El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal

El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
DEPARTAMENTDE FILOLOGIACATALANA
UNIVERSITATD'ALACANT
rrNrvERai]Ai'ñüñEiñ;
cEDfP
1 4 0ES.
1999
NÉ'..dlá....f ru¿'".
EL PARLARDE LA MARINA ALTA:
EL CONTACTE INTERDIALECTAL
VALENCIANOBALEAR
volum I
TESI DOCTORAL
presentadaper
VICENT BELTRAN I CALVO
i dirigida pel
Dr', JORDI COLOMINA I CASTAI\IYER
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
"Parlemde tu, peró no pasambpena.
parlemde tu, de com
Senzillament
ensvasdeixar,del sofrimentlentíssim
que va anar marfonent-te,de les teves
cosesparlem i tambédels teus gustos,
del que estimavesi el que no estimaves,
del quefeiesi deiesi senties,
de tu parlem,peró no pasambpena.
I a poc a poc esdevindristan nostra
queno caldráni queparlemde tu
per recordar-te,a poc a poc serás
un gest,un mot, un gust,una mirada
queflueix sensedir-lo ni pensar-Io".
(Martí i Pol: Llibre d'abséncíes)
'Estencla má i no hi ets.
Peróel misteri
d'aquestatevaabsénciase'm revela
mésdócilmenti tot del quepensava.
No tornaris mai més,perb en les coses
i en mi mateixhi hauris deixatI'empremta
de la vida quevisc, no solitari
sinó ambel món i tu per companyia,
ple de tu fins i tot quan no et recordo,
i amb la miradaclara delsqui estimen
senseesperarcap llei de recompensa'.
(Martí i Pol: Uibre d'abséncies)
A tu, mare, perquéenshem estimatincondicionalment
A tu, quem'aportesla forg suficientper a veureel futur amb il lusió
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
INDEX
ÍNoex
VOLI.JM I
1.Int¡oducció
l.l.Justificacióiobjectiusgenerals
.....9
......11
1.2. Objectiusparticulars
12
1.3. Metodologia
13
1.3.1.Precedents
del nostreestudi
13
t.3.2. Zonaestudiada.
Puntsd'enquesta
L4
l . 3 . 3 . E l s s u b j e c t e. .s.
L7
I.3.4.Elsinformants...
18
1.3.5.E1qüestionari...
t.3.6. Abreviaturesbibliográfiquesutilitzades
l.4.Estatdelaqüestió...
1.5.Descripciógeográficaisociolingüística
...22
....23
......24
.....
30
L.6.Descripcióhistórica..
......34
l.7.Consciéncialingüística
......37
l.S.LaMarina.Unproblematerminológic
l.9.Agraiments
2.Fonética..
2.l..Vocalisme
.....
40
...44
....45
....47
2.1.LV
. ocalismetónic
....
47
2.L.2V
. ocalismeáton
....
52
2 .t.3 . A sp e cte sdefonéticasintáctica
2 . L . 4F
. enómensfonéticsdiversos
2.L.5. Les semiconsonants
2.2.Consonantisme
2.2.I.Inventari de fonemesconsonántics
2.2.2.I¡soclusives
Vicent Beltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
.....
70
......7t
. . 73
......75
. . 75
......75
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
EI parlar de la Mqrina AIta: el contqcte interdiqlectalvqlencianobaleqr
6
g4
2 . 2 . 3L
. e s l í q u i d e.s. .
....
2.2.4.kssibilants...
....99
2.2.5. Absénciade repercussió
de nasal
100
2.2.6.Ieismei betacisme
100
2.2.7. Fenómens
fonéticsdiversos
101
3. Morfosintaxi
107
3.1. L'article
109
3.2. Els pronoms
n4
3.3. Combinacionsde pronoms
Ll7
3.4. Els possessius
l2Z
3.5.Elsdemostratius...
L22
3.6. Els numerals
03
3.7. Els quantitatiusi els interrogatius. . .
123
3.8. Les preposicions
LZ6
3.9. Els adverbis
I2g
3.10. I*s conjuncions
84
3.11.I¿s interjeccions
86
3.12. La flexió verbal
87
3.13. El génerei el nombre
159
3.14. Sufixaciói finalsen -o
161
4. Iixic
169
4.1. Geosinónimscomarcalsi localismes
4.1.1 El coshumá.L'home
L74
fi4
4.t.1.L. Partsde cosi accionsrelactonndes
174
4.1.t.2. El móninfantil. Elsjocs. Lesfestes
217
4.L.2. La casa
233
4.t.3. L'alimenració
...
24L
4.I.4. La construcció.
El mónurbá
ZSs
Vicent Beltran i Colvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
4.L.5. El campi els oficistradicionals. . .
260
4.1.6. Fruita,vegetalsi fongs
276
4.L.7. El relleui I'aigua
289
4.1.8. Meteorologiai celístia.El temps
294
4.L.9. El mónnatural
301
Invertebrats
4.1.9.t. Entomonímía.
301
4.t.9.2. Ornitonímía
316
4.l.9.3.Ictionímia
335
4.L.9.4"Amfibís,réptilsi altresanímals
342
4.t.9.5. Fítonímia
. 349
4.2. Mots d'ús generalalazonaestudiada
377
4.3. Castellanismes
384
generacionals
4.3.L. Castellanismes
384
queafectenpart de la comarca
4.3.2. Castellanismes
385
per canvid'objecte
4.3.3. Castellanismes
386
4.3.4. Mots conservatsrespectea la restadel valenciá
387
5. L'empremtamallorquinaa horesd'ara .
389
6. Conclusions
409
7. Apéndix
425
8 B i b l i og ra fi a ..
479
VOLI.]M II
9. Microatleslingüísticde la MarinaAlta
VicentBeltrut i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
1. II{TRODUCCIÓ
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
INTRODUCAO
II
1.1. Justificació i objectius generals
En aquestestudiprovaremdemostraro ressaltarla riquesalingtiísticai la vitalitat
del cataláper aquesteslatituds,que, si bé no és ni major ni menorque la de qualsevol
altra comarca,presentala peculiaritatde diferir notablementde la de les zonescentrals
del PaísValenciái de les comarquesalacantines,la qual cosaés fhcilmentperceptible,
fins i tot per qualsevolpersonapoc avesada
en matérialingüística.Es tractad'unesterres
tradicionalmentailladesper la situaciógeogrifica, encaraque actualmentla influéncia
del turismei delsimmigrants-sobretot alspoblescostaners-hi pot canviarradicalment
els hábitslingüísticsen un futur no massallunyá.
Tenint en comptequeenstrobemdavantd'un camprelativamentverge,sobreel
qual s'ha escritbenpoc, i queel canvi, sovintsobtat,en les formesde vida de la societat
actualenshi obliga a actuard'una manerarápidai urgent,quedajustificada,si mésno,
la importánciad'aquesttipus d'estudis.Deixar passarunesdécadesméspot suposarla
condemnaa I'oblit de gran part del léxic que fins fa poc era totalmentcorrent.
Malgrat que qualsevol comarca manté una série de trets lingüístics que la
distingeixde les altres i que li confereixenespecificitat,cal dir que n'hi ha que n'han
per aixó centred'un subdialecte.I una
conservatsmés i que podenser considerades
d'aquestesés, sensdubte,la Marina Alta. I dins d'aquesta,cadalocalitatresultasovint
un pou de sorpreses,ja siga pels arcaismes,pels mallorquinismeso per la própia
originalitat.
Ara bé, no hemd'oblidar quela culturai la llenguad'una comunitatde parla sol
ser resultatde la interaccióamb els seusveins i moltesvegadeses fa difícil -i no és
massajust ni exacte- encasellaro etiquetarun parlar, tenint en compteque tots els
poblesfan de transicióels uns dels altresi que les isoglossess'entrecreuen,de manera
Vicent Beltran i Culvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
que la separacióentreduesáreesdialectalsno ha estatmai una tascafácil de delimitar
pels lingriistes. De fet, tot depenentde la quantitat de üets lingüístics que es tenen en
compte,de llur presénciao absénciaen un lloc determinat,podenvariar sensiblement
les divisionsentredialecteso subdialectes.
Per últim, aquestestudipreténalhora servir d'instrumentper a aconseguir,de
retruc,un valor queensurgeix augmentar:la dotaciódeprestigid'unallengua,la nostra,
injustamentmaltractadapelsde fora i pels de dins desde fa segles.
1.2. Objectius particulars
Sensdubte,el gran movimentmigratori d'illencs a la nostracomarcaal llarg de
les primeresdécadesdel segleXVII ha condicionatI'enfocamentglobal de I'estudi. És
de suposar,com ja han anticipatamb anterioritatun grapatde lingüistesen diverses
publicacionsr,que I'empremtamallorquinadeu ser considerable,més del que a simple
vista s'observa.Cal, doncs,furgar o escorcollaruna mica per extraure'nresultats,no
només léxics, sinó també fonétics i morfológics. Estudiar, per tant, la influéncia
mallorquinaa la Marina seráun delsobjectiusprimordialsdel treball.
Així doncs,intentaremd'analitzarel máxim de variableslingüístiques-tenint
semprepresentsles particularitatsdel valenciámés immediat- per tal d'assajar o
d'esbrinar-amb el máximd'exactitudpossible- la filiació subdialectald'aquestazona,
que oposaria,per tant, el parlar dels poblesestudiatsamb els de la restadel valenciá
meridionalno-alacantí,la qualcosaja va assenyalar
anteriormentColomina(1985b)i ha
reiteraten publicacionssuccessives
(1999).Evidenfinentqueno tots els trets lingüístics
distintiushan de ser necessáriament
mallorquins;n'hi ha d'haverde propis, de generats
amb posterioritat a la bandapeninsular,independentsdel parlar dels illencs, peró
igualmentpeculiarso privatiusde la nostracomarca.
I L'apartat 1.4., referit
a I'estatde la qüestió,fa un reconegutper tots aquellstitólegsquehan
deixat algunanota lingiiística sobrela nostracomarca.
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
INTRODUCAÓ
13
Un altre propósit del nostreestudi ha estatI'elaboracióde mapesdialectalsa
color. El meu interésper la cartografiam'ha abocata realitzarun microatlesque inclou
informaciód'un total de 62localitats. Lairia de qüestionscartografiadesés una mica
aleátoria:s'ha intentat que hi estiguenrepresentades
les característiques
fonétiques,
morfoldgiquesi léxiquesquepresentenmajordiversitato interés.Els darrerscinc mapes
acabenestablint diversessubáreescomarcalsen funció del grau de mallorquinitat,
resultantd'una baremaciópreestablertai detalladamés avanta I'apartat léxic.
Paral'lelament-sense tenir un qüestionari preparat- s'ha fet un recull
etnolingüísticde cangons,refranys,cobles,mimologismes,etc., a mesuraqueeixien de
forma natural en el discursdels entrevistats.Nomésen casosmolt puntualss'hi han
reproduit diversescobleso cangonsrecollidesper Ivars (1975) i per Seguí(L973) a
Teulada i a Orba respectivament.Sóc conscientde la importánciai del perill de
desaparicióquecorrela literaturapopulara lesnostresterres-i, engeneral,a tot arreui per aixó no he pogutpassarper alt aquestes
mostresespontinies,arreplegades
de boca
del poble, i n'hi he deixattestimoniescrit.
1.3. Metodologia
1.3.1. Precedents
del nostreestudi
El meu interéspel parlar de la Marina Alta va comengarquanla mevagran amiga
JosepaGarciai Rosselló,de Pedreguer,em va proposarl'any 1992presentar,juntament
ambella, un projected'estudilingüísticaplicatal seupobleper a unabecad'investigació
en homenatgea Antoni Gilabert queconvocavaaquellajuntament.Així ho férem i, entre
tots els candidats,el jurat consideráqueel nostreeraun estudiprioritari i urgent,davant
del perill constantque corre el catalád'empobrimenti deteriorament.El resultatfou
gairebéun any de faena,molt complicat,perquéella feia cinquéi jo la tesinai els cursos
de doctorat, peró que acabáamb la publicació de El parlnr de Pedreguer. El, nostre
VícentBeltran i Cslvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de la Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear
t4
primer contacteseriósambla dialectologiafou apassionant.
Ensendinsárem
enunatasca
que ens venia una mica gran, perÓque ens atreia fortament. A més de Pedreguer,
preparáremun qüestionaribreu que passáremper gairebétota la Marina Alta -a 36
pobles- i a uns quantsmunicipisde les comarquesveines-3 de la Safor, 2 del Comtat
i 4 de la Marina Baixa-. Ho reflectíremen 16 mapesgeolingüísticsi, a mésa més, ens
serví de punt de mira per a tot el treball,ja que aquestavisió de conjuntensfeia veure
més clar qué és el que era més o menyspropi de la parla de Pedreguer.Per una altra
banda,la mevatesina-publicada com El parlar de Callosad'en Sarrid i de les valls de
Tdrbenaí de Guadalest-m'introduí una mica més, i de forma simultániaa I'estudi de
Pedreguer,enel món de lesenquestes
lingüístiques.I sobretotI'aproximacióal tarbener,
impregnatencarade molta mallorquinitat,m'obrí les portescap a la Marina Alta, que
no sen'apartamassa.Tot aixó, la proximitatgeográficai -no s'had'oblidar- la lectura
dels articlesque Colomina(1985bi 1986b)haviapublicatno feia gaire sobreel parlar
d'aquestspobles,em va abocarirremeiablement
a fer la tesi sobreel parlarde la Marina
Alta. Després,quanla tesija estavarelativamentavangada,vaig tenir la temptacióde
presentar-meI'any 1996al Premi d'Investigacií '25 d'abril" que convocaanualment
I'Ajuntamentde Benissa.L'estructurade la tesi em servíper a centrar-meúnicamenten
el parlar de Benissa,encaraque, com a teló de fons, hi volia deixar constánciade la
varietat lingüística que presentala resta de pobles veins. I aquestpetit extracte
restructuratem donála satisfacciód'un premi económici la consegüentpublicaciódel
treball.
I.3.2. Zorn estudiada.Puntsd'enquesta
S'han triat gairebétots els pobleshabitatsde la comarca-un total de 42-,
independentrnent
quetinguessenajuntamento no. La Vall d'Alagu¿u,per exemple,que
constad'un sol ajuntament,contéels poblesde Campell,Fleix i Benimaurell;Dénia
inclou al seutermela Xara i JesúsPobre; Alcanalí abragala Llosa, etc. Tots ells, per
VicentBeltran í Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
l5
INTRODUCCIÓ
tant, han estatobjected'estudi,pel fet que no semprecoincideixenlingüísticament.De
vegadeshi ha diferénciessorprenents,fruit de factorsde repoblacióo per la situació
geográficaqueocupen.Sónmoltmajors,per exemple,lescoincidéncies
entredospobles
veins ambajuntamentsdiferents,com araXaló i Llíber, queles quepresentenBenirrama
i el Patró, que es trobentots dos a la Vall de Gallinera.
Hi ha, peró, algunpoblequeha quedatfora de l'estudi, per motiusqueconsidere
justificats i que seguidament
explique:
- per una banda,s'han deixat de banda,diversosllogaretsamb molt pocs habitantso
prácticamentdespoblats:Pinos-a Benissa- i Benissili,Llombai, la Carrojai Benitaia,
amb els quatrepobles
a la Vall de Gallinera,que queda,no obstant,ben representada
més grans i que alhora es distribueixenper la geografiade la vall d'una manera
equitativa;
- i per un altre cantó,no s'hanestudiatels llocs deForna(l'Atzúvia) i Moraira (Teulada)
per I'omnipreséncia
de residentsestrangers,la qualcosam'ha dificultat el contacteamb
la poblacióautóctona.
-amb un qüestionarimés reduit, de 215
A més a més, s'han passatenquestes
preguntes- a 20 poblesmésal voltantde la fita comarcal:3 de la Safor-Oliva, la Font
Tollos, Fageca
d'en Carrósi Vilallongt-,6 del Comtat-l'Orxa, Planes,Benimassot,
i Famorca- i 11 de la MarinaBaixa-Tárbena, Bolulla,Callosad'en Sarriá,Polop,la
Nucia, Altea, el Castellde Guadalest,Benimantell,Beniardá,Benifatoi Confrides-. La
intencióúltima ha estatdonarun visió de conjuntmajor quepermetaesbrinarl'extensió
de diversosfenómenso mots i la sevapropagació.
delstopónimsutilitzadesal llarg deI'estudisónlesqueapareixen
I-esabreviatures
en el gráfic següent:
A
La Vall d'Alcali
J
JesúsPobre
Ala
La Vall d'Alaguar
Ltí
Llíber
Alc
Alcanalí
Llo
La Llosa
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
AA
L'Atzívia
Mur
Murla
B
Beniaia(la Vall d'Alcalá)
Nou
PobleNou
Bb
Beniarbeig(la Rectoria)
Ond
Ondara
Bd
Benidoleig
Or
Orba
Bg
Benigembla
P
Pego
BI
Benialí(la Vall de Gallinera) Pa
El Patró (la vall de
Gallinera)
Bmau
Benimaurell(la Vall
Par
Parcent
d'Alaguar)
Bme
Benimeli (la Rectoria)
Ped
Pedreguer
Br
Benirrama(la Vall de
Po
Els Poblets
Gallinera)
Bsa
Benissa
Rá
El Ráfol
Bv
Benissivá(la Vall de
Sag
Sagra(la Rectoria)
Gallinera)
c
Calp
San
Sanet(la Rectoria)
Cam
Campell(la Vall d'Alaguar)
Se
Senija
Cas
Castellsde Serrella
Teu
Teulada
D
Dénia
Tor
Tormos(la Rectoria)
E
La Vall d'Ebo
Ver
El Verger
FI
Fleix (la Vall d'Alaguar)
x
Xaló
G
Gata
Xa
La Xara
Gall
La Vall de Gallinera
xeb
Xibia
Vicenl Beltran í Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
INTRODUCCIÓ
t7
1.3.3.Els subjectes
S'ha intentat d'agafar una mostra representativade cada poble. El nombre
d'informants per poble oscil'la entre els dos i els deu. En tots els casoss'han vist
representatsels dos sexesi sempreque s'ha pogut totes les generacions:en alguna
ocasió,quanho requeriaalgunfenomendegraninterés,s'hanentrevistattots els xiquets
de I'escola, com és el cas de Murla; a Teulada,per exemple,a més dels informants
directes,als qualss'hapassattot el qüestionari,s'ha agafatuna mostrade quatrejóvens
per a establirel límit d'edatd'un canvifonéticquehe consideratinteressant:el pasdel
diftong decreixent[új] al creixent[wíl ('kujna >'kwina]).
Gairebétotselsinformantssónfills del poblei els seusprogenitorstambého són.
En el pitjor delscasosf informants'ha criat al poble i, com a mínim, un dels dospares
era nascutallí.
trobarsubjectesqueno havieneixit mai
Com erad'esperar,noméshe aconseguit
del poble entre la generaciódels majors. Peró, com que interessavatenir una mostra
generacionalmolt árnplia,perquéquedásmésbenreflectit el parlarde cadapoble, s'han
hagutd'enquestarfins i tot jóvens, que lógicamenthan viatjat més,han fet molts d'ells
el serveimilitar o han cursatels estudisa les ciutatsde Valénciao Alacant,la qual cosa
dónaconstánciade la unificaciólingüísticaala qual tendimi que no s'ha de passarper
alt. De fet, el métodesociolingüísticm'ha perméscopsarelscanvislingüísticsenprogrés
a travésdels diversosgrupsgeneracionals.
-aines i tasques
del camp,ocells,plantes,insectes,
específics
Peralsqüestionaris
etc.- s'ha intentatparlar amb llauradors,cagadorso pastors,que coneixenmillor que
ningu aquestléxic tan ric i variat, perÓque no estáa I'abastde tots. De fet, aqlrests
apartatsno s'hanpreguntata la totalitatdelsinformants.Sovint,fins i tot, s'ha procurat
-amb la intenció de no cansarexcessivament
els enquestats- no repetir diverses
qüestionsmés o menysgeneralsla respostade les qualsera unánimei no presentavani
variacióni massainteréslingüístic.
Vicenl Beltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
L.3.4.Els informants
Alcanalí
Benimaurell
Adolfo Andrés Cantó(1927)
JosefaBallesterRiera (1943)
Aurélia Ferrer Chesa(1928)
SílviaFemeniaMoll (1976')
Dora MengualRiera (1950)
L'Atzúvia
JoséMengualRos (1950)
Leo AlemanyGarcia(1964)
JosepMoll Ballester(1978)
DamiánAlemanyPons(1926)
MarisaMoll Ballester(1973)
Maria GarciaPiera(1935)
JoséMoll Moll (1943)
Dolors PieraPons(1910)
Miguel RieraBallester(1952)
R. M. Vidal Ballesrer(1950)
Benialí
R. M. Vidal Moll (1975)
Elia AlemanyAlemany(1930)
VicenteAlemanyMoll (1925)
Benirrama
VicenteAlemanyAlemany(1943)
Beniarbeig
Julio AlemanyVercher(1926)
JuanCaraláFar (1930)
RosaliaCampsCamps(1936)
FrancescMas i Escrivá
IsabelOrtolá Vercher(1942)
VicenteMas Mengual(1935)
RosaOliver Doménech(1937)
Benissa
Miguel CabreraCrespo(1923)
Benidoleig
JoséCabreraEscortell(1920)
AmparoMengualOliver (1928)
DoloresGinestarCrespo(1916)
RosaPerisOrdines(1937)
Dolors Rossellói Cabrera(L972)
VicenteTur Martí (1923)
PereRossellói Ginestar(1943)
RamonRossellói lvars (1970)
Benigembla
TeresaLlopis Pérez (1932)
Benissivá
Fina SendraTorrent (1967)
Amparo Alemany Alemany (1923)
JuanTaverner Caselles(1932\
Il'luminadaAlemanyAlemany(1954)
FranciscoTavernerTaverner (L929)
CándidoAlemanyBoronar(I9ZI)
ElectoAlemanyPalmer(1936)
VicentBeltran í Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
INTRODUCCIÓ
19
Calp
FIeix
EsperanzaAvarguesGiner (1932)
Alfonso EsteveRiera (1946)
Juli CamposPineda(1968)
VicentaRieraArbona(1949)
JaimeLa¡io Martí (1932)
TeresaMaria Llopis Garcia(1968)
Gata
Maria PinedaBordes(1940)
Maite BlascoFont (1969)
DoloresPinedaBordes(1949)
BartoloméBlascoSoler(1931)
PaquitaPinedaBordes(1938)
Maria Font Molines (1930)
TeresaFont Molines (1925)
Campell
JoséMiguel MolinesCuenca(1967)
Luis BallesterOliver (1933)
JosefaMulet Signes(1937)
RosaMoll Esteve(1934)
PepaSimó i Mulet (1970)
Matilde Oliver Ballester(1944)
FrancisSoleri Pérez(1976)
Vicent Ripoll Riera (1974)
JesúsPobre
Castellsde Serrella
FranciscoFornésCervera(1930)
JoséVte EstalrichVerdú (1919)
AntonioFornésCosra(1938)
Ana PérezMas (1977)
Luis PonsFornés(1940)
RosaliaSeguíTomás(1948)
Luis PonsPuig
MercedesTomásTomás(1922)
Rosi PonsPuig
Luci Verdú Seguí(1977)
JoséVerdú Vaquer(1948)
LlÍber
JuanVerdú Verdú (1922)
Miguel Avelli Mas (1945)
Julii Monjo
Dénia
LibradaOliver Mas (1947)
Antoni Barberi Vallés (1967)
JaimeBertomeuFerrer (1914)
La Llosa
RosaCardonaRoca(1916)
CarmenCantóCantó(1933)
Pedro Llobell Femenia(L923)
Antolino CantóTaverner (L932)
JuanaPerlesMahiques(1954)
RosaRamisTen(1924)
Murla
PepitaSera Mahiques(1937)
FranciscoPieraSirera(1928)
PascualPiera Sirera(1930)
Aurora Sirera Monjo (L920)
VicentBeltran i Culvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de la Marina AIta: el contacte interdialectol valencianobaleqf
Ondara
Pego
Antonio Carrió Frasés
Mila Bolufer Samper(1941)
MargaridaMonjo Peris
RemeOlcinaBolufer (L977)
PaquitaRomansBordes(1929)
PacoOlcinaSastre(1941)
BernardoVives Gavili
Saorodel bar Zorrilla i el seuoncle
Noélia Soldevilai Cantó(L972)
PobleNou
Orba
JosefaDevesaGilabert(1923)
JuanLlopis Marhuenda(1933)
Ma CarmeFerrer Ferrer
EmparLlopis Oliver (1968)
JuanFerrer Pastor(1937)
JuanAntonio Llopis Oliver (1965)
Maria Ferrer Ramiro(1940)
TeresaOliver Berenguer(1940)
FrancescLlobell Marqués(1970)
JoséPascualPascual(L922)
Parcent
EduardPérezRegalado(t973)
TeresaMora Mora (1923)
JoaquínMora Pérez(1936)
Els Poblets
Maria Coll Salort(1934)
El Patró
AgustínTomásPerelló(1931)
RosaAlemanyPavia(1917)
RosaAlemanyVerdú 09n\
Sagra
JoaquínCerveraGascó(1926)
BartoloméCanió Ballester(192I)
JoséMr CerveraSeguí(1913)
JoséMoll Amorós(1928)
Alfredo DoménechCamps(1922)
Lau¡aMut Carrió (1973)
JoaquinaGascóPalmer(1924)
JoaquínRibesCarió (1927)
CarmeloMoltó Seguí(1910)
JoaquínMorell Alemany(1919)
Sanet
Vicent Puig Seguí(1914)
JuanFar Llompart (1937)
Angel SeguíPavia(1960)
PaquitaPerellóGavilá(1955)
SalvadorPerelló Mengual (tg}6)
Pedreguer
JoséRieraEstela(1924)
CelestinoGarciaCosta(1931)
JosepaGarciai Rosselló(1970)
Sen[ia
JosepaRossellóBarber(1938)
JaimeCrespoGinestar(1931)
Vicente JaénGinestar
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
ZO
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
INTRODUCCIÓ
RosaSantacreuMoragues(1933)
2I
PaquitaMarí Cholbi (1955)
Ma Fran Monfort Gil
Teulada
FrancescReusBas(1971)
PedroBuiguesOller (1928)
Anna Tormos Llidó
Joan Ivars Cervera
JoséRamiro Llobell (1914)
Xaló
Maria Vila Buigues(1923)
FranciscoFerrá Gil (1922)
LibradaMas lvars (L976)
Tormos
VicentaMas Rubio(192L)
FabiánArbonaPeretó(1940)
Vicente PeretóTorrents (L947)
La Xara
RosarioCostaFornés(1946)
la Vall d'Alcalár
AntonioCostaPérez(1918)
VicenteAlcarazBoronat(L922)
JaimeEscortell Ribes (1929)
Obdúlia Alcanz Gisbert (192I)
JosefaFornésFornés(1922)
JoséCortésGarcia(1923)
JuanGarciaBertomeu(1930)
EugenioMiró Serra (1926)
BautistaGiner Sesé(1923)
la Vall d'Ebo
JuanaFrau Mengual(1933)
Antonio MateuMassanet(1931)
El Verger
RosaBoschCarrió (1941)
RosaMaria BuiguesCarrió (1969)
PedroBuiguesGonzález(1935)
Pepita Carrió Batramonde(1937)
Pedrolvars Bosch(1968)
ÁngelesIva¡s Olaso(1921)
Xibia
BertomeuBasCabrera(1956)
María JosefaBasCabrera(L947)
JosefaCabreraCatalá(192I)
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de Ia Marina Alta: el contacte interdialectal valgncianobalear
22
1.3.5.El qüestíonari
Totamonografiadialectalo qualsevoldescripciógramaticalsincrónicad'un parlar
específicdemanala utilitzaciódel métodefilológic o tradicionalde la dialectologia,que
exigeix l'ús d'un qüestionarilingüístic que s'adequea la parla estudiada.S'ha partit,
perd, de I'ALCV i de I'ALDC de Badiai Veny (1993),els qualshan estatmodificats
substancialment.Per una banda, s'han eliminat qüestions que s'han considerat
irrellevantso que-segons I'experiénciapersonali el coneixement
previ del parlar de la
comarcaestudiada-sesabiaambseguretatqueno presentaven
variació,la qualcosas'ha
vist compensada
amb I'ampliacióde nombrosesentradesnoves.I¿s mevesincursions
lingüístiquesanteriors i I'experiénciadirecta que em proporcionavenles relacions
personalsambdiversosparlantsde la zona-a mésdel materialqueensha arribata partir
d'altres estudisdialectals- m'ha aportat, sensdubte, gairebéla meitat d'entrades.
Posteriorment,a mesuraque avangavael treball de camp,continuavamodificant-seel
qüestionari,eliminant o ampliantpreguntes,de maneraque al final n'hi han quedat
I36L2, deixant-hifora les qüestionsespecífiquesquefan referénciaal comportamentde
les sibilants [l i ltl a Gatai Murla, per una banda,i al de les africadesi fricatives
sonoresa la subcomarca
de Benissa,amb Senija,Teuladai PobleNou, a més de Xaló
i Llíber. No obstantaixÓ,s'ha elaboratun qüestionariparal'lel, reduit a 215 entrades,
que s'ha passata 20 poblesde les comarquesveines,ambla intencióde tenir una visió
de coqjuntmajor i poderestabliro determinarsubárees
diferentsdins la mateixacomarca
en relació amb les zonesproperes.Aquestaaportaciógeolingüísticas'ha vist reflectida
en 207 mapes,amb 9 mapesmés a mode de conclusió:un total de 216 mapesque
configuren un microatleslingüístic de la Marina Alta.
En molts casosha estatindispensabte
la utititzaciód'imatgesi fotografiespreses
2 El nombretotal de preguntespodria
veure's sensiblementincrementat,si considerássem
les sis
formes dels tempsverbalscom a qüestionsindependents.
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
de diversosllibres, sobretotquanta I'apartatdel món natural3.Concretament,pel que
fa als nomspopularsdelspeixos,hempassatdiversosqüestionarisals poblescostaners
de Calp, Ondarai Dénia, alhoraque hem aprofitatI'obra de Cabrera(1997), que se
centra en el món mariner d'aquestapoblació, incorporant-hiels ictiónims que hem
desdel punt de vistalingüístic,tot i corroborar-losen alguns
consideratmésinteressants
casos.
L.2.6. Abreviatures biblíogrdfiquesutilitzades
ALC: A. GRIERA (1923-1964):AtlesLingüístícde Catalurrya,vuit volums,Barcelona,
Polígrafa,L276 mapes.
Institut d' EstudisCatalans/Ediciones
ALCV: Atles língüístic de la Comunitat Valenciana(inédit: dirigit pel Dr. Jordi
Colomina).
ALDC: A. M. BADIA i J. VENY (1993): Atlas Língüístícdel Domíni Catald,
Barcelona,Institut d'EstudisCat¿lans.
ALDT: L. GIMENO (1997): Atles Lingüístic de la Díócesi de Tortosa, Barcelona,
Institut d'EstudisCatalans,571 mapa.
ALEA: M. ALVAR (ambla col'laboracióde A. LLORENTE i G. SALVADOR) (19611965):Atlas Língüísticoy Etnográficode Andalucía,quatrevolums, Granada.
ALEANR: M. ALVAR, A.LLORENTE i T. BUESA (1979-t983):Atlas Lingüístícoy
Etnográfico de Aragón, Navarra y la Ríoja, dotzevolums, Saragossa,Institución
Fernandoel Católico.
ALMP (LMP): M. ALVAR (1985-1989):Léxícode los MarinerosPenínsulares,quatre
volums,Madrid, Arco Libros,752 mapes.
3Per a recollir els ictiónimshe fet servirels dibuixosd'Ayza(1981:90-94);quanta la fitonímia,
les duesedicionsde Les nostresplnntesde Climent i les fotografiesd'Asensii Tirado (1990);i pel que
fa a I'ornitonímiai a I'entomonímia,la petitaguia d'ocellsTheide(1982) i la més extensade Peterson
i altres (1987), a més de la guia d'insectesde Pujadei Sarto(1986)i la dels menorquinsEscandelli
Catchot(19%).
Vicent Bellran i Culvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
EI parlar de Ia Marina Alta: el contacte irterdialectal ualencianobalea,
24
ALPI: T. NAVARRO (1962):Atlas Língüísticode la Penínsulalbérica, 1.,Madrid,
ConsejoSuperiorde Investigaciones
Científicas,75 mapes.
ALTA: P. NAVARRO (1996):AtlesLíngüísticde Ia Terra Alta, Tarragona,Diputació
de Tarragona,1..105mapes.
BDUC: A. M. ALCOVER (I9L3-I923): Bolletí del Diccionaríde In LlenguaCatalana.
DCor: J. COROMINES (1980-1988):Dlccionari Etímotógici Complementaride la
Llengua Catalana,vuit volums,Barcelona,Curial i la Caixa.
DCW: A.M. ALCOVER i F. de B. MOLL (1928-1962):Diccionari Catald-VatencídBalear, deu volums,Palmade Mallorca, Ed. Moll.
DECH: J. COROMINASamb la col'laboracióde JoséA. PASCUAL (1980-1983):
Díccionario Crtfico EtimológicoCastellanoe Hispónico, cinevolums, Madrid, Ed.
Gredos.
DEsc: C. LLOMBART (1887):Diccionaríovalenciano-castellano
de J. Escrig,3a ed.,
Librería de PascualAguilar.
DMGa: J. MARTÍ I GADEA (1891): (Novísimo)Díccíonario general valencíanocastellano,JosepCanalesRomá.
DME: Diccíonario de la Real Academiade la lenguaEspañola.
DSan: J. GULSOY (1964): "Ensayo,Diccionariodel Lemosino,y Valencianoantiguo
y moderno, al Castellano"i "Diccionario Valenciá-Castelli",dins El Diccíonario
Valencíano-Castellano
de Manuel Joaquín Sanelo. Edíción, estudio de fuentes y
lexícología,págs.57-282.
GEM: Gran EnciclopédiaMallorquina
1.4. Estat de la qüestió
Des d'una perspectivadialectal,el parlar de la Marina Alta s'inclou dins del
valenciámeridionalno-alacantí.
I-esnombroses
característiques
diferencialsfand'aquesta
varietatunamenade subdialecte,encaraquealgunspoblesno hi entrende ple. Diversos
VicentBeltran í Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
INTRODUCCIÓ
25
autorsja handonata conéixerel peculiarismed'aquestacomarca:concretament
Alcover,
Barnils, Veny, Colomina,Casanova,Monjo, Rosselló,Garciai Beltran.Peróel prestigi
lingüístic que han assolitels nostrespoblesarreudel PaísValenciája ve de darrere.A
principis de segle, FrancescMartínez i Martíneza, erudit alteá,ja es vanagloriadel
parlar que tenen els blavetsde la Marina:
"El entusiasmemés gran el tinch per la llenguaque yo crech es la
pura; en I'hóra d'ara la que'sconservamésverged'impureesen tot
valenciana
el Reynees la que'sparla en los póblesde la Marina; peraprovar assóno hi ha
més que ohuir parlar á mos paisans.Es el orgull d'éstosel casticisme'nel
llenguaje; sobre tot la pronunciació,en la que aventajená totes les demés
comarquesde nostreReyne."
Pera tenir lesnotesmésprimerenques
sobrela llenguade la nostracomarca,hem
de retrocedir fins a la segonadécadadel segle. Alcovet', en les sevesexcursions
lingüístiquespel PaísValenciá,quanva passarper Tárbena,Benissa,Pegoi el Patróhi
va prendrenotesi va deixarper escrit les primeresdadessobrela sevaparla.
De Benissa-on va ser l'1 dejuliol de 1918- destacaels aspectes
següents,
els
qualsno noméssónpropisd'aquestpoble,sinóques'estenenper gairebétota la comarca
o, fins i tot, al llarg del país:
- extensiód'una -r analógicaals infinitius que no en duen, com ara béurer, cdbrer,
cdldrer, cdurer, etc.;
- mantenimentde la concordanga
del participi: eíxa civafdal,com l'han batuda?;
- despalatalitzacióen els incoatius, que s'hi pronuncien-isc, -iss¿s, -i.r, -íssen
(ascupisc,asczpisses,ascupís,en lloc de ascupixc,ascupixes,ascupix)6;
a F. Martínez(I, 1987:8-9).
5 En el seu "Dietari ..." (BDuC, X,I92L: 172-182).tretzeanys¿fans,peró, publici "Una
mica de dialectologiacatalana"a la mateixarevista(IV: 194-303).
6 Deu tractar-semés arna de la pronúnciacomarcaluna mica despalatalitzada,tendent cap a
diferentdel fonema/s/. De fet, a horesd'ara, a Benissa,Dassas'oposa
l'alveolar, peró sensiblement
claramenta baixa. Potsera I'oida d'Alcover deviaser una menade [s], a l'estil del castellonenc.
Vicent Beltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlo, de Ia Marina Alta: el contacte interdiolectal val"ncionobaleo,
26
- I'article els tantel fan a/s com as, a I'igual queel pronomdatiu: alsbancs
i as bancs,
als llibres i as llibres; a tals xíquetsas direu que vinguen;i as donareudos tlibres:
- es perd molt la partículahí: -Vensa juar? -No vaíg!; Iornes a Gandia? -No
torne:
-Apleguesa Benidorm?-No aplegue. Peróencaradiuen:Eresa la plaga? -Síque
hi era!
- No hi éreu?-No hi érem.
De Pego-3 dejuliol de 1918- fa constarque:
- tota -a la fan sonar -o7, fins i tot en les formes verbals: caso, iglésio, pacéncio,
lluérno, térro, vérdo, vengúdo,ío acudio, acudírio, que acudíxco,qt¿eacudíro en lloc
de casa, iglésía, pacíéncía, lluerna, terra, verda, venguda,ío acudia, acudíría, que
acudixca, que acudira;
- I'article i el pronome/sel redueixena es: es teusamicses veus?;es teusllíbres
me's
vens?;
- usensovintI'articlelo: 7ocap,lo bras,lo banc,lo govern;
- distingeixen,com tots els altrespoblesd'aqueixaregió, ra v de ra b;
- fan concordarel participi de pretérit: eixescangons,quí les ha cantaes?;
- conservenmolt els subjuntiusantics en -ga, -gam, -gau: que ío
faígo, que nos
fuíxgam, que vos fuíxgav,que ío ómplígo,que nos omprigam,que vosompligat.
En la seva visita al Patró, el 5 de juliol de 1918, Alcover se sorprenguéde
I'abundánciade llinatges mallorquins, com ara Seguí, Mengual, Camps, Cortell,
Alemany, Canet, Pons, i del fet que els vells deien estudi aI dormitori, i oncle al tío, i
sa cambraper designarels alts de la casa.A mésa més,hi documentala desaparicióde
I'article salat: "entre la gentjove han desaparegut
els articles ¿ü sa, queconserven
encaraels vells: la gentde cinquantaanysen amuntencaralos usen,els de quarantaen
avall los emprenpoc ferm; an aquellsdosxics de la conjugacióno els ho he sentitusar
cap vegada(...) Lí pega an so peu, an so cap, vé an so cavall. sA cama, sA caza,
SA cara". Tambéhi fa const¿rque afigen -r als infinitius que no els en cal, i diuen
bdtrer, béurer, cdurer, cdldrer per batre, beure, caure, caldre; conservenles formes
7 Evidentmentes tracta
d'una malaaudicióper [c].
VicentBeltran i Colvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
INTRODUCCIÓ
27
-gam, -gau (caígaÍl, caigaru)
i ací la -a rLola fan -o, sinó "< francamentcastellanao
lleugeramentenfosquida,casi e o a".
A Tárbenava ser els dies27 i28 dejuny de 1918i hi recollí informacióinédita
i valuosíssima.Per una banda, destacáels llinatges més comuns: Cífre, Calafat,
Estalrich, Ferrer, Ginart, Gisbert,Jorü, Lledó, Molínes, Moragues,Marcó, Mascaró,
Monjo, Mas, Mestre, Nadal, Planells, RipoII, Rosselló,Salvd, Serra, Seguí, Sastre,
Taverner,Tomds,Viln, Vaquer, qveserienla "provamésforta de que la gent de Tárbena
ésnissagamallorquina",segonsparaulesdel lingüista;i, per unaaltra, la conservacióde
l'article personalen, qrrepronuncien[an], per als nomsmasculinsque comencenper
consonant:afi Pere, an Batiste,anJoan; si comencenen vocalo si sonnomsfemenins,
s'hiusal', la:l'Enric,laMaria,laCarme;i lautilitzacióde I'articlees,quepronuncien
[asJ:as cap, as llíbre, as cerrers, as atres, i sa, fent sonarla ¿ ben clara: sa cama, sa
dona, i el plural .res:sespílotes, seslletres. Tambédocumentamots que consideraben
mallorquinscom recapte('cosa de menjar'), maleit, m"aleíta('curt de geni'), beneít,
beneita('poc seny,bámbol') i fa constarque fan la g velar, especialment
en les formes
verbals, casiaspiradao fricativa, que s'acostamolt a la castellana:no diuen conegaem
beyem: diuensa mo (meua)germana,sa mo (meua)
ni beguem,sinó quasicone14em,
tía, sa ruo (meua) 'míga, as mo germ.d,as mo cosí, as mo 'mic, as mo vestit; meLla,
mel'ler, mel'ló, vel'lar; am en lloc de amb; conservenel pronom mallorquíelze, que
pronuncien[alzall.sa nwre quetíngartiles, / quesa'ls a sdpíaguardar/ i que es compra
una gerreta, / i alsa comenQa
a salar; la la pers. sing. del presenti la la i 3a del sing.
del subjuntiula fan sonar-a: io cantai volen que io canta,que ell canta.
Barnils(1912i 1913)dónainformaciélingüísticasobrediversosllocs de la nostra
comarca.En el primer delsdos estudisse centraen Tárbenai en la Vall de Gallinerai
ací recull les formes ndubtoses"la sacorbella i vaíg a la safoia, amb reduplicació
d'article, que més avant reproduirandiversosfilólegs. El segonestudi se centra en
i flexió verbaldel parlar alacantí,que, segons
I'exposiciódel vocalisme,consonantisme
ell, correspona la zonasituadaal sudde l'apitxat.
Perunaaltraba;ida,no podemotrlidarlesdadesqueensaportenelsdiferentsatles
Vicenl Beltron i Culvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
EI parlor de Ia Marina Alta: el contacte interdialectal vqlencianobalear
2g
lingüísticsque toquenalgunpoblede la Marina Alta: I'ALC, de Griera, inclou Dénia;
I'ALPI, Benialí, amb enquestes
fetesper sanchisGuarneri Moll; I'AIDC, de veny,
recull informació de Pego i Xábia; i I'ALMP, de M. Alvar, de Dénia. Jo mateix he
rcalitzat diversesenquesteslingüístiquesinéditesper a I'ALCV, sota la direcció de
Colomina,als poblesd'Alaguar, Dénia, Gallinerai Llíber.
Ja a la décadadels setanta,Veny (1974 i 1976)fa diversosestudissobre el
valenciámeridional. A la revistaLluc errsparla de "El llegat lingüístic mallorquí a
Tárbena(Alacant)",quedosanysdesprésampliará.De fet, ésenaquestanovapublicació
(Veny L978)quanI'autor estudiade ple el parlar de Tárbena(sistemesfonéticsvocálics
i consonántics;
articlesalat;articlepersonal)i hi dónanotíciesdelsseusmallorquinismes,
fent-losextensius,enpart, al queell anomena"la regióde Tárbena",ésa dir, la Marina,
sobretotI'Alta: oruga, titineta, allot, jugar a coníllonsannga4 manspalpes, ascarrya4
animpassd,serraís, remutxalla, cap caparull; sovint la relació amb el mallorquí és de
coincidéncia
semántica:
dissabte'vespra',sembrar'plantar'i capelt'didalde I'aglá'; o
de paral'lelisme fonétic com per exempleen jutger, bíxest, ríbrell, crosses,catsana,
díssatte,etc. A mésa més,basant-se
enl'ALDC, aportainformaciósobrePegoi Xábia
i hi destaca,entre altresaspectes,la resisténciaparticularque manifestaaquestdarrer
poble a la pérduade la -d- intervocálica.
PerÓés, sensdubte, Colomina(1985bi 1986)qui n'aportamés informació, o
com a mínim qui esnrdiaméspobles.En el seuarticle sobre"El parlar de Marina Alta'
aquestautor arriba a les conclusionssegüents:
1.- el tractamentde les prepalatalsa Benissa,Senijai Teulada,i a Gata,i les confusions
vociliques a tota la zona estudiada,possiblementtenen I'origen en el contacte
interdialectalentre els cristians vells valenciansde la comarca i els repobladors
mallorquinsdel segleXVII;
2.- la influéncialingüísticadel mallorquíno es redueixúnicamenta Tárbena,sinó que
s'esténa tota la Marina Atta i a part de la Marina Baixa, la Safor i comarquesveines;
3.- el parlar de la Marina Alta és molt conservadori prou impermeablea les pressions
de la llengua dominant;
VicentBeltan i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
INTRODUCCIÓ
29
4.- amb tot aixÓ,es pot afirmar que enstrobemdavantd'una subvarietatde la llengua
catalanadiferentdel valenciád'Alcoi-Albaida-Xátiva i sobretotde I'alacantí.
En "Mallorquinismesa Tirbena i a la MarinaAlta" Colomina,basant-se
en bona
part en Veny (1978), presentaun recull importantíssimde característiques
fonétiques,
morfosintáctiquesi léxiques, sovint conservadesen toponímia, que ha deixat la
repoblaciómallorquinaa les terrespeninsulars.Destacarem
en aquestdarrer apartatels
mots o expressionssegüents:
- animals:titína, xolíguer, ammél'lera,escarpó,pdssera,potó, petxelida(i pe*elina);
- plantesi fruits: metló,jonc, cabrombo/combrombo;
- característiques
fiísiques:mnleit, bótil, despítrellat,escarlébít;
- el camp: ampit, capcíngle,degotís,eíxarcolar, gotínejar;
- léxic divers:serradís,crosses,
anítpassada,
díssabte'vespra',dilluns'endemá',poltrú,
esguítx, trespoI, tudar;
- expressionsi locuciotts:jugar a conillons,fer un ba, de bonaveres,net comun vtvorí,
a balzém,estaralt de barret, estarfet un bótí\, etc.
L'any 1990, Fornés(1990: 409-414),prenentcom a marc d'análisi I'espai
occitano-románic,
faunesincursionslingüístiquesper algunspoblesdela nostracomarca
i posaen relaciódiversespronúncies
locals,comarala-aftnlde Pego,Alcanalíi Xaló,
i algunsmots-aügar, clama1 tatxa ifardejaf- ambI'occitá, insistinti emfasitzanten
la continuitatlingüísticaexistenta les duesbandesdel Pirineu.
Quatreanysdesprés,Casanova(L994),centrant-seen Pegoi Sanet,peró tenint
presentla restade la comarca,arriba a les conclusionssegüents:
1.- molts mots i trets lingüístics consideratscom a pertanyentsal catalá oriental,
reapareixenen aquestazona;
2.- tant a Pegocom a Sanetexisteixun léxic molt ric i poc aprofitat;
3.- s'hi observala presénciade diversosmallorquinismescom ara els mots esbrellari
butzai les locucioÍÉestardepit en amplei diversesvariantsformals;
4.- aquestacomarcapot oferir granssorpresesals filólegs i necessitaque es posenen
marxaestudismésexhaustiusi concrets.
VicentBeltron i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
EI parlar de la Marina Aha: el contacte interdialectal valencianobarea,
30
Paral'lelament,
cal destacardues
monografiesdialectalsquesecentrenenelparlar
de Pedreguer (Garcia i Beltran 1994) i el parlar de Benissa @eltran Lgg6)
respectivament,
a mésde dos articlesde Mon¡jo(1991 i1993), un sobreels cognoms
tarbenersd'origen mallorquíi I'altre sobrela distribuciódetsarticlessalati literari en
aquellpoble, i un recull i analiside castellanismes
de Benissade Rosselló(1993), tots
dosforgainteressants
i exhaustius.Igualment,tenima I'abastun estudid'Ortega(1998),
on es classifiquenels parlars dialectalslocals de la Marina aplicant-hitécniquesde
socioestadística
avangada:
una classificacióarborescentdelsparlarsde tota la comarca
-amb la técnicadelclusterana$sís- deixaentreveurela possibilitatd'obrir camps
nous
d'interpretació
enI'análisidedadesdialectals.
I, perúltim, no s'hand'oblidarun conjunt
d'obres que, si bé no són estudisfilológics extrictes,ens aportenmolta informació
dialectal. Es tractadelespublicacionsde Cabrera( 1986, l99l , L9g7), quefan referéncia
al conreude I'olivera, al conteude la vinya i al món mariner respectivament,i les de
Barberi Guardiola(1995i L999),quegiren al voltantde I'artesaniade la llata i del món
de les pesqueres
de cingle.
1.5. Descripciógeográficai sociolingüísüca
El nostretreball centrael seuestudilingriísticen la meitatnord o septentrional
de la comarcade la Marina, la qual s'anomenaadministrativament
la Marina Alta. Més
avanttindrem ocasióde veurequins són els motiuspels qualsno sempres'ha adoptat
aquestadenominació.
La zonaestudiadaestrobasituadaal sud-estdel PaísValenciá,abocadaa la mar
Mediterránia,entreDénia,al nord del Capde la Nau, i Calp, 35 quilómetresmésal sud.
Cap a I'interior inclou les valls muntanyenques
de Gallinera,Alcalá, Ebo, Alaguar i
Castellsde Serrella. Es troba, sobretota I'extrem nord, equidistantde la ciutat de
Valénciai de la d'Alacant. La distánciaa Alacantoscil'laentreels 60 km de Calp i els
100i 105de Pegoi I'Atzúvia respectivament,
passantpels70 deBenissa,80 de Castells,
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
INTRODUCCIÓ
3I
85 de Pedreguer,90 d'Ondarai Orba. Pel que fa a Valéncia,Pegoes troba a poc més
de 80 km, ondaraa 90, Pedreguer
a94,Gata a 100,Benissaa 110 i calp a 118.La
carreterageneraltravessala part est de la comarca,encaraqueno a la línia de la costa,
sinó una mica mésa I'interior, paral'lelamenta I'autopista.
Pel que fa als productesque s'hi conreen,destacala vinya (l'elaboracióde la
pansa)i I'ametler al sud-est,els cítrics a la plana central i nord, i diversoscultius
d'interior (sobretotcireres,a més d'ametlesi olives) a les valls de ponent.El garrofer
-encara freqüent en aquestesdarrereszones- ha reduit considerablementla seva
extensió.Malgrat tot, la principal font d'ingressosdelspoblescostanersés el turisme,
que sovint ha fet malbéI'ecosistema,i, de forma aillada,diversosfocusindustrials-la
marroquineriaa Pedreguer-. L'orografia de la comarcai la posiciógeográfica,oberta
a llevant, fa queel régimde plugessigaun delsméselevatsdel PaísValenciá,juntament
amb la comarcaveinade la Safor: a Pego,Sagrai Tormosla mitjanade pluja anualés
superior als 1000 l/m2, mentre que a la part costaneraal sud de Xábia el régim
pluviométricéslleugerament
inferior als 600 Llm2a I'any, la qual cosafa queenstrobem
en una zona de transició amb els poblescostanerssituatsal sud del Mascarat,que,
juntamentambI'Alacantí,tenenun clima semi-árid(ambprecipitacionsinferiorsals400
llrrt). Les cadenesmuntanyoses,que enllacenamb la serraladasubbética,hi són
decisives:el Montgó, al termede Déniai Xábia,estroba a753m; Bérnia,al sud(termes
de Xaló, Benissa,Altea i Callosa) a lL28 m; i Xorti (entre Castellsi la Valt de
Guadalest)a 1120m.Aitana -fora de la zona d'estudi-, situadaal sud de la vall de
Guadalest,arriba als 1558i el Puig Campanaals 1410.
Malgrat tot, arribar a la Marina actualmentensés molt fácil, tant si és pel nord
com pel sud. Les carreteressalvenqualsevolobstaclegeográficsensemassadificultat.
No obstantaixó, fins no fa massala situació era ben diferent. I és precisamentla
ubicaciógeográficadelesnostresterres,entremuntanyes
altesques'aboquenbruscament
a la Mediterrfuria -deixant de banda la plana central, més oberta a les terres
saforenques-,i la llunyaniade les comarquescastellanoparlants
i de les gransciutats
com Valénciai Alacant, el que ha condicionat,per tant, el carácterdelsblavetsde la
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
EI parlar de Ia Marina AIta: el contacte interdialectal valencianobalear
32
Marina i els ha diferenciatsde les zonesvei'nesproperes.
Des del punt de vista sociolingüístic8,
la nostracomarca,com tantesaltres del
nostre país, es caracteritzaper mantenirfidelment el catalácom a llengua própia i
vehicular,que per nonna generales transmetde paresa fills, llevat de casospuntuals
com ara als poblesturísticsde Déniai Calp, on no ho fan totesles famílies,i malgratla
població forastera-rnoltíssims ciutadansdels paisosnórdics- que hi resideix i les
mancancesa nivell educatiui oficial. Ara bé, les actitudsdiglóssiquesdels parlants
sovintegeni fan perillar el futur de la nostrallengua, la qual es troba cada dia més
castellanitzada.
Fóra una llistima que un parlar tan conservador,com el de la nostra
comarca,perdésel seuparticularisme.Tot aixd dependrá,a més de la posició que hi
prenguenels nostrespolítics i ensenyants,de les actitudsindividualsque cadascúhi
adopte.No oblidem,peró, quehi ha unaportaobertaen I'augmentde gentalfabetitzada
en la nostrallenguadesque s'ha posaten marxala LIei d'ús i ensenyament
del valenciá
-esperem que a horesd'ara haja augmentatconsiderablement-.M'he servit del,Cens
de poblacíó i habitatgesde la ComunitatValenciana, 1991,elaborat per l'Institut
Valenciád'Est¿dística,
a I'horad'elaborarl'índexdecatalanoparlants,
sempreaproximat,
delspoblesestudiats,sumantels que sabenparlar catalá-que en la nostracomarcasón
parlantsefectius,i no noméspotencials-, els queel parleni el lligen i els queel parlen,
el lligen i I'escriuen.
Municipi
Habitants
Altitud
(1eeo
7o catalanoparlants aprox.
Alcanalí
842
230m
L'Atzúvia
582
102m
Beniarbeig
1208
42m
63'.4%
88' ,9%
Vegeu Diéguez i Guardiola (1999), que estudienles actitudslingiústiquesdels estudiantsde
batxilleratde I'Institut d'Altea, on hi ha algunbenisser.Tambéapareixpublicat,de forma resumida,a
Diéguezi Guardiola(1998).
Vicent Beltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
INTR@DUCCIÓ
-f-'
Benidoleig
783
1 3 1m
g0'6%
Benigembla
390
3 1 4m
96%
Benimeli
329
92m
96'.2%
Benissa
9t54
254 m
72',3%
Calp
14216
59m
35'8%
Castellsde Serrella
499
5 5 1m
99%
Dénia
27469
0m
68',9%
Gata
5070
78m
93',9%
Llíber
527
274 m
65Vo
Murla
332
285m
96'3%
Ondara
5r49
36m
86%
Orba
1576
154m
91.'2Vo
Parcent
767
295 m
82'.4%
Pedreguer
5853
83m
89',7%
Pego
10369
82m
96%
PobleNou de Benitatxell 1989
142 m
8L'2%
Els Poblets
1191
14m
63',5%
EI Ráfol
368
88m
87',5%
Sagra
379
104m
79',4%
Saneti Negrals
566
83m
94',5Vo
Senija
474
234m
83',2%
Teulada
8430
185m
56' ,8%
Tormos
305
120m
80%
La Vall d'Alaguar
918
437m
95'.L%
La Vall d'Alcali
186
637m
gL'.4%
La Vall d'Ebo
343
394 m
96',7%
La Vall de Gallinera
682
295 m
96'.2%
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de Ia Marina AIta: el contacte i4terdialectal valencianobalear
34
El Verger
3627
25m
87',8%
Xábia
21393
50m
55' ,4%
Xaló
20It
189m
84%
I-.6. Descripcióhistórica
El fet histdric que ha condicionatla varietatlingüísticadels nostrespobles ha
estat, sens dubte, I'expulsió dels moriscosI'any 1609 i la consegüentrepoblació
mallorquina,duta a terme pel duc de Gandiai virrei de Mallorca. Cal destacarque,
mentrequea les valls de I'interior i a la zonacompresaentreTárbenai JesúsPobre-és
a dir, aquestsdos poblesi Xaló, Llíber, la Llosa, Pedregueri Gata,amb la Rectoriaestádocumentatel componenthumáprocedentde les llles, i, a mésa més, s'evidencia
en la prÓpiavarietatlingüística,a la majoriade llocs hi mancadocumentacióo estudis
d'história local centratsen aquestaspecte.Així i tot, malgratla mancangade dadesals
registresparroquials,com testificaCostai Mas (L977b:79), el geógrafvalenciáqueha
estudiatamb més rigor científic aquesttema, la presénciade llinatgesmallorquinsen
aquestsllocs de la comarcaés importantíssima:
a Pedreguer,per exemple,hiha Costa
d'EivissaiFíllol de Llucmajor;alspoblesveins,i tambéallá, tenimBallester,Femenía,
Puigcerveri Riera. A la vall de Xaló, que inclou els municipisde Xaló i Llíber, " els
llibres d'esposoris(1620)registren131 personesnadesa les illes, algunesd'Eivissa,
Pollenga,Manacor...,peró mésde sta. Margalida(63) -llinatges Serra,Font, Monjo,
Albanell,Mestre,Femenía-i deLlucmajor(41, moltesa Llíber) -cognoms Vídal,Mas,
Montserrat,Noguera, etc.-" (CostaL977b:87-91).
Basant-seen les dadesde Costa,peró ampliant-les,l'historiadormallorquíMas
publica un article de divulgació (1997) al voltant de la primera gran emigració de
mallorquins,tot coincidintambI'agermanament
del seupoble-Santa Margalida- amb
Tárbena.Amb tot, sabemque a la Vall de Gallineraels seusprimers habitantseren
andritxols;els de la Vall de I'Alaguar eren artanencs-de 69 comptabilitzats,31 eren
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
INTRODUCAÓ
?s
--
d'4fte, 10 de Manacor,7 de Llucmajor i 3 de Petra-; a Beniaiaeren d'Andratx i de
SantaMargalida;a Benidoleig,deManacor,Andratxi Porreres;elsd'Ondara,d'Eivissa,
Felanitx, Manacor, Marratxí i Muro; a Castellsde Serrella,de Llucmajor i de Santa
Margalida i a la vall de Guadalestencaratrobem la meitat de cognomsmallorquins
(Balaguer,Bou, LIedó, Móra, Pasqual,Ríbes,sales, santacreu).De fet, els cadastres
del 1603 i 1613 de l'Arxiu Municipal de SantaMargalida, que he tingut la sort
d'escorcollargráciesa I'amabilitatdel mateixAntoni Mas, mostrenunapila de cognoms
-molts delsqualsvandesaparéixer
pocdesprés-queal capd'unsanysja esdocumenten
als poblesde la Marina mésafectatsper la repoblació:estractadeAlbanell, Amangual,
Balaguer, Estelrich/stelrich, Famania/Famnníe,Farrer, calafat, capó, cífre, Mas,
Molinas, Monjo, Mulat, Paralló/Parayó,Pons, Ribas/Ríbes,Roíg, Rosayó, sarver,
Serra,Vidal, etc.
Malgrattot, ésa Tárbenaon el componentillencva sermajor, tal i com assenyala
Monjo (1991):el primerestabliment
s'efectuáI'any L6I2 amb36 pobladors;el segonel
27 d'agostde 1616amb la vingudade23 repobladorsnous,amb la consegüent
distribucióde terres.La mobilitat de la poblaciói els matrimonismixtos hi aportenmés
gent de les illes establitsals pobles veins. Els repobladorsde Tárbenaprocedien
principalmentdeManacor,SantaMargalidai Pollenga.Perorded'abundánciadestaquen
els cognomsmallorquinotarbeners
següents:Molínes,Rípolt, Solíveres,Monjo, Pont,
Cífre, Marcó, Calafat, Mascaró, Vila, etc.
Giner Bolufer (1950)fa tambéun estudihistóricde lesvalls de Pegoi afirmaque
a la Vall d'Ebo "cuandofueron expulsadoslos moriscos existían en el valle ocho
pobladoso alqueríasquequedarontotalmentedeshabitadas
y quefueronrepobladascon
familiasmallorquinas(...) La onomástica
másgenerales:Frau, Llodrá, Mas, Masanet,
Mengual,MoIl y Montaner,predominandoMengualy MolI" (peg. 56). I que a la vall
d'Alaguar "al ser expulsados
los moriscoscomprendíael valle los tres actualespueblos
y el castillo de las Adzaharas,con 180 casas,que fueron totalmenterehabitadoscon
mallorquines"(pág.63).
Benimeli "al serexpulsados
los moriscosen 1609quedódeshabitado
y repoblado
VicentBeltrsn i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de Ia Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalea,
36
por familias mallorquinas,siendo la onomásticamás general: Catalá, Doménech,
Ginestar,Lull y Mut, predominandoLuIl y Doménech"(pág. 7z). El Ráfol, "al ser
expulsadoslos moriscoscontabacon26casas,quefueronrehabitadas
por mallorquines.
La onomásticamás general es: Cataló, Ferrer, Gínestar,LulI, puchol y vídal,
predominandoLull y Vídal" @eg.73). Sagra"cuandofueron expulsad.os
los moriscos
en 1609 contabacon 40 casas,y fué repobladapor catalanesy mallorquines".Sanet,
"cuandofueron expulsadoslos moriscosdespuésde la rebeliónde 1609,se repoblóde
mallorquines,siendola onomásticamásgeneral:Lull, Moily Mut, predominandoMotl
y Mut" (pdg. 7q i a Tormos "al ser expulsados
los moriscoscontabacon25 casas,que
se rehabitaronde mallorquines,siendola onomásticamásgeneral:Ballester, Gínestar,
Perelló, Peretóy Torréns,predominando
Ballestery Peretó"(pág.74).
Per una altra banda, se sap que Pego, Xábia i Dénia, per exemple, eren
poblacionscristianesal segleXVII i que,per tant, no hi va haverrepoblació.A Orba la
repoblacióla duguerena termecatalans,segonsGiner Bolufer (1950: 72). Dénr4 peró,
tot i no tenir moriscosen eI momentde I'expulsió, va veure incrementadala seva
poblacióal seglepassatambgent delspoblesveinse,la qual cosafa que la repercussió
delsmallorquinsen el seuparlar es donede rebot.
El cas de molts altrespobles-calp, Benissa,Senija,Teulada,poble Nou,
Ondara-, algunsdels quals tenienpoblaciócristianai morisca alhora, és encaraun
misteri. Si observemels cognomsmés comunsa aquestspobles-Cabrera i lvars a
Benissa,Llobell, Oller, BuiguesiVallés a Teulada,Llobell, Colomer,Buigues,Catald,
Monfort, Bolufer i Marquésa PobleNou- notaremque són ben poc o gensfreqüentsa
les Illes actualment,encaraque caldria veure-hidocumentacióantiga.Ara bé, alguns
altres, com ara Capó,Rosselló,Ferrer, Ríbes,Vidal, Sígnesi Santacreu,encaraque hui
en dia no hi sónpredominants,
podenserperfectament
mallorquins.Desdel punt de vista
-evidentrnent,no tantescom la
lingüístic, aquestspoblestenenmoltescaracterístiques
zonaesmentada
mésamunt-, a mésdel léxic, quepalesenla influénciadels illencs, i,
a tot agÓ,s'ha de sumarla immigracióde gent dels poblesveins als darrers segles.
e JoanIvars (1995:293-294).
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
INTRODUCAÓ
5t
Podríemparlar, per tant, d'unazona"mallorquinade rebot", que s'estendriaals pobles
interiors poc afectatsper la repoblació (Murla, Alcanalí, Orba) i, en part, a la zona
costanera.
Vegem,per exemple,quéen diu GinerGuerri (1995:331-353)al respecte:
" Ni la Villa de Murla ni su moreríafueronrepobladas.Ni habíarazónalguna
para repoblarlas(...). Los habitantesde Murla podíanperfectamente
mantener
productivastodaslas escasas
tierrasquecomponíansu término, absorbiendolas
heredades
por los moriscos".
abandonadas
"Entre los repobladoresde Alcalalí figuran sólo dos procedentesde Manacor
(Mallorca): Antonio Cerveray Mateo Roselló.Los demáseran valencianosde
Muchamiel,Polop,Calpe,Benisa,Bocairente,Valencia,Jávea,FinestratyAltea,
y de Murla (...) Hubo tambiénalgunode Barcelona.
Otro grupo considerablede 27 familiasmallorquinasrepoblaronlos pueblosde
Alahuar(...).
Y en esta invasiónde isleñosde Mallorca, nos constadocumentalmente
que
algunosseinstalarontambiénen Murla. Talesfueron: "Miquel Mallol mallorquí
de la vila de Murla ... diu serde 18 anysfins en 20 anys"; "Antoni Femenía,fill
de Miquel Femeníay de CatarinaQansaloniga muller, naturalsde la vila de
Manacor,vila de Mallorca, residentsen estavila de Murla..."; "JoanRibes
laurador,fill de Antoni Ribesy AntoniaMontaner,naturalsde la vila de Santa
Margarida, Reynede Mallorca, residenten lo loch de Parcent ... y Antonina
Mas, donsella,filla de Antoni Mas y de Marina Castellósa muller, naturalsde
la vila de Artá, Reynede Mallorca, residentqui es estadaen lo loch de Tárbena
y de presenten la vila de Murla..."; "MiquelVerdesamallorquímorí en lo ostal
de aquestavila..." Pocos mallorquines,pues, se instalaronen Murla y
pronto".
desaparecieron
Amb tot el quehem dit, no hi ha capmenade dubtequeel parlar objected'estudi
és forqa interessanti conservadori que mereix una análisiaprofundida,en la qual es
donena conéixertotesles sevespeculiaritats.
1.7. Consciéncialingüística
Tant a lazonacentraldel PaísValenciácoma lescomarques
meridionalsel parlar
Vicent Beltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de la Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear
38
de la Marina és consideratcom un delsmés "valencians"de tots. No obstantaixó, hem
tingut ocasió de sentir diversos comentarisals pobles veins del Comtat, influits
possiblement
per la situacióde proximitat,quedelatenun rebuigaparent,queno ésmés
que una manerad'ocultar que es tracta d'un parlar més conservador.A Tollos ens
diguerenque:
"DeFagecapac amuntesparla mésfi í deFagecapac avall mésbast. Ací parlem
lo just; per Xaló, Gata i tot aíxóxafenmésIa lletra."
"Per ahí batx (de Castellscapavall) li peguencadapatí al diccionari.'10
A Fagecaem comentaven
que:
"Ara a Castellss'han reformat,pero antes...,,
I fins i tot dinsde la mateixacomarca,elsparlarsmés"mallorquins"-i, per tant,
mésdiferents- són consideratsestranysi sovint són objectede burla. D'Alcanalí hem
recollit una fraseque diu que:
"A xaló hi ha moltesparaulesextravagants.
No te hu pots ímagínar."
I de BenissiváI'afirmació següentreferidaa castellsde serrella:
"elsde Castellsparlen molt batuno.n
A la Vall de Gallinera, peró, la própia mallorquinitates veu amb una mica
d'orgull, de maneraque els particularitzacom a poblediferent:
" Benissivdés mésmallorquíque tots elspobles.Agó ésMallorca!,,
r0Jo em preguntea quin diccionari:al
d'espanyol?
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
INTRODUCCIÓ
39
D'igual manera,els mateixosparlantssón ben conscientsque moltesparaules
canvien o es perden i aixó unifica forga tots els parlars, alhora que es perden els
particularismes,que no sempresónvistosambbonsulls:
"Sempres'ha dit barginja,'ara díguembargínia..ara és que som més sabuts"
(afirmaciód'Enriquetade Castellsacompanyada
d'una gran rialla).
"Tota la vida hemdít closses,'
ara heu diguemd'una atra llei." (a Alcanalí)
Malgrat tot, en aquestacomarca-a I'igual que a la Marina Baixa, I'Alcoiá i el
Comtat- la consciénciaidiomáticano s'ha vist genstrastocadao pertorbadaper les
divisions provincials imposades.A pesarde pertányera la província administrativa
d'Alacant, tothom afirma que parla valencid i se sent únicamentvalenciá, no mai
alacantí, com ocorre als pobles situatsal sud de I'anomenadalínia Biar-Busot. És
possiblementun sentimentvalenciádelsmés "purs" o com a mínim delsmenysinfluits
per divisionsadministratives
imposades.
Pensemqueésmolt mésficil sentir-sevalenciá
a la Saforo la Vall d'Albaida, quepertanyena la provínciade Valéncia,que no pasen
aquestescomarques.Aixó vol dir que la "valencianitat"d'aquestescomarquesés
claramentnacional,d'identificaciócom a poblerr.Noméshem sentitun comentariaillat
gensrepresentatiu,com és el d'una dona de Beniarbeig,Qü€,pel fet de
i escadusser,
trobar-sea la fita provincial,considerava
queel szuparlarfeiade transició:"endíemuna
en valencidi una en alícanrt".
S'haparlatmolt al voltantdel particularismealacantíi sobrelesbaseshistóriques
i geográfiques
queactuacomunamenade fronteranaturalentre
de la línia Biar-Busotr2,
u No obstantaixó, considereque el sentimentvalenciáva directamentlligat a l'ús de
la llengua
i sovint s'ha jutjat injustamentla consciénciaidiomáticade les comarquessituadesal sud de la línia BiarBusot: a les terres meridionals, a més de sentir-sealacantins-per la proximitat i dependénciaevident
amb la ciutat d'Alacant- se sentenvalencianstots aquellsque conservenel catalácom a llengua propia.
12Colomina(1985: 63-67),incorporant-hitota la bibliografiaanterior,en fa una síntesiforga
interessanti completa.
VicentBeltrsn i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de Ia Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear
40
dueszonespocrelacionades
quepresenten
diferénciessubstancials
pel quefa a la vitalitat
del catali i a la consciénciaidiomitica. A la nostracoÍrarca el prejudici de "parlar
malament",tan estésen altreszones,no ésni de bon tros tan acusat.Per als de la Marina
el parlar marcatnegativament
és, sensdubte,I'apitxat i, en menormesura,I'alacantí,
que, malgrat tot, és poc conegut.No és més que un prejudici injust -com qualsevol
altre- basaten la percepciód'unafonéticaaparentment
més"castellanitzada"l3.
Aixó sí,
moltes personescontinuenmantenintI'actitud diglóssicaque caracteritzaels pobles
oprimits com el nostrei que es reflecteixen frasescom que "eI valencídés molt mal
d'escriure" (Br) o en comentarisdubtosos-per una altra banda,comprensibles-com
el que es plantejavaun parlantmurler respectea la pronúnciaafricadadel fonemaif :
"acídíguembrutxa('bruixa'):
perójonoséatxócoms'escriurdencastellñ.Enhatxe?"ta
1.8. La Marina. Un problema terminológic
Quanta la denominaciói la divisió de la comarcaobjected'estudi, cal destacar
queno hi ha hagutunanimitatal llarg del seglepresentper part delshistoriadors.Aquest
ha estat,sensdubte,un delspuntsmésdescuidats
pelsnostresgovernants
desde sempre.
S'ha de dir la Marina a totesles terresque van desde la Vila a Dénia?Hi ha realment
una Marina Alta i una de Baixals?
Hem de rebutjarla denominaciótradicionalde Marquesatde Dénia?Quéfaríem
t3Ací té una impofi.,nciacabdal paper
el
de I'escolai delsprofessorsen concret,que haurien
d'estar méssensibilitzatsen el tema i transmetreun missatgelingiiístic mésobjectiu,ja que pei tenir més
o menysfonemesun parlar no és millor queun altre. Vegeuuna defensadel valenciácentralen Colomina
(1999:99-105).
raEntre els majors, el castelli és referent
el
escrit,encaraqueprácticamentmai no esconeix amb
precisió.A Castellsde Serrella,unadonamajor, desprésde respondretollina ('tonyina'), matisavaque
'aixó ésen valenciá;
en castelliüul"; ala Vila Joiosa-la MarinaBaixa- un homemajor, preguntant-li
per I'albergínia, em respongué
albargina,peró afegíque "en castelláésalmerenjena".
ls Precisament,a I'anomenadaMarina Baixa
estrobenels cims méselevatsdel migjorn valenciá:
Aitana, amb 1558m i el Puig Campanaamb 1410m.
VicentBeltran i Colvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
INTRODUCCñ
4l
en aquestcasamb la subcomarca
de Benissai Calp?
Si fem un repáshistóric, observaremque no hi ha hagutmai una homogeneitat
i una unitat absolutaambles divisionsdelspoblesqueestudiem.
Torres(1998)insisteixen la importánciaquehi ha tingut la fronteraprimitiva del
regne de Valéncia fins a l'época contemporinia; en el cas de les divisions
administratives,fins a la divisió provincialde 1833,i pel quefa a les eclesiástiques
fins
al 1957.
Tambéha estatdecisiuel fet que I'acfial Marina Alta haja pertangutals partits
judicials de Gandia,Dénia i Callosa.Aixó possiblement
ha fet trontollar la uniformitat
comarcalaparent.De fet, Calpi Benissa-a mésde Castellsde Serrella- hanformatpart
durantmolt de tempsdel partit judicial de Callosai aixó explica,en certamesura,que
molts historiadorsincloguenaquestspoblesa la comarcadela MarinaBaixa, sovintamb
Senija,Teuladai PobleNou,justificant-hoambcriterisgeográficsunamicadiscutiblesró.
Retrocedintenel temps,cal no oblidarI'extensióde lesgovernacions
de Déniai d'Alcoi:
els termesgeneralsdel Marquesatde Dénia, del Castell de Calp, del Marquesatde
Guadalesti del Castellde Polop -que incloia els Castellsde Pop, Xaló i Castells-.
SegonsafirmaTorres(1998:161):
"L'origen de les actualsdivisionsterritorialsde la Marina(...) ésmolt complex.
Podem treure tres conclusionsgenerals:en primer lloc que les divisions
territorials canvien al llarg del temps, segonsles circumstánciespolítiques,
econdmiques,socials, demogrifiques, etc. En segon lloc que les divisions
territorials són sempreconseqüéncia
de decisionspolítiquesque tenen com a
finalitat la millora de I'organizacióadministrativadel territori. Entercerlloc que
la configuracióde les divisionsterritorialsde la Marina, com les de tot el País
Valenciá, és un procésque comenQa
en el segleXIII i continuaencaraen els
nostresdies."
róConsidereque hauriade ser més decisiu,com a criteri geogrific, el pas del Mascarat,que
separaCalp i Altea, i que ha estatinaccessibledurant molt de temps, que no pas la serraladade Cuta i
la Gargantade Gata. Aixó faria que la subcomarcade Calp, Benissa,Senija, Teuladai Poble Nou
s'incloguésdecididamenta la comarcade Dénia, amb la qual hi ha hagut sempreuna relació molt forta,
enc¿uaque actualmentBenidorm,pel seudesenvolupament
turístic i de ciutat de serveis,hi ha exercit en
aquestsdarrerspoblesuna influénciaconsiderable.
VícentBeltran i Culvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
EI parlar de la Marira Ahat el
"ortocte
int"rdiolectar valencianobaleo,
42
La província de Xátiva (1822) ja partia el Marquesatde Dénia en dos, i
actualmentel projectede les comarquescentralsexcloudirectamentles terressituades
al sud de Xortá, Bérniai el Coll de Rarcs.
El problematerminolÓgicve d'antic, perd les denominacions
actuals-Marina
Alta/Marina Baixa- tenenpocatradició,ja que se senteni s'han fet "oficials" des de
mitjan décadadels 70.
La transmissióoral ha mantingutla denominaciódeMarquesatpera la "Marina"
septentrionali la de Marina sobretotper a les terrescostaneresque van de la Vila a
Benissa.No obstantaixÓ,tambéés conegudaper la Marina la zonade Xábia i Dénia,
encaraqueen menormesura.Evidentmentquelesvalls interiorsno s'hanidentificatmai
com a Marína, encaraqueels poblesveinsdel Comtat-una micamésa ponent- ja els
atribueixenaquestadenominació;arabé, semblaque és indiscutibleque les valls que
s'aboquenala Marína, rebenel mateixnom. Recordem,si de cas,queels únicspobles
quepostposenactualmentI'especificadortoponímic"de la Marina" sónpolop i Relleu,
tots dos a I'actualMarina Baixa.
Gregori (1996) es mostra forga crític amb la doble denominació-Marina
Baixa/MarinaAlta-, com es desprénde les afirmacionssegüents:
'El Atlas Temótico
de la ComunidadValenciana,en 1991.,(...) es el primero
(...) quepresent¿la desaforarnada
divisióncomarcal:LaMarina Alta y la Marina
Baixa; y que sería adoptadapor las dos EnciclopediasValencianasy por la
Catalana"(Gregori L996: t52)
"Si seha queridosuprimirel nombredel Marquesat(de Denia)y la subcomarca
de la Rectoríae integrarlosen La Marina, es cosarazonable(...). Si la comarca
de Denia/Pegoforma partehistóricamente
de La Marina, y si quedaobsoletoel
nombredel viejo "Marquesat",püedaésteincluirseen aquella,pero no a costa
de la dobledivisión".(Gregori1996:154-155)
Considere,al meu parer, que a l'hora de crearuna divisió comarcal,s'haurien
de tenir en compte,com a mínim, els aspectes
següents:
Vicenl Beltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
INTRODUCCIÓ
43
1. - criteris geográfics;
2. - criteris comercials,administratiusi de relacióhumana;
3. - criteris culturals;
4. - tradició histórica.
D'entrada, cal tenir clar si realmenthi ha una o duescomarquesde la Vila a
Dénia. Crec que la distánciaentreun poblei I'altre, queés de vora setantaquilómetres,
i la necessitatd'organitzacií-serveis médics,administració,etc.- justifica, si mésno,
la necessitat
de dividir en dosaquestazona.Desdel punt de vistageográfic,pensemque
les serres de Serrella, Xortá, Carrascarde Parcent i Bérnia formen una barrera
indiscutible.Quanta les relacionscomercialsi/o tradicionals,la divisió proposadaens
és válida,ja que la subcomarca
de Benissaté un contactedirecteambla ciutatde Dénia,
i Altea, la Vila i la subcomarcade Callosaestanabocadesa Benidorm. Si tenim en
compte els criteris culturals, a penes hi ha diferénciessubstancials,encara que
lingüísticamentla zonaseptentrionalté un parlar específic,claramentdiferenciatde la
resta de pobles veins, i coincideix prácticamentarnb el límit adés esmentat,amb
l'excepcióde Bolulla i Tárbena,per unabanda,i, en certamesura,de la subcomarca
de
Calp, Benissa,Senijai Teulada.
Pel que fa a la tradició histórica,com s'ha dit adés,la confusióés major i seria
populars,peró, parlende la Marina per a
difícil arribar a un acord.lrs denominacions
tot -i més especialmentper a les zonescostaneresdel sud-, encaraque també de
Marquesat(de Dénia)per als poblesmésseptentrionals.
Amb tot, podem concloureque se'ns fa imprescindiblela divisió en dues
comarques.El problemaés el nom. MarinaAlta i Marina Baixa no sónprecisamentels
mésapropiats,peró dir-li Marina a tot, malgratquepot seruna solucióencertada,no és
gens práctica, pel fet que irrclouria més de seixantapobles, amb més de vuitanta
quilómetres entre els dos extrems i sensecap relació humana. La denominació de
Marquesatsemblaqueha quedatunamicaobsoleta.Possiblement,
araésmassatard per
a oposar-sea I'adjectiuAlta/Baixa,que senzillamentfa referénciaa la latitud, a I'igual
Vicent Beltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
Volver al índice/Tornar a l'index
EI parlar de Ia Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear
44
que ocorre amb la Plana Alta i la Plana Baixa. Contrariar aixó, i, per qué no, la
"tradició" de mésde vint anys,potserno és la millor solució.Per aixó i per practicitat,
he optat per titular el present estudi El parlar de la Marina Alta: eI contacte
interdialectalvalencianobalear,
a I'igual queparlaréde Marina Alta i Marina Baixa en
aquells casospuntualsen els quals es fa necessáriala doble divisió, per comoditat
lingüísticao geográfica.
1.9. Agraiments
Faig constarel meu agraimentsinceral Dr. Jordi Colominaper tot el que m'ha
ensenyati per la dedicaciói confiangaque ha depositaten mi i al meu amic i company
alacantíCarlesSegura,ambel qual he compartitmolteshoresd'amistati de discussions
lingüístiques,i quetant m'ha ajudaten les tasquesinformátiques.A tots dos, i als altres
companysde departament
quedirectamenti indirectam'han aportatalgunacosa,moltes
grácies.També,i sobretot,a tots els informants-més de centsetanta- i als nombrosos
amicsquem'hanservitd'intermediaris,en especiala la JosepaGarciai Rosselló.Aquest
estudija ésun homenatgea tots aquellsque se'n considerenpartíceps.
No puc deixard'esmentar,d'unamaneramolt especial,a la LibradaOliver Mas,
de Llíber, queja no esti entrenosaltres,perquéun cáncertraidor, semblantal quees va
endurma mare,li va arrabassar
la joventut, la bondati la vitalitat queposseia.Pot estar
seguraque mai no l'oblidaré. Semprerecordarécom s'anotavaparauletes
-com deia
ella- i em telefonavai me les proporcionava.Molt agrait,Librada.
A Joan-IvesPasquali Menachesper I'elaboracióinformáticadelsmapes.euant
de tempshem passatjunts i com enshem sabutcomprendre!
A la mevagennanaRaqueli a tota la mevafamília, especialment
a MA MARE.
A tots aquellsque em deixe, amigues/amics
i companysde pis, senseels quals
no hauriaestatpossiblela realitzaciód'aquestatesi.
I com deienmolts delsentrevistats,"domésqueho havágemacertat,prou!".
VicentBeltrsn i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
2. FONETICA
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
2.1. Vocalisme
2.1,.1.Vocalisme
tónic
El vocalismetónic del parlarde la MarinaAlta, ambsetfonemes,no presentacap
diferénciarespecteal sistemadercatalámésgeneral:lil, lel, lel, lal, lcl, lo/, lul.
Noméscal destacar,a una part de la comarca -Ala, Bb, Bg, Bsa, D, G, Llí,
Nou, or, Ped, se, Teu, ver, x, xeb-, la presénciad'uns al.lófonsde la lel i la lol,
d'oberturamitjanarT,queapareixenen posiciófinal de mot, tant en sÍl1abatravadacom
lliure (en aquestadarreraposiciónomésla lel): tamb[É],r[É]s, col[ó]m, r[ó]rr8. Aquesr
fenomenés ben cridanersobretoten el parlar de Gata,Pedreguer,Xábia i poble Nou
(mapanúm. 8), on, no obstantaixó, s'hi observauna tend¿nciaclara a perdre
aquesta
pronúnciaentrela poblaciómésjove.
Seguramentdeu tractar-sed'una redistribuciódel sistemavocál.lic, tenint en
comptela grandistánciaquehi ha entreLalel ila lol tancadesi les corresponentsobertes
en el valenciá de la comarca,tot aixó afavorit per uns contextosfonétics que ho
17Prescindiréde transcriure
aquestsal'lófons com a tel i tcl per a no confondre,ls amb els
fonemeslel i lcl , que,per a serexactes,hauríemde transcriurelr,l i- lut-peral baleárici per
al valenciá
general, inclosala nostracomarca,ja que ací presentenuna oberturar"nsible-"nt ma¡or
al
iue nord del
tortosí. Faré servir les majrúscules
[E] i [o], com apareixentranscritsen diversosmanuals¿e lingiiística
els fonemesd'obertu¡amitj¡na quetrobemen rossellonés,
per exemple.
rEA la Canyadade Biar (Colomina
1985a:rc2-Lo4)esprodueixun fenomensemblant:el fet que
la /e/ diftonguetransformant-se
en [a] -[vjart] i tdjaw]- ila lcles tanquesistemeticament
-[,dono]
(<['dcnc] < ['dcna])- ha provocatuna ¡estructuracióde les vocals/e/ i /o/ tóniques:
üantuna com
I'altra s'obrin en contextfónic final de paraulaseguitd'un o més segmentsno sil.lábics:nebot,
colom,
Déu i serphi sónpronunciats[ne'bct], [ko'lcm], [dew] i [serp] respectivament.
Vicent Beltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
de la Marirya AIta: el contacte interdialectal valencíanobalear
propicien.Tampocno s'ha d'oblidar queen moltscasosen quéhi tra
tÉl -i precisament
allá on el fenomenésméssistemátic-esdónaunacoincidénciaambI'aparicióde la
Fl
tónicamallorquina:res,francés, conec,etc.; en casque aquestasigala causaprimera,
hauríemde suposarquedespréss'haproduitunageneralització
del fenomenen contextos
semblantsi fins i tot s'ha estésa la lol, per tal de compensari equilibrar les vocals
anteriorsa les posterio¡s.
z.t.L.L. Diferéncíesrespecte
a la restadel valencíd
Prácticamentno hi ha divergénciesde distribuciód'aquestvocalismetónic amb
el de la restadel valenciá.
cal ressaltar,peró, la presénciadel mot jonc (mapanúm. 3), en lloc de la
pronúnciamés freqüenten catali occidental,junc, a Bsa, c, G, J, Llí, ped, se, Teu,
Xáb -ionqu¿ra a Nou i enionca X-, queté tota I'aparengade ser un mallorquinisme;
la variantfonéticamésetimológicacoa (mapanúm.179),enfrontde la méshabitualen
el valenciáveí cua, que apareixa la nostracomarcaa Calp, a la Vall d'Alcalá -amb
Beniaia- i a Castellsde Serrella.
A mésa més, les formesaccentuades
del verbpoar (mapanúm.4) manteneneI
timbre de la [o] a pricticamenttots els poblesestudiats:jo ['poe], tu
['poes]. Malgrat
aixÓ,a Castellsde Serrella,a la Vall d'Alcalá i a la Vall de Gallinera,com a la comarca
veinade la Marina Baixa,on el verb espronuncia[pu'ar], les formesrizotdniquestenen
evidenünent[ú]: ['pue], ['pues].D'igual manera,lespersones
accentuades
del verbtopar
[tu'par] (al centrei sudde la comarca),tossar[tu'sar] (Bsa),brollar [bru,.l.ar](A, B,
Bsa, c, E, or, Teu) i esgolnr[azyu'lar] (Gall) | lazyu,]"arl (Teu) han mantinguten
aquestspobles la vocal [u], que apareixen posició átona: ['tupe],
['tupes], ['tupa],
['tuse],['tuses],['tusa],['brul.a],[az'yula]l[az,yu]"a], ... (mapesnúm. 5_6).
Per una altra banda,enfrontde la pronúnciageneralnadar, a la vall d'Ebo, la
vall d'Alaguar, la Vall de Gallinera,Castellsde Serrella,Beniaia,I'Orxa -el Comtat-
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
ponÉnc¿
49
i Tárbenatrobem la variant nedar (mapanúm. 15), a partir de la qual s'ha format el
presentd'indicatiu nede, nedes,neda, nedem,nedeui nedenals sis primers pobles i
neda, nedes,ned.a,nedem,nedeui nedenal darrer. Semblaevidentque la repoblació
mallorquinahi deguéser decisiva,encaraque no s'ha d'oblidar la inestabilitatfonética
que presentael vocalismeátonen catah occidental(vegeuanear'nadar' a Elx, segons
Segura(1998:37 it43)).
L'adverbi interrogatiucommantéla vocaletimológica[kom], oposant-se
al parlar
quela transformaen [c]. Iguaünent,a diferénciadel que
d'altrescomarques
valencianes,
ocorrea I'extrem sudde la llengua{amp
d'Elx, Crevillenti Guardamar-, les formes
tÓniquesdels verbscobrar i sobrar presenten[o]: ['kobra], ['sobra]. Al mateix temps,
els mots Lloreng i pacénciaes pronuncienmajoritiriament amb [e], a I'igual que les
formesaccentuades
delsverbsmolestari contestar.Percontra,el castellanismecerdo sol
pronunciar-s'hiamb [e] -['serdo]- alspoblesde Benissai Senija(mapanúm. 163).
El verb traure (mapanúm. 2) presentadiferentssolucionsa la comarca:a la zona
"periférica" i costanera@sa,C, D, P, Se, Teu i Xnb) mantéel timbre vocálicpropi del
catah occidental,['ffawre], menffequea la restade la comarcaes pronuncia['rewre],
per influénciamallorquina.
segurament
Enfront de lesformesonomatopeiqtes
maulaimaulendel verbmaular,propi del
valencii, apareixenles variantsfonétiquesmleluln i mltlulen a la Vall de Gallinera,la
Vall d'Alcalá, Teulada,Tirbena i Callosad'en Sarriñ, coincidint amb el mallorquí
(vegeuColomina1986:663).
També cal destacar que el mot aigun pren la variant fonética ['ewja] a
prácticamenttota la comarca,i que a Pedreguerles formestóniquesdel verb encetar s6n
pronunciadesamb [e] (<e llarga): encÍtlte, encleltes,enclelta, ..., seguramentcom a
resultatd'una adaptacióde la [ó] mallorquinacorresponent,encaraque avui dia, a les
tres illes, la [e] queestrobaenposicióñtona -encfeltar- s'ha interpretatcom wa lal,
i aquestavocal s'ha arrossegata la posiciótónica:engat,enqates,enQata,... (DCW).
Vicenl Beltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
EI narlar de la Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear
50
2.1.1.2.El díftongdecreixentlftjl
El diftong decreixent/uj/ (mapa nrlm. 7), propi del catalá general i de les
comarquesveinesde la Marina Baixa,de I'Alcoiá i del Comtat,esfa creixenta la major
part de la Marina Alta, coincidintambel valenciácentrali l'alacantí:['kwinaJ, [bwit],
['kwiÓa], [bes'kwit]. Sols s'hi mantéla pronúnciadecreixenten les personesdel verb
morir on apareixaquestdiftong: [nrujk], ['mujya]. Nomésles valls interiors-Castells
de Serrellai la Vall de Gallinera- conservende maneraregular la pronúnciatradicional
del catalá:['kujna], [bujt], [kujt], etc. Semblaque aquesfadeguéser fins no fa massa
l'única forma existenta la restade la comarca,tenint en compteque a horesd'ara está
produint-seel canvia la localitatde Teulada.En aquestpoblela pronúnciapredominant
i única entreels majors de25 anys,aproximadament,
és ['kujna] i ['bujt], merureque
les generacionsmésjóvenshan fet el diftong creixent,com passaja als poblesveins.
De quatreinformantsteuladinsmenorsde 25 anys,en el momentde I'enquesta,
nomésun (Toni DevesaVallés,nascutI'any t973) fa el diftongdecreixent;els altrestres
(JosefaMari Garcia Buigues [L977], Inma DevesaRamiro t19781i Imma Llobell
Buiguest19781)I'articulen sistemáticament
com a creixent.No tenim, peró, la mostra
d'informantssuficientsper a extraure'nconclusionsde tipus sexuals.Sí quepodem,per
contra, afirmar queenstrobemdavantd'un canvi lingüísticgeneracional.
2.t.1.3. Els difrongslíwl i l6wl
El diftong [cw] apareixen ou, bou, prou, ploure, mourei coure i [ow] en pou
i soz (verb ser). Hi ha alternangad'oberturaen jou, depenentdels pobles, amb un
predominiclar de la [c] (A, Ala, B, Gall, P). No obstantaixó, de Llíber, Xaló i Dénia
tinc recollidacom a pronúnciaúnica [€ow].
VicentBeltran í Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
ro¡,¡Enc¿
_
5l
2.L.L.4.Les oo delsmonosíI'labs
í d'algunsbisíllabs
Un tractamentespecialpresentenun grup de monosíl'labso bisíl'labs que,
apartant-sede I'etimologia,obrin la vocal lol enprácticamenttot el catalá.Si tenim en
compte els exemplesestudiatsper Coromines(1984:189-194)-deixant-hi de bandaels
de I'apartat2.1.1.3., i afegint-neunsquantsmés- tenim quea la Marina Alta presenten
vocal obertaels mots nom,plor, por, flor, got, sol, xorc, roíg, moll, vot, pondre, hora,
vora, volva, costra/crosta, brossa, oIIe, molla, bova í tovai merLtreque hi ha vocal
tancada en com, cobra, sobra, borla, esmorze, boda, salmorra, sostre, nuvola
(lnuvolar), nyora, bola i botja. Hi ha oscil{acióen carlóta / carlóta (carróta) i bóli I
bóli'bolígraf', ambpredominide la primeraforma en el segoncas.
2.1"1.5. Absénciad'inflexióde lel en contacteambpalatal
Coincidint amb l'alacantí,peró oposant-se
a la major part del valenciá,trobem
que la nostra comarcaconserva-llevat de la zona interior- la lel tónica en el
demostratiueixe i en el verb deixar, quanaquestaapareixaccentuada:
'eixe'
lelíxe: gairebégeneralre
líJxe:A, Ala, B, Gall
'deixe,deixa'
dfelixe, dlelixa: gairebégeneral
dlíJxe,d[rlxa:-A, Ala, B, Gall
tt
Quanapareixgeneralo gairebégeneral enels exemplessemprees fa referénciaa la comarca;
que hi coincidesca.
no.nai a nivell valenciáo catalágeneral,independentment
VicentBeltron i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
de Ia Marina AIta: el contocte interdialectal valencianobalear
2.L.2. Vocalisme
dton
El sistemavocálic átonpropi del parlar de la Marina Alta coincideixplenament
amb el del valenciágeneral:lil, lel, lal, lol, lul.
2.r.2.L. El pas de [e] a lal en determinades
síHabesínícíatst en clíttcs
En posiciópretÓnicaes dónasistemáticament
el pasde [e] a [a] en les síl.labes
inicials em- (en-),es- i eíx-,coincidintambel valenciágeneral,llevatde les comarques
banyadespel Vinalopó(Colomina1985a:151-153)i de la zonaque va de Castellóa
Morella (GimenoL994:67-94):antendre,ascola,aixu(g)ar;i, fins i tot, s'esténa casos
com anguany,ancara i astar (felstar a Pego), que es desconeixena gairebétot el
valenciá.Tambéesneutralitzenen [a] -llevat dePego- lesformesmonosillábiquesdels
articlesmasculins(al, als / as),lapreposició 'en' (an) i els pronomsam, at, as,aI, a1s
/ as i hau ('em, et, es, els i ho'). Aquesttret, queja assenyala
colomina (l9g5b: 3g),
és noméspropi del parlar de la Marina Alta i de la Safor, dins del conjunt valenciá, i
indubtablementés un dels elementsfonéticsque més el caracteritzai I'identifica. No
obstantaixd, es mantéla [eJ,peró, en la combinacióproclítica de dos pronoms:me se
veu I.acuíxa;me'n vaíg, a la major part de la comarca,si bé a Llíber, Xaló, pedreguer
i rárbena es produeixtambéla neutralitzacií:mn la vol donar; ma,n vaig.
2.1.2.2" Vacil'lacióentreles ee i les aa i conservacióde la vocal neutra fel
Tambés'hi observaen interiorde síl'labaunagranvacil'lacióentreles ee iles aa
en nombreconsiderablede mots, de maneraque en molts casossón intercanviables.A
algunspobles-de forma sistemática
a G i Ped;mésesporádicament
a A, Ala, Alc, Bb,
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
FONETICA
Bd, Bg, D, E, J, Llí, Llo, Mur, Nou,Or, Par,Rá, Sag,San,Se,Tor, X, Xa, Xebapareixunaespécie
devocalneutra(mapanúm.9), quanla vocaldela síllabatónicaés
líl o lul.
e)a
'sencer'(mapa
nim. 16)
sfefncer:Ala, Atz, Bd, Cas,D, E, G, Gall, J,Llí, Ped,Rá, San,Se, Tor, Xa
sfafncer:la resta
'bescoll'(mapanúm. 17)
bfelscoll:Ala, B, Bd, Br, E, Llí, Llo, Ped,X
blajscoll: la resta
D'altres exemplesd'extensiómésreduidasónels segiients:
flalnoll: G, Llí, Nou, Teu, X, Xáb (mapanúm. 20)
flalnds: Llí, X
flalmella: Gall, Llí, Ped,X
slalgut (1 segut 1 sigut): Nou, Xib
rlalmesa: Ped
rfalmugar: Llí
tlalrró (1 terró'torró): Teu
tfaluld 'teulada': Atz, Gall, Ped
a)e
llfeJvor:Cam, Cas, Fl, Llí, X (mapanúm. 58)
Vicent Bellran i Cslvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
de la Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear
slefgrantana:gairebégeneral
andr[elgó: forgaestés
carfefgol:A, Ala, Atz, Bme,E, Gall, J, Llo, Rá, Sag,San,Se,Tor, po, Ver, Xa (mapa
núm. 19)
sfefcorrar(1 sacorrar 1 socarrar):Bmau,Bv, cas, E, Lrí, pa (mapanúm. 31)
Ilfe]gostí:I llfelgosta:molt estés
tallÍelrina ( 1 terallina < teranyína): Llo
slefrvatxo:Bb, Bg, Bmau,Bl, Bv, Mur, Pa, Ped(mapanúm. 160)
nfelvaíxa:Ped/ nlelvatxazG
pÍe$d (< palaía): gairebégeneral(mapanúm. 193)
trlelvessar:Bb, Gall, Ped
sfefrment:gairebégeneralI xlelrmenf: Bme, cam, san / aíxlelrmenr:A (mapanúm.
48)
rfefiola: general
asbeurleldor:Bsa, Ped
Sovint aquestaalternangae/a es presenta,a la major part de la comarca
-sobretot a Gata,Pedregueri Tárbena-, en forma de vocal neutra (mapanúm.
9),
[e]
queapareixgeneralmentafavoridaper unscontextosfonéticsmolts concrets:sempreque
hi ha una /a/ o una lel en posició pretónicai la vocal accentuada
és una lil o una lul:
vfejina, mfeltí, r[elim, jlelrdí, rlelmull, etc. Ara bé, sovint s'esténa casosen qué la
vocal tónicaés una altra, com arasfelrment, carfe\gol, etc.
Aquest fenomen,que a la nostra comarcadeu remuntar-sea l'época de la
repoblació mallorquina, també ha estat documentaten altres parlars occidentals.
Coromines(1976b:34) el descriucom a propi del parlar de Cardósi Vall Ferrera, a
I'angle nord-oestdel catalá:
"La pronunciacióde la a pretdnicavacil'laentreunagllelgeramentrelaxadai una
g idéntica a la del barceloní, amb el grau intermedi y'a. Aixó depén
exclusivamentde la major o menorenergiaamb qué es pronunciael mot. La p
VicentBeltran i Calto
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
FONETICA
55
és molt freqüenta Ferrera i Areu, un poc menyspotser a Tor, i sobretotals
poblesde la vall de Cardós."
segura (1996: 2443; 1998: 3l-34) també dóna consüncia d'un nombre
considerablement
elevatde casosd'inestabilitatfónica entreles aa íles ee i les oo i les
uu errel parlar alacantíi il'licitá, on, no obstantaixó, no hi apareixcap tipus de vocal
neutra.Tot agÓensfa reflexionar-com tambého fa l'autor- sobreaquestatendéncia
que afectamoltesllengüesi que s'ha donatdesde tempsmolt antics.Tots sabemque el
vocalismeáton, per la sevafeblesa,és molt mésinestableque no pasel tónic, i que, si
bé el catalá occidentalno ha arribat a I'extrem evolutiu del catalá oriental, també
presentauna gran quantitatde neutralitzacions,
sovint semblantsa les que tenia I'altre
catali en aquellestadiincipientquepropiciariaI'aparicióde la vocal neutra.
2.t.2.3. Neutralitzacions
de oo i uu
Pel quefa a lesoo iles uu,les neut'ralitz;acions,
quanla vocalde la síllaba tónica
és una lil, tarnbésón molt habituals,i sovint hi apareixun so intermedi,el timbre del
qualésdificil de determinar(en algunscasosla [o] i la [u] sónintercanviables).
Malgrat
tot, alapartoriental delazonad'esn¡di-Bsa,C, Llí, Nou, Ped,Ond, Teu, Ver, X,
Xeb- hi prevalenlespronrinciesczsí(mapanúm. 24), culltr, escupínyar,ru(u)ín, sulsir,
tussir, cusir, a sufrlint (cuníll, cuhí, tullinaipulsim a C, Llí i X); i tambéhi predomina
[u] -a Bsa, C, Llí, Ped iX- enjuliven i bullír (mapes22 i23 respectivament),
enfront
de les formesjoliven í bollír, própiesde Ia resta de pobles.En posició de hiat hi ha
tancamentde la [o] en [u] i monoftongacióen cuent lkwént] de forma generalizada.
D'altres exemplesque no tenenuna explicaciótan senzillasónels següents:
slulcarrar: Atz, G, P, Par, Nou (mapanúm. 31)
tlul¡tar; centre i sud de la comarca(mapanúm. 5)
VicentBeltran i Culvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
EI parlar de Ia Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobqlear
56
f[u]ssar: Bsa (mapanúm. 5)
rfufqaera (lroquera: morella ruquera):Bsa
clufrríola: Ped
mlullaes ( 1 motlades): San
estfulrnell: Ala
2.t.2.4. Pasde [e] a [i]
Sovint s'hi produeixenassimilacions
de lel (> [i]) en contacteamb una palatal
que se sentena tot arreude la comarca:gfifner,lilxir, Ufildó, mlilnjar. En altresmots
I'extensióés una mica menor:
'argelaga'(mapanúm. 13)
anglellaga:Bd, Bme,Alc, Llo, Mur, Rá, Sag,San,Tor / anglelgala:Or, Par, Teu
angliUaga:A, Atz, Bb, Bl, Bsa,Bv, C, D, E, Fl, G, J, Llí, Nou, Ond,P, Pa, Ped,Po,
Se, Ver, X, Xa, Xeb / anglrlgala:A, B, Bg, Bmau,Cam, Cas,G, Gall, Nou
'queixal' (mapanúm. 14)
qufelixal:Llí, Nou, Se,X I quÍeltxal:G
qufilxal: la restaI qulil*al: Mur
'deixar'
dlelixar : gairebégeneral
dfilxar: A, B, Ala, Gall
De forma mésesporádicatrobemgineral a Benissa,ginoll a Castellsde Serrella
-al costatde genoll- i, entremoltsjóvensde la zonacostanera,lespronúnciesfri(t)gír
i lli(t)gir per llegír ifregír.
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
Po¡,tÉncl
2.1.2.5.Diftongacióde o- en fawlLa diftongacióde la o- inicial en [aw]- no éstan freqüentcom ho és en valenciá
centrali, en general,en cataláoccidental(vegeu2.1.4.2.). Ací trobemsistemáticament
olor, olorar / olar, obrír, oliva i orella. Ara bé, hi ha algunesparaulesquepressuposen
una diftongacióanterior:
ambuert:Bsa, C, D, Nou, Se, Teu I abueft:D, Nou, Xeb (< aubert [A, B, Cas, E,
Galll < oben) (mapanúm. 25)
anfuegar(1afuegar (Altea,Relleu) laufegar (Castellsde Serrella,Callosa)lofegar):
gairebégeneral(mapanúm. 26)
(a)uella(lauvella lovella): A, Atz, B, Bg, Bsa,C, G, J, Llo, Nou, P, Po, Se,Teu,
Xa, Xáb (mapanúm.27)
2.L.2.6. Monofiongaciódelsgrups ínicials l1r'.r^talí /gwalEls grups lkwal- i lgwal- monoftonguenpertot arreuen les paraulessegüents:
coranta,collar (<quallar), consevol(<qualsevo,D.
A mésa més,a la Vall d'Alcaláhi
ha el mot gordíana(< guardiana)aplícata I'ortiga. Sónexemplesd'ultracorrecciómolt
estesosper la comarcaquartinai esquadrínyar.
2.1.2.7.lféresi de a- dtonaínicíali de la síI'IabaalL'aféresi de Laa- itona inicial, al costatde la de I'article fuabaI- fusionata les
paraulescatalanes
desd'antic,éspossiblementuna
delescaracterístiques
mésdestacables
del parlar de tota la Marina Alta. Per a molts substantius,
aquestfenomens'explica,des
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
ar de Ia Marina AIta: el contacte interdialectal valencianobalear
del punt de vista fonétic,per una falsasegmentació
de I'article determinat(l'ameila )
la metla), peró és curiós que es done en uneszonesmés que en altres2o.A la nostra
comarcapodemassegurarqueha estatimportatpels repobladorsmallorquinsdel segle
XVII.
En els verbs-granar, nar, cabar- deguerenser decisiuscontextoscom araell
ha agranat, ha anat, ha acabatque segurament
acabarieninterpretant-se
com a ell ha
granat, ha nat i ha cabat.
No obstantaixÓ,per damuntde tot hi haunestendéncies
articulatóriesprópiesde
la comarcaque pennetenpronúnciesdel tipusde cí (<d'ací), derrere (de + arrere),
m'ha dit que nara (1m'ha dit queanara),quepossiblement
es trobenen la causade
I'aféresi.VegeuColomina(1985b:3940) i I'apartat2.t.3"
2.I.2.7.L. L'aftresi en les llengüesromñniques
L'aféresi en el conjuntlingüísticrománicés un fenomenpoc generalitzat,que
apareixtan sols, i de forma esporádica,en mots aillats, encaraque en unesllengüesés
mésfreqüentqueen altres.És possiblement
en diversesparlesladineson I'aféresiarriba
a ser una mica méssistemática:
"La cadutadelle(a atone)iniziali é frequentissima.
