competència i també informar que hi ha entitats, instruments, al servei de les empreses i els ciutadans que es
poden utilitzar per a defensar i exercir els drets en relació amb la
competència.
Actuacions dels organismes de defensa
de la competència a Catalunya
El segon tema és comentar el que s’està fent a Catalunya. Aquí, fins
al començament del 2003, no podíem tenir les nostres institucions
de defensa de la competència. Això era així perquè ho recollia la llei
de 1989 de defensa de la competència espanyola, que era la que
substituïa la llei de 1963, ja que Espanya va ser, paradoxalment,
un dels Estats que primer va tenir una normativa en matèria de
defensa de la competència. Va ser una normativa que va exigir
els Estats Units. Els primers de tot van ser els Estats Units a finals
del segle XIX, davant de la por que hi havia als monopolis al segle
XIX. Hi havia molta por que la primera empresa que es situés en
el mercat ofegués les possibilitats d’altres empreses.
Hi havia aquesta normativa estatal i la llei del 1989 va muntar
un sistema mitjançant el qual hi havia unes úniques autoritats
centralitzades per al conjunt de l’Estat espanyol. Hi van haver
dos recursos d’inconstitucionalitat, del govern basc i català, que
demanaven la possibilitat que, en aquells temes que no excedissin
l’àmbit de la comunitat autònoma, si així ho volien, poguessin crear
els seus propis òrgans per defensar i promocionar la competència.
La sentència del Tribunal Constitucional és de l’any 1999. Va trigar
10 anys, però va donar la raó parcialment i això va permetre que
les comunitats autònomes que vulguin ara puguin crear els seus
òrgans de competència.
Els objectius que nosaltres ens hem plantejat és defensar els
ciutadans i les empreses gràcies als expedients. En segon lloc, realitzar propostes per millorar la competència mitjançant els informes
i estudis que anem fent, difondre els beneficis de la competència
mitjançant les accions d’informació i difusió, i participar en organismes i institucions de defensa de la competència tant en l’àmbit
estatal com en l’àmbit internacional.
En síntesi, des del gener del 2003 fins a l’abril del 2008, en
matèria d’expedients sancionadors, hem tingut 68 casos en els
quals s’ha estudiat si hi podia haver alguna pràctica contrària a
la competència i això ha donat lloc a 26 resolucions. D’estudis i
informes, n’hem fet 56 i, d’informació i difusions, 11 publicacions,
jornades, fulletons, etc.
© Lluís Franco i Sala, 2008
© d’aquesta edició: Ajuntament de Vilafranca del Penedès i FUOC, 2008
Abril de 2008
L’activitat del Tribunal Català de Defensa de la Competència: activitat i perspectives
En relació amb la pràctica restrictiva ens solen preguntar de
quines activitats són els expedients. En primer lloc, tenim el tema
de la distribució comercial, on hem vist 10 casos, serveis (ascensors, traductors...), casos de distribució de premsa, entitats
públiques, casos d’energia, temes d’autoescoles, col·legis professionals, etc.
La nostra finalitat no és posar sancions. Nosaltres volem defensar i promocionar la competència, però, si ho analitzem i hi
ha activitats contràries, aleshores posem una sanció. Pot ser una
sanció de deixar d’exercir la pràctica o, per exemple, una sanció
de donar informació i difusió de l’activitat que han fet contrària
a la competència. Per activitats econòmiques, primer tenim el
tema de les autoescoles, el tema d’energia, distribució comercial,
col·legis professionals i diferents activitats de negoci.
El segon bloc eren els informes i estudis: aquesta funció de col·
laborar per millorar les situacions de competència. Tenim informes
que hem fet a instància del propi tribunal (19), informes que ens
ha demanat algun departament de la Generalitat (3). Tot això
és pot veure a la pàgina d’Internet www.tcdc.cat. Per exemple,
ens van demanar si hi havia competència o no en el tema de
les benzineres a Catalunya. Nosaltres vam fer un estudi on vam
analitzar les 590 benzineres que hi havia a les vies interurbanes
i vam analitzar si hi havia competència o no, com milloraria si hi
hagués més competència, etc. Vam trobar algunes coses curioses.
