Bon viatge... per Europa!

02 melic
JULIOL-AGOST 2005
Editorial
2010: CAP A UNA UNIVERSITAT EUROPEA
L'Espai Europeu d'Ensenyament Superior
(EEES) és un projecte que promouen la pràctica totalitat de països europeus. La finalitat
principal és poder desenvolupar un procés
de convergència i de reforçament de l'ensenyament superior i universitari a Europa.
Per este motiu, s’harmonitzaran els sistemes universitaris europeus per tal que tinguen una estructura homogènia de títols de
grau i de postgrau.
La Declaració de la Sorbona de 1998 i la
Declaració de Bolonya de 1999, subscrita
pels ministres europeus d'Educació, marquen l'inici del procés de convergència cap a
un espai europeu d'ensenyament superior,
que ha de ser una realitat plena l'any 2010.
El nou sistema europeu d'ensenyament es
caracteritzarà per:
1. Titulacions més curtes -un títol de grau
(1r cicle), que suprimirà l'actual divisió entre
diplomatures i llicenciatures- facilitant així un
accés més ràpid i adequat al mercat laboral.
2. Títols d'especialització de postgrau:
Màster (2n cicle) i Doctorat (3r cicle).
L'estructura ja aprovada a la major part
dels països europeus és de tres anys de
grau, entre 180 i 240 crèdits ECTS (European Credit Transfer System), i 2 de postgrau
(màster), entre 60 i 120 crèdits ECTS. Els
crèdits ECTS són els que es reconeixen a
nivell europeu i la seua comptabilització està
basada en el treball de l'estudiant, mentre
que els crèdits actuals es basen en les
hores de docència directa. La nova estructura va acompanyada d'una profunda renovació dels mètodes docents, amb l'aplicació
d'un nou model d'ensenyament i aprenentatge. Es tracta d'aconseguir uns objectius
de formació que preveuen tant l'adquisició
de coneixements com la capacitació dels
alumnes per a seguir estudiant (competències acadèmiques i competències professionals).
Estem parlant d'un sistema on es reduïxen
les hores de docència directa (classes
magistrals) i es dóna més importància a tot
el procés d'aprenentatge de l'estudiant, que
tindrà un rol més actiu i participatiu durant
tot el seu procés de formació. L'estudiant
aprendrà d'una forma diferent i amb una
avaluació que va més enllà dels clàssics
exàmens, i que tindrà en compte el seu
esforç (treballs, estudi, seminaris, treballs
en equip, tutories...).
En este sentit, el Govern espanyol ha aprovat els decrets que inicien l’adaptació de les
titulacions universitàries a les directives
europees:
•REIAL DECRET 55/2005, de 21 de gener,
pel qual s'establix l'estructura dels ensenyaments universitaris i es regulen els Estudis Universitaris Oficials de Grau.
•REIAL DECRET 56/2005, de 21 de gener,
pel qual es regulen els Estudis Universitaris
Oficials de Postgrau.
melic
Han col·laborat en este número:
Agnés Talaya, Ana Mª Rodríguez, Associació Fenrris,
Associació Quera, Biblioteca Pública Minicipal
Mislata, Carlos Catalá, Centre de Transfussió de la
CV., CUM, Emilio J. Alonso, Gloria Alonso, Jaume
Bronchud, Mª Elisa Plano, Mariam Cardona, Marta
Gálvez, Pere Peris, Rosa Cuartero, Vicent Xavier
Pardo, Ximo Cádiz, Yolanda Navarro.
Equip de redacció:
Natalia Fernández, Carles Simarro, Jaume Bronchud,
Regidoria de Joventut.
Redacció: Centre Juvenil Túria
C/ Túria, 13 - 46920 MISLATA - Tel. 963 837 141
Edita:
AJUNTAMENT DE MISLATA
CENTRES
JUVENILS
MISLATA
REGIDORIA DE JOVENTUT
REGIDORA DE JOVENTUT : GLORIA ALONSO
Correcció i traducció: Oficina de Promoció del
Valencià de l’Ajuntament de MISLATA
Dipòsit legal: V-1319-1998
ISSN: 1578-7362
Impressió / DISEÑARTE - Goaprint, S.L.
Maquetació: Tel. 963 692 811. PATERNA
Tirada:
4.000 exemplars
EL QUIJOTE
400 aniversari
Cuenta Cide Hamete Benengeli, en
la primera parte desta historia y tercera salida de don Quijote, que el cura y
el barbero se estuvieron casi un mes
sin verle, por no renovarle y traerle a la
memoria las cosas pasadas; pero no
por esto dejaron de visitar a su sobrina
y a su ama, encargándolas tuviesen
cuenta con regalarle, dándole a comer
cosas confortativas y apropiadas para
el corazón y el celebro, de donde procedía, según buen discurso, toda su
mala ventura.