AnzituttoI'a del verbohabere
dileguain tutta la flessione,trannele prime tre personedell'indicativopresente,
nelle quali é tonica;es.: 'o vin, 'o vevi, 'o vardi, ch,o vébi, s,o vés,vüt, vint, vé
(abbiamo,avevo,avró, ch'io abbía,se avessi,avr¿to,avendo,avere).,,2r
20A Cadaqués
(Sala1983),a I'Empordá,I'aftresi ésbastantsistemática:
begot,cotar, mericana,
gulla, metlló/metlloner,ver (ven(t),gut, via).Al Campde Tarragona(Recasens1985: 109)nomésesdóna
en mots com vellana, badejo i metlla. En els verbs anar i lnver les formes sensea- es poden sentir
esporádicamentpertot arreu, llevat del valenciágeneral.
2t MARCHETTI, G. (1985):
Lineamentidi grammaticafriulana, Societi filologica friulana,
Udine, 79-81.
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
pot¡Enc.t
59
Observemels exemplessegüents,entreels qualsn'hi ha algunsen friülés:
friülés:
bandoní, fettf , glésíe,judd, ligñe, mkr , nemñ\,
rívó, vé, vene,viart, von, etúz.
italie "florentinotosci":
badessa,chiesa, mandorla, nemico, ragno, rame
'fil d'aram', riccio'erigó', rondine'oroneta',
saggío'assaig',scíame'eixam',vangelo,vescovo.
sard(logudorés):
cheía' església',mendula,rena, rundine,piscamu.
romanés:
migdald,buríc (<utrlnu-lcu), míel (< e,cNu-l-u),
ríndunícd (<mnuNoo), toamní (<euruvrNu).
castellá:
limosna, mellizo (<cEtr,tEluclu), reloj; bujero,
ijón (andalús).
pormgués:
bispo, relógio; marelo,mapoula(gallec)
occitá:
par a qui
affectesurtoutles mots coqrmengant
"Déglutination.- Ce phénoméne
est confonduavec a de I'article féminin, ainsi I'abelha donne la belha. Ex.:
alesern-lesena;
anadilha-nadílha;aranha-ranha;
agullra-gullw;alauseta-lauseta;
arantela-rantela; apostémn-p
ostéma.
Dans d'autrescas, le premiéresyllabeest prise pour l'article féminin.
Ex.: Iachínoscla,chinoscla;lngrema, grema; Iagramusa,gramusa". (Alibért
L966:20)
2.L.2.7.2.L'aftresi en catalñ
En catali normatiuhi ha pocscasosd'aféresi-bisbe, botiga, melíc"rellotge-, no
mésqueen qualsevolllenguaveina.Ara bé, desdel punt de vista dialectal,aquestésun
22En catali abaüotw4 efectiu,església,ajudar, alegria, anurg, animal, arribar, hnver, avena,
obert i ovi respectivament.
WcentBeltran iCalvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de la Marina AIta: el contacteinterdialectalvalencianobalear
60
fenomendestacable
en algunescontrades:
"L'afbresi és freqüenten balear (ALPI; DCW) i alguerés(Blasco, 1984), i,
potser en menor mesura,en rossellonési en catalácentral; en catalácentral,
que a les meridionals(...).
semblaméshabituala les com¿uques
septentrionals
Els dialectesvalenciái catalán.-occ. sónforgamésresistentsa I'aféresique els
dialectesorientals; en concret, el procés semblaencaramenys freqüent en
valenciáque a alguneszonesdel domini dialectaln.-occ. S'adiu amb aquesta
apreciacióel fet que les localitatssud-occidentals
del Camp de Tarragonaes
mostrin més refractáriesal fenomend'aféresique la restade poblescomarcals
1985)"23
@ecasens,
Per a contraposar
unazonaambI'altra, tenim,d'unabanda,algunsexemplesque
Sala (1983) recull del parlar de Cadaqués,a I'Alt Empordá,com ara begot, cotar,
mericana,gulla, metlló/metlloner,ver (venQ),gut, via), i, de I'altra, els que arreplega
Recasens(1985: 109) al Carnpde Tarragona,on semblaque I'aféresi es presentade
forma ailladai esporádicai afectapocsmots, entreels qualsdestaqaenvellana,
badejo
i metlla.
Noméscal escorcollarel DCW ielDCor, per arribara la mateixaconclusióque
Recasens:
DCW
agulla
gulla
Arles, Montlluís,
Puigcerdá,Martinet
guya
Bagá,Ripoll, Mall., Eiv.,
Ribes,Olot, Poblade L.
gua
Ciutadella,Maó
23SegonsRecasens
(1991:121).
VicentBeltron i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
DCor
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
FONÉTI1A
6I
(remetal DCVB)
ametla/ametlla
metla
Sanet,Alguer, Dénia
Llíber, Teulada
* Balears
metleri Parcent,Castellde
Guadalest
metlla
Prada,Sallagosa,
Poblade Cérvoles
Montlluís, Fontpedrosa,
Noedes,Portés,Pratsde
M., Cadaqués,
Olot,
Llofriu, Blanes,Balaguer,
BorgesBlanques
2.L.2.7.3.L'aftresi a la MarinaAlta
Podemdir que la nostracomarcaacabatancantun triangle els tres vértexsdel
qual serienla zonade I'Empordá, les Balearsi el Cap de la Nau. I noméscal recórrer
als fets históricsper a deduir queels tres puntsgeográficson es dónaI'aGresi tenenen
comúla procedénciadelspropisrepobladorsqueposaen relacióels dosdarrersterritoris
amb el primer. El camí s'iniciá a I'Empordi i travessi la mar fins arribar a les Illes al
segleXIII, d'on posteriorment-després del 1609- torná a les terrespeninsularsde la
Marina.
Als poblesd'aquestacomarcaon el fenomenésmésacusatafectaels mots gal/a
(mapanúm. 11), metla (mapanúm. 10), nar, uelo, cabar, ver, garrar, ribar, granar,
re?a (mapanúm. 12),per hí (<per ahí), vena, baejo (mapanúm. 192), gotniq,etc. A
la zonacostanerai a molts puntsde I'interior no esprodueixmai en el mot agulla, que
ací es pronunciaa(g)ulla" I, a mésa més,de forma esporádica,es mantéla a- en els
2aAquestaés la forma etimológica(<RADIcEM),peró I'inclouremen aquestllistat pel fet que
en el valenciáveí predominala variant amb prótesi vociúicaanel.
Vicent Beltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
de la Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear
motsabadejoa Xibia, arrel i ammetlna la Vall d'Alcalá, la Vall de Gallinera,l'Atzúvia
i Pego.A Pedregueri la Llosa6I'afbresiarribaa I'extremde no pronunciarla [a] de les
formesverbalsmonosillábiquescompostes
ambI'auxiliar haver,queenaquestacomarca
és sempreátona.Així frases comell ha anat a Dénía i ha parlat Qo)en lo Jaume,quan
ha arribat al poble esdevenenals dos pobleseUnaf a Dénia i partat en lo Jaume, quan
ribat al poble respectivament.
Ben significatiués el comentarique en fa Tormo (1987: 107)al respecte:
"Aquestatendénciaés tan forta (accentuarels participis, i no I'auxiliar, en els
verbs compostos)a la Marina Alta que, a voltes, fan omissió fins i tot de
I'auxiliar: a begutprou, Toní?;@tancatbé laporta? Pera I'oient alcoiá,aquesta
manerade pronunciarles frasesdepretérit indefinit ésportadorade connotacions
rurals o pobletanes.I, consegüentment,
motiu de burla o befa, que, a vegades,
arriba a plasmar-seen acudits".
Vegem seguidamentquinze exemplespossiblesd'aféresi a catorzepobles
representatius
desdel punt de vistageográfic.Es tractad'una simplegráficail.lustrativa;
no es preténfer cap escalad'implicació,ja que gairebétota la zonaestudiadapresenta
una certauniformitat. De fet, I'afbresien els verbs-que no és tan sistemeticacom en
les altrescategoriesgramaticals-estáforgaestesa,mentrequeels substantius
tenenuna
distribució una mica diferent. NomésPego, I'Atzúvia, la Vall de Gallinera, la Vall
d'Alcalá i Xábia es mostren,en certamesura,resistentsa aquestfenomenfonétic, amb
la meitatde casosd'aglutinació;Pedreguerés la localitatque es troba al costaroposat,
ambla totalitatdemanifestacions
estudiades;
i la restadepoblesprácticament
coincideix,
amb 10 o L2 aparicions.
5 Garciai Beltran(1994:64,
86-82).
Vicenl Beltran í Colvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
Po¡,tEnc¿
63
P Pa Xáb Bsa Nou D Or
Bb Cas FI
E X Llo
Ped
0 0
0
0
0
0 0
0
0
0
0 0 1
1
plogut
0 0
0
0
0
0 0
0
L
I
L
I
1
I
gulla
0 0
1
1
1
1
1
I
1
I
I
1
1
I
metla
0 0
1
1
1
I
1
I
1
1
1
1
I
1
*rel
0 0
0
0
0
0 0
0
0
0
0 0 0
I
per hi
I
1
0
1
1
1
1
1
1 1
I
T
baejo
I
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1 1
1
1
bella
0 0
0
1
1
1
1
1
1
1
1 1
L
I
gonia
0 1
I
I
1
I
1
1
1
1
1 1
1
1
vena
1 I
1
1
1
I
1
1
1
I
1
1
1
1
granar
I
1
1
I
1
1
1
1
I
1
1
1
1
I
ríbar
1 1
1
1
1
1
I
I
1
1
I
1
1
1
garrar
1
I
I
1
1
1
1
1
1
I
1
I
1
ver
1 I
1
I
L
1 I
I
1
1
I
1
1
I
cabar
1 I
I
I
1
I
1
1
I
t
t
1
1
nar
I
1
2.L.2.7.4.L'articledrab al-
S'han rcalítzatmolts estudiscomparatiusentreel catalái el castelláen els quals
s'ha ressaltatel fet queaquestadarrerallenguaavanq)osa
I'article irab aI- als mots que
tenen aquestorigen, de maneraque hi ha una redundánciao repetició en el cas que
I'article románic precedescael substantiu.No obstantaixó, si tenim en compte les
llengüesllatinesveines,observarem
queI'espanyolcoincideixambel portuguési totsdos
difereixende la restade parlarsrománics:
Vicent Beltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
de Ia Marina AIta: el contacte interdialectal valencianobalear
catalá
occitá
francés
italiá
castellá
portugués
carxofa
carchÓfa
artichaut
carciofo
alcachofa
alcachofra
garrofa
caróbia
caroube
carruba
algarroba
alfarroba
cotó
coton
coton
cotone
algodón
algodáo
albóndiga
almóndega
alcaparra
alcaparra
mandonguilla
tápera
tapera
cápre
cappero
magatzem
magasm
magasin
magaTzrno almacén
armazem
barnús
burnós
burnous
albornoz
albornoz
amido
almidón
amido
catr¿Ime
alquitrán
alcatráo
midó
amidon
quitrá
(al)quitran goudron
morena
morena
almorrana
tramús
albercoc
altramuz
albricót
abricot
albicocca
alficds
alfáb(r)ega
tremogo
albaricoque abricoque
alftcoz
alfasega
albahaca
almívar
almíbar
aUup
aljibe
almássera
almazam
alforja
alforja
alforje
albarda
albarda
alfals
alfalfa
alfalfa
(al)bufera
albufera
albufeira
berenjena
beringela
albarda
(al)barda
bardella
albergínia
aubergina
aubergine
algeps(guix)
gypse
glp
gesso
yeso
gesso
Alcorá
(Al)coran
Coran
(Al)corano
Corán
Alcoráo
duana
doana
douane
dogana
aduana
(alfándega)
Vicenl Beltrun i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
i
I
i
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
po¡,¡Enc¿
sucre
sucre
sucre
ancchero
azúcat
agúcar
sofre
sofre
soufre
zolfo
azufre
enxofre
safri
safran
safran
zafferano
azafrin
agafrño
drassana
atafazaÍn
séquia/síquia
acequia
acequn
talaia
atalaya
atalaia
taüt
ataúd
ataúde
En occitá, per exemple, seguintMistral, en els pocs casosen qué es manté
I'article fusionat,aquestasíllaba iniciat presentasovintuna inestabilitatfonéticaque va
des de la conservacií(alfasega,alfabrega)a la pérduaper aféresi(fasega,fabrega),
passantper la variant amb -/ implosivavocalitzada,a causade la velaritat d'aquesta
consonant:aufasega, aufabrega.
El catalácoincideixplenarnentambI'occitá, peró fins i tot presentauna gatnma
de possibilitatsfonétiquesunamica major. De fet, aquestainestabilitatno afectanomés
els mots d'origen árab, sinó que I'article a/- sovint es presentafusionata les paraules
romániques,i aquest,i les síl'labesinieials fonéticamentsemblants,prenen quaffe
variantsen el parlar de la Marina Alta, a I'igual que a la restadel catali. Hi ha, peró,
un predominide as-, pel fet queaquestésun prefix molt productiuen la nostrallengua,
seguitde am-, al- i de I'aféresi, tan freqüenten les nostresterres.
as-
@
asbarda
asba(r)zínia
al-
am-, an-
albarda
ba(r)zínia
albarzíntal-énta
asbarzer
ambarzer
asbelatge
belatge
asbellerol
b(r)ellerol
albelatge
ambelatge
amb(r)ellerol
Vicent Behran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
au- (<al-)
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
de la Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobqlear
aufáb[i]ga/
asfalg/ asfalgó
asfondrar-se
guirlando
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
EOXEI]EA
L'aféresi de I'article al-, quepossiblementha passatper una etapaintermédia
a-26, tampoces desconeixa la resta del catah. Allá on més es dóna és a la zona de
I'Empordá,encaraque sovint s'esténa moltspuntsdel cataláorientali esporidicament
al nord-occidentali tortosí. Semblaque no és gensfreqüenten baleáric, segonsse'n
desprénde I'escsrcoll dels grans diccionaris dialectalsdel catalá, que mostren la
distribuciósegüent:
DCW
DCor
albercoc
bercoc
Vic, Lluganés,St. Vic. delsH.,
Barcelona
StaColomade Q. (+ Pegoi
Calp)
bericoc
Vall d'Aneu, Sort
[barikók]: Llavorsí
bricoc
Arles, Cadaqués,Darnius,
Alt Empordá,Vallespir
Figueres
bricot
Formiguera,Serrallonga
Vallespir, Capcir
albergínia
bergínia
Llofriu
bergina
Val.
[bertJína]:
[bartJína]:Gandia(també
albargína)
26Les variantsabarginaiobercoclestrobemdocumentades
r, lesterresalacantines
(Segura1996:
72). I*s formesde la Marinapresenten
unadeglutinacióo falsasegr:,;ntacióde l'article en el primer cas
i una simple aféresiafavoridaper diversoscontextosfondl¡:i en el segon:*I'abargínia ) Ia bargínia
(banínia / basínia / brasínía);porta abercocs> porta 6s¡¡tr:s.
VicentBeltran í Culvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
de Ia Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear
alfábega
fhbrega
Ripoll, Girona,Empordá,
Berguedá,Planade Vic,
Tortosa
2.1.2.8. Simplíficacíóde vocalsenposició de hiat
Comja assenyala
Colomina(1985b:39), a la localitatde Gataels mots raim i
graellesespronuncienrími grellesrespectivament,
coincidint,en certamesura,ambles
formesmallorquines rem i grelles. Podriatractar-se,per tant, d'un altre mallorquinisme
fonétic conservatdesde l'épocade la repoblació.
2.I.2.9. Vacil'lacíóentreee i ii enposíciópostónica
En posiciópostÓnica
internas'hi produeixensovintvacil'lacionsentreeeí ii, amb
predominide la [i]:
'alftbega' (mapanúm. 56)
alfdbfelga:Bsa,G lanfdbfelga-.Glaufdb[elga: Bme,Nou
alfdbfilga: Alc, B, Cam, Fl, Gall, Llí, Mur, Ond, Or, p, par, Ver, X, Xa, Xáb /
anfdb[i]ga:Atz, Bb, Bd, Bmau,C, Cas,D, E, J, Llo, ped, po, Se I aufdbfllga:A, Bg,
Po, Rá, Teu, Tor, Ver
'jássera'(mapanúm. 30)
jdsslelna:G, Nou, X¿b / lldssfelna:Teu
jdss[ilna: la restaI lldssfi]na:Bsa, C, Se
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
FONETICA
'mdniga' (mapanúm. 29)
mdnfelga:Bg, Bme, D, E, G, J, Nou, P, Ped,Po, Teu, Ver, Xa, Xáb
mñn[ilga: la resta
Amb una extensiógeográficamésreduida,trobemtancamentde letpostónicaen
[i] en els mots següents:
jónlilc: AIa
aixdbfi]ga:Gall
mdrflilga: Bsa,Sag
2.t.2.10. Les diferentspronúnciesde Ia lalfinal
En posiciófinal la lal presentadiferents
solucionsdepenentdel poble(mapanúm.
34) i sovint depenentdel parlant i del seu grau de cultura llibresca o de la seva
familiaritat amb la normativao ambel castellá.Així doncs,els matisosde la pronúncia
de Ia'a final abracenun espectremolt ampli que, passantper la vocal mitjana [a],
preferidaper moltsjóvens,oscilla entreel grauméso menysvelar de la lcl27i la palatal
[e], tot i queen molts casostrobemdiversespossibititatsfonétiquesque s'acostena una
vocal neutra[e], que és claramentpalatala Gatai pedreguer,peró que a pego, Xábia,
Xaló, Llíber i Castellsde Serrella,entrealtrespobles,és forga velafs:
27Badia(1984: 172), refernt-se a les aa
finals, afirma gue naSóller, i al costatde g, apareixuna
¿ molt velar, gairebéq (...) [i que] En la fronteracatalano-aragonesa
es trobaa enel nord, e en la parla
de Fraga,i c velar, gairebéo, a Peraltai Tamarit'.
2ENo hem de perdre de vista tampocla labialitzacióque
s'ha produit en els imperfets del tipus
cantdvom, cantdvoual catali nord-occidental(Coll 1991: 26-27; Sistac 1998: 68) ni la pronúncia
rossellonesa
cantawper caüdveu(Fouché1980: 127),que és precisamentel cascontrari a I'evolució
de crou i vou, quehan passata pronunciar-se
creu iveu en tot el catalá,passantper I'etapaintermédia
actualmenta les Balears.
[vaw] i [krew], conservada
VicentBeltran í Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
EI parlar de Ia Marina Alta: el cotltacte ínterdialectal valencianobalear
70
zonal; [e] (G, Ped);
zonaII: [e] (C, Mur, Nou, Or, Se,Teu);
zonaIII: [c] (Alc, Atz, Bb, Cas, D, E, Llí, Llo, Ond, p, par, Sag,San,Ver, X,
Xáb);
zonaIV: harmoniavocálica;['pcrtc], ['sere], [,|,aza](A, B).
A la Vall de Gallinera i a la vall d'Alaguar I'assimilacióa la tdnica és més
sistemáticaen el casque la vocal tónicasigauna lcl queno pas si és una /e/:
[prtc],
peró [sÉra]i[káza].
Alguns estudiosos(Alcover 1908:228-231)han atribuit a la pronúnciavelar
[c]
de la -a final en terresvalencianes
una procedénciaoccitanao com a mínim hi han vist
una certaconnexió,tenint en comptela coincidénciafonéticaentretots dosparlars.
Lluís Fornés(1990:410), desprésde visitar els poblesde pego,Alcanalí i Xaló
i observar-hila pronúnciatan característica
de la -a final, ho posaen relació amb els
parlars occitans, basant-seen els estudis d'Alibert: "'Dins lo restan del domeni
lengadocianI'assordimenten (o) es general:lana, grácia, móstraetc.
[lano] [grácio]
[mostro]etc.' Quéhi fa una tal coincidénciaoccitanovalenciana?,'
2.I.3. Aspectesdefonética síntdctica
En fonéticasintáctica2e
el contactede -lel i la/- dónacom a resultatuna [e]: sóc
dÍeJci; /<[é](ha)sdit?; vinc d[el Lacant; pÍe] (<pe * a 1 per a). En oposicióa
la
Marina Alta, a la restadel valenciáhi ha un clar predominide la
[a]. Els substantius
daixÓ,daíxonatambés'hi pronuncienen [e], teninten compteque sóncompostosde la
preposicióde i el demostratiuatxó. Ara bé, pel que fa als adverbis davant, darrere
i
damunt(mapanúm. 18), hi ha diferentssolucionsa la cofnarca:
2ecom ja assenyala
Colomina(1985b:39) que tambérecull exemplesdel tipus an té,n grapat
pet en té un grapaf, on el contacted'una ¿ i una a ha donatcom a resultatuna
e.
VicentBeltran i Colvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
roNEnct
7l
- d[efvant,dlefrrerei dlelmunt:A, Ala, Atz,B,Bb,Bd, Bme,Cas,E, G, Gall,J, Llí,
Ond,Ped,Sag,San,Se,Tor, Ver, X, Xa;
- dfalvant,dlalrrerei dÍalmunt:la resta.
2.1..4.Fenómens
fonéticsdiversos
Hi ha tota una sériede mots que presentenalgunesalteracionsfonétiques,com
ara assimilacions,dissimilacions,metátesis,síncopes,haplologia,prótesis,anaptixis:
2.1.4.1.Assimilacions
i dissimilacions
eó
flolrr oII ( 1 fe r ro II): Bsa
rfolrryó:
E, G, Ver
a ó/ó
mfolrcona(lmarcona 'tipusd'ametla'):Bsa
socfolrra (lsacorra 1 socarra):Bl, Br (mapanúm. 31)
eú
b[o\rruga / bfflrruga: G, Ped
Vicent Belfran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
de Ia Marina AIta: el contacte interdialectal valencianobalear
d'altres
flulllol (< filloQ: Ala, C (i tambéCallosa)3o
nylilrrya (1 nyenya1 llerrya):Bmau,Fl, Llo
tfalvallola: gairebégeneral
flolnecd (<fanecada):G
2.t.4.2. Metdtesis
abuert(laubertlobert): D, Nou, xeb / ambuert:Bsa,c, D, Nou, Teu (mapanúm.
25)
Jdmue(lJaume): G
anfuegar(<afuegarlaufegarlofegar): gairebégeneral(mapanúm. 26)
secorrar: Cas, E, Gall, Llí (sacorcar:Bmau)(mapanúm. 31)
maurd(lmarudcmargad):Ala, Alc, Bd, Bg, Bme,Bsa,G, J,Llí,Llo, Nou, Ond,Or,
Ped,Po, Rá, Sag,San,Tor, Ver, X, Xa (mapantm. L22)
éuia / auía: gairebégeneral
sevilló(<sivelló'capcingle'): Atz (mapanúm. 150)
2.L.4.3.Síncopes
llemna (1llémena): Bg, Bmau,C, Cam, Cas,Mur, Or (mapanúm. 32)
safreig ( 1 safareig) : Se
cantrella ( 1 canterella): Se
maixcra ( < mñsquera): Ped
30Vegeutambé
funs i unflar perfins i inflar que apareixenen diversospuntsdel valenciá
(DCVB\.L'efectede lfl i la proximitatde nasals,en aquests
darrersexemples,
deuhaverinfluit en el
canvi.
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
roNÉnct
73
graíx (1 garaix 1 fr" garage):Ped
betrava(< fr. beterave):Or
fredat ( < fe redat): general
escarbat(lescarabat): Atz, Bsa, C, Cas, D, Llí, Nou, Ond, p, Se, Teu, X, Xeb /
escarba¡ol:Ala, Alc, Bd, Bg, G, J, Llo, Mur, Or, ped, Xa (mapanúm. 173)
fríula: Bd, Bme,C, D, Llí, Llo, Mur, Or, Par, Rá, Sag,Se, Tor lfrígoln:Bsa, D, G,
J, Nou, Ond, P, Po, Ped,Teu, Ver, Xa I frígula: Bb (mapanúm. 159)
rdngua(lrdnciua): G, P (mapanúm. 140)
2.I.4.4. Prótesis
laf¡tarar: molt estés
lal¡treparar: general
falguíar:Bb, Ped
2.7.4.5Anaptíxis
caranc(lcranc): Bsa,C, D, Nou, Ond,Po, Teu, Ver, Xa, Xáb I carranc:A, Atz, B,
E, G, Gall, Llí, P, Se (mapanúm. 33)
queredilla(< criadilla): gairebégeneral
saraval (lsarval lcerval en gat cerva[):LIí
2.1.5. Les semiconsonants
En posicióintervocálicaes donenalgunscasosde pérduade semiconsonants,
a
Vicent Beltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
EI parlar de la Marilta Alta: el contacte interdialectal valencianobalear
74
mésde les formesd'imperfetdelsverbs/er ivore, i, de maneraméslocal, les de caure,
creure i traure / treure:fea, vea, quea, crea i trea. Hi hem recollit els exemples
següents:
boet (lbouet): gairebégeneral(mapanúm. 35)
poet (<pouet): gairebégeneral3r
oet (<ouet): gairebégeneralI panoet(<pa en ouet): Atz,p
anoer (lanouer): gairebégeneral
pald(lpalaia): Atz, Bb, Gall, Ond, p, Rá, Sag,Ver lpeld: A, Ala, Alc, B, Bd, Bg,
Bme, Cas,E, G, J, Llí, Llo, Mur, Or, Par, ped, Tor, X, Xa (mapanúm. 193)
foeta (<foieta): gairebégeneral
reet(1 reiet'pit-roig'):Cas
toera(ltouera'de Tous;tipusd'ametla):Cas
Hi ha algunscasosmésdepérduadela semivocal-i- quepodrienserrestesd'una
pronúnciaioditzantanterior, encaraque la proximitat d'una líquida fa pensarque es
tracta d'una simple dissimilació, si bé en els parlars no ioditzants no hi ha mai
dissimilacionseliminatóries32
:
falzia (<falzílla)'tipus d'ocell': gairebégeneral
refiol (<refillol'repél')33:Br, Bv, Fl, Pa (mapanúm. 110)
Així doncs, com que noméss'han trobat aquestsdos exemplesescadussers
i
3rNo fa gaire temps,aquestfenomen
fonétic deviateni¡ unaextensiómolt major, com es desprén
de la pronúnciabolullera [as po'ets] aplicatal topdnimels Pouets.De fet, a Boluila actualments'ha
reintroduit la semiconsonantintervocilica en el llenguatgeparlat.
32El mot llentilla, per exemple,
elimina la segonapalatal en els padars ioditzants, mentre que
a la resta del catali dissimila en gentílla, guentilla o dentiltn. VegeuVeny (1978: 4344).
33Aquestexemplede iodització
és un mallorquinismeevident
Vícent BelÍran í Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
pouEnc¿
/i
aillats, cal considerarque no hi ha indicis suficientsper a suposarque la iodització
haguéstingut una difusió major per aquestescontradesen époquesimmediatament
anteriorsen el temps,encaraqueI'origen mallorquídelsrepobladorsfagaintuir quecap
als seglesXVII i XVru h situaciódeguéser una altrai refiol n'és una resta.
2.2. Consonantisme
2.2.1. Inventaridefonemesconsondntics
L'inventari defonemesconsonántics
delparlardela Marinacoincideixplenament
amb el del valenciágeneral:lpl, /t/, lW, /b/,ld/,lgl, /f/,lv/, lsl, lzl, /1, /d3/, /tl,
lml, lnl, l¡'tl, lll , ll,/ , hl, lrl, ljl, lwl.
2.2.2. Les oclusives
Pel quefa a les oclusivesdestacaI'absénciade I'al'lófonfricatiu dela lbl ([B]),
a I'igual quea la restadel valenciáon esdistingeix tbt i lvl [séba],ftabárl. Únicament
el sentiremen el parlar acastellanat
d'algunsjóvens de la zor:ncostanera@sa, C, D,
Xeb), on comengaa estendre'sel betacisme.
2.2.2,1. Pérduade Ia -d- intervocdlica
La pérduade la -d- intervocálicano afectamassamots a la Marina Alta. No
obstantaixó,presentafortesvariacionsal llarg dela geografiacomarcal.Podemafirmar,
a granstrets, quecoincideixméso menysambla restadel valenciágeneralno-alacantí,
Vicent Beltran í Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
ar de Is Marina Alta: el contacte ínterdialectal valencianobalear
que alhoradifereix notablementdel valenciáseptentrional34
i delsparlarssituatsal sud
de la línia Biar-Busot3s.
No esperd,per tant, ni en els participisen -uda i -ida -ferída,
-neboda, nadal, escudellar,
eíxída,sabuda,muda-nten la majorpart delssubstantius
redó. La localitat de Xábia, peró, apareixcom un illot de conservacióde I'oclusiva
intervocálicaenmigd'una zonaquepresentauna cer[auniformitat.
Els tres estadisevolutius que trobem a la nostra comarca,pel que fa a la
desaparicióo conservacióde la -d- intervocálica,sónels següents:
- etapaI. Mantenimentgairebégeneral.És propi de Xábia, Tárbena
i Bolulla:
1. Noméses perd la -d- en el sufix -ada: (aí)xá, vespra,@)cabá.A Tárbena,
fins i tot, es conservaen els plurals-sobretot ho fan les dones-: sesracades, sa'lsha
cabadesd'endur.
2. La -d- es mantéen tots els altrescasos:mafdfur, serrafdfura,mafdfeixa,
llauraldlor, mocafdlor,forafdfet, albaldlet, cafdlira; i a Xábiaabaldlejoi encaraldfís.
Tenint en comptel'escrit que ensha deixatI'alteá FrancescMartínez (I, L9l2:
16), hem de suposarque aquestera I'estadi de conservacióde la -d- més o menvs
generalitzata primeriesde seglea quasitota la comarca:
"En les paraulesterminadesenada, unesvegadessuprimixenla última sílaba,
atresno, especialment
algunespersones;és cuestióde la costumque pren cada
u. Aixina uns pronuncien,v. gr.: annrgada, attesamargá;bategada/ bategá;
teulada / teulá; he notat que a medidaque passenanys aumentael ús de la
supresióda.
No es fa ús may, al contraride lo queocurrix en Valéncia,dela supresió
dela d en lesparaulesqueacabenenadory adora(...) comtampochen les que
la terminacióés en ades,..."
3aVegeuGimeno(1989ai lgg4).
3sPer al valenciámeridional,vegeu
Veny (1978: 207-2lO),Colomina(1985: tOg-IZ¡)i Segura
(1996:50-60;1998:3843).
Vicent Beltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
FONETICA
- etapaII. Vacil'lacionsen els grups-ador, <det, 4dí-i
77
<dura;
llauraldlor: C (exceptealgunsjóvens)
generacionsmajors:Ala, E, Llí, Or, Se, Teu, X;
esporádic:la resta
mocaldlor alternant arnbmocaor: general
forafdlet: E
albaldlet: E, Teu
encarafdlís:Llí, X
caldlíra: Ala, Or, Sag,San,Teu, Tor, Ver, Xáb
- etapaItr. La -d- esperd sistemáticament
en els sufixos- ada, - ador, - adura, - adís
/ -a, els diminutiusen -adet / -a: encaraís,serraissa,llauraor,oixd, maüra,foraet,
etc.; i en mots aillats com ara cai'rai baejo. Es representativade prácticamenttota la
cornarca.
La pérduade la -d- en posició inicial, ocasionada
per la presénciade I'article
femeníque Ia fa intervocálica,esdónaen totselspobles-i en tot el valenciá- en el mot
estral,'destral', i nomésa Castellsde Serrellaen entíIla(<la entilla 1Ia dentilla <
la llentilla).
A mésa més,el prefix des- sol passar,de vegades,a es-, la qual cosapodria
tractar-sed'un simple canvi de prefix, ocasionatpel major rendimento freqüéncia
d'aparició de ¿s- en la llenguao bé per la pérduade la -d- en contextosafavoridors.
Siga com siga, als poblesestudiatstrobem vacil'lacióentre les formes següents,amb
predominide la primera:desbravar-se
/ esbravar-se;desmaiatdefam / esmaíatdefam;
desmorrellat (un plat) / esmorrellat;descom.ar/ escorxar, etc.
Generalments'ha consideratque la pérduade la -d- intervocálicaresponiaa
factors fonétics: se suposa que en un primer moment el fonema /d/ es rcaLitzava
plenamentoclusiuen tot el valenciá -tdli que desprésva passarper un procésde
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de la Marina 4lta: el contacte interdialectal valencianobalear
fricativització-t6l-
78
queaboceaquestal'lófona la desaparició.S'ha intentatestablirun
orde cronolÓgicentre els diversossufixos i/o contextosen els quals s'ha produit la
pérdua36
i quinesetapesha seguit. El que sí que se sap amb seguretatés que aquesr
fenomenfonéticés molt recenti en la nostracomarcamolt mésqueen alacantí.Al meu
parer, i en contra del que s'ha dit, considereque s'hauriade tenir en compte,a més
d'atribuir a aquestcanvi raons articulatóries -que possiblementtenien sentit en un
momentincipient-, queactualments'ha produitun procésd'expansiódel fenomenper
imitació, com un calc de formesque es considerenprototípicamentvalencianes.Aixó
explicaria,per exemple,que a la Marina, on fins fa poc sonavaclaramentla -d- del
sttftx -ador, i on el fonema/d/ sol pronunciar-sesensiblementoclusiu entre molts
parlants,s'acabeperdentut:n-d- quearaper arano espronunciafricativa 37.I ¿perqué
afectanomésuns mots, i en d'altreson la -d- aparcixen el mateixcontext,es manté,
com ara en abadejoi cadena,que s'hi pronuncien[ba'ed3o] i [ka'dena]/ [ka'6ena]
respectivament?38
No oblidemtampocquesovintel canviésmoltbrusc, sensequehi haja
una etapade convivénciade les duesformesentreuna generaciói una altra. No obstant
aixó, com que trobemdiversosmatisosd'oclusivitaten el fonema/d/ intervocálicaen
altres comarquescentralsdel valenciáal costatde la pérduade la consonant,podem
pensarqueen totsels llocss'haperdutla ldl perrelaxació-és a dir, per fricativitzaciói posteriormenten aquellsmots on s'ha conservats'ha reforgati s'ha fet oclusivacom
a reacció.
36VegeuColomina(1985: Lr,5-L27).
37De fet, a la Marina el fonema/g/ se sentgairebé
semprecom a fricatiu -fins i tot en posició
inicial-; l'al1ófon fricatiu de la lü no és gensregular -depén generalmentde personesi del momenti la bilabial /b/ semprees realitzacom a oclusiva.
3EIsovint en un mareix context hi ha possiblitats
de realització teóricament incompatibles.
Recordeun casdel meu propi parlar callosí: el sintagmacap de dansa espronunciaper un mateix parlant
de tres maneresdiferents.Ai ccstntde ['kab de 'dansa]tambés'hi pot sentirla forma simplificaáa['ka
de 'dansa]/ ['ka 6e '6ansa],t:i¡jsacordamb les tendéncies
fonétiquesde I'alacantí;i, finalment,tenim
la variant['ka e '6ansa].
VicentBeltran i Cslvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
FONETICA
?,,o
2.2.2.2. Pérduade Ia -g- í Ia -v- íntervocdlíca
I-a -g- [y] i la -v- entrevocalsesperdende maneraailladaen els motssegüents,
la majoria dels qualstenenmolta extensióen tot el valenciá:
tyl
aülla: Atz, Bb, Bsa,C, D, Nou, Ond, P, Se,Teu, Tor, Ver, Xáb (mapanúm. 11)
aíxuar (1 eíxugar):gairebégeneral(mapanúm. 59)
juar: gairebégeneral
(ar)rua: gairebégeneral(i clássica)
lvl
llaor: A, Atz, G, Teu, P, Po, Rá, Sag,Tor, Ver (mapanúm. 58)
aixuar (laixovar): P, Ver
-dem, - deu: forgaestés(mapanúm. 80)
2.2.2.3.Diminutiusdelsmotslloc, foc, joc, nuc i cap
Pel que fa als derivats-generalmentdiminutius- d'algunsmots acabatsen /k/
(o /p/), hi ha una gran oscillació entreels casosde manteniment
de l'oclusiva sordai la
sevasonorització.Depéndelspobleshi ha preferénciaper una o altra solució (mapes
núm. 37-39):
VicentBeltrsn i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
de la Marina AIta: el contacte interdialectal valencianobalear
zoÍal
zonaII
ZONAIII
lloquet
lloquet
lloguet
rryuquet
/ nuquet
nuguet/ nuquet
nuSuet
foquet
foguet/foquet
foguet
joquet
joguet /joquet
joguet
capet
cabet/ capet
cabet
-zonaI: Llí, Ped, X (i tambéa Tárbena);
-zonaII: aquellspoblesque conservenI'oclusiva sordadepenentdel mot; a Castells,
capet,Iloguet,nugueLfoguetijoguet;aBenissa,Iloquet,nuquet,foguet,jogueticabet;
i a Callosai la Nucia, lloquet,foquet,joquet, nugueti cabet;hi ha tambémolts pobles
arcrblloquel i la restad'exemplesamb [y];
- zonaIII: A, B, G, J, Nou, Teu, Xáb.
2.2.2.4.Els grupsfinals -nt í -lt
Els grups flt i -lt mantenenla [t] a tota la comarca(mapanúm. 40), llevat de
Pedreguer,la Llosa, JesúsPobre, la Xara i la Vall d'Alcalá (a la Vall de Gallinera
-sobretot a I'interior- la situacióés molt inestable,encaraque els jóvens la solen
pronunciarmés que els vells). Ara bé, enc¿uaque en algunspoblesla pérdua no és
generalpel que fa al grup -lt (la 4 d'alt, per exemple,s'hi resisteix a caure), a
Pedreguerno presentaexcepcions,llevat dels contextoson es manté per fonética
sintáctica,com en els motsvint i cent(vint-i-u,centat),en els gerundisquanvan seguits
del pronomho (diguent-ho,escoltant-ho)i en casoscom arasantAnton¡3e.
Per una altra
3eHi ha, fins i tot, algunscasosd'ultracorrecció,
com arala pronincia [a'ont] per [a'on] a Calp,
en posiciófinal o quanel mot quesegueixcomengaper vocal,i I'imperatiude la personadel plural seguit
del pronom ho quese senta Pedreguer:miremt-ho, escoltemt-ho;que presentaun parallelisme evident
amb les pronúnciesdeixem-doi dien(t)-dopropiesde Monóver(colomina l9g5: 173).
Vicent Beltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
ro¡¡Énce
RI
banda,la [p] de llamp s'haperdutde formaesporádica
enunaáreaunamicamésámplia.
Aquesta pérdua de les oclusivesno és gens estranyaen el catah del nord, ni
tampocen el valenciáseptentrional,I'eivissenci part del valencii meridional.Ara bé,
en aquestcas és forga destacableperqué,llevat de la vall d'Alcalá, que suposauna
continuitat lingüisticogeográficaamb el Comtat, els altres quatrepoblesrepresentenun
illot dins d'una i.reamolt compactade conservació,queabragales comarques
costaneres
meridionals:
pont ) pon
molt ) mol
cent > cen
dalt ) dal
guant > guan
llamp ) llam
malalt I maralt ) malal / maral
Cal destacartambéque a la restade la comarca,on es conserval'oclusivafinal,
no ocorreel mateixen els plurals, que, ambuna extensióbastantconsiderable,perden
la consonantoclusiva:froÍntl /fro$sl; mara[t! | mara$sl. No obstantaixó, la [t] també
se sent ailladamenta molts pobles-folnts] i marafltsl-, de la mateixamaneraque
aquestaconsonantesresisteixmésa perdre'sen elspluralsdel grup [rt]: velrt] I velrtslve[rs].
A Pedregueri a JesúsPobre,a mésa més,esperd la [t] que va precedidad'una
[] semiconsonántica:
malei ( maleit
pa beneí 1 pa beneit ( pa beneit
En els motsbuit, cuit íbescuitno s'hi ha produit la pérdua,perquéaquestdiftong
s'hi pronunciacreixent,i, per tant, enstrobemdavantd'unavocalplena:['bwit], ['kwit]
i [bes'kwit]. No obstantaixó, a Callosad'en Sarriá i a Polop @eltran 1994: 30;
VicentBeltran í Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
de Ia Marina AIta: el contqcte interdialectal valencianobalear
Colomina L994:200), on es mantéla [t] en els singularsdels mots acabatsen -nt, -lt,
i el diftong /új/ es pronunciadecreixent,el plural d'aquestsmots és ['bujs], ['kujs] i
[bes'kujs],a l'igual quehi ha [ma'lals]i ['pcns].Aquestamateixasimplificacióesdóna
en baleáric,tal i com assenyala
Colomina(1996: 200-2Ol),que fa un estudiexhaustiu
de la simplificaciódelsgrupsconsondntics
finals en cataláantic i actual.
2.2.2.5.El grupfinal -nc i el seuplural
En relacióamb el fenomendescritadés,trobemque sovint el grup consonántic
final que apareixen el plural de cranc-cra[qks]- (mapanúm. 33) se'nspresentareduit
a crans, a partir del qual s'ha creat un singularcra (Alaguar, Benigembla,Bolulla i
Tárbena)i cran (Bg, Par i Tollos). Aquestapronúnciarelaxadasemblaque no siga
prÓpiadel nostre dialecte,com es pot veure en les formes banc/balrlksf o esclatasang/esclara-sa[qks].
Ara bé, diversosexemplesd'ultracorrecciófan pensarqueno deu
ser una pronúnciamolt estranyaen el llenguatge:colínc ('11uer':J, Ped)apareixcom a
forma paral'lela a colí (Bd, G, Llo), possiblementper la pressió del plural colins
interpretatcom a colincs.Igualment hi sentimtabanc('tavá, tave': Alc, G, Llo) al
costatde tabd (forga estés).Un altre exemplemés difícil d'explicar seria el mot tirlé
-que apareixen I'expressió
faltar un tirlé- que pren la variant tírlénc a Teuladai
Xaló.
A diverseszonesdel catali, com ara a la zonaoriental del Principat,on el mot
banc perd I'oclusiva en singulari plural, mantenint-se
la velaritaten Ia lnt final, hi ha
diversosexemplesde reforg ([q(k)])*: pedrolinc,fenc, rajolínc, reveíxinc,reientinc,
estaldínc'estalzí',etc(DCW). Segurament,
mésque I'afegimentde I'oclusiva,que a
penesespercepen I'al{ófon velar del fonemanasal,estractad'un casde conservacióde
la consonantfinal, méshabitualen aquellesterresque a la restadel catald:tron, rodon
a0VegeuRasico(1935)i
Gulsoy(t997).
Vicenl Beltran í Cslvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
(<norunou),etc.
2.2.2.6. Les oclusivesenfonéticasíntdctíca
En fonéticasintáctica,quan es combinendues oclusiveso una oclusiva i una
fricativa, no s'hi produeixmai la pérduade la primerade les consonants,
com ocorreen
alacantíi, en molts casosen valenciágeneral(vegeuRecasens[1991: Zl0]; i Barnils
Í1912: 186 i l94l):
Marina Alta
'si]
['krek ke
'fer]al
[(a)ka'badde
['plat'pla]
'grcs]
['did
['set ka'basos]
['pct'ser]
[(a)plo'yut
'fcrt]
Alacantí (Segura1996: 69)
'si]
['kre ke
'fer]
[aka'ba6e
'pla]
['pla
'yrcsl
t'di
['se ka'basos]
'sef]
['pc
'fcrt]
['a plo'yu
Si un mot acabaen dos consonants
i la darreraés oclusiva,quanen fonosintaxi
apareixseguitd'una altra consonant,aquellaes perd sistemáticament
com en tots els
parlarscatalans:
'fort com'
['fcr kom]
'ver(a]'font vella'
l'fcr¡
ar Exemples com aquest
expliquen que a la Marina Alta encara es conserve el p¡onom ¿¿
pronunciat[at] o [ad], ja que s'hi podendonarcombinacions
del tipus [ad 'diwen], que a la major part
del valencii serienimpensables;i aquestfet ha provocatquea la restade poblesvalencianrr. substituesca
per eI, es o te"
VicentBeltran í Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
ar de la Marina Alta: el contacte interdialectal vslencianobalear
2.2.3. Les líqaides
2.2.3.t. Alternanga
rII
Sovintles consonants
líquidessónintercanviables
entresí, alhoraquepresenten
una quantitatmésgran de metátesisque qualsevolaltra consonant(vegeu2.2.6.).
A la part septentrional
de la Marinatrobemdiversoscasosd'alternangar/l enles
duesdireccions:per una banda,com és comúen valenciágeneral,en els grups inicials
cR- , BR- , FR- , quecanviena cI-, bl- ifl-,
i de vegadesen el sentitinvers:FL-
i BL- que passenafr- i ár-. No obstantaixó, és interessantde destacarque el pasde
CR- a cl- no és tan freqüentals nostrespoblescom se senta les comarquesveihes.De
fet, noméshi ha c[]onír aPegoi encaraesconservac[r]ossesa Pedreguer,Gata,Xaló,
Llíber, Tárbenai la Vall d'Ebo (mapanúm. 60). De la restade casos,la distribució
geográficaés la següent:
btllíc: Atz,E, Gall, P (mapanúm. 118)
fllje ix : gairebégeneral
flrluíx: Nou, Xáb
flrlassd:Ala, Alc, Bb, G, J, Llo, Ond, Or, p, San,ped, Xa (mapanúm. 6g)a2
fiblrló: Bg, Bme,G, Sag,San,Tor (mapanúm. 166)
emblrfincar (<emblincar lblincar lbinclar 1vínclar [Colomina L99l: L73L74l\: general
Aquestfenomenja ha estatassenyalatper Colominaa la Marina Baixa (1991:
24), especialmenta la Vila Joiosa,on és particularmentcridaner: les formes clénc,
llentiscre, plegar, pluna i safrí hi apareixenen lloc de les normals cranc, llentiscle,
o2Compareuel castelláfrazada.
Vicent Beltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
roNÉnc¿
85
pregar, pruna i saflá (<Ílassada). Jo mateix he replegatdel mateix poble la forma
blanca en lloc de branca.
2.2.3.2" La pérdua de Ia -r final a Pedregueri Xdbia
La pérduade la -r final a Pedreguerja ha estatestudiadaanteriorrnentper Garcia
i Beltran (L994: 68-71), peró els primers a fer-ne esmentforen SanchisGuarner i
Colomina.Aquestdarrer autortambédónanotíciesde la pérduad'aquestaconsonanta
Xábia:
"Convéconservarla -r final de paraulaque és un dels trets característicsde la
pronúncia valenciana,puix que es conservaen quasi tota la Regió, si bé
desapareixa la Vall de Noveldai a les viles d'Ibi i de Pedreguer,com tambéal
Maestrati Morella, igual queocorreal Principati a les Illes Balears.Cal, peró,
evitar I'epéntesiviciosa de r darrereels mots plans acabatsen { que s'ou al
Marquesatde Dénia i a la Marina (...) i tambéla més generalitzada
de darrere
-re"
(Sanchis
infinitiu en
Guarner1993:88-89)
"La -r final etimolÓgicaha desaparegut
en tot el domini lingüístic,a excepcióde
la major part del País Valenciá, que la conserva.En la zona estudiada(La
Marina) desapareixl'-r final a Pedregueri Bolulla -semblaquetambéa Xábia,
almenysen els infinitius" (Colomina1985b:44)
Aquestacaracterística
del parlar de Pedregueri Xibia oposatots dos parlarsal
valenciá general, i els fa coincidir amb Bolullaa3-Marina Baixa- i el valenciá
a3Enaquestpoble la pérduaés molt més sistemáticai es produeix en
els casossegiients:
1) En els infinitius: cantá, parl.á, volé, corre, coneixe,sentt, dí; fins i tot seguit de pronom
enclític: mirá-me,fé-Io, coneixe-la, serúí-Io, oferí-mos,demaná-vos,contá-ho, volé-ho; també es perd
la -r i la vocal del pronomen casoscomconeixe'ti mereíxe'm.
2) En els substantiusen general--€xceptuant-nealguns monosítlabs-. Sistemáticament,els
acabatsen -ador, -edor, -idor, -er: llauradó, corredó, vividó, sabaté,carré, papé, Algé, soligué, i també
campaná,JZtg{A@pónim), aixauá(<.aixovar), runá.
Els substantiusacabatsen -or oscil{en. En tot cas, no hi ha -r en o16,caló, pndó, su6,foscó.
VícentBeltran í Culto
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
de la Marina Alta: el contqcte interdialectal valencianobalear
septentrionali meridional de les valls del Vinalopó. No obstantaixó, actualmenta
Pedreguerla restituciód'aquestaconsonants'haproduitprácticamenten la totalitatdels
substantiusi adjectius-a Xibia s'observamésvacil'lació-, mentreque els verbs s'hi
resisteixen
més.
El tractamentde la consonantfinal a cadascundels poblesno és exactamentel
mateix,per tant. A Xábia,malgratquela gentmajor i d'edatmitjanaperdenmoltesmés
-r quea Pedreguer,ja queno la conservenen els substantius
i adjectius(senyóretó,per
per
favó, pont del llavadó,carrémajó),elsjóvensI'han restituidabastant.A Ped.reguer,
contra,on la recuperacióés anterior,noméss'hi perd en infinitius, sobretotels de Ia la
conjugaciói els de la2a d'accentuació
planacom ara ná, cantá,coneíxe,creixe, corre,
i en mots aillats (carcé,lloré, florímé, primé)e. La situacióactualments'ha estabilitzat
i s'hi observafins i tot que algunsjóvenspodenperdremés -r que no pasles persones
majors, les quals s'esforcena pronunciar-la,fugint d'una burla secularper part dels
propis veins:
Se sol perdre-sobretot els majors, perd no de manerasistemetica-en directó, autó, actó,
professó,anterió, posterió, escrit6,favó imadfi.
3) En algunsadjectiusacabatsen -or: milló, pitjó.
La -r s'hi conservaen els casossegüents:
1) En algunsmonosíl.labs:
.substantius:cor, mttr, por, or, bar, tir, lLar.
Es perd enpl6 ifló.
. adjectiu:pur, car, dur.
En "clar" oscil.la, i tant podremsentkclar comcld.
. preposició:per.
2) En molts cultismeso mots poc usats:
. substantius:acer, tesor, arnor, valor, sospir, solar, futur.
. adjectius:regular, popular, sonor, militar, segur, obscur(aquests'usapoc).
3) Tambées mantéen el mot ahir, com en valenciámeridional i septentrional;sensdubte, per
oposar-loal castellanismeahí.
4) Tots els pluralsde les paraulesque conservenla -r en singulartambéla mantenen:tesors,
cors.
e I de manera fossilitzadaen expressionspopulars:
estarfet un sant Ltatze; més amarg que
I'aceve; demanarparé; estarfet un gambé'aplicat a la roba: estiradai feta malbé'; garrofé, garrofé, besa
eI cul del bou 'es diu a unapersonadestrellatada,
queactuasenseseny'.
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
poNEnc.¿
R7
"A Pedregué
tot ho sabenfé;
sabenescurá,graná
i treureels gossos
a cagó."
ManuelSanchisGuarner(1982:51)ja arreplegaaquestafrase, i la següent,com
a escarnique fan els poblesdel voltant de la pronúncialocal de Pedreguer:
-Eresde Pedregué,clá?
Puesobri ln boca que vull cagá.
(diuenels delspoblesveins)
-Obri-la bé i jo cagaré.
(contestenels de Pedreguer)
A la restade la comarca,de maneramésmenysgeneral,la pérduade la -r només
s'observaen els contextossegüents:
- en els plurals (entrela gentmajor): metlés,sabatés,campanás;
- en fonética sintáctica,en infinitius seguitsde vocal átona: ell va 'ná (a
A)lacant; van tornñ al poble l'any passat;
- en infinitius seguitsde clític comengatper consonant:mírá-te, doná-lí, etc.
(mapanúm. 52)
Igualment trobem, a tota la comarca, fins i tot a Pedregueri Xábia, -r
ultracorrectaen els motscónter'compte'ibacallar, alli on aquestmot és viu, a mésde
presor i provessorQtrofessora Calp), que abracentots els pobles,excepteles valls de
I'interior (Cas,Gall). De formaesporidica,tambéhitnalcdlderper alcalde.I, alternant
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de Ia Mqrina AIta: el contacte interdialectal valencianobalear
g8
amb la pronúnciasense-r, com ja assenyalaSanchisGuarner, se sent de manera
generalitzada
créurer, tréurer, vórer, etc.
2.2.3.3.Canvi[r] > [r]
El pasde la bategant[r] a la vibrant [r] no és massafreqüent,peró en gran part
del valenciá,i a la nostrazonad'estudial nord-oestde la comarca(A, Atz, B, E, Gall,
P), a mésde G, Llí i Se, és generalen carrancper caranc(lcranc). Tambéel trobem
ailladamenten altresmotscom ara:
cafrlegol: Bmau
bolrlumballa: Gall
(1991:336)ensdónaunaexplicaciócontextual,poc convincentpelfet
Recasens
queno provatots els exemplesaportats,a partir de diversosmotscatalans,algunsd'ells
acceptats per la normativa: espdrrec, sarrampió, carrafal, currumbela, soroll,
carraguina(derivatde carago[):
"Una possibleexplicaciófonéticadel fenomenrestafonamentada
en la preséncia
d'una vocal posterioradjacenta [r] a molts dels mots afectats;efectivament,
aquestcontextvocálichauriapropiciatun incrementdel graude retracciódel cos
lingual durant la produccióde la bategant,i contribuit, en conseqüéncia,
a la
transformacióde la bateganten vibrant."
2.2.4. Les síbilants
És, sensdubte, en el campde les sibilantsas
on el parlar de la nostracomarca
a5colomina (1985b:4144) és el primer
a donarnotíciesd'aquestparticularisme.
VicentBeltrun i Cslvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
roNEnct
presentamésparticularitats.
2.2.4.L.Abséncíade ljl davantde [l
En principi, cal destacarI'absénciade la ljl davantde /1, que és própia, a la
nostrazoÍra,de la zonacentrali costanera(mapanúm. 46) i s'esténper la comarcavei'na
de Ia Safortr,a mésdel pobledeTárbenaiccrxa,pex, xímenera(mapanúm.46). Aquesta
consonantsovintéspronunciadaambun marcatcarácteralveolara molts llocs (Bb, Bsa,
Ped,X, Xeb).
Castellsde Serrella,la vall d'Alaguar,la vall d'Ebo, la vall d'Alcalái la vall de
Gallineraen són I'excepciói, per tant, coincideixen,si fa no fa, amb la major part det
valenciá; ara bé, la [i] és molt mésperceptibleen posició final que no pas en posició
intervocálica:[péjfl, ttréjj] / tkájfal-tkáfal, [brújja]-[bri[ale. Aquesr esradi fonétic
semblaque era correnten catalámedieval.
Precisament,aquesttipusdepronúnciesfa queen aquestspoblessigamolt difícil
de trobar un mot comenQat
per [Jlo8,que, per contra, sentima la restade la comarca
(fflimenera / ffiumenera,l[fátíva, lfiarop, i, fins tot, $larment, fffona i l[folíguer).
Allá la tendénciaés afegir una vocal de suportamb la inevitablesemivocal[j], que pot
ser més o menys perceptible: aft[]ímenera / alj[fumenera, a[1[ldtíva, af{farop,
affiarment, af1f]oligueri o bé recórrer al fonema africar frjl ft[]olíguer, ft[farop,
ftffona, etc.
Per una altra banda,no hem d'oblidar que és una constanta tota la Románia
occidental,on existeix aquestfonema,I'alternangade la pronúnciadel fonemapalatal
6 I tambéde I'alacantí(Colomina1985a:142-143i mapanúm. l9).
47Ala localitatveinad'Altea tambés'observael mateixfenomeu.
aENoméshi hem recollit els mots
[['li[lanta, f]iffiona i els topónimscomarcals-encara que
no sistemáticament- lf-lató i Ifid.bia.
Vicent Beltrun i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
de Ia Marina AIta: el co?lacte interdialectal valencianobalear
fricatiu sord amb iod o sense(l'italiá és més sistemátic,ja que mai no anteposala
semivocal:coscia[kólJa], mascellatmalJellal).En aragonéshi ha les duespronúncies
(vegeula cita de Nagoreen 2.2.4.2.) i en gallec tenim baíxar a la zona
occidentali
baxara I'oriental:
"As formascom - ax- (baxo,baJcar,caxa,faxa) sonpropiasdo galegooriental,
especialmente
do de Asturiase lestede Lugo, fronteá soluciónmaioritaria¿íx(baixo, baixar, caixa, faixa), na que se xerou un iode. No grupo <xo
desprendimento
deseiodetaménafectouó galegooriental:feíxe,mndiixa,peixe.
(Fernández
Rei 1990:52-53)"
A Galícia, no obstant, la generalitzacióde I'ensordimentde les sibilants ha
provocatqueel fonema/3/, existentencaraen porn¡gués,espresentesotaI'al.lófon
[[,
que' en aquestcas, no ha generatcap elementpalatal vocálic davant: viaxe, paxe,
paxaro, vexo, mexaL avantax.a,etc. El portugués,per la sevabanda,presenta
pocs
casosd'absénciade iod, i prácticamentsempreen contacteambuna vocalvelar: baixar,
peixe, queíxa,froixo (ofrouxo), peróbnua, coxa'cuixa', coxo ,coix,, coxim,coixí,,
moxama,texago'teixó'.
En asturiánoméshi ha vacil'lacióenpexe/peíxe,
quexa/queixa:
enels altrescasos
la pronúnciamai no és bifonemática:caxa,baxar, coxn, bruxa; a més a més_com
en
gallec- hiba viaxe,llixeru, etc, com a resultantde I'ensordimentde la
ftl .
Finalmenten occitá,el fonemalf , quemanté,desdel punt de vista dialectal,la
pronúnciapalatal [f] en gascó, agenés,Tolosá, foixenc, central i donasanenc
i que
apareixsotala forma despalatalitzada
[s] alazonanord i oriental,pot anarprecedito no
de iod, com es desprénde les paraulesde Lois Alibért (1976:2g): "i pót
demorar
sensibleo s'amudirdel tot: peis (peicho pech).,,
VícentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
rouEnc¿
or
2.2.4.2. El casde Gatai Murla
Per una altra banda, cal destacarla pronúnciad'aquestaconsonanta Gata i a
Murla (vegeuColomina1985b:43; L986b:661).En aquestsllocs la {/ s'ha rransformar
en [tJ], amb un fort caricter alveolaral primer poble, on se sentclaramentel primer
elementoclusiu,la qual cosafa que sovintfagaun efecteacústicprácticamentidéntic al
de I'africada ltsl. Aquestcarácteralveolarafectatambéla prepalatalafricadasonora
[fi].
Tal i com proposaColomina (1985b), aquestfenomendeu ser resultat d'una
restructuraciódel sistemade les palatalsquehi duguerenels mallorquinsal segleXVII.
Com que en la major part dels dialectesorientalsels mots carxofa,purucai peix són
pronunciatsambprepalatalfricativa sorda,sensefer-nedistinciódepenentde la posició
queocupadins la paraula,els mallorquins-valencians
d'aquestspobles,quecomengaven
a imitar els seusveins,quepronunciaven[kar'tpfa] i ['puJ'ttJa],
ho estengueren
a la resta
de posicions:['katJa], [petfl, [tfi'tfanta].
Ara bé, hemtrobatalgunsindicisde canviquefan pensarque aquestapronúncia
acabaráper ser residualentreelsjóvens de Murla. A Gata,peró, a horesd'ara encara
mantéplenavitalitat en totesles generacions.
Desprésde passaruns qüestionaris
específicsals sis escolarsmurlersmenorsde
13 anys,podemafirmar quenomésmantenenla pronúnciaafricadaltl aquellsalumnes
els dos paresdels quals són de Murla (3 xiques en concretae,
i una d'elles nomésen
registreinformal); els altrestres (dosxics i una xicaso)semprefan servir la pronúncia
fricativa. La generaciód'adultsi majorsés sistemáticaen la utilització de la ttfi, fins i
tot amb algunadiferénciarespectea Gata,com araTb [pa'titfi a Murla enfront deTb
[pa'tisk] a Gata;igualments'observa,comja s'ha dit adés,queMurla mantéel carácter
palatald'aquestaconsonant,mentreque Gatatendeixcap a I'alveolar /ts/.
ael¡rena SendraFerrándiz, PaulaSirera Sirera i Alba
SendraFerrándiz.
s I¿ mare d'Andreu SalaOliver és de
Quatretondeta-el Comtat-; la d'Angel Reig Sánchezés
de Cazorla (Jaén)i un dels paresde RebecaSirera Pratsno és de la comarca.
VícentBellran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
de lq Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobslear
Vegem els resultatsobtingutsentre els xiquetsde I'escolade Murla, als quals
se'ls va mostraruna série de dibuixos i haviende dir el que veien. Noméshi posem
aquellsqueensinteressen
per a estudiarel fenomenen qüestió,incloent-hiparaulesque
intuíemqueuna volta reintroduidala fricativa podienser exemplesd'ultracorreció:
L .S .F .
P.S.S.
A.S.F.
A.S.O.
R.S.P.
A.R.S .
navalxa
na'vatJa
na'vatJa
na'vaJa
na'vajJa
na'vaJa
na'vaJa
conerxer
ko'netJer ko'netJer ko'neJer ko'nejJer ko'neJer ko'neJer
baixar
ba'tJar
ba't[ar
ba'Jar
baj'Jar
ba'[ar
ba'Jar
peix
petf
'kretJer
pef
'kreJer
pejf
creüer
petJ
'kretJer
'krejJer
pef
'kreJer
peJ
'kreJer
Xaló
tfu'lo
Ja'lo
Ja'lo
Ja'lo
Ja'lo
Xixona
tJa'lo
tf 'tfona
tft'tfotta
Ji'Jona
Ji'Jona
Ji'Jona
Ji'Jona
xixanta
tJi'tfanta tJi'tJanta Ji'Janta
Ji'Janta
Ji'Janta
Ji'Janta
colxo
'kotjo
'kotfo
'kofo
'kojJo
'kofo
'kofo
flutJ
'kutja
fiuf
'kufa
fiujJ
'tujfa
fiuj
curxa
flutJ
'kutfa
'kuja
fiuf
'kufa
dibuix
di'butJ
di'butJ
di'buJ
di'bujJ
di'buJ
di'buJ
fluix
[J]imenera tJime'nera tJime'nera tfime'nera tJime'nera tfime'nera tJime'nera
patisc
pa'tisk
patixes
pa'tisk
pa'tisk
pa'tisk
pa'tisk
pa'tisk
pa'titJes pa'titJes pa'tiJes
pa'tiJes
pa'tiJes
pa'tiJes
patisca
pa'tiska
pa'tiska
pa'tiska
pa'tiska
pa'tiska
pa'tiska
fletxa
'fletfa
'fletJa
'fletfa
'fletJa
'fletfa
'fletfa
cotxe
'kotJe
'kotfe
'kotfe
'kotfe
'kotJe
'kotfe
clótxina
'klctJina 'klctJina
'klctJina
'klctJina
'klctJina
'klctJina
sarvatxo
sar'vatJo sar'vatJo saf'vatJo
sar'vatJo sar'vatJo saf'vatJo
Vicent Beltran í Cslvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
FONETICA
A la testade poblesde la comarca,on es desconeixaquestapronúncia,trobem
algunscasosd'africació,ficilment relacionables
ambaquestfenomenaratan local. Són
els exemplessegüents:
a[tf]ample(1 eíxample): general
paftffarell / p a[tflerell ( 1 p aixarell 1 p asserel/): general
fleÍtll (< fleíx lfreixe ; i rambéel ropónimFleíx):Ala, E, Ii2ó (fteftfler: Llo)
reltfla (lreixa): Llí, X
rebíltfií (1reveíxí): Bsa,Se
El pas de la palatal fricativa sorda a I'africada coresponent també es dóna
actualmenten teres catalanes,encaraqueencontextostotalmentdiferents.Veny (1984:
46) i Alegre (1991: 110)ho detectenen el dialectebarceloní,on sónben habitualsles
pronúncies"occidentals"txintxa,pantxe,txocolatai, fins i tot, en posicióintervocálica,
atxecar-se per aixecar-se.
Aquestarestructuració
o alternanga
deconsonants
sibilantsno éstampocestranya
en altresllengüesromániques.Hem localitzataquestmateixfenomenen aragonés,italia
i gallegoportugués.
Nagore(1989: 41) dóna a conéixerque en aragonésel fonema{/ té diferents
realitzacionsfonétiques,depenentde la varietatdialectal:a mésde üJI, [f] i [x], trobem
la pronúnciu[tJL que,segonsI'autor, ensindicaqueel fonemaestrobadesfonologitzat:
varietat occidental
varietat oriental
var¿etatmerídional
cqflco
caixíco / caíxigo
cachíco/ cachígo/ cajíco
xada
ixata / ixada
jada
baxar
baixar
bachar / bajar
buxo
buixo
bucho/ bujo
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
de Ia Marina AIta: el contqcte interdialectal valencianobalear
Pel que fa a I'itaüe, i seguintels estudisde Rohlfs (1966:289), observemel
fenomencontrari, és a dir, que les consonantsafricadesttJ] i tdgl es fricativitzen en
posicióintervocálica,fins i tot en contextinicial per fonéticasintáctica,a la zonade la
Toscana,el Lazio i part de la Umbria i de le Marche.I en gallegoportuguéssr,
mentre
que la zonanord de Portugali Galíciamantenenla pronúnciaclissica [tJ]- en aquells
motsen els qualsI'etimologiaensduu alsgrupsinicialsllatinsCL-, PL-, FL-, el centre
i sud de Portugalpresentala variantfricativitzada[fl: 52
'ploure'
'clau'
'flama'
Galícia-Nordde Portugal
Centreí Sudde Portugal
Itf]over
[]over
[t]ave
fffave
ftfiama
Ífiamn
2.2.4.3.Elfonemald3l
Quant al fonema /d3i, aquestpresentadiferents al'lófons o possibilitatsde
realitzacióals poblesde Benissa,Senijai Teulada(mapes4l-42):
1. [dg] a comengament
de paraulai darrerede consonarrt:ldslermi, minldzlar;
5r Teyssier(1980):Histoire de Ia
langueportugaise,PressesUniversitairesde France,traduit
al pormguésper Celso Cunha(1997): História da línguaportuguesa,Livraria Sáda CostaEditora.
Italid'general"
Lazio-Toscana
viftfiino
vi[[]ino
'creu'
croftfie
croff-le
'la ceba'
lalt[Jipolla
Ia[]ipolla
'la gent'
la ld3lente
la l3lente
'vgí"
VicentBeltran i Cslvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
FONETICA
95
2. [d:3] entrevocals,com a resultatetimológicdelssegüentsgrups[atins:
a. -TICU: formaldSle, salvafd:3le(en general,totesles paraulesacabades
en
atge). El mot feldSle té el mateix origen (<*EerrcuM <FEcTTUM<FEcATUM
<FTCATUM);
b. -DICU: mefdSle, juld3le;
c. -GY-: correfd:3}a,pla[d3]a, colefdSle;
d. El mot bofdSla, d'etimologiaincerta,n'ésuna excepció.
3. Bl entrevocals,quanl'etimologiasigadiferenta la dels grupsanteriorss3:
a. -DY-: passef3Jar,puf3far, envef3la,mil3la, Ilel3la (a Teuladamíld3la i
llefd3la)sa;
b. -BY-: rof3fa, halsla;
c. -VY-: llaul3ler:
d. -G-: lle[3lir, fref3lír;
e. -I-: maf3lor, píl3lor (a Teuladamald3lor i pifd3lor);
S'hi ha de tenir en compte, peró, que la [dg] valencianaes presentamolt
fusionada,de maneraque no es percepgensla primeraconsonantoclusiva.I, per tant,
quanfem referénciaa la geminada[d:3] d'aquestspobles,volem indicar quese sentuna
oclusiómolt clara a l'inici de I'emissiódel so, que sobtaals que no estanacostumatsa
rcalitzar-la.Semblaque al Principati les Balears,malgratquetothomparle del fonema
ld3l,la pronúnciahabitualés una mica bifonemitica.
Curiosament,la conservacióde les geminadesté una extensiómajor a la nostra
comarca,ja quetambéafecta,ambdiferentdist¡ibució,els poblesde Xábia, PobleNou,
Llíber i Xaló. Els mapes 4l-45, que reproduim més avant, mostren de manera
quinaésla situaciód'aquestes
esquemática
sibilantsa tots aquestes
localitats.De manera
53SegonsSegura(1996:65), "a la zonadel Verdegis,el Moralet
i tambéSantVicentdel Raspeig
és (...) molt comú, gairebégeneral,el fet de sentir[na'vaga],[pase'3ar],etc."
5aLes formes mija, pijor i lleja s6nles própiesdel catalámedieval
i actualmentsón dialectals;
de fet, mi$a, pitjor i lletja no apareixendocumentades
en la llengua antiga.
Vicenl Beltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
de Ia Marina AIta: el contacte interdialectal valencianobalear
resumida,trobemque:
- a Xábia únicamenthi ha geminacióen els finals en - etge,en mots aillats, com ara
bottja i cotettja i, amb vacil'lació, en els finals erLatge, amb predomini de [fi]
valenciana.S'hi desconeixla [g];
a Poblenouhi ha [d:g] en els mots acabatsen <tge, atge i en mots aillats (botja,
corretja, llotger). Tampochi ha [S];
- Llíber i Xaló desconeixen
la [J], peró presentenun nombreimportantde geminades
en posició intervocálicaque desbordaqualsevolintent de sistematiaació.No obstant
aixÓ,en molts casos,la coincidénciaambel mallorquíés tan evidentque ensfa pensar
en la influénciadels repobladorsdel segleXVII: rotja, lletgir (i també uiÍd5l-ho),
fretgir, passetjar,corretgir, etc. Malgrat tot, semblaque la tendénciad'aquestspobles
és geminarprácticamentsempreque I'africada es trobe entre vocals (baetjo, retjola,
botítia, Senitia,coletge).Aixó explicael casde llotger (llleuger; propi tambéde Poble
Nou), que no s'entendriasi hi haguéshagutuna semiconsonant
davanCs.No obstant
aixÓ,hi trobemalgunsexemplesambafricadasensegeminar:díjous,major, ajuntament,
vaja, Benigembla.
L'itali¿ comparteixaquesttret -la geminacióintervocálica- amb aquestsdos
poblesde la Marina:
"rA g davantia vocali palatalisi é dunqueconfusacon I'anticaj latirn (majus),
con I'antico nessodi (radius)e con gÍ (fageus),per cui corrispondentemente
a
queste forme nelle lingue neolatineabbiamoin tutti e tre casi il medesimo
risultato. Tale risultatonel dialettotoscanoé, in via normale,gg (cfr. maggio,
raggio,faggio): per esempioIa legge,egli legge,regge,Írigge, strugge,gregge,
fugge, mugge,rugge, ruggine,piantaggine, suggello < sigilli. Sea g seguivano
le vocali accenüate
e oppure i, potevaverificarsi la cadutadella consonante,
pervenutaal gradodella fricativaT: cfr. nellalinguacomunesaetta,niello, paese,
55A aquestspobleses dónatambéun
cascuriós de geminacióque afectala /n/: es tracta del mot
cuina, queací espronuncia['hvinnc]. Evidentment,si s'haguésmantingutel diftongdecreixenr,aquesta
pronúnciaseria impensable;en el momentque s'ha produit el canvi al diftong creixent, ija no hi ha cap
semiconsonant
davantla lnl, ja és possiblela geminació.
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
FONETICA
97
2.2.4.4. Palatalítzaciódel grupfinal -ltsl
La palatalitzaciódel grup /ts/ es desconeixper complet a toüala comarca,amb
I'excepció de Pego i de I'Atzuvia. En aquestsdos pobles es donen sistemáticament
-sobretot en elspluralsi entreelsjóvensi la generacióintermédia-pronúnciesdel tipus
goÍtfi i venult[]. En fonéticasintácticano s'hi produeix mai la sonorització:toltfi es
anys,a I'igual que s'hi pronuncia['vatJa'nar]en comptesde ['vad3 a'nar]. Igualment,
el seucorrelatsonor/dzl comengaa palatalitzar-se
creantunaconsonantgeminada[d:J]:
dofdSf e, tr eldSf e, se[d:g] e, Afd:¡lrivi a, etc.
Aquestfenomen*el pasde /ts/ a [tJJi el del seucorrelatsonor/dz/ a [d¡]- ha
per diversosdialectólegs
estatassenyalat
(ColonL97}; Veny
coma propi del castellonenc
L984; Saborit1998);entoÍosí meridionalpresentaunaáread'apariciómenyscompacta,
peró té unaextensióconsiderable
(Gimeno1994:36-37i 43; mapanúm. 26). En alacantí
i en valenciámeridional,segons
Colomina(1985:139-t4L,mapanúm. 18),la pronúncia
palatalitzadaés l'única existenta Alcoi i a diverseslocalitats al llarg del Vinalopó
-Beneixama,Biar, Petrer,Novelda,el Pinós-; a la restade poblesestudiatstrobemtres
possibilitats:-[ts], la variantdesafricada-[s] o la coexisténciade [ts] i [tJL de manera
que la propagacióde la palatalitzacióésunavariablesociolingüística,com per exemple
a Xixona, on els majors conservenI'africada alveolar i ets jóvens ja la pronuncien
palatal.Agó tambéocorrea Callosad'en Sarriá-la Marina Baixa- (Beltran 1994:33)
i a Canals-la Costera- (Sancho1995: 45) i tinc constñnciaque -[tJ] és la forma
predominanten valencii apitxat.SegonsSegura(1996: 64-65),a la comarcad'Alacant
"[ts] en posició final es palatalitzasovint a la ciutat, peró no mai al camp". Fora de
l'ámbit valenciá,aquestfenomenés freqüenta diversospuntsde la Franja de Ponent,
56VegeuRohlfs (1966:300).
Vicent Beltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
ar de Ia Marina Alta: el contacte interdialectal vslencianobalear
com ara a Fraga(Galani Moret 1995:29) i a Saidí(Moret i Sasot1996:18-19).
Amb tot el que s'ha dit, podemafirmar queel canvi de /ts/ a ffi és un fenomen
propi d'algunsparlarsde la Franjade Ponenti del valenciágeneral,ja que es dónades
-de forma mésintermitent,si de cas, a les
de les terressud-tortosines
a les alacantines
comarquesmeridionals-.
2.2.4.5.Altres consonants
geminades
La resta de consonantsgeminadesprópiesdel cataletambées mantenena la
comarca.
Per una banda,el grup lnnl apareix,de manerageneral,en els mots co[nn]a i
a(m)pofrurlar-sd7.En altrescasosI'extensiógeográficaés menor:
xefwla / xalnrla'tipus d'ocell': A, B, Alc, Bsa,Llí, pa, Teu, X, Xáb (mapa
núm. 187)
p olnrlerá' excrement': Xáb (pofnlerá: Bsa)
[kwínna]: Alc, Llí, R¿, X (mapanúm. 7)
Pel que fa a aquestúltim exemple,si s'haguésmantingutel diftong decreixent,
la geminacióseria impensable;en el moment que s'ha produit el canvi al diftong
creixent,i no hi ha cap semiconsonant
davantla lnJ,ja és possiblela geminació.
Quantal grup ltll,lapronrincia generala tota la comarcaés [ll]: mefllla, molllje,
espafll]ar-se,veflllar, gua\lla.I-es variantsfonétiquesdissimitades
[r[ i [nl] se senten
únicamenten el mot camamilrlla, a tot arreu, i en el segoncas només entre les
jóvensde Benissai Pegoen el mot meln\a / ammefrila, respectivament,
generacions
i
en aquestadarreraciutat en el nom d'ocell mÍrdla (compareuxenna, xegna i xera /
57En toponímiarural es conserva
al terme de Xaló la geminada[nn] en el casdel Masserofdels
Friscannes.
Vicent Beltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
poNÉnc,a
gg
xara).
Tampocno ésgensfreqüentla variantmetatitzada[d], ni la simplificada[l], que
es trobamolt esporádicament,
com és el casdel mot mufi]aeso maufl)aes(<mottades)
a Saneti al Verger respectivament.
Més al sud, a Altea i l'Alfhs del Pi, aquestaés la
pronúnciapredominant:mellla, espafllar-se,mollfe, velllar, etc.
No és,peró, tanestranyala dissimilació[yl] -amb la varianttqgll- quetrobem,
per unabanda,en el mot panvalenciirolylle, i tambéen molylfe a Déniai pego,a més
de les variantsquepren la paraularutló alspobleson aquestaés viva: ruÍylló a Alcalá,
Beniaiai Castells,rulrlglló a la vall d'Ebo irulllo a Xibia. EIDCW, contráriamental
quejo he sentit,recull munglñ('motlada')a Sanet;possiblement
es tractad'una variant
anterioren el temps,substituidaactualmentper muflld.
Enelcasdetítlet,queapareixenl'expressiífaltaruntítlet,trobempossiblement
el nombremáxim de possibilitats,en una mateixaparaula,d'aquestageminada:tirlé
@sa, Nou) | tírlénc (Teu, X) | tril¿ (C), tinglé (Cas),tíIdé (Se).
2.2.4.6. Canvide [s] postconsondntica
a lzl
-tn algunscasosnomésentrealgunsparlantsAmb una extensióconsiderable
s'ha produil una sonoritzacióde la consonantalveolarfricativa sorda/s/ en els mots
següentss8:
p ínlzld: gairebégeneral
pollzlím (<polsim 'roina'): G, Llí, Nou, Teu, Xáb
(aDcñnÍzler'cáncer':forgaestés
conplert: esporádic
5EA la Vila Joiosa-Marina Baixa- aquestfenomen
estáforga generalitzati és cridaner en els
finals en -ció: aclzfió, redacfzlió,actuafzTió;tambééshabituala Guardamar.
VícentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
de Ia Marina Alta: el contqcte interdialectal valencianobalear
NavarroQ, 1996:51) dónaconstenciaque a la Terra Alta tambées produeixel
mateixfenomenenpinzes,ganzell(canfzlell percancellésgeneralen catali), esguinzar
i pínzd. El contextés prácticamentel mateix: /n/ seguidade lsl. No s'ha de perdrede
vista el fet que en cataláactualels mots que presentenel prefix trans segtit de vocal
també es pronuncien amb I'alveolar sonoritzada: trdnsít f'trarultf, transacció
[ffanzaksi'o],a I'igual queels verbsendinlzlar i enfon[zlar.La sonoritzacil s'ha estés
tambéa diversoscultismescom ara sintalgzlí.
2.2.5. Abséncíade repercussíóde nasal en els mots magrana,llagostíi llagosta
A tota la comarcahi ha abséncia
derepercussió
de nasal,a diferénciadel valenciá
meridionalalacantí,en motscomtrctgrana,llagostíi llagosta.No obstantaixó, en altres
casosaillats:
galrqlfarró:G, TeuI calrqlfarró:Bsa,C, Se(mapanúm.186)
pori[r1]gós:D
llafrl)gostí:Bsa
2.2.6. Ieísmei betacisme
Malgrat que el ieismesobretoti, molt tímidament,el betacisme,s'estenenentre
elsjóvens de la nostracolnarca,encarahi ha un clar predominide /Á / en els majorsde
35 anys ala zonacostanera,disminuintI'edat a la restade pobles;la lvles mantémolt
més ferma: noméshi ha indicis de betacismeentreelsjóvens de Benissa,Calp, Dénia
i Xábia. Fins i tot, hi ha molts exemplesde pronúncialabiodentalfricativa en casoson
etimolÓgic¿Iment
hi ha /b/: vícícleta,vilIet, viveró,prohivir, convinar,vídó,porc javalí,
videt, vetum,villa (< cast.hebílln);la pronúnciabetacistanomésafectamots com ara
Vicent Beltrsn í Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
FONETTCA
t}l
a suSJínt,[blolta 'tomb' (+ [b]oltar i relblolta) i [b]olar (+ [b]o/).
2.2.7. Fenómens
fonétics díversos
Coincidint amb el vocalisme,hi ha moltesparaulesamb evolucionsfonétiques
més o menys irregulars pel que fa al consonantisme
(assimilacions,dissimilacions,
metátesis,síncopes,etc.):
2.2.7.1..Assimilacíons
estifr)ores:Bb, Bsa, J, Nou, Ped, Se, Teu, Xa (mapanúm. 62)
carlkl (1card): Gall
[¡rlenya: gairebégeneral
fiI d'alllam: C
l¡tlegarrya:Ped
ld3lauger(1 llaugerllleuger): A, B, C, D, Gall, P, Xab / ldj,louger:Atz (mapanúm.
28)
2.2.7.2.Assimilacions
deltípusmallorquí:ks,ps ) ts; kt ) tt; pd > dd
A tota la comarca-llevat de Pego i de les valls més interiors- se senten
nombrosesassimilacionsque recordenels hábitsarticulatorisdels illencs. Malgrat tot,
entre el jovent s'observauna tendénciaclara a I'anivellamentfonétic amb la restadel
valenciá,encaraque hi ha diversospobleson el fenomenés més sistemátici es manté
amb major fermesa;es tracta de Xaló i Llíber -a més de Tárbena- seguitsde Gata,
Pedreguer,JesúsPobre, Senijai PobleNou. Els exemplesrecollits en són nomésuna
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
de Ia Marina Alta: el cantqcte interdialectal valencianobalear
mostra:
dissalttle
prdlttlíca
tualttle
cafddfemunt/ cafddlamunt
calddlany
cal*fana
caltsfot
caltslíngle
daltsla
sa[ts]
efdzfamen
Al poblede Gatatambétrobemun altrecasd'assimilaciótotal -al punt i al mode
d'articulació- que afectales palatalsi quetambéensrecordala influénciamallorquina
del segleXVII:
jóvens'
doldSlóvens< dolzd3lóvens'dos
méfd5]ent < mélzd3lent'mésgent'
treft:fiícs < trelstflics'tresxics'
left:flímeneres< Iefst[]imeneres'
lesxemeneies'
alffiibres < a[2,Á]ibres'els
llibres'
méffieig < méÍzñelg 'méslleig'
2.2.7.3. Dissímilacíons
El mot llentilla (mapanúm. 64)presentaa totala comarcalesformesdissimilades
següents:
Vicent Beltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
po¡¡Énc,¿
fglentílla:Ala, Bg, G, Or
entílln: Cas(tambéa Famorcai a Tárbena)
[dlentilla: la resta
Compareuldlinoll / fdlunoll per genoll a la Cerdanyai el Capcir (DCW);
igualmentJorÍdlí per Jorgi"
D'altres dissimilacionsrecollidesa la comarcasón:
malrlalt (<malalt): gairebégeneral(mapanúm. 63)
tollujina (1 torryina):gairebégeneral
me[r]ejar (1 menejar):gairebégeneral
lnlínya (lnyinya <nyenya 1 llenya): Bmau
eslbjurryir ( 1 esmunyir): Xáb
meftlunque((cast. mejunje):Sag
tref\ija (<trellijaltregilla): A, Bme,Po, Sag,San,Tor
[d3lombrígol(<llombrígol'llambric'): J, PedI [d3lambrígol:Bd,Bmau,Bsa,C, Cas,
D, Fl, Llí, Llo, Nou, Or, Par, Po, Rá, Sag,San,Teu, Xáb
2.2.7.4. Haplología
círer (1círerer): A, Ala, Alc, Atz, B, Bb, Bg, Bme,Bsa,D, Gall, Llo, Mur, Or, par,
Po, Sag,Teu, Tor (mapanúm. 69)
olar (lolorar\:
Alc, Bsa,C, Llí, Llo, Mur, Se,X (mapanúm. 98)
mo nem(1mo n'anem'ensn'anem'):G, Nou
Jus Pobre(1Jesús Pobre'topónim'):G, J, Ped
destrellat /destrellá (1 destrellatatldestrellatada):G
VicentBellran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
EI parlar de la Marina AIta: el contacte interdialectal valencianobalear
104
2.2.7.5. Consonants
antihidtíques
rífy]alla: Cas
agrafdlelles: San
afvlon: D
2.2.7.6.Epéntesis
asmdriltl: A, Ala, Bb, C, E, Llo, Or, Tor I afuñrtft\: Atz, Bl, Bme, Bv, Or, pa, po,
Rá, Sag(mapanúm. 65)
(en)sómiftl:general
prémiftl: general
cast.anddmi[t]: general
géni[tl: general
rdncíft]: A
sdpoltl: X
2.2.7.7.Metdtesis
alquifós (< alficós): Bsa(mapanúm. 55)
saflá (<flassada): A, B, C, Cas,Se (mapanúm. 68)
quídrar (lcridar): B, Bsa,C, Cas,D, Se,Teu, po, Ver, Xa, Xáb (mapanúm.67)
cabrombo(lcogombre): Nou, Xáb / combrombo:Cas(mapanúm. 133)
segrentana/ segrantana(lsargantanc): gairebégeneral
berellola (1 bellerola1 abelleroln):G, Xáb
percís (1precís): Ped
ambraser( 1 ambarzer1 esbaner): Ala
estuftnent( 1 instrument): general
angegala(largelaga): Or, Par,Teulangigala:Ala, B, Bg, Br, Cas,G (mapanúm. 13)
VícentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
FONETTCA
t05
masaguent(1 magasent< nngatzem):D
pac a (<cap a): general
en contrede (1en cónterde 1en comptede): Ped
desfigalassat/ desfigalatxat(<desfilagassat):molt estés
gavinet(1 ganívet):general
mollera(1 morella'Parietariasp.'): C
tallarina ( 1 tarallína 1 terarryína): gafuebégeneral
trellija (<tregilla): B, D, Gall, J I trelija: A, Bme,Po, Sag,San,Tor
2.2.7.8. Canvisdelpunt o moded'artículncíó
ldlespa(1 vespa):G, J (comparevcavernera(Alcoi) i alavernper cadernerai aladern)
fk]amfarcó(<gafarró): Bsa,C, Nou, Se,Te (mapanúm. 186)
turlrúell (lturmelt): Atz, Bsa(mapanúm. 116)
forlnlíga (<formíga): Alc, Bg, Par, Se,Tor (mapanúm. 61)
trelzlilla (<tregilla): Bsa,Se
albarlzfínia i variants(lalbergínia): gairebétota la comarca(mapanúm. 54)
llnolzler (<lleuger): Se(mapanúm. 28)
ball)andat(lbarandat): A, E, Gall (mapanúm. 117)
pítxi[rjína (< pitxílína'petxina'):X
gefrlmí(<gesmí):G, Ped
rebelrlnet (1 rebesner)
: Ped
xelllevia (lxerevia): Nou, Teu
albanél1nla/ as- (<albergínia): Xáb (mapanúm. 54)
La causade I'origen del canvino ésnecessdriament
articulatória,sinóquepot ser
perceptual.Les unitatssubjectesal procésdel canvino sónels fonemes,sinóalgunesde
les sevespropietatsarticulatórieso acústiques.De fet, en moltesocasionsaquestno es
VicentBeltran i Culvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
Volver al índice/Tornar a l'index
de Ia Marina Alta: el contqcte interdialectal valencianobalear
produeix de maneraunidireccional.Aixó explicaque sovint, per exemple,el carácter
oclusiuque tenenen comú el fonema/t/ i lkl (i mésesporádicament
els corresponents
sonorsldl i lgl) els fa equivalentsacústicament,
comho demostrenelsexemplessegüents
recollits a la nostra comarca:pallot / palloc (pallerot / palleroc), estambórit /
estambóric,car[t] / carc (comp. tomata/ tomnca,patata / pataca, acótit / acólic, dnet
/ dnec,présset/ préssec,etc.)i dentilla / guentílla(comp.cadernera/ cagarnera).De
la mateixamanera,pel moded'articulació,els fonemes/b/ i tmlpodenaparéixeren els
mateixos contextos: esmunyir / esbunyir, mandovell I bandobeiló, mancal / bancal,
menar/ benar, camussela/ cabussela,mocí/ bocí; a I'igual queles nasalslml i lnl, en
posiciófinal o en la desinénciad'impeúet -dvem:pórlan / pórlam, parldvem/ parlaven
(nosaltres);turnell / turmell iforniga / formiga. I la mateixaexplicacióperceptual5e
-i
no oblidemquequalsevolexplicaciód'aquesttipusté un origenarticulatori-justificaria,
si més no, el pas del fonemasibilant ftl a [z], com ocorre en els mots mifzfdia,
albarfzlínia (i variants), llaolzler í tre[zlilla per mígdía,albergínía,lleuger i tregíIla.
te VegeuVeny (1989)i Recasens
(1991).
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
3. MORFOSINTAXI
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
MORFOSINTAXI
IO9
3.1..L'article
3.l. 1. L'artícle determinat
L'esquemade I'article determinatno varia gaire respecteal valencii general:eI,
la, els, les; aixó sí, pronunciatd'acord amb les tendénciesarticulatóriesprópies del
parlar de la nostracomarca,on la [e] átonapretónicade gairebétots els clítics esdevé
lal:
singular
plural
masculí
al
as / als
femení
la
les
Marina Alta
El masculÍplural presentaduesvariantsal'lomórfiques,depenentdel context
fonétic en qué es troba: ds sempreapareixseguitde consonant-as llibres; aspares-,
es pot sentir en context vocálic, on, no obstant aixÓ,
encara que esporádicament
predominala forma ak; als hómens;als atres.
i, encaraquesí queesdónadavantde
L'elisió de la vocalno ésgenssistemática,
[a] i [e], siguentóniqueso átones,i de [s] i [c], és molt inestableen els altrescasos:
l'ascola, I'éuia, I'horta, I'oli, I'era, l'herba, l'oliva / la olíva, la orelln / l'orella,
hi pot haveraI oli í
I'iglésia / la iglésia, la ungla / I'ungla. Fins i tot, esporádicament,
al homeper l'olí í I'home, com ocorreen valencii generalel olí, el home.
Comhempogutobservar,I'article femeníplural éssempreles.I-a formareduida
es (</es), própia de I'alacantí, és inexistenta prácticamenttota la cornarca.Només
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
de la Marina AIta: el contacte interdialectal valencianobalear
n'hem trobat exemplesa Pegoen el llenguatgerápid i sovinten diversescontraccions:
es donesi as casetesvelles(1a les...): la gruga negra ve as primaveres;baixa pes
escales.Així doncs,en aquestpoble, on, a mésa més,es mantéel timbre de la [e], el
sistemade I'article determinatestroba a mitjan camíentreel del valencidgenerali el de
I'alacantí:
Pego
singular
plural
masculí
el
es (els)
femení
la
les / es
L'article anticlo es mantéamb molta vitalitat a la major part dels poblesde la
cornarca,encaraquenomésdarrerede la preposició en [an] ( : ¿*6) i de la particulatot:
íxen en lo cotxe; (ha)parlat en lo Josep; vam estar tot lo dia fent faena. Malgrat tot,
moltsjóvens prefereixenI'article reforEatel Íall:.sempreestden el lan alf seugermd.
3.1.2.L'article derívatde IPSE
L'article salates desconeixper completa tots els poblesestudiats.Actualment
noméses conservaa Tárbena,on encaraésla forma general,fins i tot, entreelsjóvens
i els infants.A la Vall de Gallineraúnicamentapareixenles formesprocedentsdel llatí
rLLv IILLA,encaraqueen la memÓriadelsmajorses recordaI'article salatcom a molt
prÓximen el temps;possiblement
entrela generacióanterior.D'aquestasubstitucióse'n
fa ressÓAlcover (I92L: 181)en la sevaexcursiólingüísticael 5 de juliol de 1918pel
Patró: "Entre la gentjove han desaparegut
els articleses, sa, que conservenencaraels
vells: la gent de cinquantaanysen amuntencaralos usen,els de quarantaen avall les
emprenpoc ferm".
No obstantaixó,aIDCYBllegimqueenterresvalencianes
aquestarticleteniauna
extensiógeográficamajor:
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
MORFOSINTAXI
III
"En el País Valencii s'usavaI'article es, femeniso, en els deu poblets que
formen la Vall de Gallinerai a L'Orxa, Evo, Alcali de la Jovada,Alcampell,
Fleig, Benimaurell,Tárbenai Finestrat;peró actualmentja no existeixtal ús, i
solses troba I'article baleáricen nomsde lloc (com "sa Foia es Pi", "sa Caseta
es Moros") i en algunalocuciófossilitzada."
És ben probable que a totes les valls interiors de la Marina Alt¿ es conservás
I'article baleiric fins al seglepassat,com ho demostrala mallorquinitatlingriísticaben
palpableencaraavui en dia; ésméssorprenent,peró, al meu parer, el casde Finestrat,
que es troba a més de 30 km al sud de Tárbenai on la petjadamallorquina,si n'hi ha
hagut, ha quedata horesd'ara totalmentdiluidam.
Curiosament,i malgrattot el ques'hadit, molts manualshanrepetit constantment
-sense tenir en compteles declaracionsd'Alcover- que a la Vall de Gallinera es
conservavaactualmentI'article salat:entre d'altres JoanMartí i Castell (1985: 2I8),
MontserratAlegre (1991: 220), etc. Joan Veny (1984: 173) és conscient,peró, que
"Tárbenamanté,millor queels poblesde la Vall de Gallinera,algunespeculiaritatsdel
mallorquí:l'articlesalat..." i Colomina(1986b:664-665)ésel primera afirmarque"a
la Vall de Gallinerahan desaparegut
totalmentels articlesderivatsde lpsu,IpsA".
Per una altra banda,Badia(1984: 315), repetintGriera (192I: t9-20), testifica
que "Tárbena coneix i empraels articles es, sa amb tota plenitud; en canvi a la Vall de
Gallineraes conservaIPSE,perónomésesporádicament
i sensevitalitat, cosaquefa que
hom anteposittLe a tot el conjuntde pse * substantiu;exemples;la sa corbella (...),
Lasa rota" .
(1,994:81),quereferint-se
Aquestacita,juntamentamblesparaulesdeCasanova
al mot asbelntge('albalatge'),recollidaa Sanet,consideraquehi apareix*l'article salat
fossilitzat", és forga suggeridorai fa plantejar-sesi realmentva tenir més extensióla
utilització d'aquestarticle en tempspassatso no.
Si fem un recull de paraulesmasculinesquepresentenuna síl'labainical es- [as]
sospitosade ser un article salat fossilitzat, noméshi trobem uns quants exemples
@A més a més, els cognomsméshabitualsactualmenten aquestapoblacié{liment,
Ortuflo, Orquín, Llorca, Lloret, etc.- en descartenqualsevolpossibilitat.
VícentBelt¡an i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
Llinares,
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
de Ia Marina Alta: el contacte ínterdialectal valencianobalear
escadussers:
('escolt'), escarpó('cropó'), escorfoll/ esclafotfr, escarpinell
esconsellet
('crespinell')i estambori('sambori). Els dosdarrers,peró, deuentenir una explicació
méscomplexa,fruit de diversoscreuaments
o de transformacions
fonétiquesde creació
popularsenseuna causaaparent.
Pel que fa a paraulesfemenines,no hem trobat cap exempleamb una síl.laba
inicial sa-, tal i com diu Griera i repeteixBadia;no obstantaixó, n'hi ha algunesamb
es-:esfalg,esfalgó,escorbella,esfalzia,esferratjao.Perunaaltrabanda,tenimasbarda,
asbarzíniai asmissera-i mantinc la grafia a perquéles formes normativespresenren
aquestavocal-, dela mateixamaneraqueenmasculíhi ha asbelatge,asbelló,asbercoc,
asgeps,asmnr| asbeurador,etc.
Tots aquestsexemples,a més de les formes verbals esfosquir-se,esbaldar,
esgrunsar, esfondrar-se,esmunyír i escomen7ar,genssospitosesde dur article, fan
pensarque realmentes tracía d'una extensióanalógicade la síl'laba inicial es-, tan
productivai freqüenten catali, que a la nostracomarcas'imposasovint a la síl.laba
inicial al-, quepot haver-seiniciat en aquellsexemplesen els qualss'han produit una
dissimilacióde líquides(asbarda,asm.ari,asbarzínía1 albarda, armarL albergínía).
Malgrat tot, en exemplescom ara asbercoci asbetatgeno hem de descartarla hipótesi
que s'haja produit anteriormentuna aftresi (bercoc, belatge; formes corrents a la
comarca)i quedespréss'hajaafegitl'article, la qualcosano explicariatan frcilment els
mots asgeps(( esgeps?)i asbelló(( es belló?).
Hi hatambéun exempled'articleplural, quepodriaconsiderar-se
salat,fossilitzat
en el topÓnimtormosíelsEspoets[alz aspoéts](<els pouets),encaraque,al meuparer,
es tracta de I'article derivat d'LLU, que a la nostracomarca-com a gran part del
valenciá, sobretotel meridional-
perd la consonantlíquida quan el mot següent
comengaper consonant:[alz áBresI az áBresf
Es tracta,per tant, d'un
, peró [aspéJos]63.
6r Aquestsdos mots poden
haver afegit la síllaba es- per analogiaa escorfa -variant molt
habitual al sud de Bérnia- i esclafar.
62ABolulla pronuncien
estovallolapertovalloln.
63Absurdament
Lluís Fornés(1990:413) considerala reduccióde I'article elsa es
[as] com una
restad'article salat: "Al parlar de Pedreguerencaraes podentrobar reminiscéncies
de l'árticle salat.
Probablementquedaranrestesen I'actualitat d'una pintadi a la replacetade la Bufa on
una má anónima
VicentBeltrsn i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
MORFOSINTAXI
casparal'lelal de leix per eix, queha conservatI'article literari fusionata la paraula.
3.1.3. L'article personal
L'article personal -a diferénciadel valenciágeneral- es conservamolt viu a
gran part de la comarca:tant a les valls de I'interior (la Vall de Gallinera, la Vall
d'Alcalá -amb Beniaia-, la Vall d'Ebo, la Vall d'Alaguari I'Orxa -el Comtat- ),
com a una amplazonaqueva desde Tárbenaa JesúsPobre,passantper Xaló, Llíber,
la Llosa i Pedreguer.El sistemad'article personalpropi de la nostra comarcaés el
següent:
masculí
art. + consonant
art. * vocal
aI Vicent
l'Andreu
anlo Joan
femení
Ia Rosa
l'Antónía
Tirbena ésl'únic poblequefa servirel masculíen davantdenompropi comengat
per consonant,en fan'l Vicent;en els altrescasosLttilitzaI' o la: l'Andreu, Ia Maria6a.
Tenint en compteque a la restadel valenciá-excepte a Crevillent- I'article
personalés pricticament desconegut,la sevapresénciaa la Marina es fa fácilment
atribuible a la repoblaciómallorquina.
reinvindicava: "Treballador, defén aJ teus dretsnoi ho posaen relació amb el mallorquí, amb diversos
punts de la Catalunya marítima i amb els parlars occitans, que, segonsuna cita d'Anglade, encara
conservenI'article salat"a la regió de Niga, i en algunsparlarsdelsPirineus(Bearn)".
ú A la Vall de Gallinera s'ha conservaten Ia toponímia(Colomina 1986; 667): el Barranc d'¿n
Grau, el Corral d'¿n Calores,el Corral d'en Ros, la Foia d'ez Camps,la Font d'enPav A Callosad'en
Sarriá, a més de conservar-seen el nom del poble, hi ha un exempleen Ia toponímiaurbana: el Cantó
d'án Pillo [el kan'to m'pir(o].
VicentBelfian í Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
de la Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear
3.2. Els pronoms
3.2.L. Pronomspersonals
forts
Els pronomspersonalsforts no presentenvariaciórespecteal valenciágeneral:
Uó]ut,tu, ell, fnosatros,vosatrosi elts.
S'hi desconeixla forma ellos, freqüenten alacantí,que podria tractar-sed'un
castellanisme
o bé ser resultatde I'analogiaa la -o- de mosatrosivosatros, que alhora
ésparal'lelaala delspronomsalgunosí quínos,tan característics
d'aquellsubdialectei
queen el segoncaséspoc sospitosa
de serinfluénciadel castellá;i a penessesentenles
variants delspronomspersonalsde primerai segonapersonadel plural mntros i vatros,
queapareixenailladamentendiversospuntsdelvalenciámeridionali quesónpropiesdel
tortosí -allá natrosi vatros-.
El pronompersonaldecortesiaéssemprevosl2[vos'teJ.Vósha quedatfossilitzat
-i no a tot arreu- en el parlararcaitzantdelsmajorsen frasesestereotipades
del tipus:
-Com estd?-Jo bé, i vós?
3.2.2. Pronomspersonalsfebles
3.2.2.I. Posicíóproclítica
El paradigmapredominantdels pronomsfebles adoptales següentsformes en
posicióproclítica(+ verb comengatper consonant):
singular
reflexiu
CD
CI
la persona
am
am
¿Im
2a persona
atlal
atlal
atlal
6 A Terbena
[c], com en eivissenci castellonenc.
VicentBeltran í Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
Esporádicament-i raramententreelsjóvens- hi apareixenles formesplenesde
forma fossilitzada, sempre al costat de les reforgades,que les trobem de forma
sistemática.Tinc un grapat d'exemplesrecollits de la parla espontánia,dels quals
n'extracuna mostra:
*sa sol dir" (Par)
"ara els pardaletsno se sentenmolt" (Cam)
"sava encendre
el paper"(G)
"sa va trencarla cama" (G)
"si sc vol acostara mi, que s'acoste"(G)
*clar que mn sona" (I-lí)
"quan Jepasta" (Nou)
"no sécom.J¿diu" (Teu)
"com fe diuen?"(Ver)
A partir delscasosexposatsdeconservació
delspronomsfeblesme,te, se, sovint
pronunciatsen [a], espot fer un intentde sistematitzaci'per contextos:
- quan el verb comengapel fonemasibilant /s/;
- darrerede diversescon¡iuncions,
sobretotcom, perótambéque í quan; í
- precedintun pretérit perfet perifrástic, concretamenta Gata.
Evidentment,no ocorremai quanel verb comengaper vocal,ja que en aquests
casosesprodueixsistemáticament
l'elisió de la vocal del pronom.
VicentBeltron i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
de la Marino Alta: el contocte interdialectal valencianobalear
3.2.2.2.Posicióenclítica
Pel que fa a la posicióenclítica(verb acabaten vocal / verb acabaten consonant)
hi trobem:
singular
CD
la persona
reflexiu
'm / -me
2a persona
't I -te
3a persona
's / -se
't I -te
'l (-lo) / -lo
'm / -me
CI
'm / -me
't / -te
-li
-la
plural
la persona
*mos
-mos
-mos
2a persona
's / -se
-vos
-vos
3apersona
's / -se
'ls (-los) /
'ls (-los) /
-los
-los
-les
3.2.2.3.
Elpronomen
El pronom en lanl -a Pego [en], o més sovint [ne]* - nomésmantéplena
vitalitat en els verbsde movimenti com a partitiu. Els altresusoss'hi desconeixen.El
pronom hi, coma la restadel valenciá,ha quedatfossilitzat en uns quantsverbs: anar,
6 El mateix ocolre a Callosad'en Sarrii (Beltran 1994:
46), on 'predomina en, peró, tambéhi
ha qui fa servir n¿ en tots els contextosfonétics: en vok? / ne vols?" La forma plena ne és prdpia del
valenciácentral, ambconsoni,nciaambla restade pronomsfebles.El fet que en alacantí,al costatde me,
te í se, aparegaúnicamenten en posició proclítica (Segura 1996: 78) fa pensarque aquellessón unes
formes modernes,la qual cosaes veu confirmadaa partir del coteigde textosrelativamentrecents(El tio
Cuc d'Alacant i Cañísi canisaesde Monóver) i de la coexisténciade em/mei es/sea les localitatsde Sant
Vicent del Raspeig,Alacant,Mutxameli SantJoan(Colomina1985:mapanúm. 40). A les comarques
situadesal sud de la lÍnia Biar-Busoti banyadespel Vinalopó el procésde substituciódeu ser una mica
mésantic.
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
MORFOSINTAXI
LI7
se'n, íxír-vo'n, an tinc quatre,anvols unparell?; hí ha molt depersonal,no m'hí vec67
.
3.3. Combinacióde pronoms
3.3.1.Enposicióproclítica(* verbcomencat
per consonctnt
sorda)
ME
TE
LI
MOS
VOS
ELS
(SE)
EL
LA
ELS
LES
EN
HO
tliu
lmell
ltell
lmall
ttall
[mela]
ltelal
lmalal
ltalal
lme(1)sI
tte(1)sl [1i(l)s]
[ma(1)s]
lta(l)sl
[meles]
[teles]
[males]
ltales]
[men]
ltenl
[man]
ltanl
Imew]
ltewl
[maw]
ltawl
Iila]
lmol]
[vo(za)l]
fmozall
[sell
(lalzaw])
lmolal
[vola]
[az(a)la]
(lalzawl)
lselal
[mozals] [vozals]
lselsl
llilesl
llinl
Iiw]
[moles]
[voles]
Íalzall
lalzalsl
([alzaw])
lselesl
[az(a)les]
([alzawl)
[mon]
lvo(za)nl
Ia1zan]
lmozan]
lsenl
[mow]
lvo(za)w] Íalzav¡l
lsewl
lmozawl
SE
[mese]
ltesel
llisel
[mose]
[vose]
67Pel que fa a la vitalitat del pronom /li a Benissaa principis
de segle, en tenim un testimoni
forga illustratiu d'Alcover (1921: 172): "Sepert molt la partículahi; i aixi diuen:-Ver¡s
a tjuar fjugar]?
-No vaig!-¿TornesQ Gandia?-Notorne.-¿Aplegues
a Beni.dorrn?-No aplegue.Perd encaradiuen:-Er¿s
a Ia plassa?-Síque HI era!-¿NoHl éreu?-NoHI érem'.