El consumidor, tot i no ser conscient, està disposat a desplaçar-se
sis minuts de temps o, a les autopistes, dotze minuts per trobar un
millor preu. Vam estudiar on hi havia competència o no, perquè
hi ha força concentració en matèria de benzineres, i vam veure
que, on hi havia competència, per litre sortia en vies interurbanes
1,32 cèntims i, per a autopistes, 2,60.
Millores gràcies a les actuacions del Tribunal
Aquestes actuacions del Tribunal han representat millores? Algun
benefici? El primer és que la instrucció i la resolució dels expedients
es realitzen més a prop dels fets i de les parts interessades. El fet
que siguin més a prop dels ciutadans ha permès que petites i
mitjanes empreses, així com organismes de consumidors, s’hagin
adreçat a nosaltres. Així s’ha multiplicat per dos el nombre d’assumptes dels quals es té coneixement en relació amb els assumptes
dels quals es tenia coneixement de Catalunya en l’àmbit estatal.
Això ha permès que una empresa petita difícilment es plantejaria
–per costos de temps, diners, assessors– presentar una denúncia
d’una altra empresa que creu que no compleix la competència.
O un ciutadà va anar a les autoescoles d’una població i més de
vint autoescoles tenien les mateixes condicions i preus, i ho va
denunciar. Això és més fàcil fer-ho si tens les institucions a prop.
Nosaltres fem estudis en l’àmbit del que afecta Catalunya. A la
Comissió Nacional de la Competència fan estudis que afecten tot
l’Estat espanyol. Hi ha molts més beneficis que suposa tenir un
organisme autonòmic de defensa de la competència.
Abans també parlava dels països que més defensen la competència. Aquests països tenen sistemes descentralitzats de defensa
de la competència. Hi ha una autoritat global per a tot l’Estat i
després diferents unitats administratives amb les seves pròpies
autoritats de defensa de la competència.
Nova llei de defensa de la competència
L’últim punt era la nova llei de defensa de la competència, aprovada el mes de juny de l’any passat com a resultat de les esmenes
que es van presentar al Congrés, que possibilita que els organismes
autonòmics de defensa de la competència facin coses que fins
ara no podien fer. Tot i que hi havia la sentència del Tribunal
Constitucional, la llei del 2002, que és la que distribuïa competències entre l’Estat i les autonomies en matèria de defensa de
la competència, va establir que en determinades qüestions, tot
i que no fossin d’un àmbit supraautonòmic (és a dir, que només
afectessin una autonomia), quedava la competència reservada
per actuar exclusivament el que era abans el Tribunal Espanyol
de Defensa de la Competència o l’actual Comissió Nacional de
la Competència.
La nova llei de defensa
de la competència possibilita que
els organismes autonòmics de defensa
de la competència facin coses
que fins ara no podien fer.
Per exemple, la competència relacionada amb ajuts públics;
això quedava reservat a l’antic Tribunal Espanyol de Defensa de
la Competència. O també les concentracions. Per molt que una
concentració afectés una comunitat autònoma, l’informe el feia
l’antic Tribunal Espanyol de la Defensa de la Competència. Per
això, quan hi va haver alguna operació energètica molt important que va afectar moltíssim Catalunya, tot i ser així, Catalunya
no va poder fer cap informe sobre com l’afectava perquè la
competència la tenia l’Estat. Això s’ha modificat i ara tenim més
competències. Ara elaborem informes sobre ajuts públics. Si els
ajuts públics afecten negativament els drets d’alguna empresa
o els consumidors, ara podem elaborar aquests informes des de
l’àmbit econòmic. Respecte a la legitimació per a impugnar davant
la jurisdicció contenciosa-administrativa, s’admet qualsevol acte
de les administracions autonòmiques o locals o qualsevol norma
en grau inferior a llei que pugui representar obstacles a la defensa
de la competència.
També hi ha la funció d’arbitratge. Si hi ha dues empreses que
tenen una disputa en matèria de competència, es poden sotmetre
a l’arbitratge dels òrgans catalans de defensa de la competència.
