RAMON LLUL Obres narratives Les primeres novel·les escrites en català :

RAMON LLUL
Obres narratives
Les primeres novel·les escrites en català :
• Llibre d'Evast e Blanquerna: narra la vida d'un jove que es proposa viure per un ideal cristià ,
renuncia al mon i inicia una llarga recerca per troba el grau mà xim de perfecció cristiana.
Blanquerna passarà per diversos graons de la jerarquia eclesià stica. Arriba fins al papat però no
troba la perfecció i es fa ermita.
La novel·la es una autobiografia utòpica, es el relat de la vida ideal que Llull hauria volgut tenir.
Al llarg de l'obra abunden les petites histories alliçonadores o morals, que és el que els medievals
anomenaven eximlis.
• Llibre de meravelles o Fèlix: narra la historia de Fèlix que s'enva de casa seva i comença a
admira la creació de Deu, en el seu pelegrinatge es comença a trobar amb un seguit d'ermitans.
La novel·la esta dividida en deu capÃ-tols o llibre. Es com una enciclopèdia temà tica.
Obres poètiques
MÃ-stica prosa poètica (relació entre home i Deu a traves de la oració).
• Llibre d'Amic e Amat: 366 versicles ( textos curts que son en prosa però te un llenguatge poètic es
com un manual per meditar. Un versicle per que l'ermita pugui meditar cada dia, mes 1 per el anys de
366 dies.
L'Amic: que es l'home (ermita).
L'Amat: Deu o be Jesucrist.
L'Amor: que es la força que els uneix.
LÃ-rica
• Plant de Nostre Dona Sta. Maria.
• Cant de Ramon.
• Lo desconhort: parla del fracà s de la seva vida.
Obres doctrinals
• El llibre d'orde de cavalleria: es com un manual per ser un bon cavaller
• Doctrina pueril: Es com un manual per ser una bona persona per tenir un bon comportament(es
dedicat al seu fill Domènec).
Obres filosòfiques i cientÃ-fiques:
• Art abreujada d'atrobar veritat: llibre filosòfic on explica el seu art.
1
• L'arbre de la ciència: es com una enciclopèdia on i havia tota la ciència d l'època
• Llibre de contemplació de Deu: exposa els principis que hi havia que tenir en compte quan pales de
Déu.
Ausiàs March S XV
Poeta mes important de l'edat Mitjan i de la literatura medieval
Temes mes important: l'amor i la mort
Les 4 coses mes admirades de Ausiàs March
Concepte de poesia lligat al pensament:
• Te un concepte diferent als trobadors, ell la feia servir per pensar, per filosofar, per reflexionar, etc.
La matèria poètica és ell mateix.
• Es basa en parlar d'ell, dels seus sentiments, del seu estat d'Ã nim
(la poesia del jo )
El concepte de dona com a companya:
• La dona per A. M. Es com una persona normal, com ell que te defectes i virtuts i la tracta com a igual
valora els seus valores com a persona (confiança, amistat,..)
no valora tant les qualitats fÃ-siques.
La utilització del català com a llengua poètica:
• Ja no utilitza l'occità . Parla d'ell amb la seva llengua.
MANTE CARACTERISTIQUES TROBADORESQUES:
• Versos estrams
• Amagar el nom de la dona
AMOR:
• Cos: amor carnal, el desitj, l'erotisme.
• Anima: l'amor espiritual la fidelitat, la confiança esperit la carn
MORT:
• Alliberament del dolor (ell pateix molt aquest tema)
• Preocupació pel destÃ- (el mes enllà ) de l'anima de la dona estimada.
• La justÃ-cia de Deu (te por per si Deu el castiga pel seu pecat).
ESTIL:
• Conserva la mètrica de la lÃ-rica trobadoresca (utilitza el decasÃ-l·lab estramp )
2
• Preocupació pel contingut més que per la formes
• Utilització de llengües comparacions ( AixÃ- com cell.. )
• Comparacions molt casolanes, aspres i ferrenyes (armari, beguda ,forn, hospital,
• Utilització de termes mariners
• Utilització d'exclamacions i interrogacions.
LA NARRATIVA EN VERS
Roman Cortès
1 Escrit en vers (octosÃ-l·labs apariats)
2 Llegit en privat o en públic
3 Personatges de ficció, que s'alimenta de la fantasia
(llegenda; Rey Artús)
4 Servien d'entreteniment
5 Els personatges són cavallers que busquen
aventures i lluiten per l'amor de la seva estimada
(escala de valors)
Cançó de gesta
1 Escrit en vers (octosÃ-l·labs apariats)
2 Recitats en públic
3 Personatges reals que han esdevingut herois ( El
Cid, Jaume I, Carlemany)
4 Escrits per glorificar el herois i deixar constà ncia
de la seva exemplaritat
5 Els personatges són cavallers que lluiten per la
seva pà tria i la religió (escala de valors)
Cançons de gesta: narrativa en vers
LA NARRACIO EN PROSA
Llibres de cavalleria
1 Apareixen elements fantà stics (dracs, serps, mags
gegants,...)