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de Ia Marina AIta: el contacte interdialectql valencianobalear
ll8
3.3.2. En posicióenclítica
ME
TE
MOS
LI
VOS
ELS
(SE)
EL
lmell
ltell
tlill
lmoll
lvoll
llol
lsell
LA
ELS
lmelal
[mels]
[tela]
ltelsl
llilal
[lils]
[mola]
[mols]
lvola]
ltolal
lselal
[lozla]
lvolsl
Iols]
Iselsl
LES
EN
HO
SE
[meles]
[men]
[mew]
[mese]
[teles]
ltenl
ltewl
[tese]
llilesl
llinl
[1iw]
llisel
[moles]
Imon]
[mow]
[mose]
[voles]
[loles]
Iseles]
Iozles]
[von]
llonl
lsenl
Iozenl
[vow]
Iow]
Isewl
[lozewl
[vose]
Iose]
3.3.3. Peculiaritatsquepresentenelspronoms
3.3.3.1. El pronom de segonapersona'et' pren les següentsvariantsdavantde verb
comengatper consonant-si el verb comengaper vocal, és sempre[t]-:
- [at]: Bb, Br, Bsa,Cas,D, E, G, J, Llí, Llo, Mur, Nou, Ped,Se,Teu, X, Xa,
Xáb;
- [a1]:A, Ala, Alc, Atz, Bb, Bd, Bg, C, E, Ond, Or, Par, Pa, Rá, San,Sag,
Tor, Ver;
- [e[: P;
- [as]:Cas
Vicenl Bellran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
MORFOSINTAXI
3.3.3.2. Coincidintambel mallorquíi altresvarietatsdel catalá,a la Vall de Gallinera,
la Vall d'Ebo, la Vall d'Alaguar -llevat de Campell-, Xaló, Llíber i Castellsde
Serrella-a més de Tárbena- el pronomels seguitde consonantpren la vocal [a] de
suport: falzal;jo alza diré que vinguen;ia telzapassardell68.
3.3.3.3. Aquestmateix pronom e/s, quan fa la funció de complementindirectepren
sovint la forma los ala Vall de Gallinera-també a Tárbena-: no volíenaní a escola
depor que losfeen (els mestres)(Bv); si asposennerviosos,los ix mnlament(Pa); ío lo
hu (<los ho) donaré(Gall)).
3.3.3.4. El pronomho, enposicióenclítica,té sovintcoma formaal'lomórficala variant
fonéticavo a Calpi Castellsde Serrella,sobretotentreelsjóvens, coincidint,per tant,
amb I'alacantí: ntiran-vo, escoltan-vo,agarrá-vo (C) | agarrar-vo (Cas). Colomina
(1985: 170-L72)apuntala possibilitatque en alacantís'ha creat com a resultatd'una
consonantitzaciídela lwlfinal de les segonespersonesverbalsdel plural en casoscom
mireu-ho ) mirev-ho, habitualsa molts poblesdel sud valencii. No obtantaixó, no
hauríemde descartarla possibilitatquefos una consonantantihiática,a partir de formes
com ara mirá-ho, ambpérduade la -r de I'infinitiu.
3.3.3.5. Mentre que en els verbspronominalsi en els reflexiusel pronom de primera
personadel plural és mos, el de segonaés as: mosatrosmaspentinem/ vosatrosas
pentineu',nem-mo'n/ neu-se'n.6e
6EAquest fenomenno és exclusiude la Ma¡ina Alta, ja que en diversospuntsdel
valenciátambé
es recorre a un coixí vocálic, peró sobretoten combinacionsbini.rieszno se'ls e pot dir res; a la Vila
Joiosala vocal epentéticaésuna o, segonsColomina(1991:23). Aquestautorconsideraque és resultat
d'una confusió amb el pronom neutreI¿o:a lespersonesque vixquerenallí se'lsoüna estemalnom.
6eConectres possibilitas de pronominalitzacióreflexiva de primera i segonapersona plural
del
al suddel Xúquer: l. mospentinem/ vospentinea(MarinaBaixa,Foiade Castallai tot I'alacantí);2. mos
pentinem / es-aspentinea (Marina Alta, Safor); 3. espentinem/ espentineu (Alcoi, Banyeres,la Vall
d'Albaida, la Costera).
VicentBellran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
EI parlar de Ia Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear
120
3.3.3.6. Darreredel verb s'evitenles combinacions
de CI de tercerapersonadel plural
+ CD?o,encaraque a les valls de I'interior -Ala, Cas, E, Gall-, a Xató i a Llíber
presentenplenavitalit¿t: dónaJo-hu,fe s-lo-la, compra-lo'ls,etc.
Vegemles quatrepossibilitatsde combinacióbináriadelspronomsindirectesde
tercerapersonade plural seguitsde CD singular a tota la comarca:
I
llowl dóna
I dóna-[ow]
[alzaw]dóna
I dóna-[ow]
lo'n dóna
I dóna-lo'n
[alzan]dóna
I dónalo'n
lo'l dóna
I dóna-lo'l
[alzal] dóna
I dóna-lo'l
lo la dóna
I dóna-lo-la
[alzala]dóna
I dóna-lo-la
ru
w
lalzolalzawldóna I dónalos(-ho)
dóna
I dóna'ls(-los)
I dóna'ls(-los)
[alzan]dóna
I dóna'ls(-los)
falzo/alzawldóna I dónalos(ho)
[alzal] dóna
I dóna'ls(-los)
([alzal])
lalzawlalzol
[alz(a)la]dóna
[alzan]dóna
I dóna-los(-en)
| dóna-los(ho)
falzolalzawl dóna
([alz(a)la])
I sistema:Gall (+Tárbena)
II sistema:Ala, Cas,E, Llí, X
III sistema:gairebégeneral
lV sistema:C, Nou, Teu, Xáb
Pel que fa a la pronúnciadel pronom ho en la combinacióels l¿otrobem tres
pronúnciesdiferents:
70La tendénciaactualés substituirnomés
I'indirecte o, fins i tot, fer servir la combinacióamb
el CI en singular.
VícentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
MORFOSIMAXI
[alzaw]:A, Atz, Bsa,Bb, Bd, G, J, Llo, Ond, Ped,Po, Se,Ver, Xa
[alzo]:Bg, C, Nou, Or, Teu, Xáb
[e(l)zew]:P
És interessantde destacar,pel que fa al quart sistema,la tendénciaentreels
jóvens -sobretot de la zona costanera- a reduir les combinacionsformadesamb
I'indirecte els i el complementdirectemasculíi femeníel / la a els ho, de maneraque
aquestaúnica combinació-pronunciada generalment[alzaw] o [alzo]- equivaldriano
nomésa els ho, sinó tambéa els el, els la, els els i els les: els done eI llibre (els ho
done), els done la taula (els ho done),els doneels llíbres (els ho done)i elsdone les
taules (elsho done).Curiosament,quanel pronomindirecteés singular,es conservade
manerageneralla distinció: li ho done, li'I done, Ií Ia done, lí'Is done, Ii les done,
contririamental queocorrea granpart de la Marina Baixai de I'Alacantí, en concreta
la zonacompresaentre Altea, Polop, la Nucia i el Campello(Colomina 1985: mapa
núm. 43; l99I: 166),on lesformesempradessónfi &oi [iws]: eI llibre, jo li ho donaré;
Iestaules,Tb[iws] donaré, etc.
3.3.3.7. A Castellsde Serrella,a I'igual que a la veinavall de Guadalest-a més de
Polop,la Nucia,I'Alfási Benidorm,segons
Colomina(1991:62-63)-,les combinacions
de pronom me, te, li, mos i vos * se donencom a resultatles formes [mesi], [tesi],
[isi], [mosi] i [vosi]. Aquestautor hi veu duesexplicacionspossibles;per una banda,
"que s'hajaoriginaten la tercerapersona,per assimilacióvocálica,li se compra > lí si
compra(...) i despréss'hajageneralitzata les altrespersones",o bé "que hi hajahagut
confusióambcombinacions
terniries mes'hi" . No obstantaixó, cal tenir presentqueen
posició enclíücamai no apareixen,de maneraque hi ha una oposició entre les variants
me s'hi veuaíxó í trencar-me-se
Lacatut, depenentdel contextTr.
7r Segonsel DCYB, el pronom feble ¡i apareixprecedint el verb com
a complementdirecte o
indirecte a les Homilies d'Orgarryri, fossilitzat en el folklore i actualmentcom a forma viva a la
Ribagorga:La mare ti vol donar unaponn (Pont de Suert), la qual cosacorrobora due aquestspronoms
tenenun compoftamentuna mica diferent si van davantdel verb o si el segueixen,encaraqueen el primer
cas s'observauna inestabilitatfonéticamajor; de fet, la normativa-i molts dialectes- contraposales
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
deJa Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear
3.3.3.8. Comencena estendre-s'hi
entrealgunsjóvenslesformesmira-lo, mira-losi, en
menormesura,compra-me-lo(s)
en comptedelesmésgeneralsmíra'|, mira'ls i comprame'l(s).
3.3.3.9. L'accentuaciódelspronomscombinatssegueixles següentsreglesT2:
a. Si el verb és monosíl'lábicI'accentrecausobreell: dur-li-la ['durlila];
b. Si té mésd'una síl'labai éspla, I'accent(enels pronoms)recauduessíl'labes
després:dóna-lí-la['dona,lila](donar-lí-ln[do'narlila]o [do'narli,la]).
3.4. Els possessius
Prenenles formesgeneralsdel cataláoccidentaÍ3:el meu / Ia meua,el teu / la
teua, el seu/ la seua1a.
Els possessius
átonsmon, ton, son, ftra, tq, se nomésapareixen
davantdepare, ftwre, tio, tia, casa;flnruelo, mnuela. Se'ndesconeixel plural: e/s
meuspares, les meuesties.
3.5. Els demostratius
Hi mantenenels tresgrausde locació,com la restadel valencii: este,eixe f'efef
| ['ej[e] (['tfe] a A, Ala, B i Gall), aquell. Aquestatriple distinció tambés'esténal
neutre: agó, aixó [aTc] -a I'interior [aj'Jc]-, alló. El demostratiuastó, propi de
formes invertides a les plenesen posició proclítica i enclítica respectivament.I a la mateixa comarca
tenim am, af, as enfrontde nne,-te, -se..
T2Aquesta
preferéncia d'accentuaciócoincideix amb el valenciá central i amb el nord de la
Marina Baixa (Beltran 1995: 49) i s'oposaa les tendénciesaccentualsde I'alacantí, on semprerecau
I'accenta l'última síllaba.
?3I que es retroben a diversospunts del catalá
oriental com ara el rossellonés,el gironí i et
baleiric.
74En el llenguatgerapid les formes femenines
sovint es redueixena Ia mo(a), Ia to(a), Ia so(a).
Vicenl Beltran í Culvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
MORFOSINTAXI
123
l'alacantí,s'hageneralitzatforgaen els últims anysentreel jovent delspoblescostaners
-calp, Benissa,Senija,Teulada,PobleNou i Dénia-, a l'igual queen algunspuntsde
la Marina Baixa-Altea, I'Alfbs, la Nucia, Benidorm,Relleui la Vila-.
Els mots substantivatsdaixó i daixona tdeTcl / [deJcna] serveixende substitut
d'una paraulade la qual en un momentdonatno es recordael nom, peró sí el génere:
dóna'm al dexó, passa'm Ia dexona. El valenciá general desconeixeI carácter
substantivatd'aquestcompostde la preposicióde i el demostratiuaíxó; I'excepción'és
la Marina Alt¿ i unapart de la Baixa(ColominaL99t:87). A la nostracomarcadeuser
un mallorquinisme,l'ús del qual, fins i tot adjectival(lestauleseixessónmolt daixones),
coincideix de ple amb el baleáric,segonsel,DCW. La restadel catalátambéfa servir
les formesdaixonsesí dallonses.
Cal destacartambél'ús delsdemostratius
neutresaplicatsa persones:agóésmon
pare, comja assenyala
Colomina(1986:668),i queesretrobaa lesterresextremesdel
sud,segonsSegura(1998:57-58).
3.6. Els numerals
Hi cal destacarles següentsvariantsfonétiques:['sero], ['uno] (al sud de la
comarca)/ [u] -[un] (a la resta),['wit], ['desat]/ ['deset],['diwit], ['denaw]/ ['denew],
[ko'ranta] i [Ji'Janta].
3.7. Els quantitatiusi elsinterrogatius
3.7.1,.Els quantítatius
Coma equivalent
demolto de 'granquantitat'hi hadiverses
fórmulescomara:
VicentBeltran i Culvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
de la Marina AIta: el contacte interdialectal valencianobalear
alamon:Ala, Cas75;
An hi 'via alamondepersonal;me'n quedenalamon.
bonacosa.'Molt'. Esti francamenten desúsa la MarinaAlta, al contraridel queocorre
a moltescomarquesvernes.
unfum: En aquellatendapots trobar unfum de coses.
unapiln: Teníadamuntla taula unapiln de regals.
un repic: Amb un repic de camisesque té i mní en troba cap bonaper a posar-se.
un carafal (i carafaladaftarafa'lal): M'han regalatuna carafaláde llíbres.
una caterva-a PedreguercaternaT6-: Somuna catervadejóvens.
a muntó. És ben característici forga utilitzat a tota la Marina Alta: el treball está a
mantó bé; vam estí beguenta muntó.
de calent: Ha treballat de calent tot lo dia.
cap (cap de). Presentaplenavitalitat a la nostracornarca.A penesse sententre el jovent
el castellanismeTT
ningun i ninguna,que no obstantaixó apareixen la llengua
clássica:No es va quedara Ia reuníócap de dona; no en vull cap.
En contextosinterrogatiusi condicionals
elstermesdepolaritatnegativapresenten
les formestradicionals:
- Vols que et duga res de la plaga?
- Has 'nat mni a Valéncia?
- Si vols res d'alld, m'ho díus.
Sancho(1995:90) dónaconstáncia
que"aquestosusosno esconservena Canals,
7sTambé és una forma viva a Beniardi, Confrides
i Tárbena(la Marina Baixa) i a Banyeres
(l'Alcoii). Per a mésinformació,vegeuColomina(1991:77-78).
76Segonsel DCYB, tambehi ha caternaa Ciutadella.
u Ho consideremcastellanismepel fet que
es desconeixen les generacionsadultes;malgrat tot,
té molta extensióen el valenciá central, i sobretota Valénciaciutat, i apareix documentafámpliament
en els textos clássics.De fet, presentaun paral'lelismeevident i lógic ambalgun i algti. Així doncs,
I'existénciade ningú jttstificaria, si mésno, I'tís de ningun en lloc de cap.
VicentBeltran í Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
MORFOSINTAXI
125
i, tot i serpresentsen d'altresdialectescatalans,hanretroceditprácticamenten tots els
parlars valencians.Precisamenta la Safor, que conservaun sistemade negaciómolt
genuí,amb formescom no gensen les respostes,es mantétambéaquestús.. .'.
A la Marina Alta -coincidint amb la Safor- el sistemacataláde negaciós'ha
vist poc trastocat,de maneraquepertot arreuse sentenfrasescom les següents:
ENTR.: Quina diferénciahi ha entreun galló de metl.ai un metló?
INFOR.: Diferéncia?No cap. (Ond)
ENTR.: Hi ha hómensvells?
INFOR.: No cap @r)
ENTR.: Vostéha fet espardenya?
INFOR.: Jo, no mai. (Gall)
ENTR.: Va ploure ahir?
INFOR.: Ploure?No gens.(Ped)
3.7.2. Els interrogatius
molt 'quant': Molts anystens?Moh de terlpsfa que no mosveguem?
A qué?['a 'ke] 'el qué?'/ lo qué?
Com?equival sovint a 'com va?', mantenintla mateixaentonacióque en la pregunta
completa, peró perdent el verb. Aquesta fórmula de salutació és forga
característicade la comarcade la Marina, de Dénia a la Vila, i causacerüa
estranyesa
entreels altresvalencians.
A on? 'on?', quanva seguitde qualsevolmot, pren les variantsfonétiquessegtients:
78:
fianl esfa aíxó?/ ['an] vas? Ala, Cas,E, Llí, Nou, Par, Teu, X
['awn]([a'on])esfaaíxó?/['awn] vas?:A,Atz, B, G, Gall,Or, P, Ped,Po,Ver
[a'von] esfa aixó?/ [a'von]vas?:D
?EAquestaés la pronrinciamés estesaa la Marina Baixa; com a mínim a Tirbena, Bolulla,
Callosa,tota la vall de Guadalest,Polopi la Nucia.
Vicent Bellran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
EI parlar de Ia Marina Alta: el contacte interdialectqlvalencianobalear
126
[a'ont] i ['ant] esfa aíxó?/ [a'on] vasT:C
3.8. Les preposicions
Cal destacarel mantenimentde a davantdelslocatius:estica Oliva, a diferéncia
de la major part del valenciá,que hi utilitza en, qtJejase sententre els parlantsmés
acastellanats,
sobretotde Dénia.Aquellapreposiciótambéprecedeixelsmesosdel'any:
a juny, a setembre,oposant-sede nou a les comarquescentralsi del sud.
La variant mésestesaen valenciáad, seguidadevocal, esmantétambéa gairebé
tota la comarca,encaraque,a diferénciad'altreszones,estáen francaregressióentreel
jovent. No obstantaixó, se sent amb certa assiduitata diversospobles de les valls
interiors (Castellsde Serrella,la Vall d'Ebo, la Vall d'Alcalá) i a Xibia:
"lí ho ha dit ad ell"
"aíxó ésper ad eII"
Tambés'hi conservaper a indicarfinalitatla preposiciíper a íntegrament,encara
quepren diversesvariantsdepenentdel contextfonétic:per a apareixsempredavantde
consonanto devocaltÓnica;per davantdevocalátonao deconsonantipe precedintuna
consonant:axó ésper a tu / pe tui per a ella; axó servixper consevolcosa. La fornn pa
ja se senta les zonesméspobladesi a les valls de I'interior. Per tanbé sol reduir-sea
pe davantde a itona: pe cí, pe lld (<per ací, per alld). vegem-hoen els exemples
següents:
PER / PER A
"pa picá I'espart" (Pa)
"aixó éspa mi" (P)
"el gastiem (el fenoll) pa evfeirel leacá" (P)
"la segáempas arimals" (P)
"i la bova,p[a] 'mbovarcadires' (P)
Vicent Beltrsn i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
MORFOSINTAXI
t27
"La llobá és 1oque llaurena la vora de la socai es quedapallaurar" (C)
"Era per 4 viure" (Cas)
'El tabollatel pots gastarper a fer coca" (G)
"L'encovenáés lo que feenper atravre el lleixiu" (Xáb)
"El jag és lo que fan ells (=els conills)per a criar" (Ond)
"No sabemquéfer per a (e)starbé" (Ond)
"Un casellés un clotper a colgarles tomaqueres"(Teu)
"El sicatóésper apodar" (Teu)
"El que guisasalat,guisapel gat; qui guisadolg, guisaper a molts" (Ped)
"I¿ remolatxaéspesanimalsi la betravaper a mmjar" (Or)
"Cabres,perquét'acabes,/ovellesperquét'empenyes,/
moltonsperafer doblons"(Xáb)
"La safa aprofttape llavar-sela cara" (G)
"Tollina en osp¿ cóurer" (G)
"El llevat erape fé'l rent" (Xeb)
"L'ampot de gravaéspe tlo" (Ped)
"Aixd éspes xiquets"@v)
"La remolatxaéspes animalsi la betravaper a minjar" (Or)
"El segamans
ésun(a)herbabonapes matxos" (X¿b)
"El que guisasalat,guisapel gat;qui guisadolg, guisaper a molts"
"El tárrec és bo pel constipat"(Ped)
"Tens preparatel minjarpel gos?"(Ped)
"per quaÍ siga" (X)
"aixó ésper mi" (Or)
"perquéno el pique la forniga ('ortiga'), no hasd'alenar' @g)
"Cabres,perquét'acabes,/ovelles
perquét'empenyes,/moltonsperaferdoblons"
(Xáb)
"els alls, perqué'guantarenmés,els feenen trena" (Bb)
VicentBelfian iCalvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de la Marína Alla: el contacte interdialectal valencianobalear
r28
"Vam passepe'ci" (Ped)
"Pe'qui, propetdel poble,se'ntrobenmolts" (Xáb)
Davant les estacionsprincipals de I'any hi ha un predomini absolut de la
preposicióde: d'estiu, d'hívern. En tinc anotacionspresespertot arreu, sobretota la
planacentral,on semblaqueté mésvitalitat.
Tambés'usamolt la preposicióde comalligam delsquantitatiusindefinitsquan4
tant, molt i cap -només en masculí- i el substantiual qual precedeixen:
Quant de tempsfa que no mos vegem
Hí havia tant depersonal, que no el vaig trobar
Fa molt defred
Als abresno els quedacap defuUa
Tambéés freqüent-peró no sistemitic- davantdepoc i bonacosa'molt':
Hui em quedapoc depa
Més amunt encarahi ha bona cosadepobles
A mésa més,cal ressaltarl'ús de la preposiciópac a, qlJealhorapredominaen
altres terres valencianesi de Tortosa, metáteside cap c, forma originária, que, no
obstantaixd, és conegudaentreles generacions
majorsde molts pobles(Bb, G, X).
Els adverbisamunti avall podenanarpreceditsde la preposiciócara, sinónima
depac a: cara (a) amunti cara (a) avall.
Pel que fa a altrespreposicions,hi destaquen
les següents:
a rírao de'ala mateixaaltura de': Lí arribava l'auia a rinxo (d)el coll.
a mitjan [a mi'd3ant]: Aíxó Ii va passara mítjan mesiva vindrea mitjant agost.
enEense'sense':
se'n van 'nar a cagarensense
gos.
VicentBeltran i Colvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
A la vora presentadiversesvariantssegonsel poble:
devora:GaIl, Llí, Ond, Ped,Se,Tor, X
a vora: Atz, Yer
a la vora: C, G, Or
3.9. Els adverbis
3.9.1. Adverbisde temps
adés.En molts poblesesti en desús.
antes. S'hi desconeixabans, Qüenomésapareix fossilitzat en I'expressióa/ temps
d'abans.
a sovint. Entre el jovent de Ia zona costaneracomengaa sentir-seel castellanismea
menut.
después/ endespués[andes'pwes]'després',peró també 'abans', entre els majors:
después,quanjo era xicoteta,el poble estavamésunit.
entonces[an'tonses](general)/ [en'tonses](pego)
huí
ahir
demñ
despús-demñ
despús-ahir
-ahir' desptts-ahir
l' andespús
I' altre'
'anit': Alc, Atz, B, Bg, Bme,
anitpassá,
G, Gall, J, Llo, Mur, Ond, par, ped, Rá, San,
Se, Ver, Xa I anímpassá:Bmau,FI, Llí, X I anít (mapanrim. 142)
L'endemi presentales duessolucionssegüentsalazonaestudiada,algunesd'elles amb
accentuaciódoble:
VicentBeltran í Culvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
EI parlar de Ia Marina AIta: el contacte interdialectal vqlencianobarear
130
a l'andemi [alande'ma]:Gall
a l'an demñ[a'lande'ma]:A, B, Ala, Ped
en san demi [an'sande'ma]: Llí
al sandemi [al'sande'ma]:D, Gall
L'andespús-demi'l'endemiI'altre' prenlesmateixesvariantsquel'endemi, de manera
que hi ha tambéal san despús-demá
i an san despús-demd.
aI tardet'al vespre,a boquetade nit': Bsa,C, D, G, J, Llí, Llo, Nou, Ond, ped, po,
Se,Teu, Ver, Xa, Xáb (mapanúm. 141)
a boquetade nit: A, Ala, B, Bg, E, Gall, Mur / a poqueta(de)nit: la resta(mapanúm.
r4r)
a hora horada'a últimahora': tot hofa a hora horí
mésmaí'mai més': no hofaré mésmai.
Encara hi pren les variantsfonétiquessegüents:
[er¡lcára]:P
[aqkára]:general
[iqkára]:Llí
encarano: A, Ala, D, G, Gall, Llí | no encara:Ala, ped (no incara: Llí)
poc ha'fa poc': aixó vapassarpoc ha.
enguany[aq'gwa¡l
enguanypassat 'l'arty passat'
falstanit, lalstanypassa: Bg
a misdia / a mesdia:A, E, Nou, Or, San,Teu
ara-i-adés'a tothora,sempre':aixó hofa a(ra)-i-adés
d'estiu/ d'hivern:A, Llí, Or, Par, Ped,Ver, X
VicentBeltrun i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
MORFOSINTAXI
3.9.2.Adverbísde lloc
A la Marina Alta els adverbisde lloc són els del valenciágeneral:ací, ahí i
allí/alld. La formaaquí éscaracterística
delspoblescostanersdeDénia,Xábia,Teulada
i delsjóvens de Calp.
al capdamunt,al capdavall
caddemunt,caddevall:Llí, Nou, Se, X
cqdemunt,cadevall: Ala
cqdamunt,cadavall;C
De JesúsPobrehe sentitI'expressióadverbialalld buíx, queprenel mateixvalor
quealld baíx, peróambun matísmésexpressiuo emfátic,equivalent,en certamesura,
a 'mésavall d'allá baix'.
3.9.3.Adverbisde mnnera
beníssim:Bsa,G, Ped,Se,TeuTe
a orri'en abundáncia,
a I'engrds;de qualsevolmanera,sensecontrol'
arreu'arbitráriament,a ull': agarra'n una arreu
mésaina'més aviat': comsí nofóra unaxiqueta;mésatnapareix una nina
de gaidó'de costat,obliquament'
al biaix'obliquament'
de colp i repent'desobte'
a espai'lentament;ambveubaixa'
aixína
de rasquínyri 'fregant lateralment;passarfugagment'
7eÉs també mallorquí i es retroba en I'italiá benissimo.Paral{elament,tinc recollit a Bolulla
exemplesdel tipus és un xic moltíssimfaener; a Callosa, per exemple,se senten,igualment, els
augmentatiusi diminutius massotai blalna cosota/ blalna coseta.
Vicent Belfian í Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de la Marina AIta: el contacte ínterdialectal valencianobalear
l3Z
a pressesí corruíxes'ambmoltapressa'
a osadesJa ho crec, caram'
a tombollons'amb dificultats;a empentesi redolons'
depuntellefes'tocant aterta, sostenint-se
nomésamb les puntesdelspeus'
a cdnters.Ploure a cdnters.
de tos'caured'esquena,
caparrere'
de morros'caure capavant'
de sobines'panxaper amunt'
És interessantde destacarque I'adverbi de maneraaixtna en el discursoral i
espontaniapareixcomunamenadeconnectorintroductori enfrasescom ara 'aixína, mos
ha eixit bé?'; 'aixina, com quedem?'.Aquestconnectors'utilitza a I'hora d'iniciar un
discursinterrogatiu,peró en relacióa una cosaqueja s'ha dit, de maneraque esdevé
també,encertamesura,un connectormetadiscursiu
derepresa,organitzadordeldiscurs.
3.9.4. Locucionsadverbialsde manera
A grapes/ a gatameu(Mapanúm. 201)
a arrapameus:E, G, J, Nou, San,Ver
a arrapamiaus: Sag
a catameus:
A, Atz, Bg, Bsa,Mur, Or
a gatameus:C, D, Bb, Nou, Ond, Xáb
a gretpamezs:
Cas,Llo
a / de grapes:A, Alc, Bg, D, E, Llí, Pa, Par, Ped,X
a graponsw:Nou, Teu
a ratameus:Bl, Bv
rc Aquestalocució, no enregistradaen capdiccionari, presentaun
sufix bastantfreqüenten catali
en contextossemblants:a rossegons,
a tombollons,quetambéexisteixen italii: a tenÍoni'a manspalpes',
a grapponi'agrapes';i en francés:a tátons'alespalpes'.
Vicent Beltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
MAWO;INTAXI
Pujar al be (als lloms)
al be; D, Xeb
a galeretes: Alc
Pujar a collibé (als muscles)
a camesamigo: A, D, Ver
a cametesamigues:X
a cametesd'amigo: E, San(a cametesd'amígos: Ala)
a cametesal cotl: Xitb
al coll: Cas(al collet: I)
Anar a peu coix (Mapa n'úm.202)
a cann-coix: Par (a camncotx:Mur; a camicon: G)
a Ia cama coixa
a coíxar: Nou
coíxo-coíxando:
Bsa,Ond, Xáb
a peu coir: Cas,San
a peu coixo: D
Anar agafatsdel bracet
de bracillo: A, Ala, Cas,E, Llí, X
de braceo:Atz, Bd, D, G, Nou, Or, Par, Ped,Po, Rá, Teu, Ver
Anar de vint-i-un botó (benmudat)
anar de vint-i-un botó: gairebégeneral(no docurrentaten valenciá)
Vicent Beltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de Ia Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear
134
anar depunt d'onz¿:E, Ped
anar depic i paca: C
anar depaquet:A
De bat a bat
enpinta en ample:E, Ri, San
emparampat:Ped
depar enpar:la resta
Estar/ quedar-sefet pols
fet a pols: G, Nou, Ped,Xáb
fet pols: la resta
D'altres
caurede tos: general
beureal gall(et): general
3.10. Les conjuncions
3.10.1.Quasicom/ Massabé que'sortque'
Amb el valor de la locucióconjuntivasort que -eícastelli menosmal que-, a
la Marinatrobemsolucionsoriginals,quemalgratno sernormatives,en sónequivalents
exactes:
VicentBeltran í Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
MORFOSTNTAXT
Marina Baixa
135
Marina Alta
Valenciá
central
valga que
cast com
massaque
massabé que
encaracom
casi com
- casi comno mosha plogut; mashaguéremfetun remull: forgaestés
- massabé que no em van vore; quínavergonya!:Gall
3.10.2.Maneraque'no sigacosaque'
La locució conjuntivacondicionalque equival a'no siga cosa que...'és
predominantmenta la nostra comarcamnnera que: no íxques, ftnnera que ploga.
Localment,i coincidintamb diversospuntsde la Marina Baixa, sentimmanéque (Or).
Colomina(1991: 79-80)en fa un estudidetallat,en el qual no es decantaper la forma
originária:" mnnerapot serun intentd'etimologiapopular[a partir demanQ,perótambé
podria ser la forma primitiva: Ros (1739) enregistramt¿ner'manera' i en valenciá
popularés normal la pérduade la -r intervocñlica-encá que, m'a que < encaraque,
mira que-."
3.10.3.Or de'en comptes
de'
A Pedreguer-i
també a Bolulla, sense anar acompanyadade I'oració
principalsl- se sentsovintla conjuncióor de ['cr 6e] ambvalorsprácticamentidéntics
a 'en comptes de': or d'escurar, estén la roba 82"El DCVB consideragal'licisme
tr VegeuBelt¡an(1994:5l).
E2A Boluila noméses conservala subordinada.
VicentBeltran í Colvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
de Ia Maring Alta: el contacte interdiqlectal valencianobalear
l'adverbi o conjuncióantigaor, quejatrobema lescróniquesdeJaumeI i de Muntaner.
De fet, no s'ha de perdrede vista la preposiciófrancesahors 'fora de, excepte'que té
uns valors relativamentpropers.
3.11. Les interjeccions
Són diversesles conjuncionsque caracteritzen
els poblesde la nostracomarca,
sovint caracteritzant-los
i oposant-losels uns als altres:
Capso!
Prenles variantsfonétiques['kapso]i ['katso] (G, Nou, ped, Xáb) -i al poble
Nou també['kakso]- i coincideixambel mallorquí.Segonses desprénde les paraules
que llegim al DCW, que de catso temet a capso, aquestadarrera forma "s'usa
[a
Mallorcal entregentvellaper expressaradmiracióo altresentimentvehement". El Dcor
(s-v- cap), que considerainfundadala localitzacióa Catalunyai Valénciaque dónael
DCVB, no descartala possibilitat que es tracte d'una recialla mossárabi s'oposa
radicalmenta la propostadel DCVB, queapostaperquéaquestainterjecció,paral.lelaa
I'eufemismecaratsoper carall, sigaun derivatde cap, possiblement
format mitjangant
una regressióa partir de capganao capgal.El DEsc i el DMGaja recullencatso enles
sevespágines.83
Verga!
Se sent a diversospobles,peró especiarment
a pego, on, a més a més, pot
Recordeque el socidlegvalenciáEduardMira, quehavia sentitaquestainterjeccióa Xibia,
intentantestablir connexionsmarítimesentre la Marina Alta i Itilia, em suggeriala
iossibilitat que
s'haguéspres de I'itaüe cazzo 'penis' (compareu allrf'overga!). Des del *éu parer, considere més
encertadaaquestahipótesi que no pas la que apuntala possibilitat que s'haja pogut formar a partir
de
processos
derivatiuspropis.
VicentBeltran í Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
MORFOSINTAXI
aparéixerla forma reduidaaí, ver!
Guapo!
Interjecció molt usada a tota la Marina -i sembla que a gran part del
valencii-equivalent a 'a quin sant?'. A Callosad'en Sarriá tambéguapo (a)nem!El
DCVB recull aquestmot, si bé amb un sentitdiferent: "adv. i interj. d'aprovació,usat
generalmentamb ironia".
Toca!
És forga característicadela nostracomarcai del valencii centrali té un rendiment
semintic molt alt: Indica rebuig -toca! Vesie'n!-, sensaciód'alegria o satisfacció
davantun fet consideratcom a positiu -toca! Ja has víngut!-, conhortde cara a una
altra persona-toca! Nofaces cas!.
D'altres
caram!
Vaia!['baja]8a
aí, mirec! (1aí, mare!):X
3.12. La flexió verbal
L,esdiferénciesamb la resta del valenciáno són moltes, peró, cal destacar
diversestendénciesdel parlar de la Marina Alta queoposenuna parlarsa uns altres.
e L'origen castelláes reflecteixen la pronúnciabetacista.
Vicent Beltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
qt4g Ia Marina Alta: el contacte interdialectql valencianobalear
3.12.t. Extensióde la velar
Com a la major part del valenciá, totes les primeres personesdel present
d'indicatiu de molts verbs no incoatiusde la 2a i 3a conjugaciópresentenformes
velaritzades-amb la consegüent
extensióanalógicaal subjuntiu-i perc, bullc, cullc,
dorc, llígc, senc,tusc, vullc; perga, bullga, cullga, dorga, lligga, ...
No obstantaixó, sovint aquestincrementvelar afectauna part de la comarca.
Mentre que a uns pobleshi ha absénciatotal de velaritzacióen diem, correm, traeu,
caeu,sent, estant,volentiveent, concretament
alazona "periférica" de la Marina Alta
-Calp, Benissa,Teulada,PobleNou, Xábiai Pego-, a la restalesformespredominants
presentenla lgl analÓgica,
per una altra bandatan característica
del valenciácentral8s
i
d'altresdialectescatalans:
infinitiu
gerundi
present
viure
vívint
vívim, vivíu
visquent
crerxer
creixent
cretxem,cremeu
cresquent
estar
estaguent/ estíguent estem,esteu
ser
siguent
som,sou
vindre
vinguent
ventm, ventu
tindre
tinguent
tenim, teniu
voler
vullguent
volem, voleu
vendre
venguent
venem,veneu
encendre
encenguenl
encenem,enceneu
8sSemblaque a les comarquescentralsvalencianes
la velaritzacióha pres encaramés volada,
com ara a comarquescom la Vall d'Albaida i la Costera(Sancho1995:73-76)on se sentenles formes
de presentd'indicatiu siguemi vullguem.
VicentBeltran í Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
MORFOSINTAXI
pendre
prenguent
prenim, preniu
prenguem,prengueu
beure
beguent
beguem,begueu
bevent
bevem,bevea
veguent
veSuem,veSueu
veSent
vegem,vegeu
coneüer
coneguent
coneguem,conegueu
treure
treguent/traguent
treguem,ffegueu
vore
traguem,ffaguea
creure
creguent
creguem,cregueu
caure
caiguent
catSuem,catSueu
dir
díguent
diguem,dígueu
cofTer
correSuent
correSuem,corregueu
D'acord ambels resultatsobtinguts,podemassajaruna menad'orde cronológic
pel que fa a I'extensióanalógicade la velantzació,tenint en compteque primer afecta
el gerundii desprésel presentd'indicatiu:
- Els verbscréixer i viure a penesconeixenlavelarització; de fet nomésesdóna
de forma aillada en el gerundi: cresquenti visquent(Castells de Serrella, Tárbena i
Bolulla).
- Estar, ser, vindre, tindre, voler, vendre i encendrepresentenel gerundi
velaritzat,mentrequeel presentd'indicatiu esmantéintactea tot arreu.Prendrevelaritza
el present de forma aillada alternant anrbprenim i preniu, a I'igual qte beure, qrue
presentaalternanga,fins i tot en el gerundi: beguent/ bevent,beguem,begueu/ bevem,
beveu.Voreté, al costantdeveguent,vec,veguemívegueu,les
formesanalógiques
a la
1apers. del presentd'ind. veig, vegent,vegemi vegeu.
- Els verbs conéixer,treure, veure,creure,cantre,ür í córrer han estésla velar
de forma generalitzada,tant al gerundi com al presentd'indicatiu.
Sembla,per tant, que els verbs acabatsen -ure són els més afectatsper la
Vicent Beltran í Colvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
EI parlar de la Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear
140
velarització,afavoritspel subjuntia:trega, crega,caíga,bega;d'aquestamaneradíga,
córcegai conegahan creat analógicamentformes comdiguent, correguent,coneguent
i consegüentment
el presentd'indicatiu.No obstantaixó, elsverbsacabatsen-ndre s'hi
resisteixenunamicamés,a I'igual queestar,ser ivoler, quemalgrattenir una lgl enel
subjuntiu (estíga,siga, vullga) i en la primerapersonadel presentd'indicatiu (estic, sóc
i col'loquialmentvullc). El próxim passeriael de la Vall d'Albaida i la Costera.
3.12.2. Predominíde les desínéncies
depresentde subjuntíu-em i -eu enfrontde les
antígues-am i -au
Hi havacil'lacióenunapart dela comarca@sa,Gall, Se,Xib) entrelesprimeres
i segonespersonesde plural del presentde subjuntiudelsverbsde la2a i 3a conjugació
entre les desinéncies
antigues-am, -an¿i les analógiques-em,-eu, arnbpredominide
les segones:prengam/ prenguem;supongam/ suponguem;cregau/ cregueu;fuiggam
/fuígguem.A la restadepobless'hangeneralitzat,peró,lesformesmodernesprenguem,
cregueu,fuigguem, etc., coincidint amb la major part del valenciámeridional, amb
I'excepciódel parlar arcaítzantd'Elx (SeguraL998:71).
Alcover (192I: 172) ens dóna constánciaque fins no fa massa aquelles
desinénciestenienmés extensióa la nostracomarca:
"[A Pego]conservenmolt els subjuntiusanticsen-ga i les formes-gam,
-gau (que io faíGO, que nos fubcGAM, que vos fuíxGAU, que ío
dmpIiGO,quenos omplíGAM, que vosomplíGAtJ)".
3.L2.3. Síncopeen els verbsacabatsen -vre seguítsdepronom
És tambéinteressantde destacarla síncopeque es produeix en els verbs acabats
erL-u,reseguitsdepronoms, semprequeaquestno sigafto a Benissai Calp:traure'm )
trant-rne,escriure't ) escriu-te.
86Aquest és un fenomenmolt habitual en alacantí, a la veina
comarca de la Marina Baixa
(Colomina1985a:164,mapanúm. 42; l99l: 22) i a la Codonyera(Quintana1987:49'1.
VicentBellrsn i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
trIORFOSINTAXI
3.t2.4. Pérduade Ia -v- en les desinéncies
d'ímperfet
I¡s desinénciesd'imperfets -aves, -dvem, -dveu i -aven podenperdre la -v- o
mantenir-laianaves/ anaes,escoltdveu/ escoltdeu,etc. Depéngeneralmentde qüestions
de la rapidesadel llenguatge.En tot cas,predominala pronúnciade la -v- ala zona
costanera,mentreque a la centro-occidental
s'ha produit d'una maneramés o menys
sistemiticaI'elisió.
3.12.5.El casde Xaló i Llíber
És interessantde ressaltarles formesde primerapersonadel pretérit imperfet
d'indicatiu en [e] própiesde la gent major de Xaló i Llíber: io nae; ere; la palpae;
carregee,veníe,astee,etc. Segurament,
al costatde la necessitat
de distingir la primera
personadelaterceru,comocorreen castellonenc,
sovintambel resultatinvers(ío anava
/ ell anae),hi ha influit I'estadifonétict¿ninestablei canviantpropi d'aquestspoblesi
resultat de les antiguesneutralitzacionssistemátiques
del mallorquí que s'imposeen
aquestacomarca.Així doncs,s'estableixun paral'lelismeentreel presentd'indicatiu i
I'imperfet:
jo cante
jo cantae
ell canta
ell cantava
3.12.6. EI pretérit pefet simple
El pretérit perfet simple noméses conseryaentre les generacionsmajors de
Castellsde Serrella,llevat de la primeruitereerapersona:dejóvensférem moltafaena;
i en les perífrasis de probabilitat precedintun infinitiu, encaraque les sevesformes
apareixensovintsincopades
i ambcanvid'accent:el meucosídegue/degueravindre
ahir
Vicent Beltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de la Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear
142
(general).
Perífraside probabilitat* inf.
(pretérit perfet simple)
MODELI
MODELII
'deye ('deya)
de'yera
'deyes
de'yeres
'deye ('deya)
de'yera
'deyem
de'yerem
'deyew
de'yerew
'deyen
de'yeren
Colomina(1991:67) tambédestacala pervivénciadelpretéritperfetsimpleentre
els anciansde la Vila Joiosa-llevat dela primerapersona- i fossilitzaten el folklore.
3.12.7. Peculíarítatsde la conjugació
Les peculiaritatsdela conjugaciód'algunsverbsquedenreflectidesen el següent
llistat:
3.t2.7.L. Lesformes impersonals,elspresentsí elsfuturs
ANAR:
Pres.Ind.
I
il
vatJ
vatft / vaft (vask)
Vicent Belt¡an i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
MaRFoSINTAXI
143
vas
vas
va
va
a'nem
a'nem
a'new
a'new
van
van
modelI: gairebégeneral
modelII: [va(t)Jk]:Bsa, C, Nou, Se, Teu (variablei generacional);[vásk]: G
Pres.Subj.
I
II
'va(d)38
'vajya
il
'vagya ('vazya)
'va(d)3es
'vajyes
'vagyes('vazyes)
'va(d)ga
'vajya
'va3ya ('vazya)
a'nem
a'nem
a'nem
a'new
'va(d)gen
a'new
'vajyen
a'new
'va3yen (vázyen)
model I: gairebégeneral
modelII: Se, Teu
modelIII: Bsa,C; ['vazya]:G
BATRE
Pres.Subj.
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de la Mqrina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear
I
'bata
il
'bates
'batiyes
'bata
'batiya
ba'tem
ba'tem
ba'tew
'baten
ba'tew
'batiya
'batiyen
model I: gairebégeneral
modelII: A. Ala
BROLLAR
Infinitiu
[bru'.l,ar]:A, B, Bsa,C, Cas,E, Or, Se,Teu
[bro',l.ar]:la resta
Gerundi
[bro'l.an(t)]: gairebégeneral
[bru'l,an(t)]:A, B, Bsa,C, Se,Teu
[bru'l,int]: Cas,E, Or
Pres.Ind. 3a pers.
['bro.l.a]: gairebégeneral
A, B, Bsa,C, Se,Teu
['bru.l.a]:
[bru.l,]:Cas,E, Or
CONEIXER
Infinitiu
G, Mur)
[ko'neJer]([ko'netJer]:
fto'nejJerl
VicentBeltrsn í Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
144
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
MORFOSINTAXI
Gerundi87
[kone'yen(t)]
[kone'Jent]
Pres.Ind.
I
I
ko'nek (ko'neJk-ko'nesk)
ko'nekfto'neJk)
ko'ne(ifesfto'netJes)
ko'neJes
ko'neOJfto'netf¡
ko'neJ
kone'yem
kone'Jem
kone'yew
kone'Jew
ko'ne(ifen fto'netJen)
ko'neJen
modelI: gairebégeneral
modelII: Bsa,C, D. Nou, Ond, P, Teu, Xáb
cÓnnpn
Gerundi
[kore'yen(t)]: gairebégeneral
[ko'rent]:Bsa,C, Nou, Ond, P, Teu, Xáb
Pres.Ind.
I
'korek
II
'korek
'kores
'kores
'kore
'kore
E7Per a saber-nela distribució geográfica,vegeu,el presentd'indicatiu.
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de Ia Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear
kore'yem
ko'rem
kore'yew
ko'rew
'koren
'koren
146
modelI: gairebégeneral
modelII: Bsa,C, Nou, Ond, P, Teu, Xáb
Pres.Subj.
I
'koreya
II
'korya
'koreyes
'koryes
'koreya
'korya
kore'yem
kor'yem
kore'yew
'koreyen
kof'yew
'koryen
modelI: A, Bb, D, G, Llí, Nou, Ond, P, Ped,San,Teu, Ver, X, Xáb,
modelII: Ala, Atz, Bd, Bme,Cas,Llo, Or, Ri, Sag
DESPERTAR:
Participi
[des'pert]:Alc, Atz, Bg, Cas,E, G, Gall, J, P, Llí, Llo, Mur, Or, Par,
Ped,X
[desper'tat]:la resta
ENCETAR
Pres.Ind.
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
MORFOSINTAXI
I47
I
II
an'sete
an'sgte
an'setes
an'sgtes
an'seta
an'sgta
anse'tem
anse'tém
anse'tew
anse'téw
an'seten
an'sgten
modelI: gairebégeneral
modelll: Ped
ESTAR
Inf.
[as'tar]: general,llevat de P
[es'tar]:P
Ger.
lasta'yent]:Ala, Alc, Bme, Bsa,D, Gall, Llí, Llo, Nou, Or, par, Rá,
Sag,San,Teu, Ver, X, Xáb;
[asti'yen(t)]:A, Atz, B, Bd, C, Cas,G, Ped,po, Ver
[as'tant]:Bsa,C, Nou, Ond, Teu, Xáb
[es'tant]:P
FER:
Pres.Ind.
I
II
m
fatÍ
fa(Qjk (fask)
fas
fas
fas
fas
fa
fa
fa
Vicenl Beltrun i Culvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
EI parlar de Ia Marina AIta: el contacte interdialectal valencianobalear
148
fem
fem
fem
few
few
few
fan
fan
fan
modelI: general
modelII: [fá(t[k]: Bsa, C, Nou, Se, Teu (variablei generacional);[fásk]: G
modelIII: Llo, Mur, Par, Ped(majors)
Pres.Subj.
I
II
m
IV
'fasa
'fa(d)ga
'fa3ya ('fazya)
'fajya
'fases
'fa(d)3es
'faSyes('fazyes)
'fajyes
'fasa
'fa(d)3a
'fagya ('fazya)
'fajya
fem
fem
fem
fem
few
few
'fasen
'fa(d)gen
few
'fagyen('fazyen)
few
'fajyen
model I: gairebégeneral
modelII: gairebégeneral
modelIII: ['fa3ya]: Bsa,C; ['fazya]: G
model[V: Teu
HAVER:
Pres.Subj.
III (+participi) IV (+participi)
I
'a(d)3a
II
'a7ya('uya)
a'va(d)3a
a'vagya(-zy-)
a'vajya
'a(d)3es
'agyes('azyes)
a'va(d)ges
a'va3yes(-zy-)
a'vajyes
'a(d)ga
'a1ya ('azya)
a'va(d)3a
a'va3ya(-zy-)
a'vajya
VicentBellran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
V (+participi)
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
MORFOSINTAXI
a'(d)gem aJ'yem (az'yem) ava'(d)3em
ava3'yem(-zy-) avaj'yem
a'(d)gew a3yéw(az'yew)
'a(d)gen 'a3yen('azyen)
ava'(d)3ew
ava3'yew(-zy-) avaj'yew
a'va(d)gen
a'va3yen(-zy-)
a'vajyen
modelI: gairebégeneral
modelII: ['a3ya]: Bsa,C; ['azya]:G
modelIII: gairebégeneral
modelIV: [a'vagya]:Bsa,C; [a'vazya]:G
modelV: Teu
Futur
I (haver-hi)
II (+participi)
(a)vo're
(a)vo'ras
j awrá(an iw'ra / ni aw'ra)
(a)vo'ra
(a)vo'rem
(a)vo'rew
j aw'ra(n)(an iw'ra(n) / ni aw'ra(n))
(a)vo'ran
Imperatiu(de *nyaure):
nyas/ rryeu(< n'hi has,n'hi heu, 'pren, preneu')@sa,Nou, Ond)
nyas/ nyagueu(Ala, Bg, Bv, Cas,E, Ped,Sag,Se)
Des del punt de vista sintáctic,cal destacarquela forma impersonalhí ha / n'hí
ha, al costatdel plural analógichi han / n'hi han, quese sentpertot arreu, conserva
sovint la forma del singularambaquellvalor:
- de gavines,no n'hi ha: P
- an hí ha moltes:Cas
VicentBeltrun i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
EI parlar de la Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear
150
PRENDRE:
Pres.Ind.
I
II
m
preqk
preqk
prer¡k
pfens
prens
prens
pren
pren
pfen
pre'nim
pren'gem
pre'nem
pre'niw
'prenen
preq'gew
'prenen
pfe'new
'prenen
modelI: Ala, Alc, Bsa, C, E, G, Gall, Llí, Ond, Or, Pa, Ped, San,Se, Teu,
Ver, X, Xáb
modelII: Ala, Cas,Llo, Or, Ped,X
modelIII: Atz, E, G, Llí, P
SABER:
Pres.Ind. 2a pers.
[sats]:molt estés/ [sas]-[saps]
Pres.Subj.(+ CABRE)
I
'sapja/ 'kapja
il
'sapiya/ 'kapiya
m
ry
'sabja 'h,abja
|
'sapjes/ 'kapjes
'sapja/ 'kapja
'sapiyes/ 'kapiyes
'sapiya| 'kapiya
'sabjes/'kabjes
'sabja/ 'kabja
'sabiya/ 'kabiya
'sabiyes/ 'kabiyes
sa'pjem/ ka'pjem sapi'yem/ kapi'yem sa'bjem/ ka'bjem
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
'sabiya/ 'kabiya
sabi'yem/ kabi'yem
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
MORFOSTNT4XI
sa'pjew/ ka'pjew
'sapjen/ 'kapjen
sapi'yew/ kapi'yew
'sapiyen/ 'kapiyen
sa'bjew/ ka'bjew
'sabjen/ 'kabjen
sabi'yew/ kabi'yew
'sapiyen/ 'kapiyen
model I: gairebégeneral
modelII: Ala, C, Se
modelIII: A, E
model[V: Ala, Bd, C, Cas
SENTIR:
Pres.Subj.
m
IV
'senta
II
'sentiya
'seqka
'seqga
'sentes
'sentiyes
'seqkes
'seqges
'senta
'senüya
'seqka
'ser'¡ga
sen'tim
sen'tim
sen'tim
sen'tim
sen'tiw
'senten
sen'tiw
'sentiyen
sen'tiw
sen'tiw
'seqgen
I
'ser¡ken
modelI: Alc, Bb, Bg, Bme, Bsa,C, J, Llo, Nou, Ond, Or, ped, po, Rá, Sag,
San,Tor, Ver, Xa
modelll: A, B, Atz, Bd, Cas,E, Gall, Llí, Llo, Se,X
modelIII: C, P
modelIV: Mur, Teu
TREURE / TRAURE
Infinitiu
['trewre(r)]: gairebégeneral
['trawre(r)]:Bsa,C, D, P, Se,Teu, Xáb
Vicent Bellran í Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de la Marina Alta: el contacte interdialeclal vale4cianobalear
Gerundi
152
[tre'yen(t)] / [tra'yen(t)]
[tra'ent]
Participi
[tret]: gairebégeneral
[tret]: Bsa,C, D, Nou, Ond, P, Se,Teu, Xib
Pres.Ind.
I
II
n
ff8k
tfek
tfak
ff8ws
rEws
raws
tfEw
trSw
ffaw
tfe'yem (tra'yem)
ffa'em
tra'em
ffe'yew (tra'yew)
tfa'ew
tfa'ew
'tfDwen
'tfDwen
'tfawen
modelI: gairebégeneral([tra'yem],[tra'yew]: Ala), excepteII i [I
modelII: Nou, Ond
modelIII: Bsa,C, D, P, Teu, Xáb
VESTIR:
Pres.Ind.
I (general)
II (Xábia, Dénia)
ves'tijk (ves'tisk:G / ves'titJk:Mur)
vist: Xáb/ viJk:D
ves'tdes(ves'titJes:
G, Mur)
'vistes
ves'td(ves'titJ:G, Mur)
vist
ves'tim
ves'tim
ves'tíw
ves'tiw
'visten
ves'tden(ves'titJen:
G, Mur)
Vicent Beltrsn i Culvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
MORFOSINTAXI
153
Pres.Subj.
I (general)
II (Xnbia)
ves'tiJka(ves'tiska:G / ves'titJka:Mur )
'vista
(ves'tiskes:
ves'tiJkes
G / ves'titJkes:
Mur)
'vistes
ves'tiJka(ves'tiska:G / ves'titJka:Mur)
'vista
ves'tim
ves'tim
ves'tiw
ves'tiw
'visten
ves'tiJken(ves'tisken:G / ves'titJken:Mur)
VEURE:
Inf.
['vore]
Ger.
[ve'yen(t)]:modelI
[ve'(3en(t)]:modelsII i m
[ve'ent]:modelIV
La distribució d'aquestestres variantsfonétiquessol coincidir amb la de les
formesde presentque s'exposenseguidament.
Pres.Ind.
I
il
m
Iv
vek
vetJ
ve(ffi (vesk)
vek / vetJ
vews
vews
vews
vews
vew
vew
vew
vew
ve'yem
ve'(3em
ve3'yem(-zy-)
ve'em
Vicenl Beltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de la Mqrina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear
ve'Yew
'vewen
ve'(3ew
'vewen
154
ve3'Yew(-zy-)
'vewen
vg'ew
'vewen
El model predominantés el primer. Pel que fa a la resta de models, sovint
coexisteixenambles primeresformeso bé presentensistemeshíbrids. Per a la primera
persona,[vék] sol ser la variantmésutilitzadaa tota la comarca,sovint alternantamb
[vetj]. No obstantaixó, trobem[veft] a Bsa, C, Cas,Nou, Se i [vesk] a G. [ve'd3em]
i [ve'(3ew] sónbastantfreqüents-en moltscasosalternantamb [ve'yem] i [ve'yew]a Ala, Alc, Bd, cas, G, Gall, Llí, or, Par; el tercermodelnomésel trobementrealguns
jóvens de Gata, sotales formesdespalatalitzades,
i, esporádicament,
entre la mateixa
generacióde parlantsd'aquellspobleson hi ha el reforgvelar de Ia -k. El modelIV és
el propi de la zonacostanera
@sa,C, D, Nou, Teu, Xáb) i Pego.
3.12.7.2.Imperfets
ANAR
Imp. d'Ind.
I
II
m
a'nava| 'nava
a'naves/ 'naves
a'navaI 'nava
a'naes/ 'naes
'nae
a'nava| 'nava
a'nava | 'naya
'nava
a'navem(-n) / 'navem(-n)
a'navew/ 'navew
a'navem(-n) / 'navem(-n)
a'navew/ 'navew
'naem
'naew
a'naven/ 'naven
a'naven/ 'naven
'naen
'naes
modelI: Bsa,C, D, G, J, Nou, Ond, Ped,Po, Teu, X, Xa, Xáb
modelII: A, Ala, Alc, Atz, B, Bg, Bd, Bme,Bb, Cas,E, Gall, Llí, Llo, Mur,
Or, P, Par, Sag,San,Tor, X
modelIII: Llí, X (majors)
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
MORFOSINTAXI
I55
BEURE:
Imp. d'Ind.
I
II
m
be'via
be'wia
'bea
be'vies
be'wies
'bees
be'via
be'wia
'bea
be'viem
be'wiem
'beem
be'view
be'wiew
'beew
be'vien
be'wien
'been
model I: gairebégeneral
modelII: Or, Ped
modelIII: se senta Cas
CAURE:
Imp. d'Ind.
I
'kea
u
ru
ry
ka'wia
ka'via
ka'ia
'kees
ka'wies
ka'vies
ka'ies
ka'wia
ka'via
ka'ia
'keem
ka'wiem
ka'viem
ka'iem
'keew
ka'wiew
ka'view
ka'iew
'keen
ka'wien
ka'vien
ka'ien
'kea
modelI: Alc, Bsa,D, Ond, P, Se,Teu, Xáb
modelII: A, Atz, Bb, Bg, Bl, Br, E, G, J, Llo, Or, ped, San
VicentBeltron i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
EI parlar de Ia Marina Alta: el contocte interdialectal valencianobalear
156
modelIII: Ala, Bl, Bv, Pa, Par
model[V: C, Cas,G, Llí, Mur, Ver, X
cÓRnpR:
Imp. d'Ind.
I
I
kore'via
ko'ria
kore'vies
ko'ries
kore'via
ko'ria
kore'viem
ko'riem
kore'view
ko'riew
kore'vien
ko'rien
ModelI: Fl i Cam(+ Tárbena)
ModelII: la resta
CREURE:
Imp. d'Ind.
I
'krea
il
n
TV
kre'wia
kre'via
kre'ia
V
'kreja
'kfees
kre'wies
kre'vies
kre'ies
'krejes
'krea
kre'wia
kre'via
kre'ia
'kreja
kréem
kfe'wiem
kre'viem
kre'iem
'krejem
'kreew
kre'wiew
kre'view
kre'iew
'krejew
kre'wien
kre'vien
kre'ien
'krejen
'kfeen
modelI: Alc, Bb, Bsa,C, Cas,D, Llí, Ond, P, Se,Teu, Ver, X, Xáb
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
MORFOSINTAXI
I57
modelII: A, Atz,Bg,Bl, Br, E, J, Llo, Or, ped,San
modelIII: Ala, Bl, Bsa,Bv, C, G, J, Pa,par
modelfV: Mur
modelV: Cas
ESTAR
Imp. Subj.
I
II
ilI
asti'yera
asta'yera(esta'1era)
as'tafa
asti'yeres
asta'yeres(esta'yeres)
as'tares
asti'yera
asta'yera(esta'yera)
as'tara
asti'yerem
asta'yerem(esta'yerem)
as'tafem
asti'yerew
asta'yefew(esta'yefew)
as'tarew
asti'yeren
asta'yeren(esta'yeren)
as'taren
modelI: A, Atz, B, Bd, C, Cas,G, Ped,po, Ver
modelII: Alc, Bme,Bsa,D, Nou, Or, Par, Rá, Sag,Teu, Ver, Xáb;
[estayéra]:P
modelIII: Ala, Br, Llí, Llo, San,X
HAVER-HI
Imp. d'ind.
3a pers.sing. I a'via]
3a pers.pl.
[j a'via] / [ a'vien]/ [J aven]/ ['j aen]
Preceditdel pronom EN
VicentBeltran í Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
de Ia Marina Alta: el contqcte interdialectal valencianobalear
3a pers.sing. [an i 'via]
[ni a'via]
[ni'ava]
3apers.pl.
[an i
'via]
[ni a'via]
'vien]
[an i
[ni a'vien]
[ni'aven]
[ni'aen]
SABER(+ CABRE)
Imp. Subj.
I
II
ru
sa'beralka'bera
sabi'yera/ kabi'yera
sa'pjera
/ ka'pjera
sa'beres/ ka'beres
sabi'yeres/ kabi'yeres
sa'pjeres/ ka'pjeres
sa'bera/ ka'bera
sabi'yera/ kabi'yera
sa'pjeraIka'pjera
sa'berem/ ka'berem
sabi'yerem/ kabi'yerem
sa'pjerem/ ka'pjerem
sa'berew/ ka'berew
sabi'yerew/ kabi'yerew
sa'pjerew/ ka'pjerew
sa'befen/ ka'beren
sabi'yeren/ kabi'yeren
sa'pjeren
/ ka'pjeren
modelI: gahebégeneral
modelII: Ala, C, Cas
model III: Po
VicentBeltran í Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
MORFOSINTAXI
TRAURE/ TREURE:
m
IV
V
'tfea
II
'trea ('treja)
tre'wia
tfe'via
tfa'via
'tfees
'ffees('trejes)
ffe'wies
tre'vies
ffa'vies
'ffea
'trea ('treja)
ffe'wia
tre'via
ffa'via
'treem
'treem('trejem) ffe'wiem
tre'viem
ffa'viem
'treew
'ffeew ('trejew)
tfe'wiew
tre'view
tra'view
'tfeen
'ffeen ('trejen)
ffe'wien
ffe'vien
ffa'vien
I
modell: Bsa,C, D, Nou, P, Se,Teu, Xáb
modelII: ['trea]: Alc, Bb, Llí, Ond, Sa,Teu, Ver, X; ['treja]: Cas
modelIII: A, Atz, Bg, Bl, Br, E, Llo, Or, ped
modelIV: Bl, Bv, G, J, Pa, Par, San
modelV: Ala
3.13. EI génerei eI nombre
3.13.1.El génere
Hi havacil'laciódegénere-seguramentper influénciadelcastellá- enmotscom
an senyal(masc./fem.),costum(masc./fem.)i corrent(masc./fem.)88.
Pel que fa als femeninsdels adjectiusacabatsen -ent i -ant, s'observaque hi
tenengran acceptacióles formesanalógiques
pudenta,lluenta, domínanta,etc., com
ocorrea la major part del cahh.
tEEnaquestsegoncas, segonsel génereemprat
s'estableixuna distinciósemintica:es mantéel
masculí quan es tracta d'un corrent d'aire, i és obligatóriamentfemení en I'expressi1seguir Ia corrent
i quanens referiih al corrent eléctric.
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
EI narlar de la Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear
160
A tota la comarcasentimllebraifebra en comptesdellebre ifebre, ques'explica
per la pressióquehaexercitel génerequetenenaquestsmotsintrínsecament,
ajudatsper
la presénciadel'article la.
Per una altra banda,cal destacarque el mot estrel és femení a tota la comarca
-les estrels-, possiblementinflurt pel femení estrela, que trobem esporádicamenta
diverseslocalit¿ts.
Malgrat tot, sovinthi haalgunsmotsquepresentendivergénciagenéricadepenent
delspobles:
'sarment'
masculí:Bb, Bg, G, Nou, P, Rá, Teu
femení:Ala, Alc, Bme, C, E, G, Llí, Llo, Mur, Or, Par, Sag,San
'alacrá'
masculí:general
femení:A, Gall (plural alacraes)
Quanta I'adjecüuesquerre,convédestacarque a tota la comarcano existeixel
femení en -a, coincidint amb molts punts del valenciá central: brag esquete, mi
esquerre.El mateixocorre ambroín i segon,que en generaldesconeixenI'equivalent
femení.Sovints'estén,fins i tot, aprimer i terceren posicióproclítica:la primer volta.
3.13.2.El nombre
A I'igual queel valenciágeneral,el parlardela MarinaAlta conservala nasal/n/
en el plural dels mots procedentsde proparoxítonsllatins: hómens,jóvens, rdvens i
mirgens; i tambétrobema PedreguerIa Plagadelspórxens.No obstantaixó,termesés
el plural més conegutdel substantíutermea tot arreu.
Hi ha un predomini absolutdel plural reis enfront de la forma reixos, que, si bé
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
MORFOSINTAXI
16I
se senta les valls de I'interior i a granpart del valenciá,es desconeixa la zonacentral
i costanerade Ia comarca.se
El plural deI'adjectiucrz presentaduesformesdiferentsqueesreparteixend'una
maneraméso menysequitativala geografiacomarcal:
crus:A, Ala, Alc, B, Br, E, G, J, Llí, Llo, Ond, Or, p, ped, po, X, Xa, Xáb
cruns:Atz, Bb, Bd, Bg, Bl, Bmau,Bme,Bsa,Bv, C, Cas,D, Mur, Nou, pa, par, Rá,
Sag,San,Se,Teu, Tor, Ver
Pel que fa al plural delsmotstrist ifresc, s'observaque hi ha un predominide
les formes tristsifrescs a les valls de I'interior (A, Ala, B, Gall), mentrequea la plana
central i litoral predominatristos ifrescos. Disgustosha estatl'únic plural recollit a tots
els pobles.
3.t4. Sufixació i frnals en -o
3.14.1.Sufix-all
En tots els casoses tracta d'un radical nominal -o verbal en els dos darrers
exemples- seguitd'un sufix:
bordall'rebrot de garrofer'
escombrall'escombrao granerautilitzadaals forns de llenya'
rtmail'abric que formauna roca en forma de cova'
EeReíxoss'ha format damuntla ¡ealització
fonéticade reís,una volta s'ha perdut la consciéncia
pluralitat,
de
afavoridaper la realitzaciópalataliuada[rejfl, própia dels parlars que mantenenI'element
palatal davantla sibilant; per aixó, a la nostracomarcase sent únicamenta les zonesmés próximes al
Comtat-precisament allá on apareixenles pronúnciestpejf] i tbajjl. A la resrade la comarci, on es diu
[peJ] i [baJ], no identifiquen aquestfinal amb el de reis, la qual cosafa que no el palatalitzeni que, per
tant, no el relacionenambun sinzular.
VicentBeltran i Culvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
EI parlar de Ia Marina Alta: el contacte interdíalectal valencíanobalear
secall'ametlaclosa'
senderall'senda
tortuosa'
sumall'humitat que sumaper les parets'
regall'regalim'
3.I4.2. Sufix-ol (diminutiu,sovintambconnotacions
pejoratives)
barxol'barxao cabásmal fet'
burguerol'tipusde caragolmarí'
estellolet'fustapetitaqueesposaa la puntadel forcat'
estíverol(1 * estiver 1 estiu)'ttpusd'ocell, mallarenga'
'espasa'?)
'lliri blau'
ganjol (< llatí cLADIoLUM<cLADruM
redol'rogle, rodal'
refillol'repél als cabells'
senderol'senda
tortuosa'
ullol'brot o ull del margalló'
En toponímia
Cabegols'partidapegolina'
Empedrola, l " partidacalpina'
3.14.3. Sufix -ell (sufix diminutiu)
baldovell 'balda'
bufanell'anus'
caspínell'raimdepastor'
clotell 'occipuci'
escoltell'escoltet'
figatell ( < rtcaruu'fetge')
gatimell (< gotim)'rames secundáries
delsceps'
Vicent Beltrsn i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
162
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
MORFOSINTAXI
petorrell'cepell,petorrí'
plomell / pomell'pom o carris de fruits'
porcell'bombollade sanga lesungleso als dits'
portella
ramell'ram'
vorell
En toponímia
Benimaurell
Benitatxell
Campell
Cremaelles'camíi barrancd'Ondara'
Granadella,/a 'topónimxabier'
Llobella, /a 'topdnimbenisser'
Pinella'topónim denier'
Planestelles'partidade Llíber'
Serrella
Sortanelles'topónim
del Verger'
3.14.4.Sufix-6
algavessó'ruixatfort de pocadurada'
ametló'gallód'ametla'
baldovelló'balda'
bequeltó'brocd'unacanterella'
bardó'vorell que reforgala llata'
calderó'tipusd'ocell'
carríló 'carreró'
coníllons'jocinfantil:jugar a conilletso a I'acuit'
corcó'corc'
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
163
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
EI parlar de Ia Marina AIta: el contacte interdiqlectal valencianobalear
corneló 'carreró'
eschrtñ'mongetao rosetaqueno esclafeix'
falgó'falg per a tallar raim'
'faldellí'
faldiró
de cabells'
figó' castarrya
Ilepó'fang verd i humit'
mamó'ull o rebrotd'un arbre'
olivó 'olivera borda'
palmó / posmó'brutíciaprovocadaper la potineriade les mans'
pasteló ((cast. pastelón)'tortada,pastís'
píntó'pinta'
repeló'repéldelscabells'
sevílló'capcingle,sivella'
topoló'colp al cap'
tremoló 'calfred'
xupló'pipetao xumetdelsxiquets'
En toponímia
Bullentó(< Bullent)'topónimpegolí'
Castellons,e/s 'topónim teuladí'
3.14.5.Sufix-ero
fanguínero
'fanguer'
patumero'fanguerprovocatper petjades'
saginero'personatge
fictici per a fer por'
VicentBelfran í Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
164
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
MORFOSINTAXI
165
3.14.6.Finals en -o
Des del punt de vista de la gramática histórica, el catalá perd quasi
sistemáticament
totesles vocalsitones finalsllevat dela -a: pont, mu4 ull, pell,veritat;
taula, dona, etc. No obstantaixó, actualmenthi ha diversoscasosde mots acabats
formalment erL-e o -o i que cap lingüistamno dubtaa considerar-losgenuins,com ara
gendre, temple,ferro, moro i carro. Semblaque aquestavocal nasquécom a vocal
epentéticao de suport darrere d'un o més fonemesconsonánticsque presentavenuna
pronúnciadificultosa.Se saptambéqueels exemplesque actualmentpresentenuna -o
anteriormentapareixiendocumentats
amb-e i acíI'assimilacióa la tónica, al costatde
diversoscondicionantsmorfológics,deguéser decisivaa I'hora de produir-seel canvi.
Sigacom siga, a les hores d'arala presénciade mots acabatsen -o en cataláés
molt major de I'esperada.EvidentmentqueI'abundi.nciade castellanismes
en la llengua
col'loquialenjustifica un bon grapat,peró, malgrattot, hi quedenmolts casosdifícils de
solucionar.
Tradicionalment,el grancalaixon hancabutmolts delssubst¿ntiusacabatsen -o,
divergentsdel castelli, ha estatel mossárab,i potserel mestreCorominesens hi ha
tingut excessivament
acostumats.A peness'ha parlat d'aragonesismes,
d'italianismes
o de processosevolutiuspropiset.Ét, peró, als darrersanysquans'ha encetatun camí
d'investigacióque apostadecididament
per la presénciad'aragonesismes
en el valenciá
actual (vegeu Martines 1999), a més de tenir en compte les relacions humanesentre
diversospoblesmediterranis.Llorca (1998: 16),per exemple,ambmolt d'encert,gosa
posar en dubte tot un seguit de mots de caire mariner -independentrnent de la vocal
final-, consideratsfins al momentcoma mossarabismes,
i els atorgala qualitatde mots
"que viatgen dins d'un corredor niutic, pesqueri almadraver,on la confluéncia
s Vegeuel treballde Coromines(1984): 'Finals genuihes
en-o', dinsLleuresi converses
d'un
fiIdleg, t97-209.
er Colomina (1991 47) fa un recull de derivatspostverbalsacabats -o propis
en
de la Marina
Baixa -amero, arreplego, deslrio, espernego,rosego, trafego, etc.-, molts dels quals es poden fer
extensiusa la comarcaqueestudiem.
VícentBelt¡an i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
EI pqrlar de la Marina 4!ta: el contacte interdialectal valencianobalear
r66
d'andalusos,árabs,italians,maltesos,valenciansi balearscreales seuesprópiesformes
lingüístiques,que, decapmanera,pertanyena unallenguaprejaumina".El mateixautor
consideraque I'emigració comarcala Algéria -en el cas de la Marina- deu haver
reforgatI'existénciad'aquestes
formes.
Per una altra banda, des de l'óptica tradicional, no es poden explicar els
hipocorísticsvalenciansQuelo, NeIo, Cento, Ximo. Enfrontant-sea aquest repte,
Casanova(1995) fa un estudi dels mots esmentats,carregatsde valor connotat, i
interpreta I'acabamentcom un veritable morfema sufix que s'ha afegit a l'aGresi
esperableen catalá, amb la intenció de marcar I'afectivitat, amb un valor intencional
claramentexpressiu.I es mantindri en valenciá "perqué la marca d'expressivitati
d'afecüvitat pot mantindre'sfora del sistema,tot marcant millor la sonoritat i la
individualitzaciódelaparla"
(1995:33-34),alhoraques'havistreforgatperl'existéncia
prévia de molts antropdnimsen -o, com ara Mingo, Poldo, Jacinto, Doro, etc.
Amb tot, i resumint,davantla quantitatd'exemplesrecollits, hem d'anar obrint
el punt de mira i, com assenyala
Segura(1998b:163-165) "caldráaprofundir-himési
valorar en altrestermes,en primer lloc, la presénciade I'aragonéssobretoten formes
valencianeso pertanyentsal catalá occidentali, per altra part, la concurrénciai
aproximacióseculardel cataláenversel castelláno solamentdesdelpunt devista formal
sinó tambéen aspectes
mésprofundsrelacionatsambles basessemántiques
i cognitives
de cadallengua""
Si enscentremen la comarcaestudiada,observaremque la quantitatinesperada
de mots acabatsen -o desbordaqualsevolintent de sistematització.No obstantaixó,
intentaremd'assajaruna possibleclassificaciódel corpusarreplegat:
-molts d'ells antics-, i fan
1.- Alguns d'aquestsmots són claramentcastellanismes
referénciaa la vida quotidina,com aramenjars,vestits,animals,oficis i objectesdiaris:
abadejo 'bacalli'
bollo'panadao cocot'
nispro'nespradel Japó'
palmíto 'ventall'
cotxino'porc'
písso
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
MORFOS]NTAXI
167
judío 'libél'lula'
seguro'asseguranEa'
monesillo,monissillo'escolá'
velodíIlo'vellut'
2.- En algunscasos,els finals en -o apareixenaplicatsa defecteso aspectesfisics
-recordemels castellanismes
méso menysgeneralscego,mttnco,viscoícoixo-,encara
que sovintno tenenun equivalentexacteen castellá,la qual cosaen descartala possible
procedéncia.Ací la -o espresentacom una vocal connotadapejorativament:
cerquillo 'serrell'
rego 'dit menuell'
coto'colp al cap'
fuco'colpal cap'
curro'dit menuell'
torondo'bony'
merxo'feridaal cos,sobretotal cap'
tritao'trau al cap'
nyarco'merxo'
xirlo'ttit:xo'
nyasco'ferida al tronc d'un arbre'
3.- Sovint sónresultatde diversesalteracionsfonétiques:
3.1.- per regressií:padripollo(<padrí pollós), todo (<todó <mdA
3.2.- per assimilacií: combrombo/ cabrombo/ cabombro(<cogombre)
3.3.- com a vocal de suport:caramel'lo(italianisme),rulo (<rutlo ['rullo]
'trull')
4.- De vegadessónfruit de la composicióambbasecastellana:
pepetono'mullador,fregit'
picamato 'ortiga'
pionono'bragde gitano'
-sobretot
5.- La influénciao el paral{elismeambaltresllengüesésambé considerable
amb I'aragonés,el mossárab,I'occitá i, fins i tot, el porugués; la possibilitatque siga
Vicent Beltran i Colvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
Volver al índice/Tornar a l'index
de la Marina AIta: el contqcte interdialectal valencianobalear
castelhno es descarüa
en algunscasos-:
bubo'dac'
grandaio'libél'lula'
brullo'brull, mató'
llomello
caraputxo'cucurutxode gelat'
mírao'tipus de menjar' (occitá (pande) mincho)
cuquello'cucut'
nyest(r)o'aladern'
diarao 'libél'lula'
papafigo'oriol' (port.papafigos)
fre gitório'fregit, mullador'
gavatxo'libél'lula'
tossilao'sangatxo,espineta'(1 tusítago)
xírworro 'llardons'
6.- N'hi ha, perÓ,un grapatqueno sóntan transparents
i aixó dificulta la classificació:
bojonjo'raim queha crescutdesigual,
mumo'fantasma'
sangatxo'espineta'
sonoro'rent,llevat'
xoflo 'esclafrtó'
Vícent Beltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
4. LEXIC
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
L'inventari del vocabularis'ha organitzat
per una banda,hi ha un recull dels principals
tres partsclaramentdiferenciades:
inónims comarcals.al costat de
localismesi léxic divers, en la major part dels
diferentde la normativa;el segon
bloc -orga¡tttzat en c¿rmps
semántics,com el pri
inclouels motsd'ús generala la
zonaestudiada,quesolencoincidir ambla restadel
1á;i, per últim, hi ha uns llistats
dels castellanismes
comarcalsmés comuns,
sociolingüístiques,com ara la variació
des de diferentsperspectives
i la distribució geográfica,entre
altres.
La classificaciódel primer apartats'ha fet d
rd ambels mateixoscriteris que
trobem a la configuraciódel qüestionarilingüísti encaraque s'ha provat d'agrupar
diversossubapartats
per tal d'alleugerirla lecturai
mésaccessibleel corpuslexical.
Així doncs, aquestapareixclassificatper camps mántics,cadascundels quals está
distribuit alhoraen dos grups:
a- Repertori de termescartografiafs; preci
aquellsquepresentenmésde
-fixada o representadaper
dueso tres denominacions
diferents.A cada
un o dos dels sinónimsmés usatsen la
estándarde2-,li segueixuna
definició idéntica o semblanta les que
al Diccionarí de Ia Llengua
Catalana de I'Institut d'Estudis Catalanso al Diccionari Valencid de la
GeneralitatValenciana,i a continuació
els geosinónimsarreplegatsa la
Marina Alta, ordenatsper orde alfabétic,
la sevalocalitzaciói I'explicació
corresponent,
si s'escau.
b- Totes aquellesunítatsl?xíquesno
sí que ho estan-dins del mateix apartato
2 De vegades,provaré de proposaralgunaforma
que'considere
per a serelevadaala categoriad'
adequada
van a continuacióde les que
semántic- i es complementen
o d'ámbit comarcalrestringit,peró
VicentBeltrsn i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
ll parlar de la Marina AIta: el contacte interdialectol valencianobalear
t72
amb I'anilisi corresponent.La intenció última és donar-hi constánciadels
nombrososlocalismesi de les solucionscomarcalsno coincidents amb la
normativa.
Amb tot, el repertori léxic ha quedatestructuratde la manerasegüent:
4.1. Geosinónims
comarcalsi localismes
4.1.1 El coshumi. L'home
4.1.1.1. Partsde cosí accionsrelacionades
4.1.1.2.El món ínfantil.Elsjocs. Lesfestes
4.t.2. La casa
4.1.3. L'alimentació
4.1.4. La construcció.El món urbá
4.t.5. El campi els oficistradicionals
4.t.6. Fruita,vegetalsi fongs
4.1.7. El relleui l'aigua
4.1.8. Meteorologiai celístia.El temps
4.t.9. El mónnatural
4.L.9.t. Entomonímia.
Invertebrats
4.1.9.2.Ornítonímia
4.1.9.3.Ictíonímia
4.L.9.4.Amfibis,réptilsi altresanimak
4.L.9.5.Fítonímía
4.2. Mots d'ús generala la zonaestudiada
4.3. Castellanismes
4.3.t. Castellanismes
generacionals
4.3.2. Castellanismes
que afectenpart de la comarca
4.3.3. Castellanismes
per canvid'objecte
4.3.4. Mots no castellanitzats
respecteal valenciáveí
VícentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
L'apartat 4.1.9. es complementa
ambunesgráfiquesen les qualsapareixenels
nomsestándards,els nomscientíficsi totesles denominacions
comarcalsarreplegades
delsdiversoséssersvius estudiats,deixant-hide costatels carnívorsi herbívorsde gran
dimensió.En conseqüéncia,
tindrema I'abast,d'unamanerail'ustrativai entenedora,tot
el conjuntde léxic zoonímici fitonímic comarcal.
Amb la intencióde localitzarelsmotsarrepleglatsen altrescontradesde l'ámbit
lingüístic catalá, s'han fet servir el DCW i el DCor, a més d'un bon grapat de
publicacions sobre parlars locals, que apareixendetalladesa la bibliografia, i,
especialment,les obresde diversoslexicógrafsvalenciansdels darrerssegles,com ara
el DSan (Diccionarto Valenciano-Castellano),
de M. J. Sanelo,i sobretotel DMGa
(DiccionarioGeneralValenciano-Castellano),
deF. Martí i Gadea,granconeixedordels
parlarsde la Marina, pel fet d'haverviscutdurantuna temporadaa Senija,a Pedreguer
i a Dénia (vegeuColomina 1995: 136). Per aqueix motiu, aquestadarrerareferéncia
bibliográfica es feia necessáriai imprescindible,per tal d'assenyalarla constatació
escrita, a les acaballesdel seglepassat,d'un bon feix de mots propis dels pobles
estudiats,que es trobenabsentsals diccionarisnormatiusque circulenavui dia.
En diversos casos s'ha recorregut a la comparació amb altres llengües
indoeuropees,sobretot romániques,davant els nombrososparal'elismesque s'hi
estableixen.
En moltscasoss'ha fet necessária
la transcripciófonéticadelsmotsrecollits, per
tal de facilitar la sevainterpretació.S'hautilitzat I'Alfabet FonéticInternacional(AFI).
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
EI parlar de Ia Marina AIta: el contacte interdialectal valencíanobalear
174
4.1. Geosinónims
comarcalsi localismes
4.L.L. El coshumá.L'home.
4.1.1.1. (a) Pan del cosi accionsrelacionades(repertoride termescartografiats)
coPRÓ.Part inferior de I'espinadao, per extensió,espinadaen general.Regió sacrai
interglútia.(Mapanúm. 115)
ballador de I'anca (Alc, B, Bme, E, Llí, Llo, Mur, Par, Sag,San).Denominacióde
carácterexpressiuque fa al'usió als movimentsairososque suposadament
ocasiona
aquestos quan caminemo ens movem(compareuarrtbsaleret < cast. salero?). El
DCW dóna constincia de I'existénciade ballador a Ciutadellaaplicat a la 'part
convexad'un os, que va articuladadins I'extrem cóncaud'un altre os (...). Ballador
de s'anca:el cóndildel fiémur'.
carpó @sa,C, Nou, P, Teu) / escarpó(A, Bb, Bg, Cam, D, Se, Tor, X). Segonsel
DCor (s.v. carpó) aquestmot prové d'un derivatgermánicde *KRUPPA. La variant
carpó és una "alteraciófonéticadel més anticcrepó,i abanscropó (les formescopró
i grepó es diuena molts llocs)". A la nostracomarcaes diu crepóa Xábia i (es)carpó
a la major part de la comarca,variant que coincideixamb el baleárici amb diversos
puntsdel Principat.Semblaqueaquestadaneraforma,escarpó(i carpó),abraga,com
a mínim, tot¿ la Marina (Sella, Relleu, Confrides,Callosa,Bolulla, Tárbena).En
alacantírabello.És interessant
d'observarcom a moltspoblesaquesttermesol aplicarse als animalso a la totalitatde I'espinadahumanai per al concepte'ossetextremde
I'espinadaque es trobadamuntde I'anca' s'hi ha creatun nou terme.
corpet (Ver). És el valenciá corbet -diminutiu de I'adjectiu corb- que el DCW
defineixcom a 'cadascuna
de lesvértebresdel porc ambla carnqueportaadherida(...)
El conjunt de I'espinadai la llenca de cansaladacorresponentes diu els corbets
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
(Valéncia,Massalavés)'.
crepó (Xeb).
ossetde la rissa @mau,Ped).Veu de creacióirónica, tenint en compteque aquestaés
precisamentuna de les partsdel cos mésdelicadesi vulnerablesen casd'una caiguda
forta a terra.
pontet del cul (Bl, G, J, Ond, Po, San,Ver, Xa).
saleret (A, Atz, Bd, Cam, Cas,E, Fl, Gall). D'aquestmot, ambun sentitsensiblement
diferent,ja ensendónaconstáncia
el DMGa (s.v. saleref),queel defineixcom a 'hueso
que hay en la parteposteriordel cuello', encaraqueaquestdarrer mot podria ser una
errada per culo.
DIr MENaBLLDit menutde la mi. (Mapanúm. 113)
curro (D; sovint curret). Dit menuell.A mésde la forma deniera,a la nostracomarca
aquestmot pren les variantssegüents:
curruci Cam, Fl, Po, Ver
cumtco: Bb
curréc: E
curré: San
curréu: Tor
curréngo:Bd, San(vegeurégo)
currírao: Llo
currínyéa: A, B (compareumésavall amb gorrinyéu i variants)
currit: P (vegeugorrí / gonit)
corrit: Or
Malgrat que molts poblesde la nostracomarcaconeixenaquestdlt com a dít
xicotet o dít menudet,c$-n a r::ínin:, hi ha unes quantesdenominacionslocals ben
'nrii:cn
originals. Totes elles.
c''lomatopeic,repeteixenles consonantsk/g-rr,
VicentBeltran í Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de la Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear
t76
inseparablesde la cangonetainfantil tant conegudaarreudel nostrepaísiesteésel pare,
estaés la mnre, estedemanapa,..., Qü€acabaambel movimentsuaudel dit menuell
del xiquet, a dretai a esquerra,i ambla repeticiód'unessíl'labesonomatopeiques
que
varien de poble en poble: corrín xiruet (Alc, Cas); currínyeu xiruet (A); ditet
marranxet(I); saraetmnrratüet (Ped).El DCor (s.v. garrí) ja fa un estudid'aquesta
onomatopeia,peró recull nomésel mot amb el sentitde 'porcell', i és a I'entradade
carn on estudiales variantsnord-valencianescorronyet i corrurw(o), amb el sentit de
'dit menuell'.
Per a Coromines, aquestsmots tenen una etimologia incerta.
Possiblements'hanvist influits pel mossárab,d'acordambel grup consonantic-w-,
'carnot',
encaraque aquestautorsuggereixcom a origenla forma llatina CARUNCULA
que, de ben antic, s'aplicavaespecialment
als dits. Vegeua la Marina Alta gorrí, régo
i runyéc.
De la restadel PaísValenciáconecles denominacions
següents:
La Marinameridional:esquerreny[aska're¡] (Callosa),gurrírryeu(Confrides),
ftwrranyeu@olop, la Nucia, Altea), gorrírryo@elleu).
El Comtat: réc (Tollos), réngo @enimassot),
manuelet@enilloba,segonsel
DCW).
L'Alacantí: meniuelet/ maníuelef(Xixona, la Torre de les Maqanes;en occitá
det mené[),garranyez(SantVicent del Raspeig).
D'altres denominaciorc:dit comtra(et) (Almussafes-Ribera
Baixa; I'Alcora,
segonsel DCor), corronyet(Castellóde la Plana,segonsel DCor), corruÍDco
(Orpesa,
segonsel DCor), gorrí (Oliva-la Safor), dít gorrirry (PlanaBaixa fGor:¿álezi Felip:
1991:631).
gorrí (Bme, Mur, Pa, Rá, Sag)/gorrit (Atz). EIDMGa (s.v. gorrinef)ja documentalo
dít gorrinet com a 'dedomeñique'.
rego ['reYo] (G, J). A Tollos --tl Comtat- rec. Compareumésamunt ambcurréngo.
Mot d'origen onomatopeic,format pels sons consonánticsr/g, relacionatsamb
I'entretenimentinfantil adésesmentat.És interessantde destacarel fet queen cahle les
denominacions
méshabitualsd'aquestdit sónveusexpressives
i onomatopeiques
(vegeu
curro) -com ho és l'itaüe mígnoloi I'occiti det coi'c- a diferénciad'altres llengües,
VícenlBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
LEXIC
177
que senzillamentfan referénciaa la poca grandáriadel dit: port. dedo mínímo o
míndinho,rcm. degetmic, fr. petü doigt, ang. little finger, rus mí7inets.
runyec [ru'¡ek] @1,Br, Bv).
ERT.TEs.Dit d'una cosaflexiblequeesmantédreta,planai ben llisa. Mapa núm. 102)
ert (Ala, Atz,Bt, G, J, Llo, Nou, Or, Xa, Xáb).
tes (4, Bl, Bv, Cas, Pa) / tiesso(Bme, C, D, Ond, Rá, Sa). Enfront del castellanisme
tiesso,que comengaa sentir-seala nostracomarca,destacala conservacióde la veu
tradicional fes a les valls interiors, encaraque el femení tessa,amb sibilant sorda,
delata I'hibridisme amb la forma forastera, a I'igual que la variant masculina
própiade Tárbena.A la Marina Altatesitíessoconviuensovint
monoftongadatesso,
ambert, que ha reduit considerablement
el seucampde significacióa molts poblesi
ha quedatfossilitzaten frasesfetes,com araestarert de"fred.
ESCoLT.Cosaque es diu ambreserva,a caud'orella. (Mapanúm. 111)
consellet@sa,C, D, Llí, Mur, P, Po, Se,Teu, Ver, X, Xeb) / esconsellet@me,ped,
Rá, San).
escolt(Alc, Atz, Bd, Bg, Cam,Cas,E, Fl, Gall, Llo, Nou, Or, Par, Sag,Tor). Escolts
en reuníó ésfalta d'educacíó.
escoltell(A, B). Formatdamuntescoltambel sufix diminutiu -ell.
escolteta @mau, LlQ. Solució minoritiria a la nostracomarca,que té com a sinónims
més comunsescolt al centrei a ponenti conselleta llevant.
Vicent Beltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
Efuarlar de Ia Marina Alta: el confacte interdialectalvalencianobalear
178
ESGARRIFAR.
ESMUSSAR.
Causaruna impressiódesagradable
o tremolor convulsiu,
generalmenta causad'un soroll estrident.(mapanúm. 99)
escarrufar (Alc, Llí, Llo, Ped, D / escarrifar (G, I). La variantestudiadaamb -c-,
desconegudaen gairebé tot el catalá, coincideix amb et balear. El DCor (s.v.
esgarrifar-se) la consideraoriginária i alteració d'una forma escalffi / escalifred,
gennanadel castelláescalofrío. Amb escarrufarens trobem, per tant, davantd'un
mallorquinismeevident,a I'igual quela formade Gatai JesúsPobreescarrífar,híbrid
entreaquellaforma i I'original esgarrifar.
esgarrifar (Atz, Bd, Bg, Bme, Gall, Mur, Or, P, Par, Po, Rá, Sag,San,Tor, Ver).
Esgarrífar ésun mot molt viu a la nostracoÍrarca, cosaqueja testifica el DCor, quan
diu -ben encertadament-que "en terra valencianatambés'ha usat, per més que un
grupet d'enemicsde la llengua, ala zonacentral, insisteixi que no és valenciá". El
DMGa (s.v. esgarrifar)també dóna constánciade la sevavitalitat o presénciaen el
nostredialecte:'estremecer,hacertemblara uno algunacosa'.
esmussar.1. (4, Ala, B, Bb, Bsa,Cas,D, E, Nou, Ond, Se,Xáb, Ver). Esgarrifar2.
(General)Tenir una sensació
desagradable,
pelsaliments,i acompanyada
causada
d'un
movimentconwlsiu.
BSPBNTAR.
ESPITJAR.
Empényer.Fer forga contrauna cosao personaper moure-lao
rebutjar-la.(Mapanúm. 100)
espentar(Alc, B, Bsa,C, Cas,Gall, Se).
espitjar (4, Ala, Atz,B, Bd, Bg, Bme,D, E, G, Llí, Llo, Nou, Ond, p, ped, po, Rá,
Sag,Tor, Ver, X, Xeb). Segonsel DCW, aquestverb es coneixambel mateixsentit
nomésa Mallorca.Segurament
estractad'un mallorquinisme,teninten compteque és
un mot viu a la Marina Alta i a diversospunts de les comarquesveinesde la Marina
Baixa i de la Safor, deixantal sudla forma espentari al nord espentejar.
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
LEXIC
estibar (Alc, Bg, Mur, or, Par, Sag, Teu). A orba es distingeix entre espitjar una
personai estíbarun objecte.Els substantius
derivatssónesf¡óó i estíbassó.Colomina
(1985: 195-L96;mapanúm. 70) tambélocalitzael verb estíbara les localitatsd'Elx,
SantaPola, Petrer, Onil i Castatla"És interessantde destacaraquestacoincidéncia
geográficai el desplagament
semánticques'hi haproduit, teninten comptequeen llatí
STIPARE significava 'atapeir, amuntonar,apilonar', sentit que encaraconservael
catalágeneral,segoriselD&8.
OIDRE'oLoRAR.Aspirar I'aire pel nasper sentirI'olor d'una cosa.(Mapanúm. 98)
olar (Alc, Bsa,C, Llí, Llo, Mur, Se,X). La formaolar ésunavariantfonéticadel verb
olorar, queper haplologiaha fet desaparéixer
una síl'labaa causade la semblanga
amb
els sonsveins.SegonsRibas(1991:128)i Veny (1999:97), tambéltttn otar a Eivissa.
oldre. 1. (Bb, Cas,D, G, J, Nou, Ond, P, Par, Ped,po, Teu, Ver, Xa, Xeb). Segons
el DCor (s.v. olor) enstrobemdavantd'un verb antic que "en catalásemblahaver
caigut en desús,ja en el S.XVI, amb I'excepciódel parlar de Valénciaen el qual ha
continuatfins avui al costatd'olorar" . En valenciámeridonal,inclosala parla de la
major part de la Marina, no se'n coneixcapaltre queoldre.2. D'igual manera,a tots
els pobles,fins i tot als llocs on hi ha olorar i olar en el sentitprimari, el verb oldre
és conegutamb un altre significatmolt diferent: no puc oldre aquell home'no puc
suportar-lo;no el puc supofar'.
olorar (A, Ala, Atz, B, Bd, Bg, Bme, E, Gall, Or, Po, Rá, Sag,San,Tor). Solució
majoritáriaen catalá,peró quenomésabragaun terg de la Marina Alta.
RBM0LÍ.Floc de cabellsque creixenen direcció cont¡áriadels altres i, per extensió,
qualsevolanomaliadelscabellspel que fa a la sevadistribució.(Mapanúm. 110)
VícentBeltran í Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El narlar de la Marina Alta: eI contacte interdialectal valencianobalear
180
parrús @mau).
refillol. Pren les variantscomarcalssegüents:
refillol: Atz, Bb, Bd, Bl, Bme,Cam,E, Llo, Ond, P, Ped,Po, Ri, San,Ver
refiol: Br, Bv, Fl, Pa
refullol: Bg, Or, Sag,Tor
La soluciófonéticaprópia de la Vall de Gallinerai de la Vall d'Alaguar -que
pressuposauna iodització anterior- és claramentuna recialla de la parla dels
repobladorsmallorquinsdel segleXV[.
remolí (A, B, Cas,G, Llí, Teu, X, Xeb). Denominaciódebasemetafóricaquerelaciona
I'orientacióanómaladelscabellsambla forma circular o espirald'un remolí.
repél (Alc, Nou, Par). Derivat"depé|.
repeló @1,Mur). Formatdamuntrepél ambel sufix diminutiu -ó.
reveixí [rebeffl / [rebiffl / [rebffi @sa, Se). El mot mallorquí reveixí, que pren el
mateix sentit, continua viu als pobles de Benissai Senija, sota diversesvariants
fonétiques,enfrontdelesdenominacions
comarcalsmésgeneralsremolí,repélirepeló.
RENYAR.
Reptaro corregir algu ambrigor o amenaga.(Mapanúm. 101)
funyar (Cas).Amb lesdadesqueensaportenColomina(199L:207) iBeltran (1998:51)
sabemque aquestadenominacióés própia com a mínim d'Altea, I'Alñs, la Vila, la
Nucia i Polop.
marmolar (4, Atz, B, Br, Bv, E, P, Pa). Deformacií de murmurar, patal{ela a
mormolaL quetrobemal diccionarideFabra. El DSan(s.v. marmolar. surryir)jarecull
el mateixvalor que sentimen diversesterresvalencianes.
renyar (Ala, Alc, Bb, Bd, Bg, Bl, Bme,Bsa,C, D, G, J, Llí, Llo, Mur, Nou, Ond, Or,
Par, Ped, Po, Sa, San, Se, Teu, Tor, Ver, X, Xa, Xáb). Aquestaveu és la forma
predominanta la Marina Alta i al cataláoriental. A la comarcaveina de la Marina
Baixaaquestconcepteesconeixperfurryar(vegeumésamunt), bonegar -a la vall de
VícentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
LEXIC
Guadalest,Sella i Relleu- í marmolar a Finestrati també a Relleu. L'Alcoii i el
Comtatoptenmajoritáriamentpel verbbonegar,mentreque I'Alacantí, amb Xixona,
prefereixrenegar.
REPBLÓ.
Porció petitade pell que restaalgadaal costatde I'ungla. (Mapanúm. 114)
padastre (gairebégeneral).
pellastre [pe'r(astre]@b, Bmau,Bme, ond, Ped,Rá, sag, San,Tor) / [pa'Áastre](Br).
Mot format a partir depadastreamb contaminaciódepell. El DCW dónala variant
pellastre com a viva a Felanitx i Esporles, la qual cosa justifica la procedéncia
mallorquinadel mot.
RaNC.AFÓNIz.Privat de l'ús de la veu. (Mapanúm. 112)
afbnic [a'fcnik] / ['fcnik] (gairebégeneral).
engorgat (Llí, X). Possiblemallorquinisme,derivatde gorg. A les Balearsaquestmot
pren diversossentitstraslladats:a Mallorca "aturarel movimento curs d'una cosaper
aglomeraciódels components"(DCW); en eivissenc"engorgat:embogat",segons
Ribas (1991: 73). A la nostracomarcael desplagament
semánticha fet un pas més
respectea I'eivissenc,de maneraquepren el sentitde 'privat de l'ús de la veu'.
escanyat.1. (Ala, Br, C, Cas, D, E, Or, Ped, Po) Ronc, afónic. Derivat de canya.
Paral'lelament,se sent I'expressií tíndre veu de canya, quan hom té la veu molt
esquerdada
. Escarryatcoincideixsemánticament
ambel mallorquí, peró semblaqueestá
forga estésen catalá,la qual cosadescartariala possibititatde trobar-nosdavantun
mallorquinisme.L'accepciómésgeneralen és 'mataruna personao animalprivant-lo
de respirarper compressióde la gola'.2. (G, Llo, P) S'aplicaquanix la veu desigual.
escarranyat(Nou, Teu). Derivatd'escarryatSegonseIDCW, tambéhihaescarrarryat
VícentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
EI parlar de la Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear
182
al Pallarsi pren el mateixsentit.
SERRELL.
Cabellsretallatsque cauenpenjantdamuntdel front. (Mapa núm. 109)
cerquillo @r, Bsa,Se,Teu). Aquestadenominació,quetambésesenta la Safor(Oliva,
Vilallonga i la Font d'en Carrós), deu ser manlleu del castellácerquíllo (dim. de
cerco), que pren sentitsidénticso semblantsa diversospunts del castellá,sobretot
d'Américallatina. Es tracta,per tant, d'un castellanisme
antic.L'escriptorperuáJ. M.
Arguedas (1995: 246) ens n'ofereix una mostra, quan escriu que "tiene los ojos
chiquitosy negros.EI cerquillo le tapala frente ... ". El DMGa (s.v. cerquitt)ja en
dónaconstáncia,
malgratI'especificaciósemántica:'cerquillo:circuloó coronaformada
de cabelloen la cabezade los religiosos:seusabatambiénantesentreseglares'.
clenxa (C). A la localitatde Calp, a I'igual quea la major part de la Marina Baixa s'ha
produitundesplagament
seminticqueafectael mot cleraa 'ratlla quedeixaal descobert
la pell del cap, quanesparteixeno separenels cabellsa dretai a esquerra'de manera
queha acabataplicant-seal 'serrell'.ELDSan(s.v. clenja)li dónaa aquestmot el sentit
pancatalá:'carrera.Señalque dejael pelo quandole partenen la cabeza'.
flequillo (fleco) (B, Bb, D, ond, P, Ped,Ver, Xáb). A la nostracomarcacoexisteixel
castellanisme
tradicionalsi propiesgarsa, parrús,
ftequíllo amb les denominacions
cleraa i rom.ana.
garsa (Llí, X) / garseta(Nou). El DCW defineixgarsetacom a 'floc de cabellsque
baixa dels polsos a la galta'; un significat semblantrecull el DME a I'entradade
Sarceta('pelo de la sien,quecaea la mejilla y allí secortao seformaen trenzas')com
idénticaésla descripciódelDMGa (s.v. garceta):'pelode la sienquecaea la mejilla'.
metxa (Bmau).
parrús(A, Ala, Alc, Bd, Bg, Bme,E, G, Gall, Mur, Or, Par, Po, Rá, Sag,San,Tor).
Derivat de pata, a partir de la metáforao comparacióque s'estableixentre aquella
planta,formadaper sarments,i els flocs de cabellsquepengendamuntdel front. Cal
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
destacarque a nombrosescomarquesvalencianesel parríu fa referénciaa l'órgan
sexualfemení,la qual cosaprovocanombrosesburlesentreaquellsparlantsi els de la
Marina, on pren un sentit sensiblementdiferent.
romana (Cas). Ens trobem davant d'una denominacióque no deu tenir molts anys
d'existéncia,si bé a hores d'ara está forga generalitradaentre tota la població de
Castellsde Senella. És evidentque la influénciade la televisió, i, en concret,de les
pel'lículesde romans,hi ha estatdecisiva.
TossoLó.Colp que et peguesal cap. (Mapanúm. 108)
coto (Ala, Alc, Bd, Bme,Llo, Mur, or, San).1. colp pegatal cap,en general.2. colp
al cap en el llenguatgeinfantil. En aquestdarrer sentita Callosaes diu cocoroto.
cotoló (D). Seguramentes tracta d'un encreuament
entre coto itopoló, que tambéés
freqüententreels deniers.
cupot [ku'pct] (Ped).Deu ser un derivat fonétic de tupot, que sentima Xaló i Llíber,
ambun canvi de ltl a lW,justificableper I'equivalénciaacústicaque s'estableixentre
els dos fonemes,i afavoritper un procésdissimilatoriqueintentaallunyaro separarla
primeraconsonantde la danera.No obstantaixó, no s'hade perdrede vistael valenciá
calbot, caboti cabotada.
taco (G, Nou) / tacada (Nou).
topoló. Aquestmot pren les variantssegüentsa la nostracotnarca:
tupaló:Bg, Bsa,C, Mur, Par, Teu
tapoló: Atz,P, Po, Sag,Tor, Ver, Xa, Xáb
topoló: D
tupot (Llí, X). Derivat de topar [tu'par].
tussot (Cas).Derivat de tossar[nr'sar].
Vicmt Beltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
EI parlar de Ia Marina AIta; el contacte interdialectal valencianobalear
184
TRENC.
TRTNXET.
Tall o esquinga la pell i, per extensió,al cap. (Mapanúm. 107)
merxo ['mertJo](A, Ala, Bd, Bg, Bme,D, G, J, Llo, Mur, Nou, Ond, Par, Ped,Po,
Ri, Sag,San,Tor, Xib, Ver). En mallorquíi menorquímerxa(< fr. mnrche). S'ha
parlat sovint de la presénciad'acabamentsen -o en el nostreléxic referent als defectes
o aspectesfrsics -cego, coho, tnanco, visco, turondo- i generalments'ha atribuit a
la influénciadel castelll. No ho posemen dubte(vegeuSegura[1998: 163-165]).No
obstantaixÓ,moltesvoltesenstrobemambexemplescom el que ara estudiem,en qué
no hi ha un equivalentcastelláacabaten -o,la qual cosaensfa rebutjarla possibilitat
que es tracted'un castellanisme.
Possiblement
enstrobemdavantd'una vocal en certa
mesuraepentéticai de caricter expressiu.És interessantde destacarque, no només
merxo, sinótotesles denominacionsquesentima la Marina aplicadesa aquestconcepte
acabenigual: tríruo, xirlo, cléruo, rryarco/tryaco.
nyarco (E, Llí, X). Segonsel DCW, aquestmot és viu a Mancorambel mateixsentit.
Tambéel coneccom a propi de Tárbena;a Bolulla rryaco.
trinxet (gairebégeneral)/ trenxet @).
xirlo ['tJirlo] (Nou).
vENTALL.Instrument
que serveixper a agitarI'aire. (Mapanúm. 121)
palmito. Aquestaés, sensdubte,la denominaciómésestesaen valenciáper a referir-se
a aquestconcepte.Malgrat tot, ventalles conservaa gran part de la Marina Baixa, i
tambéa I'Alcoiá i el Comtat; a la Marina Alta únicamenta Castellsde Serrellai a
Beniaia.
ventall. 1. (8, Cas)Instrumentqueserveixper a agitarI'aire. 2. (Atz, Gall, P) Ventador
de foc i objectede canyai paper,fet a má, per a ventarles mosques.
VicentBeltrsn i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
4.L.L.L. @) Part del cos i accionsrelacionades(unitatsléxiquesno cartografiades)
abatoll. Sorolls,renou.Segonsel DCor (s.v. batre), "en catalátambéha existit batoll,
i sobreviu localmenten alguns llocs, encaraque no el registrin els diccionaris".
Efectivamentel mot existeix i, de fet, ja apareixdocumentatal DMGa (s.v. abatolt)
i definit com a 'atrabanco:vareoó vareaje:accióny efectode varearlos árboles'. A
més a més, si tenim en compte,d'acord amb el DCW, que a diversospunts del País
Valencii batollar és 'batreels arbresper fer-necaurela fruita, generalmentles nous,
garrofes,ametles,etc.' ambun bastóllarg conegutperbatolln, pot entendre'sfácilment
el sentitque pren abatoll a la nostracomarca.
abrasir-se. Abmsar-se.Verb format damuntbrasa. En un sentit figurat o desplaqat
significa 'patir set'. Estar abrasit és, per tant, un geosindnimperfecte d'estar
assedegat.
aborronar-se.Posar-sela pell de galtina;esgarrifar-sepel fred, I'horror o la por. Creat
metafóricamenta partir del mot borró, tenint en compteque, en els arbres,aquesta
gemmao grum sol ser pilosa, de maneraqueprotegeixuna porció de teixit destinata
originar un brot o una flor. Aquest verb ja apareix documentatal DMGa (s.v.
aborronar): 'temblarcon movimientoagitadoll Aborronarsedefret' .
asarrerar (Xab). Acagar, empaitar; encalqaralgú que fuig corrent amb la intenció
d'atrapar-1o.El sentit que pren aquestverb en el valenciáde Xábia no el recull cap
diccionari, ni tan sols els etimoldgics.Acarrerar apareixdocumentatal DCor (s.v.
carro) i al DCVB com a caah antic, peró pren el sentitde 'dirigir-se cap a un lloc',
'agafarun camí,una
direcció,unahabitud', lesmateixesaccepcions
quehan reproduit
els diccionarisnormatiusactuals.Es tracta, per tant, i a falta de més aportacions
dialectals,d'un localismequeapareixenmigde la denominaciógeneralaca7ar,queés
l'única que es coneixa la restade la comarca.
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
EI parlar de la Marina Alta: el contacte interdíalectal valencíanobalear
l g6
acurgar (Llí, Ped, X) / escurgar@ed).Fer tornar curt. La presénciad'aquestaveu a
la Marina Alta -tenint en compte que en valenciá generalnomésexisteix la forma
acurtar- fa pensaren la influénciade I'emigraciódelsmallorquinsdel segleXVII. De
fet, acurgarí escurgarsónvariantsprópiesd'aquellsparlars,a I'igual quede les zones
situadesal nord de Tortosa,segonsel DCW. Ex.: A partír de hui s'actrga et dia.