Ja, per acabar, hem de parlar de la matèria de concentracions.
Quan hi hagi una concentració que afecti de manera molt especial
una autonomia, l’actual Comissió Nacional de la Competència
ha de sol·licitar l’informe als òrgans d’aquella comunitat de com
pot afectar aquella concentració qualsevol sector de l’activitat
econòmica al territori, per elevar després el seu informe al govern
© Lluís Franco i Sala, 2008
© d’aquesta edició: Ajuntament de Vilafranca del Penedès i FUOC, 2008
Abril de 2008
L’activitat del Tribunal Català de Defensa de la Competència: activitat i perspectives
de l’Estat, que és qui té la competència última per a autoritzar o
no autoritzar respecte a això.
Estic absolutament convençut que defensar la competència
és bo per a les empreses, per a les petites i mitjanes, encara més,
però per a totes, per als consumidors i ciutadans, per al conjunt
de les administracions públiques, i perquè l’economia funcioni
millor. El fet de poder comptar a casa nostra amb dos organismes
que defensin la competència farà que aquests beneficis es puguin
assolir millor i més eficaçment.
Estic convençut que defensar la
competència és bo per a les empreses,
per als consumidors i per al conjunt de
les administracions públiques, i perquè
l’economia funcioni millor.
La relació entre totes les institucions que defensen la competència és excel·lent i reforça la unitat de mercat. Tots vetllem perquè no hi hagi comportaments que limitin la unitat de mercat.
Moltes gràcies i quedo a la seva disposició per a contestar
qualsevol pregunta que vulguin fer-me.
Torn de paraules
Pregunta del Sr. Albert Beltran
La meva pregunta és sobre el tema de la competència deslleial que
estan fent les grans superfícies al petit comerç amb el tema del
pagament als proveïdors. És un tema que he intentat parlar amb
Artur Mas, amb Antoni Castells, amb Joan Clos. Aleshores, aquest
Tribunal pot fer alguna cosa perquè aquesta competència deslleial
s’acabi d’una vegada? Un altre tema. Respecte a l’Ajuntament de
Vilafranca del Penedès, jo el que comentaria és que no doni més
llicències d’obertura a grans superfícies que no compleixen la llei
3/2004, que marca les condicions de pagament, que no doni
llicència per fer competència deslleial al comerç de Vilafranca.
Gràcies.
Resposta de Lluís Franco i Sala
En primer lloc, les persones que ha esmentat em consta que són
excel·lents economistes que creuen en el tema de la competència.
Són persones amb molts bons fonaments econòmics i es creuen
aquest tema. L’àmbit de distribució comercial és una àrea en la
qual treballem força. Treballem en l’àmbit sancionador de conductes anticompetitives, en concret els expedients sancionadors
conseqüència de les denúncies que ens puguin arribar als òrgans
catalans de defensa de la competència, el Tribunal Català de Defensa de la Competència, que fa els informes, estudis, resolució
dels expedients, etc. Ara bé, qui tramita i instrueix els expedients
és la Direcció General de la Competència. A Catalunya tenim
Direcció General i Tribunal de la Competència. Potser ara hi haurà
una reforma normativa al Parlament i acabarà sent un únic organisme, però ara per ara en són dos. Després tenim els temes dels
informes que fem quan les grans superfícies es volen instal·lar o
volen ampliar-se, i després hi ha uns altres aspectes com el que
pregunta. “És pot fer alguna cosa?” Evidentment que sí. Si algú
considera que aquesta manera de pagar els proveïdors pot ser
contrària a la competència, en té algunes dades i presenta la
denúncia (que és gratuït), doncs s’estudiarà. Dels casos que s’han
denunciat, una gran majoria, un 58%, ha tingut sancions. Jo ara
no puc pronunciar-me sobre aquest cas concret. Si vostè té el
convenciment que la pràctica que s’està fent està sent contrària,
doncs l’animo perquè ens aporti les dades.