Las cuales dijeron que así lo hacían, y lo harían, con la voluntad y cuidado posible, porque echaban de ver que
su señor por momentos iba dando
muestras de estar en su entero
juicio; de lo cual recibieron los
dos gran contento, por parecerles que habían acertado
en haberle traído encantado en el carro de los bueyes, como se contó en la
primera par te desta tan
grande como puntual historia, en su último capítulo. Y así, determinaron de
visitarle y hacer esperiencia de su mejoría, aunque
tenían casi por imposible
que la tuviese, y acordaron
de no tocarle en ningún
punto de la andante caballería, por no ponerse a
peligro de descoser los de
la herida, que tan tiernos
estaban. Visitáronle, en fin, y
De lo que el cura y el barbero
pasaron con don Quijote acerca
de su enfermedad
halláronle sentado en la cama, vestida
una almilla de bayeta verde, con un
bonete colorado toledano; y estaba tan
seco y amojamado, que no parecía
sino hecho de carne momia.
Fueron dél muy bien recebidos, preguntáronle por su salud, y él dio cuenta de sí y de ella con mucho juicio y con
muy elegantes palabras; y en el discurso de su plática vinieron a tratar en
esto que llaman razón de estado y
modos de gobierno, enmendando este
abuso y condenando aquél, reformando una costumbre y desterrando otra,
haciéndose cada uno de los tres un
nuevo legislador, un Licurgo moderno o
un Solón flamante; y de tal manera
renovaron la república, que no
pareció sino que la habían
puesto en una fragua, y sacado otra de la que
pusieron; y habló
don Quijote con
tanta discreción en
todas las materias
que se tocaron, que los
dos esaminadores creyeron indubitadamente que
estaba del todo bueno y en
su entero juicio.
Halláronse presentes a
la plática la sobrina y ama,
y no se hartaban de dar
gracias a Dios de ver a su
señor con tan buen entendimiento; pero el cura,
mudando el propósito pri-
mero, que era de no
tocarle en cosa de
caballerías, quiso
hacer
d e
todo
en todo
esperiencia
si la sanidad
de don Quijote era
falsa o verdadera, y
así, de lance en
lance, vino a contar
algunas nuevas que
habían venido de la
corte; y, entre otras,
dijo que se tenía por
cier to que el
Turco bajaba
con una poderosa
armada, y que no se sabía su designio,
ni adónde había de descargar tan gran
nublado; y, con este temor, con que
casi cada año nos toca arma, estaba
puesta en ella toda la cristiandad, y Su
Majestad había hecho proveer las costas de Nápoles y Sicilia y la isla de
Malta. A esto respondió don Quijote:
–Su Majestad ha hecho como prudentísimo guerrero en proveer sus
estados con tiempo, porque no le halle
desapercebido el enemigo; pero si se
tomara mi consejo, aconsejárale yo
que usara de una prevención, de la
cual Su Majestad la hora de agora
debe estar muy ajeno de pensar en
ella.
Selecció a cura de:
Jaume Bronchud
Fe d’er rades: La imatge del número anterior de la pàgina 2 és Luisa Notario del Col·lectiu Lambda.
Bon viatge... per Eur opa!
CONEIX EUROPA
Europa: un continent amb milers d'anys d'història, un ric
patrimoni cultural i alguns dels paisatges més bells del món.
Tantes coses que el viatger pot descobrir i explorar! I tot això
molt més fàcilment gràcies a la Unió Europea.
La majoria de les fronteres es poden creuar sense detindre's en cap control. Quant a l'euro, facilita molt la cerca de
bones ofertes en anar-hi de compres. A més, tenim fàcil l'accés a l'atenció sanitària en cas necessari. Si conduïxes, el
teu permís de conduir i la pòlissa d'assegurança del teu automòbil emesa en un país de la UE és vàlida en tots els altres
països. I pots utilitzar el teu telèfon mòbil a tots els llocs.
La web Viatjar per Europa oferix informació pràctica als
turistes que viatgen per la UE. Esta informació està també
disponible en forma de fullet a color. La versió per a internet
té uns textos ampliats i enllaços a informació més detallada, la
seua adreça és http://europa.eu.int/abc/travel/index_es.htm.
En este web es pot trobar informació turística sobre els
documents necessaris per a viatjar, diners, compres, conducció, vols, salut, animals de companyia, comunicació, quin
moment triar per a viatjar, activitats culturals, si alguna cosa
ix malament...
A més de la informació és bo recordar que els i les jóvens
europeus tenen al seu abast el carnet internacional d'alberguista de la Federació Internacional d'Albergs Juvenils (IYHF),
el carnet internacional d'estudiant (ISIC), el carnet internacional jove (IYTC). Tots ells són iniciatives de la ISTC (Confederació Internacional de Viatges per a Estudiants), nascuda
el 1949, o la FIYTO (Federació Internacional d'Organitzacions
de Turisme Juvenil). I no podem oblidar el Carnet Jove que té
validesa en totes les autonomies de l'Estat i en 28 països
europeus, i et dóna dret a obtindre descomptes en comerços, transports, museus, espectacles, esports..., ja que hi
ha una sèrie d'acords nacionals i internacionals que et permeten una mobilitat per les diferents comunitats autònomes
i per Europa. Més informació en www.euro26.org
Bon viatge... per Europa!
Ximo Cádiz
http://europa.eu.int/abc/travel/index_es.htm