(Mapanúm. 105)
adalit [adalít]/ [avalít] (Llí). Extenuat;famolenc.Adalít defam.ElDCW recull aquesr
mot a Eivissaambel sentitde 'consumit,molt amagrit,quejust té la pell i els ossos';
el'DMGa (s.v. adaláf)fa equivaldreel valenciáadalát defam al castelláhambriento,
malgratquedefineixI'adjectiudescontextualitzatcom
a 'desalado,da: el quecorre con
ansiatras de 1oque apetece'.
-paral'lela a I'aragonésafamegáu(Andolz
afambrat. Famolenc.Aquestadenominació
t992: 11)- apareixa la comarcaal costatde la forma generaldesmaiat/ esmaiat.El
DMGa (s.v. alambrrír)testimoniala variantque actualmentpren aquestmot al Poble
Nou i la defineixcom a 'alampado,da: ansiosode algunacosa(. ..) Atambrátdefam
ó sét. Alampado: hambriento ó sediento'. A la Marina Alta se senten quare
possibilitatsfonétiquesdiferents:
afambrat:Teu
anfambrat:Bb, Ond
asfambrat:Atz, Bl, Bg, Br, Ond, Teu, Tor, Ver
alambrat: Noa
agarull (Teu). Gran quantitatde gent. Podriatractar-sed'un derivat d'aldarul/ o més
aina alteraciódel castelli barull(o).
aidar (Ala, Cas, E, Ga11).Arcaismeviu a les valls interiors de la Marina, sovint al
costatd'aiudnr. És igualmentun verb molt usata Onil i a Guardamar(Colomina1985:
190)--en aquestdarrerpobleambcanvid'accentuacíó
(ío aide, tu aides)-, a Tárbena,
VicentBelfron i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
tExtc
a Finestrat(Colomina 1991: 85), a Bolulla i a Callosa,i seguramentdeu tenir una
extensiómajor.
allobir @sa,D, Ped).Renyaro reptaralgú, recriminant-lialgunafalta comesao error.
Format danruntllop. EI DCW recull el mot a Alcoi amb el sentitde 'perseguiramb
insisténcia', mentrequeel DMGa (s.v. allobir) reprodueixI'accepcióquenosaltreshem
recollit, a mésde la de 'fer crits semblantsa udols de llop'"
amotinar (Gall). Parlar malamentd'una personaa una altra. Es tractad'un derivat de
motí. Yegeu embotinar.
animeta. Ninetade I'ull. SegonseIDCW, ésunadenominacióqueesconeixa diversos
puntsdel catah occidental,sobretoten valenciá:Pontde Suert,Massalcoreig,Llucena,
Gandia.
aponnar-se[apon'na(r)se]/ [ampon'na(r)sel.
Baixarel cosdoblegantelsgenollsfins que
estigaa puntdetocarterra. Colomina(1991:95-96)dónala variantambgeminadacom
a prÓpiade Tárbena,la Marina Alta i la Safor. A Alcoi, segonsel mateix autor, i a
Callosa,emponar-se.
arrullar [ru'Áar]. Redolar.Caurede dalt cap a avall, per acció voluntária o no. Les
(ar)rullaoressónpedresmolt grans,la disposicióinclinadai llisa de les qualspermet
esvarar-se.Colomina(1985:295)presentales variantsfonétiquesdel verb rutlar enel
valencii mésmeridiotnl-rular, ruglar, (ar)runglari arrunglonar-, de les qualsno
n'hi ha cap palatalitzada.
arrunsar [arun'sar]/ [anrun'sar].Moure de baix cap amuntun objecteo una persona;
algar (pronunciatper molts valenciansaügar): (ar)runga'tla mñnega'arromanga'tla
miniga', (ar)runga la xiqueta per a qué puga vore el carrer. Segonsel DMGa,
Vicent Beltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de Ia Marina Alta: el contacte interdialectal valencíanobalear
l8B
arrunsar és'encoger: retirar contrayendoel cuerpoy susmiembrosll Arrunsar els
muscles(...) Arrunsarseles dónesles robes". Aquest verb, de carácterexpressiu,
apareixal diccionarifabriá sotala variantgráficaarronsar.
atamborinat (Ver). Atarantat,marejat;que té els sentitstorbatsper la insisténciade
sorolls forts o de sentir parlar a una persona.Format damunttambor, de la mateixa
maneraque hi ha atabalat(< tabal), forma que se senta gairebétota la comarca.
ba. Besadaen el llenguatgeinfantil. Fer un ba. Mot de creacióonomatopeica,que
caracteútzaelsprimersbalbotejosdelsxiquets,formata partir d'unaoclusivai la vocal
lal, quesónels fonemesmésfácilsde reproduirpelsnounats.Aquesta-i la variantma
de I'Empordd(DCVB)- és la millor adaptacióde la reproduccióexactad'un bes, que
correspondriapamdalt pambaix a alló queen diversesllengüesafricanesequivala un
clic bilabial -tOI-.
baix del brag. Aquestaperífrasiadverbials'aplicaa la part inferior de la unió del tronc
amb el brag, és a dir, I'aixella, mot totalment desconeguten aquestestatituds.
Coincideixamb I'eivissencde Yila baix desbrag, que s'oposaa I'híbrid davatlxella,
propi del Camp,segonsVeny (1999:101).
barranxí (C). Enuig gran, disgust,fort desplaer,irritació, especialment
en els xiquets.
Compareuamb el castelláberrinche,procedentdel llatí vERREs'verro, bacó'.
batecul [bate'kul] / [bata'kuI].Colp pegatambel palmellde la má a les anques.Segons
el DCVB, aquestaparaula-amb el mateix significat- pren les variants batecul a
Valénciai a Alacanti baticul a les Illes Balears.
blau (Cas,Gall). Estarblau defam. Famolenc,desmaiat.Capdelsdosgransdiccionaris
etimolÓgicsi dialectalsdel catalá, ni el DCW m el DCor, no recullen aquesta
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
expressió,que és ben viva a gairebétot el migjorn valenciá.La fraseologiaexistenta
partir de I'adjectíublau, que fa referénciaal color de la pell suposaten cadascuna
de
Ies situacionsdescrites,és forga important;noméscal llegir I'obra d'Alcover-Moll:
anar blau'no pofiar capcéntim', quedarblau'quedarple d'estupefacci6'
, deíxarblau
a algu 'produir-li gran sorpresa', fer blau alg(t'donar-liuna gran tupada',etc.
bolera. Colp fort pegatambla má. Aquestvocablecoincideixarú bolei, boleia i bolea,
que el DCW recull a Mallorca, i tambéa Vic, Solsonai Cardona,i que defineix com
a 'cop violentambIa mi'.
borruga [bo'ruya] / [bu'ruya]. Variantfonéticaqueprenel mot bemtgaper assimilació
de la primera vocal a la vocaltdnica.
botijós [boti'd3os] (gairebégeneral)/ [botid'd3os] (Llí, X). euec. personaque es
caracteútzaper parlarambrepeticionsi interrupcionsinvoluntáriesde lesparaulesque
emet. Aquestaacciós'anomenaferbotiges.
bótil (Gall). Home gras.Estarfet un bótil. Malgrat que el DCor (s.v. bot) afirma que
aquestmot "és quasi exclusivamentbalear", se sap, seguintColomina (1986: 674;
1991: 123), que tambéés viu a diversospuntsde la Marina, com araa ta vall de
Gallinerai a Gata-a Polopestarfet un botiló-, i que sovint s'hi aplicaa una ametla
Srossaque es fa servir en un joc infantil, equivalental bóIit, que el DCVB dónacom
a propi de diversosindretsdel Principataplicattambéa un joc d'infants.
brosseta(Bb,D, G, J, Mur, ond, ver, xeb). Buscaqueentradinsde I'ull. A Déniahi
ha qui tambéen diu brosquetao brusqueta.híbrid o encreuament
entrebrossetai
busqueta.
bufanell (D, Xeb). Anus. Aquestmot és un derivat del substantiabufa'ventositatque
VicentBellran i Culvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlqr de la Marina AIta: el contacte interdialectal valencianobalear
190
s'expel'leixsensesoroll'.
bufaneller (D). Personaquevol aparentarel que no és, queté un desigexcessiude ser
notati lloat pelsaltres;vanitós.Formata partir del verb bufar, quepren sovintel sentit
desplagatde 'fer ostentacióde riquesa,de poder, etc.' i que els valencianshan sabut
sintetitzaren la frase feta bufar en caldo gelat. No obstantaixó, el DMGa (s.v.
bufanejar,definit com a 'engreirse,envanecerse')
ensremeta bafanejar, 'jactarseó
vanagloriarse,ponderarindebidamente
las propiasalabanzas'.Igualment, de bufaner,
'jactancioso,sa', enviaal lector a bafaner.
caducada(sempreenpl. ftau'kaes]).Comportament,
generalment
verbal,queestáfora
de raó, a causade I'edat; desvariar. Ex.: Quan mosfem vells, farem ca(d)ucaes.
FormatdamuntI'adjectiucaduc.Tambéhi ha el verb caduquejar.
cagarri [ka'yeri]. Covard.Colomina(1991:132),querecull caguérroa Benimantelli
caguérria Alcoi, tot i comparant-ho
ambles diversesvacil'lacionsqueafectenla vocal
final del mot ferro -ferro / fere / ferri-, consideraque el suftx -erri podria ser
resultatd'una evolució de I'antic occitá -eire / aíre, com ho mostra I'alternanga
beverre / beverri(s) ((occ. beveíre);cagarro / caguerro / caguerri (lcagaire);
fumerri (<fumaíre), etc.
caguetes.Diarrea. Cal destacar,al cosüatd'aquestadenominacióméso menysgeneral,
tot un seguitde derivats,de carácterexpressiu,quees reparteixenl'área d'estudi:
cagatxóla:Bsa, C, Gall
cagandana:Teu
cagandóla:Nou, Teu
cagueróla:D, Or
calat. Carrerao esquingproduit als teixits o géneresde punt, generalmenta les calces.
Vicent Beltran í Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
A lesduesMarinesésla denominaciótradicionalprópia, sovintal costatdepunt: m'ha
fet un calat (o un punt) a In calga.A horesd'ara a molts llocs ja ha desaparegut
o ha
quedatrelegadaa la generacióadulta,mentrequeelsjóvenshanadoptatel mot carrera.
Calat apareixal DCW com a 'cor¡iuntde foratsfets per adorna una roba, a un mur,
etc., formantun dibuix determinat'
calgons@mau, c, Llí, Ped, san, Teu, ver, X). calgotets.Enfront del castellanisme
calgoncillos,tan estésen valenciá,a la Marina Alta encaraes conservavivamentla
denominaciótradicionalcalgons,que en altresllocs té connotacionsantigues.
canella. Part anteriorde la cama. Per aquestmateix concepteel valenciámeridional
coneix duesdenominacions:canella és la forma de la Marina -i té continuit¿tcap al
nord-, mentreque a la regió d'Alcoi-Alacantes fa servir el termeespinella.
cantoria (Gall). Cants. Cantoriadelspardals. Possiblementens trobem davantd'un
mallorquinisme,ja que, segonsel DCW, aquestmot apareixnomés,arnbel mateix
sentit,a I'Empordái a Mallorca.Formatdamuntcantoro manlleudel castellácafiurta.
que el DRAE recull amb sentitsidéntics.
cascar [kaJ'kar].Fer nosa,molestar,i tambéincitar una personaa alguna cosa:no les
caixquesmolt, queestanenfadaes;sí no volsquet'acompanye,no cal queeI caíxques.
cástig (Ped).Curiosamentels pedreguersmantenenla duplicitataccentualen el casde
castic/ cdstig,tal i com ocorreactualment,desdel punt de vista dialectat:el valenciá
mantéla variant antigai etimológicacastici la restadel catalála forma evolucionada
cdstig. A Pedreguerla primera fa la funció de substantiu,mentreque la segona,amb
regressiód'accent,ha restatfossilitzadaen la frase feta donar cdstíg'donar quefer,
destorbar'.
VicentBeltran í Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de la Marina AIta: el contacte interdialectal valencianobalear
192
caturla (Llí). Forma humorísticade 'constipat'. Aquest mot té una certa relació
semánticaambel seuhomónimplural caturles,queel DCW recull a Camprodon,Olot
i Segúriesi defineixcom a 'cabóries,cosesquepreocupen'.
clamar @ed, San). Denunciar:sí funes taronges,et clamaran. El DCW ja recull
aquestaaccepcióa Sanet, de la mateixa manera que deixa entreveure,a partir
d'exemplesde Llull, PereIV, Metge i AusiásMarch, queclamar devia ser un verb
habitualen catali anticambel sentitprácticamentidénticde 'queixar-se,posarclamde
qualcú'.
clotell @ed).Nom aplicata la petitacavitatde I'occipuci. En la parla de Pedreguer,el
bescollcompréntota la part posteriordel coll, a I'igual queen la restadel valenciá;el
clotell es refereix concretamenta I'occipuci. Semblaque aquestdarrer mot té poca
extensióen valenciá;és, peró, forgaconeguten mallorquí(clatell en catalácentral).
conrear. 1. Tenir curad'unapersonaambatencióespecial;mimar. 2. Pron. Recrear-se,
posaresmentenuna cosa:Acabaja lafaena i no et conreestant. Colomina(1991: 159)
ja recull la primera d'aquestesaccepcionsa la comarcaveiha de la Marina Baixa i
recomanala forma conreucom a bon substitutdel castellanisme
cuidado,tan arrelata
les nostresterres.
(A, Ala, Alc, Atz, Bb, D, E, Gall, J,Llí, Nou, Or, par, Se,Teu, Tor, Ver,
cosconelles
X, Xáb; cuscanellesa Cas). Pessigolles.Variant fonéticaprópia de les terres del
migjorn valenciá,que s'oposaa les formes amb -r- (cosquerelles),típiquesdel les
comarquescentrals.Aquestmot, de formacióexpressiva,té com a baseun radicalft-sft, que tambéel trobemen el castelldcosquilla^s.
Tambéhi ha et sinónimpícoretes,
format a partir del motpícor.
crossa(E, G, J, Llí, Llo, Ped, X [tambéa Tárbena];clossaa la resta fclosaa Dénia i
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
clotxa a Callosai Bolullal). Bastó de fusta o metall, amb un travesseren un dels
extrems,el qual serveixper a afermar-sei recolzar-seel queté dificultatper a caminar.
La variantpredominanta la comarca,ambel pasde cr-a cl-ésprópia de granpart del
valenciá,encaraque hi ha poblesde la Marina que conseryenla pronúnciaoriginária
-Tárbena, Gata,JesúsPobre,Llíber, la Llosa, pedreguer,Xaló-. Actualment,en el
parlar de molts poblesestáproduint-seuna substituciód'aquestterme a favor de la
denominaciócastellana
corresponent,
muleta,ques'havist propiciatpel canvide forma
de l'objecteen qüestió.Caldriafer un esforgcol'lectiuper a revitalitzarladenominació
tradicional, tenint en compte que la nostra comarcaés l'únic punt del valenciá
meridionalon es mantéviu aquestmot.
cuitós. lmpacient.S'aplicaespecialment
a unapersonaque,per exemple,sol serpuntual
i li molestael retarddelsaltres,o béqueespreocupadesmesuradament
per la perfecció
dels seus fets. Aquest mot és inseparablede les locucions a corre-cuíta i a
cuitacorrents.Té relaciódirecta,per tant, amb el vetb cuitar,'fer anarde pressa'.
L'homofoniafonéticaambalgunesformesdel verb coureha fet que algunsparlantshi
trobenuna certaconnexió;i aixó justifica I'expressiócallosinaser un cigró (ofresot)
cuítós,aplicata persones.El DCW ensdónaun grapatd'exemplesclássicsd'aquest
mateix adjectiu,extretsde les obresde Llull, Muntaneri AusiásMarch.
defendre. Defensar.SegonseI DCVB "a gran part del cataláoriental i a Mallorca i
Menorca no s'usa aquestverb (defendre),que ha estat substituitpel seu sinónim
defensar".El DCor (s.v. defendre)limita geográficament
encaramés l'ús d'aquest
verb: "no tinc recollida cap dada de l'ús viu de defendreen cap parlar del catalá
occidental(entenguemal nord de Tortosa),ni recordoen forma precisahaver-hosentit
enllocd'alld ni en generalenllocdel Principat(...). En canvisí queen tinc notespreses
en les terreson realmentés viu: a Eivissa(...) i a diversosparatgesvalencians",gus
de fet són la majoria.
déndol (Ped).S'aplicaa la personaque acostumaa estarfora de casai sovint costade
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de Ia Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear
194
localitzar. Segonsel DCVB, déndel és un mot viu a Ciutadellaamb el significat
d"'imbécil, curt d'enteniment";ha anat a ta casaí no t'ha trobat. Quin déndol estds
fet!
desbutzar. l. (Atz, Ped)Destriparo llevar-li lesbutzesa un animal,sobretotalspeixos.
Possiblemallorquinisme.
El mot tambéésviu a Bolullai Callosad'en Sarriá.ElDSan
(s.v. esbutgar)el recull ambel mateixsentiti l'ubica geogrificamenta la Marina.2.
(E) Esganar-sela roba o les espardenyes.
desficaci.Exageració.Cosaditacontralaraó, fora depropósit.Tambédesficacíat,-ada,
que es diu de la personaque sol dir desficac¡s.Generalen valenciá.
desfilagassar.Desferfil a fil un teixit. Prenles variantssegüentsa la comarca:
desfilagassar:Ala, Bsa,Nou, Se
desfilatxar: C
desfigalassar:Bmau,E, Teu
desfigalatxar:C, D, Or, Tor, Ver
esfigalatxar: Atz
A més de desfi,lar,que és la forma més freqüenten catalá,el DCVB recull
desfiIagamaral Maestrati a Castellí, desfilandratxara Valénciai, coincidint amb la
Marina, desfilagassara Mallorca (en concreta Manacor).
(A, Ala, Atz, E, G, Gall, Llí, Or, San, Tor) /
desllapissar-se
[dezr(api'sa(r)se]
(Bsa,c, D, Nou, Se,Teu,ver, xeb). Desempellegar-se;
[dezr(opi'sa(r)se]
llevar-se
dedamuntalgunacosao persona.
destrellat (G). Destrellatat,que té poc de trellat, que actua senseseny. L'adjectiu
destrellntar -{emení destrellatada [á]- pren la variant fonética destrellat {emení
destrellada [á]- a Gataper haplologia:quinn dona mésdestrelld que (he) conegut.
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
LEXIC
desvanit [dezva'nit] (d'embit general)| ldezarqva'nitl (G, Nou). Content, envanit,
enorgullit. Colomina(1991:330) replega,ambel mateix significat, devanita Alcoi i
debellita Benidormi la Vila. La forma desvaníttambées coneixa la Safori part de la
Marina Baixa i ja apareix documentadaal DSan (s.v. desvanít)i al DMGa (s.v.
'desvanecido'i'envanecido,
desvanítidevanít)
ambsentitssemblants:
presumido:que
tiene muchavanidado presunción',respectivament.
doga ['doya]. Acumulacióde carn formantun plec, per excésde greix.
durelló. Durícia o endurimentde la pell, sobretotdel peu. FormatdamuntI'adjecttudar.
Ja trobem documentacióescritad'aquestmot al DSan (s.v. durulld): 'bulto. Burujo.
Burujón'.
embotinar (Ala, D, Or, Ped, Xeb). 1. Parlarmalamentd'algú a una altrapersona.2.
Fer nosa,molestar,incitar algu perqués'inquiete.Tenint en compteque a la mateixa
--com ja ho fa Colomina
cornarcahem localitzatla variantamotinar,podemassegurar
(1991: t72)- que ens trobem davant d'un derivat de motí i queembotinar pot ser
resultatd'una ultracorrección- ) -rnb-, sensedescartarque hi hageninfluit els
verbsembotiri embotinar'posarbotinso botines'.Vegeuamotínar.
embrincar. Inclinar el coscap a un espaibuit o decantar-se
ambla cadiracaparrerede
maneraque aquestas'aguanteamb les potesde darrere.Consideremque I'etimologia
més encertadala proposaColomina (1991: L73-174):segur¿rment
es tracta d'una
alteració de (en)vinclar-se ) emblíncar-se > embrincar-s¿.No oblidem que les
vacil'lacionsde les líquides,generalment
quanvan precedidesd'oclusiveso fricatives,
són forga habitualsa la nostracomarca:fluix / fruíx, bric / blíc, barandat / balandat,
etc.
empiular @sa,Llí, Nou, Se). L. Acoblar, ajuntar,posaren I'ordre que convé,de la
VícenlBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de la Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear
196
maneramésadequada:empiulalescadires,arrima-lesa la taula! 2. Arranjaro apanyar
una cosaque s'ha fet malbé.
encabir-se(8, G, Llí, Or, Ped, Se, X). Entossudir-se,capficar-se;entestar-se
en una
opinió, determinació,etc. Deu tenir molta mésextensió;de fet, tambéés un verb viu
a la MarinaBaixa(Colomina1991:141).
encamanxar-se@1,Br). Eixancar-se,separarles cames.
encaradís[aqkara'óis](Llí, X, Xeb)/ [aqkara'is](A, Ala, Atz,Bsa,E, Gall, Nou, Par,
Ped, San,Se, Teu, Tor, Ver). 1. Capriciós,que s'entestaen una ideaforta o en un
desiginsistent,sovint de caraa una altra persona.El DCW recull aquestmateixmot
a les Balearsi li atribueixel mateixsentit.Segurament
es tractad'un mallorquinisme.
2. (D) Que té mal carácter.
enforfoguit [aqforfu'yit] / [arqforf it]. Sufocant,privat d'airejamento ventilació
per a respirar,per excésde personeso cosesacumulades
necessária
en un espai.
engarxit (G) / engarsit @me, Bsa, C, Llí, Ped, Rá, Sag, San,X). Sensesensibilitat,
engarrotat.La darreravariantrecorda,desdel punt de vistafonétic,la denominacióde
la Vall de Gallineraengarsaf(vegeuengassat),malgratla diferénciamorfológicade
pertányera conjugacions
diferents.Podriatractar-sed'un lúbrid entrela formaengamit
i I'altra.
engarsat (Gall). Adormit, insensibilitzatun membrc: tínc els dits engarsats/ les mans
enSarsaes.
engorritar-se (Ped). Que té'dificultat per a moure's; engorronir: el cordell de la
persíanas'ha engorritatí no Ia puc pujar. Derivat de gorríta'grumoll o regruix que
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
es forma en la pastao en un teixit'.
enllestir. Acabarles faenesque es duenentremans;arreglar,ordenar:ja mo'n podem
anar;ia heutinc tot enllestit Comja assenyala
Colomina(1991: 225-226),ésun mot
molt usata la Marina; aquestautorI'arreplegaa Callosa,Polop, la Nucia, I'Alfhs i la
Vila i hi reprodueixunamostrad'exemplesliteraris, quevan desdelscronisteslocals,
el callosíAdolf Salvái I'altei FrancescMartínez-i tambéla sevanétaCarmelina-,
al sainetistaBalader.Ni el DCor ni el DCW considerenaquestverb com a propi del
valenciá.
entabuixat (Teu). Atabollat, mig marejat;que ha perdut o que ha vist pertorbatsl'ús
delssentitso de I'enteniment.Deu tenir el mateixradical-tab- queel queapareixals
motsatabalati atabollat. Yegeuatamborínat.
entrar-sern. Encollir-sela roba,perdrellargáriai ampladaunapegade tela. Aquestaés
la denominacióhabituala tota la comarca;ara bé, a la Marina Baixa, aquestaforma,
existent a Polop, Callosa d'en Sarriá, Bolulla, Tárbena i la Vall de Guadalest,
comparteixterrenyambel seugeosinónimembeure's,propi de la meitatsud, com ara
la Nucia, I'Alfhs i la Vila, i ques'esténa la zonade I'Alacantí.
enxancamallar-se.Eixancarrar-se.Separaro obrir les cames(o les anques:eix- anca
-r). Sovint es fan distincions semántiquesentre erüancar-seuna persona
tota sola o
enxancanulllar-se
damuntd'un animal.Hi destaquen
les variantssegüents:
erüancamnllnr-se:E, Ped, Se
erwacamallar-se:Bmau
eraecamallar-se;X
enJcancamollar-se:
Ot
acanamallar-se: D
encatxamellar-se:Atz
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de la Marina AIta: el contacte interdialectal valencianobalear
198
esxacamallar-se:
Yer
Segonsel DMGa (s.v. anjancam.allnr),
aquestaveu significa'colocarseencima
de una persona,animal ó cosadescansando
la horcajaduraó posaderassobreella y
echandocadapiernapor su lado'. Bonet(1997:345)testificaen rossellonésla variant
a xacam.allñ,locucióadverbialparal'lelaal francés"d calífourchon"i al catalá"came
ací, camaalld; encamellat". Vegeuerüancar-se.
'obrir lesanques'. Cal veure
enxancar-se[a¡tJaq'ka(r)se].Eixancar-se;
etimológicament
conjuntamentla variant originária etwancar-seamb les altres solucionsfonétiques
arreplegades
a la comarca,comaraa(n)catxamallnr-se,
esxacamallar-se,
encamanxarse i eruancamnllar-se,qlJesemblenresultatd'un encreuament
entre aquellai el mot
catno,encaraquesovintse'nsmostrendesfigurades
per diversesmetátesisi I'afegiment
de sufixosque fan poc transparentel verb resultant.
-vegeu el radicalxof- ide carácterexpressiu,
enxoflar-se.Verb d'origenonomatopeic
comja indicaColomina(1991:352),quefa referénciaal fet deposar-sea un seientde
maneracdmoda,repenjant-hiesquenai bragos.
esbandir (Ped). Colpejar la roba damuntla llosa mentrees llava. Amb aquestsentit,
Pedreguers'apartad'altreslocalitatsde la Marinaon aquestmot fa referénciaa l'acció
de rentar, 'passarper aigua alld que préviaments'havia ensabonat'.Té també el
significatd'escampar,estendre'sles xarradories:sí vols queessdpiaaíxó, dís-Ii-hoa
ell, prompte ho esbandirá,.
esbeltir-se.Endormiscar-se.
El DCW ensinforma queesbeltirsignifica "condormiro
desmaiar,llevar les forces vitals d'una manerasuau". Colomina(1991: 165) recull
desbelitar-se
com "cansar-se,
per algunacosa:m'ha desbelítatesperant-te"
consumir-se
i apuntala possibilitatque es tracted'una alteracióde debílitar-se.
escardalenc(A, Atz, E, Nou, Or, Par, Teu, Ver, Xeb). Alt i prim.
Vicent Beltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
LEXIC
I99
escarotar-se.Espantar-se,sufocar-se:aquestadona no li pots fer cap de broma, de
seguidas'escarota.Es coneix tambéel substantiuescarot,amb el sentit de 'renou,
agitació que provocaun grup de gent'. La denieraMaria Ibars (1962: 159) empra
aquest mot: "vea impossibleavindre's amb ell i sols I'aguantavaperqué temia
l'escarot".
escarragassar-se(Teu). Obrir-sede camesun animal i caureen terra. El burro s'ha
escarragassat.
escarransit(L10. Prim i desnodrit.
escarxofar-se(Atz, P). Asseure'scómodament,
arrepapar-se.
Mot decarácterexpressiu,
dins del qual s'identificala síl'labaonomatopeica
xof, que apareixtambéen el verb
eraoflar-se i escatxuflar.En el casque ara estudiemla forma originária, per tal de ser
més transparent,s'ha vist modificadaper la pressiód'un mot fonéticamentpróxim
-camofa-, de maneraque com a resultatapareixel verb escarxofar-se.
escakuflar. 1. Arrepapar-se,asseure'scómodament.
2. Esclafar.Referita unapersona
quanno té ganade moure's,béper malaltiao bé per trobar-serelaxada.S'aplicatambé
a qualsevolcosaque ha perdut la grandiria normal: treu lesfigues de Ia barxa, que
s' escatxuflaran! A Xábia escatxoflar.
esclafitar (E, Po). Esclatar,esclafir.
esgarrinxat (Bv). Feridalleu produidaper una punxao agulla.
esgullar-se(Teu) / esgular-se(Gatt).Esgolar-se,deixar-seanaravall per un sólllis. Hi
ha tambéel derivat esgullador.
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
EI parlar de Ia Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear
200
esguellar @sa, C). Esgarrar,esquingarun paper; rompre'l o fer-lo a trossosd'una
estirada.Calp i Benissaestrobenal límit nord de la presénciadel verb esguellar-molt
freqüenten valenciámeridionalalacantí- enfrontde la forma esgarrar,queés l'única
queesconeixa la restade la comarca,perÓquetambésesenten aquestsdospoblesen
altres sentits-aplicat a la roba, per exemple-. El DCW recull esguellarcom a forma
própia de Morella.
espernegar [asparne'yar]. Esforqar-se molt per a aconseguiruna cosa: t'has
d'esparnegarmolt sí vols eíxir benparat.
estisar (C). Estirar. Tambéa Altea i a la Vila.
estordit (C). Desconcertat;pertorbatper efected'una notíciaextraordináriao per una
desgrácia,etc. És un equivalentexactedel que a moltes comarquesvalencianes
coneixencom a esquallato desquallal.Tant el DCor com el DCW no recullenel mot
estordírcom a propi del valencii, peró, pel que fa a I'origen, coincideixena afirmar
que es tracta d'un derivat de tord, pel fet que aquestocell és un mica matusseri
atarantat,de maneraque es deixacagarsensemassadificultat. Podriahaverpenetrat
per via del castelláaturdído.
estorinar-se(Gall). Estufar-se-els cabellss'estorinen-. Tambéesdiu aplicata la gent
quanes creacertaconfusióentreella: la genf s'estorina quan va a una reunió, perqué
cadaúvapel d'ell i no s'aclarixen.EI D6/B defineixestorínat,sentita Eivissa,com
a 'estufat,amplea manerad'estorí' i ambun sentitdesplagatcom a 'presumptuósen
el vestir, en el posat;quedemostravanitat', propi tambéd'aquestailla i de Barcelona.
estroncat. Estar endormiscat,sensemassaforces.El DCW proposal'origen d'aquest
mot en la veu llatina *EXTRUNcARE,
que significa'tallar'.
VicentBeltran i Cslvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
tixtc
2ol
faldiró @). Faldellí, falda llarga fins als peus.
farcit [fa'sit] (Xeb). Fastigós.S'aplicaa persones.
fardejat (Llí, Ped, X). Estampat.S'aplicageneralmentals vestits.
ferrabrás (Atz). Queferós.
fetiller [fati'r(er] (Xeb). Presumit,queescomportade maneraarrogant.Malgrat que als
diccionarisesdónapreferénciaa les accepcions
de caricter esotérici defineixenaquesr
'persona
que es dedicaa la fetilleria', el significat que pren a la nostra
mot com a
comarcaestámésprÓxima l'étim llatí xncttI.lA, que equival a 'fingiments'. Altres
sentitsdiferentsquerecull el DCVB del mateixvocablesónel de 'personaquees fica
on no el criden', en barceloní,i el de 'melindrós'en tortosí i valenciá.
fic ['fik] (G, Teu) / lan]'fikl (Ped).Mena de graneto excrescéncia
carnosaque ix a la
pell, principalmentde les mansi de la cara. Segonsel DCYB, el motfic, amb aquest
sentit, nomésapareixa I'Empordi i a les Balears,la qual cosaens fa pensaren la
possibilitatque enstrobemdavantd'un mallorquinisme.
fiicar @sa,C, D, Teu). Fer entrardinsun lloc. A diferénciade la major part del catalá,
aquestverb es troba en desúsa gairebétota la Marina (i tambéa Alcoi, segonsTormo
ja ha desaparegut
de la parlahabitual.S'havist substituit
[1987: 106]),on prñcticament
per verbsde caráctermésexpressiucom araestacarilo clavar. Als poblescostaners,
perÓ,a I'igual que en valenciácentral,el verbficar no noméses conserva,sinó que,
a més del sentit original, es fa servir com a sinónim de posar: am fique / pose la
camisa.En alacantíés tambéun verb viu, peró noméspren el sentit originari i, per
tant, no es confonmai amb el verbposar. (Mapanúm. 103)
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de la Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear
202
figó. Castanyadelscabellsd'una dona,de forma arredonida,que se subjectaal bescoll
o bé damunt, darrere o als costatsdel cap. Format damuntfiga, per la semblanga
formal entre el monyo i aquestfruit.
florí (Atz, Bsa,C, D, se, Teu,Tor, ver). NomhumorísticdeI'anus,decreacióirónica,
que s'ha format a partir delmotflor. Els diccionarisde CarlesRos i Escrigdefineixen
'el ojo del culo' i 'anou
orificio' respectivament.
SegonseIDCVB,hiha
flort coma
floriol a Cullera, amb el mateix sentit, i d'acord amb Colomina(1991: 200) tambéa
Polop i Altea.
fogó (Ala, Ped). Anus. Derivat defoc, amb la mordacitato sarcasmeque caracteritza
aquestléxic. La possiblehomoníniaamb eI motfogó, aplicatal fogar de les cuines,
quedasolucionadaamb la creacióde la veu/oguer per a aquestsegonconcepte.
furgaestores.Qualificatiuque s'aplicaa una personacabuda,obstinadaa realitzarels
seuspropÓsits.A Pedreguer,queesrecordacomunaparaulaantiga,esdonáa conéixer
de nou al L988,quanuna 'Quinti' prenguéaquestnom per a designarel grup.
gatinyar-se (Ond, Or, Sag).Barallar-seo discutir-seduespersones;estarde moffos;
agatinyar.Formatdamuntgaf.
gemecar.Gemegar.Fer gemecso sonsinarticulatsde dolor o pena.
gepelut(Ala, C, Cas,Llí, P, Par,Ped,Teu, Tor, Ver, X, Xeb). Variantformal formada
a partir del mot geperut (del llatí < *cIssERUTU).El DCW ens dóna constáncia
d'aquestavarianta Alcoi.
goll @ed)/ gony (G; tambéa Bolulla i a Tárbena).Tumor quistósquees forma alapart
anteriordel coll. Gangli. La variantoriginiria és goll, tenint en compteI'etimologia,
VícentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
ja que procedeixdel llatí GULEU'del coll', derivatde cute; en gony s'ha produit un
canvi en el moded'articulacióde la consonantfinal, conservantel carácterpalatal.El
DMGa (s.v. gdl/s) recull aquestmot com a sinónimd'angina.
gord (A, C, Cas, G, Gall, Nou). Gras. Forma corrent en valenciámeridional i en
eivissenc(veny 1999:103-108).Hi ha tambéel verb engordir,'engreixar'.
gorredura. Borradura.Erupciócutániaen forma de granets.
gossera.Peresa.En valenciáés molt generalaquestaveu, que s'ha creat a partir de
I'extensióde I'adjectiugos aplicata una personaque destacaper les poquesganesde
treballar.
grenxa (G, Se). Grenya.Porció de cabellsque cauende forma desordenada
a la cara.
Vegeucleraa.
gruixat. Gruixut. El DCw registraaquestaforma com a propia del baleáric.
guaixat. Es diu d'una personacorpulenta,amplad'esquena.
guiato. Gaiato.Bastócorbatper un extrem.La variantde la MarinaAlta coincideixamb
el felanitxeri manacoúguiato.Podriatractar-sebenbé d'un mallorquinisme,teninten
compteque no es dónaen cap lloc mésde la geografiavalenciana.
inflar. Sovint, amb la intencióde caracteritzarels dialectescatalans,s'ha utilitzat la
parella léxica -o mésainafonética- inflar / unflar. La primera correspondria,a graris
trets, al cataláorientali la segonaa I'occidental.Peró, comja assenyala
Veny (1978:
2L9), a causade "l'aleaciódialectalquees va operaren aquestes
terresmeridionals",
on I'origen delsrepobladorseradivers,coexisteixeno esbarregen,depenentdelsllocs,
VícentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de Ia Marina Alta: el contacte interdialectal valencíanobalear
204
totesduesdenominacions,
de la mateixamaneraquehi ln perníl i cuíxot,panís i dacsa,
etc. A la nostracomarca,perÓ,hi ha un predominiabsolutde la variantínflar.
inquietar-se [aqkje'tase](Xáb) / [aqke'ta(r)se]@sa,G, Nou, Ped, Se). Prendre'suna
cosa a mal, enutjar-se.És interessantde destacarque, enfront del castellanisme
enfadnr-se-calentar-se a Crevillent-, assumiti acceptatpels diccionaris, encara
podemtrobar solucionsautóctones
en puntsaillatsde la nostrageografia,que ben bé
podrienservir de modela l'hora de millorar la normativa:a mésde la forma ínquietarse, prÓpiade la zonacompresaentreBenissai Xábia, tenim embromar-s¿a Xixona
-derivat segurament
de broma(:bromera) i interpretatmetafóricament-.
jacinada [d3asi'na](Bv). Bac, patacada.En principi se'nsfa una mica difícil establir
ambseguretatI'etimologiad'aquestvocable,ja queno sesapsi procedeixdejag (vegeu
jogada) o dejdssina.
jogada [d3o'sa] @r). Bac. Derivat de joga,'jaga o lloc on jauen algunsanimals'.
Sorprenentment,
el DCW li atribueixa aquestmot un origencastellá,fent-lo derivar
de choza, amb sonoritzacií de la consonantinicial per influénciade jag. Colomina
(199L:2L5)recull gossadaa Polop, I'Alfás i Altea ambel mateixsentiti ho relaciona
arr:óllagadade Monóveri jassadao jassínadade la Vall d'Albaida. Al DMGad (s.v.
gosada)trobemigualmentel significatde 'batacazoo caída'.
llacada [r(e'ka]. Taca apegalosa.Seguramentes tracta d'un derivat de llac, amb
I'accepcióque dóna el DCW: 'llot, fang apegalós...',própia de tot el domini
lingtiístic. El mateixdiccionarirecull la forma femeninallaca a la Ribagorga,ambun
sentitidéntic.
llebrenc (Xáb). Rude,personasenseformacióacadémica.Formatdamuntllebre.
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
llencar-se(L1í). Empetar-se,emborratxar-se.
Llenca ['r(eqka]:pet, borratxera.
malaveig (Ala, Llí, X; Tárbena,Bolulla). Enrenou,atrafegament,
bullit. Tarnbéhi ha
el verb malaveiar,amb el sentitde 'maldar, trastejar,moure's faenejant,fent el seu
fet'. El DCW recull aquestsubstantiucom a característic
del mallorquí,de la qual cosa
es pot deduir que enstrobemdavantd'un mallorquinisme.
maleit. Rabiós,de mal geni, i, per extensió,roín, queferós:la Maria és maleiteta;
sempreestd batallant en tots. Semblaque es tracta d'un mallorquinisme,tal i com
podemllegir en veny (1978:236):"maleif'rabiós,de mal geni, (...) recollit tarnbéa
la nostra comarca,abraga,a més de Mallorca i Menorca, una área que es redueix
gairebéexclusivamenta la zonade colonitzacióbalear".
malvar-se.Canviarper a mal, llangar-sea perdre.S'aplicaespecialment
al tempso a les
collites. A la MarinaBaixai a Alcoi tambéprenel sentitde 'fer-seroina unapersona,.
Mot no enregistratal DCW.
mamprendre [mom'pendre]/ [mam'pendre].Comengaro posar-sea fer una acció;
variant formal d'emprendreper contaminacióde md. Segonsel DCVB, és un
vulgarismeviu a Eivissa amb el mateix sentit, mentre que a Mallorca equival a
comprendre.A la major part del valenciá -i ja en catalá medieval- trobem
mampendre.
mandoquer (Or). Personaquevol saber-hotot i queesfica en els assumptes
delsaltres.
mánega @g, Bme, D, E, G, J, Llí, Nou, p, ped, po, Teu, Ver, Xib). Variant
etimoldgica (<ueucA) poc estesaen el catah actual. El DCor (s.v. mñ) la
circumscriual valenciácomprésper "l'Alt Maestrati la zonaalcoianai del sud',, área
quepodemampliara moltspoblesde la Marina Alta, la Safori comarquescentralsdel
Vicent Beltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
EI parlar de Ia Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear
206
PaísValenciá:Tárbena,Xábia, Pego,la Valldigna, Alzira, Benetússer
, etc.Mdnega
tambéésla pronúnciaprópiade la majorpart delspoblesinteriorsdel migjorn valenciá
-la Torre de les Maganes,Xixona, Biar, el Pinós- i de Guardamar.A Pedreguerhi
ha el carrerManegueta.Per a saberla distribuciógeográficade les variantsmdnegai
mdnegaa la comarca,vegeuel mapanúm. 29.
marmanya (Ped). Segonsel DCW, nnftnnnyeraés una donaxarradorai que intenta
embrollar, enganyarposantconfusió.A Pedreguers'utilitza el qualificatiudespectiu
marftnnya amb aquestmateixsentit.
mec (Xáb) ['mek]. Bovo, beneitot.A Callosahi ha la variantbéco.
menejar. Moure, remenar.Sovint es pronunciasota la variant dissimiladamerejar.
S'aplicatant a éssersanimatscom a inanimats,ésa dir, espot merejartantunapersona
d'un lloc cap a un altre commerejarel menjar.
meneus[me'news]. Accions amb poc sentit, de poc valor: carasseso gesticulacions,
ximpleries. Colomina (1991: 243-244)recull la variant moneusa Gata i mineusa
diversospuntsde la MarinaBaixai consideraquetotesellesespodenexplicara partir
d'onomatopeies
del 'crit del gat'; méu,méu-méu,o de nomsexpressiusdel gat -occ.
minaud; fr. minauld-, tenint en compteque a aquestanimalse sol atribuir qualitats
com ara monades,gestoso posatsgraciosos,quefingeixendelicadesao afecte.
migrar-se (Ped). Avorrir-se molt, cansar-sed'estar fent durant molt de temps una
mateixa cosaiestemmigrats d'estar sempreací cara a la tele. Etimológicamentaquest
verb deutenir relacióambel mot migranya,queté sentitsrelativamentpróxims,encara
que, tal i com assenyala
el DCor, mígrar-seés 'consumir-sed'enyorangao de tristor'
i deu ser el mateix mot que mígrar (1 emígrar) "per la tristesa causadaper
I'allunyament de les coses acostumadesi de la gent estimada,i per tota mena
d'emigració".
Vicenl Beltran i Colvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
LEXrc
moixoner @g). Personaamantd'estara totsels llocs i indagar-hoi palpar-hotot; també
s'aplica als ocells-moixons- que es caracteritzenpels seusmovimentscontinus,la
qual cosarevelaI'origen del mot.
mollaret (Ped).Efeminat.Personade sexemasculíque s'assemblaa una donaper les
seuesmaneresi accions.Segurament,aquestadenominacióté I'origen en el fet que
l'adjectiu mollar s'aplica ales metlesde corfa delicada,i a partir d'aquí no és estrany
que es fagaextensiua persones.
muntar. El verb muntar,com a sinónimabsolutdepujar, és forgahabitualen valenciá
meridonal,encaraque a la Marina Alta té tendénciaa desaparéixeri ha deixat de ser
habitualgairebéper completen la parla de la majoria de pobles.Ha quedatrelegat
-aixó sí, ambmoltavitalitat- a les valls interiors,concretament
a Castellsde Serrella.
la Vall d'Alcalá i la Vall de Gallinera.
nayarro (Llí, Ped, sag, Se).Denominacióhumorísticade 'constipat'.
nedar (Ala, B, Cas,E, Gall). Variantfonéticaprópiadel cataláorientalquesegurament
apareixa la nostracomarcaper influénciadel mallorquí.La [e] apareixtant en posició
átonacom en posiciótdnica. Igualmenttrobemaneara Elx, segonsSegura(1997: 37
i t43), que deu haver-seformat mitjangantuna dissimilacióa partir de la pronúncia
naar, amb pérdua de la -d- intervocálica.Crevillent, per exemple, per evitar
l'homonímiaambel verb anar errcontextos
com arame'nvaig anar / me'nvaig a naar
fa servir, per al segonsentit,el verb raftuff (rame,rames,ramtt,...), format damunt
rem.
oi. Náusea.Usat sempreen plural: no puc tastar estesculleraes;emfan ois ['cjs]. A
Benidorm,enmigde nombrosostopónimsdespersonalitzats
i estrangeritzats,
encaraes
Vicent Beltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
EI parlar de la Marina AIfq: el contacte interdialectal valencianobalear
208
conservael nom tradicionald'un indret forgaconeguti desenvotupat
urbanísticament
en els darrers anys: el Racó de l'ois, grafiat, segonsla tradició, Racó de l'oix o,
segonsI'Ajuntament,Rincónde Loix. Aquestadenominaciós'explicapel fet que en
aquellazona conflui'enuna gran quantitatde desguassos
que baixavende la Serra
Gelada,segonsm'informa el benidormíi amic FrancescLlorca.
paps. Galteres.Tumor que apareixal coll i a les galtes; inflamacióde la parótide.
Format damunt pap, e I'igual que els seus geosinónimspapots, de Tárbena, i
paperotes,deBolulla,Callosa,Polopi Benimantell.Tambécoincideixetimológicament
amb el castellipaperas.
parpalla. Pestanya.Hi ha hagut a gairebétota 7a comarcauna confusió de termes
respecteal catalágeneral.Mentrequela parpellano té unadenominaciómassadefinida
-sovint s'hi anomeÍatapao tapadorade I'ull-,les pestanyes
esconeixengeneralment
perparpallesi, molt sovint, sobretotentreelsjóvens,pel castellanisme
pdrpado, amb
un significat igualmentdesplagat.Pestanyaés un mot poc habitual,encaraque cada
volta se sentuna mica més.
passa(general)/ passe(Cas).Malaltia molt estesaen un lloc i de tempsdeterminat:/rj
ha passa de gríp. Format com a postverbalde passar. Enfront d'aquestavariant,
predominanta la Marina Alta, a la comarcameridionalveina en trobemd'altres com
arupdssia a Bolulla, la Vall de Guadalest,Relleui Sellai passea Tárbena,Callosai
Polop; a I'Alacantí,constel'lacíó[kostala'sjo].Colomina(1991:261) recull passia
Polop i el.DCVB dónaconstánciad'aquestamateixavarianta Cullera i Mallorca.
patumar (Ped).Xafar el banyat:no entres,queacabedefregar i m'hopatumards.Yeu
no registradaen el DCW. Tambéhi ha el substantiupatumero, 'conjunt de xafades
produidesen una superfíciebanyada'.Possiblement
s'ha de relacionaraquestmot amb
'poaldelabrossa'
I'italiápanume'brutícia,escombraries'
i elsseusderivatspattumíera
i pattumnio'escombriaire'
.
VicentBeltrsn i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
LExtc
209
pelfa ['pelfa] (Ala, D, Llí). Bufa,ventositatsensesoroll.SegonsColomina(1991:264),
aquestaveu, que tambéapareixen I'expressiógateraagarrar una pelfa'agafar una
acalorada,una irritació', deu ser alteraciódel motpléfa, propi de la Vila -a Alcoi
méfla-, i que pren el mateix sentit que a la Marina Alta.
pellerenca(Llí). Personadesvergonyida.
pellorfa [pa'r(crfc] (Xáb).Buscaa I'ull. La variantxabieradeuserun encreuament
entre
l'original pellorfa i el mot palla, encaraque I'alternangae/a ala nostracomarcaés
relativamentfreqüent,donadala inestabilitatfonéticadel vocalismeáton.
picoretes (G, Ped). Pessigolles.Aquestacreació a partir del mot pícor s'esténper
diversospoblesde la Marina (Callosa,Bolulla); segonsDCw, t¿mbéa Gandiai a
Alcoi.
pintó (C). Pinta. Enfront del castellanisme
peine, tan escampatentre molts jóvens
valenciansi, en concret, per la nostra comarca,sovint al costat de batidor, Calp
conservala designaciótradicionalsotala formapintó. D'aquestamanerasuposauna
continuitatgeográficaqueaniriadesdel Penyald'Ifac a la Vila, ambpoc eixamplament
cap a f interior (la Nucia i Polop). La denominaciómésgeneralen catalá,pínta, híté
una extensiómolt reduida,encaraqueés la formapredominanten el parlarde Castells
de Serrella,la Vall d'Alaguar, Xaló i Llíber, a més de Tárbena.En el valenciámés
meridonalpínta 4enominació única a Guardamar- coexisteixambbatidor / batio(r),
possiblement
méshabitual,si bécomengaa sentir-sedemaneraaiilladael castellanisme.
pirri. Aplec de cabells,semblantal figó, peró verticalsi sensearreglar,que les dones
es deixenal cap. Generalen valenciá.
plinyer. Ser dignede llástima;meréixercompassió.La ti María és deptdnyer; tota la
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
EI parlar de la Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear
210
vida marahal El DSan (s.v. planydre.s)dónaconstánciad'aquestverb, que defineix
com a'dolerse'. És interessantde destacarla variant fonéticaque recull aquest
diccionari,la qualrecordalestendéncies
articulatóriesdelsparlarsmeridionalsdel Baix
Vinalopó (vegeuColomina1985: 176-L79).
ple de migdia ['ple 6e miz'6ia] / ['ple 6e mez'6ia].Migdiada.Fer el ple de mígdia.
ple de migjorn (Cas).Migdiada.Fer el ple de migjorn.
plegar @sa,G, Se).Plegarel sol'prendreel sol'.
ponnerada [ponne'ra](Xeb) / [pone'ra](Bsa). Cagueradagran, panderada.Aquestes
duesvariantsderivendelsverbsaponnar-seilo pondre"
porcell (Bsa).Bombollade sangqualladaque es forma a les ungleso als dits a causa
d'un colp rebut.
prunyó (gairebégeneral)/ prinyó (C). Penelló.Inflor de la pell -mans, peusi orellesa causadel fred. Al DSan (s.v. prunyd)ja trobemtestimoniataquestmot, molt estés
en valenciá.
quimera [ki'mera]. Mania, presentiment.Tindrequímera:tínc químeraquealfinal no
víndrdníngú. Colomina(1991:279) rccullaquestmot com a propi tambéde la Marina
Baixa.
rellotge [re'lc¡d5e]. Rellotge.Soluciófonéticaméspróximaa l'étim (< HonolocruM),
ja que presentala -l- sensepalatitzar.
rentar (L1í, X). Llavar en general,netejaramb aiguao ambun altre líquid la roba, el
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
LEXIC
cos, etc. La forma clássicai generalen valenciáactualllavar deguéquedaren desúsen
catali oriental a causade la confusióde aa i ee átones,de maneraque resultavauna
forma homÓnimaamb el verb llevar, que tambédesaparegué
en barcelonía favor de
treurei posteriorments'estengué
per granpart del Principat.Aquestaésunapeculiaritat
lingüísticamésdel parlar mallorquinitzantdels nostrespobles,compartidapels vei'ns
de Tdrbena.A la restade [a comarca,i en granpart del valenciá,rentar pren el sentit
de'repassaro aclarir amb aigual'escuradadesprésde ser ensabonada'.
No obstant
aixÓ,cadadia mésés substituilper repassar(a Callosad'en Sarriáesbandírl'escurí).
(Mapanúm. 104)
rogencós(Teu). Rogenc.
salsós(Bsa).Llarg i empalagós;cosaque es fa pesadaper la durada.És tambéun mot
viu a la Marina Baixa-Callosa i Bolulla- i equivalal valenciámeridionalcaldós.A
Pedreguerhi ha sacsós,variant que deu ser un híbrid efitresacsari salsós.Vegeu
salsut.
salsut (G, xeb). Llary i empalagós;cosaque es fa pesadaper la durada.
setsárries[,sst'sarjes](E) / [,sak'sarjes]
(Ped).Aplicata la roba,quanaquestave gran
i ampla.Colomina(1991:302)recull a la MarinaBaixael geosinónimsetvares,a Alcoi
setbosses,i a la nostracomarcasetjaquesi setbarxes(Llíber).
soberg[so'berk](8, G, X). Gran.Quefa cosesdeseixides.
soll ['sorfl (A, Ala, Gall, Llí, or, Ped).conjunt de cosesescampades
per terra: 'caba
ia de menjar-teel pa; míra quínsoll estdsfent!.Ha restatel substantiu,peró no el verb
del qualderiva, sollar'embrutar',eue,no obstantaixó, ésmolt viu en alacantí(Segura
L996:252), sotala variantsullar.
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
EI parlar de la Marina AIta: el contscte interdiqlectal valencianobalear
212
tabalada (Ped).Mentida.
tatxa. Taca. És h variant predominanta la comarca(únicamenttaca a la Vall de
Gallinera).S'esténper gran paft del valenciámeridional(el castellanisme
maraa és
propi dels poblesde mésal sud i comengaa sentir-sea diverseslocalitatscostaneres
estudiades,com ara Calp, Benissai Dénia). Tatxa és, possiblement,el resultatde
l'encreuamentd'aquestsdos mots, com ja assenyaláVeny (1978: 223): "m'inclino
provisionalmenta creureen un (...) creuamentde tacar ambmanch.ar,verb que (...)
és molt viu a la majoriade localitats,i coexisteixa vegadesamb tacar o ambsullar."
tavella (G, Ped).Amrga o plec quees forma a la roba i, per extensió,a la cara.
topolar [tapo'lar] @). Ensopegaren algunacosade certa altura; que no va arran de
terra. Derivat de topar. Vegeutossoló.
torondo [tu'rondo] (Cas). Bony al cap. Tant eI DCor (s.v. toron) com el DCW
(1 torondo/tolondro),
considerenelmotcomuncastellanisme
sibéel DCW apunta
la possibilitat que siga una recialla mossárab,amb conservaciódel grup -nd- i
('panet,bunyol'), cosaque descarta
mantenimentde la -o, a partir del llatí TURUNDU
Coromines,tenint en comptela pocadocumentació
existenten valenciá(un manuscrit
valenciádel segleXVI i unadita quereplegaSalváde Callosad'en Sarriái/o comarca:
"sobrebony torondo").
trabucar. Inclinar o tombaralgunrecipient;fer caurealgunacosa.
tremoló. Calfred, esgarrifanga.A Calp, a Dénia i a Llíber tambétremolí. Aquesta
denominacióde la Marina s'oposaa la de I'alacantí,que fa servir el terme calfred
(Alacant,SantVicent).
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
treset. Grup format per tres persones.Treseta.
treure. D'acord ambla pronúnciade la vocaltónicad'aquestverb, podem afirmar que
ens trobem davant d'un altre mallorquinismefonétic, ja que el valenciá general,
paral'lelamenta tot el cataláoccidental,presentala forma mésetimológica traure. El
mapanúm. 3 reflecteixquinaés la distribuciód'aquestesduessolucions.
tropotrop. Personadesordenada,
que fa les cosesmalamenti que actuasensereflexió.
A molts llocs es confonamb el substantiutrapatroles,de significatidéntic, i que, de
fet, té el mateix origen. Tots dos són resultatd'una onomatopeiaque imita el parlar
precipitat.Destaquenles variantscomarcalssegüents:
tropotróp: Ped
trapatróp: E
tapalatróp:Llí, Teu, Xáb
trapalatróp: C
Colomina (1991: 322) tambérecull a la Marina Baixa nombrosesvariants
fonétiquesd'aquestaveu, gennanadel menorquítrepalatrep(Moll L979: 47): entre
d'altres, trapalatropa Callosai Altea i tapalatropa Benidorm.
trotxar (Ped).Trotar, caminarde pressa:no pares maí a case,sempreestdstrotxant.
El DCW assenyala
aquestaveu com a própia del mallorquí.
tuacte. Succeit,fet o esdeveniment;
conjuntd'incidéncies.La tramaques'ideaper a dur
avantuna acciódeterminadai les estratégies
que s'hi fan servir. Segonsel DCW,la
forma básica ludutem vindria "del comengamentde la frase Tu atfiem, Domíne,
misererenobís,queescantarepetidament
en I'ofici de matinesde Nadal", i Colomina
(1985b:50) afig que la varianttunctes'ha produit per un encreuament
entretudutem
i acte"No hemd'oblidar queels cultismesi llatinismesestanexposatsa canvisfonétics
diversos,davantla dificultatdepronunciar-los:defet, la variantd'aquestmot quem'és
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
EI parlar de Ia Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear
214
mésfamiliar éstruiécte,queli I'he sentidarepetidament
a ma mare,nascudaa Callosa.
tudar (Llí, X). Fer malbé,llangara perdre;ficar la pota. Mallorquinisme
. El DCVB fa
una síntesiforga interessant
del desplagament
semánticque s'ha produit en aquestmot
fins a arribar als sentits actuals. De fet, el llatí TUTAREsignificava 'protegir,
assegurar';
d'aquí,el llatívulgar'assegurar-lo,
apagar-lo'i després
el sentitd"extingir'
(rossellonéstudar: apagar,extingir ), que va fer que en alguns parlars románics
prenguésel sentitde 'matar' (francéstuer) o de 'fer malbé', com ocorreen mallorquí
i en xaloneri lliberá.
velodillo. Vellut. Castellanisme
procedentdevelludillo-amb dissimilaciódepalatals-,
que alhora deriva de velludo, forma paral'lelaa la catalana.Més tard el castelláva
introduir el mot tercíopelo(< tercío 'tercer' i pelo), que tambése sent, al costat
d'aquell,als nostrespobles.
Yessar[be'sar] (L1í, X). Vessarun líquid. Aquestverb és prácticamentdesconeguten
l'ús colloquial, com a mínim, de les comarquesdel sudvalenciá.A la Marina Alta en
aquestsentites diu eixir-se'n; no obstantaixó, en aquestsdos poblesbessar,amb la
inexplicablepronúnciabetacista,és un mot ben viu i alhoramotiu d'escarniper part
delspoblesveins.
xamar. Beureen excéslíquidsalcohólics.Aquestmot ja apareixdocumentatal DMGa
(s.v.jamarijumar) ambel sentitde'chumar:beber'.De fet, xunnr témoltaextensió
en catalái ximnr apareixen rossellonés@onet 1997:347). Totestres variantss'han
format a partir de la imitació onomatopeica
del soroll que es fa quan es beu. Tant al
centrecom al suddel PaísValenciá,
xamar fa referénciaa I'acció de xuclar o absorbir
el fum del cigar.
xapar @sa,C, Nou, Se,Teu). Aixafar. Aquestésun exemplemésquepassaa engrossir
la llista de verbs que presentenuna arrel onomatopeica,
paral'lel al seu geosinónim
VicentBeltan i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
xafar, propi de la restade la comarca.Xapar. que es diu a la subcomarcacostanera
meridional,coincideixamb gran part del valencii meridional,sobretotdel nord de la
línia Biar-Busot(Colomina1985: 207-208;mapa79), iamb els poblesmarítimsde la
MarinaBaixa(Colomina1991:346).F. MartínezQ, l9L2;17-18), referint-seal seu
poble,diu, ambpoc rigor científic,que"enalgunspunts,en especialValencia,en cérts
nÓmsla p la sustituixenper la/, lo que no ocurrix en Altea, que's marcabé aquella
lletra; v. gr.: xafar; en ma térra pronuncienxapar." Aquestavariant amb oclusivaja
la trobemdocumentada
al DMGa (s.v.japar).
xarrar (Cas,X, Xeb). Parlaren general.SemblaqueI'envellimentde diversosverbsés
infrenablei aixd fa quemoltsjóvensacabensubstituint-losper d'altres semánticament
próxims, peró alhora més marcats.parlar, que, malgrat tot, encaraés la forma
predominant,comengaa veure'sdesplagatpet xarrar, comja ha ocorreguta I'Illa de
Mallorca -a Menorcarallar-. Paral'lelamenttenim estacaren comptede
ficar o eI
mateixficar, que a Benissaés un sinónim exactede posar, com passaen valenciá
central. En altrespuntsdel valenciámeridionalveí sentimmolt sovint entreel jovent
píllnr per agarrar, queja de per si ésun verb forgaexpressiu( ( cast.garra'arpa').
Tot agdensfa veurequinaésla tendénciaactualde la llenguai obri novesperspectives
o línies de ffeball, que els filólegs hauremd'afrontar si volem conéixerde debó el
funcionamentdel catalá.
xicó (Ala, Cas,Llí, X). Xicon, xic jove; sovintnuvi. De la variantsense-n, esperable
en catalá,perÓno massafreqüentper aquestes
latituds,ja en dónaconstánciaeLDMGa
'chicuelo,
(s.v. gicó), aplicatal
la, muchacho,cha: niño de pocosaños'.
xinglot @rácticamentgeneral) / xanglot (Bsa, C). Singlot. Moviment inspiratori
espasmÓdicque es repeteix a intervals més o menys llargs. La vocal tónica sol
pronunciar-se
tancada,si béentrelesgeneracions
jóvensespronunciaoberta,a imitació
seguramentdel sufix r.ugmentatiu-ol.
Vicenl Beltrsn i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de Ia Marinq AIta: el contqcte ínterdialectal valencianobalear
216
xorc [tfcrk]. Estéril, eixorc, que no pot tenir descendéncia.
S'aplica generalmenta
persones.És un mot propi de la nostracomarca,que alhoracoincideixamb les Illes,
com es pot llegir al DCVB a I'entradad'eíxorc: "Actualmentés paraulad'ús quasi
exclusivamentliterari, peró existeixla forma xorc, xorca, ben viva en el llenguatge
parlatde les Balears".
xossa@sa, Se, Teu) ['tJosa].Gresca,rebombori,esvalot.Quinaxossatenenaquelts!
es diu quanun grup de gent riu molt. Aquestaparaulaapareixper primera volta al
DMGa (s.v.psa), granconeixedordel parlarde la nostracomarca(entrealtrespobles
va residir a Senija)i posteriormentla repeteixenel DCW i el DCor. Aquestdarrerés
l'únic que en fa un comentari: "Josa: barrila, gatzara'(MGadea)suposoque es
pronunciatxoEsa,i pot ser resultatd'un encreuament
entreels castellanismes
chanza
í gozo""
xulla (Bsa,G, Ped,Xáb). Cadascundelsossoscorbsqueformenlesparetsde la cavitat
torácica.Costella.La distincióqueesprodueixen valenciá-i tambéa molts puntsde
la Marina- entrecostella(dels humans)i xulla (de porc o de corder), parallela al
castellácostilla i chuleta,quedaanul'ladaen catalenormatiu, i en molts dialectes,a
favor de costella,quepren els dos significats.A diversospuntsde la nostracomarca,
tambéacabaneutralitzant-se,
peró en benefici de xulla. Per tant, podrem sentir no
nomésqlaem'he meniatunaxulla de corder, sinó tambéque ef meugerm.dva tíndre un
accidenti es va trencar tres xulles.
xuplar. Xuclar. Encreuamententre la forma catalanai el castelláchupar, generalen
valenciá.
xupló (Cas).Xumet,pipeta.En llenguatgeinfantilpupo.Hipredominen,peró, diverses
variantsmésacostades
a la forma castellana:
xupó:Bsa
xupito:G
VicentBeltrsn i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
LÉnC
xupe:c
rcupete:a la major part delspobles
4.1.1.2. (a) El món infantil. Elsjocs. Lesfestes(repertoride termescartografiars)
AcaIT. JUaARAL'Acurro AFET. Ioc infantil d'amagar-se.(Mapanúm. 197)
acuit. Ju(g)ar a I'acuít. Aquestadenominaciópren diversesvariantsfonétiquesa la
nostracomarca,duesd'ellesambcanvi d'oclusivesi la tonicitatsobrela lil,la qual
cosapressuposa
una pronúnciacreixentdel diftong:
a I'acut: C, Teu
a l'apit: A
a l'atit: Xirb
conillets(Atz, Bb, Bd, Bg, Bne, D, G, J, Mur, Nou, Ond, p, ped, Rá, Sag,San,Se,
Tor, Xa). Ju(g)ara conillets(a amagarI amagats).El nom deljoc infantil s'ha format
a partir del comengament
de la cangóque I'acompanya:Conilletsa anutgar,/ que la
Ilebravaa cagar/...
conillons(Ala, B, cas, E, Gall, or, Par; tambéa Tárbena,Famorca,Fageca,Tollos i
Benimassot),Juar a coníllons.Mallorquinismeque apareixa la Marina i que Veny
(1976:239) ja recull com a propi de Tárbenai que més tard Colomim (1986: 672)
atribueixa cinc poblesmés.
marranxaconills (Po, Ver).
BUFA.Globusamb quéjuguenels xiquets.(Mapanúm. 204)
bomba (Atz, 81, Bmau,Cas,E, G, Llo, Ond, Or, P, Rá, Sag,Teu, Ver). Mentreque
la major part del catalá,inclosauna ámpliazonadel PaísValencii, ha incorporatel
VícentBeltran í Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
EI parlqr de la Marina AIta: el contacte interdialectal valencianobalear
218
globo-globus ésmésainaunavariantliterária-, fent coincidir el joguet
castellanisme
infantil i I'aeróstat,a molts poblesvalencianss'hancreatdiversesdenominacions,
de
carácterméspopulari expressiu,per a l'objected'entreteniment,que fan referénciaa
la forma o al soroll en casde rebentar-bomba- i al mecanisme
utilitzatper a inflar-lo
-bufa-. Paral'lelamenthi ha L'italii palloncino (<palla'pilota'), el francésballon i
el pornrguésbaldo,ques'oposenenaquellesllengüesal globusaerostátic,conegutcom
apallone aerostatico,ballon aérostatíqueibaláo aerostáticorespectivament,releganthi la forma globo -globe en francés- als cossosesférics,com ara la terra.
bufa (A, Bg, Bmau,Br, E, Xeb). Aquestaésla soluciópreferidapelsvalencians,encara
que per les comarquesmeridionalss'ha estésforgael castellanisme
globo, que també
ésla formapreferidaa la restadel catalá.A la Marinacoexisteixentresdenominacions:
bufa, bombai globo. És interessantde destacarcom, malgratla pressióaclaparadora
del castellá,encaratrobem diversosintentsde creacióde mots per procedimentsi
mecanismes
interns.
globo (Alc, B, Bb, Bd, Bme,Bsa,C, Cam,D, Fl, J, Mur, Nou, Par,Ped,Po, San,Se,
Tor, Xa).
ENGRoNSAR.
Transmetreun movimentde vaivé a un cos suspés.(Mapanúm. 200)
engrunsar. Destaquena la nostra comarca les variants fonétiquessegüents,que
presentengransvacil'lacionsde la síl'labainicial:
engrunsar:Bl, Bsa, C, Pa, Teu, Xáb
esgrunsar:Bv, J, Ond
esgunsar:Ala, Alc, Atz, Bb, Bd, Bg, Bme,Br, E, Llí, Llo, Mur, Or, P, Par,
Ped,Po, Ri, Sag,San,Teu,Ver,X
algunsar:A, B, Mu
esrunsar:G
enrunsar:D, Nou, Xáb
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
esbaldar (Cas). Segonsel DCW, hi ha baldar, amb el mateix significat, a Lleida,
Urgell, Segarra,Gandesai Benilloba, i li atribueix un origen drab, que tindria un
significataproximatde 'fer inútil, invalidar'. No obstantaixó, el DECH (s.v. batdar)
considera,encertadament,
que "la ac. 'columpiar','echarel vuelo (campanas)',propia
sobre todo del dialectooccidental,parece(...) derivadade voLUTARE".Semblaque
(es)baHarha presmolta voladaa les comarquesveinesdel Comtati de I'Alcoiá, peró
no gensa la Marina, on Castellsde Serrellan'és una excepció.
BScoü. Xiquet que ajudaa missai fa altresserveisa I'església.(Mapanúm. 196)
acblit [a'kclik] (Atz, Bv, Cas,P). ELDMGa (s.v. acótít)jatestimoniaaquestmor, que
el DCW localitza al Maestrati a la Plana de Castellóamb el mateix sentit. La
pronúnciaexistenta la nostracomarcaésresultatde I'aplicacióanalógicadel sufix -íc
a la forma origináriaacólit, procedentdel llatí eclesiásticacalythus,que alhora s'ha
pres del grecacolithos,amb el sentitde 'servidor,acompanyador'.
El DCor (s.v.
acólít) ja es fa ressód'aquestavariantfonética: "Avui una altra ultracorreccióha fet
que en diversescomarquesvalencianesi de I'Ebre es pronuncii acótíc per acólít
'escolá"'.
escolá(A, Ala, Alc, B, Bd, Bd, Bme,E, G, Gall, Llí, Llo, Mur, Or, par, Ri, Sag,San,
Tor). Al costatd'acóIíc i segrístan¿f-aquestdarrer amb pocaextensió-,trobem a la
nostra zona d'estudi una tercera denominacióde carácter genuí, escold. L'área
costanera,perd, se n'aparüade la restade la comarcai s'ha fet seuel castellanisme
monaguíllo, que hi pren variants diferents(monessillo,monesillo,moníssillq. No
oblidem que la utilització del mot catah i del barbarismecorresponentcoincideix, a
granstrets, ambla divisió de la diócesieclesiástica
de Valénciai d'Oriola. Diguem-ne
que els poblescatalanoparlants
de la diócesimésmeridionaldel nostrepaís-i Calp hi
pertanyen l'actualitat- fan servir habitualmentaquestcastellanisme
-a I'igual que es
diu curaper retor a les comarquesde mésal suddel domini lingüístic-; la propagacié
del castellanisme
de Calp a Déniaesjustifica, si mésno, per la continuitatgeográfica
Vicenl Beltron í Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de lq Marina AIta: el contacte interdialectal valenéianobalear
220
i les relacionsque presentenaquestspoblesentresi, que, a mésa més, pel fet de ser
costaners,estanmés exposatso tenenuna predisposiciómajor als castellanismes.
A
Eivissa,segonsVeny (1999: 108),hi ha el castellanisme
infantíllo o infantillet.
monessillo(Bb, Nou, ond, Po, Teu, Xáb) / monissillo @ed,ver) / monassillo (D).
Veu adaptadadel castellámonaguillo,que tambées pot sentir així a les ciutatsde la
comarcaméspoblades.A molts llocs la veu escoldha quedatrestringidaa la persona
que generalments'encarregade guardarel templei la sacristia.
sagristanet[seyristanét](Cas:i tambéFamorcai Fageca).
MENAR.Fer rodar la cordaen diversosjocs infantils. (Mapanúm. 203)
benar @sa, P, Teu, Xáb) / embenar (G, J). Es tracta d'una variant fonética de
I'original menar,ambel quals'estableixunaequivalénciaacústicaper la naturalesa
dels
dos sonsoclusius-tml i [b]-, potserinfluida pel mot bena i la relació amb I'acció
d'embenar.
donar @b, Ond, Ri, San,Ver).
manxar (C). Encaraqueel sentitoriginari de manxarés 'fer vent, fornir aire, ambuna
manxa', s'ha produit un desplagament
semántic.En aquestcas s'aplica a diverses
accionssemblantso imitativesdel movimentconstanti repetitiude les mansen una
mateixadirecció, com ara amb el valor o I'accepcióde menar la corda, a Calp, o
d'engrunsara Benifato,Beniardái Confrides,a la vall de Guadalest.
menar (A, Atz, Bd, Bme, D, E, Gall, Po, Sag,Tor, Xa). És interessantde destacarla
conservaciód'aquestverb, tan comúen la llenguaclássica,fossilitzaten el llenguatge
infantil. De fet, el nostremenar no ha perdut el sentit originari de 'guiar, dirigir,
conduir,porüar',valor quealhoras'hamantingutenaltresderivatsactuals,d'ámbitmés
general,com ara remenari menejar.
rodar (Alc, B, Bg, Bmau,Br, Llí, Mur, Nou, Par, Ped,X).
VicentBeltrsn í Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
SAMBORI.
Jocinfantil, en el qualsesaltaa peucoix per unescasellesnumerades,després
d'haver llangatuna tella. (Mapanúm. 198)
cel (Cas).Juar al cel. El DMGa (s.v. samborí)rcmeta céls,malgratque no hi aporta
cap informaciómés. Garcia-Medalli Quiles(1989: 71), que recullenel cel aplicat a
aquestjoc a Vistabelladel Maestrati cet i terra a Almassora,ho relacionenarnb ,'els
valors claramentcelestialsdels étims d'altres llengües:alemanyHólte und Himmel
(nfern i cel); itafie, aquestecuménic,sintétic(It giuocodel Mondo)". vegeu sambori.
ceremí (A, B, Cas).L'explicacióetimológicad'aquestmot queproposenGarcia-Medall
i Quiles (1989: 56) semblauna mica forgada.Aquestsautors,basant-seen eI DCor
(s.v. celemin),considerenceremícom un derivat de I'hispanoárabtam-aní, 'vaso de
barro, cantarillo'. El sentitde I'aplicacióal joc en qüestiótindria relacióambla materia
de I'objecteque es llanga,que pot ser de pedrao de fang. En castellá,no obstant,el
significatdel termeéstotalmentdiferent,ja ques'aplicaa una 'medidade variostipos,
especialmente
de áridos' (DME) . El fet queexistesca cel a diversospuntsaillatsde la
nostrageografiafa pensarquehi hajauna certarelacióetimológica.
sambori. Garciai Quiles(1989: 71) enfan un estudiexhaustiui arribena la conclusió
que aquestés un mot que s'esténdesde la ciutat de Valénciai que té com a origen la
paraulacímbori, que en arquitecturafa referénciaal coscilíndric que serveixde base
a la cúpula d'una catedral. Segonsaquestsestudiososes tracta d"'una mena de
cristianitzaciódel sentitinicieticd'un joc on estavenestructuratsels dospuntsoposars
de la creació:latena i el cel". Curiosament
aquesttermeesdesconeixals extremsnord
i sud del País Valenciá,que no han format mai part de la dióceside Valéncia. per
aquestaraó, la Marina és la comarcamés meridional on es localitza, sovint sota
diversesvariantsfonétiques:
sambori:Bsa,Ond, Ped,Po, Xáb
astambóric:Bme, Mur, Par
astambórit: Bd
rall (G). Com ensinformenGarciai Beltran (1994: 40), ratt podria ser un derivat del
verÜratllar, tenint en compteels tragatsambclarió queesdibuixenen terra, encaraque
Vicent Beltran í Culvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
EI parlar de Ia Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear
222
segur¿Iment
deu fer referénciaa una técnica de pesca, forga conegudaentre els
pescadorsde la comarca,que consisteixa llangarI'art, que tambées coneix per rall,
de maneraque s'hauriaestablituna relació directaentre el llangamentde la tella i
aquestormeigde pesca.
tella (Gall, Sag,Tor). Mitjangantun procésmetonímic,la tella, objecteutilitzat per a
llangara les casellesnumerades,ha acabatper designarel joc.
tello (Atz, C, P, Ri, Teu). Masculinitzaciíde tella.
uneta (E). Sambori.Aquestadenominaciós'ha creat a partir de la semblangaformal
entreel númerou i la forma o distribucióde les casellesal terra. Paral'lelamenthi ha
unet a Monóver.
soTADtoRos.Joc de cartesque consisteixa fer parellesdel mateixnúmero,de manera
que perd qui es quedaamb la sotad'oros, la qual no es pot emparellar.(Mapa núm.
20s)
lrs més de vint denominacions
popularsd'aquestjoc -i tambéde la cafadesbordenqualsevolintentde sistematitzacií.No obstantaixó, assajarem
unapossible
ordenaciódels grups semánticsque englobenles ideesbisiquesque han donatcom a
resultataquestllistat impressionant
d' unitatsléxiques:
- Aquells mots, que, per les connotacions
negativesde la carta,recordenel verbpixar
i sovintvan seguitsd'un sufix pejoratiu:píxarrandina,píxarronga,pixilíndinga i, fins
i tot, pe*ílíndínga, pitxitxonga (compareuamb el callosí i nucier cagona); en aquest
apartatcaldria inclouresarnosa(lsarna);
- els que fan referénciaa determinatsanimals:mariquíta, míxineta, mona, rabosetai,
possiblemerLt,
tremussela(1 mussolo variantde tramussera);
- en un tercer apafiat s'agruparienaquellesveus de carácterexpressiuque tenen una
explicació poc transparent,com ara rnarueca,pertcana, perlinca, períngossa,
ximpírríllína; de fet, moltesd'elles presentenuna certa continuitatfonética,que les
relacionadirectament;
VicentBeltran i Cslvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
LEnc
223
- porrona, ramona i tramusserdconespondriena objecteso persones
connotades
negativament
pels propisparlants.
Seguidament
hi ha el llistat sencerambla ubicaciógeográficaexacta:
mariquita (San).
marueca [maru'eka]/ mariueca [mari'wekal Gl).
mona (Bmau,Bsa,C, D, J, Llo, Nou, ped, Teu, Ver).
pericana (Alc).
peringossa@l).
perixindinga. Pren les variantssegüents:
períxindinga:Sag
píxílíndinga:Tor
penilindínga: Or
pitxilindinga: Bme
perlinca @o).
pitxitxonga (A, B, Br, G, Llí, Ond, X; sovintpetxitxonga).
pixarrandina (Bg).
pixarronga (E).
porrona (Se).
raboseta(Atz).
ramona (Ala).
sarnosa[sar'noza]/ [ser'noza](Cas).
sota d'oros (Bv, Mur, Pa, Xeb).
tramussera (Cam).
tramussela[ilemu'sela] @ar).
ximpirrillina (P).
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
EI parlar de Ia Marina Alta: el contacte interdiqlectal valencianobalear
224
TRAMPA.
EMBULL.Acció enganyosa,
generalment
en el joc. (Mapanúm. 206)
magalanxa(B, Cas).Aquestadenominacióté continuitatgeográficaalacomarcaveina
de la Marina Baixa: m.agalaraaa Tárbenai mangala*a a Bolulla i Callosa.
maganxa(A, Ala, Alc, Atz, Bd, Bg, Bme,D, E, Gall, I,Llí, Llo, Mur, Ond, Or, p,
Par, Ped, Po, Rá, sag, san, ver, X). D'aquestmot deriva el substanthtmaganxero,
-a; no espot juar en tu; eresnnssa twtgarüero. Es coneix tambéa la Safor.
maganya@sa,c, Nou, se, Teu, Xdb). Aquestaveu, paral'lelaal castellá,procedeixde
I'italiá magagna,que pren el mateix significat. Curiosament,si fullegemel DME,
podrem observarque igualmenthi ha mnganciaa Xile (compareuambmagaraa), amb
el sentitde 'engaño,trapacería',i tambémanganilla(compareumangalatxaa Callosa
i Bolulla) com a 'engaño,treta, ardid de guerra,sutilezade manos'.
magatanya(G). Veu que s'ha de relacionarambmngafiya,megaraai magalanxa.De
fet, deuserun híbrid errftemagarryaielsubstantiuamagatall,jaquehom estableixuna
connexió semánticadirecta entre el verb amagar *vna carta, per exemple- i
l'enganyifao el truc.
voLANTi.T0MBARELLA.
Capgirell,tomb queesfa ambel cos, especialment
recolzantel
cap o les mansa terra. (Mapanúm. 199)
camussela[kamu'sela](A, B, Gall, X) / cabussela[kabu'sela]@mau).Formatdamunt
caftutí cap< capbussar-respectivament.
Noméscal recordarI'equivalénciaacústica
ques'estableixentreelsfonemes/m/ i /b/ i queelsfa, en certamesura,intercanviables.
Vegeucurumbela.
curumbela / culumbela (Cas). Curumbela-al costat de les denominacionslocals
cucambelade Tollos i xurumbelade Bolulla- s'esténámpliamentper la comarcadel
Comtat,part de I'Alcoiá i de la MarinaBaixa,i apareixja documentada
al DMGa (s.v.
corumbéla),queremetatwnbacéla.ElDCor (s.v. cucavela)atribueixa aquestmot una
Vicent Beltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
etimologiauna mica forgada:a partir d'un termenáutic,colca-vela, "aplicatal qui ha
bolcatla naui té la ridículaesperanga
de colcaro cavalcardamuntla vela", passanrper
una série de dissimilacions,s'arribaria al mallorquí cucavela-el pas de o a u el
justificaria la procedénciasollericadel terme- i a la forma tortosinaculavela;aquesm
darrera-i corumbelao culambela- seriaunasolució "alteradaper compromísambeI
cat. comú tombarella". Veny (1978: 210), en el seu recull de denominacionsde la
'tombarella' al migiorn
valenciá, classificacorumbelesi corrumbelesal costat de
puntavelesi consideraquetotestres s'hanformat a partir de la "ideade punta,extrem
del cos on es recolzenper donarla volta", la qualcosano s'acabade veureclara.Al
meu parer, s'han d'analitzarconjuntamenttotesles variants,de maneraque sigamés
fácil veure-hila interrelació:la primerapart del suposatcompostsemblaqueté carácter
expressiui, en certa mesura,onomatopeic,curum-, tiltrum-, imitatiu del moviment
circular i rápid, mentre quebela -en [b], i no en [v]- no crec que tinga res a veure
ambvela; podria ser un sufix -el'la, quees repetiriaen el tarbenetcomenselaí en les
variantscomarcalscamussela
i cabussela.la qualcosaensobligariaa considerarla [b]
com a paft del primer element.La variantbela de Callosad'en Sarriái Monóver, per
una banda, i de Bateai Vilalba dels Arcs -a la Terra Alta (Navarro 1996: 238)s'interpreta claramentcom una truncació. La resta de denominacionssemblants
-cucambela, cucavela,culavela- serienfruit de nombrososencreuaments
--amb c¿l
í vela, entred'altres- i de variacionsfonétiquesdiverses.
revolta (G, Nou, Xeb). Formatdamuntvolta.
revoltí (Atz). Derivat de volta, ambun sufix diminutiu.
volantí [bolan'ti](Alc, Bd, Bg, Bme,Cam,D, E, Fl, Llo, Mur, Ond,ped,po, Rá, Sag,
-a I'igual qu¡e
Tor, Xib). Aquestadenominació
revolanfídeJesúsPobre- fa referéncia
als saltsque fa un equilibrista.És una de les denominacions
mésgeneralsen valencii
i, de fet, és I'entrada principal d'aquest concepteal Díccíonari valencíd de la
Generalitat.
VicentBeltron i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
EI parlar de Ia Marina Alta: el contacte interdialectalvalencisnobalear
226
4.L.L.2. b) El món ínfantíL.EIsjocs. Lesfestes(unitatsléxiquesno cartografiades)
afaitador [fajta'or] (San).Maquinetade fer puntaals llapis. Derivat metafbricdel verb
afaitar"
albat. Xiquet mort abansdelscinc o sis anys.Gairebésempreen diminutfu,alba(d)et.
Del llatí albatus(lalbus),ja que, quanmor un xiquet, I'amortallenvestit de blanc i
el posendins d'un taüt del mateixcolor. En alacantímoni*ol (SeguraL996:2t4).
bia @mau)/ bieta (Bg, Mur). Balesamb quéjuguenels xiquets.És ambé un mot viu
a Callosai a Polop(bíeta)i a Bolulla(bia). Com molt bé assenyala
Colomina(1991:
11,8),deu ser un gallicisme recent,importatsegurament
pelspieds-noirs,a partir de
bille'petite boule'. A la Font d'en Carrós,segonsBataller(1986: 96), les vies són
bolesesfériquesd'argila cuita, pedrao vidre ques'utilitzenper a jugar al tec o al gua.
borrante @, Teu, Ver). Gomad'esborrar.
botifarra (Xa). Joc infantil de córrer, en el qual el que para acagaels altresxiquets i
quan n'atrapa un s'agafende la má i tots dos van junts a per un altre, i així
successivament,
de maneraque formenuna cadena,és a dir, una menade botifarra.
Vegeugerri i llavora.
buberot (Xeb)/ bumberot (D). Fantasma.Colomina(1991:128)i Casanova(1992:95)
recullena la comarcaveinade la MarinaBaixai a la Vall d'Albaidarespectivament
les
variants buberota i mumerota.El DCW, a les entradesde bubota i babarota /
buborota,que a mésd'espantall,tambésignifiquenfantasma-precisamentbuborota
apareixcom a forma prdpia de Pego-, apuntacom a étim I'arrel onomatopeicababo bub-, expressadora
del que fa por. Babaroloés I'espantaocells
a l'Alguer (DCW).
VicentBeltrun i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
buturoni (Gall). Personatge
fictici per a fer por als xiquets.Veuparal.lelaal monover
cucaroni i a les variants butoni, buteroni, bequeronii bemberoni,que arreplega
Casanova(1992: 95) coma formesprópiesde la Vall d'Albaida. Navarro(ALTA L996:
mapanúm. 705) tambédónaconstánciade I'existénciade motssemblantsa la comarca
de la Terra Alta, com aru Io Boti i lo pere Botoni.
clarió. Guix de I'escola. Del francéscrayon. Generalen valenciá (a Alcoi, segons
m'informa Colomina,clarion). Noméss'hi conservaguix aplicata la láminaemprada
pels sastresper a marcarla roba. El gal'licismeestudiatpren les variantssegüentsa la
comarca:
claríó: gairebégeneral
clariró: Ala
carió: G
Curiosament,a una únicaforma guíx delsdialectesorientalscorresponentres
solucionsléxiquesdiversesen valenciá,depenentdel sentit:algep(s),clarió i guix.
fetedor (fetedor de llapís a E; fete a Bd). Maquinetade fer punta als llapis. És
interessantla creaciód'aquestsubstantiu,a modede participi de present,a partir del
verbfer. Tambéés propi de Tárbenai Parcent(ColominaL99t: 196), amb un sentit
diferent. Jo el vaig sentir de bocad'una tarbeneraque, davantla meva so{presa,em
digué que "aqueixadona era molt fetedora defetes; li passavacade tuatte! (:cada
tuacte)".
fotja ['fcd3a] (Ala, P). Fugina.Fer fotja. S'aplicasobretotquanhom deixa d'assistir
a escola.Format, per regressió,a partir del verb/zgír (o millor, fogir).
gatita (Ped). Diadema.Adornamentdel cap en forma de cercle, generalmentde plástic
o roba, que es posenles xiques. Tambées diu gatita a Banyeresde Mariola. És un
castellanismeevidentquepodriahaver-seformata partir del personatgeinfantil conegut
com a Gatíta Presumida.
VícentBeltran í Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de Ia Marina AIta: el contacte interdialectal vqlencianobalear
Z2g
gerri l'd$erit] (San)/ gerra (Or) / gerro (C). Joc infantil en el qual un xiquet para i els
altresfugen; quanaquestn'agafaun altre, tots dosjunts van a per un tercer; després
a per un quart i així successivament
fins que en quedanomésvn: gerro ve, gerro va,
la xerínga del papd (Calp). Al Poble Nou és conegutper xerrícolta. PeI que fa a
aquestavariant ensordida,compareutambéamb el tarbeneranar a pugérrit / putxérrit
'anar a peu coix'. Bataller(1986:
56-53)i Colomina(1991:213) recullentambéla
mateixadenominacióa la MarinaBaixai a diversospuntsaillatsdel valenciámeridional
respectivament.
A Ia restade la comarcael joc és conegutper:
cucaratxa;Ped
botifarra: Xa
llnvora: Ala
lleona: G
xerricolla [tJeri'kcÁa]: Nou
cadena:Sag
l'aquít de Ia cadena:P
joquet (Llí, X). Juguet,joguina. La conservació
de l'oclusivasordaen casoscomcapet,
lloqueti nuquetéscaracterística
de diversosparlarsde la Marina-a l'igual queocorre
a Mallorca-. No obstantaixó, a la majoriade pobleson es produeix aquestfenomen,
la formalexicalitzadajoguetpresenta
sempresonoritzaciódela consonant
intervocálica.
L'excepcióla protagonitzenels poblesde Xaló i Llíber, quehan generalitzati han fet
joquet.
extensivaaquestatendénciaal substantfu
jugarrí [d3ua'ri] (Gall). Delitósdejugar, de fer entremaliadures;
xiquetqueestásempre
enjogassat.
jugarrita [dgua'rita] (A). Juganí, enjogassat.
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
llavora (Ala). Joc infantil de córrer. És molt interessantI'estudi que en fa Colomina
(1991: 223-224)sobrela mateixavariantarreplegada
a la Marina Baixa,el qual arriba
a la conclusió,tot seguintla lletra de les cangonetes
que es conservenen el joc i que
ensofereix Bataller(1986: 56-62), quellavora és el nom que rep la porca de llavor,
és a dir la 'truja jove destinadaa la cria'. De fet, en tres poblesde la Safori a Castelló
de la Planaes repeteixla preguntaQuanmataremel porquet?Aixó implicaria, segons
aquestautor, que "qui pagaen eljoc és, doncs,qui s'ha quedatcom a llavor, qui no
ha de morir, i inicia la persecuciódelsporquetsper a matar-los".A Gata el joc és
conegutpet lleona, quedeusersenzillament
unavariantde llavora, ques'ha creatamb
la intencióde fer el mot una mica méstransparent.vegeu gerri.
ma. Aigua, en el llenguatgeinfantil. Podria tractar-sed'una onomatopeiao bé d'un
arabisme,tal i com assenyala
el DCW, que el circumscriual valenciá.Curiosament,
aquestdiccionari,que no plantejauna altra opció etimológicaper a aquestdialecte,a
I'entradadel mallorqní mé, que té el mateix sentit,hi fa constarque pot procedir de
l'árab "o bé (ser) onomatopeia
del mamaro del beurea morro". No hi ha dubteque
totesduesvariants-ma i mé- sónunasolai que,per tant, I'origen d'una ha de ser el
mateix que el de I'altra. Yegeuba.
milotxa. Estel de papero tela que fan volar els xiquets.A la nostracomarcahi ha un
predomini molt clar de la forma milotxa, enfront de catxirulo. que si bé tambés'hi
coneixi s'hi pot sentir,ésmésainala denominacióprópia d'altresparlarsvalencians.
momo ['momo] (Ala, Bg, D, Mur, Nou, Or, par, ped, Rá, Tor, Xa) l(,momul (Llo,
Po, Ver). Fantasma
en llenguatgeinfantil.Tenintencomptel'equivalénciaacústicaque
s'estableixentreels fonemeslbl i lml, podemrelacionardirectamentles formesmomo
i momu amb I'arrel onomatopeica
bob- | bub-, que expressapor, i que semblaque
tambéés habitual en altres llengües,com es despréndel castellábu, queeI DRAE
defineixcom a " voz expresivacon queseasustaa los niñosaludiendoa fantasmao ser
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar dg la Marina Altq: el contacte interdialectal valencianobaleqr
230
imaginario".Vegeububerot/ bumberot.
móra (G). Tella en el joc del rall. Yegeurall.
moro / moro Mussa (D, Nou, Ped; ['mcru] a Bsa). Personatgefictici que fa por als
xiquets.A la vall d'Albaida, segonscasanova(1992,95), moro Mussai Morotí.
padripollo (Ped).Substantiuformatper regressióa partir de I'insultpadrí poUós,amb
un canvid'accent.Formavapart d'unacangoneta
queescantavaalspadrinsen eixir de
I'esglésiadesprésdel bateig,perdha quedatfossilitzati actualmentnomésfa referéncia
a I'acció de tirar els caramels:Padrípolloríc,/ que tíren confits.l Padrípollopobre,/
que tíren garrofes.
paparruana (Nou, Xa). Personatge
fictici per a fer por als xiquets.En asturiá(Ferreiro
i altrest995:369)hihala paparrosolla,'personas
dela mitoloxíaasturiana
col quesey metemieu a los rapacinos'.
paparrulla (Or). Personatge
fictici per a fer por alsxiquets.A I'igual q\e paparruana,
deu haver-seformat damuntel verbpapar 'menjar'.
pinya repinya (Nou, Xeb). Joc del pissi-pissi-ganya.
pissi-pissi-ganya.Joc infantil queesjuga asseguts
en terraformantun rogle i posantels
peus al mig. Es cantauna cangoneta(veg. apéndix)de maneraque el peu al qual li
coincideixla darrerasíl'labase'nva fora. Així successivament
fins queen quedanomés
un, que és el que guanya.Per a entendreI'origen de la primerapart del mot és forga
aclaridora la cita de Ros (L764: 179) que ho relacionaamb pessic: "pecigdnya,
pizperigaña:juego con que se diviertenlos muchachos,diziendociertaspalabras,y
dandoseunospellizcose\ las manos".Davantla diversitatde lletresquepren aquesta
Vicent Beltran í Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
cangóarreu del domini lingüístic, cal interpretarque origináriamentdevia ser un
romanQmolt extensi que cadapobleha anatreduint-loi adaptant-loa la sevarealitat
immediata,sovint conservantestrofesque entre si no tenien cap connexió.Ara bé,
tambépodríemparlarde I'existénciade diversosjocs diferentsinterrelacionats,
ambla
cangócorresponent,la qualcosaexplicaqueel quea unspoblesapareixcom una part
delpissí-píssi-ganya
en d'altres apareixfossilitzaten un joc diferent. Cal fer constar
quealspobleson s'hanperdutelsprimersversoss'hahagutde canviarfins i tot el nom
del joc, tot depenentde les primeresparaulesque es reciten.A Xábia i al PobleNou
-a la nostra comarca- el joc s'anomenapírya repínya; a polop, peu regató; a
I'Alacantí i al Baix Vinalopó, pin-pin-sacarramatíno pin-pin s'ha cagat Martí: a
Banyeres,piu-píu-margariu; a Beniardá,pull-pull, etc. Al DMGa (s.v. saltajudes
pisíganya) apareixdocumentatuna 'especiede juego de muchachos',que deu ser
exactamentel mateix.
pomet (X). Joc de xiquetsi l'objecte:les bales.Elmotpom s'aplicaarreudel domini
lingüística moltespecesesfériqueso redonenques,
de qualsevolmatériasólida-fusta,
metall o vidre, entrealtres-, moltesd'ellescom a elementsornamentals.A Xaló ésun
sinÓnimde la bía o bieta d'altes pobles de la comarca;un bon substitut de la
denominaciómés general, i alhora transparent,boleta, que, no obstant aixó, no
presentatant d'interéslingüístic. I, sensdubte,una bona alternativa
$,cropllanisme
canica, quemalauradament
comengaa sentir-seentremolts xiquetsdelspoblesveins.
poreta (Ped).Personatge
fictici queserveixper a fer por als xiquets:porta't bé o vindrd
la poreta.
postissa.Instrumentdepercussiómolt utilitzatenmúsicapopular,formatper duespeces
de fusta dura en forma de castanya,d'on li vénenles denominacionsmés o menys
generalscastarryolao castanyeta.
Vicenl Beltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de la Marina.Alta: el contacte interdialectal yalencianobalear
232
puga (Ped).Diversosjocs infantilsd'acagari endevinar,que, segonsGarciai Beltran
(1994:158-159),inclouenla cangósegüent:
PugacarregapuQa,/
servirei,/ no n'hi ha
pa,/ í sí quen'hí ha./ Un grapaetde morryo,/unpessíguetal coll,/ marea on vols que
(a)nem?
revetla. 1. Berbena.Festapopularambballs a la plagaquecomengaala boquetade nit
i s'acababen avangadala nit. 2. Vetlada,la part de nit que es passaabansd'anar a
dormir. EI DCW nomésrecullel primer sentitcom a propi del mallorquí,la qual cosa
enssuggereixla possibilitatquees tracted'una reciallad'aquellparlar.
rodina (Gall). Cerclemetál'lic o de fusta amb el qual esjugava fent-lo rodar. Format
damuntroda.
rullana (Ala, Cas). Cercle metál'lic o de fusta amb el qual es jugava fentlo rodar.
Derivat del verb rullar 'redolar'.
saginero[sad3i'nero](Bme, Llo) / [sed3i'nero](Ala, E, I). Personatge
fictici per a fer
por als xiquets.Tambéés coneguta molts llocs per ueletde Ia tos.
sambomba(D, Gall) / sambumba(A, Ala, L1í). Simbomba.
vidriola. Recipienttancat,generalment
de terrissa,ambuna oberturapetitai estretaper
on esfiquenels diners.La formamésantigai originárialladriola ha quedatrestringida
al cataláde Mallorca i d'Eivissa,a I'igual que a Xixona, i sotala variantdissimilada
gi(d)rigola a Callosa.La major part del valenciá,per etimologiapopular,fa servir la
forma vidríola (o vedriola). Es tracta d'un derivat de vídre. Guardiolas'ha vist influrt
pel verb guardar.
ximela ffi'melal (Cas).Manoll d'espígol-en altrescomarques
d'esparto fullam sec-
VicentBeltron í Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
ünc
,tt
encésen formade torxa queespassejava
pelscarrersenels diesnadalencs.
A la Marina
Baixa i a I'Alcoiá xamela/ xemela(ColominaL99l:343-345). A Xixona encarahi ha
costumde roar esaíxamesquanve nadal,mentrequea Elx, segonsBarber-Guardiola
(1996: 109-111),hi ha hagutsempreel costumde cremares atxesdavantel portal de
casala nit de Reis, malgrat que acfualment"l'encesad'atxesés més aiha una cosa
simbÓlica,encaraque ambun procésde revitalització".El DMGa (s.v.jaméln) remet
afumall, que és definit com a 'humajo:1oqueproducemuchohumo al quemarse'.
4.L.2. (a) La casa(repertoride termescartografiats)
DESPERTADon.
Rellotgeproveitd'un aparellquefa sonarunacampanaa I'hora volguda
i serveixper a despertar.(Mapanúm. 120)
despertador(Alc, B, Bb, Bsa,C, Cas,D, Llí, Llo, Mur, Nou, par, po, Se,Teu).
despertino(.Ala, Atz, Bd, Bg, Bl, G, E, J, Or, P, Sag,San,Tor, Ver). Aquestavariant,
d'aparengaestranya per I'acabament,deu tractar-se seguramentd'un híbrid o
encreuamententre el verb despertar,que li dóna transparénciaal mot, i I'adjectiu
castellávespertino,pel fet que el despertadorés un 'rellotge vespertíno',ja que el
posemen marxacapal vesprei funcionadurantla nit. Enstrobemdavantd'una variant
no documentada
enlloc, fora de la Marina. Casanova(L994:80) la recull com a própia
de Pegoi Sanet.Nosaltreshem pogut ampliarl'área a una quinzenade pobles. A la
vall de Gallinera,Alcalá, ondara i Pedreguercoexisteixambdespenador.
MANKALL.VENTAILDE0UINA.Ventall de palmaper a ventar el foc. (Mapa nÚlm.L22)
marguá [marwa'net] (Se) / [mar'wa¡] (Xeb) / [mau'ra] (general).L'accepció més
generald'aquestmot és la de 'ventador de foc'. A la Marina Alta era u¡ maürd
qualsevolobjecteredó fet de palmade llata o d'espart,que, amb duesansetes,podia
VicentBeltran í Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de Ia !,larina AIta: el contaqte interdíalectal valencianobalear
234
servir per a arreplegaralló que s'agranava.Com que han desaparegut
aquestsusos,
actualments'harestringitel mot al primer significat.Es tractad'una formametatitzada
a partir de l'árab *míruah que tambésignifica 'ventadorde foc' . Al DMGa (s.v.
maruanet)apareixen diminutiu i es defineixcom a '(esterilla)pequeñapara aventari
encenderla lumbre'. Ángel Serrano(1936)dónaconst¿ncia
d'aquestmot a Cartagena,
sota la variant margual, prácticamentamb el mateix sentit: "Aventador,soplillo de
cocina para avivar el fuego en las antiguashornillas de carbón y tea, antesde la
aparicióndel 'gas', butanoy propano"i 'especiede esterade espartocon una o dos
asas'.sembla quemargualés tambéun mot propi del Baix segura(oriola).
planet (E, Gall). Denominacióbasadaen la forma quepren I'objecteen qüestió.
planeta (Cas).Yegeuplanet.
ventador [venta'or] (A, B).
ventall (Atz, Bl, Br, P).
4.L.2. O) La casa(unitatsléxiquesno cartografiades)
baldovell [mando'ver(](Bsa).Balda.Pegade fustao de ferro que, girant sobreun eix,
serveixper a fixar unaportao unafinestra.El DMGa (s.v. baldovella)dónaconstincia
de I'equivalentfemení: 'armella: anillo de hierro u otro metal, con una espigapara
clavarleen partesólida,comoaquellaen queentrael cerrojo'.
baldovelló [baldobe'r(o]o [bandobe',(o](Teu) / [bandabe'r(o](Nou, xeb). Balda.
Format damuntbaldovell,quealhoraté com a baseel mot batda.
banc de cinters (pron. sovint [,ba6a'kantes]).Recipientde fusta, de forma allargada
i ambdos forats,on escol'locavenantigamentels cánters.Per a entendrela pronúncia
badacdnterss'ha de partir de la forma primitiva banc de cdnters, el procés de
fossilitzacióde la qualhauriacomportatla pérduadeI'accentdebanci consegüentment
VicentBellrun i Colvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
del grup -DC-, amb la influénciaevidentdel verb badar.
barxa. Producteartesanal,fet de palma,generalmentamb seto vuit rodadesd'algada,
que s'empramolt sovintper al transportde quevuireso ferraments.No coneixemamb
ceftesaI'origen d'aquestmot. El DCor (s.v. barcelta) enproposaun de pre-romá,
considerantla veu arábigabargín com una forma d'importaciórománica.Laparaula
bama és molt característica
del parlar de la Marina Alta, si bé Benissaésja un poble
de transició,on coexisteixenbarxa i cabasset(de recapte),a diferénciade la restade
pobleson barxa tambés'utilitza per a aquestsegonsentit.
barxol. Barxamal feta, lletja i mal cosida.Martínezi Martínez(IfI, L947:267) recull
aquesttermecom a malnomaplicatals habitantsde Benissa:BarjóIs de Benísa,/cara
de coca,/ han regolat a SantaAna/ díns de una bota. Tinc constánciaque a Llíber
s'aplicaals habitantsde Senija.
bequelló. Broc o part de la canterellaen forma de bec o de canóper on és abocatel
líquid. A Xábia aquesttermetambés'aplicaa la part extremad'una dutxa, per on ix
I'aigua, i al maneguetd'una mánega.Les variants fonétiquescomarcalssón les
següents:
bequelló:Bsa,Ped
berquelló:A, Bmau,D, E, Llí, Nou, Or, San,Teu, Xáb
broquelló: Cas
berruga [ba'ruya] (Bmau). Pegade fusta giratória per a travar la porta. Baldelló.
Mallorquinisme,tenint en compteque, segonsel DCYB, berruga pren a Mallorca i
Menorcael mateixsignificatque a la Vall d,Alaguar.
bugada. 1. 'Operacióde netejarla roba posant-laen lleixiu' o 'la roba sotrnesaa la
bugada'.2. Granfaenada.
A moltsllocss'haperdutja el sentitoriginarid'aquestmot,
VicentBellran lColvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de Ia Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear
),76
quedant-se
fossilitzadaenun sentitparal'Iel,perósecundaú:quínabugátens!A lestres
encarano vords 'cabat'. Aquestterme,generalen gairebétot el catalá-i paral.lela
I'itaüe bucato-, s'oposaa un altre d'arcaic, ruscá / roscá, que s'esténper les
comarquesde més al sud. L'encovenadaés el conjuntde roba que es posadins dels
cossisper treureel lleixiu (Gata,Xábia).
calaix. Mostrador,taulell. El sentitoriginarid'aquestmot, queencaraté vitalitat en gran
part del catalá,'caixó corredísd'un moble', es desconeixa la MarinaAlta. Ací, per
extensió,s'aplicaa tot el taulell, que, segurament,incloiaun calaix, encaraque avui
en dia no és condiciónecessária.Aquestaaccepciótambéés viva a la Marina Baixa,
segonsColomina(1991:134).
canterella[kante'reÁa]/ [kan'ffer(a](G, Se,Xáb). Veixell de fangdestinata refrescar-hi
I'aigua,ambuna ansaa la part superiori un broc, per on ix el líquid. A molts pobles,
hom distingeixla botija ila canterella:la primeraambuna ansadalt i la segonaamb
dues,una a cadacostat.
coixinera. Espéciede bossao saquetde tela destinata dur-hi el recapteo menjar.
degotar (Gall). Gotejar.Caureun líquid gotaa gota:I'aixeta degota.
degotejar (Tor, Ver). Degotar;cauregotes.
desmarxar-se(Sag).Desbaratar-se
o fer-semalbéqualsevolaparell,comarael rellotge,
el teléfon, el televisor,etc. El DCW tambérecull desmarxar,amb el sentit de 'fer
malbé,espatllar'a Massalcoreig,
Margalefi Rojalsi hi reprodueixexemplespresosdel
Tirant i d'Eiximenis,en aquestdarrercasambla ideade 'desorgarútzar,
desordenar'.
El,DMGa (s.v. desmarjar)defineixaquestverb com a 'destruir, despedazar
ó hacer
trizasuna cosa'.