Albert Beltran
Bé, que no estan complint la normativa sobre el tema de pagaments, això no cal investigar-ho. Tothom ho sap i fins i tot
un informe de la Comunitat Europea ho diu claríssimament, que
les grans empreses estan pagant el doble de tard que la petita i
mitjana empresa en aquest país. O sigui que hi ha estudis fets que
ho demostren. Hi ha una competència deslleial de la gran empresa
i les grans superfícies sobre el petit comerç i la petita empresa,
que no té les mateixes possibilitats d’imposar als proveïdors unes
condicions de pagament que ells sí que poden imposar. A mi
m’agradaria que algú comencés a posar fre en aquest tema.
Lluís Franco i Sala
Jo recullo el seu suggeriment i només faig una matisació. Hi ha
un aspecte civil d’imposar i, si estigués malament, estaria igual de
malament en la petita empresa que en la gran empresa.
Albert Beltran
Crec que, si es fan lleis, s’han de complir. La número 3 de l’any
2004 diu que s’ha de pagar a 30 dies. Amb aquesta situació de risc
moltes empreses s’arruïnaran per culpa de no complir la norma.
Molts proveïdors podrien viure si no estiguessin sota aquestes
condicions. Amb la pujada dels tipus d’interès més la situació de
risc que estem vivint, el moment és delicat.
Pregunta del Sr. Moraga
(Universitat Oberta de Catalunya)
Ha posat exemples com el de les autoescoles, però m’agradaria
que posés altres exemples d’altres situacions de competència amb
les quals es puguin identificar les persones i empreses que hi ha
aquí.
© Lluís Franco i Sala, 2008
© d’aquesta edició: Ajuntament de Vilafranca del Penedès i FUOC, 2008
Abril de 2008
L’activitat del Tribunal Català de Defensa de la Competència: activitat i perspectives
Resposta de Lluís Franco i Sala
Resposta de Lluís Franco i Sala
Quan algú parla d’una situació de domini d’una empresa i imposició de condicions que impedeixen les possibilitats de competència
com, per exemple, que sigui imposat que no pugui distribuir o
vendre determinats productes que no siguin els facilitats per un.
Altres exemples són els lligats als col·legis professionals que obliguen determinades persones que volen inscriure’s o apuntar-se
a determinat col·legi a satisfer determinats cànons o condicions
econòmiques o prestacions a què la resta no estan obligats. Un
altre exemple és quan es distribueix la prestació del servei. Per
exemple, un col·legi professional pot dir que quan hi hagi un servei
es seguirà una llista de professionals per ordre sense oferir tots els
professionals. En temes d’empresa hi ha hagut problemes energètics perquè no els han permès triar entre més d’una empresa.
S’ha de veure cada cas en concret perquè és una matèria que de
vegades té punts de contactes amb altres matèries que no són
estrictament la competència. Abans hem parlat de l’endarreriment
del pagament. Si és conseqüència d’una imposició, pot tenir un
component de competència, però també es pot fer una reclamació
per incompliment de la llei. Nosaltres hem tingut fins i tot casos
de comunitats de propietaris. Moltes vegades hi ha punts que, si
bé poden tenir relació amb la competència, no són ben bé casos
que pertanyin a la competència.
Mitjançant la nostra pàgina web es poden veure les resolucions
i també es veu la nostra doctrina. A més a més, cada tres mesos
recollim l’actualitat de la competència a Catalunya, a Espanya i
a la Unió Europea. Recollim la jurisprudència, temes de sancions
i estudis.
Per resumir, alguns casos concrets que van contra la competència són: acord de preus, distribució dels mercats, limitar la
producció perquè el preu sigui més elevat. Tots aquests pactes
van en contra de la competència. Sembla que això sigui difícil de
provar, però és possible que hi hagi una prova directa. En matèria
de competència, i això està admès pel Tribunal Constitucional i el
Tribunal Suprem, es pot aplicar la prova indiciària. No hi ha una
prova directa. No tenim l’acord signat per diverses empreses on
han pactat un acord de preus, però sí que hi han indicis suficients
que demostren que ha passat això. Des d’aquesta llei que els he
citat hi ha un altre tema, copiat primer dels Estats Units i després
de la Unió Europea, que són els programes de clemència. Vol dir
que algú que ha estat en el pacte, en l’acord, ho denuncia a canvi
de no pagar les sancions. Als Estats Units tenen molt d’èxit aquests
programes, però allà poden empresonar algú per incomplir la
competència. Això aquí no existeix i potser aquest és un element
incentivador als Estats Units perquè la gent presenti proves.