2 Els personatges tenen qualitats sobrehumanes
(força descomunal, poders mà gics,...)
3 La situació geogrà fica és irreal i desconeguda
4 El temps es remot i l'ambient de fantasia li dóna un
aire anacrònic
Novel·la cavalleresca
1 Absència d'elements fantà stics
2 Els personatges son de dimensions humanes
3 Els espais geogrà fics son coneguts i reals
4 El temps es pròxim
TIRANT LO BLANC
Novel·la cavalleresca
Novel·la militar: explica guerres, estratègies etc.
Novel·la polièdrica Novel·la històrica
(novel·la total)
Novel·la social (de costums); festes, cerimònies, costums, etc.
Novel·la sentimental (eròtica)
Novel·la psicològica: descriu la personalitat del personatge
Novel·la moderna
3
Marc realista i versemblant (localitzacions vertaderes, persones sense súper poders
To d'ironia i d'humor (hi ha un to humorÃ-stic, en la època era impensable
Tractament psicològic dels personatges
Relat biogrà fic d'un personatge
Res d'això era habitual en aquesta època
CARACTERÃSTIQUES DEL ROMANTICISME
• Visió de la natura com a imatge del món espiritual (genera emocions)
• Consideració de la poesia com a gènere literari per exel·lencia (utilització de metà fores, sÃ-mbols i
mites)
• El poeta adquireix la condició de gesi
• Exaltació de l'individualisme i la subjectivitat
• La creació literà ria es fà cil de la irracionalitat (valoració dels sentiments, les passions, la lletgesa, ...)
• Insatisfacció davant la realitat. Desig de fugida, d'evasió. (evocació de móns fantà stics, de temps
passats, ...)
• Llibertat formal (barreja poesia i narració/diferent formes mètriques−polimetria)
• Valoració de la cultura popular (rondalles, contes) com a reflex de l'esperit nacional
CARACTERÃSTIQUES DE LA RENAIXENÇA
La renaixença es el moviment de recuperació literà ria i lingüÃ-stica que comença a l'any 1833 ( S
XIX )
El concepte de renaixença també es vincula al sentiment nacional
Els objectius de la de la Renaixença son els següents:
− Recuperar l'ús de la llengua de la llengua catalana
− Impulsar un literatura pròpia
− Fomentar el coneixement de la historia pròpia
− Crear institucions i organitzacions catalanes favorables a la nació catalana
CARACTERÃSTIQUES DE LOBRA DE VERDAGUER
• La visió de la natura com a ésser viu
• La creació de mites i sÃ-mbols :
− El Canigó sÃ-mbol de l'origen de Catalunya
− Montseny sÃ-mbol del paradÃ-s perdut de la infantesa
− Montserrat sÃ-mbol de la fe cristiana
4
• La inclinació al somni, imaginació, nostà lgia
• L'interès per la cultura popular
POESIA LIRICA
• Poesia patriòtica To nostà lgic:
(exaltació de la pà tria) − Fruit de l'emprança del passat medieval
− Referències al paisatge de la infà ncia
To enèrgic
i exaltant:
− Canta les gestes i traduccions del poble.
• Poesia religiosa
− Experiència religiosa personal
− Recuperació del sentiment religiós
POESIA ÈPICA
La literatura catalana va tardar mes que la resta d'Europa en fer servir la Poesia èpica.
Verdaguer va pensar en que aquest buit es tenia que omplir
L'Atlántida i Canigó son unes de les obres mes representatives en aquest camp
OBRA DE VERDAGUER
− Poesia èpica
· l'Atlántida L'emigrant
· Canigó Pà tria La plana de Vic
Poesia patriòtica
− Poesia LÃ-rica Aires del Montseny
Idil·lis i cants mÃ-stics
Poesia religiosa St. Francesc
Flors de Calvari (Parla del seu sofriment)
Excursions i viatges
5
− Prosa Dietari d'un pelegrÃ- a Terra Santa
En defensa pròpia
Rondalles
LLENGUA I ESTIL
Coneixement de clà ssic
Crea un model de llengua basat en
Parla pròpia de la gent del camp (llengua rural)
Utilitza molts dialectes
− Llengua Derivats i diminutius (−ival, −ol, −oia)
Rigidesa lèxica
Article lo
Utilització del pretèrit perfecte simple (cantÃ-)
To emotiu
− Estil Domini de la mètrica
Estil retòric i grandiloqüent en els poemes èpics
Estil senzill i clar en la Poesia lÃ-rica
Lluita entre el bé i el mal
6