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
LEXIC
237
eixida. Pa¡t de la teuladaque se n'ix capa fora del mur que la sosté.volada.
eixumorar. Perdreuna cosapart del líquid que conté,generalmentla roba; eixugar-se
'llevar la humitat'.
parcialment. Del llatí BxHUMoRARE
A més de la variant
etimológica,a la comarcase sent la forma dissimilada(eí)xamorar.La distribució
geográficaés la següent:
eixumorar[aJ]-: Xáb
eixamorar[ajj]-: E, Gall
xamorar[]-: D, Ver
El DCW recull aquestmot, amb sentitsidénticso semblants,a les Balears,a
I'Empordá,al Penedés,
a Tortosai al Maestrat.
emparampat.Adjectiu que s'utilitza sobretoten femeníi queequivala I'adverbide bat
a bat: la porta estdemparampá.Sensdubte,té I'origen en el castelládepar enpar,
amb caigudade la -r final, queen quedar-sefossilitzada,i perdre'sla consciénciade
la seuaprocedéncia,s'ha convertiten adjectiui s'ha relacionatambel suftx-ada.
escombrador(Pa). Escombradel forn. Vegeuescombrall.
escombrall@sa,G, Nou, Teu). Escombradel forn. Tradicionalmentel valenciáha fet
distinció entre la granera, destinadaals usos doméstics,il'escombra del forn, a
diferéncia del catalá cenffal que des de Barcelonaha est¿suna única denominació
(escombra)per a tot. A la Marina Alta, segueixben viva aquestadistinció,encaraque
amb la particularitatmorfológicad'afegir-hi un sufix -al/, que indica 'instrument'
(compareuan$ fregall í ventall), de maneraque el mot resultant és escombrail. El
DCW considerageneralaquestdarrer mot a tot el domini lingüístic. La,mevaprópia
experiénciaem diu que als poblesmeridionalsveinspredominala forma sensesufix.
estora. Objecteteixit de llata de palma, esparto qualsevolaltre material, destinata
Vicent Beltran í Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de la Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear
238
cobrir una superf,Ície.S'esteniendins les casesper a evitar que, quan els animals
entrassen
fins al corral, s'esvarassen.L'estorí
ésdedimensionsmésreduidesi pot tenir
diversesformes.S'emprageneralment
per a posarels peus,bé en una cambrao bé a
I'entradade la casaquanplou, per a eixugar-los.
florimer [florimé] (Ped).Humitat que sumaper les parers.
fornal (Ala, Bsa, Llí, Se,X, Xeb). nasc. Llar, fogar.
fornala (Nou). Llar, fornal.
forroll (Bsa). Forrellat. La denominacióbenisseraes coneix tambéa diversospunts
aillats del catalánord-occidental.No és gensfreqüenten valenciá,ni en concreta la
nostracomarca,on predominala formaforrellat (< ferrollat). La variantforrolt és
fruit d'una assimilacióa la vocal tónicaa partir deferrolt. Alhoraferro//, influit pel
motferro, ve d'un anteriorverroll, queés la forma méspróxima al llatí vERUcuLUM
documentada
en catalá.
frontera. Fagana.Paramentexteriord'un edifici, generalment
el principal. Actualment
la denominaciótradicional comengaa veure's substituidapel castellanisme
fatxd,
sobretotals poblescostanersi entreel jovent.
gaveta.Ferrada.Recipientde llandao plástic,de formacilíndricao lleugeramentcónica
invertida,per a tenir-hi aiguao roba.
maceta. Mi de morter. Objectecilíndric en forma de piló que serveixper a triturar
substñnciesfragmentadesde maneraque quedenpolvoritzadeso reduidesa pasta.
Macetaés la denominaciópropiadel parlarde la Marina Alta. Més al sudcontinuaper
la Vall de Guadalest,Tirbena, Polopi la Nucia, ambdiversesintermiténciescom ara
VicentBeltran i Culvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
t4xtc
239
pícamda Altea i a Callosaiboix a Bolulla, queanticipala formamésestesaen valenciá
meridionalalacantí.
matalaf (gairebégeneral)/ matalap (A, B, Gall) La áreacompresaentre la Safor i la
Marina Baixa, és, segurament,la zonamés compactadel PaísValencii que mantéla
-/en posició final senseevolucionar-laa
? com fa el valenciágeneral(matalap).A
la nostracomarcaa la vall de Gallinerai a la vall d'Alcalá.Jaho diu el DCor: "segons
J.G.M. es diu així ('matalap')a quasitot el País, tret d'una zona que, des de la
comarcade Gandia,s'esténa tota la vall de Pegoi idhuc capa la Marina". Tambées
diu matalafa Crevillent i SantaPola @aix Vinalopó).
orseta. Recipientmenut,en forma de gerra, que serveixper a guardar-hialiments.
palmó (gairebégeneral)/ posmó(Ped).Brutíciaque es forma a les portesde tocar-les
reiteradament
al mateixlloc. Derivatdiminutiudepalmn. L'accepciód'aquestmot més
prÓximaa la que es registraa la Marina és la que recull el DCW com a própia del
valenciái queequivala 'porció de matériaenganxadissa
adheridaa la roba o a un altre
objecte'.
pern ['pern] (Teu) / pernet (Nou, Pa). 1. Picaporta.pegade ferro, penjadaa una porta,
que serveixper a trucar. 2.(Ped)En diminutiu -pernet- s'aplicaa la varetao ferret
vertical que es fica en terra (o a la part de dalt) i que serveix per a assegurarel
tancamentd'una porüa,en casque aquestasigadoble.
pinta (Rá, San).Barra de fustaque serveixper a separarduesfulles d'una porta.Estd
enpínta en ample(la Rectoriai la vall d'Ebo): estdde bat a bat.
pixorro (Llí) I piürorro (D), Bequelló. És un derivat del verb pixar -pel fet que
precisamentés pel broc per on b: I'aigua- ambun sufix despectiu-orro.
Vicent Beltrsn i Colvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de la Marina Alta: el conlqcte interdialectal valencianobalear
240
platera (C, Nou). Llibrella, veixell -actualment de plástic- de gran diemetrei poca
profunditat que serveixper a rentar la verdurao pos¿r-hifruita o qualsevolaltra cosa.
La denominaciópredominanta la restade la comarcaéssafa, veuparal'lelaal castellá
zafa, qrrc,segonsel DME, ésun geosinónimqueapareixen elsparlarsmeridionalsde
Múrcia, Albacetei Granada,equivalenta la forma més generalen aquellallengua,
jofaína.
postic. Portellao porta falsa,o tambéla que esti inseridaen un altra mésgran.
retxa (G, Mur, Llí, X). Reixa.Si bé la pronúnciagaterai murleras'explicapels hábits
fonéticspropis (Ul > [tJ]), no és tan fhcil d'esbrinarI'origen de la variant de Xaló i
Llíber. No obstantaixó, hi trobemparal'lelismesen altrespuntsaillats del catalá.El
DCW recull retxa per reíxa a St. Feliu de G., Pineda,Vendrell, Campde Tarragona
i Eivissai li atribueixun étim insegur,com ho és-segons ell- el de reíxa i rattta. El
DCor (s.v. reíxa)considera,com a etimologiapossible,i desprésde relacionarel mot
amb el cast. reja, el port. reixa, I'occ. reja i I'it. ant. reggia, regge, 'porta de
I'església',la possibilitatqueprocedesca
"delb. ll. ponre nEGIA'portaenreixada'(...)
-x-), incompatible
perdles formeshispániques
presenten
pertotunasorda(generalment
amb aquellaetimologia,i degudaprobablementa la fusió del b. ll. Rpcn amb el mot
arábicrtía, aplicata moltsobjectesen formadebarroto barreta".Més avant,el mateix
autor conclouquela pronúnciaafricada,queés la que ara ensinteressa,és resultatde
l"'entreteiximent entre els dos mots", és a dir, entre la forma árab -amb fricativa
sorda- i la que apareixen occiti i en italiá antic -amb africadasonora.La variant de
la Marina és inseparable
dels mots baleáricsretxa'ratlla, línia', retxat'enreixat' i
retxíllera 'clevill, escletxa',que també recull el DCor. Sorprenenünent,
el mateix
diccionari,a diferénciadelsresultatsde lesnostresenquestes,
esmentala "Casade les
réííesa Xaló (penyesamunt)",cosaques'oposatotalmenta lestendéncies
articulatóries
d'aquestpoble,quemai no anteposa
la semivocalí davantde la palatatfricativa sorda.
sabonera(Atz, San,Ver). Bromeradel sabó.
Vicent Beltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
sutja. Sutge.Substáncianegraque s'acumulaa les xímenereso conductesde fum, a
causad'unacombustióincompletade les matériesorgániques
. Foltí i estalzí(m)sónels
sinónimsmésconegutsen valenciá.
tenoreta (Bsa).Escalforlleugeraprocedentdel foc o dequalsevolobjecteo recipientque
emetacalor. Colomina(1991:315-316)cita aquestmot de I'obra de la denieraMaria
Ibars (Sef; 80: 191) i el recull com a.viu a la Marina Baixa. Deu tenir molta més
extensió,com esdespréndela consultadelDCW, queconsidetatenor, ambI'accepció
de 'calor o ardorténue,d'un foc moderat',com a propi del valenciá.
vidri (J, Llo, Ped).Vidre. Localismeviu aplicatal vidre. Semblaprocedirdirectament
del llatí VITREU,solució etimológicaparal'lelaa la generalvidre, encaraque no hi
podemdescartarun comportament
fonétic idéntical delsparlarsxipelles.
ximenera. Xemeneia,fumeral.El mot pren les variantssegüentsa la Marina Alta:
xímenera:Bb, Bme,C, D, Llo, Nou, Or, ped, po, Rá, Tor, Ver
tximenera:G. Mur
xumenera:Alra,
Alc, Atz, Bd, par, Sag
aíxímenera:Cas
aíxumenera:
A, Ala, B, E, Pa
4.L.3. (a) L'alimentació(repertoride termescartografiats)
cUIXoT.PERNIL.
Cuixa del porc salada.(Mapanúm. 124)
cuixot (A, Ala, Atz,B, Bg, cas, E, Gall). com a geosinónim
deperní1,semblaqueés
un mot propi del PaísValencii i de les Balears.Al migiorn valenciácuíxotabragales
comarquesmuntanyenques
del Comtat,part de I'Alcoiá -amb Alcoi i Banyeres- i les
VicentBeltran i Colvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de la Marina 4lta: el contacte interdialectal valencianobalear
242
valls interiorsde la Marina, el límit meridionaldel qual es troba a Polop i la Vall de
Guadalest.Raraments'aplica al pernil dolg (cast.jamón de york), que pren la
denominaciócastellana;noméses mantéviva la distinció entrecuíxot (salat)i cuixot
cuit a Callosad'en Sarrii.
pernil @d, Bme,G, Llí, Nou, Ond, Or, P, Par, Ped,Po, Rá, Sag,Teu, Ver, X).
ENTRECUIX.
BESANOA.
Part del cos del pollastreon s'uneixenles duescuixes. (Mapa
núm. 136)
besanca[be'zarlka](A, B, Bb, Bd, Bmau,Bme,Br, Bsa,Bv, D, Llí, Mur, Nou, Ond,
Or, P, Pa,Ped,Po, Sag,San,Se,Teu, X, Xeb) / [be'ar1ka]
(Bl). Podriaserun derivat
del substanthtanca amb el prefix bes-, qureprendriael mateix sentit que en el mot
bescoll,encaraquehi ha la possibilitat,al meuparerpocprobable,quesiga "un genitiu
'anquesd'ocell"', com suggereixeI DCor (s.v.
ambaféresi(e)vIsHANKAS
anca).El
DMGa (s.v. besanca)defineix el mot com a 'posaderas:la partemásprominentede
cadanalga'.
bescuixa (Fl). Creat a partir de cuixa amb I'afegiment del prefix bes-, rcpetit en
besanca.Es tracta,de fet, d'una solucióintermédia,de compromís,entreles formes
entrecuixai besanca.
entrada de la cuixa [en'tfa(ete)6e la 'ku'tJe] (G).
entrecuixa (Alc, C, Cam, Cas,Par).
recuixa (Bg, E).
BSCLAFITÓ.
FLARET.
Gra de dacsaque,en torrar-se,no esclatai no formaroseta.(Mapa
núm. 126)
esclafitó(A, Atz, B, Bg, Gall, Mur, or). Mot formatdamuntel verb esclafitar,derivat
VicentBeltran í Cslvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
d'esclafir,amb el sufix diminutiu-ó. s'aprica,com tambérecull el DMGa (s.v.
esclafitons)a alló queen castelli s'anomenen'tostones'.No obstantaixó, a la població
saforencade Vilallonga, la denominacióde les rosetesés precisamentesclafites.
Paratlelament,el DMGa (s.v. esclafitó)defineix el singular d'esclafitottscom una
'especiedetostón
demaizquerevientaá la lumbre,formandounafiguraparecidaá una
rosa o flor', es á dir, una crispeta.Aquestacontradiccióaparentdeu ser més aina la
constataciód'un mot polisémic,tot i que les diferénciesde significatsón mínimes.
fraret [fla'ret] (Ala, Bb, D, Bme, E, ond, p, Rá, Sag,san, ver). Forma creadaper
associaciód'ideesa partir de mongeta,d'acordambla relacióseminticaevidententre
els gransde dacsaqueesclateni els queno ho fan. Els primerssónmong¿si els segons
flarets.
ESPBNCAT.
ESGARRAT.
Torrat de pebrera,albergíniai tomaca.(Mapanúm. 134)
atabollat [tabo'r(at](Atz, G, Ver). Amb un valor metafóricdesplagat,el verb atabollar
hapassatde significar'torbato marejat'a aplicar-sea un menjarqueestorra lentament
i durantmolta estonaal foc.
esgarrat (C, D, Teu, Xáb). Tantaquestadenominaciócom espencatfan referénciaa la
manerade tallar els ingredients.
espencat(4, Ala, B, Bg, Bme, Cas,D, E, Gall, J, Llo, Mur, Nou, Or, par, po, Rá,
Ver).
mullador torrat @sa,Llí, X).
torrat (Alc, Atz, Bb, Bd, Bme, G, J, Sag,San,Se,Ond, ped, Ver, Xa).
FnnGIT.Menjarfregit compostper bocinsdepebrera,albergíniai tomacamesclades
amb
un tros de sangatxoo espíneta.(Mapanúm. 135)
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de la Marina Alta: el contacte interdialectal valenciqnobalear
244
fregit (A, B, Atz, Bd, Bg, Cam,Cas,Fl, Gall, Mur, Par).
fregitório (Or, Sag).No és massaestranyen valencii meridionalI'aparició d'aquest
sufix aplicat a diversosplats de cuina -compareu antb mullatori i amb I'alacantí
bullítori perbullít-; el quesorprénunamicaésel final castellanitzant
en -o, quetambé
'fregit' i mullado 'espencat'.
trobemen els termestarbeners"¡?egído
fritanga (Bmau,C, Nou) / fritaina (Or). És el mateixplat que elfregitórío. El sufix
-aína és tambéuna mica desconcertant,
peró deu anarrelacionatdirectamentamb el
frml defritanga. El DCW recullfrítango 'banejadesordenada'
a Mallorcai considera
aquestsufix com a foraster-suposem queper la vocal final-.
mullador (Alc, Bb, Bd, Bsa,E, G, Llí, Llo, Ond,San,Se,Ver). Formatdamuntel verb
mullar.
mullatori (P). Vegeufregitórío pel que fa a la presénciadel sufix -tori aplicat a un
menjar.SegonselDCW, tambéhihamullatorí aCastelló.Casanova
(1994:82)anota
mullatório, sentita Pegoo a Sanet,ambel valor de 'salsaon es pot mullar el sucamb
pa'. Deu ser el mateix significati aixó fa suposarque les duespronúncies-en -¿ i
sense- coexisteixendins del poble.
pebreretes(Ped). Denominaciómetonímicacreadaa partir del mot pebrera, com a
ingredientbásici necessarid'aquestplat culinari.
pepetono(Bme).Més queun composta partir de dosnomspropis castellans,sensecap
relació semánticaentreels dospossibleselements-Pepe i Tono-, semblamés aina
un derivat de pebre (pepe),relacionatpossiblementamb I'andalúspipírrana, que el
DME defineix com a "ensaladillahechacon pepino y tomate principalmente,y
preparadade una maneraespecial".Caldriaesbrinarsi estácondimentada
ambpebre;
de fet, el DECH (s.v. pipíripao) suggereixque aquestaveu andalusasigaun derivat
semicult"xpíperana,delllatípiper 'pimienta"'i afig que "tambiénsepodríapensarque
pípiripao fircsepíper etpavo'pavo con pimienta',pero el ordende los vocablossería
algo extraño".
tomacat [toma'kat] (D, J, Po, Rá, Tor, Xa, Xeb) / [antoma'kat](Teu). A I'igual que
enpebreretes,enaquestcasha estatla tomacaI'ingredientqueha acabatdonant-linom
VicentBeltrsn i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
al plat, mitjangantel mateix procésmetonímic,basaten una relació de continenta
contingut.
LIARDONS.
Greixó de porc fregit; pelletessoltesquequedenquanes frig el sagí.(Mapa
núm. 139)
xinxorro (D). Mot d'origen onomatopeiccom tots els altresgeosinónimsrecollits a la
comarcaacíritxofa, xíritxofla, xorríta, xorrutaixitxarró-
que reprodueixel radical
xiru- (o xitx-, xon-, xof-, depenent
del cas),expressiudel soroll del fregit.
xiritxofa ffiri'tJcflal (Bsa,Se)/ xiritxofla ffiri'tJcfal (c). compareuambel motxofa,
aplicata les rosetesde dacsa,quereprodueixla mateixasíl'laba,imitadoradel so o els
esclafitscausatsper I'acciódel foc.
xitxarró (A, Atz, Bg, Cas, E, G, Llí, Llo, Mur, p, par, Or, ped, X ). Deu tenir
I'origen en el mot caste[echícharrón,que, no obstantaixó, deu haverpenetrata les
nostres terres fa molt de temps, com demostrala seva presénciaal DSan (s.v.
gíjarrons).
xorrita (Nou, Xeb) / xorruta (Teu).Aquestaveuonomatopeica
presentaunparal.lelisme
evidentamb el castelláchurruscar.
MONA(srivsr oa). cocA BouA. Dolg fet de farina de forment pastadaamb ous i sucre i
rnolt estovada.(Mapanúm. 137)
cocabova /coca(A, Ala, Alc, Atz, B, Bd, Bg, Bme,E, Gall, Llí, Llo, Mur, Or, ped,
Sag,San,Tor, X).
mona (Bb, Bsa,C, J, Nou, Ond, Se,Teu, Ver, Xeb).
panou (D, Po, Xa). Compostformat damuntels substantius
pa í ou, enllagatsper la
preposicióen'amb'. A I'Atzúvia i a Pegos'utilitza nomésel diminutiupanoet, aplicat
VicentBeltran i Culvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
EI parlar de Ia Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear
246
a una cocabovapetita.
pa socarrat (G). Veu paral'lelaal castellápanquemndo.
PANADA.
Pastacuita de farina, generalmentambpésolso tomaca.(Mapanúm. 138)
bollo (Alc, J, Llí, Llo, Ped,X).
coqueta@g, Bsa,C, E, Mur, Nou, Or, Par, San,Se,Teu, Xáb) / coquetade la mida
(Ala, Bd, Bme, Cas,G, Gall, Rá, Sag,Tor).
pastís(Atz, Bb, Ond, P, Ver).
RANcr.Adjectiu aplicat a qualsevolaliment que, a causadel temps, s'ha alterat i ha
adquirit una olor i sabordesagrables.
(Mapanúm. 140)
ráncio (A, Ala, B, Bg, Bme, Cas,E, Gall, Llí, Mur, Or, Rá, San,Se,Tor, X).
rinciu (Alc, Bd, Bsa, Llo, Ped,Po, Rá, Ver, Xeb). Variantantigai etimológica(<
queno enregistracapdiccionaricom a formaactual.El femeníés rdncíua
RANCIDUM)
a tot arreu, malgratque tambéés habitualla variantsincopadardngua(Alc, Bd, Llo,
Rá), que deu haverprovocatI'apariciódel masculírangua diversospoblesi la forma
híbrida castellanitzantrdnguo,
que se senta Parcent.
rangu (Atz, G, P) / ránguo (Par).
RosBTEs.
CRTSPETES.
Gra de dacsaque, en torrar-seal foc, esclafeixi s'obri en forma
de flor. (Mapanúm. 125)
En contraposicióal castellanisme
palomites,an freqüental Principat i a les
Balears,el País Valencii ha sabuttrobar-nediversossubstitutsamb la creació de
VicentBeltrun i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
nombrosesdenominacionsque fan referénciaunes voltes a la forma i d'altres a
I'onomatopeiadel propi soroll. ks més generalssón rosesal centrei sud i bufes i
mongesal nord, arribantal tortosí. Ara bé, la Marina i la Safor (i, en menorgrau, la
Ribera)presentenmolta mésdiversitzt:a la Marina Baixa híha cto*es, xofesi xufes;
a la Safor monges,esclafites,bufes, borles i cotufes; i a la Marina Alta predomina
mongeso mongetes,encafaquetambéhihabombes, clotxes,gallets ixofes.
Martines (1998) apuntaque, si hi ha creativit¿tléxica o originalitat en la
llengua,s'assegurala continuitato supervivénciad'un poble com a grup diferenciat,
tenint en comptela tendénciaactual cap a la uniformitzaciócultural, que anul'la o
arraconales culturesminoritzades.
bomba (Nou, Xeb). Metáforaformadaa partir de la similitud del soroll queemetenles
rosetes,quanesclafeixen
per I'acciódel foc, i el de les bombes.
clotxa (C) ['klctJa]. A Calp, al costatde mongetes-forma preferidaentreelsjóvenshi ha la més antigaclotxes,de creacióonomatopeica,
que fan servir les generacions
majors i que és la continuaciócap al nord de la forma mésusual a la Marina Baixa
(Altea, Benidorm,Finestrat,Polop, la Nucia, l'Arfis, la vila, orxeta, Beniardá,
Benifato,I'Abdet i Confrides).
gallet (L1í, X). Aquestadenominació,de basemetafórica,reapareixcuriosamenta les
comarquesdel Baix Camp i del Tarragoní,com ara a Riudoms,Mont-roig, Margá,
Vilaplana,Alforja, I'Arbolí i la Canonja,segonsm'informenels alumnesde filologia
de la UniversitatRovira i Virgili. Allá semblaque gallet competeixamb Ia forma
norrnativacrispetesi, sobretot,amb els castellanismes
palomíteso palometes.De
Riudomsem deienques'hi ha produitunaespecialització
semántica:"els galletsesfan
a casaambpanísi ambuna paella;en canvi alló quees menjaquanvas al cinemasón
palomites o palometes".A la nostra comarcaencara conservenplena vitalitat les
denominacionstradicionalsi fins i tot han creat un adjectiu derivat postposatal
substantiudacsa:dacsagallera, i tambédacsaclotxera,dacsamongeraí dacsaxofera.
mongeta. Soluciómajoritáriaa la comarca,quedeufer referénciaa la forma o al color
d'aquestproductegastronÓmic(compareuarnb la mongeta,de terres principatines,
Vícent Beltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de la Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear
z4B
aplicatal fesol).
roseta (4, Alc, B, G, Pa, Par). Malgrat que aquestaveu és la que predominaal país
Valenciá,i especialment
al centrei al sud,ha prespocavoladaa les nostresterres.Les
zonesinteriorspressuposen
la continuaciógeográficadel Comtati I'Alcoiá, mentreque
Parcenti Gataapareixencom un illot envoltatsde mongetes.
xofa ['tJcfa] (Cas).Amb lesdadesqueensofereixenColomina(1991:35t-352)i Beltran
(1998: 54) es pot delimitar amb exactitudla distribució geográficad'aquestaveu
onomatopeica,
circumscritaaunapartdel'áread'influénciamésdirectadeCallosa,que
inclou, a més d'aquest poble, els de Tárbena, castells, Famorca, el castell de
Guadalesti Benimantell(ambla variantxufesa Bolulla).
4.t.3. (b) L'alimentació(unitatsléxiquesno cartografiades)
barrejat (Ala). Begudafeta mesclantmistelai cagalla.
betrava (Ala, Or). Remolatxaroja queescompra,diferentala remolatxaquresesembra
enaquestes
terres.Gal'licisme.Segons
Corbera(1993:87),a Sóller,on la influénciadel
francésés important,es coneix per bete-rave.Vegeutambécarrota (a.1.6.(a)).
bisbe (Nou). Blanquetcoent.Tipus de botifarra.
bollo (Or, Par). Pastaescaldada
de farina de blat o de dacsaque s'aplanai pren forma
redona.Castellanisme.
Veseumítuo.
brull (Bb) / brullo (Xeb). Brossat,part caseosade la llet. La segonavariant fonética,
que presentauna -o final, recordaI'aragonésbrullo (Andolz), d'on deu provenir.
caigut (ou caigut). Ou fregit sensehaver-sebatutpréviament.L'adjectiu fa referéncia
VicentBeltran i Culvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
LEXIC
24g
a l'acció de deixar-locaureuna volta s'ha partit la corfa.
caraputxo (G). Cartutx o cucurutxode gelat.
carmencita(D, J). Safrá,colorant.Deu la sevadenominacióa unamarcamolt coneguda
tempsarTere.
cásquera['kajJkera](A). Corfa de l'ou i de les ametles.
desensolsit(Ond). Dessaborit,insípid, que no fa gust. Aplicat sobretotal menjar.
desflorar-se(Atz). Desfer-seles mollesdel pa.
dinadora (Gall). Vermut o aperitiuque es fa abansde dinar.
empot (Ala, Cas,G, Ped).Pot. Recipientquepreferenfinent
pren una forma cilíndrica,
més alt que ample, de llanda, terrissa,etc., per guardar-higeneralmentconserves,
begudao medicaments.Ex.: ja han compratels empotsde cervesaper a lafesta.
esbravar-se(Cas,Or) / desbravar-se(gairebégeneral).Perdreun líquid el gaso I'olor
característica.
En valenciácentralésconegutel geosinónimdesventar-se
(Almussafes,
Sollana,Aldaia).
espineta (Ala, Bb, Bme, D, Mur, Ped, Sag, San, Ver). Part prima de la carn de la
tonyinasalada.Segonsel DCVB, aquestmot tambéés viu a Tarragona.
estantís.Ranci. S'aplicaals alimentsque, ambel pasdel temps,adquireixenun sabor
i una olor desagradables.
VicentBellran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
EI parlar de la Marina AIta: el contacte interdialectal valencianobalear
figatell (Bg, E, Mur). Espécied'embotit semblanta una mandonguilla,fet amb una
bossetade budell o un tros de bufetai farcit de carn i fetge de porc. El DCor (s.v.
fetge) el recull com a típic de la Safor (Gandia)i el consideraun mot d'origen
mossárab:
frgat-, amb conservacióde la -T- intervocálica,seguitdel sufix diminutiu
,41.
mengiu (Ala, c, cas, E, or). Mengívol, que és agradableal paladar.Tambéa polop,
l'Alfhs i la Nucia,segonsColomina(L99L:47).
minxo (Cas,Gall: tambéa la Marina Baixa).Menjar quees fa de pastaescaldada,és a
dir, en aiguacalenta,que pren generalmentforma redona.Els ingredientsvarien de
poblea poble.A la vall de Gallinera,per exemple,s'hi posatomaca,ceba,tonyina,ou
bullit, arxoves,gamba,juntamentambun morter d'allioli. Tambémirao a la paleta.
El DMGa (s.v. minjo), quedefineixaquestplat tan típic de les muntanyesvalencianes
meridionalscom una 'especiede torta ó rollo de maizquesehaceen algunascomarcas
de nuestroreino', ensremeta mill en una segonaaccepciód'aquell mot. Semblaque
aquest suggerimentetimolÓgicté molta lógica, com se'n desprénde I'estudi de
Colomina(1991: 2M-246), queconsideraquela paraulamirao té relacióambI'occiti
pan de mincho/míchoo míco, queté significatspróxims,i ambel castellámíjo imíga.
Semblaque la relacióambel verbmenjarés secundñria.
mollerica @mau,Or, Tor, Ver). Acumulacióde mollespetitesde pa. Usatgeneralment
en plural, molleriques.
mollim (Ped). Vegeumollerica.
morita (P). Safrá.Aquestadenominaciódeuhaver-seformat a partir d'una marcao bé
per algundibuix d'una mora apareguta la mateixacapsa.
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
mussa(P). Mahonesa.Aquestadenominació,
querecordael nomd'unamarca,ha acabat
substituintcompletament
el nom genéricmnhonesaal poblede pego.
Ilevat [Áe'vat] | lÁa'vat'1.Massafermentadaque es barreja amb una altra (el rent) per
fer-la fermentar.
nuc (Cas).Botifarra. Aquestmot s'ha creatatenenta la forma en quése'nspresentena
la vendales botifarres,toteslligades,formantun rastre.Com que cadanuc separaun
botifurró de I'altre, aquestacaracterística
ha acabatper donar-li nom a I'embotit en
qüestió.
pa beneit. És el pa queesreparteixa les festesde diversossants,desprésd'ésserbeneit.
La fusió dels dos mots ha implicat un canvi d'accent.Pren les variantscomarcals
següents:
pa benei:Ped
pambenet:Alc, Llo, Mur, Nou, par, Rá, San,X
pa benet:Xa
pa benit: G
panet (G). Entrepá. Sensdubte, aquestés un altre bon substitutdel castellanisme
bocadillo, tan estésa la comarcai, en general,a tot el país.Compareula denominació
italianaparal'lelapaníno. A més de panet, conecde la restadel PaísValenciádues
denominacions
mésde I'entrepá,que,si bé sónrelativamentlocalsi no apareixena cap
diccionari normatiu, no per aixó no presenteninteréslingüístic. Es tracta, per una
banda,de cantell,mot querecull elDiccionarí Casteltd-Valencidde
la RealAcadémia
de CulturaValenciana(1996)i quesesentambmoltavitalitata diversespoblacionsdel
Carnpde Morvedre (Quartell,Benavites),i, per una altra, de rue, propi del valenciá
septentrional,com es desprénde la lecturadel llibre de viatgesd'Espinás(1996: 44):
"El cartell avisa: "Porteuuna rua per esmorzar(la beguda,a cárrecde I'Ajuntament)
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de Ia Marina AIta: el contacte interdialectal valencianobalear
252
(...) preguntoa la Vicentetaquéésaixó d'una rua. Dil queabansen deienruga, i que
vol dir un entrepe." El DCW, a I'entradade rua, inclou I'accepciócastellonenca
"cantó de pa, crostó". Totes aquestesdenominacions
tradicionals-panet, cantell i
rua- no s'haurien d'oblidar mai a I'hora de fer diccionarisnormatiusi d'aquesta
maneras'evitariala creacióde mots "artificials" o una mica forgats.
pasta (Atz, Bb, C, Ond, Ped,Tor, Ver). És un equivalentexactedel castellápastel, i,
per tant,unbon substitut:pasta/pasteta
dexocolate,pasta/pasteta
demerengue.Pastel,
no obstantaixÓ,ja comengaa sentir-seentreles generacions
mésjóvensd'algunsdels
poblesesmentats.Per a algunspasta fa referéncianomésal producteelaborata casa,
ambla consegüent
connotacióde casolái tradicional. Pastelsolaplicar-sea molts llocs
a les pastesmésgrans,com ara les de noces.
pastís. 1.
(Atz, Bb, ond, P, ver) Panadade pésol o tomaca.2. Pastíscasoli
d' aiguardento moniato.
pasteló (Atz, P). Pastíso tortadad'aniversario noces.Pres del castellápastel arrtb
I'incrementdel sufix diminutiu -ó o directamentdel castellápastelón.
pató (Ala, Atz,Lrí, Ped,Tor, ver, X; potó aTárbena).Peüllade porc, molt apreciada
en gastronomia.Derivat diminutiudepota-o pata-. Possiblemallorquinisme,tenint
en compteque el DCW noméstestificaaquestmot com a propi de Tortosa,Mallorca
i Menorca.
péncol. Quantitatconsiderablede qualsevolcosa; tros, bocí: em van donar un bon
péncolde carn. Es tractad'un derivatfonéticdepéntol,teninten compteI'equivaléncia
acústicaque es produeixentreels fonemesoclusiusltl i lW.
pilota. Menjar fet amb carn picadd,p4, ous, julivert, i -no sempre- sangd'animal.
VícentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
Desprésde barrejartots els ingredients,s'uneixenen forma de pilota. I*s pílotes es
couengeneralmentamb el putxero. Colomina(1985: 186 i mapanúm. 56) mostraIa
distribució que presentenles tres denominacionsexistentsen valenciá meridional
alacantí:tarongeta,farcidara (face(d)ura,facegura) i pílota.
pionono (Or). Braqde gitano.Dolg queprenla denominacióa partir del nom d'un papa;
segurament,en algun moment deguérepresentarla figura d'aquell personatge.A
Teulada,per exemple,dama designaun tipus de pastísque té precisamentaquesta
forma.
retxinxinar-se(Ala, Atz,D, Gall, Mur, or, Tor, ver). 1. Aplicat a la carn, vol dir
'passada'i/o freda (general,
llevat de Teu). 2. (Teu) Aplicat a un menjar, significa
'mig socarrato massafet'
.
retxitxivar-se (C). Vegeuretxiruinar-se.Compareuambtxitxí, ques'aplicaa la carn en
llenguatgeinfantil.
ronyó (D, E, G, Llí, San,Ver). Al costatde la variantoccidentalrinyó, sovint se sent
la forma assimiladarorryó,fossilitzadaen frasescom ara costarun rorryó@me, Tor)
o aplicadaal renyé comestibledels animals. En tot cas, no hem de descartarla
possibilitatque es tracted'un mallorquinismefonétic.
sabater. Aplicat al menjarvol dir 'passat';generalmentolives o samorrapassada.
salsafrá.A diferénciadel safrd quefa referénciaa unaplantairidácia, de fulles liniars,
amb flors violetes,que es cultiva per aprofitar els seusestigmesen medicinai com a
condiment,el salsafrdés aqueixproducteresultantque s'utilitza amb fins culinaris,
com a colorant.Aquestés, sensdubte,un compostde la paraulasalses,que, a molts
llocs de la Marina, és sinónimd"espécies',i el mot safrd. A Alcoi salsafran.
Vicent Bellran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de Ia Marina AIta: el contacte interdialectal valencianobalear
254
sangatxo(C, Teu). Ganyeso part prima de la carn de la tonyinasalada.Espineta.
socarrar. De les cinc variants que podem sentir a la nostra comarca, les formes
metatitzadesseguramentes remuntenals anys de la repoblacióillenca, pel fet que
actualmentsacorrar és la forma predominanten mallorquí. Cal destacartambé el
tancamentde lol en [u] que es produeixa diversospobles:
secorrar:Cas,E, Gall, Llí
sacorrar: Bmau
socorrar:Ala, Bl, Br, Tor
sucarrar: Atz, G, Nou, P, Par
socarrar: la resta
sonoro @). Llevat, rent.
sopadora(Gall). Vermut o aperitiuquees fa abansde sopar.
surenc (G). Aplicat al menjar,fa referénciaa un alimentdessaborit,quefa gustde suro
o terra. Formatdamuntszro.
tascó (Ped). Tros relativamentgruixut de pa: quan éremjóvens mosmenjdvemunsbons
tasconsdepa amb suquetde tomaca.
tellós (Teu). Passat,aplicatal men¡iar.
tossilao (Bsa). Sangatxo,espineta.Semblaun derivat del castelldtusilago 'tipus de
planta', potserinfluit seminticamentper cartílngo.
xalefa [tJa'lefa].Bacoraobertadeixadaassecarper I'acció del sol -també a la Marina
Baixa, segonsColomina(1991: 342)-. Per extensióequivala galtada,bufetada,colp
Vicenl Beltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
pegata la galta amb el palmell de la má. Referit a persones,quanes vol destacarel
caráctermanso poc espavilat.
xoflo ['tJcflo] (Bv). Gra de dacsaqueno esclafeixdel tot i no arriba a sefmongeta.
xutximet (Teu). Menjar quees fa ambmelvabullida, i alls i farinafregida,ambun poc
de pebreroig; tot s'ajuntai es fica dins del brou.
4.L.4. (a) La construcció.El món urbá (repertoride termescartografiats)
BARANDAT.
ENUÁ.Paretprima que separadueshabitacions.(Mapanúm. 117)
barandat [baran'dat](gairebégeneral)/ [balan'dat](A, B, Bl, Bv, E, pa). Aquest
terme, propi de gairebétota la comarca,s'esténtambéper la major part del país
Valenciá, Tortosa i diversescomarquesdel catalá nord-occidental.Navarro (ALTA
t996:477) el localitzacom a forma majoritáriaa la comarcade la Terra Alta, amb les
úniquesexcepcionsde la Fatarella,amb barandd,i el castellanisme
tabíc a Maella,
Favarai Nonasp.
sitala (Cas).Aquestaés la denominaciómésmeridionalquepren el barandaten terres
valencianes;de fet, de la Marina Alta cap al nord és un termetotalmentdesconegut.
Es tractad'un arabismequeapareixsotales formessttala o sitara. A Benissaaquesn
darreravariants'aplicaa I'espaiquehi ha entreun armarii el sostre,que aprofitaper
a fer un armariet nou per a algar-hi les coses,mentre que l'envd s'hi coneix per
barandat.
BMN0AL. PEDRis.Marxapeu, banc de pedra o de rajola que hi ha davant les portes
d'entradaa les cases.(Mapanúm. 119)
Vicent Beltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
EI parlar de Iq Marina AIta: el contacte interdialectal valencianobalear
256
batedor (Bsa, C, Nou, Se, Teu). Es tractad'un derivatdel verbbatre, que s'ha vist
afectatper un desplagament
semántic,a partir d'un mot homónim que segurament
s'aplicavaa qualsevolinstrumento lloc que aprofitavaper a les tasquesde batuda.
SegonsI'ALEANR(mapanúm. 761)tambés'anomenabatedora Noalsi a Areny, dues
localitats septentrionalsde la Franja de Ponent(Hu 205 i Hu 402 respectivament,
seguintla nomenclaturad'aquellatles).
banquet (D). Mot creatmetafóricament
damuntbanc,ambel diminutiu-et, segurament
per a desferla possiblehomonímia.
portal(et) (gairebégeneral). Semblaque aquestaés la denominaciómés estesaen
valenciámeridional.Tinc constánciaque és un mot viu a I'Alacantí i a les Valls del
Vinalopó --concretamenta SantVicent i a Monóver- i tambéés coneguta la Vall
d'Albaida -l'Olleria-
i hi deutenir molta mésextensió.Al valenciácentral,peró, se
sentmésainael geosinónimbancal(et)-Sollana, Vinalesa,Massamagrell-,possible
variant de brancal, que apareixa les comarquesseptentrionalsvei'nes-Vila-real,
Benicarló-; mésal nord, a Cálig -Baix Maestrat- s'anomenagrasada.
RAIOLA.Maó; bloc d'argila endurital sol o al foc, empratgeneralment
per a fer parets.
(Mapanúm. 118)
bric ['brik] (gairebégeneral)/ ['blik] (Atz, E, Gall, P). Anglicisme(< brick) viu a
gairebétota la Marina Alta, llevat de la zonacostanerameridionali la Vall d'Alcalá,
que fan servir la denominaciómésgeneralen valenciá,rajol.a,pronunciadarejola. És
interessantde destacarla presénciad'anglicismesaplicatsa diversosmaterialsde
construccióa la nostracomarca,entre els qualsn'hi ha algun d'embit més general
(vegeutambécongrí í pórlan).
rajola [re'dgcla](A, B, Bsa,C, G, Nou, Teu).
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
4.L.4. (b) La consrrucció.El món urbá (unitatsléxiquesno cartografiades)
albellona [ambe'r(ona](P). Albelló, claveguera.Conductesubterraniper a recollir les
aigüespluvialso fecals.Formatdamuntdel masculíalbelló, arabismeutilitzat a la resta
de la comarca,sovint amb una modificació fonética que afecta la síl1abainicial:
asbelló,ambelló.
algep (Br, G, I, Llí, Nou, P, Ped,Teu, X, Xáb; a ped tambéasgep).Algeps,guix. Es
tracta d'una forma creadaa partir d'algeps, en haver-seinterpretataquestacom a
plural. La variantorigináriase sent,peró, a la restade la comarca:
algeps:A, B, C, D, Ond, Sag,Ver
asgeps:Alc, Bme, Cas,E, Llo, Or, par, Rá, Tor
bastida [bas'tida](Nou, Rá, Teu) / [ambas'tida](A, Ala, B, Bd, Bg, cas, or, par).
Armadurade taulonso biguesque serveixde plataformaals obrersper a treballaren
la construcció,pintar faganeso repararedificis, etc. Al costatde les denominacions
catalanes
bastidaibastiment,tambésesenta molts llocs de la comarcala denominació
castellanitzada
anüm¡7, molt comunaen terresvalencianes.
bastiment [basti'ment](Bme, Llí, P, Po, san) / [ambasti'ment](Bb, E). Bastida.
brancalada. Paretque envoltala finestra.
carriló (J, Ped).Carrerestret,carreró.Aquestavariantdeu serfruit d'un canvide sufix
a partir de carreró, influenciatpel mot carríL,o bé serresultatd'un procésdissimilador
de vibrants.
casup. Casavella o deteriorada,generalment
de dimensionsreduides.Aquestmot ja el
recull Colomina(1991: 148)referit a la MarinaBaixa.Es tractad'un derivatcasa amb
Vicent Beltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
EI parlar de Ia Marina AIta: el contqcte interdialectal valencianobalear
25g
un sufix diminutiu, i alhoradespectiu,-zp.
congrí @). Formigó. Mesclacompostade pedresmenudesi morter de ciment i arena.
De I'anglésconcrete.Vegeubríc i pórtland.
cornaló [korne'lo] (G). Atzucac,carrersenseeixida.
dipósit (Ped,Xáb). Depósit.
esmotlada [azmol'lal @airebégeneral).Sostreformat amb biguesi revoltons. Hi ha
diversesvariantsfonétiqueslocals,quasisempreen plural, com ara:
mulaes:San
maulaes;Yer
fil d'aram [fíl de 'ram] (general)/ [fíl de 'lam] (Calp).Fil metál'lic,filferro. El DCW
dónaaquestaforma com a própia del valencii.
graveta (Teu). Escalonsde davantI'església.SegonsColomina(1985: t95; I99I:216),
a Mutxamelés viu graeta i a Tárbenagrasa;el primer aplicata la 'vorera' i el segon
com a sinÓnimdel nostregraveta. D'acord ambel DCW, hi ha documentacióantiga
-ja desdel segleXIV- on apareixgrasaen el sentitde 'graó' i reciallesdialectalson
'costerad'un camídepedra'
encaratrobemaquestmot ambvalorsunamicadesplagats:
a Sentaradai 'reixa de parladorde monges,ambI'habitacióinclosa'en mallorquí. La
variantteuladinapot derivardel primitiu grada< deI'evolucionatgrasa-amb pérdua
de la consonantintervocálicai posterior intercalaciód'una -v- antihiática.
jissena. Arabismequedesignaunabigagrossa,col'locadahoritzontalment
per a sostenir
altresbigueso pecesde construcciófeixugues.A la nostracomarcapren les variants
fonétiquessegüents:
VícentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
llñssena:Teu
lld.ssina:Bsa, C
jdssena:Nou, Xáb
jdssina: la resta
naia. Part interior de la casa(normalmentla terceranevá)que sol fer les funcionsde
menjadori salad'estar.
paü. Solaro terrenydestinata edificar-hi.Colomina(1991:303) arreplegaaquestaveu
a Tárbenai a Altea ambel mateixsentit.
pol ['pcl]. Quitrá, enquitranar;posarasfalta un camí,una carretera.Colomina(1991:
272) consideraempolar com un derivatde trespolnr 'fer trespol,sól, paviment', per
canvi de prefix. Empolar: enquitranar.
pdrtland ['porlan] (general)/ ['porlam] (Bsa). A la major part de la comarcaes
desconeix completamentel terme ciment. Per a aquest concepte s'ha pres la
denominaciód'una ciutat industrialdelsEstatsUnits (t¿mbén'hi ha una d'homónima
al sud d'Anglaterra):Portland ) porlan. El DCW atribueixel nom Pórtland a un
tipus concretde ciment:un d'hidráuliccompostde calg,sílici i alúmina.Peróno ésdel
tot estranyala presénciad'un anglicismeper aquestes
contrades,i méstractant-sed'un
materialde construcció,ja queen tenim diversosexemples,com ara bric i congrí,que
seguramenthanpenetrata la comarcapel port de Dénia. L'área deporlan per ciment
/ cementocupa,almenys,gran part de la Marina, l'Alcoiá i el Comtati semblaque
s'esténcapal nord. A algunsllocs, com araa Alcoi, semblaqueelporlanés unaclasse
de címent,segonsm'informa Colomina.
repés (Ped). Segonsel DCW, és el lloc on es repesenles mercaderiesoficials per a
comprovarsi el venedorha donatel pesjust. Així doncs,actualmenta Pedreguer,el
Vicent Beltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de la Maring Alta: el contacte interdialectal valencianobalear
260
local on es repesavenels productesper part dels funcionarisoficials ha mantingut
aquestnom, encaraque I'acció ha desaparegut.
riu-rau [riw'raw] (gairebégeneral)/ [ri'raw] (LIí) lfri'zawl-lziw'zawl (G). Construcció
típicade la nosüacomarca.Sol tenir unaplanta,cobertaper una teuladaambun o dos
vessants,i una séried'arcadesquefacilitenla ventilació.Fa la funció de resguardarels
canyissosde pansadestinada
a assecar-se
de la plúa. El DCor (s.v. rdfec)proposacom
a etimologia d'aquestmot una forma irab, raf-raf, que significa 'ráfec, porxada,
cobertís'. I¡s variantsmés estesesa la comarcapresenten-r- bategant.Segonses
desprénde les paraulesde Coromines,aquestadeu ser la variantfonéticaméscomuna
en valenciá:"amb -rr-ho he sentitsolamenta la RiberaAlta del Xúquer,on els riuraus
nomésapareixenesporádicament:
a Alberic, Carlet, i algunaltre, tambéa Benimodo
(...) i a Xixona(...). Peróamb-r- simplevaigcomengar
a sentir-hodesde Barx i des
d'allí per tot fins a Gandia,p. e. a Montitxelvo i a Rótova,i a Xábia que és on hi ha
el zenit dels riuraus; a Pedreguer(...), igualmenta Pego,Lutxent, Pinet, Palmera,
Potriesi ja un a Agres".
4.t.5. (a) El campi els oficis tradicionals(repertoride termescartografiats)
oAPCINGLE
Anella de fustaque va a I'extremde la cingla. (Mapanúm. 150)
capcingle. El fet que aquestmot, coincidentambels parlars illencs, es trobe de manera
compactaa la Marinapot fer pensarqueestractad'un mallorquinisme;no obstantaixó,
un estudimésampli i general,quemostrásla distribució geográficaexactade capcíngle
a la restadel valencii, podriadesmentiro posaren dubteaquestapossibilitat.Sigacom
siga, a la nostracomarcael mot estudiatpren les variantssegüents:
capcíngle:Ala, Bb, Bd, Bme, Cas, Gall, J, Llo, Ped, Po, Rá, San, Teu,
Tor, Xáb
catsingle:
D, G, Llí, Nou,Se,X
VícentBelt¡an í Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
catsimble:E
cansímble:B
sevilla @). Metátesi vocálica a partir del mot sivella, que només s'ha conservat
fossilitzaten aquestsentit,enfrontdel castellanisme
vílla / hevillautilitzat en conrextos
relacionatsamb la modisteria.
sevilló (Atz). Metáteside sívelló (derivat de sívella).
villorga [vi'r(crsa] (A, Bg, Bsa, C, Mur, Or, par)
vilorxa [vi'lcrtp] (Alc).
ESQUELIA.
Espéciede campanapetitaqueesposaal coll del capde bestiarqueguienun
ramat.(Mapanúm. 151)
esquella(G, J, Ped,Po, Teu, Xáb). 1. Esquellade les cabres./ esquellot(Bsa,c, J,
LlÍ, Teu, Ver, X). 2. Esquelladel bou. A Calp, Llíber i Xaló es distingeixentre
l' esquellotdel bou i el picot(et)de les cabres.
picot (A, Ala, Alc, Atz,B, Bb, Bd, C, Cas,D, E, Gall, Llí, Llo, Mur, Ond, Or, p,
Par, Rá, Sag,San,Tor, X). Derivat depíc, ambel sufix -of. El DCW recull aquesta
accepciócom a própia de la Safor, la Marina i I'Alcoiá.
¡'Elx. Porciólligadade llenya,herba,tigeso qualsevolcosasemblant.(Mapanúm. 146)
costal(.{, Alc, B, Bsa,Bg, Cas,Llí, Mur, Nou, Par, Se,Teu, X, Xáb). Denominació
creadaa paftir del mot costa(=s6stell"a),pel fet que els feixoses duena les costelles
o al costat.
feix (Ala, Atz, Bb, Bd, Bme, C, D, E, G, Gall, Or, p, ped, po, Sag,San,Tor, Xa,
ver). A Pedreguerhom distingeixentrefeíxde nyerryai costaldepalmes.
VicentBelfrun i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
EI parlar de la Marina Alta: el contacte interdiqlectal valencianobalear
2G2
FoRc.Trena,generalment
d'espart,on sesubjecten
cabeces
d'alls. (Mapanúm. 131)
cama (4, B, Atz, Bmau,Br, Fl, Llo, Ped,Tor, Xáb).
forc @b, Bd, Bme, Nou, Ond, Or, Po, Rá, San,Teu, Tor, Ver, Xa)
forcat (D).
rastre (Alc, C, Cam, Cas,G, Llí, P, Se,Xáb).
trena (8, E, Gall).
FRAa.Espaiquehi ha entreduesfiles d'arbreso plantesenun hort o enun camp.(Mapa
n'úm.147)
buit (A, B, Bb, Bd, Bg, Bme, Cas,D, E, G, Gall, Llí, Llo, Ond, Ped,Po, San,Sag,
Se,Tor, Ver, Xa).
celló @sa,C, J, Nou, Teu, Xáb). Segonsel DCW, aquestmot ésviu, prácticamentamb
el mateix sentit, a les Balears.Podemafirmar, per tant, que enstrobemdavantd'un
mallorquinismemés.
frau (Ala, Atz, Mur, Or, Par). A Xaló s'aplicanomésals ceps.
reng ['reqk] (P). Segonsel DCVB,I'¿tim d'aquestmot es trobaen el germánichríng,
'cercle,fila'. A I'Atzúvia rengésmésainaunacamadao fila d'arbres,
a diferénciadel
frau.
MUNDAR.
Netejaro esporgarels cepsde les sarmentsi pimpols inútils o superflus,de
maneraque quedenen millors condicionsde fructiferar. (Mapanúm. 149)
desbrostar(G, Xeb). Formatdamuntbrosta,'ramulla'.
desmondar@sa,Gall, Llí, Llo, Nou, Ped,Se,Teu, X).
mondar (4, Ala, Atz, B, Bb, Bd, Bme, Cas,E, Ond, Or, P, Par, Po, Rá, Sag,San,
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
Tor, Ver).
PALLoc.aELLoFA.Fulles quecobreixenI'espigade dacsa.(Mapanúm. l4g)
pallerot [par(e'rctJ(Alc, Llí, Llo, or, X) / palleroc [paÁe'rck](Ala, Bg, cas, Mur, or,
Par). Derivat depalla, ambels sufixos-oc i -ot i I'infix -er-.
pallot [pa'Áct] (Atz, Bsa, D, Nou, p, Se, Teu, Xáb) / palloc [pa'¿(ck](A, B, c, E,
Gall, Tor). Formatigualmentdamuntpalla.Deuserla formamésestesaal centrei sud
del PaísValenciá,segonses desprénde les dadesquerecull el DCW i el DMGa (s.v.
pallÓch),en el qualja trobemdocumentataquestmot amb el mateixsentit: 'cadauna
de las hojasque cubrenla mazorcade maiz'.
pellorfa [pa'Ácrfa]/ [pe'Ácrfa].1. (Bb, Bme,ond, po, Rá, sag, San,ver). Embolcall
de I'espigade dacsa.2. Membranaexterioro pellofa de certs fruits, especialment
de
I'ametla. El mot procedeixdepellofa ambun canvi de terminació,probablementper
influéncia de corfa. La variant fonéticaamb [a] deu ser influénciadel mot palla,
sobretotper a la primeraaccepció,teninten comptequeels geosinónimsméscomuns
a la restade poblesvei'nssónpalloc I pallot i palreroc/ pailerot
4.1.5. (b) El campi els oficis tradicionals(unitatsléxiquesno cartografiades)
aiha @sa,Llí, Se,Xeb). Ferramenta,estriso objectesdestinatsper al treball. En aquest
mot, com en la paraulafaena,el valenciáreflecteixI'estadifonéticprimitiu i comú en
la llenguaclássica,diferenta les formesevolucionades
eína ifeina, méshabitualsen
altresdialectes.
alegar.Domarun animal.Veny (1978:215),basant-se
endiversosatleslingüÍstics,dóna
notíciesdel mot alegar a la Marina, la Vall d'Albaida, I'Horta de Gandiai la Ribera
Vicent Beltran i Culvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
EI parlar de Ia Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear
264
enel valenciá
desapercebut
del Xúquer,i el consideraun "arcaismequegairebépassava
meridional", alhora que el posaen relació amb la forma aregar, prdpia del catalá
oriental i insular.
algoleja. Bancaletque queda separatd'un bancal més gran. Hi pren les variants
següents:
goleja: P
asgoleja:Bb, Bme, C, Tor
el DCor (s.v. algoleja), aquestmot a horesd'ara es troba a
Com molt bé assenyala
del'ús apetlatiui el carácterdetermetopográfic,fixat
mitjan camíentrela conservació
esconservael sentitoriginalde 'sectorde terrad'al'luvió
en la toponímia.Generalment
vora un riu', com encaraocorreen les asgolegesde Callosai l'Algoleja de la Nucia,
semántic
perÓ,com espot comprovar,a la nostracomarcahi ha hagutun desplagament
important.A Benigembla,segonsel mateixDCor, apareixel topónim 'l'Asgoleja de
Martínez' i, trancrivintparaulesd'un informador,ho descriucom "un lloc costerut(...)
perqué s'esgola". Aquest exempled'etimologiapopular deixa entreveureque cada
vegadaméses difuminao es perd en el recordel significatreal d'aquestterme.
anganells. Ormeig de forma troncocónica,sensecul, que serveix per a dur gerres
d'aigua i que es col'loca la meitat a cadabandade l'animal. A la nostra comarca
generalment
s'ha distingitentreelsaiguaders[awja'6ers],queservienper a dur aigua,
diversosobjecteso veixells.
i elsanganells,quetransportaven
antara [an'tara](Atz, Nou) / [al'tara] (Ala, Or, Ver). L'espai que hi ha entrel'última
entre
camadad'arbresi el bancaldel veí. Segonsel DCVB, pot ser un encreuÍrment
antanai antera, queprenenel sentitde 'faixa de terra que quedasensellaurar'.
arrel [a'reU (A, Atz, E, Gall, P) / [re[ (la restade la comarca).En gairebétot el
valenciái el tortosí predominala variantetimológica (ar)ratl. No obstantaixó, desde
la Valldigna a Callosas'esténla forma més evolucionada(ar)rel, coincidentamb el
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
baleáric i el catali central. A la Marina Alta nomésse sent (ar)rai't a Castellsde
Serrella,on coexisteixambla denominació
pancomarcal
rel. El mapanrim.10reflecteix
la fita meridionald'aquestes
duessolucions.El fet de trobarunaáreacompactad'arrel
/ rel a la Marina i a la Saforfa pensarque el mallorquí hi deguéinfluir. Caldria, peró,
tenir una perspectivamés ámplia i saberamb exactitudquina distribució presenta
cadascunade les duessolucionsen cataláoccidentali, en concret,en valenciá,per
poderextraure'nconclusionsmésfiables.
ascla.Estella,fragmentdesprés
d'unafustaenesqueixar-la.
Asclaésladenominaciómés
general a la comarca.Només trobem estella a Pego i a l'Atzúvia. El Diccionari
Valencídpublicatper la GeneralitatValencianarecull ascla, peró ho defineix com a
'estellagrossa';
a la Marina Alta, peró, els dosmots són sinónimsexactes,senseque
s'hi establesca
cap distinciósemántica.
barbat. Sarmentde cepque s'empelta.
bessa['besa](D, P). Enforcadurad'un arbre;punt, al capdamuntdel tronc, d'on naixen
diversossimals.El DCW ja documentaaquestmot a Pego,Olot i Rupit, de la qual
cosaes dedueixque deu tenir poca extensiógeográfica,i el d.efineixcom a 'branca
gruixuda, que neix de I'enforcadurad'un arbre'. E! Diccionari Valencid de la
GeneralitatValencianaconsiderabessacomun sinónimde cimal, segonsse'n desprén
de les respectivesdefinicions.
bojonjo [bo'd3old3o] (Nou, Teu). La part del raim queha crescutdesiguati malament.
Amb un significatdiferent,tambés'hi sol aplicara personesambalgunamalformació.
No sabemquinade les duesaccepcions
deu serI'original. Paral'lelament,
tenimgordo
batxíraa a la Marina Baixa, segonsm'informa J. Martines.Siga com siga, els únics
mots semblantsfonéticamentque recordenuna mica el sentit de bojonjo s6n boíg i
flonjo, per una banda,i bugía, bugiota,bugíot i bujot per I'altra, que el DCor (s.v.
bugia) i el DCW defineixen com a 'bojota, dona de poc seny', 'dona o nena
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de Ia Marina AIta: el contacte interdialectar varencianobalear
266
eixelebrada','simi'i'espantall' respectivament.
bord (Ala, cas, E). Rebrotque ix a la socad'un arbre, sobretotd'una olivera.
bordall (Gall). El mallorquíbordatl'rebroll o tanyadaqueneix a la rabassad'un arbre'
(DCW) és viu a la Vall de Gallineraaplicatconcretamental rebrot de la socad'un
garrofer. Derivat de bord.
bordó (Ped). Vorell que reforga la llata perquéno es desfagai que alhora serveix
d'ornament.
borró (C, Teu). Grum dels arbres,quanestana punt demoure.A molts poblesaquest
mot té un significatrestringit,com ara a Benissa,on eI borró és nomésdelsmetlerso
de la vinya iel grum de lesoliveres;a Llíber, per exemple,el borró s'aplicaúnicament
als ceps.
borumballa. Encenalls.Llenquesde fustaprimesi acaragolades.
A la nostracomarca
pren les variantsfonétiquessegüents:
borumballa:A, B, Bg, C, D, E, Mur, Teu
burumballa:Ala, Bb, Bsa,G, Llí, Llo, Nou, Ond, par, San,X
brumballa:Alc, Bb, Bsa, Or
borrumballa:Gall
bragal. Séquiamareque duu I'aiguaal bancalper a regar.
brosta ['brosta]. Conjuntde branquetes
primesi tendresd'un arbreo arbust.Ramulla.
compareu a¡¡ú desbrostar,en el sentitde 'mundaro netejarels ceps'.
buc. Caserade les abelles."En el PaísValenciá,almenysen la zonaDelli Xúquer (en
Vicenl Bekran í Colvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
el Nord el mossár.vaso,enel Centrecolmena),ésI'expressiócastissai generalencara,,
(DCor, s.v. buc).
cabrerot. Gotim, bagot.Singlóde raim que,desprésde la verema,esdeixasensecollir
a la vinya.
campús(Xeb). Bancalsestretsi deterraroina,sovintambpedres,queestrobena la part
mésalta del terme,prop del Montgó. Formatdamuntcamp anrbelsufix -ús, quepren
un sentitdespectiu.
cartabó ftarta'bol (Ala, Alc, Atz,Lrí, sag, Teu, ver, Xáb) / [karta'po](Bsa,c, se).
Bancaldesigual,és a dir, que no és igual de llarg o amplea un costati a I'altre.
casell. clot destinata plantar-hivinya. Masculinitzacióde casella.
clos ['klcsl. CeI clos; ametlescloses.Noméshe sentit el verb cloure com a forma
populara Callosad'en Sarriáen el sentitde 'cosir (:tancar) la solade cánemde les
espardenyes
ambla carai el t¿ló'. De fet, I'elaboraciód'aquesttipusde calgatha estat,
al costatde I'agricultura,la primerafont d'ingressosen aquellpoblede la Marina Baixa
i aixÓha propiciatla conservaciód'aquestmot. No obstantaixó, a tota la Marina, ha
continuatviu el participi c/osfossilitzaten diversoscontextoscom araestarel cel clos
'estarnúvol' i
aplicata les ametles,quanno es podenobrir: lesametlesencaraestan
closes.
coa (Ala, E) / cua (cas). Bancalllarg i estret,adaptatal terrenycosterut.
comeng.El DCW explica que es tractad'un "bocí de llata de dos a quatrepams de
llargáriaamb el qual comencena fer corda". Així mateix,redueixI'extensiód'aquest
mot a Mallorca. Al Marquesats'empraambel mateixsentit.
Vícent Beltran í Culvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
EI parlar de Ia Marina AItq: el contacte interdialectal valencianobalear
26g
corfut @, Ped).Clafoll d'ametla.Ametlaque no es pot pelar.
cornaló ftornalól (Bb, D) / [korneló](Ala, c, Llí, Teu). punrade la sinia.
cornitjal [kornid¡ál] (A) / [korniláll (Gall). Cornaló.Cadascundelsdosrecipientsque
formen la sárria. Aquestaforma deu ser, segurament,una adaptaciódel castellá
corníjal.
cup. Recipientgran, generalmentde pedra, on es trepitja el rai'm i es deixa el most
perquées transformeen vi.
desgatimellar(Nou, Teu, Xáb). Netejarersceps delsgatimellsinútils.
embrinar. Reduir a brins les palmeso fulles del margalló.Aquestafaenas'ha de fer
obligatÓriament
per a treballarla palmai elaborarposteriormentutensilisde llata. El
DCW ensinforma queés propi del valenciái del mallorquí.
esbrisa (D). Residusde I'oliva que quedenen els esportinsdesprésde la primera
premsada.Tambés'hi anomenaesbrísada.
Totesduesdenominacions
derivendebrísa.
espencar-se@sa, D, Llí, Nou, Teu, x, Xeb). Esqueixar-se
una brancad'un arbre. A
la Marina coexisteixambels geosinónimsesgueilari esgarrar.
esporguim. Referit a la llata, esporgardesignal'acció d'adequarla palmaperquétinga
I'amplária necessáriai, també,la de tallar els trossetssobrersde palma. El resultat
d'esporgar,és a dir, tot alló que s'ha eliminatper innecessari,sónels esporguims.
esportí. Recipientd'espart,pla i redó, ambun forat al mig, que serveixper a premsar
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
la pastad'oliva.
estella(Atz, P). Fragmentirregularquesaltao quedad'unapegao objectede fustaque
es parteix o es trencaviolentament.Solucióminoritária a la comarca,on predomina
claramentascla.
estellolet(X¿b). Fustapetita que es posaa la puntadel forcat perquéla collera no se
n'isca.
falgó. Falg o corbellaper a tallar ruim. Esfalgóa Benissa.
forcasset(P, San,Xeb). Pegaen forma de ferraduraqueesposaal coll de I'animal per
a llaurar amb forcat.
forcat. Aladre.
gaixbola [gaj3'bcla] (Cas).Bossaque duenels cagadorsper a portar-hi furons. Deriva
'gábia'.El DCor (s.v.gdbia)considera
del llatÍ CAVEOLA
queen el mossárab
valenciá
aquestaforma llatina "degué continuar-seen una forma gaíbola com a nom de
recipientssemblants,i en especialla gabietao bossoton poften la fura els cagadors,'
i recull diversesvariantsfonétiques,que s'estenenfins a terres murcianes,com ara
caíxbola, gaixbola, garibola, i les formes contaminadesarnb el mot hispanoárab
tabaira'espéciede recipient', taíbola, tiríbola, etc. vegeu tirtmbota.
gasó(Atz, Bsa, cas, J, Llí, Llo, Sag,se, Tor, ver, Xáb). Terra que quedaunida a les
arrelsquans'arrancaun arbreo unaplantaper a sertransplantats.
A Benimaurellaquest
mot pren les variantsasgarcói asgrasó.
gatimell (Nou, Teu, Xáb). Ramessecundáries
dels ceps.En rossellonés@onet L997:
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
EI parlar de Ia Marina AIta: el contacte interdialectal valenciqnobalear
270
1.82i t87) gatímell / gotímell equival a bagot o gorim (fr. grappitlon). vegeu
desgatimellar.
grum. 1. Borró o geÍrma. En un arbrefruiter, el primer senyalquecontéel futur brot.
S'aplicageneralmenta les oliveresi als ametlers.2. (Cas)Gra d'all. Cadascuna
de les
parts en qué estádivididauna cabegad'alls.
Ieix (A, Ala, Atz, Bme, Bsa, E, Re). Eix de les rodes.El mot s'ha format a partir de
1'aglutinacióde I'article determinatl' i el substantiueíx: l'eíx. A la restade la comarca
predominala variantorigináriaelx.
lligam (Bmau).Lligassa;vencill per a lligar les garbes.
lligassa.Vencill per a lligar les garbes.
llobada [r(o'ba](Ala, C). El tros de terra quequedaper llaurar al voltantde la soca.El
DCW no recull aquestmot al PaísValenciá.
mamó (Bme, Re). Ull o rebrot quenaix a la socao a I'interior d'un arbre.
moragar (Bv). Madurarlesolives;pass¿Ir
de verdesa negroses.D'origen drab,moraga,
segonsel DCor (s.v. moraga),hapassatde significar'holocaust,combustió'a prendre
matisosunamicadiferents,peróbasatsen la ideade cremar,torrar o coure,i nosaltres
hi afegiríem'madurar':a Pena-roja,per exemple,moragu¿ssón 'olivescuitesal caliu'
i en valenciámoragar(se)és'verolarel raim', tal i comreprodueixCorominesd'Enric
Valor. Al DMGa (s.v. moragar)aquestmot equivala 'morachar;tomar una fruta ó
simienteel color morachoó moradoclaro; entrar en sazónó grartazón,
.
nafra (Llí, Ver, X). Ferida o tall produit als arbres.Arcaismefossilitzaten el camp
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
sementicagrícola. Segura(1996: 2L6: 1998: 145) arrepleganafrar-se a la zona
d'Alacant i d'Elx respectivament.
nyasco(Cas).Pelatd'un arbre.Deu tenir relaciódirectaambel motnyarcoaplicata un
'esquingfet a la pell'.
olivó @). Ullastre, olivera borda. Arbust o petit arbre de la família de les oleácies,
varietat silvestris.
panna. 1.(Ala, Atz, Bsa,Cas,J, Llo, sag, se, Tor, ver, Xáb) Rabassa
d'olivera;part
inferior de la soca,que creix sotaterra. 2. (Xeb) Porció de terra o fem compacta.
Aquestasegonaaccepciós'identificaetimológicament
amblapanna ques'haconservat
a diversospuntsdel Principat-panna de gel, de suro, de carn-i queel DCor (vegeu
paella) i el DCW defineixencom a 'fragmentpla, amplei gruixut', quetindria relació
directa ambla panna rossellonesa,
procedentdel llatí pnflNle 'paella'.
picot (A, Ala, Alc, Atz, B, Bb, Bd, C, Cas,D, E, Gall, Llí, Llo, Mur, Ond, Or, p,
Par,Rá, Sag,san, Tor, X). Esquella.Derivatdepic, ambel sufix -ot. ElDcwrecull
aquestaaccepciócom a própiade la safor, la Marina i I'Alcoiá.
plantó (gairebégeneral)/ plangó@sa,C). Arbre nou queha de sertransplantat;rebrot
amb arrels. Mentre que a gairebétota la coÍlarca predominala forma plantó, Calp i
Benissasuposenuna continuitatgeográficaambla variantplangó,própiade la Marina
Baixa i, en general,de tot el eatalá.SegonsColomina(1991:270),planfó podria ser
resultatde la influénciadeplantar o del castellá,
plantón, encaraque consideraque agó
darrer fóra estranyen un parlar tan conservadorcom el de la Marina Alta.
pomell (C, E, GaIl, Or, Teu, Xáb) / plomell (Ala, Atz, Bb, D, Ond, Tor). pom o carrás
quecontéalgunsfruits reunits,com aracirereso taronges.El DSan(s.v.pomél/)recull
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
EI parlar de la Marina AIta: el contacte interdialectal vqlencianobalear
272
la variantorigináriai la defineixcom a 'racimo,porcionde cosasjuntasen un racimo.
Pomélldeperes.Racimode peras'.
rabassar [reba'sar].Cavarla terra profundament.A granstrets, i en generala tota la
comarca, mngencar o trencar In closca és cavar superficialment; a una fondária
mitjana és senzillamerLt
cavari i cavar fondo, rebassar.El DMGa (s.v. arrebasarí
atonyar) defineix els dos geosinénimscom a 'cavar la tierra á dos ó tres azadasde
profundidad'.Vegeutonyar.
ramutxa [ra'mutJa](Ala, Atz, Sag,Xáb) / [re'mutJa](Bb). Brosta.Ramesfines.
ramell @sa,Ver). Pomello carrásquecontédiversesfruites, com ara taronges.
reboll (A, Ala, B, Bd, Bsa,C, D, Llí, Po, Tor) / rebroll (Cas).Rebrotd'un arbre.
rutlo ['rulo] 6eb). Trull. Pedracilíndricaper a batreels cereals.
rutló [ru'ylo] (A, B, Cas)/ [run'glo] (E).TrulI.
sarment. Brancad'un cep o d'una parra. La major part dels diccionaris normatius
reprodueixenla diversitat de génereque presentaaquestmot. De fet, a la nostra
comarca,coexisteixenel masculíi el femenídepenentdelspobles:masc.@b, Bg, G,
Nou, P, Re, Teu) / fem. (Ala, Alc, Bme,C, E, G, Llí, Llo, Mur, Or, Par, Sag,San).
Cal destacartambé,quanta I'aspectefonétic, la palatalitzacióde la s- inicial a vuit
pobles de la comarca(compareuel rossellonésxírment); a la Vall d'Alcalá -amb
Beniaia- s'ha produit el reforg inevitabled'una vocal que facilita una pronúnciauna
mica alienaa les tendénciesarticulatóriesdel catali occidental:aíxarment/ aixerment.
Aquestaforma t¿mbésesent,peró,a diversospuntsdel valencie.Amb tot, són sis les
variants fonétiquesque hem sentit a l'área d'estudi, ja que, a més a més, el mot
VicentBeltran í Cslvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
presentavacil'lacióde la vocalpretónica(vegeumapanúm. 4g):
sarment:Bmau,Llí, Nou, p
seftnent:Alc, Atz, Bg, C, Cas, E, Fl, G, Llo, Mur, Ond, par, Teu, Ver,
xeb
[ar'ment]: Bd, Or, Rá, Sag,Tor
[fer'ment]:Bme, Cam,San
[ajJer'men]:A
[ajJar'men]:B
seconar(Nou). Fer-seméssecdel queés normal.
serradís [sera'is](Par). Serradures.
Possiblemallorquinisme.Colomina(1991: 301)
arreplegaserradísa Tárbena.
serradissa[sera'isa]@sa,C; * Callosa).Serradura.
serradura [sera'ura].Partículesque es desprenende la fusta en serrar-la.General
en
valenciáialacomarca.
sicató @sa, Teu). Tisora de má per a podar. Del francés sécateur'podall, tisores
podadores',ambpérduauna mica estranyade -r. Aquestaésuna reciallamésque
ens
han deixat elspieds-noirs de la Marina que emigrarena Algéria al llarg del segleXIX
i primeriesdel XX per a treballarla vinya de les terresnord-africanes.
sitiet (Atz, Gall, Ver). Objecteredó fet de llatadestinata posar-hidamuntles cassoles.
correspon ala llassadel nord del país valenciá, segonsel DCW.
tagzim (A, B, E, Gall). Oró de llata d'espart,ambtapadorai quatreanses,que seveix
per a dur les olivesa I'almássera.El DCW recull la varianttalzim a Alcoi i tagzímal
VícentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
EI parlar de la Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobaleqr
274
Comtat i a Benialí i suggereixla possibilitat que provinga d'una forma árab,
fonéticamentsemblant,quesignifica'cassola'.No obstantaixó,eI DCor (s.v. tagzím),
que consideraerrÓniaaquestaetimologia,asseguraquetagzimve d'un mot homófon
de l'árab wlgar parlata lesterrescatalanes
quesignificava'emmagatzemar',
on també
s'entreveuel mateixradical.Barber(1997:246) dínacom a geosinónims
deltalzím de
Callosai la Vall de Guadalestels mots barxí d'Atzeneta, bessonsde Mutxamel, cofi
d'olives de SantVicent del Raspeigi saríetade Crevillent.
talla @mau,Cas).Dalla. Ferramenta
per a segar,formadaper un mánecllarg i unafulla
de ferro, mésllarga i menyscorbadaque la falg. Pertotarreu s'anomenadalla -que
pren la variantdralla a I'Atzúvia-, exceptea la Vall d'Alaguari a Castellsde Serrella,
on s'ha produit un encreuament
ambel verb tallnr.
tanyada (Gall). Rebrotd'un arbreque no naix a la socasinó dalt.
tirimbola. Petit receptacleo bossa,generalmentd'espart, amb tapadoraplana per a
posar-hiel furó. Furonera.A la nostrazonad'estudise sentenles variantssegüents:
tirimbóla: Ala, Atz, Bd, Bme, Or
xírimbóla: Bb, San,Teu
xerimbóla:Par
xarambóla:P
carambóla:E
tiríbóla: Bg, Llí
tiból.a:Llo
El DMGa (s.v. taíbóla) ja dóna constfurciade I'existénciad'aquestmot en
valenciá.Més recentmentBarberí altres (1997:233 í239) ensofereixenun grapatde
denominacionspopulars própies del sud valencii com ara les formes gaixbola -la
Marina Baixa-, catximbola i catxambo-al Pinós i al Carxe respectivament-. A
MonÓveres coneixper garimbola.Segurament
es tractad'un contínuumde solucions
fonétiquesque parteixende la forma gaixbola, méspróxima a l'étim llatí cev6or,e
VicentBehran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
'gábia', amb encreuaments
diversos.Vegeugaixbola.
tonyar (Ala, Bb, Bd, D, G, J, Llí, Llo, Or, ped, po, Sag,San,Tor, X). Cavarla terra
profundamentper a sembrar-la.Tambérebassar.
tragilla. Recollidor,abansarrossegat
per béstiesi actualmentper un vehicleautomóbil,
que serveix per a anivellar o llevar les desigualtatsdel terreny. Totes les variants
arreplegadesa la Marina Alta s'han vist afectadesper fenómensfonétics diversos
(metátesis,assimilacions,dissimilacions,encreuaments)
:
trellíja: B, D, Gall, J
trelija: A, Bme,Po, Sag,San,Tor
tresilla:Bb, Bd, Bsa,Nou, Se,Teu
treníja: Atz
tarríja / terrija: Or
Si intentemfer una mica d'etimologiai partim com a forma basede la variant
normativa tragella podem reconstruir I'estat evolutiu següent:tragella ) tragílla
(assimilacióde la vocal tónica a les palatalsveines; en cast. traílta) ) tregilla
(assimilacióde la vocalpretónicaa la vocaltónica) ) trellija (metátesiconsonántica);
i a partir d'ací tenim o bé les formesdissimiladestrelija o trenija o la variantd'Orba,
que presentaun encreuamentamb el mot terra.
tronquet (Po). Trull o rutló de I'era. El DMGa (s.v. tronquetde batre) testimonia
I'existénciad'aquestmot, equivalental castellá'trillo'.
trull (Atz, Bb, Bsa,c, G, Gall, Ped,San,se, Tor, ver). Rutló o trompellotper a batre
els cereals.PegatroncocÓnica,
generalmentde pedra, que serveixper a esclafarles
espiguesdamuntI'era i separarel gra de la palla.
vela (D). Bancalen forma de triangle.Mot de creaciómetafórica.
Vicenl Beltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de lq Marina Alta: el contacte interdialectal valenciqnobalear
276
vernet (Xa). Tipus de forcat o aladre.
xarcolar [tJerko'lar].Eixarcolar,birbar. Arrancarlesmalesherbesdel sembrat.Malgrat
que el DCW limita l'área d'aquestverb al cataláoriental,mallorquíi menorquí,i el
DCor (s.v. eixarcolar) diu que "el mot delsdialectesoccidentalsha estatsempre(...)
birbar (1 mirvar < MINUARE)",
Colomina(1991: 347) ampliala zonad'eixarcolar,
pronunciattxarcolar o txercolar,a la comarcade la Marina Alta i a part de la Marina
Baixa i, basant-se
en diferentsfonts, la fa extensiva,sovint amb sentitsparal'lels,a la
Vall d'Albaida, a lescomarques
centralsvalencianes
ialazonade Castellóde la Plana.
xinglot [tJin'glot] (pricticamentgeneral)/ xanglot [tJan'glot]@sa,C). Porció de grans
de raim, units per unestigesal tall, quepengende la sarment.A tota la comarcas'ha
produit una homonímiaambel mot xínglot / xanglot(<SINGULTU) 'singlot', que fa
referénciaa Ia 'contraccióespasmódica
del diafragmaque es repeteix a intervals
regulars'. De tant en quant,sobretotentreel jovent, i en la segonaaccepció,se sent
obertala lol etimológicaper analogiaal sufix augmentatiu-ot.
4.L.6. (a) Fruita, vegetalsi fongs(repertoride termescartografiats)
oARL0TA.Herbade la família de lesumbel'líferes(Daucuscarota). (Mapanúm. 132)
carlota ftar'lota] (Atz, B, Bb, Br, D, G, Llo, Ond, P, Ped, Po, Teu, Ver, Xáb) /
[kar'lcta] (A, Bb, Bl, Bme,Bv, C, Nou, Pa, Rá, San,Tor).
carrota [ka'rcta] (Ala, Alc, Bd, Bg, Cas, E, Llí. Mur, Par, Sag, San). I"a variant
catrota, característicad'aquestazorraí de les zoneslimítrofes de la Marina Baixa
{allosa,
Bolulla, Tárbena,Polop, Beniardá,Benifato i Confrides- i del Comtat
-Famorca-, deuhaverpenetratper via del francés,comaltresgal licismesquetrobem
en el camp de I'alimentació: betrava (lbetterave 'remolatxa') a Orba, i més
Vicent Beltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
esporedicament
a la vall d'Alaguar,i salerí(<céIeri'api') a Tárbena.A Sóller,on hi
va haver molta influéncia francesa,tambétrobem carrota i bete-rave(Corbera lg87),
a I'igual que hi ha carrota al Rossellói a la Jonquera(DCW) í gatota al pallars
Sobirá,Flamicelli Bósia,segonsColl (1991: 49), i a la Valt d'Aneu, segonsSistac
(1998: 81). No podemafirmar amb seguretatcom han arribat aquestesparaulesa la
Marina, perÓno hem d'oblidar en cap momentla quantitatde gent que va emigrar
d'aquestesvalls a Algéria, per motiusde faena,a principisd'aquestseglei quedesprés
hi tornaren.Segurament
aquestfet hi fou decisiu,com ho demostrenaltresexemples
demotsrelacionatsambla indumentiriai quepodensentir-seambtotavitalitat, i sovint
com a denominacióúnica, als poblesde Bolulla i Tárbena,on I'emigració al nord
d'Africa va serforgaimportant:tricó (<trícot 'jersei'),culotes(1culoftes 'bragues,).
Per a una distribuciógeográficadels nomspopularsde les espéciesDaucus carota i
Pastinacasativa, a més de la documentacióadésexposada,vegeuBarri (1998: 587-
s99).
cocoMBRE Fruit de la plantaCucumíssativus.(Mapanúm. 133)
cabrombo (Nou, xeb) / cabombro Geb) / combrombo (Cas; *Tárbena, Bolulla,
Callosai Polop). Cadavegadaméss'esténen cataláel castellanisme
pepíno, tant a la
Penínsulacom a les Balears.A horesd'ara són poquesles comarquesque conserven
la paraula tradicionalr eüe devia ser forga habitual en époquesrecents,com se'n
desprénde les variantsquearreplega el DCVB. Ara bé, delsestudisdialectalspublicats
queconeixem,sabemqueel mot cataláésviu a I'Alguer (BlascoFerrer 1984:31), sota
la variantcogrombeftuyrómbal, a Ciutadella(Moll 1979:27), arú cobrómbol.al nord
del PaísValenciái al Montsii (Gimeno1997: 366; mapanúm. 312), sotales formes
cogombro,colombroi codombro,i, de forma aillada, al sud valencii, com a puntes
d'icebergsque sobreixenentre elspepino,la qual cosafa pensarque fins no fa gaire
el mot deviatenir una extensiómolt major.
Colomina(1986b:674) aneplegladuesde les tresvariantsde la nostracomarca
VicentBeltran i Colvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
EI parlar de Ia Mlfillg
AIta: el contacte interdialectalvalencianobaleqr
278
-la primera i la darrera- i, basant-seerLel Micro-atles de Tormo (mapanúm. 8)
ampliaIa zonameridionaldel mot estudiata Banyeresi Bocairent-amb cobombroi a Alfafara, Agres i Atzenetad'Albaida antbcodombro.
Més queun mallorquinismefa la impressióde serun mot queera pancataláno
fa gairetempsi quearaha vist reduidala sevaáreaa petiteszonesquese'nspresenten
en forma d'illots, encaraquela coincidénciaambla variantmallorquinacobromboieL
fet que es donea la Marina fa que no deixemde tenir presentel procésde repoblació
del segleXVII.
A Déniahi ha la formacolombro,peró s'aplicaal melóde tot I'any menuti roín
de la segonacollita, d'igual maneraque les tarongescollidesfora de temporada,i per
tant de pocaqualitat,s'hi anomenen
tarongesde repom,i elsmelonsd'Alger de segona
collita són conegutscom a pílotes.
És tambéinteressant
de destacarla variantpepinell,resultatde I'afegimentdel
"diminutiu" catalá-ell al castellanisme
pepino, própia de Xixona, de la Torre de les
Maganesi de la subcomarca
de Relleu, Sella,Finestrati Orxeta,deixantfora la Vila
Joiosa.
pepino (la restade la comarca).
coRFoLL.OLAF0LL.1. Cadascuna
de les láminesque componenuna ceba.2. Corfa o
clovellade I'ametla.(Mapanúm. 129)
clafoll (Alc, Bg, Bsa, C, G, Llí, Llo, Nou, Se, Teu, X¿b). Aquestaveu -que a alguns
llocs presentala forma esclafoll(Cas,J, Ped,X)- la documentael DCVB a Benissai
a diversospuntsaillatsdel tortosí. La variantclofoll de Murla deu ser una solucióde
compromísentxeclafoll i corfoll.
corfoll (A, Ala, Atz, Bb, Bd, Bme, D, E, Gall, Or, P, Po, Rá, Sag,San, Tor, Ver,
Xa). Format damuntcorfa. Aquestaés, sensdubte, la denominaciómajoritária en
valencii. A la nostracomarcapren la variantescorfolla Beniaiai el Patró.
VicentBeltran i Cslvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
GArLÓ-GNLL.Cadascuna
de lespartsen quéesti naturalmentdividit I'interior d'alguns
fruits, sobretotels cítrics, com ara la taronjao la llima. Mapa núm. 130)
galló (A, B, Br, Bsa,Cam, Cas,D, E, Fl, G, Mur, Nou, pa, par, po, Se, Ver, Xeb).
I. GaUóde taronja. 2. (general)part comestiblede I'ametla.
grill (Alc, Bd, Bg, Bl, Bmau,Bme, Br, Bv, J, Llí, Llo, ped, Rá, Sag,San,Tor, X).
Seguramentes tracta d'un mallorquinisme,tenint en compteque en valenciáés més
generalgalló, i noméstrobem grill a Tárbenai a la Marina Alta, a falta de més
aportacionsdialectals.Segonsel DCor (s.v. grílt), "nomésés valenciá galló, en
oposicióde grill en el catalácentral(...): eiv. "grill: gajo" @zcabr.), mall. ',gríll: de
llimona,tarÓnja,etc..." (DFgra)".No obst¿ntaixó,semblaqueactualment
a Mallorca
predomina grell ({eny L999: 93). A la resta de llengües romániquestrobem
paral'lelismesen I'extremenyd'Acehúchegríyu, aplicattambéal "gajo de la naranja,'
(de SandeBustamante
L997:88),i en I'italie gheríglío,referit a la part comestiblede
la nou.
LLETaGA.ENCISAM.Planta herbácia anual de la família de les compostes(Iactuca
satíva).(Mapa nim. 127)
encisam[ansi'zam].1. (Bb, D, E, Llí, ond, P, Po, Ver, Xib) Lletuga. 2. (G, ped)
Espécied'amanida. Coqiunt de bocins de tomaca i ceba, amanitsamb oli i sal:
curiosamentsenselletuga.
lletuga(A, Ala, Alc, Atz,B, Bd, Bg, Bme,Bsa,C, Cas,E, G, Gall, J, Llo, Mur, Nou,
or, Par, Ped, sag, san, se, Teu, Tor, X). En catali antic encísamfeia al.lusió a
l'amanída o ensalada,mentre quelletuga era el nom específico concretde la verdura
que ara coneixemindistintamentpels geosinónimslletuga o encisam.Com que la
lletuga era el componentprimordial o necessaride tot encísam,aquestdarrer mot acabá
especialitzant-se
fins a substinliraquellaltre. Curiosamenta I'Alcoiá i al Comtatensalñ
s'aplicaa horesd'ara al plat i a la verdura,gricies a un procésmotonímic.podríemdir
Vicenl Beltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
EI parlar de Ia Marína Alta: el contacte interdialectal vslencianobalear
2g0
que l'ús de lletugaha quedatreduit a diverseszonesdel catali occidentali amb molta
vitalitat al sudvalenciá,precisamentde la Marina a Guardamar.
VITET.BITX0.Pebrecoent.(Mapanúm. 128)
coent @sa,C, G, Se,Teu). La substantivització
de I'adjectiu coentpressuposa
la pérdua
d'un elementanteriorquepodria serpebre, vítet o qualsevolaltre.
ditet (Alc, Atz, Bb, Bd, Bme,D, E, f, Llí, Llo, Mur, Nou, Ond, Or, p, par, ped, po,
Rá, sag, san, Tor, ver, X, Xa, Xáb). Forma eufemísticaprocedentde ra variant
valencianavit(et), ambcontaminacióde dit.
viró (Cas).La denominaciódel pebrecoenta Castellsde Serrella-que tambéésprópia
del Campello(Colomina1991: 339;DCW) i delspoblesveinsde Tárbena,Bolulla,
Callosai la vall de Guadalest- fa referéncia,ambtot¿ seguritat,a la forma d'aquest
fruit comestible,coenti allargat,en formade banyeta.Deu ser, per tant, un derivatde
víra 'sagetaprima i de punta molt aguda', que el DCW i el DCor (s.v. vira)
documenten
en textosantics.A mésa més,ho corroborael fet quehi hajavirot a Altea
en el sentitde 'penis' (Colomina1991:339) i el paral'lelismeque s'estableixentre
aquelladenominaciói d'altres arreplegades
a zonespróximes, com arafigó, vigó,
cornet,la forma mésgenerala la Marinaditet i I'originari vitet. S'hade descartar,per
tant, qualsevolrelació ambviró aplicata la 'larva de la moscavironera', queté un étim
totalmentdiferent"
xitxó (Ata). Aquestmot deu haver-secreatcom a resultatd'una truncacióa partir del
castellanisme(sat)xifrcó'menade salsitxa',tenint en compteque un dels ingredients
primordialsd'aquestembotitésel pebreroig o blanc,queli proporcionala coentorque
el caracteritza,laqual sol trobar-seen la basesemánticadelscriteris méscomunsde
creacióonomisticadel bitxo o vitet arreudetot el dominilingüístic.D'aquestlocalisme
ja ens en dóna constánciael DMGa (s.v. gijó [cal llegir txitxól), que remet al vitet:
"pimientopicantede cuernecillo".
VicentBeltan i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
Sónmoltesmésles denominacions
valencianes
del vitet quefan referénciaa la
forma o al color del fruit en qüestió.A les comarquesdel suddestaquen,entrealtres,
les següents:
y'gó: Relleu
vigó: Yilallongade la Safor
cornet: Orul
quarnet:Xixona
qüernet:Tibi
visolet:Planes,Benimarfull
Martines(1999b),basant-se
en lesaportacions
de la lexicologiacognitiva,fa un
estudi exhaustiudels mecanismesd'integració i categoútzacíl d'algunes novetats
léxiquesderivadesdel descobriment
d'América;concretament
del Capsiumannuumi,
en conseqüéncia,
del pebre, el qual presentamolts punts en comú. El tret coent és
possiblementla font més importantde creacióléxica, peró tambéhi ha el color i la
forma (vegeuels exemplesanteriors),a mésde I'aparengao la semblanga
formal amb
una altra fruita, plantao animal.Tal i com diu aquestautor(Martines1999b:996), "hi
haunstretscentrals,nuclears,ambmajorrelleusemasiológic,
voltatsd'altresdemenor
pes (...) la desprototipitzaciíd'un dels trets centrals ('tast coent'), que passa a
camcteritzar els membres periftrics de la categoria, obri el pas a Ia promoció
semasiológica
d'altrestrets, de bon comengament,
no tan centrals".
4.t.6. (b) Fruita, vegetalsi fongs (unitatsléxiquesno cartografiades)
albercoc. Pren les variants següentsa la comarca,gairebétotes amb modificació o
pérdua-aGresi- de la síllaba inicial, quecorrespona I'article árabal-:
bercóc:Alc, Atz, Bsa, D, E, G, J, Llí, Llo, Nou, Ond, p, po, Se, Teu,
Ver, Xa, Xáb
asbercóc:Cas,Par, Ped
albercóc:B, Bl, Cas,Or, Par, Ped,Xáb
VícentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de la Marina AIta: el contacte interdialectal valencianobalear
282
ambercóc:A, Ala, Atz, Bb, Bd, Bg, Bme,Br, Mur, Rá, Sag,San,Tor
albergínia. La Marina Alta presentaformesacabades
en -ínia, a diferénciade la major
part del valenciá (-ína). També s'hi produeix una despalatalització
a partir d'una
suposadapronúnciade la palatal fricativa sonora. Aquest canvi fonétic també el
localitzem en alguns punts de Mallorca -auberzíni a Manacor-. Les variants
fonétiquesquepren la paraulaalbergíníaa la Marina Alta són les següents:
albarzínia:A, Atz, Bb, Bd, Bg,81, Bme,Bsa,Ond, Po, Rá, Sag,Teu,
Tor, Ver
asbarzínía:Bb, Bsa,G, J, Sag,San,Tor
albasínía:Bsa
asbasínía:Llí, Se, Ver, X
albanénia / albarzeina:Xáb
asbarzénía/asbarzeina:Xáb
asbatzínía:Par
barzínia:A, Atz, Bg, Br, D, Mur, Nou, Or
brasínía:Se
basínia:A, Ala, Alc, C, D, E, Llo, Nou, P, Ped,Teu, Xa
albarginja: Bb (majors)
barginja: Cas
bargínía: Cas
albargina:A, B, Bv, Pa
bargirw: B, Pa
alficbs. Fruit semblantal cogombre,perómésallargati tort. Tantel DCW com el DCor
(s.v" alficós) fan constarque I'extensiód'aquestarabismees restringeixa la zonadel
valenciásituadaal sud de la capital. A la Marina és forga coneguti adoptadiferents
solucionsfonétiquesdepenentdel poble, sobretotpel que fa a la síl'laba inicial.
L'article árabal- es perd per aféresien una part molt extensade la comarca,mentre
que allá on es conservaapareixtransformaten am- o d-, com a resultatde I'analogia
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
a altressíl'labesinicials fonéticamentsemblants:
afficós:Atz, Bl, Nou, p, pa, po, Sag,Teu, Ver, Xáb
amficós:A, B, Br, pa
aficós: D
ficós: Alc, Atz, Bb, Bg, Bmau,C, Cas,D, E, G, J, Mur, par, Or, Se,
Xa
ficossi: Bd, Bg, Bme, Cam,Llí, Llo, ped, Rá, San,Tor, X
(aI)quifós: Bsa (metáresi)
naficós:D (un aficós ) un naficós)
I'a'formaficossi recordaunamica la soluciócastellonenc
a celícrossi,quetambé
s'aplicaal mateixfruit, i queCoromines(s.v. alficós)atribueixa I'efectecontaminador
d'una planta semblantanomenadaceliandreo celiandri. Aquestahipótesi no acaba
d'explicar la variant de la Marina, peró deixa entreveurela possibilitat d'un
encreuament
ambun altre mot, el qual desconeixem.
ametla [mélla] (gairebégeneral)/ [am'mella] (A, Atz,B, Galt) /
[am'menla](p). La
pronúnciaamb aféresité una extensióbastantconsiderablea tota la Marina:
des de
Benidorm(menla),I'Alfás i Altea (meta)cap al nord, incloent-hitota la part oriental
de la Marina Baixa -metla a la Nucia, Polop, el Castellde Guadalest,Benimantell,
Callosa,Bolulla i Tárbena-, fins a prácticamenttota la Marina Alta. Les classesde
metlesmésconegudesa la comarcasónles següents(Mapa núm. 10):
- Beniarbeig:alzubiana (< I'Atzúvia), comuna,
llargueta, lliberana (( Llíber),
marcona,delmetge,mollar, plana, rumbeta.
- Benissa:amollar, alzubiana,capatmonera,cabotera,garselina,
lliberana, morcona,
punteta, rumbeta, sordeta.
- Calp: bordetde calsMartns, capaímonera,cabotera,gars
elína, lliberana, mtffcone,
punteta, rumbeta.
- castellsde serrella: americana,amollar, nurcona,
saoreta,toera (< Tous).
- La Llosa: aln¿bíana, bartola, bordeta, cabota, lliberana,
marcona, , rumbeta,
saoreta, sorda.
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de la Marina Alta: el contacte interdialectsl valencianobalear
2g4
- Pedreguer:alzubíanes,anes( ( Anna),blanquetamollar, bordeta,cabota,llíberana,
morcona, mollar especial,planeta, de Ia punteta, rumbeta.
- Xaló: amollar,bacorera,bordetde Canelles,cabota,del güelo,llosera(< la Llosa),
nurcona, pestanya,ribes, del sord.
(Ala, Llí, Ped,X). Gallód'ametla.A Tárbena,segonsColomina(1991:
ametló[me1'1o]
92), fan la distincióentres'ametló'gall6 d'ametla'i esmetló'ametlatendrade la qual
es pot menjar la corfa i tot', sentit que el DCW sónacom a propi de Mallorca i
Menorca.
caquiner (A, Gall). Arbre que fa caquis.Malgrat quecaquierés la denominaciómés
general,sovinttrobemvariantsuna mica diferentscom ara caquiner,que se senta les
valls d'Alcalá i de Gallinera,i caquísser,forma própia de Callosa(Colomina L99L:
144).
cirerer (Bb, G, J, Llí, Nou, Ond, P, Ped,Ri, Ver, X, Xeb) / cirer (A, Ala, Alc, Atz,
Bd, Bg, Bme,Bsa,C, Cas,D, E, Gall, Llo, Mur, Or, Par, po, Sag,Se,Teu, Tor).
A la Marina cirerer i círer esreparteixend'unamaneraquasiequitativatota la comarca.
La segonaforma presentauna reducció sil'lábica o haplologia per a facilitar la
pronunciació,ja que hi ha dos segmentsfonéticsrepetits(compareuamb olar per
olorar). Segonsel DCor (s.v. cirera) "aquestavariant círer és la que apareix
regularmentfins a l'época més o menysmoderna(...). Avui, círer té una difusió
bastantgran".
creilla. Tubercle comestiblede la credillera (Solanumtuberosum).
credilla: Gall, Ped
queredíIla: quasi general
queradilla:C, Teu
caredilla: Llí, Llo, Nou, Teu
caradílla: Nou
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
caridílla: Llí
querdilla: Bmau, Ped
crededilla: Xáb
credadilla: Teu
esclata-sang.Bolet comestible.A tota la Marina, llevatdeXábia -anb pebrds-, i a les
comarquesveinesde I'Alcoiá, del Comtati de la Safors'usapredominantment
aquest
mot, que tambéés característicde les illes de Mallorca i de Menorca.
floricol / flordecol (Nou, Xib; tambécoldeftor).Coliflor. A Beniarbeigi al Verger
sovints'anomena
flor.Lavariant de la Marinaestáforgaestesapel valencii meridional
i respona la inversiódelsdostermesque componenla paraula.
fresol (Cas;fesol a la resta).Llegum de les plantesdel génerePhaseolus.La variant
fresol és prÓpia,segonsel DCW, del migjorn valenciá.A la nostracomarca,Castells
de Serrellasuposala continuaciógeográficade la forma predominantal Comtati a la
Marina Baixa.
gina @sa, Llo, Teu). Tipus de figa; és blancai molt bona i trau una mica de mel.
Possiblement
aquestadenominacióprocedeixdel topónimGines,llogaretde la Vall de
Guadalest.
gÍrgola (Bsa) / giula @mau, D, Se, Tor). Tipus d'esclata-sang.
El mallorquí Aguiló
(L994: 56-57) hi fa un estudi de la paraula en qüestió, d'origen incert i sense
documentarfins a la primeria de1segleXIX, i hi aportatota una série de variants del
domini lingüístic, a més de la mallorquinagírgoln: "d'altres formes campenper
diversescontradesdel domini, com gírbulesal Principat,gírbuls al Conflent,gírgol a
Menorca,i ambI'accenttraslladatper la CatalunyaNord: girgúIes,gírbúles,girabúles.
(...) Cap a Girona i Olot hi ha una forma gíbula i a la vall de Guadalest,giula".
Vícent Beltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de Ia Maúnq AIta: el contacte interdíalectal valencianobalear
286
Aquestaúltima dadaensinteressaper la proximitatgeográfica.
giró. Varietatde rai'm.S'anomenaméssovintgironet.
llentilla. La variant fonética predominant a la comarca, dentílla, pressuposauna
dissimilacióde palatals:compareudínull per gínoll a I'Alta Cerdanya-dunull al
Capcir-, segonsel DCW, i Jordí per Jorgi. La pérduade la -d-, una volta ha
esdevingutintervocálicaper la presénciade l'article, ha donata Castellsde Serrellai
a Tárbenala variant entilla; una altra dissimilació,paral'lelaa dentílla, ha donat la
forma guentilla a la Vall d'Alaguar, Benigembla,la Vall d'Ebo, Gatai Orba.
malacotó (D). Préssec.Prunusdomestica.
merseguera[marsevéra].Varietatde raim.
monestrell [monastrél,],Varietatde raim.
nispro (gairebégeneral)/ nyespro (A, Cas). Nespradel Japó.Eriobotryajaponica.
L'arbre s'hi anomenanísprer I nisprero o rryesprerrespectivament.A la nostra
comarca,amb el terme nespra-tryespra a Castellsi a Alcalá- es coneix el fruit
tradicionalMespilusgermaníca.La relacióaparententreaquestes
duesfruites-l'antiga
i coneguda,per una banda,i la nova, importadad'Asia oriental,per I'altra- va fer
que,mitjangantla metáfora,s'aprofitásla mateixadenominació;aixó sí, ambun canvi
de géneregramatical.La variant de Castellsi d'Alcalá coincideix, per proximitat
geográfica,ambla de Callosad'en Sanii i Bolulla, primerscentresproductorsde la
Península,i conservala vocal tdnicaprópia del catalá,peró presentala palatalització
de n- i una -o sospitosade castellanisme"La restade la comarca,com ocorre en
eivissenc(Veny L999: 108), ha preferit la variant nispro, forma sincopadapresa
directamentde I'espanyolníspero.Aquest mateix autor (Veny 1998: 927-940) er:n
VicentBelfran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
ofereix una mostracompletad'un grapatde denominacions
popularsen cataláde les
fruites Eriobotrya iaponica i el Mespitusgermanica.al costatde la seva
utilització en
fraseologia'usosfigurats,endevinalles,etc., i unapossibleinterpretació
etimológica.
La variantrecollidaal DMGa (s.v. nyíspero)peral fruit nouvingutjustifica,
si mésno,
la sevaprocedénciacastellana,a diferénciade la nyesplao nespla,aplicat
a la fruita
tradicional.
nou [a'ncw] / [ana'ncw]/ [na'ncw]. Fruit de la noguera,ací anomena
da anoer,ananoer
'
o nanoer. Colomina(L991:251)iaexplicaI origend ' aquestavariant: "la formageneral
en valenciáanouésresultatd'unafalsasegmentació:
la nouinterpretada
com a l,anou;
Ies formes de Llíber i Altea suposenuna falsa segmentació
peró partint de l,article
indeterminatuna nou ) un nanoz (Llíber) ) una nanou > un ananou(Altea)".
Les
mevesdadesamplienl'áread'aquestapronúnciaals poblesde Calp, Benissa,
Senija,
Alcanalí, Xaló i la Llosa: ambpredomiri d'ananou alscinc primers i nanou
al darrer,
encaraque a molts llocs es donentotesduesformes.
pebrásGeb). Bolet. Enfrontde la formaesclata-sang,
própiadetota la nostracomarca,
Xábia destacaper la pervivénciadel mot pebrds, que se sent, igualment,
a l,illa
d'Eivissa(Ivloll 1980:86) i en altrescomarques
valencianes,
com ara la Vall d'Albaida
(casanova1985: 8z); acíjuntamentambesclata-sang
i rovelló.
I¡s
coincidéncieslingriístiquesentre I'eivissenc i el valenciá han est¿t
assenyalades
per diversoslingüistes-sobretot Moll (1980)-, peró sovint s'accentuen
quan comparemaquell parlar amb el de la Marina. Xábia, per la sevaproximitat
i
relació, presentade vegadesmésparal'lelismes:a mésdepebrds, cal destacarque
les
variants de la paraulaalbergínia quesentim a Xábia -albarzénia, albarceina (as_)_
coincideixclaramentambI'eivissenc(a)ubergéni(a),coma mínim pel quefa a la
vocal
tónica, i defereixdel valenciáveí que acabala paraulaen -ínia.
pebrera. Fruit de la pebrerera. Pebre.Les denominacionsque pren aquesta
hortalissa
al sud del PaísValenciá són nombroses:si bé pebrera és la més general,també
es
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parla! de Ia Marina AIta: el contacte interdialectal valencianobalear
288
coneix perpebre a diversospuntsde la Safor, pebrerata Monóver, pímentóa la Vall
d'Albaida i Crevillent,coincidintambel valenciácentral,íbajoca a Alcoi, Cocentaina,
Onil i Xixona. Aquestadiversitatesreflecteixenel refranyerpopular,quediu qve"per
forga deu ser molt bona / una cosa de tres noms / que es díu pimentó, pebrera / i
baioca aIId en Alcoi', i que Tormo (1983: 82) reprodueixa l'encapgalament
del seu
estudisobreel parlar d'Alcoi.
préssec['persek](Bsa,C, Teu, X)/ [al'persek]-[as'persek]
(Xeb).Bresquilla.De Xaló
tinc arreplegadala dita popularsegüent:Quantel perseguerflorix i madura/ entrela
nít i el día no hí ha mesura;és a dir, quehi ha les mateixeshoresde nit que de dia.
secall(E, Par). Ametlaqueno s'obri.
serola (A). Atzerola. Fruit comestiblede I'atzeroler(Crataegusazarolu.s).Colomina
(1991: 104) recull al sud del Mascarataquestamateixavariant a Altea, la Vila i
Confrides,i amplial'áread'aparicióa la ciutatd'Alcoi.
sorolla (Bsa,C, D, Llí, Llo, P, Teu, X, Xáb). Atzerola.Fruit redó, encarnato groc,
carnósi agredolg,amb tres pinyoletsmolt junts al seuinterior. La denominacióde la
major part de la Marina semblaque ós la mésgeneralen valenciá.
tomaca. Baia comestiblede la tomaquera.El sud valenciáes reparteixde maneramés
o menys equitativales pronúncies tomaca/tomatad'aquestmot. Tots dos sonssón
oclusiussordsi tenenuna certaequivalénciaacústica.La zottaoccidentali meridional
prefereixtomata,mentrequea la Marina i, en general,a les comarquesmésorientals
-la Safor, el Comtat,part de I'Alcoiá- fan servir tomaca.
trepadell [trapa'6efl (Teu). Varietatde raim.
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
4.I.7. (a) El relleu i I'aigua (repertoride termescartografiats)
AGRER.
Paratgemolt productiu,que dónabonsfruits i abundants.S'aplicasobretotals
llocs criadorsde bolets.(Mapanúm. 152)
agre (or) / agret @g, cas, or, Par).Ací davanthí ha un bon agre (o agret) d,esclatasangs.Possiblemallorquinisme.En toponímias'ha conservatfossilitzatuna mica més
al suden el paratgedel Tossalde l'Agre, queestrobaentrela fita de termede Callosa
i Bolulla. Vegeuagrer.
agrer (4, Atz, B, E, Gall) . Alld dalt hí ha un bon agrer de cirers. A l,Atzúvia
--coincidint amb els pobleson es diu agre- nomésfa referénciaa un lloc on es crien
bonsesclata-sangs.
A I'illa de Mallorca, segonsel DCW, prenun sentitmolt ampli i,
fins i tot, pot significar 'paratgequeés abundósde certsanimalsde caga'i adjectivarse: terra agreraper bolets,per faves.
malla (G). De creaciómetáfórica,el mot malla deu haver-seformat a partir det llatí
MAcuLA,ambI'accepcióde 'taca'.
LLISAR.Terreny format de roquesllises. (Mapanúm. 153)
llisar (A, Atz, B, Bme, E, Gall, or, P, Tor). El DCw recull aquestmot com a propi
de Mallorca i el DCor (s.v. //ls) especificaque en aquestailla és especialmentviu a
"l'extrem Mig-jorn", a I'igual que tambéal sud del PaísValenciá,concretamenta la
nostra comarca-Parcent, Castellsde Serrella i Fageca-. Deu ser, per tant, un
mallorquinisme.
lliser (Ala, Bg). Terrenyformatderoquesllises.Equivalal llisar delspoblesvei'ns,amb
canvi de sufix. És un mot propi del menorquí,segonsel DCW i el DCor.
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
EI parlar de la Marina Alta: el conta,gteinterdialectalvalencianobalear
290
4.I.7. (b) El relleu i I'aigua (unitatsléxiquesno cartografiades)
ampit (Atz, Gall). Pujadad'una muntanya.Tambéés viu a Tárbena,segonsColomina
(I99I: 92), que a més a més ho consideraun mallorquinisme,ja que ampit, en
mallorquí, s'aplicaal 'peu d'una muntanya'.
arrim (Atz, P). Precipici,pendentverticalabrupte.Deu haver-secreata partir del verb
arrimar. Aquestmotja ha estatdocumentat
per Casanova(L994:80) a Pego,dins dels
mots no registratsal DCVB, ambel sentitde 'cingle, precipici'. Vegeurímall.
bassa@sa, G, P, Xáb). Bassal,toll d'aiguaque esprodueixals carrersper I'efectede
la pluja o pel vessament
de qualsevollíquid. Cal fer reviscolarentreel jovent aquesta
denominaciótradicional,enfrontde I'extensiódel castellanisme
xorco. En bassa-o
bassadade Senija- els parlantshan aprofitatun mot existenten el vocabularibásici,
mitjangantunaextensióde significatbasadaen la metáfora,ho hanaplicata un referent
que es representaals propis ulls com a prácticamentidéntic o ambun nombresuficient
de similitudscom per a adoptarla mateixadenominació.
bassada [ba'sa] (Se). Bassal,toll d'aigua. Vegeu bassa, mot del qual deriva, amb
I'afegimentdel sufix -ada.
canelobra [kana'lcpra] (Atz) / canelobre ftana'lcBrel (Alc, Atz, E, Llo, p, Tor).