El sistema espanyol està farcit de resolucions de pràctiques contràries a la competència dels col·legis professionals. Nosaltres hem
sancionat col·legis per fixar algun tipus d’acord perquè això és
contrari a la competència. Qualsevol comportament que estigui
recollit en una norma en rang de llei (aprovat pel Congrés dels
Diputats o parlament autonòmic), pel fet de tenir rang de llei, tot
i ser contrari a la competència, ja no es pot aplicar. Si un grup
aconsegueix una llei, doncs aquesta queda per sobre. Tot el que
estigui per sota ja queda sotmès a la normativa de la competència i,
per tant, si és contrari, és sancionable. Molts col·legis professionals
ja no fixen els barems dels serveis perquè és contrari a la llei.
Pregunta
Pregunta
Voldria saber per què no es considera contrari a la competència els
tipus de taxes professionals (notaris o enginyers) o col·legis?
Per exemple, s’hauria de fomentar la competència a Aigües de
Vilafranca i així el servei seria més econòmic? S’hauria de fomentar
la competència també a sanitat, serveis públics, transport?
Pregunta de la Mireia i la Isabel
(ludoteca a Vilafranca)
Com podem actuar respecte a la competència si no tenim una
llei vigent que ens digui cap a on hem d’anar? Actuem sobre la
demanda que tenim i tenim una normativa, una mica ambigua,
amb la qual ens regim, però no sabem ben bé si estem fent les
coses bé i si estem seguint la llei.
Resposta de Lluís Franco i Sala
Dedueixo que sou una ludoteca privada. Vosaltres competiu en
el mercat i no infringiu cap norma contrària a la competència.
Fixareu els preus i després els competidors ja hauran de decidir si
els interessa el servei o no.
Isabel i Mireia
Sí, però com que hi han hagut molts problemes amb ludoteques
la cosa no pinta bé.
Lluís Franco i Sala
A part dels preus, que podeu posar els que vulgueu, després hi
ha el fet que a escala local es posin uns requeriments de cara
a la prestació dels serveis. Això és una cosa i una altra és que
vosaltres estiguéssiu immerses en una situació en contra de la
competència.
© Lluís Franco i Sala, 2008
© d’aquesta edició: Ajuntament de Vilafranca del Penedès i FUOC, 2008
Abril de 2008
L’activitat del Tribunal Català de Defensa de la Competència: activitat i perspectives
Resposta de Lluís Franco i Sala
Jo crec que la competència s’ha de fomentar sempre pels beneficis que comporta. Una altra cosa és la titularitat i la gestió. Per
determinades raons la titularitat pot correspondre a una titularitat
pública, però després pot ser una entitat pública o privada la
que presti sota determinades condicions el servei. A més a més
de la titularitat, vostè està parlant de sectors regulats. En el cas
dels sectors regulats, quant a la gestió, pot ser positiu obrir-los
a la competència, però la reglamentació d’aquest sector –quins
serveis s’han d’oferir, nivells de qualitat, garantir que aquest servei
arribi a tothom, etc.– això és una funció pública. Exposa un tema
complicat com l’aigua, l’energia. Es necessita fer una inversió molt
gran per oferir aquests serveis. Per molt que una empresa vulgui
donar el servei, la inversió, les xarxes, són tan cares que és inviable.
