Sense nom 2 - Diario de Mallorca

Dia 15 de setembre ens jutjaran. Ens jutjaran per res, perquè no vàrem fer res. Ens jutgen per ser
mallorquins, per ser joves, inconformistes, rebels, però a tothora pacífics, contra un govern injust.
Ens jutgen per defensar el nostre poble, la nostra terra, la nostra gent, la nostra llengua, el nostre
país, el vostre; la nostra dignitat, la vostra, la de tots.
Aquell 28 de maig de 2012, Bunyola era una festa, una alegria. Treballadors de l’hospital Joan
March, mestres i pares, joves, veïnats del poble, tots havíem sortit al carrer a demanar, a reclamar,
a fer-li saber a aquell president, a José Ramon Bauzá, que no estàvem disposats a tolerar-li més
barbaritats, més atacs, contra els drets laborals, culturals, nacionals i socials de la nostra gent, del
nostre poble. Hi érem per dir BASTA! a les agressions contra aquesta terra; per dir ARRUIX! a un
president i un govern de traïdors al poble que deien representar; però sobretot, aquell dia, hi érem
per dir VISCA!: visca Bunyola, visca Mallorca, i la seva bona gent. La nostra gent, la vostra,
vosaltres.
Tanmateix, érem conscients que qualsevol cosa podia passar. Un dia abans, només un dia abans,
l’aleshores delegat del Govern espanyol, José María Rodríguez, havia amenaçat públicament a
través dels mitjans que a la propera concentració contra Bauzá “hi hauria detencions”. Estava
previst, per tant, que ens detendrien. Potser no a nosaltres quatre específicament -o potser sí-,
però a qualcú li tocaria ser el cap de turc, qualcú serviria d’exemple.
Aquell dia, per tant, seguint les instruccions de Rodríguez i Bauzá, Bunyola va ser envaïda, quasi
militarment, per un exèrcit de Guàrdies Civils. Feia anys que no es veia res igual a Mallorca.
Policies militars entrant a provocar, desfilant pels nostres carrers com un exèrcit de conquesta,
que és el que eren: invasors, agressors, contra la nostra voluntat, la nostra alegria i el nostre
orgull. I seguint les instruccions rebudes, ben ensinistrats, al crit de “AHORA!”, ens detengueren,
per no fer res, per ser allà. Per ser joves i mallorquins.
Per allò, ara, ens jutjaran. I, en podeu estar segurs, serem absolts: no tenim por, no perquè
siguem valents, sinó perquè sabem que som innocents. Perquè sabem que tenim la raó, però més
important que això, millor que això, tenim el vostre suport i la vostra amistat, la vostra complicitat.
Si en aquest judici ens declaren culpables, estaran declarant culpable a tota la gent de Bunyola
que aquell dia era al carrer, i a tota la gent de Mallorca que va sortir contra els governs del PP
durant les setmanes anteriors i els mesos posteriors. Si nosaltres quatre som culpables, també ho
sereu vosaltres que aquell dia éreu allà, i les 100.000 persones que es manifestaren contra el TIL,
i les 50.000 que ho feren a favor de la llengua, i les 10.000 que protestaren contra l’hotel de sa
Ràpita, i les 5.000 de la cadena humana contra la importació de fems, i tots els milers i milers de
ciutadans que, aquests darrers 4 anys s’han mobilitzat com mai en la història de Mallorca per
salvar i preservar la terra, la llengua, els drets socials i laborals, contra les retallades criminals.
I si és per això que he de ser culpables: HO SEREM. Serem orgullosament culpables de donar la
cara per allò que creim, per la nostra gent i pel nostre país, per la nostra terra i la nostra dignitat. I
no tendrem vergonya de dir-ho: som culpable de ser mallorquí, de ser jove, rebel, i inconformista
contra un govern i un sistema injust i criminal.
Tanmateix, nosaltres avui som aquí, acompanyats de tants i tants d’amics que heu vengut. Som
aquí, tranquils, contents, pendent d’un judici que mai s’hauria d’haver celebrat. Els qui ens
ordenaren detenir i tancar, Bauzá, Rodríguez, Estarellas, ja no hi són. Mentre que a nosaltres ens
jutjarà una sola persona, a ells, que tenien la força i el poder, han estat els ciutadans d’aquestes
illes que els han jutjat, i el veredicte ha estat contundent i inapel·lable: CULPABLES. Culpables
d’haver provocat sofriment a la bona gent de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera; culpables
d’haver anat en contra de la llengua i la cultura d’aquesta terra; culpables de destruir les il·usions
dels nostres joves; culpables d’haver aplicat retallades criminals contra els que més ajut
necessitaven; culpables d’haver fet més rics els que ja eren rics a costa d’empobrir els que ja eren
pobres; culpables d’haver atacat el sistema educatiu i castigat els mestres; culpables d’haver
actuat moguts només per l’odi; culpables de ser uns venuts, uns corruptes i uns traïdors.
Culpables: i per això han estat condemnats a l’oblit per sempre, a ser pols en la història, a no ser
res sinó ja, avui, un mal record.
Nosaltres, en canvi, sempre tendrem un bon record d’aquell dia 28 de maig que ens varen detenir:
el bon record del dia que aquell govern injust, fet de traïdors, va començar a perdre. El dia que
Bunyola, en nom de tot Mallorca, va dir BASTA, va dir ARRUIX, i va dir VISCA! Aquell dia que
vàrem començar a guanyar.
El proper dia 15, quan ens absolguin, la victòria serà completa. GUANYAREM!
VISCA MALLORCA!