Estalactita.Massacompacta,en formadeconirregular,quesol penjardel sostrede les
coves,on es filtren lentamentles aigües.Es tractad'una metáforaque relacionaun
canelobreinvertit amb aquesttipus de formació calciria.
centell (L1í, X). Puntesde pedra naturals del terreny que sobreixena la superfície.
Possiblement
es tractad'una masculinitzacióde la paraulacentell.a,quepren el sentit
de 'partículapetita-origináriament guspira- que es despréno se separad'un cos'.
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
cinca. Pedraredonenca,queabundaalsrius i a la platja, diferent dela tella, queésllisa,
plana i allargada.
cocó [ko'ko] (A, Ala, Bb, cas, D, p) / [ku'ko] (Gall). cadolla. clot que es forma en
una roca, on s'acumulaaiguade la pluja.
codolla fto'óor(al (L10. Clot naturalen una roca on s'acumulaI'aigua de la pluja.
defora (Xáb). El campen contraposicióal poble.Anar aI defora.SegonsSegura(1998:
149), tambéés propi del parlar elxá, aplicata totesles partidesdel terme.
degotís@g, Gall, Llí, Par, X; tambéa Tárbena).Estalactitaquepenjadel sostrede les
coves, a causade la filtració de I'aigua" Possiblemallorquinisme,si atenema la
distribuciógeográficad'aquestmot, segonsel DCW. Derivat de degotar,que alhora
procedeixde gota. Colomina(1986:675) tambérecull de degotísel sentitde 'gotera'
als mateixosllocs de la Marina.
escagassada[askaya'sa]/ [askaYa'Ja].Esllavissada,escaguitxada.Desprenimento
solsidad'una massade terra, de pedra,d'un marge,etc., generalmenta causade la
pluja. Formatdamuntel verb cagar.
fanguinero (Ped).Fanguer,ltoc ple de fang.
fiter (Llí). Puntesde pedraqueno sónvisibles,que es trobensotaterra.
gatxull [ga'tfu,{ (general)/ fta'tffi
(Xeb). Barrejade fang i aigua,sovinren quantitats
petites. També s'aplica a un toll de dimensionsreduides, format per qualsevol
substáncialíquida, generalmentaigua,que ha vessat o s'ha espargit.
Vicent Beltrsn i Calto
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
EI parlar de la Marinq 4!!a: el contacte interdialectal valencianobalear
292
glapa @b). Clapa o fiagment compactede fem.
Ilacoreta [Áeko'reta].Humitatquequedasotaterra desprésd'una pluja. El DCW dóna
com a propi de les Balearsel mot llecar, amb significatssemblants,com ara el de
'saba' o el de 'sedimentfi que
depositenles aigüesen repós; part més densaen
suspensiódins un líquid'. El DCor (dinsllac) ampliaI'irea d'aquestmot a gairebétot
el valenciámeridional.
llepó (Atz, P). Fangverd que s'acumulaals llocs on hi ha aiguaestancada.
Semblaque
és un mot propi de tot el valenciá.Derivat de llepar.
reble @sa, Llí, Se, X). Codol, pedracom el puny de gran. A Llíber sol fer referéncia
als desperdicis
de I'obra, com aratrossosde rajola.
recer [ra'ser/ ara'sef/ re'sef/ are'ser].Lloc abrigatde la pluja i del vent.
recingle (Mu). Penya-segat.
redol (Br, Llí). Rogle,rodal.
regall @b). Petit correntd'aigua.Regalim.
ribás (C, Mur, Tor). Precipici.
rimall (Ala). Abric que forma la roca en forma de cova. Vegeuarrím.
runar. Terregaller.Lloc abruptei esquerpple de pedresmenudesi movedissesque
s'esllavissenpel pendentd'una muntanya.Derivat de runa.
Vicent Bekron í Culvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
rungla (Nou, Teu). Cinqueta.Pedrallisa de la platja. Fonéticamentés interessantpel
tractamentdel grup /tl/ originari. A Teuladahi ha tambéla Costeretade lesRungles.
Vegeuarunglonar i arrunglar en Colomina(1985a:148; mapa}7).
senderall [sende'raÁ]/ [sen'draf] (Nou). Sendao caminetpoc definit, prácticament
esborrat.
senderol(Teu). Sendatortuosa.
sumall (Bmau).Humitat que sumaper les parets.
surejar [sured'd3ar](X). Surar,flotar. Sostenir-se
un cosa la superfícied'un líquid: /es
fulles suregendemuntI'éuia.
tarquim. Llot quelesaigüesestancades
depositenenel fons.Aiguamolt bruta,mesclada
amb qualsevolmatériaque la priva de lucidesa.
tarús (Bb, Or). Talús, inclinaciódel terreny.
trespol (Cas, E, Llí). Sól o pavirnentde terra banyatamb aigua.Hi ha bon trespol; el
sdl que es quedallis. D'acord amb eI DCW, i desdel punt de vista semántic,el mot
trespol a la Marina podria considerar-se
un mallorquinisme.
trestellador [trester(a'orl(A, Gall) / [tester(a'or](D). Comportade la séquia.
xarquim @mau). Llot. Deu tractar-sed'un híbrid entre el general tarquim i el
castellanismexarco. A Callosa (Colomina I99t: 3t4) xarquim pren el sentit de
'fanguissar,tollet'.
VícentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
EI parlar de la Marina AIta: el contacte interdialectal valencianobqlear
294
4.1.8. (a) Meteorologiai celístia.El temps(repertoride termescartografiats)
B0QUETA
DE NIT.TARDET.
Vespre.ks primereshoresde la nit, quan es pon el sol.
(Mapanúm. 141)
boqueta(de)nit (A, Ala, B, Bg, C, Cas,G, Gall, Mur, Po).
poqueta (de) nit (Atz, Bb, Bd, Bme, Or, P, Ped,Rá, San,Ver) Aquestaexpressió,de
carácteradverbial,ésparal'lelaa a boquetadenit, queésidénticasemánticament
i molt
semblantdesdel punt de vista fonétic.Segurament
unaha influil damuntI'altra, sense
oblidar els condicionaments
fonétics,ja que la pronúnciaoclusivadel fonema/b/ en
posicióintervocálica,
própiadel valenciá,I'acostamolt més ala lpl.
tardet @sa,C, G, J, Nou, Ond,Ped,Po, Se,Teu, Ver, X, Xa, Xeb). Aquestmot, que
forma part de la locucióadverbialal tardet, el retrobema la Frar{a de Ponent(Fraga
[Galan-Moret1995: 194], saidí fMoret-sasotL996:84], Mequinensa[Moret 1994:
881).Ex.: Anirem afer-te la visítapac al tardet, queja nofard tant de sol.
PLaGIM.RaINA(tambés'hi estudiaráel verb). Plujafina i continuada.(Mapanúm. 145)
cerndre ['sendre] (Ala, Atz, Cas, Nou, P). La relació semánticad'aquestaaccepció,
'ploure de manera feble', amb el significat
original, 'passarpel sedás(farina o
qualsevolmatériareduidaa pols', és claramentd'origen metafóric.
gotinejar (Gall). Possiblemallorquinisme
documentat
anteriormentper Colomina(1986:
675) a Gallinera i Parcent.A diversospunts de la geografia valenciana-Alcoi,
Relleu- se sentgotinyar amb el mateix sentit.
llovisnar. Castellanisme
llampantque se sentde forma habituala les valls interiors de
la comarca(4, B, Ala, E, Gall), la qualcosael fa, si de cas,unamica méssorprenent.
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
Hi pren diversesvariantsfonétiques:
llovísnar: Bl
lluvisnar: Cam, E, Fl
llutsnar: B, Br, Pa
llouisnar: Bv
mollim [mo'r(im] / [mu'r(im] (Ped).Veu paral'lelaal mull-mull que trobem a diversos
puntsdel comtat i I'Alcoiá, i de forma esporádicatambéat patró.
mull-mull @a). Relacionatclaramentamb el verb mullar, amb el sentit de 'banyar
(feblementper accióde la ptuja o la rosada)',malgratqueen valenciáhom distingeix
amb precisióbanyari mull.ar,d'acord amb la llenguaclássica.EI DMGaja recull la
forma originariamull, ambel mateixsentit.
plovisnar (Atz, Mur, Par; i, en general,com a forma secundária,a tot arreu). Hi ha
tambéel substantiaplovisner(San).
polsim [pol'sim] (AIc, Bb, Bd, Bme, Bsa,C, D, Llí, Llo, Or, ped, po, Rá, Sag,Tor,
ver, X) / [pol'zim] (G, Nou, Teu,Xib). Derivatdepols,perla semblanga
formalamb
la pluja fina.
pixaboira (Cas). Compostdel verbpixar i del substantiuboíra. Aparentmentpresenra
una clara inversió dels termes,ja que generalmentels compostosamb un verb van
seguitsdel seucomplementi no pas del subjecte;de fet, a molts puntsde la comarca
se sentmésai'nala variantboira pixona, quepresentaun orde méslógic de substantiu
i adjectiu.
RaSADA.
Humitat en forma de goteslíquides.(Mapanúm. 144)
reixiu (A, B, Cas, Gall). Aquestaveu, própia del valencii meridional, deu ser una
adaptaciódel murciá o aragonésrojío, com ja va assenyalarColomina(1985: 205),
teoria que es veu reforgadapel fet que a les localitatsfrontereresde Santapola i
Guardamares diga roixio [ro'Jio], forma encaramés próxima al murciá. Er DCw
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de Ia Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear
296
testifica I'existénciade reixiu a un grapatde pobles situatsal sud de Moixent -la
Costera- i d'Alcoi. De fet, les valls interiorsde la Marina Alta suposenla continuació
geográficalógica d'aquestmot, predominantal Comtat.
rosada [ro'za] (la resta).
4.1.8. (b) Meteorologiai celístia.El temps(unitatsléxiquesno cartografiades)
aborrallonar-se [aborol.o'narse](X). Ennuvolar-se.Derivat de borra, que mitjangant
un procésde derivació,i ambI'afegimentde sufixosdiversos,s'ha transformatprimer
en borrall, desprésen borralló i finalmenten el verb aborrallonar. Cal destacarque
comunicativesdels parlantsi sovint,
els mots es troben al servei de les necessitats
davantla dificultat de crearun lexemanou, sen'aprofitaun d'existent,de maneraque
es produeixuna extensiósemánticade basemetafórica.Així doncs,en aquestcasels
xaloners, a l'igual que els barcelonins,segonsel DCVB, han identificat o se'ls ha
representaten els núvolsuna acumulacióde borrallons.
algavessó[alyavesó]| fazyavesíl(A). Ruixatfort de pocadurada.EIDCW, quea més
d'algavessórecull algavessadai algavés,consideraque tots tres mots són derivats
d'aiguavés,"ambcanvi de aí- en aI per influénciade I'article arábic".
anitpassada[animpa'sa]@mau,Fl, Llí, X) / lanitpa'sa](4, Alc, Atz, Bg, Bme, G,
Gall, J, Llo, Mur, Par,Ri, San,Se,Ped,Ver, Xa). Anit. Enmallorquíhom distingeix
anít ('la nit presento próxima') i anít passada('anit, la nit anterior'), d'acord amb
del llatí HAc NocrE 'aquestanit'
I'etimologiai ambla tradició. De fet anít proe,edeix
i justifica la tendénciadel cataláa distribuir el tempscronológicde maneraqueel terme
utilitzat té com a referentun momentque encaraha de venir (compareudos quarts de
s¿senfront del castelli las cíncoy medíao la nit de cap d'any 'la nit anteriora I'any
nou' i la nochevieja'l!última nit'). Així doncs,anocheen castelláserála nit passada
i en cataláanit la nit actualo venidora.Aquestfet va generarla creacióde la locució
VícentBehran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
tÉxtc
297
anit passadaper a la nit del dia anterior. A la nostracomarca,per influéncia dels
illencs, encara són habituals les formes anitpassd ilo animpa^rs¿i
amb el sentit
d'anterioritatpropi del mallorquí,i a horesd'ara I'oposiciótemporals'estableixentre
aquestadverbi i estanÍf -pronunciat sovint amb un únic accent,que en aqueix cas
recauen l'última síl'laba([asta'nit])-, amb ideade presento de futur.
antiu (Ala, Bsa, C, Cas, Se, Teu). Que no és nou o recent.Interferénciadel castellá
creadaa partir del femeníontíua(< antigua).Navarro(1996:55) tambérecull antiu
als tres poblesde la Terra Alta pertanyents
a Aragó desdel punt de vista administratiu
-Favara, Maella i Nonasp i en fa la mateixainterpretació.El fet que aquesr
mor
aparegaen zonesfrontereresde la llenguacorrobora,si mésno, la possibleinfluéncia
de I'espanyol.Al migiorn valenciáés un mot viu als poblessituatsal sud de la línia
Biar-Busot,ambuna falca costaneraquepuja fins a la Marina. (Mapanúm. 106)
borrasquina (Ala, X). Pluja fina. Derivat de botasca. EI sufix de carácterdiminutiu
-ínali dónael sentitde feblesaque no té el termeoriginal del qual procedeix.
brisaina (A, Ala, Bv, C, E) / bisaina (Bsa).Gelor ocasionada
per un ventijol molt fi,
perÓ alhora fred. Cau una bísaineta!Colomina (1991: L29-L30)recull la variant
busainaa Benimantell-jo tambéla conecde Beniardá-, ambel mateixsentit, i fa un
estudi exhaustiud'aquestaparaula, relacionant-laamb les formes més o menys
sinÓnimes
brisaína(< brisa) i briscarrya,queel DCW localitzaal Maestrati al Camp
de Tarragonarespectivament,
i ambI'occiti bíza'vent del nord'. A Callosatambéhi
ha l'expressió/er bisaina. El DMGa (s.v. brísayna)ja ens remet encertadament
a
I'original brisa.
diada. Referit a un dia queha estatespecialment
llarg per la faenaque s'ha fet, perqué
s'han aprofitattotesles hores.Colomina(1991: 169)tambéarreplegaa Tárbena"una
dia(da) de fer ametles."
VicentBeltran í Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
Ia Marinq AIta: el contacte
valencianobalear
dilluns. L'endemi de festes.El mot ülluns, amb aquestaaccepció,deu ser només
mallorquí, segonsel DCYB.
dissabte.Vesprade festes,escaraquecaigaun altredia de la setrnana.
Veny (19g4:23g)
ja ho recull de Tirbena i Pego,i ho atribueixa la immigracióinsular,ja que es
tracta
d'un valor semintic idéntic al mallorquí. El DCor, referint-sea dissabte(s.v. día)
afirma que "esti bastantestesaI'ampliaciósemánticaa 'vigília, revetla' (de qualsevol
festa),p. ex. a Eivissa".
estrel [as'ffel] (A, Ala, Atz, Bb, Bd, Bsa,C, Cas,E, Llo, Nou, Or, p, par, ped, po,
Teu, Tor, Ver, X, Xáb; de génerefemení:les estrels).Si bé a I'Edat Mitjana, d,acord
amb I'etimologia,erenfreqüentsles formesestelai estel,actualmentel catalácentral
ha adoptatel castellanisme
estrella.La major part del valenciáusala variantestreln.
méspróxima a la clássica,peró ambr epentéticao repercussiva.
estrela[as'trela](A, B, D, Gall, Llí, Se,Ver). Estel, astre.Aquestaforma, acabadaen
-a' no és massafreqüenta la comarca,on s'anomenageneralment
estrel,encaraque
conservantel génerefemení.
gallufa (Ri). Halo de la lluna. La ltunaporta gatlufa: qué ésgatlufa? Trespets i una
bufa.
gelada (c, E, Llo, Ped, Teu, X; geh branca:Bb, San).Gebre,rosadagelada.El mot
rosada es mantéa tots aquestspobles,com a la major part del catalá,aplicat a la
humitatcondensada
en forma de goteslíquides.
gelina (G)- Gelor, sensacióde fredor. A Morella, segonsel DCW, la gelina és la
'geladaintensa'.
Derivat de gel.
VicentBeltrsn i Culvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
maestral @sa,C). Vent de mestral,del nord-oest.Tambéa la Vila Joiosai a Benidorm.
segonsColomina(L99L: 24I).
margada @). Ruixat d'aigua fort i breu, acompanyatde vent, que se sol donar a la
primavera.Derivat de mnrg.
nevarsar (Ala, Gall, X). Nevar lleugerament.Nevarsa:neu fineta.
nevutxar (A). Nevar lleugerament.
pelaina (X). Fred. Format damuntpelar, segonsla frase fetafer un fred que pela.
segonsReig (1999:513),a Alcoi hihapetis ambel sentitde 'fred intens'.
ploguda. Plüa. La substantivització
del participi-adjectiuptoguda
ha acabatdesplagant
la denominaciópancatalamplujaa tota la comarca.Noméshi trobemrestesd'aquest
mot fossilitzadesen el folklore, encaraque amb alguna modificació lleugera per
qüestionsde rima: posta roja, vento ploja (Ped).
rall. Raig de llum.
ratlla de sant Martí (ALa,Atz, E, Gall, San,Teu, Tor, Ver). Arc de santMartí. Ratua
de sant Maní:/ ja estda Pego,/ja estdací (San);RatIIa de santManí:/ si ix de matí,/
éuia ací,/ si ix d'esprá,/ éuiapassó(Teu).
tana (Ala, Alc, Bd, E, G, Nou, ond, or, Teu, ver). Auréola o halo que envolta la
lluna. D'etimologiaincerta.Noméssem'acutla relaciósemántica
queespodriaestablir
amb I'italiá tana (1 lI. (sub)tanam'subterránia'),veu homófonaque significa "buca
profonda(...) Refugio,covo, nascondiglio"i en elsjocs infantils "il punto in cui ci si
deve rifugiare per salvarsi quandosi é inseguiti o scopefti. (Il nuovo Zíngaretli.
VicentBeltran i Culvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de la Marina Alta: el contacte ínterdiqlectal valencianobalear
300
Vocabularíodella lingua italíana, N. Zanichelli).No s'ha d'oblidar I'admiracióque
ha creataquestastreentreels xiquetsi les connotacions
místiquesdel cerclelluminós
que I'envolta.A mésa més,el vocabletana s'haconservattambéa molts poblesde la
Marina enun joc deparaulesrimat: QuééstanaTUn cagallóenrotllntenllana. Vegeu
tora i gallufa.
titlet. Faltar un titlet'faltar molt poc, un instant(per a algar:ncosa)'. Colomina(1991:
3I7) faun estudiforgainteressant
d'aquestaexpressió,queha sentita les duesMarines
i a la Safor. Segonsaquestautor, totesles variantsfonétiquesrecollidestenencom a
baseel mot lítlet, que pren un valor prácticamentidénticen tortosí i que s'aplicavaa
Mallorca -DCW- a un certificatqueexpediaun rector i en occiti antic al papero a
un bitllet. De les formesque esmentacom a própiesde la nostracomarca,hiha trislé
a Parcent,tírlé a Gatai til'lé a Senija, les qualsdifereixenunamica, pel que fa a la
distribuciógeográfica,de lesques'exposenseguidament,
la qualcosaensfa pensarque
seguramentla variacióés mésainafamiliar queno paslocal:
tirl2: Bsa, Nou
tirléc: G, C
tirlénc: Teu, X
trilé: C
tildé: Se
tinglé: Cas
tora ['tcrcl (P). Halo de la lluna. Els gransdicccionarisetimologicodialectals
només
recullenaquestaveu, queconsideren
procedentdel grec rp0opa'destrucció',aplicada
a diversesplantesd'efectesmortalsi localmenta algunsinsectes,com ara al borinot
@[anes,D6/B). El DCor (s.v. tora) afig que sovint aquestterme fa referénciaa
d'altres agentsdestructiuso consideratsverinosos.Caldria veure quina relació s'hi
estableixentre l'auréola que circumda la lluna i les possiblescreencespopulars.
Colomina(1991:319)cita una frasede M. Ibars (,Set',92) queenspodriaaportaruna
pista: "m'ha fet queli tallarales puntesdelscabellsperquédiu queté tora i ara queés
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
lluna nova vol que li cresca". Parallelament,segonsel mateix autor, a polop i a
Benidormes diu tindre tora 'tenit peresa,son, esbeltir-sedesprésde dinar o per la
calor', que relacionaamb I'occitá tora 'petesse,
.
4.L.9. El món natural
4.L.9.1. (a) Entomonímia.Invertebrats.(repertoride termescartografiats)
AvELLANENc.
CaragolSpfhelícoídezs.(Mapanúm. 177)
avellanenc.Les variantsrecollidesa la comarcasón fruit de diversesdissimilacionsi
aféresis:
avellanenc:Bg, Bv, Llo, Mur, Ond, p
vellanenc: Bsa, Ver, Xib
vellerenc:C, D, Nou, Po
vellnrenc:Teu
víllarenc:X
caragolet [karayo'let] / ftareyo'letl (A, B, Cas, Gall). Format damuntcaragol -la
vacil'lacióde la vocalpretónicacoincideixambla del mot originari (vegetfonétíca)amb el sufix diminutiu -et.
caragolí[karayo'li] / [kareyo'li]/ [kareyo'li] (Ala, Alc, Atz, Bb, Bd, Bg, Bme, G, J,
Llí, Llo, Mur, or, Ped,Rá, sag, san, Tor, Xa). Formatdamuntcaragorambel sufix
diminutiu -í.
BoRrNor.Insectede la família delsBombus"(Mapanúm. 167)
bomberot [bumbe'rct]( Nou, Teu). Aquestaveude creacióonomatopeica
(pronunciada
Vicent Beltrsn i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de la M4rinq Alta: el contacte interdialectal valencianobalear
302
sovintburumbot)s'haformata partir dela imitaciódel propi brunzit, mantenintel sufix
-ot, qtJeja apareixen la denominaciónormativaborinot.
borinot (A, Ala, E, Gall). La denominaciónormativaté molt pocaextensióa la nostra
comarcai a gairebétot el valenciámeridional,que ha optat per diversessolucions,
tambéonomatopeiques,
peróunamicadiferenciades
fonéticament,com araburum.bot,
bombot, bambirol, bumberol i bumerol (Veny t978: 211). Perd les coincidéncies
moltesvoltessónpanindoeuropees.
En gascó(Mistral 1979:201)et babot (o barbot)
és una'Chrysalide,nymphedu ver á soie'i/o un'insectequi rongeles légumes'.
SegonselDCVB, aquestmot, ques'aplicaal 'corcdeblat' en rossellonés,
conté"la rel
onomatopeica
bab-, expressadora
de 'fer por"' i "en la Franqameridionalha donat
origen a molts de mots indicadorsde 'insectes"'.A Oletai a Arles, seguintel mateix
diccionari,bubotés el 'borinot', a I'igual que a la Vila Joiosa.Malgrataixó, en els
motsonomatopeics
dificilmentespot parlard'influénciad'unsparlarssobreels altres:
elborínot,perexemple,
s'anometnbomboenitalii;
bumbarenserbo-croat,
ienbúlgar
matskibrambar, literalment'borinotde maig'.
borumbot. Aquestavariant fonéticaés própia de la major part de la Marina Alta i
s'esténper la costa,capal sud,fins a Altea i Benidorm.Beltran(1994:mapanúm. 8)
mostraI'extensiómáximad'aquestasolució,queno sobrepassa
els límits comarcalsde
la Marina.
CAPQANETA.
dITANA.Miriápode Himantaríellapseudohimantarium.(Mapa núm. 176)
capgana[kap'sana]/ [kat'sana](Ala, Atz,E,Llí, Or, P, Pa, Par, Tor, X). Cuquetde
dos o tres centímetresde llarg, que quan el toquess'embolica.Se sol trobar a la
humitat, generalmentquan ha plogut. Es diferenciadel porquet de sant Antoní o
gorrina pel que fet que Ia capganas'enrotlla formantuna bola redonai aquell ho fa de
costat,com si fos una ensa'imada.
centcames(Cas).
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
diner (A). Aquestadenominacióesbasaen la semblanga
formal a unamoneda,atésque
aquestanimal invertebratartrópodes'enrotlla de costatquanel toquen.SegonsTormo
(1985:96), a Alcoi el centimets'aplicaal zoónimOníscusmurariusi corresponal gorrí
de Cocentaina.
gallineta cega @ed).
gitana (Alc, Bd, Bg, Bme, Br, Llo, Po, Rá, Sag, San,ver). Ar costatde capganeta,
aquestmiriápodeésconegutá.rnpliament
a la comarcapergítana, totdestacantla pudor
característica,que els parlantsrelacionenamb I'estereotipdels hábitshigiénicsdels
gitanos.
cARAGoLMoRo.
Caragolbovero moro. Tipusde caragolgran,baveri ambmoltamolla,
de color marró. Helix aspersa.(Mapanúm. 178)
baver (Xa). Format damunt bava, la qual cosa quedajustificada per la secreció
característica
d'aquestmol'lusc.
bover (J, Llí, Llo, Ped, X). Seguramentes tracta d'un mallorquinisme,si tenim en
compte que aquest mot no és gens freqüent en valenciá. Deu tractar-se d'un
encreuament
entrela denominacióorigináriabaver i el substantiubou (?) o I'adjectiu
bovo. El DCW recull del Principati de les Balearsel mot bover com a "caragolde
terra, mésgros que els ordinarisi de color fosc: és I'espécieHetix aspersa".
calapater. Aquestésun derivatdel substantiucalipet,l'étim del qualesdesconeixamb
cetresa.El DECH de Coromines(s.v. galapago)apuntala possibilitatquevinga d'una
forma pre-romanahispinica *calappacu,Qüedevia significar 'tortuga' i que seria
paral'lelaal castellágalápago.A la nostracomarca,aquestmot present¿solucions
fonétiquesdiferentssegonsels pobles,sovintfruit d'encreuaments
diversos,com ara
ambescarbati calafat:
calap: Po, Ver (formatper regressió)
caratr)ater:
Bsa, Se
Vicent Beltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
EI parlar de la Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear
304
carapato: Xib
carabater:Bme, Sag,Tor
escarpater:G
escarbater:Alc, Bb, Bd, Ra
calafater: C
moro (A, Ala, Atz,B, Bg, Cas,D, E, Gall, Mur, Ond, Or, P).
pataquer (Nou, Teu).
oENToAMES.
Insectemiriápodedel génereScolopendra.(Mapanúm. 175)
alacranera fiakra'nera](Ala, Bsa, Cas).A diferénciadel centcames
o la mare de cent
cames,l'alacranera, que és de color groc amb ratllesnegres,mossegai és verinosa.
centcames(Gall, Xeb).
cuquet de cent cames(Nou, Teu).
mare de cent cames(A, Alc, Atz, Bd, Bme,E, G, Llo, P, Po, Rá, Sag,San,Tor, Ver,
X). És h denominaciómésestesaa la Marina. El 'centcames'prengeneralment
el nom
del nombrede potesque seli atribueixen,i queno sempresónles mateixessegonsles
llengües:en occiti, per exemple,sol anomenar-se
milnpata(s)(fr. mille-pieds,millepattes); la restade la Románia,no obstant,prefereixel número100: it. centopíedí/
centogambe,cat.centcames,cast.ciempiés,port.centopeia,a I'igual quela majorpart
de les llengüeseslaves(serbo-croati ucrainésstonogai búlgar stonojka).Ara bé, no
hi manquenlesexcepcions:
el menorquí,dinsdel catalá,li'n veunomés50 i I'anomena
cínquantacames,
i el rus 40, sorokonojlca.
L'alemany,amb Steinkiufer,recorrea una
altra característica,com és el costumde córrer per damuntles pedres.
mare de déu de cent cames(Ala, Br, Fl, Par).
coRcÓ.coRc. Larva de diversosinsectesde I'orde dels coleóptersque es cria dins la
VicenfBeltran í Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
fusta i la rosega.(Mapa n/urm.I72)
corc (Gall, J, Llí, Llo, Ped,X, Xa).
corcó (A, Ala, Alc, Atz, B, Bb, Bd, Bg, Bme,Bsa,Cas,D, E, G, Mur, Nou, p, par,
Po, Sag,San,Se,Xáb, Ond, Rá, Teu, p, Tor, Ver).
ESCAMBAT.Insecte
coleÓpterde diferentsespécies
i géneres,de cosovalat.(Mapanúm.
t73)
escarabat(A, B, E, Gall).
escarabatol(Bme, Sag,San).Formatdamuntescarabat,amb I'afegimentdel sufix -ol.
A Tormos s'ha produit una aféresii pronunciencarabatol.
escarbat(Atz, Bsa,c, cas Llí, Nou, ond, P, se, Teu, xáb). Enstrobemdavantd'un
casde síncopede la vocalpretónica.
escarbatol(Alc, Bd, Llo, Par, Ped,Rá). Formatdamuntescarbat,ambI'afegimentdel
sufix -ol. La creengapopularatribueixals diferentstipus d'escarbatols,depenentdel
color, el presagid'un esdeveniment
positiu o negatiu:negrealegre, ros penós(ped).
paragüelo (Nou).
FIBLÓ.rryÓ. Punxao agullóquetenenalgunsinsecteshimendpters,com les abellesi les
vespes,ambel qualpiquen.(Mapa
núm. 166)
fibló (gairebégeneral;[fi'bro] a Bb, Bg, G, Sag,Sani Tor). pel quefa a la distribució
d'aquestmot, cal dir queBérniai el Mascaratfan debarreraentree[ termefibtó/fibró,
queéspropi de la zonanord, ifigó /ÍuSó, formaquepredominaa les valls de I'interior
i a la Marina Baixa, i que arriba fins a I'extrem sudde la llengua.
figó (A, B, Br, cas, Pa) / fugó (Ala, Bl, Bv, E). Fígó és el termemés habin¡alper a
VicentBeltrüt i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
EI parlar de la Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear
306
aquestconceptea les áreeslateralsdel catalá;t¿nt al PaísValenciácom al Rosselló
(Botet L997: 164) i a una part de la Terra Alta (NavarcoALTA: mapa241) sorales
variants"¡?gó,
ortgóifisó.Igualmenthihafizón en aragonés(ALEANR)ifissonen occitá
(Alibért 1966:400). La formafugó,que se senta I'interior de la Marina, semblaque
s'ha vist influida pel,verbfugar 'furgar' o bé que ha assimilatla vocal átonaal punt
d'articulacióde la tónica.
tigó (Atz). Veu d'etimologiaincerta,tot i serunaalteraciófonéticadefigó. S'had'haver
format a partir d'algun encreu¿rment
ambqualsevolaltre mot relacionatsemánticament
el qualdesconec,encaraquela vacil'lacióvespa/ despaqueobservema la comarcaens
suggereixla possibilitatque s'hajapogutproduir una certaequívalénciaacústicaentre
els fonemessordsconesponents,
/f/ i ltl, no genshabitual,peró. Quintana(1987: 83)
tambérecull tigó ltl'0ol a la codonyera,a la comarcadel Matarranya.
PAROT.
ESPIADIM0NIS.
Libél'lula. Insectede I'orde delsodonats.(Mapanúm. 169)
agulla ['gur(a]@mau).A I'igual quefideua i cavallet,aquestadenominaciós'ha basat
en la forma del propi insecte.Segonsel DCVB, a Eivissaes coneix per agulla un
"insectemolt prim, amb ales,que nedaper dins dels safareigs".Hi podria haver una
ceria connexióinterdialectaldegudaal factor de la repoblació,encaraque el recursa
batejaramb el nom d'agul/a diversosictiónims,entomdnimsi animalsen generalés
forgahabitual,a causade la semblanga
formal, i, per tant, la possibilitatde trobar-nos
davantd'una empremtaléxicadelsillencsquedauna mica mésdiluida.
bomberot [bumbe'rct] @). Nom genéricde la libél'lula, que englobael grandaio i1a
bombeta.Veu decreacióonomatopeica,
quetambés'aplicaal borinot adiversospobles
de la comarca.
cavalla (Or). Vegeu cavallet.
cavallet (8, Bg, C, Cas,Par, X). En aquestcas,cavalletfa referénciaa la forma i a les
posturespropiesde I'espiadimonis,que ambun cos llarg i prim de gran coloracióés
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
tExtc
307
capagde realitzarmovimentsrapidíssimsi demantenir-seestáticen l'aire, gráciesa la
independénciaque tenen les sevesales de moure's per separatunes de les altres.
GerhardRohlfs (1966: 106-109)coruideraqueestámolt estesala creengapopularque
I'home desprésde la mort segueixvivint sotala figura d'algunanimal,generalmentun
gripau, una aranyao una papallonai aixó es reflecteixen els nomsque rebenmolts
insectes.Podria ser tambéun cavallet?
diablet (Ond). Els noms de la libél'lula a tot arreu revelentot un seguitde creences
mítiquesque fan que siga consideradat¿bú en nombrosescultures. El DCor (s.v.
caval[) consideraque hi ha una creengapopular " que (la libétlula) es tracta d'una
espéciede punyaletmogut per esperitsmaléfics"; eLdiablet d'Ondara,el diarao de
Gata,el treu-ull(s)del Patrói la Vall d'Ebo, eI cavalletde serpde la vall de Guadalest
o el cavalletdel dimoni d'Alcoi en sónbonsexemples.
dianxo (G). Eufemismeper diable. Segonsdiversos informants, la díaraa és una
libél'lula mésmenuda.
fideua [fi'6ewa] (Bl, Bv). Aquestadenominaciófa al'lusiómetafóricaalaforma fina i
estilitzadad'aquestinsecte.
gambosí(Nou, Teu). Vegeugambosí,dinsmusararrya.
grandaio @). Format damuntI'adjectiugran, ambun "sufix" gensfreqüenten catalá,
que semblaaugmentatiui alhoradespectiu.J. Martinesm'informa que ha sentit a la
Marina Baixa els mots galaio 'personao arbre molt alt; bancal penjat' i xícaio
'grandás,personaenorme',quepresenten
el mateixfinal"
gavatxo (Tor) / gavatxet (Bd, D, Llo, Po, Xa). El terme gavatxo s'ha aplicat
generalmentals francesos,perd, per extensió,pot referir-sea tot alló que ve de fora o
que semblaestranyi peculiar;en el casque enspertoca,a la libél.lula.
judio (Bme,Rá, sag, san, ver) / judiet (Bb, san). El fet d'anomenarun insectepel seu
nom sovint és considerattabú,ja que els parlantshem forjat al seuvoltant una auréola
de misteri queva acompanyada
de diversescreencesmítiques,heretadesde generació
en generació.AixÓ ens fa recórrer amb facilitat a I'eufemismecom a possibilitat
creativad'un nom adient;eufemismeque,en la majorpart delscasos,no quedaexempt
VicentBeltron í Colvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
EI parlar de la Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear
308
de connotacionsiróniqueso mordaces,com ocorreen el mot que estudiem.
julibeu [d3uli'bew] (J, Ped).DavantI'opacitataparentque presentala formajulíbeu,
és difícil d'esbrinar-nel'étim. No obstantaixó -i ho dic amb prudéncia-, hi ha la
possibilitatque es tracted'un híbrid o encreuament
entrela denominacióllatinitzant,
perd tambépopular,libél'lula, i elmot juelr, teninten compteque als poblesvei'nshi
hajudío i judiet.
mare de cavall (Mur).
miquelet [mika'let] (Llí). Vegeumésavall enriquet.
paraguai (Bsa).
pardalet de I'estiu (A, Bg).
parit (Or). Alteració fonéticadeparot.
parot (D, Mur, X). Denominaciómajoritiria en valenciá.
reiet (Atz).
teixidor (Cam, Fl).
treu-ull (Pa) / treu-ulls (E). Hi ha un parallelismeevident entre aquestaveu i el
porn¡guéstira-olhos.Totesduesllengües,a I'hora deposar-linoma aquestinsecte,han
aprofitat un recurs molt productiu que té com a origen tot un seguit d'históries
imaginariesquela societats'encarrega
deteixir: estractade lesqualitatsmalévolesque
se li atribueixen.Sintácticament
el compostsol formar-seamb I'ajut d'un verb i un
substantiu:Mistral (1979)ensen dónaun bon grapatd'exemplesen occitá, com ara
cavalue(1 cava l'uelh) [a la Toscanacavallocchiotambéa la libél'lulal;,pica-sérp,
fissa-sérp (a Montauban),ponha-sérp(:pica serp), espuga-serp(Roergat, 'espuga
serp'), tirapéu ('estira pel'), talhaftrre, rompevéíre,etc.; penche-de-sé4p
('pinta de
serp') i cap-de-sé?responena una altraestructura,una mica menysfreqüent.I, si no
ha quedatja benpatentla malignitatde la bestiola,aquestmateixautorensreprodueix
una cita d'Azais, on s'explicaque "la libellule est ainsi appeléeparcequ'on la voit
souventvoltiger au-dessus
descouleuvresmortespour attraperet mangerles mouches
qui viennents'y poser", la qual cosaaccentuaI'aversióo repulsadelshumansenvers
un animaletd'aparengainofensiva.
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
volantí de fontana [bolan'ti 6e fon'tana] (Xáb). Curiosamentels xabiers, a I'hora de
denominaraquestinsecte,han paratatencióen els seusmovimentsgiratoris (volantí)
i en un dels hábitatspreferits (la fontana, arcaismedesaparegut
de la parla actual i
substituitperfont). Compareuambel cavalletde séquiade Bolulla i Callosa.
PORQaETDE
SANTANTONI.
Animal invertebratartrópodeambel coscobertd'una closca
carcária, abdomenamb anells móbils i dos parells d'antenes;crustaci amb moltes
potetes,que s'embolicaen tocar-lo formant una boleta grisa. Armadillíum vulgare.
(Mapanúm. 174)
cuquet de bola (Xeb). Denominaciótransparentque recordala figura que forma la
bestiolacom a mecanismede defensa.
cuquet de sant Antoni (Bb, Ped).
gorrina (A, Ala, C, Cas,E, G, Gall, Nou, Teu, X) / gorrinya (Cas).
porcellana(Bsa,Se,Teu).Enrossellonés@otetL997:264)tambélocalitzemp
orcellana
a Oleta i, segonsI'autor, equival a la panerola.Peró, tal i com es desprénde la
traducció al francés(cloporte), semblamésaiha que es ffacta de la marietao gallineta
cegaque no pasde la nostrapanerola(Blatta orientalis).
porquet de sant Antoni (Alc, Bme, Or, P, Rá, Tor).
TAUÁ.TAVE.Insecte
dípterde I'espécieTabanus,quexuclala sangde diversosanimals.
(Mapanúm. 168)
tabi. A gairebé tota la comarcapredominala pronúnciaamb oclusiva bilabial, en
comptede la labiodentalfricativaetimológica.ks variantscomarcalssónles següents:
tabd: Atz, B, Bmau,Cas,E, Gall, P, Pa, Teu, X
tabal: Bb, Bd, Bg, Bme,D, J, Mur, Nou, Ond, Or, par, ped, po, Rá, Sug,
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de la Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear
310
San,Tor, Ver
tabanc:Ala, Alc, Llo, G
tabac:Bsa,Se,Teu
tavd: A
TISORETES.
PAPAORELLES.
InsecteForficula aurícularis.Insecte ortópter, de cos allargat,
que al final de I'abdomen té una espéciede pinces. (Mapa núm. 170)
arrapacul [rapa'kul] (Atz, B, Cam, Cas, Fl, P, Po, Ver). Aquestadenominaciófa
referénciaals costumssuposats-amb una petita dosi de sarcasmei d'imaginació
popular- que s'atribueixena I'insecteen qüestió.
tallanassos(Bd, Bme, D, G, Llo, Ond, Ped, Rd, Sag,Tor, X). La combinaciód'un
verb i un substantiuésun delsprocediments
méshabitualsa I'hora de formar paraules
compostes;en aquestcas,tallana,ssos
fa referénciaals costumsunamica "fantasiosos"
que el pobleli atorgaa aquestinsecte.CompareuambI'occitátalhaperas,tera-cebas,
cura-aurelha,talhapéd,copapéd(Mistral) i ambel francésperce-oreil/e-literalment
'foradaorelles'- i cure-oreille;portlgués
corta-dedos.
tenalles@sa,Nou, Teu) / estenelles@mau,C, E, Pa, Par, Xeb). El nom li ve per les
pincesque té a I'abdomen.
tisoretes [asti6o'rercs]o [astiro'retes].Aquest denominaciómetafdricaha tingut en
comptela sevaaparenga
formal, a I'igual que I'occitiforca,forchet, cobessa'cua
doble'; f italid/orfecchía/ forbicína 'tisores'o el castellátíjereta.
T09AOAMPANES.
PRBGADÉu.
InsecteortÓpter,zoófag, de gran tongitud (entre 6 i 8 cm,
segonsI'espécie),amb alesben desenvolupades,
i que es distingeixfhcilmentper la
llargáriade les potesdavanteres.
Mantis religiosa.(Mapanúm. 171)
Vicent Beltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
qampanar (Bme, Sag).Aquestadenominaciómetafóricaesti clarament
emparentada
amb els geosinónimstocacampanes
o revoltacampanes
i és degudaa la presénciadel
cos llarg i estiratquecaracteritzaI'insecte.
plegamanos(Ala; també a Tárbena).El fet de tenir les potes anteriorsen actitud que
recordala de les mansd'una figura orant ha donatnom a aquestinsecte.El DCW
recull plegamans,ambun significatidéntic, a la Cerdanya,Bagá,Vallés, Ulldecona,
Llucena,etc. i paral'lelament,segonsI'ALEANR,hi ha tarrbéplegamtmos-la mateixa
forma que se senta la Marina- a diverseslocalitatsaragoneses
de parla castellana
frontereres amb el País Valenciá -plegamans al Matarranya-. Les denominacions
predominants en moltes llengües europees -inclós el catalá- fan referéncia
precisamenta la posició tan peculiarde les potes:compareuamb I'occitdprégadieu,
el francés príe-Díeu, I'italie pregadio, el pornrgués louva-a-deusi l,alemany
Gottesanbeterin.
revoltacampanes[re'bclta kam'panesJ
(Atz, Bb, G, J, Llo, san, Teu, xáb). Tambéhi
ha a la comarcales solucionssegüents:
rehlol de campanes:Se
refbloltejacampanes:
Bv, Cas,pa
regloltejador de campanes:Bd, Gall, po
pfoltacampanes:C
tallanassos(Bg, Par). Vegeutallanassosdins de les tisoreteso papaorelles.
tocacampanes.Aquestaés una de les denominacions
més freqüentsal PaísValenciái
s'esténcap al nord pel tortosí, com a mínim fins a la Terra Alta -Vilalba dels Arcs i
la Pobla de Massaluca- (Navarro 1996 ALTA: mapa 246). Parul.lelamenthi ha
repicacampanesa MonÓveri el Pinós, a les valls del Vinalopó. Compareuamb
revoltacam.apanes.
VícentBeltron i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
EI parlar de Ia Marina Alta: el contacte interdialectal valencianabalear
312
4.L.9.1. (b) Entomonímía.Invertebrats.(unrtatsléxiquesno cartografiades)
aclaridor (A). Sabater.InsecteGerrísnajas.
alemá(Atz). Tipus d'escarabatpatater de I'orde dels coleópters. Leptinotarsa
decemlineata.
belluerna @sa, cas, Se, Teu). Lluerna, cuquet de llum. Nom aplicat a I'insecte
coleópterde I'espécielampyrís nocticula, el cos del qual emet llum i és fhcilment
visible de nit o als llocs foscos.Aquestadenominaciócoincideixamb molts punts de
la MarinaBaixa(Colomina[1991:228-2291iBeltran[1995:77]). ADénia hemsentit
7aforma originária lluerna.
burguerol (D). Tipus de caragolde mar. En Cabrera(1997: 146) trobem la variant
buguerol.
callós(Atz, Bb, P, Sag). Larvad'un insecteno identificat.És de color blancpalla, llarg
com el dit menuell,amb moltespotetes,que va pel fem. El DCW recull aquestmot
a Freginalscom a "cuc gruixat que es cria a les soquespodridesdels arbres,a les
plantesmortes,etc." i a Albalatambel sentitde "cadell".
corredora (Llo, Ped). Escarabatde cuina, panerola. Insecte de I'espécie Blatta
orientalís. Denominacióque fa referénciaals seusmovimentsrápids, paral.lelaal
castelli corredera-
cuca pamela ['l<ukapa'mela](Bsa).Segonsem descriuen,"és negrai mésgran que la
tenall.a('papaorelles')".Podriaser deformaciíde cucapanera.
culet (J). Insectesemblanta una formiga, queva per dins delstroncspodrits.
VicentBelfran í Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
cuquet de llum. Lluerna.Inmpyris nocticula. És una denominacióbastantestesaa la
cornarcai substitueixsovint el nom tradicionallluerna o belluerna.GerhardRohlfs
(1985: 87) recull en aragonésla forma paral.lelacucode luz.
cutumanya (Sag). Insecte "com una dentilleta" que va per dins I'aigua i pica fort.
Compareuarnbcotimanyd,'insecteque es cria en els arrossarsi que pica molt fort',
que el DCW localitzaa Tortosa,Suecai Cullera.
enriquet (A). Grill. Creació onomatopeica(ric-ric i rtquet al Rosselló i a Eivissa
respectivament)
influida pel nom propi Enric. Sovintmolts animalssón batejatsamb
noms de personao amb algun eufemismeque fa referénciaa qualsevolcondició de
I'animal evitant de pronunciarla denominacióoriginária, que és consideradatabú.
Rohlfs (1966: 104-106)en fa un llarg llistat: recordemel cat. guineu ((
germ.
Wínihild) o maríeta (Coccinella septempunctata),
el fr. renard (< Reginhard).
Ampliant les sevesdades,podem destacarels noms que I'ALEA documentade la
'rabosa':María,
María García,Juanica,etc. A més a més, sabemque en occitá
(Alibért L966), per exemple,bernada (< Bernat) és un dels noms del pregadéu,
caturtnetuel nom del porquetde santAntoni i bertal (( germ. Berhnuatd)és una de
les denominacions
del 'borinot'; en rossellonésmargarídetaala marietai jutiana al
'bacallá'(DCW). Per a més
informació,vegeuVeny (1988:1073-1095).
Compareu
ambmíqueletala nostracomarca.
farnera (X). Cuquet que fa llum i que es menja els caragots.Té la panxa grisa i
I'esquenanegrosa.
fraret [fla'ret] (Bb, C, J, Ond, Teu). Lluerna.
grémena(Bsa).Cuc rogencllarg queva sotaterra i ques'utilitzavacom a reclamquan
VicentBehran í Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de la Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear
314
paravenrateres.EIDCW recull elmot grameneraa lesBalearsaplicata diverseslarves
d'insectesi a un miriápodedel génereJulus. Segonsaquestdiccionari,a la Poblade
Benifasságrémena.
gruga. Oruga.Larva dediversosinsectes,sobretotd'unapalometa,queté formade cuc.
A Pego em diferenciavenentre la gruga negra, que ve a les primaveresi es troba
fácilmental blat, i la gruga verda,queve d'estiu.
llanterna (D). Lluerna. Denominacióbasadaen la llum quedesprénaquestinsecte.
llémena. Larva del poll. Prenles variantssegüents:
Ilemna:Bg, Bmau,C, Cam,Cas,Mur, Or
llema: B
llémena:laresta(i Or)
llombrígol. Llombric, cuc de terra. Gairebétotes les variantsfonétiquescomarcals
presentendissimilacióde líquides:
llombrígol: Cas
jombrígol: J, Ped
llambrígol:A, Atz, Bb, C, Cam,E, Gall, Mur, Ond, p, Se,Ver, X
Ilembrtgol:B
llambrigo: Alc
jambrígol: Bd, Bmau,Bsa,C, Cas,D, Fl, Llí, Llo, Nou, Or, Par, po,
Ri, Sag,San,Teu, Xib
nambrígol: Bsa, C, G
ambrtgol(1 l'ambrtgol < Iambrígol 1 llambrígoQ:Mur
miquelet [mika'let] (Llo, X, Xeb). Tipus d'insectesemblanta una abella.
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
LÉXIc
molla ['mcÁc] (Bb). Móllera, llimac. Molla del caragol.
panerola @sa,Nou) / panderola (E, P, Teu). Escarabatde cuina.
parís-parirás (Sag).InsecteGerrislacustris.Sabater.Insectedepredador,de coloració
fosca,ambunespotesllarguíssimes
queli aprofitenper a desplagar-se
per la superfície
de l'aigua. SegonsColomina(1991: 327), a la Nucia trísparís.
rondalla @). Insectesemblantal mosquit,peró mésmenuti amb les alesmésnegres.
tarantella (Bsa). Mosquit molt menudetque es troba a la vora de la mar i que vola
ripid. Hí ha un vol de tarantelles.
tartana (J). Panerola.
xitxarda @ar)/ xinxarda (A, Ala, Cas,E). Cigala.A la restade la comarcapredomina
txitxarra. Cal destacar,desdel puntde vistafonétic,la bifonemitzacióde la vibrant hl ,
tal i com s'observa en les vacil'lacionsque presentenels mots esquerre/ cast.
ízquíerdo,cast.m.arrano/ mardá,barrejar / barnejar(valenciámeridional);i entreel
cataldxafardeiar i I' aragonés chafarrearo chafarran¿ar,segonsMartines (L997: 266).
xona ['Jona] (Ped,Bsa, Po, se) / [a'Jona](ond) / ['tJona](la resta).Tipus de caragol
molt saborós,relativamentpetit i amb ratllesfosques.La pronúnciafricativa, en lloc
de l'africada, distingeix aquellsparlars amb el dels poblesveins, i dóna prova del
peculiarismefonétic d'aquesteslocalitats.El DMGa (s.v. xonetai aixoneta)ja dóna
constincia de I'existénciad'aquestaveu, que defineix com a 'pequeñocaracol de
monte'.
VicentBeltrsn í Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
EI parlar de Ia Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear
316
4.1.9.2. (a) Ornitonímía(repertoride termescartografiats)
O0RRUQUEJAR.
PARRUPAR.
Cantarel colom. (Mapanúm. 164)
borumbejar (San,Xa). Aquestadenominació,com gairebétotesles quehemarreplegat
arreu de la comarca(corruquejar,gonumbejar,gruguejar,rumbar, etc.), s'ha creat
a partir de la imitació o onomatopeia
del soroll queemetel propi colom.
bujar (Ped,Ri). Formatsegurament
damuntel castelli buche.
busejar (D). Deu tractar-sed'una variantde I'anteriorambI'afegimentdel sufix verbal
-ejar; bujar ) *bugejar ) busejar.
corruquejar. Pren les variantsfonétiquessegüents:
corruquejar:Bb, Bd, Bsa,E, Llo, Po, Sag,Teu; [koruked'd3ar]:Llí, X
coruquejar/ curuquejar:Bg, Nou
cucurrejar:J, Se
gorrumbejar (Ala).
gruguejar (G).
rumbar (Atz, P).
rumbejar @b, Bme, Or, Tor, Xáb).
caERErA.Ocell Motacilla alba. QvIapa
núm. 181)
coeta@sa,Bl, C, D, Nou, P, Se,Teu, Xeb) / cueta(B). SanchisGuarnerensha oferit
un recull importantíssimde nomspopularsde la cueretaen catalá,entreels quals, i
segonsla sevaclassificació,n'hi ha un grapatquefan referénciaa "la seuamanerade
caminar,ambrapidsi graciososmovimentsdel cos i de la cua" (1955-56:148).Entre
aquestses troba, sens dubte, la nostra coeta/cueta,gue per als grans experts en
ornitologia-+agadors i pastorssobretot- pren I'adjectiu blnnca quan s'aplica a la
Motacilla alba i s'anomenacoetagroga quancorrespona la Motacillaflava.
VicentBeltran i Culvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
titina. Mallorquinismeviu a gairebétota la Marina Alta i zoneslimítrofes -vall de
Guadalest,Tárbena,vall de Setai I'Orxa-, testificata Tárbena,amb anterioritat,per
Veny (1978:237). Colomina(1986:672)i posteriorment
Beltran(1994:74) amplien
considerablementla zona d'aparició de la recialla dels illencs del segle XV[.
Paral{elament,Villaplana (1088: 122) rccull tetina a la Safor, al costat d'altres
denominacions
com anacuetablanca,cuetad'all blancai serryoreta,i el DMGa (s.v.
totineta)tambéen dónaconstinciaescritaen la sevaobra lexicográfica.Es tractad'un
nom de creacióonomatopeica,
basaten la repeticiód'oclusives,a imitació del propi
cant. A la nostracomarcapren les variantsfonétiquessegüents,la segonai la tercera
resultatde diversesdissimilacionsde la vocalpretónica:
titina: Bg, G, Ond, Or
tetína[te'tina]/ [te'dna]: A, Ala, Alc, Atz, Bb, Bd, Cas,D, E, Gall, J,Llí,
Llo, Mur, Ond, Ped,Po, Rá, Sag,San,Tor, Ver, Xa
totina; Par
LLaER.Ocell Carduelísspinus.(Mapanúm. 183)
colinc (Ped, J) | colí [ku'li] (G, Bd, Llo). La pronúnciad'aquestmot onomatopeic
oscil'lapertot arreuentre [kolí(nk)] i [kul(nk)], per I'acció tancadorade la lit tónica.
figureta (Alc, Bg, Cas,Par).
lluer. Les variantsquepren aquestmot a la Marina Alta són:
llauraoret:Bsa,C, Cam,Fl, Nou, Se,Teu
llauret: Xitb
lliueret: D
lliuret: Atz, P
lluidet: Ond, Po, Ver
llui'ret: Ond, Xa
Ilogueret: Llí, X
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de la Marina Alta: el contacte interdialectal valencíanobalear
318
térit (Or). Denominacióde creacióonomatopeica
a partir del propi cant.
tiero @me, Mur, Rá, Sag).Yegeutérit.
oRONETAvuLcAR.
Ocell Hirundo rustica. (Mapanúm. 188)
falzia [fal'zia] (D, Xáb) / [asfal'zia](Nou). La semblanga
formal ambl'ocellApus apus
ha provocatla confusióde totesduesaus alazona del cap de la Nau.
orendella [oran'der(a](8, Cas). SanchisGuarner (1963: 386) considera que la
conservaciódel grup -nd- es deu a la influénciadel mossárab,encaraque atribueixa
f influx occiti la mateixaforma, orendelln,querecull a Arles de Tec -Vallespir-. Al
meu parer, la coincidénciaamb el rossellonésés tan llampant que obri una nova
possibilitatde caraa esbrinarI'origen de toteslesvariantsfonétiquesquetrobemal sud
de I'Alcoiá-Comtati de la Marina: orendella,orandella,orandilla i ondarella.Vegeu
Colomina(199L:254).
oronella (gairebégeneral).El mapanúm. 188marcala isoglossaentreaquestavariant
i les formes de la Marina Baixa i I'Alcoiá-Comtatamb el grup -nd- conservat.
Oronellas'esténcapa la zonacentraldel PaísValenciá(mésal nord i a ponentsotala
forma oroneta)i presentael grup -nd-reduitt-fr-, d'acordambles reglesevolutives
propiesdel catali.
PIT-Rorc.Ocell Erithacusrubecula.(Mapanúm. 182)
bitxac del coll roig [vi'tJegdel 'kcÁ 'rctj] (Xáb). A la localitatde Xábia, ambel terme
bi*ac es designendiversosocellsde característiques
semblants,tot i distingir-losamb
adjectiuspostposatso determinatssintagmesespecificadors.Vegeubí*ac.
cap-roig @). Alteració fonética de pap-rolg, provocadaper I'equivalénciaacústica
d'oclusivesi la pressióde cap.
VicentBeltran í Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
LExrc
?lq
collet-roig (J, Llo, Pa, Ped)"I-a tacarogenca-taronja
que es troba a la part inferior del
bec d'aquestocell inconfusibleés la que li ha donatel nom a la major part de pobles.
compareuambel búlgar txervenoxíika(< txerveno'roig' * xiika'collet').
pap-roig @).
pebe-roig (Ver). La variant fonéticadel Verger té relació directa ambpebre-rotg i bíbe-la Marina Baixa- i ambpebre-rogerodela
roig de la Nucia i Polop respectivament
Safor(Villaplana1988: I42). Enel primer i en el darrercases tractad'unencreuament
ambel motpebre, segurament
pel color de la tacaqueaquestocell té al pap. La solució
vergererai polopinaens fa pensaren un contínuumde possibilitats-sovint a base
d'assimilacionsi contaminacions
diverses- quepodriaanardes delpíc-roig o pít-roig,
influrt pelsmotsp ap o barba, ambun coixí vocálic,a bibe-roigi pebre-roíg.Pebe-roíg
podria tractar-sed'una dissimilaciód'aquestadarreravariant.
petit-roig (Llí, X). Pit-roig. Erithacusrubecula.A Xaló i a Llíber, a I'hora de batejar
aquestocell, s'han fixat en la sevagrandária,de maneraque han conservatfossilitzat
I'adjectiupetit, que ha desaparegut
completamentde la parla quotidianade tota la
comarca,encaraqueno espot descartarla possibilitatquederivedirectamentdepítetroig.
pic-roig (Bd, Bsa,C, E, G, Mur, Nou, Or, Par, Po, Sag,Se,Tor, Ver) / piquet-roig
(Alc, Bb, ond, San)/ pin-roig @r, Bv). solució majoritiria a la comarca,procedent
de I'anteriorpít(et)-ro,lg,que se senta diversosllocs aillats, peró influit pel motpic.
De fet, la taca roja, o més aina carabassa,
que té a la zona situadasota el bec és la
característica
mésdestacable
d'aquestocell tan comú i familiar.
reiet (Atz, B, Cam,Cas).Segonsel DCW, a la majorpart del PaísValenciáaquestaveu
s'aplicaa l'ocell conegutper Cistícolaschaenícoln;en valencii meridionalel reíet és
el pit-roig. Compareules denominacions
reientínc(Olot, segonsVayreda)i reietí (St.
Feliu de G) que recull el mateix diccionari i que relacionaarnb aquestaespécie.
Curiosament,a Gascunya,segonsBeigbeder(1986:81 i 86), al costatde solucionsdel
tipuspich rdi (Aran),pit-raí, roi pit, gólarroi, cótharroi,etc., n'existeixuna altra, no
tan general,perÓbastantconeguda;es tractade @etít)lorei, reíet i lorejat, que si bé
Vicent Bellrun i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de la Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear
320
en alguneszonescorresponal reietó, a Lavedani a I'Alt-Ador s'aplicaal pit-roig. La
coincidénciaentreaquestsparlarsoccitansi el valencii meridionalsaltaa la vista.
PUTPUT.
Ocell inconfusiblepel contrastde colorsentreel cos i les alesi per la crestao
plomall eréctil en forma de ventallobert. Upupaepops.(Mapanúm. 190)
mare de déu de teulades[tew'laes]/ [taw'laes](Gall). La bellesaindiscutibled'aquest
ocell ha proporcionatla metáforaqueelsparlantshancreatper a designar-lo.El DCW
(s.v. mare)ja testimoniala presénciad'aquestadenominacióa la mateixavall.
mare de déu pintada [pin'ta] (Ala). Vegeumarede déu de teulades.
puput. Aquestaparaula,quepresentagéneremasculía gairebétota la comarca,prenles
variantsfonétiquessegüents
:
porput: Cas
parput: Or, Par
apaput: Xitb
paput: A, Alc, Atz, Bd, Bg, Bme,Bsa,C, D, E, J, Llí, Llo, Mur, Ond, ped,
P, Po, Rá, Sag,San,Se,Teu, Tor, Ver, X, Xa
TITELIA.Ocell Anthuspratensis.(Mapanúm. 185)
brulleta (Llí, X). Tant aquestaveu comrulleta deuenhaver-sebasaten I'onomatopeia
del propi cant, mentrequegüeletai velletasónsegurament
formessecundáries,fruit
de I'etimologiapopular,ques'hafixat enel color marrói la formaunamicagrassoneta
de I'ocell en qüestió.
güeleta (Xeb). Vegeubrulleta.
rulleta (A). Vegeubrulleta.
sordet (Atz, E, P). Masculinitzacióde sordeta.
VicentBellran i Colvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
sordeta(Ala, Alc, B, Bb, Bd, Bg, Bme,Bsa,C, Cas,D, G, Gall, J, Llo, Ond,Or, ped,
Po, Ri, Sag,San,Se,Tor, Ver). En baleáricaquestocell ésconegutcom a títina sorda
@eterson,Mountfort i Hollom 1987:190)i així va passaral tarbeneri fa suposarque
tambéa la Marina, on s'ha perdutel primer elementi I'adjectius'ha substantivat.
velleta (Nou, Par, Teu). Vegeubrulleta.
ToTEsTIa.MALLERENe*Ocell Parus major. (Mapanúm. 184)
capellá (C, Bsa, Se). Aquestocell és el párid de mésgrandária,el méscomú de tots i
el que presentaun cantmésvariat,ja queté un repertoride sonsimmens,que sovint
són fácils de confondreambels d'altresespécies.A les nostreslatituds,peró, a I'hora
de batejar-lo,elsparlantss'hanfixat mésainaen el color negredel capi de la gola, que
fa que es relacioneamb un clergue:a més de capelld, en valenciámeridionalhi ha
capellanai retoret- totesduesapareixena la nostracomarca- iftaret; forma própia
de l'alacantí(SeguraL996:184;1998:131).
estiverol (Xeb). La denominacióxabieraésun derivatd'estíui fa referénciaa I'estació
de I'any en la qual se'ntrobenmés.Es tractad'un ocellel canttrisil'lábicdel qual és
interpretatamb les paraulestot estíu!Aquestcant sol ser premonitoridel bon tempsi
la calor. Compareuambprimaverai totestiu.
ferreret (Alc, Bd, Bg, Bme,Cas,D, J,Llí, Llo, Mur, Ond, Or, par, ped, po, Rá, Sag,
Ver, Xa). El nom defeneret sol aplicar-se,en catalá,a diversesespéciesd'ocells -a
Bolulla, per exemple,ésla cuereta-, no obstantaixó, aplicaten concretal Parusmajor
és propi d'aquestacomarcai del mallorquí, sotala vaúantferreríco (DCW) o capferrerico (Mayol 1981:103).Podriatractar-se,per tant, d'un mallorquinismesemántic
propi de la Marina.
primavera (Ala: tambéa Tirbena).E|D6/B recull aquestadenominació,premonitória
del bon temps, aplicadaal mateix ocell. Pel que fa a la distribució geográfica,la
consideraprdpiade tot el catalá,llevat del valenciá,la qual cosaenssuggereixde nou
VicentBeltran í Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
EI parlar de Ia Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear
322
la possibilitatquees tracted'un mallorquinisme.
retoret @1,Pa). Vegeucapelld.
totestiu [totes'tiw] / [totas'tiw] (8, G, Nou, P, Teu) [tatas'tiw] (A, Atz). El nom
d'aquestocell s'ha format a partir del seumimologismemésconegut.
4.L.9.2. b) Ornttonímia(urutatsléxiquesno cartografiades)
abellerol. Meropsapiaster.Ocell inconfusiblepelscolorsvius i el bec llarg corbat.Cal
destacarles variants següents,unes d'elles amb aféresi i les altres amb diverses
variacionsfonétiquesde la síl'labaátonainicial:
brellerol:Bd, Bme,D, J, Llí, Llo, Mur, Ond,Or, Ped,Po, Rá, Sag,Tor, Ver,
X, XA
ambrellerol:Ond
bellerol:A, Atz, B, Bg, C, Gall, P, X
ambellerol:Alc, Par
asbellerol;Ala, E, Bv
vellerol: Bsa. Teu
abellerola [bere'r(clc](Xeb) / [berer(clel(G). Abellerol. Meropsapiaster.Metátesia
partir de la feminitzaciódel mot originalabellerol.Amb el sentitde 'beneitot's'utilitza
a Xábia l'adjectiu emberellolat.
barraqueret (Bsa).Tipus d'ocell no identificat,semblantal teuladí,peró una mica més
gros i méspintat.Tinc constinciaquea Crevillentel barraqueroés elpit-roig i, segons
m'informaCarlesSegura,tambéesdiu aixiaTorrellano i a I'Altet, juntamentamb les
denominacíotrs
buget-rogetiauelet respectivament.Barraqueretfareferénciaa un dels
hebiaB preferits per un ocell que és consideratmolt familiar.
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
baure. 1. (Ond). Martinetmenut.Ixobrychusmínutus.2. (molt estés)Com a insult
s'aplica a una personaque no ha fet bé algunacosa: "Quin baure estis fet!". Aquest
mot no estáenregistratni al DCW nt aI DCor. Villaptana(1988:69) recull boure ala
Saforaplicata diversosocellsdeI'ordre Ciconiiformes,concretament
al martinetmenut
i a I'agró roig. La grafraen o ens fa pensarque siga I'originária, encaraque a la
comarcano coneixemcapaltre casen el qual el diftong oz evoluciorLe
a au.
bec (E, Llí, X). Becde I'ocell. A la restade la comarcaés viu el castellanismepic.
becassa (Bsa). Becada. Scolopaxrusticula. Ocell que té el bec [arg i les ales
arredonides.La variantbenisserai d'altrespuntsdela Marina (Altea, Callosa,Bolulla,
Castell de Guadalest)és forga interessantpel fet que coincideixamb el rossellonés
becassai el menorquíbecassina(DCW), enaquestdarrercasaplicata la xivita (Trtnga
ochropus),i divergeixde la forma mésgeneralbecada.No crec que calgarecórrer al
francés bécasse,com afirma aquestdiccionari, per a esbrinar I'origen del mot;
seguraments'ha format a partfude processosderivatiuspropis o es deu a factorsde
repoblació.
bitxac [vi'tJek]. Bitxac. La pronúncialabiodentald'aquestmot és característicade la
nostracomarcai d'altres puntsde la geografiavalencianameridional.A més a més,
s'ha produit eI pas dela lal tónicaa [s] (compareuamb éuia perauía (1 ai(g)ua):
Vi*éc del coll rorg (Xáb): pit-roig.
Vitxécde Ia coa roja (Xib): cua-roja.
Vinéc calderer (Xáb): corxa fumada.
blavet (Atz, P, Ped).Alcedoatthis. Blauet,arner.
brúfol. Duc. Bubobubo.Aquestaésunadelesdenominacions
méshabitualsen valenciñ
per a designaraquesttipusd'au nocturna.Més al sudtrobemels sinónimsbufo i búfot.
VicentBeltrun i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de la Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear
324
bubo (P). Duc. Bubo bubo.
busarany (Cas, Llí, X). Ocelletmenudetque senyalafred i que se sol veureper dins
dels pobles,per damuntdels fils de la llum i de les portes.Segurament
es tractadel
caragolet.
busqueta (Ala). Caragolet.Troglodítestroglodites.
butxaqueta [bud3a'ketal(Atz, Sag). Trist. Císticulajuncidis. Seguint I'estudi que
Tormo (L993b: 2L2-2t3) fa de I'alacantinisme
bolsícó o bossicó, que presenta
paral'lelismesambles formescastellanomurcianes
veihesbolsícón/borsícón,
bolsetero
i bolsonico,i amb el mallorquíbutzac,butxeci butxaquefa,sabemque tots aquests
parlars s'han basat"en la característica
singularde I'enginyosaconstrucciódel niu,
fabricatúnicamentper la femella,ambdueso tresfullesde carrís(canya-xiula),unides
ambteranyines,i quecol'locata pocaaltiria, entretigesd'herbao arbusts,té la forma
d'una bossaallargadaambI'oberturaa l'extrem superiori revestita I'interior de fibres
vegetals".El fet que hi haja butxaquetaa la nostracomarcapot entendre'sper la
repoblaciómallorquinadel segleXVII.
cabotet (Cam, Fl, Mu) / capotet (Par). Delíchon urbica. Oronetacuablanca.En
mallorquícabot (DCW), desd'on deuhaverpenetrata la nostracomarca.
cagamánecs.Ocell Saxicolatorquata. Té el costum de posar-sea la punta de les
branquesd'un arbre, als pals de la llum o damuntdels mánecsde les aixadesque el
llauradordeixaal bancal,d'on realmentli ve el nom.
cagarnera [kayar'nera] (gairebégeneral) / ftarya'neral (Alc, Bsa, G). Cadernera.
Cardueliscarduelis.El nom d'aquestocell de gran vistositatpot ser continuacióde la
VicentBeltron i Colvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
variantetimolÓgicacadernera,ambcontaminaciódel verbcagar,comja assenyalen
el
DCW i el DCor (s.v. cadernera)o tracüar-se
d'una metáteside la variantvalenciana,
d'extensiómésreduida,cerganera(lcardenera, derivatde card, "a causade I'hábit
que té de picotejar-neles llavoretesposant-s'hidamunt" (DCor). Aquest mateix
diccionariapostaper la possibilitatquecarganerasigaunaformaprocedento "rebuda
ja dels moriscs que conservessinrastre de la u de ceRouel,ls". Amb tot, no s'ha
d'oblidar quela ldl ila/g/ sóndosfonemesambcertaequivalénciaacústica(compareu,
pel que fa a les corresponentsconsonantssordes,les oscil'lacionsentre tomata i
tomaca, i entrepatota i pataca, per exemple.
calbot (Bmau).Oronetacuablanca.Vegeucabot.
calderera(X). Ocellde vingudaquequans'aturafa capbussons
ambel cap. Segurament
el Phoenicurusochrurosmascle.
calderó (Or). Ocetl Phoenícurusochruros.
capet negret (Cas, X). Cagamánecs.
Saxicolatorquata. Ocell rodanxóde cap i gorja
negres,amb voresterrosesi alesnegrelloses.s'alimentad'insectes.
capsigrany (G, J, Ped, Teu, Xeb). Botxí. Lanius excubitor.
cega (cas, Teu). scolopacrustícola.Becada.Mallorquinisme(DCI1B).
coa (gairebégeneral)/ cua (A, B, Cas). Extremitatposterior del cos dels peixos i
conjuntde plomesfortes,i méso menysllargues,quetenenels ocellsal cropóo carpó.
El castellanisme
rabo s'aplicaa les extremitatscarnoses,com arala d'un goso la d'un
gat. A la Marina Alta es manté la forma etimológicacoa (< conn < cAUDA),
coincidint ambel baledrici ambalgunspuntsdel cataláoccidental,a diferénciade les
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de Ia Mqrina Alta: el contacte ínterdialectal valencianobalear
326
comarquesveinesde la Marina Baixai I'Alcoiá-Comtat,que, coincidintambel catalá
central,pronunciencza.
cÓlbit. Ocell insectívorOenantheoenanthe.Variantfonéticamolt estesaen valenciá.A
Parcentxdlvir,coincidintambla vall deGuadalesti I'Alfás; xólbít a diversospoblesdel
cor de la comarca(Ala, Alc, Bg, Llo, Mur, Or). Al nord de la Marina Baixa trobem
solucions léxiques ben diferents com an capaira (Callosa), caplaira (Bolulla) i
capelaíre(Tárbena).F,ls Cólbits són actualmentduesfamílies residentsa Pedregueri
a Xaló.
cuquello. Cucut. Cuculuscanorus.La variantcomarcalcoincideixambla majorpart del
valenciá(cucoen alacantí)i fa pensaren la influénciamossárab,que es palesaen la
utilització del sufix -ello.
esclafalledons[as,klafa.(i'dons](Ala, Llí, Llo, Mur, Par, Teu, X). Durbec.
Coccothraustes
coccothraustes.
Ocell de coll gros i bec gran, ambel qual és capagde
partir llavors gransi menjar-seinsectesdurs.
esclafitelló @sa). Durbec. La denominacióbenisseraés seguramentuna alteració
fonéticade l'originari esclafalledons.
esparreguer[aspare'yer](G, Ped)/ [asparaya'ret](Ond).Esparver.Accipíternisus.La
variant esparreguerdeu ser resultat d'un encreuamententre esparaver -anaptixi
d'esparver-, forma própiade diversospuntsde Mallorcai de I'extremnord del catalá
occidental,segonsel DCVB, i el substantiuespdrrec,molt próxim fonéticament.
falzia. 1. OcellApusapus(falcidaa Ala i Ond). Ocetldeplomatgenegrei alesllargues,
que s'alimentad'insectesvoladorsi que pren el nom a partir del mot falg, per la
semblanga
d'aquestaaina amb la forma de les ales.2. ffal'zial (D, Xeb) / lasfal'zia]
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
(Nou). Oronella.Hirundo rustica.
franzilla [fran'zi.(a](C, Cas)I ffren'zt/ral(Bsa). Apusapus. Falzia. És un ocell de la
família de les oronelles,peróamblesalesen forma de corbellai la coacurta i forcada.
A la rest¿de la comarcafalzía.
gafarró. Ocell Serinusserínus.A la nostracomarca,on la denominaciómésgeneralés
gafarró, tarnbése sentendiversesvariantsfonétiquesamb repercussióde nasali amb
ensordimentde I'oclusiva inicial, concretamentals pobles costanersmeridionals:
gamfarró: G, Teu (també a Polop, la Nucia, I'Alfhs i Relleu)
camfaruó:C, Bsa,Se (+ Altea)
De la primeravariant,ja en tenim documentació
al DMGa (s.v" ganfarró).
gallineta (Llo, Ond, P, Ped). Becada.Scolopaxrusticola. Ocell de bec llarg i gruixut
i alesarredonides.A Castellsde Serrellagallinetacegai a Xábia gallinetad,auia.
garraixet (Ala). Trist. Cisticolajuncidís.
greixoset[greJo'zet](Sag)/ [gretJo'zet](G). Pardalgorjablanc. Zonotíchia albícollís.
OceIIde pit gris, semblantal teuladíen les alesi el cos,ambuna tacablancaa la gorja
i un capellblanc i negreratllat.
guatla ['walla]. Coturnix coturníx. Des del punt de vista fonétic cal ressaltarla
conservaciógeneralde la geminadaa tota la comarcai la pérduade la g- inicial seguida
de I'aproximant labiovelar,fenomen-aquest darrer- bastantfreqüenta les terres
meridionalsvalencianes.Ensdetindremunamica, peró, en la interpretaciódel cantde
I'ocell, ja quees interessantde destacarla variaciómimológicaquepresentala guatla
arreu de la comarcai, en general,a totesles llengües.Veny (1991: 82-33)ja recull
Vicent Beltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de Ia Marina AIta: el contacte interdialectal valencianobalear
328
diversesmimologiesprópiesdel catalá,com ara blat barat, setper vuit, palpa-la, pít
i plet í cap pelat, de les quals les tres primeresapareixentambé a la nostra zona
d'estudi,i comentaqueno hi ha relaciósemántica
ambcapactivitatde I'ocell, sinóque
senzillaments'ha adaptatel cant de riüne ternari a tres síl'labes intel'ligibles i
entenedores.
Vegemels resultatsde la nostraenquesta
alspoblesestudiats(mapanúm.
1e1):
blat barat: A, Ala, Alc, B, Bg, Cas,Gall, Llí, Ond, Or, Par, X, Xáb
palpa-la:Atz, Bd, D, E, Ped,Ri, San,Ver
setper vuit: Bsa,J, Nou, Xa
setper vuít, guatlar¿i:Teu
guatlard: P
El mateix Veny (1978: 212-ZL4) atribueix un origen onomatopeica les
denominacions
d'aquestocell en crevillentí@aix Vinalopó)-pasqaalef-, on a mésa
més s'ha produit una homonimitzaciód'un nom personal,en gallec-paspalló.r-, en
lleonés -pafpayar, zalpapar-, en itaüe -palpalá, palpaqud- i en romanés
-pitpalac-.
Nosaltreshem pogut ampliar el llistat a diversesllengüeseslavesi
báltiques:pérepelen rus i ucrainés-pélepel en diversosdialectesrussos-, prepelífi
en romanés,búlgar, serbocroati eslové,on -ífiés un simplemorfemade femení,i en
littritpíépalai pütpelé.Quantal mimologisme,semblaqueen rus predominapod polot'
i en txecpú penü'cinc monedes'(Fasmer1987:235-239).
gurritictec (Ver). Phylloscopuscollybita. Mosquiter comú.
lluiset [Áoi'zet] (San).Mosquiterxiulaire?
martinet (Ond, Ver). Blauet.Alcedoatthis.
mérlera ['merlera]o ['mellera]@r, Bv, Pa)/ [am'mellera]@l). Merla. Turdusmerula.
Mallorquinismeevidentquetrobemúnicamenta la vall de Gallinera.
VicentBeltran I Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
tÉxtc
329
morteret @a). Orenetacua blanca?
nyec (G, Ped,Xa). Philloscopussibilatrix. Mosquiterxiulaire. Oceltde vingudaqueva
pels barrancs,rius i séquies.El seunom és, sensdubte,de creacióonomatopeica.
bbila. Au nocturnade vol silenciósque té molt desenvolupat
el sentit de la vista i de
I'oida. SegonsCoromines(1977: 3242), es tracta d'un mot molt característicdel
domini lingüístic, comú a totes les regions de la llengua, llevat, si de cas, de la
CatalunyaNord. Pren duesformesbásiques:óliba, forma de fora del PaísValenciá,
i óbila al Paísvalenciá -a Elx, peró,óliva (segura199g: 132)-. spitzer, tal i com
reprodueixCoromines,relacionael mot germánic*owwilo amb el catah (al. Eule,
neerl.uil,ang.ow[).Yeny(1977:38),quanparladel'eivissenc
olivassa,consideraque
el nom catalá primitiu eru óbila: segonsell, el pas a óIiba "és el resultat d'una
etimologiapopularqueha consistita relacionarel primer segmentdel mot amb ,oli' per
creurela gent que aquestestrígides bevia I'oli de les llántiesde les esglésies",tenint
en comptequeun dels seushábitatspreferitssónels campanars.
orellonet (A). OcellDelíchonurbica. Metáteside oronellet.
oreneta [ora'neta](Cas).Orenetacuablanca.Delichon urbíca. A Castellsde Serrella,
a Sagra,a Tormos i a la Vall d'Alcalá s'estableixuna distinció, de baseetimológica,
forga interessantentre els dos tipus d'orenetamés conegutsa les nostres terres
-Hirundo rustica / Delichonurbica-. Al primer poblees distingeixentre!'orandella
i l'oraneta. als dos següentsenfie l'oronetla i L'oroneti a la Vall d'Atcalá entre
l'oronelln íl'orellonef. En tots els casosés la mateixaparaula,peró hi ha variacióen
els sufixos (-ella / "et(a)), en el génerei en la forma quepren el lexema,depenentde
I'estadievolutiu"L'orenetacuablanca,que sol fer els nius a les voladesde les cases,
és un ocell més petit que I'altre i menysfamiliar, amb una tacablancaa la cua, que
alhorano apareixtan bifurcadacom la de I'orenetawlgar.
Vicent Beltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
EI parlar de la Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear
330
oronet (Sag,Tor). Orenetacuablanca.Delichonurbica. Vegeuoreneta.
pamfígot (Ala, Mur, Or) / pamfigo (Llo, Par, Ped).Oriol. Oriolusoríolus. És conegut
sobretotel mascle,de color groc brillant, ambalesnegresi cuadel mateixcolor peró
tacadadegroc. Aquestadenominació,a I'igual quepapafigos,li ésatribuidapel costum
de menjarfigues.
papafigo (Alc, Bsa, J, Llí, X, Xa). Oriol. Oriolus oríolus. Aquestadenominaciója
apareixdocumentada
al DMGa (s.v.papafigo,I).Paral'lelismecuriósambel pornrgués
papa-figos. Es tractad'un ocell de colors forgacridaners-una combinacióde groc i
negre-, quees cancteritzaper menjarfiguesi bacores,la qual cosafa que s'anomene
fi.guero o bacorer(o)en molts punts del valenciá(Tormo L99L: L993a;Villaplana:
1988: I24). L'occitá coneix, entre d'altres, la denominaciófiga-loriou, i segons
Perbosc(1988: t72) el seucantdemostrauna inquietudcontínuaper I'estatd'aquests
fruits: Ias figas son mnduras! Cal plantar figuiérs!; son maduras las figas? las
devírariai!
pardalet de bérum (Llo). Cotxa cua-roja. Phoenicurusphoenícurzs.Ocell que es
cancteritzapel movimentconstantde la cuai pel carpórogenc.
pardet (G, Ped). Orenetade la cuablanca.Delichonurbíca.
passaforats(Cas,E, Gall). Troglodüestroglodítes.Caragolet.
patxarell [patp'rer{ | lpat[a'reÁ}.Passerell.Carduelíscannabína.Aquestapronúncia
esti molt estesaper tota la Marina i la Safor(Colominat99I:260-261), malgratque
el DCor (s.v. passerel/),basant-seen el DCW, la rebutgeatribuint-la als hábits
fonétics de gent forastera.La forma que pren aquestaveu a la major part del valenciá
éspaíxarel/. Tambéésun malnomactuala Pedreguer.Hi ha d'altresvariants:
VicentBellran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
Pínerell: Mu (a Pí*ereIIa és un malnom)
pagerell: Xirb
pajarell: Teu
pátxera (Gall). Merla blava.Monticulasolítaríus.Enfront de solitari / soletari, que és
la denominaciómésfreqüenta la restade la comarca,a la Vall de Gallinerasesentmés
aitlapdfrera, veu paral{elaal mallorquípdssera,d'on deuprocedir. Colomina(1986:
673; l99t: 260) ja recull aquestmallorquinismei amplia l'área de conservacíóa
Tárbena, ambpdixera l'pa[era], i a la vall de Guadalest,que, per contaminacióde
buixquera'bosqueta
grossa',fa servirla v ariantp díxquera.
perissó (Bsa). Pardal roquer. Petroniapetronía. Ocell pál'lid i rodanxó, que habita
generalmenten zonespedregoses
de muntanya,ruinesi terresde conreu.
pic-tort @sa,Llo, Ond, P). Durbec.Coccothraustes
coccothraustes.
Ocell de coll gros
i bec notable,ambel qualéscapagde partir llavors gransi menjar-seinsectesdurs. A
Tárbenaés conegutper bec-tort.
pinsá. Ocell Fríngilla coelebs.Aquestavariant,peró ambsibilantsonora[pin'za], está
forga estesaa la Marina Alta i en gran part del valenciá.Un poc mésal sud i a I'oest
predominaprinsá / prensd i, si ens acostema I'alacantí, la forma habitual per a
designaraquestocell ésxau. Prenles variantssegüentsa Ia comarca:
pínsd;4, Ala, E, Gall,P
pinsat: Xib
prinzd: Cas
pinzd:la resta
pruna / pruneta @sa, C, Se). PhilIoscopussibilatrix. Mosquiter xiulaire. Ocellet
menudetque assenyala
fred, que sol anarper dins del poble i per damuntdels fils de
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de Ia Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear
332
la llum.
puput [pa'put] (Ala, Gall). Cucut. Cuculuscanorus.
roda-soques(P). "Ocell mésmenuti grisetque el rossinyol".
roqueret (Bsa,Llí). Oreneüa
cuablanca.Delíchonurbíca.
roquerol [reke'rcl] (Alc, G, J, Llo, Or, Ped,X). Orenetacuablanca.
rossarda (G, Llí, Llo, Par, Ped;rosaldaa C). Cuaenlairat.
setrillet (J, Ped). Ocell molt petit, amb poca carn, que va per dins les mates.Trist.
Cistícolnjuncidis. A JesúsPobreem diguerenque " ésel mésmenudetde tots; éscom
una metla i va per dins delscanyars".
sossuit(P). Mosquiterxiulaire. Pltylloscopussibilatrix.
suitet (Atz). Mosquiterxiulaire. Phylloscopus síbilatríx.
tendó (Xeb). Tudó.
terrola (general)/ terredola Mur). Alosa.Alaudaarvensis.Variant de terrerola.
todo (G, I). Tudó. A partir de la forma assimiladatodó, freqüenta la comarca,s'ha
creat,per regressió,la varianttodo alspoblesde Gatai JesúsPobre.
trencapinyols(Bb). Trencapinyes
comú.Loxia curvirostra.
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
trencapinyons(J, Ped,Xa, Xáb). Trencapinyes
comú.Petersonetat. (1987:254)també
recullena les Balearstrencapinyons
referit al mateixocell. EIDCW el localitzena les
Illes i al PaísValenciá.
uitet (Alc, Bg, Llo, Nou, Or, Teu, Xib). Philloscopussibilatrix. Mosquiterxiulaire.
Ocell de color groc verdósambla gola i el ventreblanc. La denominacióés d'origen
onomatopeica,
com ho són sossuiti suitet.
xanna. Petit ocell de diversesespécies.La més conegudaés la'bosqueta wlgar'.
Hippolais po$glotta. Es tracta d'un ocellet de voru tretze centímetres,difícil de
distingir de la bosquetaicterina(Híppolaísícterína),excepteper la veu. A la nostra
comarcapren les variantssegüents:
)canna:Alc, Llí, Ra
xénna:A, Bsa,G, Pa, Se,Teu, X, Xeb
xanla: P
xagna: J, Ped,Po
xégna:Bb, C, Cas,G, J, Ond,Ver, Xa
xare: Or, Sag(xéra: San)
xéra: Ala, Atz,Bg, Bl, Br, E, Mur, par
xarreu [tJa'rew](J). Segonsm'informenésun ocellunamicamésgrossetqueun teuladí
gran. Deu ser de la mateixafamília. Recordemque a[ nord del PaísValenciá,segons
Gimeno(1991: 592),xareuo xarqu sóndenominacions
forgaconegudes
per a designar
el pardal comú o teuladí. A Callosad'en Sarrii @elfran L994: 74) el seu cant és
reproduit amb les síl'labesjareu! o xeu, xeu!, coincidint, en certa mesura,amb el
mimologismearreplegata occitániaper Perbosc(1988: L98): " Geriu, gerau! Tu ne
v e n e s ei o i va f'.
xarroc [tfa'rck] @). Ocellmolt semblantal sordet('titella'), ambratllesblanquesentre
VicentBeltrun i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
EI parlar de la Marina Alta: el contacte interdialectalvalencianobalear
334
les alesi el coll, a modede collaró."Estavaen la terrad'arrós".
xibec ffi'bekl (Teu). Bitxac. Metitesi de bí*ec (< bítxac)o encreuament
ambel nom
d'ocellxibeca.
ximerlit (Bsa,c, G, J, Teu; xemerlía G, Xáb). Torlit. Burbinusoedicnemus.
ocell, de
color marró-rogenc,semblanta una gallinai d'un pesconsiderable.
A les Illes síbil lí,
sebel'lí,xíbel'lí, xebel'lí. Segurament
estractad'un mallorquinisme.
xinximet (G). Ocelletmés menudetque el xiuít. SegonsSegura(1996: 27L), es diu
xíruimillo al Verdegás(l'Alacantí)aplicatsegurament
al Parusmajor.
xiuit (G, J, Ped, Xa). Mosquitercomú.Phylloscopuscollybíta.
xoliguer. Xoriguer. A diferénciadel valenciágeneral,queha dissimilatla -r- en -l- i
ha mantingutla s- inicial llatina (< *sorucARIU),Pedreguer,coincidintamb la major
part del catali, presentala palatalfricativa sordaen posició inicial, d'acord amb les
característiquesfonétiques del parlar local, i un grapat més de pobles I'han
transformada
enafricadao hanafegitun elementvocálicdavant.Aquestesduesdarreres
possibilitatssón dos intents d'adaptaciódel que seguramentés un mallorquinisme
fonétic. Amb tot, les possibilitatsfonétiquesque pren aquestmot a la nostra comarca
són les següents:
[Joli'yer]: Ped
[tJoli'yer]: Ala, Atz, Bd, Cas,Gall, X
[ajJoli'yer]:E
[soli'yer]: la resta
xuplacampanes(P). Trpusd'ocell no identificat.
VicentBeltron i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
tÉxtc
zzs
4.1.9.3. (a) Ictionímia (repertoride termescartografiats)
BA1ALü.Peix Gadusmorhuamolt utilitzat en usosculinaris.(Mapanúm. 192)
abadejo [ba'e(d)Jo] (gairebégeneral)/ [ba'ed:go] (Llí, X) / [aba'ded3o](Xáb). La
isoglossabacallar / abadeiodivideix la Marina en dueszones:la part nord suposala
continuaciógeogrifica de la denominacióprópia del valenciácentro-septentrional,
mentre que el sud -amb bacallar- coincideixamb I'Alcoiá i el Comtat, la Marina
Baixa i les terres situadesmés avall de la línia Biar-Busot.D'aquestadarrera zona,
Crevillentn'és l'excepció,arnbabaejo,i, en una altra época,segurament,segonsse'n
despréndels documentsestudiatsper Montoya (1990: 264), tarr:óées diria així a la
comarcadel Baix Segura(Oriola): "A Oriola, en una relació de "peixca salada"de
1603tenim: "...congre,merluga,tonyinay abadejo,,.
bacallá [baka'l.ar] (8, c, cas, D, Nou, Teu). Denominacióminoritá.riaa la nostra
comarca,enfrontde la forma abadejo,que s'esténde Benissacap al nord. Com molt
bé diu el DCor (s.v. bacalld), "en la regió Alcoi-Alacant es diu bacallar (...) En
realitat, al País Valenciái inctús ala zonaAlcoi-Alacant, així com en els parlars
catalansdel sud-oestesü molt estésavuiabaejoo abadejo(o badejo),que és un altre
castellanisme
o galleguismepresd'abadejo".Realmenthi ha una zonamolt campacta
de bacallar, qtredesde la Marina i I'Alcoiá-Comtatarribaa I'extrem sudde la nostra
llengua(Monóver,Elx, Guardamar).
ENeó DEMAR.PetxEchinusacutus. (Mapa núm. 194)
bogamarí(G, X¿b).Veny (L976:215-2L6i notanrim.30), basant-se
enl'ALDC. recull
els nomsde I'ictiónim Echinusacutusa gafuebé
totala costadel migiorn valenciá:arigó
(Alqueria de la Comtessa),olleta (Altea), bogamarí (Xibia), bogamarina (Alacant,
Guardamar)i paparinel/ Genidorm; DCVB). A més a més, aquestautor destacael
VicentBeltran i Culvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
EI parlar de Ia Marina Alta: el contacteinterdialectalvalencianobalear
336
paraLlelismeque s'estableixentre la denominacióxabiera i alacantinai la forma
baleáricavogamarí(tambévogo a Santanyí).SegonsI'estudiós,el segmentinicial de
vogamarítindria relació amb el cast.bogavante(<LUcoPANTE),d'on semblaque
tambévindria el catalágramñntol(DECQ, quedesignaria"onza,especiede pantera,
nombrequesedaríaal crustáceopor el aspectoagresivo(...)' (DECH, s.v. lobagante),
la qual cosas'ajustariaclaramenta I'aparengaofensivade I'erigó, proveit de punxes
que el protegeixendels enemics.Seguidament,el mallorquí hauria transformatla
bilabial oclusivainicial per la labiodentalenun intentdedonartransparéncia
semántica
al mot. No obstantaixó, al DCor (s.v. bogamarí¡se'nssuggereixuna etimologiauna
mica diferent: "(...) compostde I'adjectiumarí, lna, ambbógo queés el mot més
estésa Mallorca, i semblahaverestatprimeramentla denominaciómossárabdel boc
o masclede la cabra,nom que es deuriaaplicar a la garotaper les sevespropietats
afrodisíaques".Un darrer estudi de Corcoll (1997:132) consideracom a base
etimoldgicade bogamarí"le segmentboga. Mot qui appartient,probablement,á une
famille nombreuseet étenduede mots qui proviennentdu gallo-romanBULGA.Boga
serait apparentédirectementá I'occitan bogo et au frangaisbogue qui ont pour
signification'enveloppeépineuse
de la chátaigne(...) cetteacception(...) est arrivé,
par comparaison,
á designerI'oursin,avecI'adjonctionde I'adjectifmarí ou merína".
erigó [ari'so] (gairebégeneral).
olleta (C; + Altea). Podria tractar-sed'una "metáforaoriginadaper la forma de la
closcade I'equinoderm(cf. and(alús)
moliníyo)"(Veny 1976:2L6).
PALAIA.Peix de I'orde delspleuronectiformes
(Cítharuslinguatula),ambel cosrecobert
d'escatesgrans,rostrepunxeguti ulls separatsper una crostaóssia.(Mapanúm. 193)
palaia. Duesde les tres variantsfonétiquesque presentaaquestmot a la nostracomarca
han perdutla semiconsonant
intervocálica:
palnía: Xirb
pald: Atz, Bb, Nou, Ond, P, Pa, Rá, Teu, Ver
VicentBeltrun i Culvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
L
peli: Ala, Alc, Bd, Bme,E, G, J, Llí, Llo, Mur, par, ped, po, Tor, X, Xa
peluda (C, D). L'etirnologia popular ha relacionate[ mot palaia arr:ópéI i I'ha
transformaten peluda. malgrat[a presénciaevidentd'escates.A Calp em distingien
entrelapeludaprópiamentdita ('palaia') ilapeluda ambranda(Scophtatmus
rhombus
'rom') i la peluda
fina (Soleatutea).
4.1.9.3. @) Ictionímia (unitatsléxiquesno cartografiades)
ángel. Escat.Peix Squatínasquatina.
boga. Peix de I'ordre delspercifonnes,de la família delsespárids(Boopsboops).
bonyítol @sa,C, D, Ond, Xeb). Bonítol. Sardasarda. De la lecturade Llorca (1998:
712) sabemquehi ha un predominide la pronúnciapalatalitzadaentre
la gentde terra,
perd no ocorre el mateix amb la gent de mar, com a mínim a la Marina Baixa, on
tambése sentbonítol. A Alacantcontinuala vacil'lació, segonsSegura(1996: 134135). A la nostra comarca,concretament
a Dénia, Cabrera(L997:141) recull
indistintamentbonvítoli bonítol.
cabut (Ond). Lluerna. Tügla lucerna.A Dénia, segonsCabrera(L997:143), el cabut
o cabet éslajuriola menuda.Yegeujuriola.
cerviola (Bsa,C). Serioladumerílii. SegonsLlorca (1998: 729), es diu cerviola a tota
la costade la Marina Baixa.
clótxina. Musclo. It[ythílus galloprovincíalís.Gairebégeneralen valencii, com a mínim
de la meitatsud. González(199L:25), en el seuestudicentraten el parlar de la Plana,
fa coincidir la isoglossacló*ína / muscloambel riu Millars, de maneraquela primera
Vicenl Beltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de la Marina Alta: el contacte ínterdialectal valencianobalear
338
formacorrespona leslocalitatssituadesal sudi I'altra ésla denominacióseptentrional.
No obstant aixó, Colomina (1991: 250) recull musclo a Benidorm, al costat de
clótxena,i hi destacala pronúnciaalcoianaclótgina. La solució amb [e] postónica
per Orellana(1802:3) sotala variantclógena,que presentala
tambéés documentada
consonantintermédiasonoritzada,almenysgráficament,ja que s'hi especificaque "en
la articulació sona clochena". Amb tot, cal destacaruna informació de caire
sociolingüísticinteressantreferent a Dénia (Cabrera L997: 146), que constatala
penetraciódel castellanisme
mejílló, quanaquestmol'luscestáen conserva.
cornuda (D). Peix martell. Sphyrnarygaena.
cranc. A la nostracomarcano ha pres massavolada la variant carranc, própia del
valenciácentral.En aquesteslatitudsse sentmésaina la veu origináriacranc, sovint
sotala forma caranc,que presentaanaptixi,a I'igual quecarranc,peró que mantéel
carácterbategantdela lrl. Són especialmentinteressantsles solucionscran i cra,
singularsque han nascuta partir d'una interpretacióerrdnia del plural crans per
cranlkls. En total, hi ha cinc variantsfonétiquesdiferentsa la comarca:
crenci Alc, Bb, Bg, Bme,Cas,J, Llo, Mur, Or, Ped,Rá, Sag,San,Tor, X
cran: Bg, Par
cra: Ala,Bg
caranc:Bsa,D, Ond, Nou, Po, Sag,Teu, Ver, Xáb
caÍranc:A, Atz, B, E, G, Gall, Lll, P
Martines(1999a:263-264)relacionaI'alternangade líquidesque observemen
caragina,canagirw i clagínaambla vacil'lacióen caranc,carranci clanc. De fet, les
líquides són les consonantsque permetenmés alteracionsfonétiques -metátesis,
anaptixis,dissimilacions,assimilacions-en la major part de les llengüeseuropees:
l'alguerés(jalmana,prorar),1'andalús(carvario,perdet)i el pornrgués(branco,praía)
en sónuns bonsexemplesdins la Románia.Vegeumapanúm. 33.
galtí (D). Galta-roig.Liza aurata. Galtí s'ha format a partir del substantiugalta amb
Vícent Beltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
Lixtc
339
l'ajut d'un diminutiu, at¿sque aquestpeix té una tacaa la galta, tal i com assenyala
Cabrera(1987: 142),basant-se
enparaulesdelspropis informants. Galti-roíga Altea,
i la Vila i, alternantambmújol, a Benidorm,segonsLlorca (L998:759).
golfis @sa, D, Xeb). Tallahams.Pomatomussaltator. La documentaciód'aquestmot
no és massaabundant,perÓen tenim mostressuficientsque ens permetensaberla
distribuciógeográficaaproximadai una interpretaciófiable del seupossibleétim. Ja a
les primeries del seglepassatOrellana(1802: 4) fa equivaldreel valencii golfds al
castelláanchova;actualmentel tallnhamses diu arucovaa Benidorm (Llorca L998:
767). Una centúriadesprés,el mot estudiatésdocumentata Tarragonaambel sentitde
"peix petit, cria de la tonyina" i en valencii aplicatal peix Engraulismeletta(DCW).
PerÓés el DCor (s.v. dofi) qui gosaa posfilar unaetimologiaa partir de golfi, variant
de dofi: "com que la terminacióde golfi(ns) semblavadiminutiva, se n'extraguéel
tarrag(onés)i va(lenciá)golfds".
gramántol. Llamántol. Humarusgammnrus.Tipus de crustaci marí de I'orde dels
decápodes,de color negrós,i amb unes pinces enormesal primer parell de potes.
SegonsAyza (1981: 84), a Peníscolaes diu llomanto.Orellana(1802: 5) escriu
lom.antol,encaraque ressaltaque "en la articulació (sona)Llomantol". A la nostra
comarca,Maria Ibars (1965: 46) empragramintul per al singular i gramdntulsen
plural: "el xic, un gramdntul desgarbat".Potser la forma pedregueraen singular,
Sranulntus,s'ha creata partir d'aquestplural, per assimilaciódel grup -/s ) -s. Per a
una possibleinterpretacióetimológica,vegeumésamuntbogamart.Hem recollit les
variantssegüentsa la zonad'estudi:
gramñntol:C, Teu, Xáb
gramñntul:Bme, D, G, Or, Tor, Ver
gramantus:Ped
grava (Alc, Bb, Bme,Llo, Ond,Ped,Rá, Sag,Tor; a Ala, Cas,Or i Sanésunaparaula
en desús).Escopinyaen conserva;cast.berberecho.El nom li ve seguramentde les
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
EI parlar de Ia Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear
340
partículesgravoseso I'arenetaquesrarreplega
a la seuapetxina.Esun substitutoriginal
d'un castellanisme
tan estésen valencii, a I'igual queho és vedrigóo el tortosí catxel.
japuta [xa'puta] (D, Ond). Castanyola.SegonsLlorca (1998:726), a la Marina Baixa
castarryolaidentifica I'ictiónim Brama brama i el Chromischromís,mentre que al
Brama raii lí han aplicatI'estrangerísme
palometao saputa.
juliola [d3uri'clc] (D). Lluerna. Trigla lucerna. Orellana (1802: 4) fa coincidir
seminticamentels ictidnimsjuliola i garneu: "fuhola. PIur. Julioles (...) ve á ser 1o
mateix qvegarneu". No obstantaixó, a la Marina no sónsinónimsabsoluts,ja que el
primer corresponal Trigla lucernai el segonal Trigla Lyra (Cabreru1997: I43).
letxa (D). Cerviola. Seríoladumerilíi.
llobarro. Peix D icentrarchuslabrax.
marroc (D). Dofí o galfi quanés menut.Delphinusdephi.
matiner (D). Congrepintat. Echelusmyrus
millr (C, D). Milana. Ictiónim Mylíobatísaquila.
moixó (D, Ond). Athertnapresbyter.La translaciódels referentsterrestresal camp
marítim, amb la consegüentadopciódel mateix nom, són abundants;destaquenles
coincidénciesamb diversos animalscom ara bouet, cabra, cavallet, furó, gall, gat,
moixó, mussola,oroneta,palometa,porquet, rata, soliguer, tord, vaqueta;també hi
ha ictiónims presosde nomsde plantesi fruites com, per exemple,bacora, ortíga i,
fins i tot, pdmpol. Els parlants,per tant, hi han sabutveurei hanressaltattot un seguit
de semesen comúde maneraquehan acabatfent-losequiparables.
Vegeuoroneta.
Vicenl Beltrsn i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
morell (D). Clavellada.Raja clavata.
oroneta. Orenyola.Peix Cypselurusheterurus.A tot arreudel valencii -a Peníscola,
per exemple, sota la variant aroneta (Ayza 1981: 85)- s'ha produit una relació
semánticaentreI'ocell homónimi el peix en qüestió,pel fet que aquestsigavolador i
estiga proveit d'ales. Sens dubte, la metáfora, des de la perspectivalingüística,
constitueixuna de les basesde la conceptualització
i estructuraciódel món per part de
tota comunitatcultural. Vegeumoíxó.
passamar.Peix de plata.Argentínasplryraena.
petxelida(Xab). Petxina.[¿s variantsfonétiquesqueprenaquestmota la Marina deuen
ser solucionsde compromísentreel mallorquípegelida i el generalpetxina, com ja
assenyala
Colomina(1986:673). A mésdepetxelída,al llarg de la geografiacomarcal
se sentenles formessegüents:
pítxírina: X;
pitxilina / petxelina: gairebégeneral;
pitxina: Ond
rafet. Lluerna rcja. Trigln sp. D'acord ambel DCVB, aquestpeix és conegutper rafet
a Tarragonai al PaísValenciá.De fet, Orellana(1802:7) dónaconstánciade la seva
presénciaa la zonade valéncia i el tradueixal castelli com a bíIígau.
robagallo (C). Rom, rémol" Scophthalmus
maximus.
rodaballo [roda'vaÁo](Ond). Rom, rémol. Scophthalmwmaxímus.
tremolosa (C, Ond) / vaca tremolosa (D). Tipus de peix. Vaqueta.Torpedotorpedo.
"Si li toquesla panxa,t'effampa".
Vicent Beltrsn í Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de la Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear
342
vedrigó (D). Escopinyade gallet. Cerastoderma
edule.
vidriada @). Variada.Diplodusvulgaris.
vísol (D). Cavallavera. ScomberPneumatophorus.
xucla (D) ['tJukla]-['Jukla]/ sufla (Ond). Xucla vera.Spicarannena. Orellana(1802:
8) recull aIa zonade Valénciala forma desafricadasucla (cast.trompero),paral'lela
a la variantfonéticad'Ondara.
4.I.9.4 (a) Amfrbís,réptílsi altres anímals(repertoride termescartografiats)
caLLERoT.cAPcRÓ9.
Larva de la granota.(Mapanúm. 161)
capot (Llí, Ped, X). Aquestadenominació,peró amb I'oclusivasonoritzadacabot, és,
segonsel DCW,la variantde St. FeliudeG., Alacant,Art¿, Pollengai Sóller-al País
Valenciátambécabota-. En els nostrespoblesde la Marina s'ha conservatI'oclusiva
sordaintervocálica,d'acordamblesprópiestendéncies
articulatóries:lloquet,foquet,
joquet i nuquet/rryuquet.
Pel que fa a les diferentsllengüesromániques,trobem en
portuguéscabegudo,en aragonéscabezudo,en francéstétard i en occitácabót, capgros, testut,tésta-d'ase/ tésta-d'aii cabassola,totsells nomsque fan referénciaa la
formadel cap.Igualmenten rus hiha golovdstíc(lgolovd'cap').
cullerot (4, Ala, Alc, Atz, Bb, Bd, Bg, Bsa,C, Cas,E, G, Gall, Mur, Nou, Ond, Or,
P, Par, Po, Sag,San,Se, Teu, Tor, Ver, Xáb). Aquestnom fa referénciaa la forma
de cullera que se li atribueix. Els paral'lelismesamb les diferentsllengüesromániques
són molt llampants:en occiti culhereta,cassuora-als Alps cassuorés una "grande
cuiller á soupe", segonsMistral (s.v. cassoar; 1979: 489)-, co-de-sartan(:
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
LEXIC
?¿2
'cua/mánecde paella'); en aragonés(AndoLz)
cucharetai cullareta, e\tre d'altres.
Tambécucharetaa Ludiente(Alba 21). En catalá,segonsel DCW cullerot a Fraga,
Tortosai Valéncia,i a la Terra Alta (NavarroALTA: mapa269) cutlerot, culleretai
culleró.
granot (Llo). Mentre que a Bolulla @eltranL994:39), a Mallorca (DCW) i a Nonasp
-la Terra Alta (NavanoALTA: mapa268F el granot és la granota,a la Llosa aquest
termes'aplicaa la larva.
FARDATXO.LLANGARDATx.Réptil de cos allargat i cilíndric, cua llarga i quatre potes
curtes cobert de petites escames.(Mapa núm. 160)
fardatxo (cas, G, Llí, Teu, x, xáb). Es tracta d'una veu paral.lelaa l'aragonés
hardacho(ALEANR,mapa340),modiftcatengardacftoa Navarrai Ahva (DME), que
ésd'ús freqüenten les terresxurresde I'interior del PaísValenciá:hardachoa Villena
i Sax(Torreblanca1976:235);a Requena,Utiel, Aiora, Villar i Pueblade Íjar (Briz
t99L: 130)i a Ludiente(Alba 1986:L34).Fardatxoés la denominaciópredominanten
valenciá,encaraque a la nostracomarcaté un ús forgarestringit,a favor de la variant
fondticasarvatxo,igualmentinfluida pel mossárab.
sarvatxo[sar'vatJo]/ [ser'vatJo]@b, Bg, Bl, Bv, cam, pa, ped)/ [sal'vatJo](Atz, E).