Ara bé, un cop està feta la xarxa, el que cada vegada queda més
clar és que la xarxa pot ser una xarxa d’utilitat pública i d’altres
hi poden accedir per prestar el servei des d’aquesta xarxa. Des
d’aquest punt de vista, el que s’ha d’afavorir en la mesura que sigui
possible és que, com més competidors hi hagi, millor. Nosaltres
hem fet un estudi per al sector de la recollida d’escombreries als
ajuntaments de Catalunya i hem estudiat tots els municipis de
Catalunya que tenen més de 2.000 habitants, que amablement
ens van facilitar les dades per poder veure si hi havia competència
o no. A partir d’aquí vam fer uns suggeriments i va ser positiu per
reflexionar. El 50% dels ajuntaments, que representen el 80% de
la població, estan concentrats en tres empreses que presten aquest
servei. Nosaltres diem que s’ha de procurar que en els concursos i
subhastes públiques s’obri el ventall a més empreses per intentar
que el servei sigui més econòmic.
Pregunta del professor Meseguer
(Universitat Oberta de Catalunya)
Els casos eren molt locals, molt localitzats. Ara tres de cada quatre
empreses tenen web pròpia i Internet ja és una realitat empresarial.
Aquest nou àmbit de la competència a Internet és un element que
ja es té en compte?
Per exemple, un tema de distribució d’energia, per molt que
estigui implicada una empresa molt gran, pot fer referència a un
problema concret, en una determinada localitat, i ser un tema molt
local. Un tema de distribució comercial pot afectar una localitat.
Una funerària pot afectar la localitat o localitats on presta els
serveis. Són temes locals, però això no vol dir que no tinguin gran
impacte quan després com a ciutadans o empreses tenim accés
a aquests serveis. El tema de la xarxa evidentment canvia alguns
casos concrets. Aquests casos que he citat continuaran produintse i es poden afrontar exactament igual. Hi han altres temes que
afecten un àmbit superior. El problema no està en detectar aquests
casos, sinó en quina és la autoritat que té capacitat per a incidir en
el tema? Si l’àmbit té efectes significatius a Catalunya, nosaltres
tenim la responsabilitat. Si és d’àmbit supraautonòmic, serà la
Comissió Nacional de la Competència; si afecta diferents Estats de
la Unió Europea, serà la Comissió Europea la competent. Això té
un límit. Quan ja superem aquest nivell, als temes transaccionals,
sí que ens faltaria una competència major. Però això no treu que, si
hi ha un acord contrari a la competència, tot i que afecti diferents
Estats de diferents àmbits superiors als citats, les autoritats dels
àmbits més petits actuïn. Per tant, hi ha mecanismes, però una
altra cosa és la qüestió de com aconseguir les proves.
Fa poc vam tenir una reunió mundial d’autoritats de defensa
de la competència i va sortir aquest tema, i la comissària europea
deia que el problema era que els que fixen els grans preus són
grans càrtels a escala mundial, i els sanciona la Comissió Europea
o la Comissió Americana, però moltes vegades la determinació
de les proves és molt difícil fer-la. La igualtat de mitjans entre les
autoritats que defensen la competència i els que infringeixen la
competència no és la mateixa. Nosaltres a Catalunya tenim el
Tribunal Català de Defensa de la Competència amb un ple on hi
ha quatre vocals i jo que estic de president, però després tenim
sis o set professionals tècnics i administratius que hi treballen i un
pressupost anual d’un 1.307.000 euros. Els grans que es comporten de conformitat amb la normativa, doncs no hi ha problema.
Els grans que no la compleixen, doncs cada dia s’assessoren millor
per saber com ho poden fer.
Pregunta de Daniel Garcia Peris
(Centre de Suport de la UOC a l’Alt Penedès)
Resposta de Lluís Franco i Sala
Totes les meves explicacions, exemples i comentaris són a nivell
personal i no comprometen en res el Tribunal Català de Defensa de
la Competència, que es pronuncia arran dels seus estudis, informes
i resolucions, que són públiques i transparents. Jo faig respostes
genèriques, mai referides a un cas concret. Aquesta pregunta és
important des del punt de vista de la competència. Sembla que
estiguem parlant de qüestions molt locals quan Internet ens obre
les portes enfora. Molts temes locals tenen una gran transcendència per als ciutadans i per això aquest és un dels arguments
per a tenir organismes dins de les comunitats autònomes que
vulguin tenir-los.