La variantde I'Atzúvia i de la Vall d'Ebo deuhaver-seformata partir de la pressióde
I'adjectiusalvatge.SegonsGimeno(1984: 18), "unaaltra illa de sarvatxoes consrara
al Baix Maestrat(...) i a part de la Planade Castelló,sobretotla part del nord".
MaSARAI,I(A.
Petit mamífer insectívor, semblantal ratolí, peró amb el musell llarg i
punxegut.(Mapanúm. 162)
busarany (Ala, Atz, Bg, Llo, or, San,Tor, ver) / musarany @). Masculinizació de
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
EI parlar de la Marina AIta: el contacte interdialectal valencianobalear
344
musaraÍtyai posterioralteraciófonéticaqueha transformatel fonemalml enuna [b],
atésque tots dos sonspresentenuna equivalénciaacústicaevident.
gambosí(A, B, Cas,E, Gall, Mur, Par). El DCor i el DCVB fan derivaraquestmot de
gamba. Independentnrent
de I'origen, el que sempres'observaés que el terme en
qüestiós'aplicageneralmenta diversosanimalsmenuts:a Almudaina---elComtat- fa
referénciaales tisoreteso papaorelles(DCVB);a I'Albufera, gambússiaés "unamena
de peixetmolt petit, (...) perquéesmengenla larvadel mosquit"(DCor); i a I'interior
de la Marina (inclosala vall de Guadalest[Beltran1998:51]) estractade la musaranya
o tambéd'un ocelletmenudetquesenyalafred i queva per dins del poble,per damunt
dels fils de la llum i de les portes; seguramentel caragolet.A més a més, hi ha la
creengapopular-a la Marina (Beltran1994:80), a Tortosa,a Mallorca(DCW) i a
Vinarós (DCor)- de fer creure als xiquets que hi ha uns animaletsimaginaris,
gambosins,quebufeni creenel soroll del vent i quecal cagarJosa les nits
anomenats
ventoses.PerÓ,per a aquestasegonaaccepció,el DCor (s.v. gamba)enssuggereixla
relació amb el portuguésde Beira gambusíno'cagaimaginária'.
trapó (Bb, Bd, Bsa, D, G, Llí, Ped, Se, Teu, X; treponeta C) I tarpó (Po) / tapó
(Xeb). L'étim d'aquestvocabledeu ser el mot talpó (eI talpó ) eI tarpó ) el trapó
> el tapó).
4.1.9.4.b) Amfibís,réptílsi altresanímals(unitatsléxiquesno cartografiades)
amussar[amu'sar](4, B, P) / [azmu'sar]
(E). Atiar el gosa algu.
amutxar[amu'{ar](Bsa,Par,Teu)/ [mu'tfar](Atz, Bb, Bd, Bg, Bme,D, Gall, Nou,
Ond,Or, Po, San,Tor, Ver). Atiar el gosa atgú.
inec (Atz, ond, P, ver). Enfront del castellanisme
pato, tan comú al llarg de la
geografiavalenciana,a les terrespróximesa la Marjal es conservala denominació
VicentBeltran í Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
tradicionald'aquestsocellsde la famíliadelsanatids.Se'n coneixende moltesclasses,
com ara el collverd,el cap-roíg,el sarset,la parda, la coa dejunc i el cullerot, entre
d'altres. A la Marina Baixa (Callosa)aquestmot nomésha quedatfossilitzat en el
modisme/erI'dnec'fer elruc' i a Elx, segonsSegura(1998:L29),lafemellade l'ánec
collverdencaraesconeixcom a dnera.Amb tot, unesdadesescadusseres
i aflladesque
confirmenla tendénciaa I'oblit d'un mot tan nostre,condemnata desaparéixerde la
parla viva.
aüixar tuJá(r)].1. Espantarles mosques.2. @ed,Rá, Xáb) Atiar un gos. verb de
creacióonomatopeica,
a partir del crit uix!, utilitzatper a fer fugir certsanimalso
incitar-losper a envestiro atacar.
clapir (A, Ala, Gall) / glapir (L10. Lladrar el gos ambun crit agut quan assenyalala
caga.
cloquejar (Teu). Escatainarles gallinesabansde pondre.
cotxino ftu'tJínol (Llí, X). Porc.
dragó [andre'yo] / [andra'yo] (a Ala [andri'yo]). Sauri de la família dels gecónids,
d'uns wit centímetresde llarg, de pell escatosai de color gris verdós, amb la part
inferior del cosblanca.S'alimentad'insectesi es localitzasovinta les paretso badalls
de les cases.
escainar-se(Ped, Teu). Escatainarles gallines.Mallorquinisme.A Teuladaabansde
pondrecloquegeni despréss'escainen.
esmunyir. Munyir, treurela llet d'una mamella.La variantde la Marina Alta sembla
que no té massaextensió:eI DCor (s.v. mwtyir) la dónacom a própiade Valls, Reus,
Vicent Beltran i Colvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de la Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear
346
Tarragonai unazonaquecomprendriales comarques
de la Safor,la Marina i I'AlcoiáComtat. A Xábia pronuncienesbunyir,gráciesa un procésdissimilatoride nasals,
afavoritper I'equivalénciaacústicaentredosfonemes*lml i lbl- quepresentenmolts
trets en comú.
galipau (Forna [l'Atzúvia]). Tipus de gripauno massagran. El DCW tambého recull
a Vic i St. Feliu de C. ambel sentitde 'calápat'.VegeuDCor (s.v. griparz)i compareu
arrtbcalapater.
indiir [andi'a]. Titot, gall dindi. Enfrontdel castellanrsme
pavo, forgaestésen valenciá,
especialment
el meridional(Veny 1978:mapa2, basaten les informacionsileI'ALDQ,
la Marina mantéviu el termeíndíd, paral'lela I'eivissencindíot i a la forma andíot de
la Vall d'Aneu (Sistac1998:75), com ho és tambéde les formesmésgeneralsgall
díndi. A Relleu, la Torre de les Maganesi Xixona se sentmés aina la denominació
castellanitz
adaíndio.
llebra. Llebre. A la Marina Alta hi ha un predomini absolutde la forma llebra, a
diferéncia de la Marina Baixa que presentallebre. Semblaque aquestavacil'lació
vocálicaés una constanten tot el cataláoccidental,com es desprénde les paraulesde
Coromines(s.v. llebre)enestudiaraquestvocable:"En elsparlarsoccidentalsfins avui
continuaencarael tantaraneigentre-e i -a"; i de lesdadeslocalsqueen dóna,com ara
llebre a Alcoi, al Portell de Morella i a Castellóde Rugati llebra a la Riberad'Ebre,
Castellóde la Plana,Quatretonda,etc.
lleixigada. Llorigada.Cria de conills; i, per extensió,un conjuntrelativamentnombrós
d'animalsde la mateixaespécie:una llexigó de conills, deperdius, etc. A Callosai a
Bolulla es pronuncialletxígá,la qual cosafa pensaren un origencastelládel mot.
lloriguera [d3oli'yera] (Ped).Cau de conills. La variant pedregueraés resultatd'una
VicentBeltran í Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
dissimilacióa partir de lloriguera: elprimer passeriael de -r- per -/- (*ilotiguera) i
seguidament
una nova dissimilacióde les laterals.
lluenta @b, cas, X). Tipus de sargantana
un poquetmésgran i lluent.
mamacabres.Psammodromus
algirus. Sargantana
cuallarga.SegonsVillaplana(1988:
56), "aquestasargantana
rep aquestcuriósnom a causade la creengabastantestesa,i
que sovint és atribuida a les colobres,d'alimentar-sede la llet de les cabresquan
aquestes
descansen".
manxa @g, Teu). Tipus d'insecteque, segonsun informant, "talla la soquetade les
tomaqueres".
meular (,{, Br, Bv, Teu) / maular (Cas)/ miular (Ala, Alc, Atz, Bb, Bl, Bsa, C, E,
Llí, Nou, Ond, Tor, Ver, X). Miolar el gat. Possiblemallorquinismefonétic,ja que
en valenciápredominenles pronúnciesmnular o míular.
moltró(E, Or, Ped, Xáb). El masclede I'ovella destinatala procreaciós'anomena
mardd. Quanes parla de carn de moltó es fa referénciaa la carnde corder,d'ovella o
de borrego.Aquestmot, queencaraté certavitalitatalspoblesesmentats,
esdesconeix
per completa la major part delspoblesdel voltant.
mosca d'ase (general)/ mosca d'Aixa (Bb). Mosca del bou. Tabanusbovinus. La
segona variant ha substituit el mot ase, prácticamentdesaparegutdel llenguatge
quotidiá,per un topÓnimforgaconeguta la comarca;es tracta del Castelld'Aixa.
orso. Ós. Sovint se'n fa un ús metafóricd'aquestaveu, ja que, en comptesde designar
I'animal del génere ursus, s'aplica a una persona que -suposadamentcaracterístiquessemblants:quin orso estdsfet!
Vicent Beltran i Culvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
té
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de Ia Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear
348
pitiu [pi'tiw] i [pe'tiw] (Teu). Indiá, galldindi. Veu d'origen onomatopeic.
ranoc [re'nck] (4, Pa). Gripau.SegonsSegura(1996:237), renocés la forma habitual
d'anomenarel gripau a la zorracentrali meridionaldel campd'Alacant, alhora que
existeixel femenírenocareferit ala granota.B,lDEsc(s.v. renóch)defineixel masculí
com una 'rana de zarual.Reptil semejanteá un sapillo', mentreque al DSan (s.v.
renoch)apareixsenzillamentcom a 'rana' o 'renaquaco'.
sargantana.Sauridel génereLacerta,de pocagrandáriai cosestirat.La major part de
la comarcaconeixla variantmetatitzada,
alhoraquepresentavacil'lacióde la vocal de
la primera síl'laba:
segrentana:Atz, Bb, G, Nou, Ped,Sag,San,Se,Ver
segrantana:
A, Ala, Alc, C, Cas,D, E, J, Llí, Llo, Mur, Or, Par, Tor, X
segantana:AA
sergantana:Bsa, Teu
sagrantana:J
sargantana:Bsa
teranyina. Teixit que fa una aranyaamb al fil que segrega,per a cagarinsectesque li
serveixend'aliment.Prenles variantssegüents
alazona d'estudi:
tarallína: A, Cas,E, Ped
tallnrinn:Alc, Bb, Bsa,C, Lli, Nou, Ond, Ped,Teu, X, Xáb
tallerina: Llo
Des del punt de vista fonétic,s'ha produit una dissimilacióconsonántica
(ny-n
>11-n)i una assimilacióvocilica (tera-)tara).
tossar [tu'sar] (Bsa).Topar el bou. Benissaés l'únic poblede la comarcaqueconserva
aquestverb, enfrontde la formatopar,pronunciadaen [o] o [u], tant átonacom tónica,
a la restade pobles.No obstantaixó, hi trobemdiversosderivatscom ara tussot'colp
al cap' a Castellsde Serrellai tussalóa Callosai Bolulla.
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
udolar. Aplicat als gossos,cridar de maneraprolongadai planyívola. Prenles variants
següentsa la comarca:
ular: C, Se
aülar: D, Teu
dular: Bsa,X
ELDCoT(s.v. udolar)testificaque "avui la variantadular (ambel derivataduQ
segueixa Mall. (.".), i a mésa Men. i Eiv. (AlcM), peró reduit normalmenta dular
en aquestadarrerailla (...) A Castellóde la Planaadular ha continuaten sentitfigurat
(...)'.
I de la lecturadelstextosde J. Martí i Gadea,nascutal Comtat,peró molt
vinculat amb la Marina, dedueix que "adular deu tenir ús en altres bandesdel país
Valenciátambé",referint-seprecisament
a aquestes
comarques.Colomina(1991:329)
ampliaI'irea d'aquestadarreravarianta la Marina Baixai a Xixona.
viri (G). Verí del gripaui, per extensió,'personaroina'. Ex.: Quinviri estdfet este
xiquet!Aquestavariantfonética,aplicadaúnicamenta la substáncia
tóxica,ja la trobem
documentada
al DMGa (s.v. víri).
4.1.9.5. (a) Fítonímia(repefioride termescartografiats)
BOGA.
BovA.Géneredeplantesherbáciesperennes,de la famíliade lestifbcies,lesfulles
de la qual serveixenper a fer seientsde cadira.Thypa,qp.Mapa núm. 15g)
boga 1. (C, Bsa,D, G, J,Llí, Se,X).
bova (A, Ala, Alc, Atz,B, Bb, Bd, Bg, Bme,Cas,E, Gall, Llo, Mur, Nou, Ond, Or,
P, Par, Ped,Po, Ri, Sag,San,Teu, Tor, Ver, Xa, Xáb).
VicentBeltran i Culvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de la Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobolear
350
oEPELL.BRItc.Arbust. Eríca multiflora. (Mapanúm. 155)
cepell (A, Bsa, C, Llo, Nou, Par, Teu) / cipell (Atz, E) / xipell (8, Gall). El mallorquí
xipell és viu a les hores d'ara a la Vall de Gallinera,Beniaiai I'Orxa, mentre que
l'Ataivia i la Vall d'Ebo -amb cipell- presentenuna forma híbridaentreaquestai el
valenciácepell.A Pegocepellés 'tota la llenyade la muntanya',oposant-se
alpetorro,
que corresponal bruc.
cepetell(Se). Segurament
es tractad'un híbrid entrela forma originariacepelli la veu
petorro / petorrí, própia dels poblesvei'ns.Compareuamb
de creacióonomatopeica
estepellque és la variant que pren aquestmot al poble de Gata.
estepell [asta'pe¿{(G).
petorrell (Ala, Alc, Bd, J, Llo, Mur, Ped,San).Deriva del motpetoto, pels esclafits
i sorolls que fa en tirar-seal foc. L'afegimentdel sufix -el/ s'explicaseguramentper
analogiaa cepell,queésun delssinónimsmésconegutsdel valenciá.
petorrí @sa,c, Nou, Teu).
petorro (Atz, Bme,Cas,D, Gall, P, Rá, Sag,Ver, X, Xeb).
J0NC."ruNc.Nomdonata diversesherbesmonocotiledónies
de llocshumits.(I\rtapanúm.
3)
jonc @sa,C, G, J, Llí, Teu,Xib;Tbnqueta Ped;anjoncaXijonquera a Nou). Sempre
s'ha volgut opos¿rla parellaléxica,o mésainafonética,jonc / junc, per a caracteútzar
els dialectesorientalsi occidentalsrespectivament.
A algunspuntsde la Marina Alta,
a Tárbenai a Famorcal'única formaexistentésjonc, jonquet o jonquera. Enel casde
les variantsque presentenla lol en posició itona (concretamentla de Pedregueri
quesigaun derivatdejonc,ja quetambépodriaprocedir
Tárbena)no podemassegurar
deiunc; ara bé, el fet que hi haja llocs on es diujonc i que les característiques
del
parlar de Pedreguerno siguenespecialment
propensesal canvi de u ) o (compareu
Vicenl Beltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
LEnc
asl
bullír, iulívert per les formes més habítuals en el valenciá veí bollír í jolívert) fan
pensarque es tractad'un derivatdejonc i, per tant, d'un mallorquinismemés.
junc (la resta).
MORELLAR0QUEM.
Plantaurticáciade I'espécieParietariafficínalís, principalmentla
varietatdffisa. (Mapanúm. 154)
apegalosafpeya' lozal (Alc).
herba roquera @d, Cas,G, J, Llo, Mur, Par, Ped,Sag).
maria roquera (Atz, P).
molla roquera ['mcr(e ro'kera] / [mu r(aro'kera](Se). Aquestadenominacióes deu
haverformat, per regressió,apartir de la variantmetatitzada
mollera,quesemblaque
és bastantfreqüent,segonseI DCW, a Mallorca-i ací a les nostreslatituds,a Catp i
a Altea-. L'adjectiu roquera-morella roquera,herbaroquera- fa referénciaal lloc
on mésen solencréixer (a la vora de les roques,delsmárgens,etc.).
morella (A, Ala, B, Gall).
morella roquera @g, Bme, Po, Rá, Tor) / mollera roquera [ro'kera] (c) / [ru'kera]
(Bsa).
rapamorella (Bg, E).
rentabotelles (Xáb). El nom que rep aquestaplanta remet a les seves qualitats
netejadores.Molts informantsrecordenquela feien servir per a rentarobjectesde vidre
o de test, com ara gerres,setrillso qualsevolveixell de les mateixescaracterístiques;
compareu arcrbrentapitxersdels pobles veins de Teulada i Poble Nou i awtbrentasetrills i llavatassaquesónles formesprópiesde diverseslocalitatsde la Marina Baixa
@eltran1994:92 i95).
rentapitxers (Nou, Teu).
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de la Marina AIta: el contacte interdialectal valencianobalear
352
0RTIGA.Plantales tigesi fulles de la qual estancobertesde péls rígids que es trenquen
amb facilitat i que segreguenun líquid urticant que produeix una gran picor i taquesa
la pell a qui la toca. Urtíca urens.(Mapanúm. 156)
formiga [for'niya] @g). Mitjangantun procedimentmetonímic,basaten una relacióde
causai efecte,la sensacióde formigueigi picor que provocatocar aquestaplantaha
acabatper donar-li nom.
guardiana [gor'6jana](A). Es tractad'una veu paral'lelaa la formaguardíans,sentida
a Monóver-les Valls del Vinalopó-, el nom de la qual fa referénciaa la capacitatde
"guardar"o impedir I'entradaa un hort o a un camp.
herba piquera (L1í, X).
matos (Llo). Possiblereducciódepicamato,queés la variantquepredominaals pobles
veins.
ortiga (A, B, Bmau,Bsa,Cas,E, Gall, Mur, Se).
picamato (Atz, B, Bme, Gall, P, Par, San). La denominacióque pren n'és ben
il'lustrativa,donadeslescaracterístiques
de la planta:es tractad'un compostdepico y
mato, amb alteraciódel primer element.
picapacos(G) / picapatos(Rá, Tor) / picapardos(Ala). Variants fonétiques-amb
repeticiódeliberadad'oclusives- que segurament
parteixendepícamntocom a forma
básica o originária. Segonsinforma Climent (1992: 281), "tot i ser urticant, és
comestible,bullida, com una verduraqualsevol.Té propietatsantireumátiquesi és
diürética(fa orinar i facilita I'eliminacióde les substáncies
noiblesdel renyó)".
patos (Bb, Bd, D, J, Nou, Ond, Or, Ped, Po, Sag,Teu, Xa, Xeb) / pacos(C, Ver).
Deu tractar-sed'una reducciódepicapatosi picapacos.
n¿'ta on PASTOR.
ORESPINELL.
Plantamolt conegudai apreciada,les fulles de la qual
es posenamb aigua i sal o amb vinagre, i es menjaen amanideso com a aperitiu.
Sedumsp. (Mapanúm. 157)
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
LÉxrc
a53
crespinell. Pren les variantssegüentsa la comarca:
caspínell:Bsa, Bv, C, Teu, Xib
escarpinell:Pa
gaspinell:81,Br
raimet de gat @g, Mur, Par). Aquest¿denominaciós'ha creat apafifud'una associació
d'ideesque relacionael felí, i el seucostumde malavejarper les teulades,amb el fet
que aquestaplanta hi creix enganxadaamb certa facilitat.
raim de pastor (la resta; a Gatarimet depastor).
TIMó.FARTGoIA..
PlantaThymusvulgaris. ( Mapa núm. 159)
botja ['bod3a] (Xeb). Mentre que a tota la comarcael mot botja fa referéncia a
qualsevolmatapetitai atapeida,de forma semiesfbrica,
a Xábia i a Callosad'en Sarriá
s'aplicaal timó o farigola. S'ha produit, per tant, un procésmetonímicmitjangantel
qual el nom genéricha passata denominarI'espécieconsiderada
pels parlantscom a
prototípica.
frígola / friula. Aquestasolucióléxica, en valenciá,abastauna áreacostaneraque va
com a mínim desde la Safor-frigóla a Oliva i a la Font d'en Carrós- a I'Alacantí,
ambfriula a totesles partidesd'Alacant, llevat de la zonameridional,segonsafirma
Segura(1996: 186). És, peró, a la Marina Alta on l'ámbit d'apariciód'aquestmot
s'eixamplamés i pren més volada,possiblement
pel reforg del mallorquífrígota. Al
mapanúm. 159 quedadelimitadala isoglossaque separa,al centrei a llevant de la
comarca,aquestadenominaciói, a lesvalls interiors,la forma mésestesaen valenciá,
tímó o timonet. Són dues les variantsfonétiquesque es reparteixend'una manera
equitativala zonacost¿nera,a les qualsse n'ha d'afegir una tercerad'intermédia:
frígola: Alc, Bsa,D, G, J, Nou, Ond, P, Ped,Po, Teu, Ver, X, Xa
frígula: Bb
friula: Ala, Bd,Bg, Bme,C, D, Llí, Llo, Mur, Or, par,Ri, Sag,San,Se,Tor
VicentBelfron i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
EI parlar de Ia Marina Alta: el contapllginterdialectal valencianobalear
354
El DSan (s.v. frígoleta) apuntaque es tracta d'una "yerba para adobarlas
¿Izeytunas,
vulgo herba de olíves. Llímasefrigoleta en la Marina". No sabemsi es
tractad'una confusióo realments'ha aplicataquesttermea la sajolida.
timó (A, Ala, Atz, B, Bg, Cas,E, Gall). Denominaciómajoritiria en vatenciá.
4.L.9.5. @) Fitonímic (unitatsléxiquesno cartografiades)
aferragossos[fera'yosos](Mur). Tipus de planta.
ajoca-sapos[,d3cka'sapos]@). Nom de planta.Segurament
és la mateixaque l'ajocagripaus,ajoca+ótilso ajoca-saposque recull Masclans(1981:28). En aqueixcas,es
tractaria de I'anomenada científicamentLimoniastrum monopelatum. Aquesta
denominaciótambéés conegudaa Bolulla (MarinaBaixa).
albalatge. Plantamolt abundanta la vora de les carretercs.Hiparrhenia hírta. I-es
variantsfonétiquesrecollidesa la comarcasónles següents:
albelatge:Tor
asbelatge:Alc, Bg, J, Llo, Par, Sag,Teu, Ped,X
ambelatge:Mu
belatge:Bsa,Cas,D, J, Se
herbelatge:Ala
El DCor (s.v. abellatge)dónacom a mot básicun derivat d'abella; el DCW
pren de Cavanillesla variantalballatge;la dónacom a valencianai la fa correspondre
al génere.,4
ndropogon Colomina(1991:88-89),tenintencomptelesvariantscatalanes
recollidesaLDCor i les arreplegades
per ell mateix a la Marina Baixa, fa notar els
que ha sofert aquestmot segonsels llocs: especialmentamb
diversosencreuaments
herba, abella, ametla, i fins i tot ovella, i proposaper a alballatge (Cavanilles)la
relació arrrbpalla, tenint en compteI'altura de la tija.
VicentBeltron i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
argelaga. La pronúnciaangílaga,predominanta la meitat sud del PaÍs Valenciá,és
alteraciódel mot argelaga(Ulexparvíflorus); no obstantaixó, hi trobem, nomésa la
nostracomarca,tres variantsfonétiquesmés,duesd'ellesambmetátesii un parell més
amb tancamentdela lel originaria pel contacteamb una palatal:
angelaga:Alc, Bd, Llo, Sag,San,Teu, Tor
angegala:Bd, Bg, Or
angigala:A, Ala, B, Cas,G
angilaga: la resta
arítjol (Ala, Bsa,cas, Llo, Par, Ped,Sag,San,Teu, Tor, X). ptantasmitacaspera.
avena [véna]. Civada.Avenasatíva.Segonsel DCW, "la paraulaavenas'és perduda
gairebédel tot en la nostrallenguaviva; no es conservasinó a la part meridionalde
Catalunyai en el regnede Valéncia".
barbellera (Sag). Tipus de planta. Segonsm'informa un llaurador, "és una botgeta
paregudaa I'asbelatge".
batafaluga. PlantaPimpinellaanísum.Anís. Prenles variantssegüentsa la comarca:
matafaluga:gairebégeneral
matafoluga:G
botifaluga: C
botja-rossa(C, Teu). Plantaqueespassava
per dinsla calderaperquéla pansaprengués
color, ja que I'aigua en quedavatenyida.
cabrona. Calícotomespínosa.Argelaganegra.Arbustde mésd'un metred'algi.riaamb
flors grogues.Pren les variantssegüents:
cabrona:J, San
VicentBeltrsn i Culvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de Iq Marina AIta: el contacte interdialectal valencianobalear
356
cambrona:Dn P, Se,Teu, Xáb
encabrona:Ala, Alc, Atz, Llo, Tor, X
encambona:Bsa, C, Cas
cambronera:Ver
canudet(Cas).Coade cavall.
canyafel (D). PlantaFerula communis.
corretjola. Plantaquecreix arrandeterrai quetrauunestigesmolt llarguesambfulletes
ovalades.Convolvulusarvensis.La variant meridional immediatad'aquest mot és
corríola, que s'esténdes de la Marina Baixa (Beltran t994: 87) al Baix Vinalopó
(Segura1998:L27). ACastellsde SerrellaapareixI'híbrid corrt{ob, documentat
ja al
DSan (s.v. corríjola) coma 'corrihuela,hierva'.
coscoll. QuercusCocciftra. Garric. Arbust ambfulles petitesi espinoses
que produeix
aglanso bellotes,i que s'adaptaperfectamentals ambientssecs.
cosconella(Sag).Plantasemblanta la cama-roja,peró ambla fulla blanca.
dacsa[dáksa]/ [dátsa].Denominacióprópiade granpart del valenciácentromeridional,
Eivissai la Marina i el Comtat,aproximadament,
oposant-se
a la restadel valenciáque
coneixaquestagramíniaperpanís,continuaciódeI'aragonéspanizo,
quearribaa terres
d'Albacete,Múrcia i Andalusia.
emparraladora (Llí). Plantaenfiladissa.Derivat deparra.
erigó [ari'so]. Tipus de plantaAlyssumspinosum,conegudaen altresllocs -i ací també
sovint com a sinónim- per cadíretadepastor ilo coixínetde monja,
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
tÉxtc
zsl
evo. Ferratge que es dóna als animals per a menjar.
falzia. Planta Adíantum capillus-Veneris.Etimológicament,'falaguera petita' (<
FALICICULA).
En totestres accepcions
ésinteressant
de ressaltarla pronúnciaioditzant
(falzia < falcilla < falQ), que semblaque no és massafreqüenten valenciá.
fenollassa[fano'r(asc](X). Tipus de plantaque s'apegai que forma una capgana.En
mallorquí(Dcw)hihalafonollassa, ques'aplicaa diferentsplantes.Mallorquinisme.
farratge. Herba i cerealsdestinatsa alimentarel ramat, especialment
a la primavera:
herbaasfals,evos,ordi, vena,blat, etc. Prenles variantssegüentsalazonad'estudi:
ferratja: Atz, Bsa,P, Sag,X
ferratge: Cas, E, Teu
esferratja: Alc
forratge: molt estés
forraque: C
fleix (Teu) / flet¡r (Ala, E, Xáb) / fletxer (LIo). Freixe.
ganjol (Ala, Alc, cas, Gall, J, Llo, Mur, or, par, Tor, ver, X; ganjoleraa sag) | gajol
(Bsa,C, Teu, P). Lliri blau. Per a saberI'origen d'aquestmot no s'ha de perdrede
vista el menorquí gíniol ni les formes garitjol i gladiol, que arreplegael DCVB, a
l'igual que guiió|, que trobem al DMGa, i I'italiá giaggioto. Semblaque totes les
-i I'occitdantic glaujol-procedeixendel llatí cLADIoLUM,segons
variantsesmentades
Colomina(1991:210). El termeganjol prenun sentitpejoratiuquans'aplicaa una
persona.
garbuller. Crataegusmonogyna.Arg. Faunsfruits rojos anomennts
cireretesd'Alaguar
[de la'war]. Vegeugraüll.
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de la Marina AIta: el contacte interdigleg¡glyglg4clg4ojalear
35g
garbuller: Ped
garguller: G, P, X
germí. Gessamí.I¿ formaqueprena la comarcaaquestmot presentarotacismea partir
de la forma gesmí.
germí: C, D, Ped,Xáb
jarmí: Llí, Nou, Teu
germíl: E
jarmil: Ala, Gall
I-esvariantsamb-/ s'hanformata partir del derivatgermiler,queésfruit d'una
dissimilaciói/o assimilacióde I'original germíner(m/n ) m/t; n/r > t/r ).
graüll (x¿b). Cireretade pastor.Fruit del graüller'arg, garbuller'.El DCW d6¡pentradaal mot agraüller alazona de Lleida, aplicata la mateixaplantao a d'altresde
semblants,i el relacionaambabreülls,amb canvi de á en g per analogiade agre. El
DCor (s.v. obrir) tambéel consideraderivatd'abriütls -amb i, perü- el mot breüller
'argblanc' i lesdeformacions
ardagulliadragull, moltprdximesfonéticamentalgraütt
xabier.
greixonera (Bsa).Tipus de planta.
guardalobo @sa,Teu). PlantaVerbascumThapsus.El DCor (s.v. gord) arreplegaen
valenciámeridionalgordelloboa Confrides,tambégordelloboa Xixona, guardalobo
a la Vall d'Alcalá i a Vall de Gallinerai gordellopo gordolobo a Alcoi. Coromines
considera que totes aquestesformes s'han heretat del mossárab,especialment
gordellobo,on, segonsell, "no hi ha encarala típicaassimilaciómossirab del-de- a
les oo circumdants".
Sigacom siga, i seguintel DECH (s.v. guardar), aquestavariant meridional
deriva del llat. vulgar coDA LUPI, 'cua de llop' - a moltes zonesdel principat
VieentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
s'anomenacua de guilla, cua de guineu, cua de llop o cua de moltó-; en romanés,
francésantic i occitá, segonsel mateixCoromines,és coadalupului, coue de loup i
couode /oz (Alps) respectivament.
Tant aquestlingüistacom Veny (1991,:74)no considerenaquestaforma com
a alteracióde guardalobos,encaraque els pastorsla fessenservir per a encendrefoc
i fer fugir els animals.De totesformes,tenenen comptela influénciade I'etimologia
popularque,sensdubte,hauriaexplicatlesdiferentsalteracions.Actualmentpredomina
Ia forma diftongada guardallobo, on o
esquadrirryar)i e > a, influit pel verb guardar.
herba alfals. Plantade la família de les papilionácies,sovint cultivadaper a donar a
menjaral bestiar.En aquestcas,com en molts altres,a la Marina Alta es conservala
denominacióvalencianagenuinaenfront de I'expansió, en altres comarques,del
castellanisme
afa$a. A Déniaherbafals.
herba de foc (J). Aladern.
lletsonia [Áikso'nia](Bmau).Cosconella.Tipus de planta.
mal-llaurat (Llo, Par) / mal-llaure (D, X). plantaplantagoalbícans.
mata. Llentiscle.Pistacíalentíscus.
matacabra. Roldor. Coríaria nryrtífolia. Planta d'algária considerableamb fulles
llarguesquetenenflors en forma de campanaoberta.És molt perjudicialper al ramat.
mataconills (Mu). Fumária, fumdeterra.Semblaque és una planta que agradamolt als
conills, i per aixó en mengenmolta, i, com quehi té molta aigua,sovint se,nmoren.
VicentBellran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de Ia Marina AIta: el contacte interdialectal valencianobalear
360
mendastre [man'dastre](Ala). Plantasemblantals ambrasers(esbaruers)que ix pels
márgensi s'agafaa la pedra.
moc de gatl (P). Tipus de planta.
nepta ['nepta] (X). Menthasp. Té altesqualitatscurativesi per aixó hi ha el refrany
"neptatot el mal repta". El DCW dónaaquestmot com a propi del cataláoriental.
nuguet(Sag).Coade cavall.Equisetumsp. Aquestaplantaescaracteritzaperquété una
sériede tigessuperposades
unadinsde l'altra, ambformad'antena.Així doncs, nuguet
-que també és propi de Callosa(Colomina1991: 252; i Beltran 1994: 93)- fa
referénciaprecisamenta lesjunteso nucsquees formenentreuna tija i una altra.
nyesto(Cas,Llí, X) / nyestro (A, Cas).Aladern.Rhamnusalaternus.Formaparal'lela
al castellámesto.Segonsel DCor (s.v. nyésto(l)),quejadocumentaaquestaveu a Xaló
i a la Vall de Gallinera(i a Tárbenarryésto[), enstrobempossiblementdavantd'un
mossarabisme,
ambuna n- (ny-)relativamentmoderna,fruit d'una contaminaciód'un
altremot. El nom queprenaquestarbusta la nostracomarca(encaraquecompartitamb
el geosinÓnimsofraíra) semblaque té una extensiómajor en valenciá:jo el conecde
Callosad'en Sarriá,on pren la variantnyestro,i de la comarcad'Alcoi-Cocentaina.
ordi. A diferénciadel valenciágeneral,quea imitaciódel castelláaplicael termecivada
(cast.cebada)a la plantagramíniaconegudacientíficamentHordeumvulgare,
el parlar
conservadorde la Marina Alta - comja assenyala
Veny (1978:mapa25) basant-seen
I'ALDC- conservala denominaciógenuina.
panissola (G, Xeb). Serreig. Planta Setaría verticillata. Derivat de panís, per la
semblanga
formal.
pastanaga[pasta'naya]/ [paste'naya].Herbade la família de les umbel'líferesque fa
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
la flot alta i blanca.Daucuscarota.
pedrenca(J, P). Tipus de planta,de la mateixafamília que el gr¿rm.
pelosella lpeno'zeÁaf(Cas). PlantaHieracium pilosilla, que es cnacteriaa perqué té
unes arrels molt llargues,de maneraque tornena eixir desprésde llaurar. El DMGa
(s.v. pelusella) defineix aquestaplanta com a 'vellosilla: hierba medicinal, de l¿iz
d e l g a d a ,...'.
peritinel'la. Tipus d'herba.Segurament
corresponalapimpinella (Sanguisorbaminor:
pimpinétla a Par), que recull Masclans(1981: t9z-L93), i que pren la variant
peri*ínéla a Dénia, segonsel mateixautor, ipepinélla a Tárbena.
picatalons (Mu). Cabotetesdel trébol.
ponedora.Fumária,fumdeterra.Plantadelafamília de les fumariácies.Climent(1992:
153) arreplegaaquestaveu a la Marina Baixa i consideraque el nom té relació amb
algunapropietatque se li atribueix,ja que, segonsdiuen, "les gallinespiquenaquesta
herbaquanvan a pondreels ous". No obstantaixó, el nom podria tenir I'origen en el
fet que la ponedoraés una de les plantespreferidesper aquestsanimalsa I'hora de
pondreo covar, o bé perquéadoptala forma dejag.
rapa (Ala, Alc, Atz, C, Cas,J, Llo, Mur, Par,Ped,Sag,Tor, Ver, X). Cugot.Cresol.
Arisarumvulgare.Plantaquesol criar-seen llocs ombrívolsi humitsi queté unesflors
en forma de cresol o caputxade frare, la qual cosafa que a Mallorca siga coneguda
com a rapa defrare i a gran part del PaísValenciácom a cresol. El fet que només
s'hajadocumentat
la denominacióde rapa a la Marina (Beltran t994:95) fa pensaren
la possibilitatque sigaun mallorquinisme.
Vicent Beltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de Ia Marina AIta: el contacte interdialectal valencianobalear
362
rapallengua (Bg, Mur, Sag).Tipus de plantaque "ix molt espessai que té la part de
baix de la fulla apegalosa".
rénit (Sag).Tipus de plantade fulla ampla,queté llet a les sevestigesi quepot arribar
a mesurarun metre.No enregistrata capdiccionariconsultat.
sabonera. 1. (Ped)Anagall.Anagaltisarvensís.És unaplantabonaper a curar talls. A
la Llosa herbasabonera.
sajolida. Herbad'olives. Saturejaobovata.
sejolida;Bb, San,Tor
sejolina: A, Ala, Afz, Or, Pa, Ver
serjolíva:Ped
serjulíva:X
sajoliva: Alc, Llo
sejoliva:Atz, J, Mu
serreig @, Ped)/ [sa'retJ]@b). Plantagramíniade I'espécieSetaríavertícillata, queté
les espiguesmolt enganxadisses.
No obstantaixó, a Pego distingeixenel serreig
apegalósdel serreígmoscati eI serreígparauiós(1paraíguós).
sofraira (Xeb) / soflaina (D, J). Aladern.Rhamnusalaternus.
treponera [trapo'nera](Ala, Alc, X) / herba treponera ['erba ffapo'nera](Llo). Planta
VerbascumThapsus.Cua de llop. Segonsel DCW, trepó a algunspunts del País
Valenciá.Es caracteritzaper tenir un espigóalt i per les fulles gransque cauena la
base,ambun tactesemblantal del vellut.
vinagret (X). Agret.
Vicenl Beltrun i Culvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
LEXIC
CLASSIFICACTó
nnr, r,Éxrc zooxÍvilc I FrrotúiuIc coMARcAL
1. INVERTEBRATS
r.r. eNEr.LrDs
Animals invertebratsllargs i prims, sensepotes,de cosblaneti cilíndric, dividit
generalnent en segments.
Nomestfurdard Nom científic
Nomscomarcals(Marina Alta)
llambric
llombrígol, llambrígol,jombrígol,
(Cl. oligoquets)
jambrígol, ambrígol
sangonera
Hírudo medícinalís sangonera
r.2. MOL.LUSCS
Animals invertebratsde cos blanet no segmentat,sovint amb closca o corfa
calcária.
avellanenc
Spf helícoideus
avellanenc,vellanenc,vellarenc,vellerenc,
villarenc, carugoli, carcgoli
caragol
(Nom genéric)
caragol,caregol,carregol
Helix aspersa
moro, bover, baver, calap,carapato,
escarpater,carapater,calafater,escarbater,
carabater,pataquer
Otalapunctata
cristiá
Sphíncterochila
judio
candidíssíma
rerneta
Pseudetachea
txona,xona , aixona
splendita
VicentBeltran í Colvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de la Marína Alta: el contacte interdialectal valencianobalear
364
1.3 ARTRÓPODES
Animals invertebratsamb membresarticulatsi simetriabilateral.
1.3.1ARACNIDS
Animals invertebratsartrópodesambel cos dividit en duesregions.
alacrá(p1.alacrans/ alacraes)
alacrá,escorpí
Buthusoccítanus
aranya
(diversesespécies) aranya
paparra
Rhipicephalus
capaffa
sanguineus
1.3.2MIRIAPODES
Animals invertebratsartrópodesamb dues antenesal cap i el tronc molt
segmentat,
ambun parello mésdepotesa cadasegment.
Hinantariella
pseudohimanariunt
cenq)eus
Scolopendrasingulata
gitana,dineret,centcames
capganeta,
mare de cent cames,mare de déu de cent
cames,centcames,
cuquetde centcames,
alacranera
1.3.3CRUSTACIS
Animalsinvertebrats
artrópodes
ambel coscobertd'unacloscacarcária,abdomen
ambanellsmóbilsi dosparellsd'antenes.
porquet de sant
Antoni
Armadillíum
gorrina, gorrinya,porquetde santAntoni,
vulgare
cuquetde santAntoni, cuquetde bola,
porcellana
VícentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
1.3.4INSECTES
Animalsinvertebrats
artrópodes
ambsispotes,antenes
izero, doso quatreales.
El cosel tenendividitencap,tóraxi abdomen.
Respiració
traqueal.
abella
Apísmellifica
bella,abella
barrineta
borinot
Bombussp.
borumbot,burumbot,brumbot,bumberot,
borinot
cadell
Gryllotalpa
cadell
GryIlotalpa
larva (?)
callós
Blnps lusítaníca
retor
cigala
(ordehomópters)
xitxarda,xinxarda,xitxarra, cigala
corco.corc
(ordecoleópters)
corcó,corc
escarabat
(ordecoleópters)
escarbat,escarbatol,escarabat,escaravat,
capellá/ escarabat
pudent
escaraba[x]
o, paragüelo
espiadimonis
(ordeodonats)
gavatxo,judio, diablet,dianxo,treu-ulls,
reiet, fideua,grandaio,bumberot,pardalet
d'estiu,pardald'auia,gulla, teixidor,mare
de cavall, cavalla,cavallet,parit, parot,
julibeu, micalet,gambosí,volantí de
fontana,paraguai.
formiga
(orde himenópters) formiga, forniga
grill
Grylluscampestrís grill, enriquet
llagostí/
(orde ortópters)
llegostí,llagostí/ llegosta,llagosta
(larva de poll)
llémena,llemna,llema
llagosta
llémena
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
EI parlar de la Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear
lluerna
366
ItlyctophilaReíchei cuquetde llum, lluerna,belluerna,
llanterna,flaret
marieta
Coccínella
gallinetacega,mariquita
septempunctata
mosca
Musca domestíca
mosca
moscadel bou
Tabanusbovinus
moscad'ase,moscad'aixa
mosqurt
(orde dípters)
mosquit
oruga
(larvade
gruga
palometa)
paloma/ papallona
(ordelepidópters) paloma
panerola/ escarabat
Blatta orientalís
panerola,panderola,corredora,tartana
Fofficula
tallanas(sos),
rapacul,(es)tisoretes,
auricularís
(es)tenalles
Lepisma
peixet
de cuina
papaorelles
peixet
saccharina
poll
Pediculushumanus poll
pregadéu
Mantis religiosa
tocacampanes,
revoltacampanes,
voltacampanes,
revoltejadorde campanes,
revoltejacampanes,
revol de campanes,
campanar,plegamanos,
tallanás
puga
(orde sifonapters)
puga
sabater
Gerris najas
sabater,parís-parirás,aclaridor
tavi, tivec
Tabanusbromíus
tabal,tabi, tabanc,tabac
vespa
Polístesgallicus
vespa,despa
xmxa
Nezaraviridula
xuxa
2. OCELLS
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
abellerol
Merops apiaster
brellerol, ambrellerol,bellerol, asbellerol,
ambellerol,berellola
iguila
Aquila
iliga, iguila
alosavulgar
Alauda arvensis
terredola,terrola
anec
Anas
pato, ánec
becada
Scolopacrusticola
gallineta,becassa,cega
bernatpescaire Ardea cinerea
garsa
bitxac rogenc
cagaminecs,vitxac, vitxec, xibec, capet
Saxicolarubetra
negret
blauet,martinet AlcedoAtthís
blavet,martinet
bosquetavulgar
xegna,xagna,xanna,xera, xara, xanla
Híppolaís
polyglona
botxí
Lanius excubitor
capsotbotxí / butxí, botgí, capsigrany,
catsigrany,capsotmarjalenc
cadernera
Carduelís
cagarnera,carganera
carduelis
calándria
Melanocorypha
calándria
calandra
canari
Sertnuscanarius
canari
capslgrany,capsot
Innius senator
capsot,catsot
caragolet
Troglodites
passaforats,
busqueta
troglodítes
cogullada
Galerida cristata
cólbit
Oenantheoenanthe cólbit, colbi, xólbit. xolvi
colom roquer
Columbalívia
colom
corb
Coryuscorca
corb
cotxa cua-roja
Phoenicurus
coa-roja,cua-roja,vitxec de la coa roja,
phoenícurus
pardaletde bérum
caüllá
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
EI parlar de Ia Marina AIta: el contacte interdialectal valencianobalear
cotxafumada
Phoenícurus
368
fuma,calderera,
vitxeccalderer,calderó
ochruros
cruixidell
Míliaria calandra
cruixidell, cluixidell, crutxidell
cuaenlairat
Cercotríchas
rossarda,rosalda
galactotes
cuereta
Motacilla alba
tetina,titina, totina, tatina,coeta,coeta
blanca
cueretagroga
Motacílla flava
groga,coetagroga
tatina/tetina/titina/totina
cucut
Cuculuscanorus
cuquello,paput
duc
Bubo bubo
brúfol, bubo
durbec
Coccothraustes
esclafallidons,esclafitelló,pictort
coccothraustes
esparver
Accípíternisus
esparreguer,
esparragaret,
esparver
estornell
Sturnusvulgaris
estornell
falcó
Falco peregrínus
falcó
falzia
Apusapus
falzia, fr anzilla,frenzilla
Vanellusvanellus
judia
gafarró
Serínusserinus
gafarró,gamfarró,camfarró
gamarús
Stríx aluco
caro
garsa
Pica píca
blanca
gavma
Larus ridibundus
gavma
Corvusfrugilegus
gralla
Turduspíhrts
tordanxa
Coturníxcoturníx
guatla
Carduelisspinus
llauraoret,llogueret,llauret, lliuret, lliueret,
I n.o.tugu
I graula
griva cerdana
j guatla,guatlla
lluer
lluidet, colinc, colí, térit, tiero, figureta
Vicent Beltran í Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
mallerenga
Parus major
carbonera
ferreret,totestiu,tatastiu,capellá,estiverol,
retoret, primavera
merla
Turdusmerula
merla, mél'lera,ammél.lera,mérlera
merlablava
Monticola
soletari,pátxera
solitaríus
mosquitercomú/
xiulaire
Plrylloscopus
pruna,uitet, xiuit, busarany,nyec, suit(et),
collybita/
sossuit,gurritictec
sibilatrix
mussol
Athenenoctua
mussol
mussolbanyut
asío otus
corneta
óbila, óliba
Tyto alba
óbila
orenetavulgar
Hirundo rustica
oronella,orandella,(es)falzia
oreneta
Deltchonurbica
roqueret,requerol,oraneta,pardet,oronet,
cuablanca
orellonet,capot(et),cabotet,calbotet
oriol
Oriolus oriolus
pardal, teuladí
Passerdomesticus teulaí,taulaí,taularí
pardal roquer
Petroníapetronía
perissó,térit
passerell
Acanthís
patxerell,patxarell,pajarell,pagerell,
cannabína
pitxerell
perdiu roja
Alectoris rufa
perdiu
pmsa
Fringilla coelebs
pinzá,prinzá, pinsá,pinsat
pit-roig
Erithacus rubecula pic-roig, pit-roig, petit-roig, collet-roig,
papafigo,pamfígo(l)
pin-roig, pap-roig,cap-roig,vitxec del coll
roig, pebe-roig,pi-roget, reiet
polla d'aigua
Gallinula
polla (d'auia)
chlorupus
putput
Upupaepops
paput,parput,porput, marede déu de
teulades[tawláes],marede déu pintá
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de la Marina AIta: el contacte interdialectal valencianobalear
rossinyol
Luscinis
370
rossinyol,russinyol
megarlrynchos
siboc
Caprímulgus
saboc
rfficollís
sit
Emberizacia
sit
titella
Anthuspraetensis
sordeta,brulleta,velleta,güeleta,rulleta,
sordet
tord
Turdusphilomelus tord
torlit
Burbinus
ximerlit, xemerlí
oedicnemus
trencapinyes
comú
Loxía curvirostra
trencapinyols,trencapinyons
trist
Cistículajuncídis
butjaqueta,garraixet,setrillet, reiet
rudó
Columbapalumbus tudó, todó, todo, tendó,turó
verderol,verdum
Carduelíschloris
verderol
xonguer
Falco tinnunculus
soliguer,xoliguer, txoliguer, aixoliguer
Crataegus
garguller,garbuller,graüller
3. PLANTES
agraüller
monogyna
aladern
Rhamnusalaternus sofraira,soflaina,nyesto,nyestro,herbade
foc
albalatge
Hiparrhenia hina
albelatge,asbelatge,ambelatge,belatge,
herbelatge
alfhbega
Ocímumbasilícum alfhbega,alfhbiga,aufábega,auftbiga,
anfábega,anfábiga
alfals, userda
Mendícago sativa
herbaasfals,herbaalfals
VicentBeltran i Culvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
anagall
Anagallís arvensis sabonera,herbasabonera
arbog
Arbutusunedo
bocer,borcer
argelaga
Ulexparviflorus
angelaga,angegala,angilaga,angigala
arítjol
Smílaxaspera
arítjol
avena,civada
Avenasativa
vena
baladre
Nerium oleander
baladre
batafaluga
Pimpinella anísum matafaluga,matafoluga,botifoluga
blat de moro, panís
Zea mnts
dacsa,datsa
boga,bova
Tlrypasp.
boga,bova
bruc, cepell
Erica multiflora
cepell,xipell, cipell, cepetell,estapell,
petorrell,petorro,petorrí
cabrona
Calicotome
(en)cabrona,(en)cambrona,
cambronera
spinosa
corretjola
Convolvulus
corretjola,corritjola
arvensis
coscoll
Quercuscoccífera
coscoll
cresolet,cugot
Arisarum vulgare
rapa,cresol
crespinell,raim
Sedumsp.
caspinell,gaspinell,escarpinell,raim(et)de
de pastor
cua de cavall
pastor,rimet de pastor,rairnetde gat
Equisetumsp.
coade cavall, cola de cavall, canudet,
nuguet
cua de gat
Sideritis sp.
cua de rabosa
Verbascumthapsus traponera,herbatraponera,guardalobo
esbarzer
Rubusulmifolius
esbarzet,albatzet, arrtbarzer
falzia
Apusapus
franzilla, frenzilla, herbafalzia
farigola, timó
Tlrymus
vulgarts
frígola, friula, frígula, timó, botja
rabetde gat
VicentBeltran í Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
EI parlar de Ia Marina AIta: el contacte interdialectal valencianobalear
fe, fenás
Braclrypodíum
372
fenás,fanás
retusum
fenoll, fonoll
Foeniculum
fenoll, fanoll
vulgare
freixe
Fraxinus ornus
fleix, fletx, fletxer
fumária
Fumnría sp.
ponedora,mataconills
llentiscle
Pistacía lentíscus
mat¿
lletsó
Sonchus
llicsó, llitsó
tenerrimus
lliri blau
Irís germnníca
ganjol, gajol, ganjolera
jonc, junc
Juncussp.
jonc, junc, enjonc,jonquet,jonquera,
junquera
morella roquera Parietaría sp.
morella,morellaroquera,molla roquera,
mariaroquera,molleraroquera,
rapamorella,herbaroquera,rentapitxers,
pegalosa
rentabotelles,
olivarda
Inula viscosa
olivarda,jolivarda
ordi
Hordeumvulgare
ordi
ortiga
Unica urens
patos,picamato,matos,picapardo,
picapato,gordiana,forniga, herbapiquera,
ortiga
rosella
Papaverrhoeas
rosella
sajolida
Saturejaobovata
sejolida,sejolina,serjoliva,serjuliva,
sajoliva,sejoliva
serTelg
Setaria vertícíllata
serreig,panissola
VicentBeltran í Cslvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
4. ICTIÓNIMS
agulla
Belonebelone
bacallá
aülla, ulla
baejo, abadejo,bacallar
besuc
Pagellusacarne
besuc,bessuc
boga
Boopsboops
boga
bonítol
Sardasarda
bonyítol,bonítol
cap-roig
Scorpaenascrofa
escoqpa
caragolpunxent Murexbrandarts
caragol/ caregolpunxós
cerviola
Seriola dumerilii
letxa, letxola, cerviola
cloissa
Ratidapes
almeja[alméxa]
decussatus
congre
Congerconger
congre
corn
Trotoníum
corn
nodiferum
cranc
carcínusmoenas
caranc,caranc, cranc,cran, cra
déntol
Dentex dentex
déntol
dofí
Delphínusdephí
galfí, delfí
erigó de mar
Echinusacutus
bogamarí,arigó, olleta
escamarlá
Nephrops
gramintol, gramántuI,gramantus
noruegícus
escat
squatinasquatina
escórporafosca Scorpaenaporcus
ángel
rascassa
esparrall
Díplodusannuhrts esparralló
espet
Splryraena
espet
splryraenn
estrelade mar
Astropecten
estrel,estrela
aurantiacus
VicentBeltran i Cslvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
EI parlar de la Marina AIta: el contacte interdialectar varencianobalear
galera
Sqailla mantis
galera
galta-roig
Liza aurata
galtí (D)
llagosta
Palinurus elephas
llangosta
llagostallui'sa
Sqllarus arctus
cigala
llagostí
Panaeus
llangostí
kerathurus
llenguado
Soleavulgaris
lenguao,lenguado
llissa
Mugíl salien
llissa
llobarro
Dicentrarchus
llobarro
lnbrax
llomántol
Homnrusvulgaris
bogavant
llug
Merluccíus
llug
merluccius
lluerna,juliola
Trigla lacerna
juriola, cabut
lluernaroja
Chelídoníchthys
rafet
cuculus
melva
Auxis rochei
melva
mero
Epinephelusgígas
mero
milana
Mylíobatís aquila
milá
moixó
Atherína mochon
moixó, moixonet
moll
Mullussp.
moll
musclo
Mytilus edulís
cldtxina
oblada
Oblada melanura
doblá
orenyola
Cjpselurus
oroneta
heterurus
pagell
Pagellus qtfltrínus
pagell
pagre
Sparuspagru.s
pagre
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
5t4
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
palaia
Citharus
palá,pelá,palaia,peluda
macrolepídotus
palometa
Trachynotus
palometa
glaucus
peix de plata
Argentína
passamar
splryraena
peix martell
Splryrnaq,gaena
cornuda
pessic
Calappa
pesslc
granulntta
petxina
Pectensp.
pitxilina, petxelina,petxelida,pitxirina,
pitxina
pistola
Balistes
japuta [xapúta],reputa
carolínensis
polp, pop
Octopusvulgaris
polp
rajada
Raja alba
raJa
rap
Lophias
rap
piscatoríus
rata
Uranoscopus
rata
scaber
rom empetxinat Scophthalmus
rémol, robagallo,rodavallo
maximus
seitó, aladroc
Engraulis
aladroc
encrasiocholus
sépia,sípia
Sepíafficínalis
solraig
Isurusoxyrinchus marralx
sorell
Trachurus
sépia
sorell
trachurus
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
Alta: el contacte
tallahams
Pomatomus
valencianobalear
golfás
saltator
tintorera
Prionaceglauca
tintorera
tonyina
Thunnustlrynnus
tollina, tullina, tonyina
variada
Diplodussargus
vidriá
vaqueta
Torpedotorpedo
tremolosa,vacatremolosa
veta
Cepola
veta
macrphthalma
xonguer
Dactylopterus
soliguer
volítans
xucla
Maena maena
xucla, sufla, txucla
VicentBeltron i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
tÉxtc
ttt
4.2. Mots d'ús generala la zonaestudiada
Parts del cosi léxic relacionats
acaQat
(acarrerar:
borredura
(gorredura)
xáb)
botijós
agaffar
brag
a(m)ponnar-se cabrassa
algar-se
calbot
alenar
callb]o
amollar
cama
anca
canella
arrap(ada)
cap
(ar)rascar-se
carassa
bac
cego
badallar
clau
baix del brag
co(n)stipat
bambolla
coixo
barra
coll
besada[be'za]
coroneta
bigot
cridar
blaüra
(quidrar)
boca
cuixa
bony
cul
(turondo:
dent
Cas)
diarrera
dit gros
empomar
escopinyar
espatla
espatlar-se
esquena
estribot
esvarar-se
farfallós
fer pudor
figó
'castanya
delscabells'
galta
galtada
[gal'ta]
gemecar
genoll
gitar-se
gola
guiato
inflar
lábio
liacá (leacá)
llágrima
má
manco
maralt
(malalt)
mocador
morro
munyiqueta
muscle
mussol
nas
nuc (nyuc)
orella
os
pantaix
pantorrilla
panxa
paps
('galteres')
pessic
peu
piga
Vicent Beltrun i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
ptgota
pulmó
queix
queixalde
I'enteniment
queixal
(quixal)
reballar
rialla
(rigalla)
rull
surdo
tort
trau
trena
ull
ungla
vencillada
[vensi'Áa]
visco
xinglot
(xanglot)
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
EI parlar de la Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear
378
Físic, carácter, sensacions,famÍlia, indumenti.,ria
abrasit
aixovar (aixuar)
amprar
anar nuet
apetir
(a)plegar
(a)rribar
baldat
barallar-se
botinflat
bovo
butjaca
caguerri
cascar
conhort
cosí
cosí(n)prim
cruixit (cluixit)
defendre
desfici
destrellatat
doga
dur (verb)
en conill
enredrar
enxissar
espernegat
estalviar
estrici, fer
fillol (tullol)
flac
fredolí
furtar
gendre
gepelut(geperut)
germá
gord
gros
guapo
hereu
ixir
lleig
loco
menut
nebot
nora
obrir
plányer
VicentBeltran í Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
polit
porigós(poringós)
portar
povil (puvil)
prim
pujar
qtet (quiet a Xáb)
remugar
roig
roín
rúbio
sabut
semblar-se
sencer(sancer)
tancar
tatxa
tocarper teléfon
tráfec
trellat
tremoló('calfred')
trencar
treure (traure)
veí
xicotet
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
LEXIC
379
El poble, la casa, oficis i construcció
ajuntament
badall
bassura
bugada[bu'Ta]
ca(d)ira
canterella
calTer
cera
clavill
colege
cossi
cotó-en-pé1
cubertor
desllunat
eixu(g)ar
escaló
esmolar
espolsar
estora
ferrer
fil d'aram(fi|d'alam:
c)
finestra
fregall
frontera
fuster
granera
ixida
jusgar
jusgat
jutge
llangol
llibrell
llir
maceta
manobre
marraixa
martell
matalaf(matalap)
navaixa(nevaixa)
VicentBeltran í Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
obrer
pati ('solar')
perilla
pica
plaga
poal
porta
rastell
riurau (ri-zau: G)
serra
setrill
sutja
taula
tenda
teulá
vetlar
vidre (vidri)
vidriola (vedriola)
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
EI parlar de la Marina Alta: el contacte interdialectql valencianobalear
380
Alimentació
aladroc
bajoca
bleda
bullir Oollir)
cabega
carabassa
carxofa
ceba
cerndre
cigró
clótxina
companatge
congre
corfa
cotna
(d)esbravar-se
ensalá
esclata-sang
Qtebrds:
xeb).
esmorzar(almorzar)
esportí
farina
fava
fesol (fresol: Cas)
floricol (flordecol:
Nou, Xáb)
forn
gra d'all
llesca
llesca
llomello (llomellet)
llonza
llug
mandonguilla
melód'Alger
melóde tot I'any
minjar (menjar)
molla
moniato
mullar
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
oli
pa
pebrera
penca
pésol
pilota
raim(rim: G)
rajá
recapte
rovell
safanória
sucar
tel
tollina (tonyina)
tomaca
tonar ('rostir')
torró (tarró)
tortilla
vi
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
381
El camp, cultius, accidents geogrifics i meteorologia
(a)vellana
(a)vena
(am)metla
(ar)rel (rai'l: B,
Cas)
abre
abril
agost
aixá
arena
argila
asmássera
(almássera)
avenc
bacora
barranc
basca
basquet
bassa
blat
bog
boira
branca
calor
camá
canyot
cafTasca
carro
casell
castanya
cirera
ciruelo
codony
collao
corbella
corfa
cova
cup (de xafar el
raim)
dacsa(datsa)
dalla(talla: Cas)
dijous
dilluns
dimats
dimecres
disembre
(desembre)
dissabte
divendres
dumenge
(domenge)
era
enn
esguitar
espigó
esquerda
éuia (auia)
fanecá(fonecá:
G)
fang
febrer
fem
figa
fita
forcat
fred
ganao
garrofa
garrofer
gatxull (catxull:
xeb)
giner
granilló
granísol
guaret
jornal
juny
juriol
llam(p)
llaura(d)or
llaurar
llavor (llevor,
llaor)
llebeig
llevant
llima
llimera
Iloma
llorer
lluna
magrana
magraner
maig
mar9
marge
meló de tot I'any
melód'Alger
mestral(maestral)
migjorn
nisprer(nyesprer)
nispro (nyespro)
nit
novembre
núvol
octubre
oliva
olivera
om (orm)
ombria
oratge
ordi
pámpol
pansa
pera
perera
pinyol
ploguda
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
poma
pomera
ponent
pont
pruna
p[ó]u
querena
raio
raios
rama
ramal
ramat
raspa
rebassa
riu
roda
ruixá
sária
séquia
setembre
soca
sol
solsida
suro
talús
taronger
taronja
tarquim
tarrós
temps
térbol
tossal
triar
tro
tronc
volva ['bclva]
xaloc
xinglot
xop
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de Ia Marina Alta: el contacte interdialectalvalencianobalear
382
Ocells i insectes
(a)bella
áliga/águila
bresca
bresca
buc
cagamánecs
cagarnera(carganera)
caparra
capsot(catsot)
caragol(caregol)
caül1á
cdlbit/xólvit
estornell
falcó
formiga (forniga)
gallineta(cega)
('marieta')
gruga
guatla
llegostí(llagostí)
mel
mosca
mosquit
mussol
perdiu
ploma (pluma)
po11
rossinyol
sangonera
teulaí (teulerí)
verderol.
vespa(despa:G, J)
Draltres animals
(porc)javalí
andiáQtetíu:Teu)
andragó(andregó,
andrigó)
belar
bou
bramar
bramar
burra
burro
catxap
colom
conill (cunill)
corder
escurgó
esmunyir(esbunyír:
xeb)
esquilar
estufar-se
turó
gat
gos
granota
jdnec (iónic)
lladrar
llebra
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
llop
mardá
matxo
pato
rata pená
rata
ratolí
ruquet
sapo
sargantana
segrentana)
selp
teixó
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
LEXrc
383
Plantes
arítjol
árnica
baladre
camamirla
cama-roja
card
caüla
ciprer
corretjola
coscoll
espígol
fenás(fanas)
fenoll (fanoll)
ginebre
gram
herbaasfals
junga
Ilicsó (llitsó)
llidó
Ilidoner
(ma1va
margall
margalló
mata('llentiscle')
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
matafaluga
nugadella
pastanaga
pebrella
penosella
rabetde gat
ravanell
romer
rosella
ruda
verdolaga
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de la Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear
4.3. Castellanismes
generacionals
4.3.I. Castellanismes
grans
JOYenS
(am)bastida/ bastiment
andirnit
arc / ratlla de santMartí
arco iris
arracades/ orellals
pendientes
barana
barandilla
barandat
tabic
bassa
xarco
bolquers
panyals
bresca
panal
buc
colmena
clarió
tissa
ert / tes
tiesso
Franga
Fráncia
tull (depaper)
tulla
jupetí
xaleco
lleixiu
lelxlia
llevat (llavat) / rent
llevadura
magasent(almagasent)
almasen(t)/ almassen(t)
molTos
libios
ombra
sombra
parpalla'pestanya'
párpado
pamis, garsa,clenxa,romana
flequillo (cerquillo)
VicentBeltran í Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
384
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
pasta
pastel(er)
penjar (el teléfon)
colgar
pernil, cuixot
jamón (sobretotel cuit)
píndola
pastilla(píldora)
pinta (pintó)
peine
rebost
dispensa
tovallola
toalla
turmell
tovillo / tobillo
xámbit (de gelat)
corte
4.3.2. Castellanismes
que afectenpart de la comarca
antiu
antic
berberetxo
grava
bocadillo
paner(G)
calgoncillos
calgons
caram[é]1o
caramIe]
llo/-[e]1o/-[e]ldo
cerdo, cotxino
porc
escaraba[x]o(Bb, D, Po, Ver)
escarbat(ol)/ escarabat(ol)
enfadar-se
escarxa
enquetar-se/ enquietar-se
gelá, rosá(blanca)'gebre'
fer la siest¿
fer/gitar-seal ple de migdia
forraque/ forra[x]e
ferratja / forratge
flequillo
pamis, clenxa,garsa,romana
globo
bufa, bomba
leó
lleó, llaó
Vicent Beltrsn i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
Efuarlar de Ia Marina AIta: el contacte interdialectal valencianobalear
llovisna
polsim, pixaboira
monessillo,monaguillo
escolá,acÓlic,sagristanet
ola
ona / aona
palmito
ventall
de par en par (emparampada)
en pint¿ en ample
párpado
parpalla
pastel(et)
pasta
peine,batidor
pinta (Cas,Llí, X), pintó (C)
pepino
cabrombo/ combrombo
pic
bec(E, Llí, X)
pila
pica
plaia
platja, mar
rancl0
ránciu,rangu
tiesso
ert, tes
tovillo / tobillo
turmell / turnell
uno
u(n)
vendar
embenar
xarco
bassa,bassada
386
per canvid'objecte
4.3.3. Castellanismes
Es tractadecastellanismes
aplicatsa objectesquehanpatit algunamodificació en
la forma, presentació,fabricacióo ús. La forma catalanaquedarelegadanomés a
I'objecteen la sevapresentació
primeraen el temps,diguem-neI'antiga,mentreque el
castellanismeens val per a I'objecte amb una presentaciónova, més moderna i
actualitzada,el nom del qual el prenemde la publicitati delscomergos,com si no fos
la mateixacosa"
VícentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
aixeta
grifo
bolquers
panyals
buc
colmena
camamirla
manganilla
(closses)
crosses
muletes
indiá [andiá],petiu
pavo
lleixiu (llixiu)
lejía
pasta
pastel
pollastre
pollo
pruna
ciruelo
suc
sumo
tollina | -eta
atun
4.3.4. Mots conservats
respecteala restadel valenciá
alacantí
zona estudiada
assul
blau
bolsillo
butjaca
cura
retor
desllumbrar
enlluernar
escalera
escala
esquina
cantó
golondrina
oronella (orandella)
lago
llag, floc
llevar
porüar,dur
VicentBeltron i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
Volver al índice/Tornar a l'index
EI parlar de Ia Marina Alta: el cantacte interdialectal valencíanobalear
mueble
moble
monyica,monya
nina
sacar
traure
trenga
trena
valenciá central
zona estudiada
Alicant
Alacant
barato
barat
valenciá septentrional
zona estudiada
feo
lleig
llimpiar / limpiar
netejar
tarde
vesprá/ esprá
arreu del valenciá
cuerno
banya
hombro
muscle
rincó (centrei sud)
raco
Vicent Beltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
388
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
5. L'EMPREMTA MALLORQTJINAA HORESD'ARA
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
L'EMPREMTA
MALLOROUINA
A HORES
D'AM
3al
5.1. Introducció
L'expulsió dels moriscosI'any 1609 i la consegüentrepoblaciómallorquina
condicioni,sensdubte,la parlade la MarinaAlta i delspoblespropersde lescomarques
veines -sobretot Tárbena, peró també el Comt¿t, la Safor i la Marina Baixa-.
Seguidamentveuremles empremtesléxiquesmésdestacades
de la influéncia dels illencs
a la nostracomarca.
No obstant,cal insistir d'entradaen la dificultat d'asseguraramb total garantia
la mallorquinitatd'unmot, pronúnciao construcció,atésque,a faltad'estudisdialectals,
sovint no se sap si aquestpresentacontinuitatgeográficaen altres parlars o no. De
vegades,hem gosata considerarun mot com a "mallorquí"pel fet que coincideixamb
aquell parlar i acía la Marina presentauna áreacompactai, com a mínim, es desconeix
a les comarquesvetnes;i aixó obligava,d'entrada,a descartarvocablescomgranera,
rabosai arena, que s'estenenper tot el valencii i/o cataláoccidental.
5.2.81cas de Tárbena
En primer lloc, i tenint en comptetota la informació que ens arriba d'altres
lingüistesamb anterioritat,caldrádedicar-liatencióespecialal tarbener,la singularitat
o idiosincrásiadel qual, en relacióal parlar de les localitatscircumdants,és ficilment
observableper qualsevolpersonapoc avesadaen qüestionslingtiístiques.Malgrat aixó,
no es tracta d'un parlar del tot isolat, de maneraque presentauna certa homogeneitat
amb les terreslimítrofes, sobretotdel nord. De fet, com diu Monjo, es tracta:
VicentBeltrun i Culvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de Ia Marina Alta: el contacte interdiqlectal valenciqnobalear
392
"... d'un "parlarcampana",diferencial,peróno del tot aillat; cal estudiar-lodins
el marcdela zonaambrepoblaciómallorquina.Aqueixafidelitatpodriahaver-se
facilitat gráciesa les característiques
físiquesdel poble:estractad'unapoblació
muntanyosa,mal comunicadai tradicionalmentambpreferénciapels matrimonis
amb gent del mateix poble. A més, al costatde la consciénciaque s'hi parla
diferent,esmantéviu a la tradicióoral el recordde les rels a Mallorca". (Monjo
I99l:474)
Vegem les característiquestarbeneresmés importantsatribuibles al parlar dels
avantpassats
illencs, no nomésléxiques,sinó sobretotfonétiquesi morfológiques,que
són, de fet, les mésremarcables:
1.- Més vacil'lacionsque enlloc de aa i ee, sobretoten morfologiaverbal: ió parla,
gire't, vagei cade,llevadorpet ió parle, gira't, vaja; cada, llavador.
2.- Vitalitat de I'article salats en totes les generacionsaplicat al léxic en general
-l'article literari ha quedatrestringit a tot alló que té valor únic, abstracte,de gran
magnitud,deprestigi,inabastable;
i apareixtambéen frasesfetes,refranys,números-:
sa taula, es [as] cap, sesdones,es [as]hómens;l'iglésía, el falTretor, el lall rei, la mnr,
la nit, el cor, juar a la corda, anar a la moda, l'onze, etc. L'article masculíso es
conservaentreels vells darrerede la preposicióamb (lamf o [an]): 'navaam so cabds.
3.- Conservacióde l'article personalenfail davantdelsnomsmasculinscomengats
per
consonant:en Jaume,en Vícent;l'Andreu, Ia Maria.
4.- Els demostratiusprenenles formesaquest(pronunciatsempre[a'ket]), aqueix i
aquell. Noméses coneixla variantvalencianaen l'adverbi estanit[asta'nit].
5.- Et sistemad'adverbisde lloc coincideixambel de l'épocaclássica:ací, aquí i alld.
6.- Ús sistemiticde la prep.per ambvalor final en comptedeper a: aixó ésper tu.
7 .- La preposició amb pren la variant ana precedintun relatiu: ana qui has vingut?
8.- L'adjectiu quantitatfiimolt, seguitde substantiu,i acompanyatde la preposicióde,
adoptasemprela forma de masculísingular, independentmentdel génerei del nombre
e3Per a l'ús de l'article literari, que coincideix a grans trets amb el baleáric, vegeuColomina
(1985b:6e-667, i Mor{o (1991);d'aquestdarrerhe presels exemplescitats.
VicentBeltran í Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
L'EMPREMTAMALLORQUTNA
A HORESD'AM
3o3
del substantiu:molt de dones(mall. moltesde dones)per moltesdones.
9.- Diversosverbs intercalenuna -i- epentéticaentreI'arrel i el pronom: culli-la per
cull-la.
10.- Ús de la partículaell enñtica.
11.- Presénciadeléxic mallorquípropi o accepcions
coincidentse4,
com araallot, ametló
'ametlaverda que
esmer{a tota.',esguilxar,nlonspalpes, remutxalla,ríbrell, ull de bou
'ocell Troglodytestroglodytes'
'plantar'.Malgrattot,
, sembrer
s'hi desconeixen
diversos
mallorquinismes
propisd'altresllocsdela comarca:acur7er,ammél.lera,bordnll, celló,
escarrufar, reveixí i tudar.
5.3. altres llocs mallorquinitzants al comtat i Ia Marina Baixa
Fora de Tárbenai de la Marina Alta cal ressaltartres zonesamb mallorquinitat
remarcable,almenysdins del conjuntcomarcalon es troben:
5.3.1.EI parlar de l'Omaes
Al Comtat, a uns 30 km al llevant d'Alcoi i a 16 de Muro, incomunicadaper
carreteraamb la Safor i amb la Vall de Gallinera, es troba la poblacióde I'Orxa, on
predominenels cognomsBonet, Calafat, Cloquell, Monjo, Montsenat, Nad.al,palmer
i Seguí,que coincideixenamb Mallorca, d'acord amb el DCYB i la documentacióde
Costa (1977ai L977b)referent a altres poblesde la Marina. A més a més, els seus
habitantsconservenencarael sobrenomdemallorquins.Fins ara caplingüista sen'havia
La major part dels mallorquinismesléxics de Tárbenatambésón conegutsals poblesde Xaló
i Llíber, sobretot,o coincideixenambla Vall d'Alaguar, Bolulla, Castellsde Serrella, pedreguero la Vall
de Gallinera.
s Agraescsinceramentl'ajut delsinformants
següents:EleuterioJuanCalafat(lg2g),Maria Juan
Iváñez(1936)i JoséVenturaPalmerBonet(1931).
VicentBeltran í Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de Ia Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear
394
fet ressó,d'aquestfet: un poble de la regió de Cocentainai Muro, ha conservatmolts
dels trets mallorquinsque campenper la comarcacontigua.Cal ressaltarles recialles
següents:en fonética,treure,nedar,sacorrar,gulla, gat salvau;diferentdistribucióde
ee i aa respecteal valenciáveí en caregol,devant/derrere/demunt,
de ci (<d'aci), de
'lacant ((d'Alacant), llegostí,
andregó, ra&i; txolíguer, txipell; en morfologia, la
utilització de I'article personali construccions
pronominalsdel tipus e(l)s a done; i en
léxic mots com ara corc, daixó/daixona,llisar, totina. De fet, el parlar de I'Orxa
divergeix notablementdel dels pobles veins -Beniarrés i Planes- no només pel
componentillenc sinó tambéper fer servir diáriamentmots o pronúnciesgenshabituals
en aquestsllocscom,per exemple,pronunciarI'oclusivafinal enponltli decantar-se
pels
geosinÓnims
arrel i capcíngle%,entre d'altres, pels més comunsal Comtat (ar)rai'ti
villorga.I, a mésa més,tampocno hi arribenels "alcoianismes"bajoca, ensala(da)i
cotxillo, que ací sónpebrera, encisamí gavínet.Amb tot, podemafrrmar, a mode de
conclusió,que el parlar de I'Orxa es presentacom un illot mallorquinitzanten una
comarcaque ha diluit notablementla possibleinfluénciadelsrepobladorssiscentistes.
5.3.2. Famorcai la vall de SetaeT
A la mateixazorra,peróa I'extremsud-est,a la vessantseptentrionalde Serrella,
destacasobretotla localitatdeFamorca,perótambéla Vall deSeta,ambFageca,Tollos,
Benimassot,i suposemque Balones,on no s'hanpassatenquestes.
Per aquestsindrets
predominenels cognomsLlodrd, Frau, Maganet,Mollí Seguíi les pronúnciesi mots,
més o menys escampats,treure, devant/derrere/demant,gulla, txoliguer, despert per
e6En aquestscasosno hauríem de desca¡tarIa possiblitat
del reforg mallorquí, malgrat que
aquestsmots tinguencerta extensióen valencii.
t AgraescsinceramentI'ajut dels informants següents:
Delfina MaganetAnton (1925) i Jesús
MaganetMartí (1910) de Famorca;Glória MaganetVerdri (1948), Emilio SanchoMaqanet(1938) i
RosarioSeguíCarbonell(1929')de Fageca;RemediosCataláNadal(L947),FranciscoCataláSoter(1913)
i RemediosNadal Nadal (19L2)de Tollos; i JosefaAlós Orihuel (1926)i EduardoCano Ferandis (1925)
de Benimassot.
VicentBeltran í Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
L,EMPREMTA
MALLOROIryNA
A HORESD'AM
395
despertat,corc, tetina,jugar a coníllons,daixó, etc.
5.3.3.El boluller
A la Marina Baixa,desprésdeTárbena,ésBolulla el poblequemésha conservat
la petjadamallorquina.A Callosai a la vall deGuadalesta horesd'araha quedatja forga
desdibuixada.
Bolullaésl'únic poblequeperdsistemáticamet
la -r final demot; presenra
aféresigeneralitzada
en metla, gulla, nar, cabar, gonia, etc.; i conseryapronúnciesi
mots del tipus de ci (1d'ací), am díuen, al gos, treure, granot, malaveig, nyaco,
desbutzar,daixó, etc.
5.4. Classificacióléxica delsmallorquinismestéxicsde la Marina Altaes
Ja hem tingut ocasiód'estudiarels possiblesmallorquinismesde la Marina Alta
al llarg del present estudi; ara provaré de classificar-losi agrupar-losper camps
semántics,per tal d'alleugeriri donar-li forma a aquestconjunt de mots queja s'han
estudiatper separat:
5.4.L. El coshumñ.Accionsi sensacions.
Ludonímia
clotell, conillons (jugar a), déndol, encaradís,engorgat,escarrufar (escarrifar),
estorinat, menco,nyarlg pellastre, reveíxí, renlar, malaveig,mnlavejar.
eEPel que fa a la fonéticai a la
morfologia remetemal repis que apareixa les conclusions.
VicentBeltran í Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de Ia Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear
396
5.4.2. La casai I'alimentació
berruga'baldelló', desbutzar,grill, pató.
5.4.3. El camp,I'espaii el temps.Etnografiai antropologia
acurgarlescurQar,agre/agrer, ampit, anitpassada,bordall, celló, comeng,degotís,
dílluns 'l'endemá',dissabte'vespra',escainar,llísar / lliser, redol, trespol,tudar.
5.4.4. Ocellsi insectes
(am)mérlera,butjaqueta,capotet,caragol bover, cega,pdtxera, primavera,
sordeta, titina, xímerlí; grémena.
5.4.5.Plantes
fenollassa,jonc, rapa, xípell.
5.4.6. Mallorquinismesdubtosos.Possiblereforgmallorquí
arrel, caspinell,frígola/ftiula, oronella, escanyat,capcingle,renyar, pellastre,
corc, tallands, de/a grapes,maleít, gotinejar, espítjar, xorc, fibIó.
5.5. Classificació dels nostres parlars d'acord amb el grau de mallorquinitat
conservat
5.5.1. Criterisde baremació
Davantla quantitatde dadesarreplegadess'hanhagutde quantificarels result¿ts
obtingutsper pobles,segonsunscriterisdebaremaciópreestablits,que,malgratseruna
mica convencionalsi subjectius,intentenacostar-se
al mixim a la realitat, demaneraque
VicentBeltran I Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
L,EMPREMTAMALLORQUINAA HORESD'ARA
3O7
puguemclassificarels nostresparlarsd'acordambel grau de mallorquinitatconseryat.
En primer lloc s'hanpuntuatde 0 a 5 els diferentspossiblesmallorquinismes,en
funció de la importincia atribuida i de la freqüénciad'aparició en el discurs. La
punnracióés la següent:
Fonética
freqüénciaalta
freqüénciabaixa
d'aparicióen el discurs
d'aparicióen el discurs
vocalismetónic
3 punts
2 punts
vocalismedton
2 punts
I punt
consonantísme 2 punts
1 punt
freqüénciaalta
Morfologia
frequéncia
freqüénciabaixa
d'aparicióen el discurs intermédia
d'aparicióen el üscurs
5 punts
2 punts
vocabularibásic
3 punts
vocabularirestringit reforgmallorquí
(mallorquinismedubtós)
Léxic
2 punts
1 punt
0'5 punt
Tot agó desglossati materialitzaten cadascundels exemplesestudiatsper
aquestafinalitat quedade la manerasegüent:
Fonética
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de Ia Marína Aha: el contacte interdialectal valencianobalear
n[e]de,
2 punts
n[e]des,..
gulla
398
do[d:g]óvens 2 punts
do[t:J]ics
1 punt
[ks], [ps] >
2 punts
ltsl
metla
I punt
dissa[tt]e
2 punts
[a]m, [a]t,
2 punts
xoliguer
I punt
lel
2 punts
xipell
1 punt
d[e]vant
2 punts
escarrufar
I punt
car[e]gol
I punt
ammétlera
I punt
lllelvor
I punt
ribrell
1 punt
secorrar/ sa-
1 punt
peltjl ba[tJ]ar I punt
lals
Morfologia
art. salat
5 punts
aquest/aqueix 5 punts
en [an] Joan
5 punts
el [al] Joan
2 punts
anipassada
2 punts
m'he despert
2 punts
daixona
3 punts
els a dic
2 punts
I'any qui ve
2 punts
Vícent Bellran i ( i: ; tii
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
L,EMPREMTA
MALLOROT]INA
A HORESD'AM
grill d'un
3OO
2 punts
agrer
1 punt
I punt
Jugara
conillons
2 punts
I punt
desbutzar
I punt
titina sorda
1 punt
degotís
1 punt
pnmavera
1 punt
cítric
llisar / lliser
titina
Mallorquinismesdubtosos/ Reforgmallorquí
lloquet
0'5 punt
anarde grapes 0'5 punt
foquet
0'5 punt
maleit
0'5 punt
pelll,ba[flar
0'5 punt
xorc
0'5 punt
escanyat
0'5 punt
espitjar
0'5 punt
renyar
0'5 punt
gotmeJar
0'5 punt
capcingle
0'5 punt
fibló
0'5 punt
pellastre
0'5 punt
tallanis
0'5 punt
arrel
0'5 punt
corc
0'5 punt
5.5.2. Resultats
Seguidament
exposemelsresultats,desprésd'haverfet un processament
dedades,
rcalitzaten el full de cálculMicrosoft Excel:
Presénciademallorquinismes
fonétics[escaladepuntuacióde0 a 25] (Mapanúm. 2Il):
- preséncíamolt alta Q0-25): Tirbena, Xaló i Llíber;
- preséncíaalta (I5-L9'9): Castellsde Serrella,la Vall d'Alaguar,la Vall d'Ebo, la Vall
de Gallinera(llevat del Patró),Pedreguer,Gatai Jesúspobre;
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de Ia Marina Aka: el contacte interdialectal valencianobalear
400
- pres¿nciamitjana(10-14'9): El Patró,la Vall d'Alcalá, Beniaia,Dénia,Benigembla,
I'Atzúvia, Alcanalí, la Llosa, Senija, Poble Nou, la Xara, els Poblets,el Verger,
Beniarbeig,Benidoleig,Benimeli,Sanet,el Ráfol, Sagra,Tormosi I'Orxa;
- presénciabaíxa (5-9'9): la resta de la comarca-llevat de Pego- amb Bolulla,
Famorca,Fageca,Tollos i Benimassot.
Presénciade mallorquinismes
morfológics[escalade puntuacióde 0 a 15] (Mapanúm.
2r2):
- presénciamolt alta (+ 15): Tfubena(26 punts);
- presénciamítjana(10-14'9): la Vall de Gallinera,Benimaurell,Fleix, Xaló, Llíber i
Pedreguer;
- presénciabaíxa(5-9'9): gairebétota la comarca- llevat de Calp, Benissa,Teulada,
PobleNou, Xábia, Dénia,els Pobletsi Pego- ambI'Orxa i Famorca.
Presénciade mallorquinismes
léxics [escalade puntuacióde 0 a 25]ee(Mapa
núm. 213):
- presénciaalta (20-25): Tárbena,Xaló i LlÍber;
- presénciamítjana(15-19'9):Pedreguer,
Benirrama,Benialíi Benissivá;
- presénciabaixa (10-14'9):Castellsde Serrella,la Vall d'Alaguar,Ia Vall d'Ebo, el
Patró,Benigembla,Parcent,Orba,la Llosa,JesúsPobre,la Xara, Beniarbeig,Benimeli,
Sanet,el Ráfol, Sagrai Tormos;
- presénciamínima (4-9'9): la restade la comarca,amb Bolulla, Callosa,Famorca,
Fageca,Tollos, Benimassot
i I'Orxa.
5.5.3. Presénciade mnllorquinismes.
Resum(Mapanúm. 214)
- zonaI (+ 60%):TirbenaQ6'6%);
- zona// (50-59'9%):XaIó i Llíber;
e Ací s'ha sumatal léxic mallorquí el léxic de reforg
o dubtós.
VicentBeltran í Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
CONCLUSIONS
4OI
- zonaIII (40-49'9%): Peúeguer,JesúsPobre,Fleix, Benimaurell,
la Vall d'Ebo i la
Vall de Gallinera(llevat del Patró);
- zonaIV (30-39'9%):Gata,laLlosa,CastellsdeSerrella,Campell,Benimeli,
el Ráfol,
Sagrai el Patró;
- zonav Q0-29'9%):Bentarbeig,
Benidoleig,sanet,Tormos,orba, Alcanalí,parcent,
Murla, Benigembla,elsPoblets,Ia Xara, Ondara,eI Verger, I'Atzúvia,la Vall d'Alcalá,
Beniaia,PobleNou, i Senija,ambFamorcai I'Orxa;
- zona vI 00-L9'9%): Dérua,Xábia,Teulada,calp i Benissa,amb Bolulla,
Fageca,
Tollos i Benimassot;
- zona VII (5-9'9%): Pego,Callosai Vilallongade la Safor.
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de la Marína Alta: el contacte interdialectal valencianobalear
5.6. Material annex
PERFONETICA
ORDENATS
RESULTATS
Castells
de Serrella
tÁn
13.0
elsPoblets
Eenia¡a
11.0
11,0
10,0
10,0
10.0
an
la Font d'en Canos
Vicent Beltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
36,70/o
36,70/o
33,34/o
33,30/o
33,30/o
402
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
L,EMPREMT MALLORQUINA
A HORES
D'AM
403
RESULTATS
ORDENATS
PERMORFOLOGIA
l!
o
E
s
7,0
Senija
5,0
Vicent Beüran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
EI parlar de la Marina AIta: el contacte interdialectal valencíanobalear
404
lÉxrc
(J
x
,l¡¡
)
la Vall d'Ebo
Orba
7,0
2L,2oh
Sagra
Sanet
Tormos
6,0
6,0
6,0
18,2%
18,2o/o
18.2o/o
Alcanalí
5.0
75,2o/o
Eeniarbeig
l?tzúvr'a
Toflos
5,Q
5,0
5,0
L5,2o/o_
15,2%
\5,2o/o
4,0
72,!o/o
2o/o
Teulada
la Nucia
Atea-
0,0
0,0olo
o"o---^o%-
Vicent Beltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
L, EMPRFMTAATALLORQUIN.4
.1 iíORF,qD
REsuLTArsm
Éxrc DEREFoRe
-¡6€É
-8¿
=aa=
=u_X
xÉ'=
ef Verce.'
r'dtrr
Orba
r?lg'.=
re
an
4.o
<a ru
q? ?o/^
re
Vicenl lleltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
406
El parlar de la Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear
ORDENATSPERTOTAL
RESULTATS
POBI.ACIO
Eibena-
TOTAL o/oTOTAL
77
59,4o/o
7o/o
Beninama
ef Patró
la Llosa
4 l-/o
42,5 43,Lo/o
37,5 38,1olo
Benimeli
32,0 32,50/o
30,0 30,5%
Sagra
30,0 30,5%
"a"eru
Benidoleig
la Xara
Parcenm
27,5 27,9o/o
27,5 27,9o/o
Senija
Orba
25,5 25,9olo
25,0 25,4o/o
PobleNou
elverger
Ondara
)4
efs PobleE
q
)4
Qo/^
24,0 24,4o/a
24,0 24,4o/o
23,5 23,90/o
22,5 22.8o/o
aurrru
Dénia
19,5 19,8o/o
Benissa
18,0 18,3o/o
18,0 L8,30/o
L7,5 t7,8o/o
L4,0 L4,20/o
o/o
4,5
4,60/o
1.5
L,So/o
h Nucia
Altea
Planes
Vicent Beltron i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
Volver al índice/Tornar a l'index
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
6. CONCLUSIONS
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
co¡¡ctustó
4tl
En funció dels resultatsobtingutsals quaranta-dospoblesestudiatsde [a nostra
comarca,podemextraureles conclusionssegüents,a modede resum:
1. Fonética
1.1. Vocalisme
1.1.1.Posiciótónica
Pronúnciacreixent del diftong
cfwí'lna,bIwílt, c[wflt
valenciágeneral
Írltld, primlbfr, t[ó]t
recordde la lel i
lttjl
Preséncia
de eeioo
semiobertes
extensióanalógica
(mallorquí)
lal
lel
trfefure,mlelula
mallorquí (cat. oriental)
ü > [o] enIüNCU
jlolnc
mallorquí(cat. oriental)
lal dtom > [e] i extensióa la
nlefde,nleldes,
mallorquí (cat. oriental)
posiciótónica
nfelda,...
Vacil'lacionsentre [o] i [u]
tÍolllulpai ptoVÍula:
valenciá
brloUúúlla
1.1.2.Posicióátona
Presénciade la vocal
mfeltí, pleltir, vlalí
neutra
lal > lel
mallorquí(cat.
oriental)
dlelvant,dlelcí, carlefgoI,
recordde la [e] del
lllelvor
mallorquí
Vicent Beltran í Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
EI pqrlar de Ia Marina Aha: eI contacte interdialectal valencianobalear
lel
laI
lall gos, fals diu, flalmella
412
recordde la [e] del
mallorquí
Aféresi de -a
metla, gulla, ríbar, gonia, nar;
mallorquí
bercoc, barzínia,ficós, bogos
catal¿occidental
lul
bluUloülír; clol/ [ulsí;
cloll[ulnill
Vacitlacionsde la -a
taulfcl; taulleT;taullal; taullü
valenciámeridional
Vacil'lacions[e] / [i]
mdnlil| ÍelSa; j dsste|Íi\na;
cataláoccidental
Vacil'lacions entre [o] i
ang[elI fi]laga; qu[e]I lilxal
D'altres recialles
secorrar/sacorrar, ronyó
mallorquí
mallorquines
1.2. Consonantisme
Pérduade lwli /j/ intervocálica boet,poet, oet, anoer;
comarcal
foeta
Mantenimentdel grup ltll
mefllla, esp all\ar- se,
geminat
ve]llar
Es mantéviva la distinció entre
fvfeu,lvli, (a)calblarI
cafvlar;$let > filet
valenciái baleáric
p onftl,Alacanftl,alftl
valenciái baleáric,
lbl i lvl; el jovent escampael
valenciái baleáric
ieisme
Oclusivaconservada
en -nt, -lt
(llevat de sis pobles)
Ensordimentde I'oclusiva
sonoraen diminutius (part de la
llevatd'Eivissa
comarcal;reforg
folklet, calplet,j ofklet,
llolklet, nufklet/ nyu[k]et mallorquí
comarca)
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
Absénciade iod davantll
pen, balflar,ff]ímenera mallorquí,la Safor,
I'Alacantí,
Vinalopó
Conservacióde [g] (Bsai
dif3lous,festel3far,Ia
voltants)
l3lent
Mantenimentde [d:J] @enissai
voltants)
meld'11e,
formaldSle,
boldSla
arcalsme
Geminacióintervocálica(Llí, X)
roldS'la, lleldSlir,
mallorquí
comarcal
mifdSla, p ass efd:3lar,
baeld1lo, reldSlola
(cuilwla)
ll > tt[]aGataiaMurla
pelt[], baltfjar,
comarcal
[t]í[tflanta
(mallorquí)
Palatalitzacióde /s/ inicial
fffoliguer,ffiarment
(ajjl-)
mallorquí
lksl > [ts]; [ps] > ltsl; [pt] >
elülamen, caltsfingle,
mallorquí
lttl
caftsjot, dafsf a, diss aftt'le
Fenómensde fonosintaxi (Gata)
mé$,Álarg; tr e[t[:)i cs;
mallorquí
doldSlóvens
Fenómenslocals
pancatalá,llevat
1. pérduade -r (Ped,Xáb);
tornar ) tornd
2. Conservacióde -d- (Xeb)
foradet, Ilauradó, abadejo
D'altres reciallesmallorquines
reftol, xipell
del valenciágeneral
mallorquí
Pel que fa ala fonética,podemconcloureque el parlar de la Marina Alta, que
conservatots els fonemesdel valenciá general, presentauna relativa empremta del
mallorquí. Aquestaes manifesta,en el vocalisme,en una certa inestabilitaten posició
Vicent Beltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
EI parlar de Ia Marina AIta: el contacte interdiqlectal valencianobalear
414
átonalm-sobretot pretónica- i, pel que fa les aa, en posició final, que propicia la
impressióacústicade trobar-nosa mitjan camíentreles duesgransvarietatsdel catalá,
sobretota poblescomGatai Pedreguer.En consonantisme
destacael tractamentespecial
de les sibilants:presénciad'un atldfon fricatiu del fonemal$l i la geminaciódel seu
elementoclusiu en algunscontextosi pobles;el pas de ljl a lttl i I'avangen el punt
d'articulacióde la fricativa palatalsordaque esdevéuna mica alveolar-mantenint la
distincia amb la /sl-. Per tot aixó, i per la conservaciófluctuanti poc sistemáticade
diversoshábitsarticulatorismallorquins,li atribueixenal parlarestudiatunafesomiamolt
particular.
2. Morfologia
Article personal(17
al Vicent, la Maria, l'Andreu
reforgmallorquí
difylem, crefylem, estilylent
valenciácentral
Vacil'lacióen alguns
senta/séntiga/ senga/ senca;
general
presentsde subjuntiu
corga/ córrega;
pobles)
Extensióde la velar en els
verbs (llevat de 7 pobles)
fa 9a/faja/faiga/faigga;
estara/ estiguera/ estaguera;
sdpía/sdpíga/sdbia/sdbíga
Vacil'lació en els imperfets crea, crevía, creuia, crei'a:
d'indicatiu
valencii
corria, correvia; quea, cavía,
cauia, cai'a
Participi del verb
despert
mallorquí
com[ad] díuen?fat\ tínc ací
arca$me
despertar
Conservaciódel proÍ. et
r@Inestabilitatmajor que la de la restadel catati
occidental,que, malgrat caracteritzar-seper
la netedatvocálica, presentaestadisevolutiuspropersals del catah oriental en una etapaincipient.
VícentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
Vocal epentéticaentre
els a lalzal diré que vinguen
mallorquí
pronom¿/si consonant
Combinaciópronominalen Io'n donaré;dóna-lo-la,fesplural propia (valls
comarcal;Vinalopóror
lo-les
interiors)
Extensió del pronom se
mosqueixem/ es lasl queixea valencii
Adverbis de lloc
ací @eneml)| aquí (D, Teu,
ací (val. general);
xab)
aquí (val. nord i sud)
vísc a Dénia; estema casa
comarcal;pancatalá,
Vitalitat de la prep. a
davantde topónims
llevat de val. general
Conservaciódeper a, qtJe agó és peilpelper a tu
per: mallorquí
es confon sovint ambper
(o pe)
D'altres recialles
anitpassd,daixona[de'Jcna], mallorquí
mallorquines
l'any qui ve, devora,d'estíu,
d'hivern
En morfologiala influénciamallorquinaésunamicamenorqueenfonética,llevat
deTárbena.ks vacil'lacionsmésimportantsesdonenenmorfologiaverbal,com ocorre
en tot el catalá.La conservacióde la prep.per a i a davantde locatiu, a mésde I'article
personalallá on es conserva,"oposen"una mica el parlar comarcalal de la restadel
valenciá.
3. Iixic
3.1. Els pieds-noirs,emigrantsvalenciansa Algéria a finals del seglepassati primera
meitat d'aquest,enshan deixat algunesreciallesléxiquesdel francés.Generalmentfan
r0¡Concretamentdóna-Io'n
a Elx (Segura1998:62-63),a Monóver(Beltrani Limorti l99g: l1l)
i a Novelda(Verdú 1998:9).
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
EI parlar de Ia Marina Alta: el contacte interdialectql valencianobalear
416
referénciaa I'alimentació,la indumentiriai les tasquesrelacionades
ambel campro2
:
betrava
'remolatxa'
1 fr. bete-rave
bieta'baleta'
carrota 'carlota'
< fr. bíIle
sicató 'podadora'
1 fr. sécateur
1 ft. carrote
A més d'aquestes-llevat de betrava-, a la Marina Baixalo3se sentenamb
normalitatels gal'licismessegüents:
cacao
1 ft. cacao
celerí[sale'ri] 'api'
culotes'bragues'
1 fr. céleri
moüu
1fr. monsieur
tricó' jercei'
1ft. tricot
1fr. culottes
3.2.1A presénciad'anglicismeses limita nomésa diversosmaterialsde construcció:
bríc'rajota,maó'
1 ang. brick
congrí'formigó'
< ang. concrete
pórlan / pórlam
'ciment'
( ang. Portland
3.3. La Marina, com ja assenyalava
Colomina (1985b), es caracteritzaper la seva
r02Remetem,per a veure-hi detalladamentles coincidéncies,
els estudisde Corbera Pou (1982)
i Montoya i Corbera(1998). Hi destaquenels mots d'ús generalcarrota, beta-ravei cacaó.
to3Celerí
[sale'ri] és propi de Tárbena;cacaó, culotes,tricó i moixú de Bolulla; Callosanomés
coneixels dosdarrers.
VícentBeltrun i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
C1NCLUSIÓ
+17
impermeabilitata la pressiódel castellá,respectea la restade comarquesvalencianes:
al costatd'arcaismescom aidar, atna, alegar, nafra, oldre i rdnciu, destacala vitalitat
demotscombanya,ordi,fer elple demigdia;s'hi desconeixen
els castellanismes
propis
de I'alacantí -assul, allumbrar, escalera,lago, maeble,sacar, etc.- , encaraque
comencenaamenagar
algunsbarbarismes
del valencii central,quecompeteixenambels
corresponentsmotscatalans:tiesso/ ert, tes; tobíIlo / turmett;palmito / ventall, etc. No
obstantaixÓ, a la Marina es diu barat, Alacant, engonal í dentilla enfront de barato,
Alicant, ingle i lenteja,que s'estenenper les comarquesseptentrionals
veines.
3.4. La creativitatléxicadel parlarestudiatensofereixsovintalternativesa I'acceptació
de molts barbarismeso mots "artificials" o una mica forgats:panet'entrepá', grava
'escopinyadegallet(en
conserva),pastaroa'pastís',
inquietar-se'enutjar-se', bia / pomet
'baleta',pol'quitri'
.
3.5. La diversitatléxica entreun poble i I'altre és sorprenent,com en qualsevolaltra
coÍrarca.Hi haparaulesqueenpocadistanciapresenten
unaquantitatde denominacions
considerable.Totesellessuposen
un enriquimentimportantal caballéxic catalá.Vegemne uns quantsexempleslos:
1. (dit menuell) corrit, currec, currengo, curreu, curriruco,cuninyeu, currit, cuto,
curruc, qtrruco, gorrí, gotit, gurrí, menut,rego, runyec.
2. (copro)balladoretde l'anca, carpó, crepó,escarpó,corpet, ossetde la ríssa,pontet
del cul, saleret.
3. (renyar, bonegar)/znyar, mormola4 rerr¡tar.
4. (rosetes,crispetes)bombes,clotxes,gallets,monges/mongetes,
roses/rosetes,
xofes.
5. (vitet, bitxo) dítet, coent, viró, vitet, xitxó.
6. (sota d'oros) mariquita, marueca/mariueca,mtxineta, mona,pericana, peringossa,
ls De fet, pasta és viu en tot el valenciá,peró generalment
té connotacionscasolanes,cosaque
no passaa la Marina, on una pasta pot ser de merengue:realment, és la traducció exactadel castellá
pastel.
I05En aquestllistat apareixentotes
les variantsfonétiquesrecollidesd'un mateix mot.
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
EI parlar de Ia Marina Aha: el contacteinterdialectalvalencianobalear
4lB
períxindingueta, perlinca, petxílindanga, pítxi*onga, pixarrandina, píxarronga,
pixilindinga, porrona, raboseta,ramona,sarnosa,sotad'oros, tramussera,tremussela,
xímpírriIIína.
7. (morella roquera)herba roquera, maria roquera, morella (roquera),molla roquera,
mollera roquera, rapamorella, rentabotelles,rentapitxers.
8. (cepell, bruc) cepell, cepetell,cipell, estapell,petonell, petorrí, petorro, xípell"
9. (ortiga) forniga, gordiana, herba piquera, fttatos, ortiga, pacos, patos, pícamato,
picap,acos,picapardo, picapato.
10. (pamrpar) borumbejar, bujar, busejar, cucurrejar, corruquejar, gorrumbejar,
gruguejar, rumbar, rumbejar.
11. (espiadimonis)bumberot, cavalla, cavallet, díablet, diarao, Jídeua, gambosí,
gavatxo, grandaio, gulla, judio, julíbeu, mare de cavall, micalet, paraguai, pardal
d'auia, pardalet d'estiu, parü, parot, reíet, teíxidor, treu-ulls, volantí defontana,
12. (lluer) col,í,colinc,ftgureta, llauret, ll.auraoret, lliuret, lliueret, llogueret, lluidet,
térit, tiero.
Si posemcom a exemplela vall d'Alaguar, observaremque presentauna certa
uniformitat desde Campello Poble-baixa Benimaurello Poble-dalt,que I'oposa ala
restade pobles:
Fonética
n[e]dar,b[e]scoll, s[e]ncer,d[e]vant,d[e]rrere,d[e]munt,cas[a],terr[a], port[c],
gulla, txoliguer, [flumenera,guentilla,basínia,cra, etc.
Morfologia
alYícent,la Maria; trevia, crevia,cavia;despert;doneu-lo-la;séntiga,corga,etc.
VicentBeltran í Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
[éxic
jugar a conillons,lliser, marede déupintá, plegamanos,
primavera,xitxó, etc.
No obstantaixÓ,devegades
launiformitataparentamagadiferénciessubstancials:
POBLE-DALT
POBLE-MrG(Fl)
(Cam)
@mau)
'socarrar'
secorTar,sacorrar
secorrar,sacorrar
socorrar
llemna
llémena
llemna
nyrnya,runya
nyinya
\ymya
[s]arment
[s]erment
[J]erment
carregol
caregol
caregol
refillol
refiol
refillol
lalzal diré que
lalzal diré que
[alz] diré que
vinguen
vinguen
vinguen
corria
colTevla
comevla
animpassá
animpassá
anit
ficós
ficós
ficossi
dit menut
dit cum¡c
dit cumrc
besanca
bescuixa
entrecuixa
pellastre
padastre
padastre
ossetde la risa
saleret
saleret,escarpó
cabussela
volantí
volantí
bia
canica
caruca
peringossa
tramussera,ramona
teixidor
teixidor
rapacul
rapacul
'llémena'
'llenya'
'sarment'
'caragol'
'remolí'
' e l sd i r é . . . '
'corria'
'anit'
'alficós'
'dit menuell'
'entrecuix'
'repeló'
'copró'
'tombarella'
'baleta'
POBLE.BAIX
'sotad'oros'
mona
'espiadimonis' gulla
'papaorelles'
estenalles
VícentBelt¡on í Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de la Marina Alta: el contacte interdialectalvalencianobalear
420
'morella
morella
herbaroquera
herbaroquera
roquera'
'tipus de
llicsonia
cosconella
cosconella
'ortiga'
ortiga
picapardos
picapardos
'grill, galló'
grill
galló
galló
planta'
3.6 A partir del léxic recollit hemassajatun petit repertoride "falsosamics"o mots que
en altresparlarstenensentitssensiblement
diversos:
batedor
'pedrís,portalet'
pasta
'pastís'
bomba
'globus'o 'roseta'
'empanada'
pastís
'empanada'
pati
'solar'
picoretes
'pessigolles'
clamar
'fer nosa,punxar'
'denunciar'
polsim
'pluja fina'
grava
'copinyade gallet
porcellana
'porquetde sant
mongeta
en conserva'
'roseta,crispeta'
saleret
'copró'
parpalla
'pestanya'
xulla
'costella
bollo
cascar
Antoni'
humana'
-o ambpocaextensió
3.7. Amb tot, podemagrupartotaunasériedeléxic "comarcal"r06
fora de les nostresterres-: allobir, bric, brosta, capcingle, desmondar,despertíno,
embrincar-se, encaradís, engarsit / engarsat, espitjar, fardejat, frbló, frígola/ftiula,
ganjol, gasó, gatxull, indid, mnganJca,
margud, memo, palmó, panna, paps, ple de
migdia, pol, polsim, tallands, tetína, tonyar, traponet, trull, entte altres.
¡6 Remetema I'estuü per a veure'nel significat.
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
CO¡rtCtUStó
421
3.8. Tambédestaquen
tot un conjuntdelocalismes-alguns unamicasorprenents-com
ara acafferar 'acagar' (Xib), enriquet 'grill'(A¡, joquet 'joguet'(Llí, x), julibeu
'espiadimonis'(J,
Ped), nuüe de déupíntada'puput'(Ala) I mare de déu de teulades
'puput'(Gall),píonono 'brag
de gitano' (Or), pomet'baleta'(X), ronutna'serrell'(Cas),
sonoro 'llevat, rent'(P), tossilao'espineta,sangatxo'@sa),pitiu'titot, galt dindi'(Teu),
tora'halo' @); d'altresmotstenenmoltamésextensió,peróa la nostracomarcasesenten
de forma aillada a un pobleo dos:bogamarí,pebrds, esbaldar,reng,
forroll, tossar, etc.
3.9. Les coincidénciesambI'eivissenc-sobretot de Xábia- fan pensaren un contacte
marítim directedurantmolt detemps.De segurquemoltesconcomitánciesde I'eivissenc
i el valenciáqueassenyala
Veny (1999)sónrealmentparal'lelismesd'aquellparlar amb
el de la nostra comarca: bogamarí, dacsa, pebrera, pebrds, vellarencrú. De fet,
bogamarí és propi de Xábia i Gata -a Alacant boga marina-; a la resta de la costa
predominaerigóo lexemesdiversoscomaraolleta,paparinell, etc.Dacsa,per exemple,
abragade ple les comarquesde la Marina, del Comtat i de la Safor; a la resta del
valenciáse sentmésainapanís.Pebreras'esténdesdel sudde la Safor-on predomina
pebre- al Baix Vinalopó; la comarcad'Alcoi diu bajoca i de la Vall d'Albaida i la
Riberacapal nord es coneix perpimentó (o variants). Pebrdsésla denominacióhabitual
de molts punts de la Vall d'Albaida i comarquesveines,perd no ho és gensa la zona
costaneraprÓximaa Eivissa,llevat de Xábia. Per últim, vellarenccoincideixamb les
variantsque presentael mot avellanenc,aplicatal caragol,als nostrespobles.
Amb tot, podem dir que és Xábia el poble més proper a Eivissa, no només
geográficament,sinó tambédesdel punt de vista léxic: recordem,si de cas, un altre
parallelismecuriós: entrela quantitatde variantsque presentael mot albergínia ala
comarca, destacael fet que a Xábia, com a Eivissa, la vocal tónica és una [e]:
albarzénia,albarzeina(Xábia)I aubergeni(Eivissa).
ro Evidentrnentque hi ha
algunsmots, com tlittto o teulat, quenocoincideixenamb el parlar de
la Marina, on es diu llirna i teuladí, sinó que sónpropis d'altres comarquesvalencianes.
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
EI parlar de Ia Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear
422
3.10. Pel que fa a la influénciamallorquina,en funció delsresultatsobtinguts,podem
destacardiversosaspectes
no assenyalats
fins ara o quecorroboreno amplienles dades
oferidespels darrerstreballsde Colomina(1985i 1986),Casanova(L994) i Garcia i
Beltran(1994)i pelsja clássicsde Veny (1974i 1976):
- Tárbena continua sent a hores d'ara -i amb diferéncia- el poble que manté més
fidelmentel componentmallorquí.Tambéésel pobleon és méspresentel recordde la
procedénciaillenca;
- Xaló i Llíber es desmarquen
de la restade poblesi presenten,desprésde Tárbena,el
major nombre de reciallesmallorquines:com a solucionsprópies destaquenrotja,
passetjar,lletgir; tudar, engorgat:acur7ar, escamtfar, nyarcoi rentar coincideixenamb
Pedreguer-els dosprimers- i ambTárbenaels dosdarrers;
- Al costatde la Vall deGallinera,cal destacarla quantitatd'elementsillencsconservats
a les valls d'Alaguari d'Ebo, Pedregueri JesúsPobre.D'aquestamanera,la influéncia
delsmallorquinsno es redueixa Tárbenai a la Vall de Gallinera;
- Al Patrói a diversospuntsde la Rectoria-Beniarbeig, Saneti Tormos- es difumina
una mica el grau de mallorquinitatper la influéncia del Comtaten el primer casi per la
proximitat a Déniai Pegoen el segon,que fa que la relaciódiária acabeanivellantels
parlars.
Amb tot el que s'hi ha exposat,el parlar septentrionalde la Marina -amb el
centrea Tárbena- pot considerar-se
claramentuna subvarietatde la llenguacatalana
diferent del valenciágeneralparlat a la Marina Baixa, I'Alcoii, el Comtat, la Vall
d'Albaida,la Costera,la Safori part dela Ribera,comja assenyalava
Colomina(1985b:
49). La zonaprototípicamentmésmallorquinitzantconespona una vintena de pobles,
quevan desde les valls interiorsde Gallinera,Ebo i Alaguar,ambCastellsde Serrella,
a Gata,Pedreguer,JesúsPobrei la Rectoria,passantper Xaló, Llíber i la Llosa;Tárbena
en seriael nexed'unió. Aquestssónprecisament,
d'acordambla documentació
histórica
existent,els pobleson s'ha testimoniatmés componenthumáprocedentde les Illes a
l'época de la repoblaciódel segleXVII. La restade llocs han desdibuixatuna mica la
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
Volver al índice/Tornar a l'index
CONCLUSIÓ
423
prÓpiamallorquinitatpel pasdel tempsrOs
i s'hanaproximatal valenciáde les comarques
veines, malgrat conservarencara un grapat de característiquesillenques que els
proporcionenla condició de parlars de transicií. La varietat lingüísticadels pobles
estudiats,per tant, és la prova més fefaent que els habitantsde la Marina són els
descendents
directesdels mallorquinssiscentistes,tal i com ja han assenyalatalguns
historiadorsdelsdoscostatsde la mar.
rffiRecordemquemolts poblesno tinguerengrancontingent
de mallorquinsen la repoblació,peró
conservenuna parla relativamentmallorquinapel contactei la barreja amb els propis veihs; per aixó els
considerávemmallorquinsde rebot.
Vicent Beltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
7. APENDIX
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
APEND]X
Cadapoble té la sevaprópia manerade veureel món, sempredesd'una óptica
molt particular, i aquestapercepció,que forma part del seubagatgecultural, passade
generacióen generació,de maneraquedeterminala sevaidiosincrásiai el particularitza
com a col'lectiu,diferenciatdelsaltres.La culturapopularés; per tant, aquellaque han
elaboratles classeshumils de cadapaís,aquellsquehan estatmésarrelatsa la tradició
i a la terra que els ha vists náixer. Les fonts d'on beu aquestacultura popular, que
satiritzala vida quotidianao
són-com afirmaSanchisGuarnerr@-els costumspeculiars
de cadapoble, les rivalitats naturalsentreels poblesveins i els tipus i episodismés o
menysanecdÓtics
i fantásticsde la histórialocal, senseoblidartot el conjuntdecreences,
ritus, rondalles,cangons,jocs i refranys,quecaracteritzenlasaviesapopular.
Cal destacar,a nivell comarcal,elsgransautorsAdolf Salvái Ballesteri Francesc
Martínez i Martínez, ([üe,juntamentamb altresvalencians,com ara Martí i Gadeai
SanchisGuarner,ensofereixenun recull importantíssimde literaturafolclórica.
Sensdubte,tota la lírica té un valor altamentexpressiui emotiu,queesreflecteix,
entre altres coses,en l'ús considerablede diminutius, I'abundánciad'onomatopeies,
símils, metáforesi comparacions,
sempreen un registre caracteritzat
per la senzillesai
'espontaneitat.
I
Seguidament
hi reproduimun recull de literaturapopular,arreplegatde bocadel
poble, que va desdelsmalnomsa cangonetes
de bressoli jocs infantils, passantper un
recull de refranysi frasesfetes:
MALNOMS DELS POBLES
barxols: Senija
beatos:Alcanalí
amponnats: Benigembla
berbenots: Pedreguer
t@Elspobles valenciansparlen
els ans deh altres, I, 13-32.
Vicent Beltran i Culvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
EJparlar de la Marina Alta: el contacte ínterdialectal valencianobalear
428
cabelis:Fleix
rebordins: Alcanalí
cabuts: Xaló
rabuts: Castellsde Serrella
caparres: Benidoleig
secorrats:la Vall d'Ebo
caparruts: Benidoleig
setmesins:Benigembla
capgrbs: Xaló
teulaü: Teulada (coincideix amb el
castellans: Castells de
Serrella
gentilici)
(coincideixamb el gentilici, peró pren
un matíspejoratiu)
Referénciesa pobles
descarats:Dénia
desculats:Xábia
Benialí,els cinc dits dins del florí @v)
fills de frare: Benissa
Benissivá,la cocaben ensucrá/ estufá
floriners: Benialí
(Bv)
fotres: Castellsde Serrella
Benissivi, labonapanderó (Bl)
gansos:la Vall d'Ebo
Del Patró, beu-teel caldo i tira-/o (Bl,
gitanos: Llíber
Br, Bv)
húngaros: Benissili
Atzubianos,pocsi nanos@)
israelites: Senija
Pegolins,pocsi roihs (Atz)
italians: Senija
Teuladíque vola a la cassola(Nou)
judios: Campell
A Alcanalíbeuenéuia i pirxenvi (G)
macarrons: El Patró
mallorquins: la Vall de Gallinera
manyos: Benigembla,Murla
mitges faves: Poble Nou
moros: Benimaurell,la Llosa
páunpols:Orba
panderades:Benissivi
pollets: Ondara
raboses:Alcanalí,Parcent,Benissili
Xibia pobletde mar, qui no minja polp
mrnjacalamar(G)
Benissa cau de raboses,/ Senija
granotera,/Teulá s'endúla fama/ de la
gent malfaenera(G)
Els manyosde Murla baxaenriu avall i
de fam que tenien as mir{aen un cavall
(Llo)
A la Vall són mallorquins, /a Alcalá
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
APENDIX
usen la moda / i a Beniaiaels fadrins t
éuia ací, I si ix d'esprá,,| éuía passá
porten trabuc i pistola (A)
(Teu)
De Castells,ni ellesni ells.
Requerolde pas, prompteplourá (Teu)
A Gataqui no és gat, I és gata/ i qui no
El fenás allarga la vista i acurt¿ el pas
mossegarapa.
(Xáb)
A Pego la peguen I al Verger la
Neptatot el mal repta (X)
desapeguen/ i a Ondarala repleguen
QuanMontgóésposala capa/ i Segária
(Ver)
el mantonet,/ retira't llaurador, / pica
Al Verger la bacinillapel carrer.
esparti fes cordell.
A ondara corre la vara.
(Mar de) Xaloc, ni molt ni poc (Xeb)
A Pedreguerel mésbovo és relonger.
Quan Segáriaporta mantó / i Montgó
Les xiques d'Orba i Orbeta/ totes van
de cinc en cinc / porten flocs a les
mantonetI picaesparti fes cordell.
per SantaLlúcia, un pas de puga; per
sabates/ per a anemoráals fadrins(Ped)
Nadal,un pasde pardal.
Parcent,bonaterra i mala gent.
euan la candeláriaplora, / I'hivern és
sant Domingo está a Benissa / sant
fora, / i si es riu, / estema l,estiu.
Antoni está a xaló | sant Joan está a
Postaroja, vent o ptoja (ped)
Mosquera/ i JesúsPobrebaix Montgó
Llebeig, éuia veig (Xáb, ped)
(J, Ped)
Llebeig a esmorzar,éuia a sopar(Xeb)
Llevant la mou i tramuntanaplou (Xáb)
EI temps i I'agricultura
Del llevant o del ponent, de la dona
siguesparent.
Per santaCatalinala bugáa la cai'raI i
Llevantper dinar, éuia per sopar.
per nadalal fumeral(Teu)
Per Sant Joan bacores, verdes o
Quant al perseguerflorix i madura I
ma(d)ures,bacoressegures.
entre la nit i el dia no hi ha mesura(X)
La bacora no té clam, el dia de Sant
Ratlla de santMartí / ja estáa Pego,/
Joan.
ja esti ací (San)
La muntanya,qui la perd ra guanya.
Ratlla de sant Martí: / si ix de matí, I
Llenya verda,bon costal.
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de Ia Marina Alta: el contacte interdialectal valenciqnobalear
430
Qui té bous, llaura tots els dijous.
perquét'empenyes/ moltons per a fer
Pansai metló, al primer preu, ven-lo.
doblons(Xeb)
El qui no apanyauna gotera / apanya
Els mesos
casasencera(Pa)
Cabraquebela, perd mossí.
Generanegat,mig any assegurat.
El que guisa salat, guisa pel gat, qui
A febrer, al cap o a la coa el té de fer
guisadolg, guisaper a molts.
(elfred).
El quepeixetvullgamínjar, el cul s'ha
A abril, el pareno (a)guardael fill.
de banyar.
A abril, no et llevesun fil.
El quedejove no treballa,de vell dorm
A maig, véscom vas.
a la palla.
A juny, la falg al puny.
Llenya verda i pa blanet, acabenles
A juliol, la cistellaen un mallol.
casespoqueta poquet.
A juliol, la vinya porta dol.
El pa duret, el vi agret i el pedasset,
A setembre,sensefem sembre(Xáb)
guardenel raconetde casa(Ped)
A setembre,qui no ha sembrat,que
Elgatescaldat,del'éuía geláfuig.
sembre(Ped)
Fesbé i no facesmal, i un a(l)tre sermó
Octubre, octubretcau la fulla i mor el
no cal.
cuquet.
Homeroig i gospelut, mésval mort que
Per novembre, qui tinga llavor que
conegut.
sembre.
Lo que la bocaerra, la butjacapaga.
No deixes les sendesvelles per les
Consellsi miximes
novelles.
No et rigues del meu dol; quan el meu
Consellde dos, mentirós(G)
serávell el teu seri nou.
Escoltellenreuniólfaltad'educació(A)
No es pot revoltejar i (a)nar a la
El menesterfa fer i f insia fa filar (D)
provessor.
Cabres, perqué t'acabes, / ovelles
No hi ha cavall que no es torne rossí.
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
Que et comprequi no et conega.
queun porcatí.
Qui no wllga pols, que no vaja a I'era.
Més roín que lo que tiren.
Qui estigabé, que no es menege.
Més fart queun gínjol.
Qui tinga cucs,quepele fulla.
Més amargque la bracera/més amarg
Qui es burla, el dimoni el furga.
que I'acéver.
Qui no té faena,Déu li'n dóna.
Més serio queun cocot (Llí)
Qui té pansa,té dansa.
(Fer) Més mal queuna pedregá.
Qui té boca, s'equivoca.
patir mésfam queun gos de Sagra.
Tria-te{a flaca i neta,quebruta i grossa
Cundir mésque I'arrós caldós.
ja es fará.
Demanarmésque la cotxinad'Ebo.
Vora el riu, no facesniu.
Anar fet un set-sárries(E)
Estarfet un SantLlátzer.
Comparacions
Estarfet un maqueto.
Estarfet un gamber.
Eresguapacom la merla / i bonicacom
Estarfet un bótil (Gall)
I'estornell / tens cara de mula flaca / i
orellesde mano vell (Xáb)
Mostres de saviesa,Experiéncies.
Ser mésfals que la palla d'ordi (Gall)
Fer més por que una troná de Xaloc
No tindre per peqiar ni les barres a
(Xeb)
I'escudeller(Or: quanes pateix fam)
Fer mésmal queun capsotbutxí (X)
Amb diners carxofes i amb papers
Negre alegre, I
milofies.
ros penós (Ped:
l'escarbato[)
Home refraner,gos i malfaener.
... Llobell / en un bastóde cepell(Teu)
Al gos flac no li faltenpuces.
Més ert queun ciri (Nou)
Calderavella, bony o forat.
Més amargque I'acéver.
Calendarivenut, calendaribegut.
Més fosc queuna gola de llop.
De moliner rnudaris i de lladre no
Més frescaqueuna camarroja.
escaparás.
Renegarmésqueun porcatí/ fartar més
El mal ve a quilos i se'n va a onces.
VicentBeltran i Colvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de la Marína Alta: el contacte interdialectal valencianobalear
Hi ha mésdiesquebotifarres.
La marefetgei el pare freixura, a qui té
(de) semblarla uiatura?.
Sempre donen torrats a qui no té
queixals.
JOCSINFANTILS
1. Xiquets de bolquerets
1.1. CANCONSDE BRESSOL
La meuaxiquetaés I'ama
La meuaxiquetaés I'ama
del corral i del carrer,
del corral i del carrer,
de la figueraa la parra
de la tulla (de) la llimera
i de la flor del taronger.
i de la flor del taronger.
(la Vall d'Ebo)
@edreguer)
VicentBeltran í Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
432
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
APENDIX
Noni, noni, el meu infant,
La meuaxiquetaté soneta
que ton pare és a Alacant,
la mareI'adormirá,
i ta mare és al molí
li cantari una canQonea
a baixar coquesen vi.
d'ací a demi de vesprá.
(la Vall d'Ebo)
Cara de llimeta verda,
tarongetaensensesuc,
senseanar a demanar-te
m'hasdit queno m'hasvullgut.
El meu xiquet té soneta,
ben promptese'n va a dormir,
ja té un ullet tancat
i I'atre no el pot obrir".
(Calp)
El meu xiquet té soneta,
el meu xiquet té soneta,
sa mareI'adormirá,
sa mare I'adormirá,
perquété els monets de sucre,
perquété els morrets de sucre
i boquetade diamant.
(Senija(Seguít19731)
1.2. CANCONSDE BATETG
Quanhi haviaun bateig,el padríteniael cosnlmde tirar caramelso diners.Si no
complia les expectativesdels xiquets, o no en llangavares, li cantavenles cangons
Vicent Beltran í Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de Ia Marina AIta: el contacte interdialectal valencianobalear
434
següents:
Padrípollós,
Padripolloric,
camesde gos.
quetiren confits.
Padrinapollosa,
Padripollopobre,
camesde rabosa.
quetiren garrofes.
Si no tiren confitura,
@edreguer)
que es muiga la criatura.
(Dénia)
Padrípollós,
Padrípollós,
el rabodel gos.
el gat i el gos.
La padrinapicotina,
Tiren confits,
si no tiren la confitura,
queestanpodrits.
que es muiga la criatura.
La padrinaperolina,
(Pedreguer)
el padríperolí,
si no tiren confitura
es morirá la criatura.
(PobleNou (Seguítl973l)
1.3. ENTRETENIMENT
-Mentre el xiquet apréna pegar-sepalmadetesal cap, els paresli cantenla següent
cangó:
VicentBelÍran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
Bernat,Bernat,
Bernat,Bernat,
pega'tal cap!
pega'tal cap!
En un coixí
Enu¡ coixí
pega'mací.
sobre(a)dornat
(Pego)
@enimaurell)
Bernat,Bernat,
Bernat,Bernat,
pega'tal cap!
pega'tal cap!
.Enun coixí
En una pedra
tot foradat.
fes-teun forat.
@edreguer)
(Gata, Pedreguer)
-Al ritrne d'una altra cangó,el xiquet posa el dit índex palmell
al
de la má i pega
colpets;al final simulabeure'sI'ou:
Tita, tita, pon un coco,
Tita, tita, pon un coco,
y mañanapondró otro.
que mañanapondró otro"
Qui se'l beurá?
Per a qui será?
El meu ...
pe(r)la lpel ...
que ben fadrí es fará.
quese'l beurá.
@edreguer)
@enimaurell)
-El xiquets'asseudamuntlescamesestirades
del familiar, queI'engrunsacapavanti cap
arrere, com si el deixáscaure:
VicentBeltran i Cslvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de la Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear
Serra,serra,molinet
Serra,serra,pixa en terra.
la vellet¿no té llet;
El burret del camalet.
i una miquetaque en tenia
Xufes i avellanes,
se I'ha begudael corderet.
torrat i cacauet.
Be, borreguet,
(Pedreguer)
436
Be, borreguet.
(Teulada)
Serra,selTa,molinet,
Serra,serra,molinetes,
que la mare no té llet;
la uela fará sopetes.
la poquetaque tenia
El gatetse les minjará
se la mamael borreguet.
i la uela li pegari.
-An est| rxe borreguet?
(Gata)
-A llaurar al bancalet.
-An estit,loqueha llaurat?
- La gallina ho ha escampat.
-An estitíxa gallinnJ
- A pondrese'n vord anat.
-An estÁlo quehapongufl
- I-a ueletas'hau ha endut.
@enimaurell)
-És tambémolt conegutel joc delsdits: el major pren un per un els dits del xiquet -del
gros al menuell- alhora que li cantala cangósegüent:
-Esteés el pare.
-Esta la rnare.
-Este demanapa,
Vicenl Beltrun i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
-Estediu que no n'hi ha.
I estediu:
-Ditet marrarxet,
dins de la cistelleta
n'hi ha un trosset.
(JesúsPobre)
(variants)
Corrotontiu,
Currinyau,xinxet,
al caixonet
Corrin, xinxet,
en hi ha un trossiu.
al cabisn'hi ha.
(Dénia)
(la Vall d'Alcalá)
Corrín, xinxet,
Sanxet,marranxet,
baix la penya
al'asmari
estáel Jesuset.
n'hi ha un trosset.
(Castellsde Serrella)
(Pedreguer)
2. Xiquetsmésfadrins
2.1. CANQONS
DE ROGLE
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de la Marina Alta: el contacte interdialectalvalencianobalear
Roda,roda santMiquel.
Llimeretade santXotxim:
La cullerade la mel,
qui me la compra?
carregatsambun ba(g)ul.
qui me la ven?
-Quees gire, que es gire
Tronxo maüro,
... de cul.
quecaigade culo.
@edreguer)
@edreguer)
438
2.2. JOCS
-Per a saberqui ha de parar en un joc, esfa plom. A aquellque li coincideixl'última
síl'labadel text quedafora. L'acció es repeteixfins que n'hi quedanomésun, que será
qui pare:
-El joc de la gallinetacegainclou el diálegsegüent:
-Qué hasperdut?
-Una a(g)ullai un canut.
-Busca-laper la ximenera!
-No, que em faré negra.
-Busca-lapel terrat!
-No, que em faré gat.
-Pos,buscaqui t'ha pegat.
(Teulada)
-No ésmenysconegutel joc de conilletsa amngar,en el qualtotsels xiquetss'amaguen
i el queparaels ha de cercar:
VícentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
Conilletsa amagar,
Conillets,conilletsa amagar
que la llebra va a cagar,
que la llebra va a cagar,
de nit i de dia,
de nit i de dia,
antesque toqueI'Ave-Maria.
quantoqueI'Ave-Maria.
Conillets,esteuben amagaets?
Xiquets i xiquetes
(Orba)
aneua sopar,
demásoparem,
per gráciade Déu.
Ramon,Ramon
que corre tot el món.
@edreguer)
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
EI parlar de la Mqflna Alta: el contacteinterdialectalvalencianobalear
440
- El píssí-pissi-ganya
esjuga col'locanttots els xiquetsels peusen terra fent un rogle.
Es cantauna cangoneta
de maneraque el peu al qual li coincideixl'última síl'labase'n
va fora. Així successivament
fins que en quedaun, que és el que guanya.La lletra del
píssi-píssi-ganya
pren moltíssimesvariantsdepenentdel poble. Seguidament
en podem
llegir una mostra:
Castellsde Serrella
Xaló
La Vall d'Ebo
Teulada
-Pissi-ganya,
-Pissi pissi-ganya,
-Pissi pissi-ganya,
-Pissi pissi ganya,
oli de la ganya;
oli de la ganya;
oli de la ganya,
oli de la ganya.
una uela en un terrat
-Muixú, Muixri,
-Filla mandonguera,
-Filla mandonguera,
en lo cul arromangat.
caiga la barra demuntde
grana'm estacasa.
grana'm estacasa.
Ca(d)iretavena-peu,
tu.
-No te la puc granar,
-No te la puc granar,
que s'amagueeixe peu;
Baix d'un pont hi ha un
que tinc la má encordá.
que tinc la mi
-Qui diri qui s'ha bufat?
gall mort;
-Qui te I'ha encordá?
encordada.
en la crestafa ballesta.
-El flrll del rei,
-Qui te l'ha encordada?
-Filla meua,grana'm
que té una gallina blanca,
-El rei de Franga,
casa!
que en té una negra,
que balla la dansa.
-No ta la puc granar,
que tot m'heu replega;
Tinc un gall que fa
-El que té el cul foradat.
que tinc la mi encordá..
té un gall que fa flaütes,
flaütes,
-Qui ta I'ha encordi?
ni són llarguesni són
ni són llargues ni són
- El fill del rei,
curtes.
curtes;
que parla castelli.
La ueletaempinael peu;
la gallina magapeu
(al rei i la reina que fan)
diu que amagueseixe
diu que amaguesexe
Pic, cuc.
peu.
peu.
VícentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
Calp
Pedreguer
Orba
Pego
-Pissi pissi-ganya,
-Pissi-ganya,
-Pissi,pissi-ganya,
-Pissipissi-ganya,
oli de la ganya.
de I'oli i la ganya.
oli de la ganya.
-Filla mandonguera,
Tinc un gall quefa
-Filla mandonguera,
oli de la ganya.
-Filla mandonguera,
grana'm estacasa,
flaütes,
-Mare, que no puc,
ni sónllarguesni són
grana'mestac¿rsa.
-No te la vull granar,
grana'mestacasa.
-Senyoramare,jo no
que tinc la má encordti.
curtes.
-Qui te I'ha encordá?
La ueletajulibeu
quetinc la mi encordá.
-Qui te t'ha encordá?
PüC'
quetinc les mans
-Joande Castelló.
diu queamagues
eixe
-El rei o la reina
cordaes.
Fica el peu dins del
peu
quefanpigotes,
-Qui te lesha cordaes?
caixó.
dinsdel caixó.
ni sóncurtesni són
El rei i la reina
Peu,peu,regató,
Ilargues.
quemingenpa i ganya.
obriJo, tanca-lo
Cadiretade repeu,
-Plix, plaix,
dinsdel caixó.
quet'amagues
estepeu.
-Posael peu
dinsdel cabis.
Vicenl Beltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de la Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear
442
Benimaurell(Ala)
El Verger
Xibia
PobleNou
Pissi pissi-ganya,
Pissi pissi-ganya,
Pinya repinya,
Pinya repinya,
oli de la ganya.
oli de la ganya.
sotala vinya.
sota la vinya.
-Filla mondonguera,
-Filla mandonguera,
Dins del peu la perdiu
Dins del peu la perdiu
graff¿'mesa casa.
grana'm est¿casa.
tot ho sap i tot ho diu.
tot ho sap i tot ho diu.
-No te la puc granar,
-No te la puc granar,
La ueletaBernabeu
La gallina merda al peu
que tinc la mi encordñ.
que ünc la má cordá.
diu que amagueseste
diu que amagueseste
-Qui te l'ha encordá?
-Qui te I'ha cordá?
peu.
peu.
-El fill del rei
-Un gossetamb pinyes.
que fa flaütes,
-Arre, burro, no m'ho
ni són llargues ni són
digues.
curtes.
Tinc una gallina blanca
-Ca(d)ireta de repeu
que tot m'ho escampa.
diu que Írmaguesixe peu.
Tinc una gallina negra
que tot m'ho arreplega.
Tinc un gall que fa
flaütes,
ni són llarguesni són
curtes.
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
Callosad'en Sarriá
-Pissi.pissi-ganya,
- Pissi-pissi-ganya,
- Pissi, pissi, pissi-ganya
Pin-pin sacarabatín,
oli de la ganya;
oli de la ganya;
oli, oli de la ganya;
una auela en el terrat,
xica pablanErera,
una gallinetablanca,
fi lla, filla mondonguera,
en el cul arromangat
(a)grana'mestacasa.
que tot ho escampa,
(a)grane'm,(a)grane'm
- Mare, jo no puc,
La gallina es minja el
i una negra,
estacasa.
peu;
que tinc la mi sangrada.
que tot ho arreplega.
- No te la vull agranar,
- Vicent, les barquesse'n
(la gallina minja-peu;)
- Puja, puja, tremussol.
que tinc la mi encordi.
van.
diu que amagueixe peu.
Entrarem en este estiu,
- D(e)ixa-lesanar,
si déu vol.
- Qui te I'ha encordi?
- El rei de Franga,
que elles tornaran
La ueleta Bernabeu
que té una navaixeta
a la font de pico-pico,
diu que (a)magueseixe
que corre tot el món.
mataremun pollastrico
peu"
SantaTeresa,
/pardalico,
qué tessa,qué tessa;
tu de oro, jo de plata.
SantaMilagro,
La gallina Bernabeu,
qué tasso,qué tasso.
diu que amagues(e)ixe
A la font del tico-tico
peu.
mataremun pardalico,
un de oro, un de plata:
que salgala reina con su
corbata;que salgael rey
con su doncel/clavel;
que salgala Guardia
Civil con su fusil.
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
EI parlar de Ia Mqrina AIta: el contacte interdialectal valencianobalear
444
Beniardá
Polop
Banyeresde Mariola
Alacant
Pull, pull,
Peu regató,
Piu, piu-margariu
Pin-pin
serrapull.
la gallina i el capó.
els polletsse'n van al riu.
sacarramatín,
Tu que véns i que vas
La comareMadalena
-D(e)ixa-losanar
una auelaen un
a /os peixosde la mar.
fica el peu dins la
que ells ja tornaran,
terrat; tot el cul
Ia gallinabesapeu,
cadena.
a la font del Pico-pico
arromangat.
Tot ho sap i tot ho diu,
mataremun pardalico.
Ha dit ma mare que
fora que escriu.
Ni de oro ni de plata.
Írmaguesestepeuet.
- Xica berenguera,
Que repiquela sabata.
agrana'mestacasa.
Un carret de fil;
-No, senyoramare,
henta, coranta i mil.
tu queamagueseixe peu.
que esti massa
agranada.
-Obri-lo, tanca-lo
dins del caixó.
2.3. LESHORESI LESVOCALS
No hi falten les cangonsper a aprendreles vocalsi les hores:
A, la mestraem pegará.
E, jo no séper qué.
I, jo no estavaallí.
O, jo no estavabo.
U, tota la culpala tenstu.
(Pedreguer)
VícentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
A la una, la pruna.
A h una, la medialuna.
A les dos, el gos.
A les dos, SantRoc i el gos.
A les tres, menjari no dir res.
A les tres, botar i no dir res.
A les quatre,agarrela burra
A les quatre,culá de sastre.
i me'n vasca batre.
A lescinc, xipilinding,
A les cinc, me'n vinc.
les pansesa quatre,les figuesa cinc.
A les sis, pastís.
A les sis,pa panís,panera,bercoci
A les set,bistec.
cirera.
A les vuit, bescuit.
A les set,el barretde t'aueloque s,ha
@enissa)
encés.
A les vuit, al bon xiulit.
A les nou, cadagallina que replegueel
seuou.
A les deu, el tio Bernabeupujant
I'escala
s'hatrencatun peu.
@énia)
2.4. ALTRES CANQONS
CANQONSDE NADAL
-Fill meu, nyasmamar!
-No senyoramare, que tinc que cantar
La nit de maitines,
una cangoneta
de molta primor,
la nit de nadal,
queels ángelsli cantenalnostresenyor.
passavaun xiquet per baix del portal.
@enissa)
Samare li dia:
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
de la Marina AIta: el
(variant)
Penquetai cigró
és lo principal
per a la funció
-Fill meu, a m¿rmar!
del dia de Nadal.
@edreguer)
per baix lesquartinesdel nostresenyor".
(Dénia)
CANQONSDE PASQUA
"Pastoretsi pastoretes,
"Tinc una conilla
feu-mellenya que tinc fred;
a punt de criar
no me la feu d'angilaga,
per al dia de Pasqua
feu-me-lade romeret"
fer-meun berenar.
(Dénia)
La taranasí,
la taranano,
"Donesno tingueuperea,
la taranamare
de pujar eixesescales
ésla queballejo".
i baixar la falda plena
(la Vall d'Ebo)
de coquesi botifarres"
(la Vall d'Ebo)
"A berenarla mona:
xiquet,qui me'n dóna?
"Festes,festesde Nadal,
A berenaral mico:
les donessónmatineres
xiquetquébonico!"
per a posarI'olla al foc
(Xdbia,Teulada)
i pentinar-seles polseres.
El dia (de) Nadal
"Jas'acostaPasqua,
fa el dia curtet,
Pasquade les mones,
les doness'ocupen
ai, quépantorrilles,
jugant al burret,
ai, quépantorríIles,
VicentBeltrun i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
tenenles xicones.
per a fer bonespaelles,
per a fer bonespaelles.
Ja s'acostaPasqua,
(Xaló; SeguíÍ19731)
Pasquadelsmelons,
ai, quépantorrilles,
Ja venim de berenar,
ai, quépantorrilles,
hemjugat a pilarets,
tenenels xicons"
mos hem beguttot el vi
@eniarbeig)
i hem trencatel barralet.
(Orba;Seguít19731)
"Ja venim de berenar
i hem trencatla cassoleta
Ja venim de berenar,
i ma mare em pegará
hemjugat a la rebassa,
amb un trossetde cordeta"
hemjugat a la rebassa,
@edreguer)
moshem beguttot el vi
i hemtrencatla carabassa,
"Un dia de Pasqua
i hem trencatla carabassa.
un xiquet plorava
(Xaló; SeguíÍ19731)
perquéel catxirulo
no li s'empinava.
SALPASSA
La taranasí,
la taranano,
"Ousaquí,ousallá
la taranamare
bastonaes
a I'escolá.
queln'baíloyo".
Ousal ponedor
(Xábia)
bastonaes
al senyorretor".
(Teulada;Ivars (1975))
Mo n'anema berenar
i els fadrins vénendarrere,
"Al repiquetdel pare vellet,
i els fadrins vénendarrere,
pon-neuna,
per aixó poften conills,
pon-nedos,
VícentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de Ia Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear
pon-netresÍ
Ousací, ousalle,
(Teulada)
bastonaes
al sagristá,
de matí una cocaen segí,
Ratetespenaes,eixiu del caixó,
de vespráuna cocaen cansalá.
que el Nostre Senyor ha pres mort i
Torta retorta,dos dinersme deus,
passió.
si noméspaguestorta, no t'hi veus.
Ratetespenaes,eixiu del niu,
(PobleNou; Seguí[1973])
que el NostreSenyorja esti viu.
Ratetespenaes,eixiu del forat,
COBLES
que el NostreSenyorja ha ressuscitat.
(Orba;Seguí[1973])
"Caragols,caragolsen ceba,
caragols,caragolsen sal,
Pomaredonade I'hort de Cardona.
les vellesvan a missa
Pinzellet,quantesdamesté el castell?
i lesjóvensno van tan(t)".
Pon-neuna, pon-nedos, pon-netres,
@edreguer)
pon-nequatre,pon-necinc, pon-nesis,
pon-neset,pon-nevuit, pon-nenou,
"En estecarréesü
la taronjaval un sou
la quediu que no té ossos;
i la peraun divuité.
samarela vol casar
Mitja lliura d'oli per a SantAntoni
en un esclafaterrossos"
i el demésper a SantFrancesc.
@edreguer)
(Xábia;Seguít19731)
"Doloresla capritxosa
El repiquetdel parevellet,
garrael pollastrecul per amun(t);
pon-neuna, pon-nedos, pon-netres,
li diu a la seuasogra:
pon-nequatre,pon-necinc, pon-nesis,
si vol pollastre,compre-se'nun"
pon-neset,pon-newit, pon-nenou,
@edreguer)
pell de vacai pell de bou.
VicentBeltran í Culvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
448
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
"Encaraque fu em donares
Alli fora he vist un bou
dos olives en un plat
no em 'via de casáen fu
i una mula casiblanca,
un ueleten un garrot
perquéfas carade gat"
menjant-seun rai'mde planta.
@edreguer)
@obleNou (Seguíll973l)
"Senyoramare, no em pegue
"La meuasograno em vol,
per I'amor de Déu del cel,
perquédiu que no sócguapa;
que cadavolta que em pega
jo no porte res amprat,
m'amargacom una fel"
queel seufill porta la jaca.
@edreguer)
La meuasograno em vol
"Les xiquesdel carréNou
perquéno tinc pantorrilles;
totesfilen a la lluna
ara vindrá el mesde maig
per a fer-seI'aixovar,
i les tindré com a bigues"
i no se'n casani una"
@eniarbeig)
@edreguer)
"Maria la xirivia
"Tots em dien que em casara
trencadorade setrills,
i no portaria llenya
samarela bonegava
i ara que m'ha casat
davantde tots los fadrins.
en porte al coll i a I'esquena',
Maria la xirivia
"Catalinala Marranxa
trencadorade llibrells,
teniaun floronco al cul;
sa mare la bonegava
sa mare li'l rebentava
davantde tots els xiquets"
i el novío li feia llum"
(Beniarbeig)
@edreguer)
CANQONSDrNS DE JOCS
Vicent Beltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de la Marína AIta: el contacte interdialectal ,alencianobaregr
Ding, dong,
ding, dong.
Les campanesdel barranc.
-Qui s'ha mort?
- El retor.
- Qui plora?
- la f¿llola.
- Qui es riu?
- La perdiu:
tot ho xaffa i tot ho diu.
(Benimaurell)
"Xinxes marralxes
eixiu del forat
que el NostreSenyor
ja ha ressucitat"
@enimaurell)
VicentBeltran í Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
450
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
APÉND]X
Qüestionarigeneral
Qüestions
1. Fonética
80
2. Morfosintaxi
163
3. Léxic
3.1. El coshumá.L'home.
3.1.1. Partsdel cosi accionsrelacionades
3 . L . 2A
. spectefisicisensacions
110
:....
t63
3.1.3.Defectes
i malalties
30
3.L.4. Lesfestes
15
3.1.5.El món infantil.Elsjocs
46
3.2. L'alimentaciói el món urbá.
3 .2 .1 .L a ca sa
34
3.2.2.La cuina
46
3.2.3.Gastronomia
60
3.2.4.El poble
13
3.1.3. El camp.La mar. Els oficis.L'espaii el temps.
3. 1.3.1. Indústriesrelacionades
ambI'agricultura
75
3.L.3.2.El mónde I'aigua
24
3.I.3.3.Arbresfruiters
56
3.1.3.4.Arbresno fruiters
t2
3.1.3.5.Hortalisses
i fruites
54
3.1.3.6.Cereals
L2
3.L.3.7.Ramaderia
8
3 .1 .3 .8L. a ma r
T2
3.t.3.9. Els Oficis
20
3.1.3.10.Els vents
8
3.1.3.11. Termestopográfics
32
3.1.3.12. Meteorologia
30
3.1.3.13.Celístiai pasdel temps
t2
VicentBeltran í Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
EI parlar de Ia Marina AIta: el contacte interdialectal valencianobalear
452
3.1.4. El món natural
3 . l . 4 . 1 . E n t o m o n í m.i .a
..35
3.I.4.2. Amfibisi réptils
10
3 . L . 4 . 3A. n i m a l s d o m é s t i c s
......26
3.I.4.4.Ornitonímia..
...62
3.l.4.5.Fitonímia
..73
3.L.4.6.Ictionímia
......40
Totaldeqüestions...
1. FONETICA
..1.361
20 rcnyó
21 depósit/ dipósit
1 traure, treure
2 paciéncia,preséncia,consciéncia
3 res, també,francés
4 sobra,cobra
5 jo
6 tot, colom
22Yicentet, Miquelet, Rafelet
23 coet,poal, coent
24 julivert
25 bullir
26 cosí,coixí, conill
27 obert(obrir)
7 cuina,buit, cuit, cuida
8 matí, veí, patir
29 ovella
9 remull
30 quaranta,quallar
10 agulla, ametla,agonia,acabar,anar,
31 cortina,escodrinyar
agarrar,arribar
11 nadar
12 bescoll
32 lleuger
13 davant,darrere,damunt
35 socarrar
14 caragol
15 femella
36 llémena
37 casa,porta, terra
16 teulada
38 em, et, es, en, el
17 gener,general,genoll
18 queixal, deixar, eixe
39 d'Alacant,d'ací, d'escola
40 quéhasfet? / qué hasdit?
19 llengol, gegant,sencer
4L bouet,pouet,ouet
28 ofegar
33 mániga
34jássera
Vicent Bellran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
42 llaurador,mocador
76 dosxics, mésllarg, dosjóvens
43 albadet,acabadet,foradet
77 albercoc,albergínia
44 dim. de lloc
78 alficós, alfals
79 esbaruer,esmorzar
45 dim. de foc
46 dim. de nuc
47 dim. dejoc
80 argelaga,armari
48 dim. de cap
2. MORFOSINTAXI
49 peix, baixa, fluix
50 xemeneia
5L parlar-te,dir-te, fer-se
82 Pres.d'Ind. d'anar
52 presó,provessó
83 Pres.d'Ind. de veure
53 llavor
84 Pres.d'Ind. depoar
54 eixugar,jugar, arruga
85 Pres.d'Ind. de topar
55 formiga
86 Pres.d'Ind de brollar
56 tisores
87 Pres.d'Ind. de saber
57 llentilla
88 Pres.d'Ind. de conéíxer
58 cridar
59 precís
89 Pres.d'Ind. de morír
81 Pres.d'Ind. defer
90 Pres.d'Ind. de córrer
91 Pres.de Subj. de córrer
60 flassada
61 pont / ponts;alt / alts
62 verds
93 Pres.de Subj. de vestír
63 ad ell
94 Pres.de Subj. de sentir
64 exemple,exercici,exércit
95 Pres.de Subj de saber
65 acurtar / acurgar
66 antic / antiu
96 Pres.de Subj de cabre
97 Imp. de Subj. de saber
67 ha vingut...?
98 Imp. de Subj de caber
68 on aneu?
69 ja te n'has anat?
99 Pres.d'Ind. deprendre
100Pres.de Subj. deprendre
70 set o vuit
71 sangi fetge
101Pres.de Subj.deviure
102Imp. d'Ind. de traure
103Imp. d'Ind. de creure
104Imp.d'Ind. de veure
72 estic aci
73 dit gros
74 crecque sí
75 mig any (Gata:panix aixó)
92 Pres.d'Ind. de vestír
105Imp. d'Ind. defer
106Imp.d'Ind. de coure
Vicent Beltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar QeIa Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear
107Imp. d'Ind. de caure
108Imp. d'Ind de córrer
109Imp. d'Ind. d'haver-hi
110Imp. d'Ind deparlar
111Pres.de Subj.d'estar
tl2Part. de ser
140porta'ls
141ensn'anem
l42us n'aneu
143mengeu-vosaixó
144pentineu-vos
145alceu-vos
113Part. de despenar
114 part. de matar
146dóna-m'ho
147dóna-li-ho
115Ger. de beure
116Ger. de traure
148ensel compres
149ensla compres
117Ger. deveure
150ensho compres
118Ger. de creure
119Ger. de caure
151us ho compre
152compra-me'l
120Ger. de dír
153compra-me-la
121Ger. de córrer
t22 Ger. d'estar
154compra-m'ho
155me'n vol donar
L23 Ger. de ser
156me la dóna
L24 Ger. de víndre
157compra-li-la
125 Ger. de tindre
L58compra'ns-el
L26 Ger. de voler
159compra'ns-la
160compra'ns-ho
I27 Ger. de víure
128 Ger. de conéixer
t29 Ger. de créixer
130 Ger. de vendre
161compreu-vos-ho
162traure-us-el
131Ger. d'encendre
163traure-us-la
164traure-us-ho
132nyas,nyaeu!
165mirant-ho
133mone(anem-nos-en)
166mirar-ho
134 ha plogut molt?
167mirar-te
135havia anat
168ho mire
136hauráfet aixó?
137 quanho haja fet
169conéixer-me
170conéixer-te
138com et diuen?(em,et, es, ens,us)
139porta'l
171els done/ els agrada
I72 els ho done
Vicenl Bellran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
454
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
173els el done
174els la done
175els en done
2Q4ací | aquí
205 cap a I paca
206 capdamunt,capdavall,capdadins
176els els / els les
177 doneu-los-ho
178se'm,se't, seli, se'ns,seus veula
cuixa
210 davall
179fes-ho,dis-ho
ZLL caruamunt,caraavall
180 article lo / los (en, tot, damunt,
dins)
212 així
181articlepersonal
L82I'era,I'orella,I'ungla
183 la íglésía
184el costum
185el senyal
207 a la vora, davora
208 d'estiu,d'hivern
209 lluny (dim.)
213 mésaina
214 a osades
215 pertot arreu
216 espai/ espau
2L7 de bat a bat
186 el ferrament
218 de gaidó
219 al biaix 'obliquament'
187 el puput
188les (ar)rels
220 a orri
desorde'
189 diferenta,intel'ligenta, fácila
22I a les palpes
222 d'esquitllentes
223 de valent/ de calent 224 forga
190lladra
191 primer(a), segon(a),tercer(a)volta
/ vegada
192personaroín
193trists/ tristos
194 frescs/ frescos
195 plural i dim. de cru
196 zero
197u(n)
198dotze,tretze, setze
199 désset,dívuit, dénou
'de qualsevol
manera, en
225 sort que
226 sense
227 viu a Dénia
228 és al bancal
229 ftns
230 alamon/ bonacosa
231 molt de; quantde; cap de
232 un titlet (faltar un)
201 doseta,treseta
233 no cap / no gens/ no res/ no ningú
234 sovint
235 a mitjan(t)
202 mon,ma (pare,...)
236 llavors
203 altrí
237 en voler / quanvoldrás/ en sé que
200 seixanta
Vicenl Beltrun i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de la Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobaleal
238aca I alde I a casade
239no cal, no calia... (caldir ...)
240 maneraque ...
24I or de
242 si (a) má ve ...
262 trenc,trau 'forat gran'
263 trinxet
264 tossarró
265 descabellonat
266 buscaa I'ull
243 capso!verga!
267 aclucarI'ull, fer I'ullet
268 ulls obertsde bat a bat
269 parpall(a)
3. LÉ,KC
270 fer carasses
27L ataijllar
3.1. El coshumá.L'home.
272 bufetada(nomshumorístics)
273 castanyade cabells
3.1.1.
Part
del
cos í
accíons
274llavis, morros
relacíonades
275 bana
276 queix
244 otdre,olorar
277 queixaldel seny
245 alenar
246 pudt, fer pudor
278 clau colomello
279 cridar
247 coroneta
249 serrell
280 roll de veu
281 badallar
282 besada(* als nens)
250 forats del nas
283 beureaO gallet
251 bescoll,clotell
252 gola, garganxó
284 rialla, carcallada
248 ratlla, clenxa
253 nou del coll
254 rurl (adj.)
285 escolteta I'orella
286 escopir(* subs.)
287 gemec¿r,gemegar
255 dormilega
288 inflar, unflar
256 abeltir-se,adormir-se
257 galtada
289 singlot
258 calbot
259 carxot
260 gargailot'colp ambels dits'
261 bony
290 xuclar, xuplar
291 miop
292 grcrxo, estrábic
293 tort
294 mussol
VicentBeltran í Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
456
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
APENDIX
4s7
295 quedar-sesensealéde riure o plorar
espauet
296 quedar-se
senseveu
328 exercici,estrici
297 falta d'aire als pulmonsper esforg,
pantaix
329 fer / pegaruna volta
330 de puntelletes
298 refredat,constipat
331 xafar, xapar(xafada)
299 fer botiges
300 farfallós
301 canell, monyiqueta
332 trepitjar, xafigar
333 escarramat,eixancat
334 giradade peu
302 dit polze
335 estómec
303 dit menuell
336 espatla
304 padrastre,repeló
337 costella
305 palmell de la má
338 carpó,copró
306 esquerrá
339 nomshumorísticsde la parxa
340 genitalsfemenins
307 rascar,gratar
308 agafar,agaffar
309 esgarrar,estripar
310 empomar
311 enxampar,sampar
312 amollar
313 reballar
314 nugar(nuc)
315pessic,pessigar
34L gentals masculins
342 cul (nomshumorístics)
343 ventositat
344 posar-sea la gatzoneta
345bellugar-se,menejar-se(bellugadís)
346 acagar
347 esvarar-se, relliscar (esvaró,
esvarallada)
3t6 agafardel bracet
317 (re)vencillada
349 espatlar-se
318 espitjar,espentar
350 anara tombollons
319 bragosplegats
351 entropessar,
ensopegar
320 aixella
352 espertuguida
321 muscle
353 movimentbrusci rapid
348bac
322 amnsar, aügar
323 canella
324 genoll
3.L2. Aspecte
fisic i sensacions
325 tou de la cama
354 anarnuet, en conill
326 turmell
327 caminar a plaer(et), espaiet I
355 aixovar,dot
356 arracades,orellals
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de la Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear
357 bronja de gesmí
389 geperut
358 butxaca
390 fredolí
391 quiet (estiguesquiet!)
359 calcer,calgat
360 calgons,calgotets
361 bragues
458
392 caduquejar(caduc)
393 semblar-se(semblanga)
362brial
363 jupetí,armilla
395 malfaener
364 bolquers
365 gorra de dormir
396 fer faena (pencar, guanyar-sela
pataqueta)
366 esfilassar,esfilagassar
397 peresa,mandra
367 mánega,mániga
368 oldá 'vell, gastat'
398 espernegat
369 set-bosses,
set-jaques
400 furgar
370 taca,tatxa
401 xafardejar
371 llanfarnada,llecada
402 cutxamander
403 atabalat (tindre el cap com una
tabala)
404 fer-seel despistat(tio Gipó, Tófol)
405 trellat (poc-trellat,destrellatat)
372 ventall,palmito
373 anarde vint-i-un botó
374lleig i guapo
375 ardit
376 polit
377 bledá
378 prim
379 gros, gord
380 escal'lébit'molt prim, desnodrit'
394 trapalatrop,sapastre
399 escorcollar,dotorejar
406 posaresme/ perdreI'esme
407 boig, grillat
408 parlar foradat
409 parlar sarabatanament
una llengua,
ambdificultats
381 baixet i gros, catxap,xenna
382 prim com un .../ paréixerun .../
estarfet un ...
383 petit, menut,xicotet
412 enxissar
413 comboiar
384 esllanguit
385 gros com un ...
4t4 xalar
41,5ferjangleta,burlar-se
386 doga
416 collad'amics
4t7 etfadat (botó, batistot)
387 botinflat
388 guaixat
410 apetir, abellir
411conhort
418 ploramicar(ploramiques)
Vicent Beltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
419 fbstic, fastigós
450 paraulora,renec
420 cascar,enguiscar
451 rebreuna pallissa
421 fer nosa
452 nomshumorísticsde la pallissa
422 estalviar
453 fetun sant Llitzr¿r
454 lleuger
423 balafiar
424bestraure,pagarbestreta
425 amprar
426 rcbalsar'acumular'(rebals)
455 ert, tes
427 funar, robar (robatori)
45g enredrar
459 tráfec (anaratrafegatI agacarnt)
460 arregussar'arreplegaralgunacosa,
sensedeixar res'
46l desbaratar-seunaparell,
desmarxar-
428 noms humorísticsde fuitar (birlar,
pispar)
429 cagaerci
430 porigós
456 cruixit, baldat
457 retrvcar'replicar, contestar'
431 pinxo, farol
432llepó 'cast.chivato'
se
433 acoquinar,acovardar-se
463 traücar
434 sabut,set-sabers
464 tencar, rompre
435 llest, esparpellat
465 s[e]ncer
436 curt d'enteniment
466 aguaitar,estara I'aguait
437 fer el bambau
467 ajudag aidar
438 beneit,bovo
46g algar,aügar
439 ser un bo-ho-farem
469 amanir,enllestir
440 roín, maleit
470 arrossegat,arossegons
441 encabotar-se
471 estiranestisar
M2 cavil'lar
443 q¡¡em'desig immoderatde béns i
472 avear
445 barallar-se
477 magencar-se
un una faena
446 conreat'mimar'
478 anfonar,esfondre
447 renyar (renyó)
479 encaradís
448 remugar,rondinar
480tocar, telefonar
449 marmolar
481 arribar, aplegar
462 fer malbé,tudar, llangara perdre
473barrejar,mesclar
menjars'
474 defendre,defensar
444humorísticsd'enamorat(embacorat, 4T5desllapissar-se
enxalefat)
476 endossara altri una cosaenutjosa
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de la Marina Alta: el gentacte interdialectal valencianobalear
482traure, treure
483 anar-se'n (humorístic)
484 aurar
485 portar, dur
486 eixir (sortir)
515 mansbalbes
516 enrevenat
3.1.3. Defectesi malalties
487 ftcar, estacar
488 esgolar-se
489 rullar (rulladora)
517pessigolles
490 agenollar-se
520 crost¿
49L aca*arse, ajupir-se
492 pujar, muntar
52I anap
493 baixar, davallar
494 aigar una persona
495 arcancara córrer
496 fer Ia gaitza,fer l'ánec, el ruc
497 sullar
498 penedir-se
460
518 borradura
519bambolla
522brollar la sang
'talleta la pell'
523 quebrasses
524 clavar-seuna esquerda
525flixar-se'privar-se'nd'algunacosa'
526 pigota Oorda)
527 pallola
528 galteres
499 plñnyer
500 fer gesticulacions
exagerades
529 prunyó, penelló
501 roig, vermell
502 roig, ros (roig malpél)
531 eixardor,cremor
530 berruga
503 pobil
532 ennuagar-se, entravessar-seel
menjar
504 fillol
533 diarrera
505 veí, vei'nat
534 caguetes
535 panderada,ponerada
506 calfred, tremoló
507 desfici
508 esmussar,esgarrifar
536 tenir / fer ois
537 vomitar
509 abrasit,eixardit
538 rampelladade mal de ventre
510 famolenc,afambrat,blau
511 esbalait(de por, de fam)
539 malalt
540 passa,malaltiaepidémica
512 aborronar-se,erigonar-se
541 somordo
513 esglai(ar-se)
542 crosses
543 gaiato
514 esquallar-se
VícentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
APENDIX
461
544 manc
571 fillol
545 aliacri'icterícia'
572 albat,mortitxol
546 sangtrait,blavura
573 amr a gatameus
574 pujar al be
575 portar a muscles
3.1.4 Lesfestes
576 anara coix-coix
547 la Canelera
577 tombarella
548 disfressa
549 mona (anarde)
578 caurede tos
551 ram
579 engrunsar-se
580 bufa, globus
581joguet,joguina
552 dolgaina,xirimita
582 nina
553 matraca,carrac(a)
583 milotxa, estel
554 simbomba,pandorga
555 guit[a]rra
556 'torxa d'espígolque solendur
xiquetsal Nadal'
584 maquinetade traurepunta
585 gomad'esborrar
557 revetla
588 I'homedel sac,butoni
558 vespra,dissabte
559 dilluns 'l'endemá'
589 donyet,follet, bam¡fet
550 carasseta
586 vidriola
587 xiulet (xiulit)
560 rector
590 mumorot
591 aprendre,deprendre,avear-se
561 neqjesús
592 clarió, guix
593 fer tugina
3.1.5. El món ínfantil. Elsjocs
594 fer trampesen el joc
562 xumet, pipeta
595 sambori
596jugar a amagar-se
563 bavosall
564 bressol
565 entremaliat
566 eqiugassat
567 bola, mentida
597 trompellot
598 baletadejugar al gua
599 menarla corda
600 pissi-pissi-ganya
569 xiquet
601 nomsde la sotad'oros
602 fer esclafircassoletes
de fang
603jugar a fava
570 escoli, acólic
604a píndolafora ( a la una ...)
568 xicon
VícentBeltron i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de la Marina Aha: eI contacte interdialectalvalenciqnobaleay
605 a féndit (semblantal calitx)
606 rogle
633 fer la migdiada
634 rebost,pastador
607 altresjocs
635 motlades
3.2. L'alimentaciói el món urbá
636 xemeneia
637 sutja,foltí
3.2.1. La casa
638 vidre
639pinra
640 tisores
608 casup,casetavella
641 despertador
609 pedrís,portal
610 cambra,porxi
611 riu-rau (anaia)
3.2.2.I-a cuina
612 desllunat,celobert
613 escaló,graó
614 jardi
642 cuir:n
643porró, catalana
644 serrill
615 fagana
645 botella,ampolla
616 barandat,sitara
646 botija, canterella
617 eixida, volada
618jássena
647 bequelló
619 badall, clevill
649 llibrell
620 calaix
650 olla
651 perol
621 cadira
622fregall
623 estora,estorí
648 cossi,test
652 cassolade test
624 raspall,espalmador
653 casserola,casset
654 paella
625 espolsar
655 graella
626 ajustarla porta
656 marraixa
627 atxeta
628 bombeta,perilla
657 dim. de plat
658 poal (poar)
629 llantia
630 algar'guardar'
659 safa,platera
660 gaveta,ferrada
631 matalaf,matalap
66L ferrosper a penjarI'olla
632 vetlar
662 estovalles
VicentBeltran i Culvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
462
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
663 torcaboques,tovalló
664 eixugamans,torcamans
693 petxina
665 nomsdelscoberts
695 fregit
666 navaixa
696 bullir Oullit)
697 brossat,mató
698 caramel'lo
667 llar
668 granera(escombradel forn)
669 calfor, calda,tenoreta
670 caliu 'conjuntde brases'
694 torcat, espencat
699 clótxina, musclo
700 cocabova, pa socarrat
67I'remenar el braser', escalivar,
sorrascar
701 cocot, empanada
672 ventalldel foc, marguá
703 espineta,sangatxo
673 espurna
704 cucurutxo,caraputxo
674 llavar, rentar
705 cuixot, pernil
675 rentar, esbandir
706 esbravar-se
un líquid
676llavador,safareig
677 bugada
707 esmorzar
678 eixugar-sela roba
709 dessaborit
679 bromera
710 llépol
680 sabonera
711 llomello
681 llevat,rent
7L2llorua
682 corfa i molla
683 cantóde pa
684 pica
713 mengívol,mengiu
714 minxo
685 raig d'oli
716 mullar, sucar
686 rovell
717 olla de carn, putxero
687 sostrede brutícia
718pilota
702 cotna
708 fartó
715 monjávena
719closcade I'ou
3.2.3. Gastronomia
720blanc i rovell
72t recapte
688 m[e]njar
689 abadejo,bacallá
722 remenar
723 rctxiruinar-se
690 ensalada,encisam
691 passat,sabater
724 oli roent, brusent
725 rostir, torrar
692 escopinyade gallet
726 tendrum
VieentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
EI parlar de Ia Marina AIta: el contacte interdialectal valencianobalear
727 torcó
728 truita
729 ximbit de gelat
730 greixó de porc fregit
464
757 botiga
758 llavadorpriblic
759 ataquinat,ataconat
760 carreró(atzucac)
731 llesca(r)
732besanca,
entrecuix
733 runcí
3.I.3. El camp. La mar. Els oficis.
L'espai i el temps
734 ous ferrats
735 ouspassatsper aigua
3.1.3.1. Indústríes relacíonadesamb
736 soflimar-se
737 socarrar-se
l'agricultura
738 safrá, safranet
739 moltó 'corder granat'
761 capcingle,villorga
740 tonyina
74L pastís,pasta
763 dalla
764 jou
742 pa beneit
765 llegí,llegona
743 tortada
766 rutló
744 rcsetesde dacsa
767 sinria
768 puntade la sárria,cornaló
745 mahonesa
762 corbella,falg
746 remolatxa
747 bragde gitano
770 eixde les rodesdel carro
3.2.4. El poble
77L llevar terra de la soca.tirar fem i
colgar
748 vorera
772brossa
773 terrós,gleva
749 rastell
774 cavarsuperficialment
750 cotlegi
751 quitrá, pol
775 cavara fondáriamitjana
776 cavarfondo
752 albelló,claveguera
753 bassi'font pública'
777 tallar les branquessobreresa un
arbre
754 batle
778 mundarles vinyes
755 magatzem
756 garatge
779 sarmentde cep que s'empelta
780passarla primerarella, desfondar
769 tragella
VícentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
781 fer la segonarella
782 classesde bancals
783 cantód'un bancal
784part del bancalqueno espot llaurar
gll terra que quedaunida a les arrels
quans'arrancaun arbre
Sl2badar_se,
clevillar_se
(olives,figues)
g13 botja
785 avencen un bancal
786 fanecada
787 gaarct
g15bri
788 espantaocells
g17 part de I'arbre oposadaal tronc
789 fer un caliu; terra calivosa
790 finca rural; mas,trosset,heretat
glg corfa
g19 clafoll
79L masover,maser
g20 arrancard'un arbreI'escorgaseca
792 almássera
793cabásd'espartper a portarel menjar
821 esguellar(unarama)
g22 fenatge
dels llauradors
g23 feix de llenya
794 cabásde sembrar,barxa
g24 gespa,verdí
795 tagzim'sac de llata per a dur les
olivesa I'almássera'
796 caramull,acaramullar
g25 grum, borró 'primer senyalde flor
o fruit'
g26 grumar, grillar
797 queno arriba al pesjust
g27 marcir
798 arrant, ranter
g2g matoll, matissa
799llavor
829 mustigar,emmusteir
g30 netejarels arbres
800 margede pedra
SOLcarenadel marge
802 solsida
803 sembrarun solc part altre, o dos
plensi un de buit
804 sembrara solc
g14 branca
g16 brosta,ramulla
g3l pellorfa, pellerofa
832 pom,pomell, ramell
g33 soca
834 sem,semar-se(taronjasema)
835 agrerd'esclata_sangs
805 sembrara "boleo",a I'eixam
806 arbre
3.1.3.2.El mónde l,aigua
807 arbrede pocsanys
808 rebrot d'un arbre
g36 aigua
809 arrel
837bassal
g3g patumar
810 rabassa'part del tronc que está
davall terra'
839 broll, brollador (brollar I'aigua)
VicentBeftran i Colvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de Ia MqtiryS 4!!a: el contacte interdialectal valencianobalear
840 térbol
841 doll d'aigua
842 esguitar
843 gatxull
844 pou
845 regatxo(regatell'reg, petit corrent
867corfa,closca
868 galló, ametló
869 escorfar
870 melis 'mel o goma que treuen
fruites i plantes'
d'aigua')
871 albercoc
872 préssec
846 sénia(caduD
847 séquia,reguer
873 classes
874 bacora
848 caixer de la séquia
849 trestellador
875 macoc,macoca
876 caqui(arbre)
850 netejarla séquia
877 castanya
851 torn de regartanda
878 cirera (arbre)
852 brutícia queporta la séquia
879classes
853 surar, flotar
880 codony
854 llot, tarquim, ceno
855 llimac 'verd de la superfície'
881codonyat
856 toll
857 ullal
858 xaragall,regall 'regueróqueforma
I'aiguade la pluja'
859 xipollejar 'remenarI'aiguaambles
882 figa
883pámpol
884 figueraborda i figueradel dimoni
885 figa de pala
886 xalefa(figa)
mans'
887 panfígol,pa de figa
888 garrofa(arbre)
3. I .3.3. Arbresfruiters
889 classes
890 gíqiol
891 lledó
860 camada
892llima,llimó
861 espaientreduesfileres d'arbres
893 magrana
894 nespro(arbre)
862 basquet
863 rebuig (de la fruita)
864 triar, destriar(destrio)
865 ametla(ametler)
866 classes
466
895 nespra
896 nou (arbre)
897 clovellade la nou, clofolla
898 oliva
Vicent Beltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
APENDIX
899 classes
3.I. 3.5. Hortalíssesí fruites
900 olivera borda,ullastre
901 salmorra,aiguasal
902 olives marcides'oliva maduraque
928 albergínia
929 gra d'all
es menjasenseadobar'
903 pinyol
930 cabega
904 pera
932 cogombre
905 classes
906 perelló
933 alficós
934 cúgol
907 poma (arbre)
935 bajoques(classes)
908 classes
909 pomasigra
936 vaina, tavella
910 pruna
938 carabassa
911classes
939 carlota
9L2 atzerola
940 safanória
941 penca,cartet,tronxo
913 taronja
914 classes
915 galló, grill
931 rastre,forc
937 bleda
942 carxofa
943 ceba
944 tel
3.1.3.4. Arbres nofruíters
945 clafoll, corfoll
946 cigró
916 carrasca
947 crellla
9L7 coúa de la bellota
948 fava
918 xiprer
949 engrunar
919 freix
950 fesol
920 llorer
951 desengrunar
92L om
922 pi (classes)
923 escorga,rosca
952 flor-i-col
953 llentilles
954lletuga,encisam
924 savina
955 melód'Alger
925 suro
956 melóde tot I'any
926 tanartll
957 mandonguilla
927 xop
958 monjávena
959pésol
Vicenl Beltran i Cslvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
Ebarlar
de la Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear
960 moniato
961 pebrera,pebrot
989 espellorfar
990 panolla
962 vitet, bitxo
991 canyot
963 clot de melonar
964 raim
992 dacsarosera
993 segó
965 classesde rai'm
966 xanglot
967 pámpol
3.1.3.7.Ramadería
968 trepitjar el rai'm
994 escarot,escamot(d'animals)
969 rapa
970 pinyols del raim
995 rabera,ramat
971 clot delsceps(casell)
972 'calqar la vinya','fer
997 piquerol
un clot al
998 esquellade cabra
voltant dels arbreso dels
ceps'
999 esquellade bou
996 assagador
973 verema
974 tipus de vi
975 pansa
1000 animal estéril (baciva, forra,
buida)
1001malaltiesdel ramat:felussa.born
976 sarment(el/la)
977 tirpem
3.1.3.8.La mar
978 tomaca,tomata
979 xirivia
1002platja
980 esclata-sang,
pebrás
1003ones
981 classesde bolets
1004illa
1005prendreel sol, plegarel sol
3.1.3.6. Cereals
1006xarxa
1007ham
1008pe[jJ] /peljl
982blat, forment
983 classes
984 avena
1009 tipus de mar (arrissada,plana,
marejol,marejada)
985 ordi
1010alguer
986 ségol
1011tipusd'arena
987 dacsa,panís
1012faralló
988 embolcallde I'espigade dacsa
1013vora
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
APENDIX
3.1.3.9.Elsoficis
3.1.3.I I. Termestopogrdfics
1014llanterner,llander
1015electricist[e], llumener
1016obrer, paleüa
1017jutge (utjat)
1042aiguavessant,
vessant
1043algoleja
1044alter,alteró, altet
1018manyá
1019guix 'sabóde sastre'
1020brossa,fem (femeter)
1021aina, ferrament(a)
L022frl d'aram, filferro
1023post, enfornadora
1045arranrde, a rinxo de
1046avenc
1047cabeg.munt de cim arredonit
1048carasol,solana
1049carenade la muntanya
1.050cim, som
1051cingla, tallat
1052clapa'tros diferental de la
1024borumballa,encenalls
1025serradura,serradís
la superfície'
1026algep(s),guix (algepsaire)
t053 clorada,fondalada
1027ciment,pórtland
1054codolla,cocó
1055coll, collado
1028bastida,bastiment
1029 saorra 'arena grosseta'; sauló
'arenade riu'
1030solar senseedificar
1031trespol'pavimentd'algeps'
L032rajola, taulell
1033bric, rajola
3.1.3.10Els vents
restade
1056cordellera,serralada
1057cresta,crestallera
1058drecera,travessa
1059esgolador,rutllador
1060lloma, morro
1061ombria
1062pedramenudai llisa: cinqueta
1063penyacom el püny, codol
1064pedragrossa(fixa), cantal
1034N tramuntana
1035NE gregal
1065pedrerade pedramenuda,runar
1066pedrade riu o de platja
1036E llevant
1037SE xaloc
1067puig, tossal
1068quebrassa'badalldel terreny'
1069 redolada 'rodalies, voltants,
comarca'
1038S migjorn
1039SW llebeig
1040W ponent
1041NW mestral
1070recer, redós
1071arrecefsÍ-se'aixoplugar-se'
VicentBeltran í Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
1072taris, talús 'inclinació'
1073llisar, lliser
1104auréolade la lluna
1105estel(estelde I'alba)
1106diesde la seftnana
3.1.3.12. Meteorologia
1107mesosde I'any
1108migdia
1074xopar-se,amerar-se
1075arc de santMartí
1076basca,xafogor,calitja,calda
1109boquetade nit, tardet
1110anit, anipassada
1077boira terrera
1111estanit / [asta'nit]
7t12 l' endemi,I'endespús-demá
1078boirina
1113despús-ahir
i despús-demá
1079brisaina
1114adés;abans
1115primaverade I'hivern
1080matacabres'neu granulada'
1081cell 'núvolssenyalde tempesta'
1082cloure,el cel és (está)clos
3.L.4.El món natural
1083escampiar-se
1084granísol
3.1.4.1.Entomonímia
1085llamp, llámpec
1086llampar, llampegar
1116abella,abellot
1087nevassar,
neveszujar
l.l.L7arna,buc
1088núvol / boira
1089nuvolat
1118fibló, fiqó
1119mosca(d'ase)
1090oratge
1091plovitejar
1120formiga
1092ploure a cánters
1093pluja (plovent/ ploguent)
1094pluja forta
1095pluja fina
1096pluja forta i curta
1097pou de neu
1098polseguera
1121marieta,gallinetacega
1.L22pregadéu
1123papallona
ll24 oruga
1125lluerna
1126llagostí
1127teranyina
1128borinot
1099rosada
1100gebre
1129távec
1L01remor, soroll
1131libél'lula
ll32 papaorelles
1102terratrémol
1103volva de neu
3.1.3.13.La celístíai el pas del temps
1130cigala
1133centpeus
1134porquetde santAntoni
1135capganeta
1136panerola
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
1137 escarabat(piloter)
1138traponet,gambosí
1139insectedepotesllarguesqueva per
I'aigua
1164bou
1165bramular
1166jónec
1140cadell
1141callós
1167topar,tossar
1168ovella
1169mardá
ll42 banineta
1143llombrígol
1170moltó
1171porc senglar
It44 corc
1145caragol
IL72 corder,be
1173porc (porcell)
1146classes
LL47llimac / móllera
LL74truja
1175grunyir
1148sangonera
7749vespa
1176colom
1177parrupar
1.150arna,tinya
1178indiá,ritor (polit, pólit)
Ll79 catxap
3.1.4.2.Amfibísi réptíts
1151granota
1152gripau
1153cullerot
1154sargantana
1155dragó
1156mamacabres
1L57 sarvatxo,fardatxo
1158lluenta
1159serp
1180llebre,llebra
1181munyir
1182gallina
1183escatainar
1184meular(méu)
1185estom¡far-se
1186lladruc,lladrar(bub-bub)
3.1.4.4. Ornüonímia
1160escurgó
1187bec
1188cua
1189ploma
3.1.4.3. Animalsdoméstícs
1190pota
1161ase
1162somera
1163arre!i xo!
1191visc
1192abellerol
1193puput
1194cucut
VicentBelt¡an i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de la Marina Alta: el cgntacte interdialectalvalencianobalear
1195estornell
1196oreneta
L197orenetacuablanca
1198 falzia (corbellot)
1227passerell
1228pinsá
L229pañal, teuladí
1230óbila
1199oriol
1231mussol
1200alosa
1232 corneta
1201coa-roja,fumadeta
1233duc
1202cólbit
1234xorigwr
(Saricolatorquata)
1203cagamánecs
t204 biaac (Saxícola rubetra)
1235fredeluga
1205xegna(Hippolaíspolyglotta)
1206busquercta(Hippolaisícterina)
1207pit-roig
1208rossinyol
1209enganyapastors
1210saboc
1211merla(esmerla)
L2t2 solitari, páixera
1236 iúiga, águila
1237 gwtla
1238tórtora
1239tvd6
1240perdiu
l24l blavet
1242 gavina
t243 ánec
l2L3 reietó
1244classes
1245polla d'aigua
l2I4 mallerenga
1215trist (Cisticolajuncidis)
1216 mosquiter xiulaire (Phíloscopus
t246becada
1247fotja
1248 rata penada
sibílatrix\
L2t7 trencapinyes(Loxíacurvirostra)
3.1.4.5.Fítonímía
1218capsotOotx|
L2L9 caryolet(Troglodites ffo glodites)
1220 cuereta
1249boga,bova
1250junc, jonc
L22l titella
1222 dwbec
1223 gafanó
1251ponedora
t252 pimpinella
1224 verdercl
1253albalatge
1254 coade cavall
L225lluer
t255 argelaga
1226 cadernera
1256 cabrona
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
472
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
L257 esbarznr
L29l mata,llentiscle
L292 matacabra,roldor
1258besneula
L259tntó, frígola-friula
t293 balaúe
1260romer
126l bracera
1294camamil.la
1295setge
1262 ortiga
1296 vímet
1263 arítjol
L297 cuade gat
1264 volva del card
1298margalt
L299 card
1265cama-roja
1266cegullada
1267 serreig,panissola(llapassa)
1300agret
1301ruda
1268bruc
L269 ravanell
1302pebrella
7270 conetjola
1303lletrera
1304junga
I27l arbocer
L272 coscoll(a'¡
1305gram
1273rapa,cresol
1306verdolaga
1307bufalaga
1274 cugala
1308pelosella
1275 dauradella
1309vidriella
1310pastenaga
1276 eúgó,cadiretade pastor
L277 estaca-rossí
1278 raím de pastor,crespinell
1279 fenoll
1311hedra
1312evo,edro
1313coletjo
1314alfábiga
1280fenas
l28L herbaalfals
1282 ganjol, lliri blau
1315matafaluga
1316matapoll
1283lletsó
1284ginebre
1317boratja
1318olivarda
1285 falzia
1319nogadella
1286morella roquera
1287llenguade bou
1320herbasana
l32t blet
1288sajolida
1289treponera,guardallobo
1290gavarrera
3.1.4.6.Ictionímia
VicentBeltrut i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
1322 agulla
1323aladroc
1324 anxova
1360xoriguer
1361xucla
1325bacallá
1326besuc
t327 boga
1328bonítol
1329cerviola
1330cloissa
1331clótxina
1332congre
1333corn
1334cranc
1335dofí
1336erigóde mar
1337escorpa
1338estrelade mar
1339gramántol
1340llagosta
1341llenguado
1342llobarro
1343llug
1344lluerna,juliola
1345moixó
1346oblada
1347orenyola
1348palaia
1349peix de plata
1350peix martell
1351petxina
1352polp
L353 rajada
1354rascassa
1355rom empetxinat
1356sépia
1357sorell
1358tallahams,golfrs
1359vaqueta
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
Qüestionarireduit
(mapes)
31 socarrar
0 ubicaciógeográfica
32 llémena
I zonad'estudi
2 traure
3 junc
33 cranc
35 diminutiu de bou
4 poe
36 llaurador,foradet
5 topa
37 diminutiu de lloc
6 brolla
38 diminutiu defoc
7 cuina
39 diminutiu de cap
40 pont, Alacant,molt
8 E, O semiobertes
(res, també,tot)
9 Vocal neutra
(matí, patir, veí)
10 ametla
11 agulla
30 jássera
34 casa,porta, terra
4L zotn que conservala [d:3]
42 zorn que conservala [d:3]
43 zonaque conservala [d:J]
44 zonaque conservala [3]
12 arrel
45 zonaque conservala [3]
46 peix, creix
13 argelaga
47 xemeneia
14 queixal
48 sarment
15 nadar
49 xoneta
L6 sencer
50 xoriguer
17 bescoll
51 nuc
L8 davant,darrere,damunt
52 donar-te,fer-se,dir-vos
19 caragol
53 albercoc
20 fenoll
2L nou (fruit de la noguera)
22 julivert
54(ai ó) albergínia
55 alficós
56 alfhbega
23 bullir
57 algeps
24 cosí
58 llavor
25 obert
59 eixugar
26 ofegar
27 ovella
60 crosses
61 formiga
28 lleuger
62 tisores
29 mániga
63 malalt
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de la Marina AIta: el contacte interdialectal valencianobalear
64 llentilla
97u
65 armari
98 olorar
66 llambric
99 esgarrifar
67 cridar
100espentar
68 flassada
69 cirerer
L01renyar
70 matalás
71 plural de cru
102ert
103ficar
104llavar
72 veig
105acurtar
73 faig I vaig
106antic
74 diem creem,traem
107trinxet
75 veem,veeu
108tossoló
76 prenem,preneu
109 serrell
77 senta
110remolíals cabells
l LL escolt
112afdnic
78 córrega
79 sápia
80 parlaves
81 treia
82 qeia
113dit menuell
114repél
115copró
83 queia
116turmell
84 estiguera
117barandat
85 sabera
86 plovent/ bevent
87 participi de despertar
118rajola
119pedrís
88 preneu!
89 anem-nos-en
90 pronom feble et
91 pronomfeble ¿/s
92 elsho, els en, els el, els la
120despertador
121ventall
122 mat:xall
123torcamans
124pernil
125rosetes
L26 gra de dacsaque no esclafeix
93 se'm,se't, seli
94 I'article personal
L27 ltetaga
95 demostratiusneutres
128vitet
96 adverbi delloe ací
129clafoll
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
476
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
130galló de raronja
164parrupar
131forc d'alls
L32 carlota
165espinadade la gallina
133cogombre
166fibtó
167borinot
134esgarrat
168tavá
135 mulladorfregit
169espiadimonis
136 entrecuixa
170papaorelles
137 monasenseou
138panada
171pregadéu
140 ranci
I72 corc
173escarabat
174porquetde santAntoni
141 boquetade nit
175centames
t42 antt
t43 platja
L76 Himantariella p seudohímnntarium
139llardons
177 caragolavellanenc
144rosada
145 roina
178caragolmoro
146 feix de llenya
180bec
lSL cuereta
182pit-roig
L47 frau
148pellofa
149mundar
t79 cua
150 capcingle
183lluer
184mallerenga
151esquella
152 lloc on es crien esclata-sangs
185titella
186gafarró
153llisar de penyes
154morella roquera
187bosquetavulgar
188orenetavulgar
155cepell
156 ortiga
189mosquiterxiulaire
190putput
157 raim de pastor
191mimologismede la guarla
158boga
159timó
L92bacallit
193palaia
160 fardatxo
194erigó de mar
161capgrós
162musaranya
195escopinyade gallet en conserva
196escoli
197jugar a I'acuit
163porc
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
AIta: el qorytacteinterdialectol valencianobalear
198sambori
199tombarella
200 engronsar
20I anara gatameu
202 arnr a coix-coix
203 rodar la corda
204bufa
205 sotad'oros
206 trampaen el joc
207 fonética(resum)
208 léxic 1
209léxic2
210 léxic 3
211 mallorquinismesfonétics
212 mallorquinismesmorfoldgics
213 mallorquinismesléxics
2L4 mallorquinismes(resultats)
215 mallorquinismes(resum)
VícentBeltran í Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
Volver al índice/Tornar a l'index
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
8. BIBLIOGRAFIA
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
BIBLIOGMFIA
Áo1
-.,
AA DD (1989): Guía de la Naturalezade la ComunídadValencíana.Levante- EL
MERCANTIL.
AADD (1990): Recerquessobre la hisñrta de Pego i la seua Valt, Gil-Albert Ajuntamentde Pego.
AA DD (1992): Wcis tradicionalsde la Marína Alta,Institut de Cultura JuanGil-Albert
/ Diputaciód'Alacant, Alacant.
AGUILÓ, C. (1994): Bolets, llengua í cultura popular en el Migiorn de Mallorca,
Quadernsde toponímia,onomásticai culturapopular,palma.
ALCOVER, A. M. (1908):"una micade dialectologia
catalana",
BDLlc,Iv, 194-303.
(1921): "Dietari de I'Eixida p'el Reinede Valénciai CatalunyaOccidental", BDLIC, X,
172-182.
ALBA BESALDUCH, I (1986):El habla deLudiente,Dipuracióde castelló.
ALIBÉRT, L. (1966):Díctíonnaireoccitan-frangaís(selonslesparlers languedoctens),
Institut d'Én¡desOccit¿ns,Tolosa.
(1976): Gramntícaoccitana,Centred' EstudisOccitans,Montpelhiér.
ALVAR, M. (1985-89):Lexicode los martnerospeninsulares,1,2,3,4, Arco/Libros,
Madrid.
(1996):Manual de díalectologíahispáníca.El Españolde España,Ariel Lingüística,
Barcelona.
ANDOLZ, R. (1992):Diccíonarioaragonés,Mira &litores, Saragossa.
ARGUEDAS,J. M. (1995):Los ríosprofundos,Madrid, Ed. Cáredra.
ASENSI, J. i TIRADO, C. (1990):Invegetació al nostremedi, Papersbásics3 í4.
AYZA ROCA, A. (1981): El món mariner de Peníscola, Institut de Filotogia
VicentBellran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El pqrlar de la Marina Alta: el contacte interdialectal valencianebalear
4gz
Valenciana-Diputació
provincialde Castelló,Valéncia.
BADIA I MARGARIT, A. M. (1984): Gramñticahístórícacatalana,Tres i Quatre,
Valéncia.
BADIA A. i J. VENY (1993):AtlesLíngüísticdel Dominí Catald.
BARBER I VALLÉS, A., I. GUARDIOLA I MORA (1995):L'artesaníade Ia uata a
Ia Marína Alta, fundacióBancaixa@remiBancaixa"Estudiossobreel agroentorno"
L994").
(1996): Ramsde palma blanca. L'artesaniade la palma blanca aI mígjorn valencíd,
fundacióBancaixa(PremiBancaixa"Estudiossobreel agroentorno"L995).
BARBERI VALLES, A., I. GUARDIOLA I MORA i M. ALMENARA I SEBASTIA
(1999): Nits i peixos a les pesqueresde cingle, AssociacióCultural Puig Llorenga,
PobleNou de Benitatxell.
BARMLS , P. (1912): "Zur kenntnis einer mallorkinischenKolonie in Valencia",
Zeitschrífrfíir romanischePhilologie,XXXVI, págs.601-607.
(1913):Die MundartvonAlacant,Halle-Barcelona:
BibliotecaFilológicade I'Institutde
la LlenguaCatalana.Reed. dlrrrs
AORLL VI (1933),págs. 189-256.
BARRI MASATS, M. (1998): "'Carrota' i 'carlota': dos gallicismesdel catalá",
Miscel'Idnía Veny,2, págs.587-599.
BATALLER CALDERON, J. (1986):Jocspopulars,edicionsdel bullent, Valéncia.
BEIGBEDER,F. (1986):Ausétlu. Les nomsgasconsdesoiseauxsauvages.Per noste
/ Nosautsde Bigóna.
BELTRAN I CALVO, V. (1995):El parlar de Callosad'en Sarrid i de les valls de
Tdrbenai de Guadalest,GeneralitatValenciana-Ajuntament
de Callosad'en Sarriá.
(1997): EI parlar de Beníssa,Ajuntamentde Benissa-Institutde Cultura "Juan GilVicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
(1998):"Aproximacióal léxicdelesvallscentralsde la Marina" Sarríd,l, págs. 40-56.
,
BLANC, M. (1994): Garba.Mil paraulesde calaceít columna, Barcelona.
BorET, R. (1997): vocabularírossellonés,Ed. El rrabucaire, perpinyá.
BRIZ GÓMEZ, A. (1991): El parlar de la conurca de Requna-Utiel, Generalitat
Valenciana,Valéncia.
CABRERA GONZÁLEZ, M.R. (1977):El cultivode la víñay la elaboraciónde la
pasa en la comarcade Marina. Estudíolexicogróficoy etnográfico, Alacant.
(1984):"Aspectes
etnográfics
delpobledeBenissa',dinsIV premís25 d,Abril,Benissa.
(1986):Estudi de l'olivera, l'olíva í l'oli a les comnrquesalacantínes.Alacant
(1991): El conreu de la vinya, Quadernsd'Etnografia 3, Institut "Juan Gil-Albert /
Diputaciód'Alacant, Alacant.
(1'997):EI món marinera Dénía, Ajuntamentde Dénia-Institutd'EstudisComarcals
de
la Marina Alta-Institutde Culn¡ra "JuanGil-Albert".
CASANOVA, E. (1985):"La dialectologia
catalanai el parlarde la Vall d'Albaida",
Alba, núm. 1, págs80-83.
(1989): "Aproximacióa unagramáticacontrastivadelsdialectescatalansal segleXVIII:
la combinacióbináriadelspronomspersonalsfeblesde tercerapersona",dins lesActes
del wIIé cotloqui Internacionarde Llengua i Líteratura catalanes.
(1990):"L'evoluciódel sistemapalatalcatalá:una interpretació",
A solpost,págs.4562.
(L992):"El diccionaride la vall d'Albaida:una presentació",
Alba, núm. 7,pigs. g9_
98.
(1994):"Notessobreel parlarde la MarinaAlta", Aguaíts,/0, págs.73-g5.
CAVANILLES, A. J. (1975): Observacíonessobre Histurta Natural, Geografia,
Agricultura, Poblacióny Frutos del Reynode valencia,Ed. facs., Valéncia.
cHABÁs, R. (Fasc.de I'edicióde 1874):Historiade Denía,3a ed.
VicentBehran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
EI parlar de Ia Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear
4g4
CLIMENT I GINER, D. (1985):Lesnostresplantes,InstitutJuanGil-Albert, Diputació
Provinciald'Alacant.
(1988):"El paisatgevegetalde la MarinaAlta", Aguaíts,4,págs.75-93.
(1992): Les nostresplantes, Amalgama(edició revisadai ampliada).
(1993): "Els nomspopularsde les plantesa la comarcade I'Alacantí", Quadernsde
Migiorn /, pigs. 53-77,AssociacióCívicaper la Normalitzaciódel Valenciá,Alacant.
COLL, P. (1991):El parlar del Pallars,Ed. Empúries,Barcelona.
COLOMINA I CASTANYER, J. (1934): "La generalitzacióde la pérduade la ldl
intervocálicaenel valenciámeridionalalacantí",Analesde la UníversidaddeAlicanteEscuelade Magisterío,1, pirgs.L73-202.
(1985a):L'alacantí. Un estudisobrela variació lingüístíca,Alacant:Instin¡tJuanGilAlbert, DiputacióProvincial.
(1985b):"El parlarde la MarinaAlta", La Rella,4, Elx, págs.37-54.
(1986): "Mallorquinismesa Tárbenai a la Marina Alta", Actes del WIé Cotloqui
Internacíonalde Llenguai Líteratura Catalanes(Tarragona-Salou,1985),págs.659678.
(1991): El valencidde Ia Marina Baixa, GeneralitatValenciana.
(1995):Els valencíans
í la llenguanormntiva,GeneralitatValenciana,Institutde Cultura
"JuanGil-Albert".
(1999): Dialectología catalana. Introducció í guia bíbliogrdfica, Secretariat de
Publicacionsi Departamentde Filologia Catalanade la Universitatd'Alacant.
coLoMINA, J., PONTM. J. iM. SALVA (1986):"Topónimsimalnomsde Tárbena
(la Marina Meridional)", Actesdel X CoIloqui Generalde Ia Societatd'Onomdstíca.
I d'Onomistica valencíana,Valéncia: Universitat i Conselleriad'Administració
Pública,págs.91-100.
CORBERAPou, J. (1982):"Gal'licismes
a la vall de sóller", Randa,12,págs.g3-gg.
(1993): "Mallorquí", Gran EnciclopédíaMallorquina (GEM), X, págs. gZ-87.
CORCOLL, A. (1997): "La boguede la chátaigneet bogamarí(chátaignede mer) en
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
catalan", Les zoottymes,Publicationsde la Faculté des Lettres, Arts et Sciences
Humainesde Nice, Niga.
coRoMINES, J. (1976-77):Entre dos llenguatges,I (L976a),II (Lg76b),Iil (rg77),
Curial, Barcelona.
(1984: QuartaEdició)Lleuresi converses
d'unfilóleg, club Editor, Barcelona.
COSTA I MAS, J. (1975): Jalón. Unpuebtode lassierrasde la Marína, Instirutode
EstudiosAlicantinos,Diputacióprovincial d' Alacant.
(1977a):El Marquesatde Dénía. Valéncia.
(L977b): "La repoblaciómallorquinaa la Marina Atta i al seuentornen el segle
XVII",
Trabajosde Geografia,34,palma de Mallorca, págs. g7_gL.
(1983):"De les rels a la llavor", programade
festes,Xaló.
(1988): "De la gestacióa I'eclipsedel senyoriude Pedreguer",Programade
festes,
Pedreguer"
DLÉGUEZ M. A. i M. I. GUARDIOLA (1999): Etsjóvens de ta Marina. Estudi
socíolingüístíc,Editorial club universitario, sant vicent del Raspeig.
DIERE, W. (1978):PequeñaGuíade losInsectosde Europa, Rt. Omega,Barcelona.
ESCANDELL, R. i s. cATcHor
(1994):ocells de Menorca,GoB, Barcelona.
ESPINAS,J.M. (1996):A peuper l'Alcalatén,Edicionsla campana,Barcelona.
FASMER , M. (1986-1987):Etimologuítxeskí
srovar'russkogoia4tka,4 toms,progres,
Moscou.
FERNÁNDEZ REI, F (1991):Dialectoloxíada línguagalega,EdiciónsXerais, Vigo.
FERREIRO,F., MANZANO, P. i U. RODRíGTJEZ(1995):Diccionariu básicude ta
llingua asturiana,Ed. Trea, Xixón.
FOLCH, R. (1981):In vegetacióals pai'sosCatalans,Ed. Kretes.
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El parlar de la Marina AIta: el contacte interdíalectal vqlencíanobalear
486
(1984):História Natural delsPai'sosCatalans(vol. 7).
FORNÉS, L. (1990): "Indagacióléxica -amb lleugeres aportacionsde fonética i
morfologia-realitzadaenuna
excursióper la MarinaAlta (prenentcoma marcd'análisi
l'espai occitano-románic)",
Actesdel III Congrésd'Estudísde la Marina Alta,Irlstittt
d'EstudisComarcalsde la Marina Alta, Institut de Cultura "JuanGil-Albert", EscolaTaller Castellde Dénia,págs.409-414.
FOUCHÉ, P (1980a):Phonétíquehístoríquedu roussillonnaís,Slatkine,Génova.
(1980b): M orphologie historiquedu roussíIlonnais,Slatkine,Génova.
FUSTERPÉREZ,J. (1971):Baroníade Polop,polop.
GALAN J. i H. MORET (1995): Estudi descriptiude la llengua de Fraga,Institut
d'Estudisdel Baix Cinca,Calaceit.
GARCIA I ROSSELLÓ,J. i V. BELTRAN i CALVO (t994): EI partnr de pedreguer,
Ajuntamentde Pedreguer-Institut
Comarcalde la Marina Alta.
GARCIA SEMPERE,M. (1993):"Algunesnotessobreelsnomspopularsde lesplantes
a Alacant", Quadernsde Migiorn /, págs. 111-118,Associaciócívica per a la
Normalitzaciódel Valenciá,Alcoi.
GIMENO BETÍ, L. (1984):"Lesáreesléxiquesenelsparlarsde transició" , Míscel'ldnia
de tqtos en homenatgea Les norrnesde Castelló,Diputacióde Castelló,Seccióde
Filologia,Cotlegi Universitari,págs.t545.
(1989a): "La pérdua de la /d/ intervocálica: casos de mantenimenten tortosí
meridional", Estudís de Llengua i Literatura Catalanes/ XIX. Miscel'ldnia Joan
Bastardas,Publicacionsde 1'Abadiade Montserrat,págs.87-101.
(1989b):"L'elisió dela /r/ final de mot en tortosímeridional", Caplletra,6,págs. 123140.
(1991):"Ornitonímiacastellonenca:
notesonomasiológiques
i etnográfiques
sobreel nom
d'algunsocells", Boletínde la SocíedadCastellonense
de Cultura, TomLXVil, Julíol-
VicentBeltran I Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
487
Desembre,Quad.///, págs. 5g9_614.
(1992a): "Sobreel parlar de Castellóde la Plana", Miscel.ldnía
SanchísGuarner,II,
págs.133-160.
(1992b): "Lrs áreesmorfolÓgiques
en un parlar de transició:el presentde subjuntiuen
tortosímeridional",EstudisdeLtengtniLiteratura catalanes
/)ffi/. Misce\dnialordi
carbonell, Publicacionsde l'Abadia de Montserrat,págs. 233-263.
(1994): Estudi lingüístic delsparlars de lescomtffques
del nord de Castelló. Societat
Castellonenca
de Cultura, Castellóde la plana.
(L997):Atles lingüísticde la díóceside Torrosa,Institut
d'Estudiscatalans,Barcelona.
GINER BOLUFER, C. (1950): "Topografíahistóricade los valles pego,,,
de
Analesdel
Centrode Cultura Valenciana,pegs. 46_74.
GINER GUERRI, S. (1995):Hístoria de Marla,Institut de Cultura ,,Juan
Gil-Albert,,Diputaciód'Alacant.
GONZÁLEZ I FELIP, Mu s. (1gg1):"El parrarde la planaBaixa,,,
gI.
Miscer.rdnía
GeneralitatValenciana,
págs. ll-79.
GREGORIMAYOR, S. (1996i 1997):"La comarcade La Marina.
Reinvindicaciónde
su nombrehistórico",I i II, Revistaofrcíal de Festes,Associació
de Moros i Cristians
de Callosad'en Sarriá.
GRIERA, A. (L92L): "El valencid",Butlletí de Díalectologia
catalana,
9,págs. 4_32.
GUARDIOLA, M.I. i M. A. DIÉGUEZ (1g9g): Etsjóvens
de ta Marina. Estudí
sociolingüístic, Editoriar club universitario, Santvicent del
Raspeig.
GULsoY, J (1964): El diccionario valenciano-castellanode Manuel
Joaquín Sanelo.
Edición, estudio de fuentes y rexicología, castelló de la plana,
Ed. sociedad
Castellonense
de Cultura.
(1997):"El tractament
de la -n 1N' en catali", caplletra,20,33_g2.
tVARs I CERVERA, J. (1975): "Parlantun poc de les nostrestradicions,,,
Revistade
VicentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
El oarlar de Ia Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear
488
Festes,Teulada.
(1986): "La llenguaqueparlem", Revístadefestes,Pedreguer.
(1995): Els noms de lloc i de personade Dénía, Institut d'Estudis comarcalsde la
Marina Alta-Institutde Cultura "JuanGil-Albert"-Ajuntamentde Dénia.
LEVY, E. (1973):Petítdíctíonnaíreprovengal-frangais,
CarlWinter-Universitátsverlag,
Heidelberg.
LLOMBART, C. (1887): Díccíonarío valencíano-castellano
de J. Escríg, 3a ed.,
Librería de PascualAguilar, editor.
LLORCA IBI, F. (1998a):El llenguatgemnriner de Ia coflwrca de la Marina, tesi
doctoralinédita.
(1998b):"Els mossarabismes
dubtososde cairemariner",Sarríd,0, OAALC, Callosa
d'en Sarrii, págs.t5-19.
LLORENSBARBER,R. (1983):DiccíonariodeAlteay suscosas,Altea.
LÓPEZ, C. (1996):Sustratocatalánen el hablede Chiva,EdicionesCasade la Cultura,
Xiva.
MASCLANS, F. (1981): Els noms de les plantes als Pai'sosCatalans, Editorial
MontblancMartin, Granollers-Barcelona.
MARTINES I PERES,J. (1998): "Creativitatléxica. Passati present", Un món de
Ilengües,págs.171-195.
(1999a): "La proximitat léxica entre el catalái I'aragonésa propósit de bard, brull,
caragina i mfardejar", Estudíosy rechíras arredol d'a luenga aragonesay a suya
líteratura.Autasd'a I trobada(Uesca,20-22defebrerode 1997),Institutode Estudios
pigs. U9-277.
Altoaragoneses,
(1999b):"El canvi léxic en catah (ss.XVI-XX). Una aproximaciódesde la lexicologia
diacrónicacognitiva(1)" (en premsa)
VicentBeltran i Cuh,o
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
BIBLIOGMFIA
iueRrÍxpt,
(3 toms), EdicionsAitana (1937).
MAS FoRNEs, A. (1997): "La primera gran emigració
de mallorquins,, Díari de
Balears,Palmade Mallorca (5 de setembre).
MAYOL SERRA,J. (1981): Elsaucellsde lesBalears,Editorial
Moll, Mallorca.
MISTRAL, F. (1979):Lou tresordóu Feribrige,2 vor.,Marcelpetit.
MOLL, F' de B. (1979): "Estudi fonétic i lexical del dialecte
de Ciutadella,,, Randa,
IZ4 págs.5-48.
(1980):El parlar de Mallorca, Ed. Barcino,Barcelona.
MoNJo I MASCARó, J. L. (1991):"Els cognomsmallorquins
de Tñrbena,,,
Actesdel
catorzé cotloqui General de In societat d'onomñstica (Segon
d,onomñstica
valenciana),Alacant,Generalitatvalenciana,págs. fi2-LLl.
(L993): "No és el mateixparlar amb la reina que amb
sa gerra,,dins les Actesdel IXé
col'loqui Internacionarde Ltenguaí Ltteratura catalanes,págs.
473_4g4.
MoNJo I PASQUAL, E. A. (L99a): Sabavella, Institut d'Estudis
Comarcatsde la
Marina Alta.
MONTOYA ABAD, B. (1986): Variaciói desplagament
de llengüesa Elda i a oriola
durant l'Edat Moderna, Institut d'Estudis "Juan Gil-Albert"-Diputació
provincial
d'Alacant.
(1990): La interferéncialíngüística al sud valencíd,
Estudis del Valencii Actual,
GeneralitatValenciana.
B. i J. CORBERA (199g): ,,L,efecteretorn dels antics
emigrants
mallorquinsa Frangasobreel parlarde l'Arracó,,,Randa,4l, págs.
r45_L62.
MoNToYA,
MORET, H" (1994):Sobrela llenguadeMequinensa,Institut
I.E.A.
VicentBeltran i Catvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
d'Estudisdel Baix Cinca.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
EI parlar de la Marina Alta: el contqcte interdialectql valencianobalear
490
(L992):El partnr de la Fatarella, Cented'Estudisde la Terra
NAVARRO GÓtr.4.EZ,P.
Alta.
(1996):EIsparlars de laTerraAlta, I (Estudigeolingüístic),2 (ALTA: Atles Lingüístic
de la Terra Alta), Diputacióde Tarragona.
ORELLANA, M. A. (1795): Catalogod'els pardals de l'Albufera, cópia facsímil,
Llibreries París-Valencia.
(1802): Catalogo d'els petxos qu'es críen en lo Mar de Valencia, cópia facsímil,
Llibreries París-Valencia.
ORTEGA I BERENGUER,J. C. (1998): "Aplicació de técniquesde socioestadística
avangada
en I'análiside dadesdialectals:classificaciódelsparlarslocalsde la comarca
de la Marirta",Sarrid,O, págs.2t-34.
PERBOSC, A. (1988): Le langage des bétes, Classiquesde la littérature orale,
Carcassona.
PETERSON-MOUNTFORT-HOLLOM(1987): Guíadels ocellsdels Pai'sosCatalans
i d'Europa, EdicionsOmega,Barcelona.
PLAZAARQUÉ, C. (1996): La parla de la ConcadeBarberd.DiputaciódeTarragona.
PONSODA,J. i SEGURA,C. (1997):"Una alternativatripartita:la varietattradicional,
la varietatestindardcatalanao la varietatestándardespanyola"
, Caplletra, 21, págs.
47-93.
PUIADE, J. i V. SARTO (1986):GuiadelsínsectesdelsPai'sosCatalans,I, II,Kapel,
Barcelona.
QUINTANA I FONT, A. (1987): "El parlar de la codonyera. Resultatsd'unes
enquestes",Estudísromñnícs,)(VII, págs. 1-253.
RAMOS, E. (1994): Els aucellsde Menorca,Editorial Moll, Mallorca.
VícentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
RASICO, P. D. (1985): "La conservacióde la -N' etimológicaa I'antigadióceside
Girona", Quart Colloquí de la NACS,35-51.Reproduitals seusEstudisí documents,
36-5r.
RECASENS I VIVES, D. (1985): Estudi tingüístic sobre la parla det Camp de
Taffagona, Curial edicionscatalanes,Publicacionsde I'Abadia de Montserrar.
(1991):Fonétícadescrtptivadel catald,Institut d'EstudisCatalans,Barcelona.
REIG, E. S. (1999):El valencidenperítt d,extincíó,Valéncia.
RIBAS I MARÍ, E. (1991):Aportaciópítíüsaal DCW,Insritut d'EsrudisEivissencs.
Eivissa.
RoHLFs, G. (1966):Lenguay cultura, Ed. Alcalá, Madrid. (Amb anoracionsde
Manuel Alvar).
(L979):Estudiossobreel téxicorománico,Ed. Gredos,Madrid. Reelaboracióparcial
i
notesde ManuelAlvar.
(1985):Dtccíonaridialectaldelpírineoaragonés,Dip.ProvincialInstitución',Fernando
el Católico",Saragossa.
ROS, C. (L764): Díccionario valenciano-castella¿o,
Valéncia, Impremta de Benito
Monfort.
ROSSELLÓI ryenS, R. (1993):La varíacíói la ínterferéncialéxico-seminticaen
Ia
comunitatdeparla de Benissa,Ajuntamentde Benissa.
SALA, E. (1983):El parlar de Cadaqués,Diputacióde Girona.
(1994): El vocabulari de cadaqués,parsifal Edicions, Barcelona.
SALVA f BALLESTER, A. (1960): In viua de callosa de Ensani¿í, Instituto de
EstudiosAlicantinos,DiputaciónProvincialde Alicante.Reediciófacsímilet 1993.
(1988):De la marínai muntarrya(Folklore),(Edicióa curade RafaelAlemany),
Institut
d'Estudis "JuanGil-Albert", DiputacióProvincial d'Alacant-Ajuntamentde Callosa
d'en Sarriá.
VícentBeltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
EI pqrlar de la Mqrina Alta: el contacte inteldif,gg¡clJslg4gi!4ebatear
4g2
SANCHISGUARNER,M. (1950);GramñticaValencíana,
V: Torre. (1955-1956):
"Els
nomscatalansde la cuereta(MotacillaAlba)', EstudisRomdnícs,v, págs. L4r-159,
Barcelona,Institut d'Esn¡disCatalans.
(1956): "Los nombresdel murciélagoen el dominiocatalán', KFE,)Z,, págs. 9L-r25.
(1963): "Els noms catalansde I'oronella (Ilírundo Rustica)", Studía Philotogica.
Homenajea DámasoAlonso/11,págs.381-396,Madrid.
(1965): Els pobles valenciansparlen els uns dels altres. // (SectorMeridional), V:
L'Estel.
SANCHO CREMADES, P. (1995): El valencid cotloquial de la vila de Canals,
Ajuntamentde Canals.
DE SANDE BUSTAMANTE, Ma M. 9997): El habla de Acehúch¿,Asambleade
Extremadura,Mérida.
SEGURA I LLOPES, J.C. (1996):Estudí lingüístícdel parlar d'Alacant, Generalitat
Valenciana-Institut
de CulturaJoanGil-Albert-Diputaciód'Alacant.
(1998):El parlar d'Eh a estudi:aproxim^ació
a una descripció,Ajuntamentd'Elx.
SEGUÍ,S. (1973):CancioneromusicaldelaprovíncíadeAlicanfe,
Diputaciód'Alacant.
SEIDEL D. i EISENRECHW. (1978): PequeñaGuía de Ins Plantas silvestresde
Europa, Ed. Omega,Barcelona.
SERRAI LLORCA, S. V. (1996):Docurnentsi estudisa la vall deInguar, Ajuntament
de la vall de Laguar.
SERRANOBOTELLA, Á. ltlAO¡: El Diccionariolcue. Hablapopular d,eCanagena,
Rliciones Mediterráneo.
SISTACI VICÉN, R. (1993):H rtbagorgda l'Alta Llitera. Elsparlars de la vall de la
Sosade Peralta,Institut d'EstudisCatalans,Barcelona.
(1998):Et catatdd'Áneu. Reflexionsa l'entorn dels díalectescontemporanis,Consell
Vicent Beltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
BIBLIOGMFIA
453
Cultural de les at"t*^"."
THIEDE, w. (1982):PequeñaGuíade las Avesde Europa. Ed. omega, Barcelona.
TORMO I COLOMINA, J. (1983-19S9):
"Materialsper a I'estudidel parlarde la ciutat
d'Alcoi", Revistade lesfestesdeMorosí cristians,/ (19g3),g2-g3,// (19g5),96-97,
III (t987), 105-107i N (t989), 166-t69.
(1991): "OrnitonímiaMurera. El nompopulardelsocellsen Muro del Comtat', Revista
,
de les Festesde Moros i Cristíans,Muro del Comtat.
(1993a):"Ornitonímiacontestana.
El nompopulardelsocellsa la Vila de Cocentaina(El
comtat)", Revistadefestesde Moros i cristians, cocentaina(el comtat).
(L993b): "Ornitonímiaalacantina.El nom popular dels ocells a la ciutat d,Alacant',,
Quadernsde Migiorn l, pdgs.205-214,AssociacióCívica per la Normalitzaciódel
Valenciá,Alcoi.
(1995): El llenguatgetéxtil alcoid, Ajuntamentd'Alcoi-Institut de Cultura "fuan GilAlbert", Alcoi.
TORREBLANCA EsPINosA,M. (1976):Estudíodet habtade Villenay su comarca,
Instituto de EstudiosAlicantinos,Alacanr.
TORRES FAUS, F. (1998): Les divisíonsterritoríals de la Marina, Ajuntamentde
Benissa-Institut de Cultura "JuanGil-Albert".
'I
TUSÓN, I. (1999):¿com és que ensentenem?,Ed.Empúries,Barcelona.
VENY I CLAR, l. (L974): "El llegat lingüísticmallorquía Tarbena(Altacarú),Lluc,
,
614, pitgs.18-20.
(L976): "El valenciámeridionaL",segoncolloquí de I,AILLC, págs. 145-230.Reedició
parcial dins els seusEstudísde geotingüísticacatalana,pegs.2oz-240.
(L977):"Aproximacióa l'estudidel dialecteeivissenc,Randa,5, págs. 5-41.
(1978):Estudisde geolingüísticacatalana,Ed,.62, Barcelona.
(1982):Elsparlars catalans,3aed., palmade Mallorca:ed. Moll.
(1986a):Introducció a la dialectologíacatalana, Barcelona:EnciclopédiaCatalana,
BibliotecaUniversitiria.
VicentBehran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.
El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.
Volver al índice/Tornar a l'index
de Ia Marina Alta: el
(1986b): "La dialectologiacatalana:realitatsi perspectives",Actesdel WIIé Coyoqui
Internacionalde Llenguaí Literatura catalanes,Tanagona-Salou,1985,Montserrat,
págs.383-423.
(1988): "Llei fonética,onomatopeiai polisémiaen els noms delgrill,,, Miscellaneadi
studi romanziofferta a GiulianoGascaQueirazza,Ed. dell'Orso, págs. 1073-1095.
(1989)."L'equivalénciaacústicaB=Gencatalá:
elscasos
debolerany'remolí'iboíxac
'galdiró"', Míscel'linía
Bastardas,l, L0!-L27.
(1991):Mots d'ahir i motsd'avuí,Empúries,Barcelona.
(1998): "Tradicióne innovaciónen los nombrescatalanesde|Eriobotryajaponicd y su
fruto", dins Giovanni Rufino (ed.), "Atti del XXI CongressoInternazionaledi
Linguistica e Filologia Romanza.Centro di Studi filotogici e linguistici siciliani.
universitá di Palermo.18-24settembrelgg5', III, Tübingen,Max Niemeyer,págs.
927-940.
(1999):Aproximacióal díalecteeivíssenc,Ed. Moll, Mallorca.
VILLAPLANA I FERRER,J. (1988):Introduccíóa la fauna vertebradade la Safor,
c.E.I.c. "Alfonsel vell" i conselleriad'Agriculturai pesca,oliva.
ZAMORA VICENTE, A. (1985):Dialectologíaespañola,Editoriat Gredos,Madrid.
UNIVERSIDAD DE ALICANTE
C o m i s i ó nd e D o c t o r a d o
R e u n i d oe l T r i b u n a lq u e s r " r s c r í been e l
día ds la fe.
acordó otorg ar, p or,.v-,\,/a¡¡"i,r"fle[
Ia Tesis Doctoral
de Don/t
fa calificación
e<el'!era,,t*..co*ru..._b.v.e.k.._......".
El Preslctenta,
Vicent Beltran i Calvo
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.