En part la resposta ja m’ha quedat clara amb la pregunta del professor Meseguer, però volia saber si podia posar un exemple pràctic
sobre la competència que hi ha; per exemple, conflictes entre dues
empreses properes geogràficament, però que fan servir eines contra la competència, fent servir Internet amb registres d’empreses
fantasma a d’altres països, i si el Tribunal Català de Defensa de la
Competència té jurisdicció sobre aquestes accions.
Resposta de Lluís Franco i Sala
Si és d’àmbit supraautonòmic, la competència no és nostra,
correspon a la Comissió Nacional de la Competència i, si afecta
© Lluís Franco i Sala, 2008
© d’aquesta edició: Ajuntament de Vilafranca del Penedès i FUOC, 2008
Abril de 2008
L’activitat del Tribunal Català de Defensa de la Competència: activitat i perspectives
diferents Estats de la Unió Europea, la competència no és només
de la Comissió Nacional de la Competència, sinó que és d’àmbit
europeu i no dels Estats membres considerats individualment. La
nostra competència es centra en aquelles pràctiques contràries
a la competència que, en els seus efectes rellevants, no superen
l’àmbit de Catalunya. De vegades ha passat que iniciem l’estudi
i, si veiem que supera el nostre àmbit, l’adrecem a les autoritats
competents. Hem tingut set estudis que hem començat aquí i
després hem vist que superaven l’àmbit de Catalunya i els hem
passat a la Comissió Nacional de la Competència. També ha passat
que la Comissió Nacional ha començat a fer estudis que després
els han adreçat cap a nosaltres.
Cloenda
Marcel Esteve i Robert
(alcalde de Vilafranca del Penedès)
expressat el seu profund coneixement de la realitat econòmica,
de l’administració i, evidentment, del tema de la competència, i
voldria agrair el fet de poder-nos trobar. Desitjo que les properes
sessions siguin tan interessants com les d’avui. Moltes gràcies a
tots.
Enllaços relacionats
Tribuna Oberta Vilafranca
http://www.tribunavilafranca.org/
Tribunal Català de Defensa de la Competència
http://www.gencat.cat/economia/tcdc/
La Comisión Nacional de la Competencia
http://www.cncompetencia.es/
Llei 15/2007, de 3 de juliol, de defensa de la competència (BOE
núm. 159 de 4/7/2007)
http://www.boe.es/g/es/bases_datos/doc.php?coleccion=iber
lex&id=2007/12946
Voldria agrair al president del Tribunal Català de Defensa de la
Competència, Lluís Franco i Sala, la seva exposició, ja que ha
Si vols citar aquest document, pots fer servir la següent referència:
FRANCO, Lluís (2008). «L’activitat del Tribunal Català de Defensa de la Competència: activitat i perspectives». A: Tribuna Oberta Vilafranca
(abril de 2008: Vilafranca del Penedès) [conferència en línia]. Ajuntament de Vilafranca. UOC. [Data de consulta: dd/mm/aa].
<http://www.uoc.edu/dt/cat/franco_tov.pdf>
© Lluís Franco i Sala, 2008
© d’aquesta edició: Ajuntament de Vilafranca del Penedès i FUOC, 2008
Maig de 2006
Abril de 2008
El Penedès: com arribar a ser un territori-marca
L’activitat del Tribunal Català de Defensa de la Competència: activitat i perspectives
tació de fer venir aquí tot tipus d’indústria i d’activitat logística. Haucedes ho relacionem amb Alemanya i hauríem de pensar en algun
ríem d’evitar caure en aquesta temptació perquè això seria pa per
mecanisme d’aquests que no permetés deslocalitzar mai l’economia
avui i gana per demà. Senzillament tota l’activitat logística, productiva,
del Penedès.
d’escassa qualitat és fàcilment deslocalitzable. Avui el senyor Sanuy
Jo no sé quina és la formula. Segurament no és que cada muniLluís Franco i Sala
comentava el cas de Braun. Hauríem de fugir d’aquesta indústria
cipi tingui el seu polígon. Cal apostar per la qualitat i el prestigi.
President del Tribunal Català de Defensa de la Competència
fàcil, d’aquesta activitat
deslocalitzable.
Només em queda agrair el món empresarial, perquè està a les seves
de lafàcilment
Generalitat
de Catalunya
La cultura, la qualitat, la innovació, en definitiva, el prestigi és
mans que aconseguim aquest prestigi, i donar les gràcies al sedifícilment deslocalitzable
penso
quei Sala
hauríem
d’apostar
per empresarials
nyor Sanuy
la seva
dissertació
i pel seueconòmiques
anecdotari, ique
ha il·lusEl doctor iLluís
Franco
és llicenciat
en ciències
i dret.per
Doctor
cum
laude en ciències
empreaquests valors. La qualitat
i ella prestigi
és de
el que
acabai des
conferint
es lliga la
amb
el territori.d’Economia Aplicada
sarials per
Universitat
Barcelona
del juny del trat
1992com
és professor
demarca
l’àrea de
Coneixement
en l’especialitat
de Política
també
a la mateixa Moltes
universitat
de Barcelona.
Com aTribuna
professorOberta
i investigador,
ha
la marca i, com apuntava
el senyor Sanuy,
quanEconòmica
pensem amb
Mergràcies
i fins el proper
Vilafranca.
estat autor de diversos llibres i publicacions, entre d’altres, sobre política econòmica, economia laboral, economia del medi
ambient, defensa de la competència i, a més, ha estat professor convidat a diverses universitats d’arreu del món (Florida
State University, Universitat Lumière Lyon 2, Universitat de Rabat). Pel que fa a càrrecs de responsabilitat, va ser director
general de Règim Econòmic del Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya i, del 1999 al 2002, va
Si vols citar
aquest de
document,
fer Generalitat
servir la següent
referència:
ser Conseller
Treball de lapots
mateixa
de Catalunya;
des del gener del 2003 fins a l’actualitat és president del
Tribunal Català de Defensa de la Competència.
SANUY, Francesc (2006). «El Penedès: com arribar a ser un territori-marca». A: Tribuna Oberta Vilafranca
(Vilafranca del Penedès) [conferència en línia]. Ajuntament de Vilafranca. UOC. [Data de consulta: dd/mm/aa].
<http://www.uoc.edu/dt/cat/sanuy.pdf>
Francesc Sanuy
Francesc Sanuy va néixer a Barcelona a l’any 1936. Va estudiar el batxillerat al Liceu Francès de Barcelona. És advocat, diplomat per la Universitat de Perugia, Italia, graduat per l’Institut Universitari de Torino, locutor Spanish Service BBC i màster
d’Economia del Treball per la Universitat de Cornell. Va treballar de passant al bufet de Francesc Casares, va ser cap del Departament de Comerç Exterior de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, comissari del 75è aniversari del Futbol Club Barcelona, traductor de la Divisió Lingüística de l’ONU, a Ginebra, director de la Fira Internacional de
Barcelona entre molts altres càrrecs i responsabilitats professionals, tant en l’àmbit públic com en el privat. També ha estat
conseller de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat, diputat a les Corts Espanyoles, comissari de la Generalitat per al
Mil·lenari de Catalunya i del Pavelló de Catalunya a l’Expo 92 de Sevilla. Actualment és col·laborador de Catalunya Ràdio,
TV3 i diverses publicacions i diaris. A més a més, és autor de nombrosos llibres com ara Sis milions d’innocents (menys uns
quants espavilats) i Articles de neteja.
Institucions coorganitzadores:
Coordinació editorial: Publicacions a Internet (Universitat Oberta de Catalunya).
Transcripció, edició i correcció de textos: Serveis lingüístics del Penedès.
© Francesc Sanuy, 2006
©©d’aquesta
edició:
Ajuntament
de Vilafranca del Penedès i FUOC, 2006
Lluís Franco
i Sala,
2008
© d’aquesta edició: Ajuntament de Vilafranca del Penedès i FUOC, 2008
5
10
Descargar