Seguretat i Mobilitat BCN serà referent en seguretat viària La ciutat acollirà un centre d’investigació i difusió de la seguretat viària i la mobilitat d’àmbit estatal. L’alcalde Hereu va fer l’anunci durant la inauguració del XV Fòrum Barcelona de Seguretat Viària, celebrat el 20 de maig, que va comptar amb la presència de responsables i experts de l’àmbit de la mobilitat d’arreu d’Europa. 20 a trobada de tècnics, polítics i experts en mobilitat més important del país, el Fòrum Barcelona de Seguretat Viària, va donar a conèixer les estratègies previstes per fer front a la xacra de l’accidentalitat i reduir al màxim la mortalitat a les ciutats. Jordi Hereu va inaugurar les Jornades, enguany sota el títol La seguretat viària, repte de futur a les ciutats europees, amb la notícia de l’acord amb la Direcció General de Trànsit per crear a Barcelona un organisme d’àmbit estatal, que serà el centre de referència en l’estudi, la formació, la investigació i la difusió en matèria de mobilitat i seguretat viària urbana. D’altra banda, Àngel López, director de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona va presentar el Pla de Mobilitat Segura 2008-2012, en fase de proves, i que té com a prioritat reduir el nombre de víctimes en un 25%.__ L Barcelona ha signat el compromís de reduir un 50% l’accidentalitat a la UE abans del 2010 Leo Huberts, representant de la Comissió Europea, durant la seva ponència sobre Seguretat Viària a Europa. __.El Pla, que treballa sobre 10 àmbits d’actuació, focalitza la seva atenció en els col·lectius més vulnerables: nens, gent gran i vianants, així com en el foment de l’ús del transport públic, la bicicleta i els desplaçaments a peu. López va recordar la importància de l’educació viària per conscienciar els joves d’una conducció segura, sobretot en el cas dels ciclomotors i les bicicletes. El Pla de Mobilitat Segura també contempla la necessitat de reforçar el suport psicològic a les víctimes d’accidents de trànsit i familiars, així com la sensibilització ciutadana en matèria d’accidentalitat urbana. Compromís europeu Si bé el Pla de Mobilitat Segura és ambiciós, la responsabilitat que Barcelona ha adquirit amb Europa, a través de la adscripció l’any 2003 a la Carta Europea de Seguretat Viària, no es queda enrere. Enguany, es renova aquesta signatura amb l’objectiu de reduir en, com a mínim, un 50% el número de víctimes mortals en accidents a la Unió Europea, abans del 2010. Per aconseguir aquesta fita, l’Ajuntament es compromet a prendre les mesures necessàries dins de les seves competències. Aquestes comprenen la formació i informació dels conductors, la millora de l’equipament i l’ergonomia dels vehicles, i l’adequació de les vies urbanes, entre d’altres. Miquel Nadal, director de la Fundació RACC, va remarcar el paper cabdal que juguen les carreteres com a causa de la futura reducció de la mortalitat europea en accidents de trànsit: “Les infraestructures passen per sobre de les causes humanes”. I és que, tot i que la taxa de risc d’accidents a Espanya ha disminuït en més d’un 37% des del 2001, l’any passat gairebé 3.000 persones van perdre la vida en accidents de trànsit. Salvar 25.000 vides Leo Huberts, representant de la Comissió Europea i DG TREN Road Safety, va exercir d’advocat del diable respecte la importància d’unes bones infraestructures que ressaltava Nadal en la seva intervenció: “Ha d’haver-hi autoconsciència. Ja pot ser bona la carretera que si beus te la claves igual”. Huberts va destacar la necessitat d’una implicació directa L’auditori del World Trade Center va acollir un bon número d’assistents entre periodistes, tècnics i experts en mobilitat i seguretat d’arreu d’Europa. H. Laird: “Els nens són els futurs conductors, així que cal educar-los des de preescolar fins a la jubilació” Sota aquestes línies, els guardonats amb els premis M. Àngels Jiménez, que reconeixen els treballs d’investigació o divulgació sobre Seguretat Viària. XIII Premis de la Seguretat Viària 21 Com a cloenda de la quinzena edició del Fòrum, van atorgar-se els premis M. Àngels Jiménez de Seguretat Viària. En la categoria d’investigació en accidentalitat viària urbana, va ser premiada la Facultat de Medicina de la Universitat de Navarra. La Fundació Grupo Antena 3 i Onda Cero, va rebre el guardó en la modalitat de millor treball divulgatiu. El premi al millor pla d’investigació a estudis universitaris va recaure en el Campus Ítaca, de la Universitat Autònoma de Barcelona, mentre que l’empresa APC Systems BCN va rebre una Menció Especial del Jurat pel seu projecte de casc amb airbag. Seguretat i Mobilitat El director de la DGT, Pere Navarro, en primer pla, amb l’alcalde Jordi Hereu. 22 per part de les altes esferes polítiques: “Les xifres d’accidentalitat a França van reduir-se en un 50% perquè aquesta va ser una de les prioritats de la legislatura”; i va apostar per la unificació europea de paràmetres com les taxes d’alcoholèmia, els permisos de conduir, les campanyes educatives i la normativa general de trànsit. “Hem de salvar 25.000 vides d’aquí a 2010, i cada estat membre té les eines per fer-ho”, va sentenciar. 3 ciutats, 3 models “Jo copio el que funciona. I reconec que, de Barcelona, en copio molt”. Begoña Huergo, regidora de Seguretat Ciutadana i Mobilitat de Gijón, es confessava en la seva ponència. La regidora asturiana va ser una de les convidades a la taula rodona d’estratègies en mobilitat i seguretat en ciutats espanyoles. Una política basada en macro-controls policials, que s’han duplicat en 5 anys, i actuacions en favor dels vianants, ha permès la reducció de l’accidentalitat a Gijón en gairebé un 50% des de l’any 2001. Els responsables de mobilitat de Madrid i Sevilla van complementar les Jornades amb les experiències aplica- Experiències forànies Una de les novetats de la quinzena edició del Fòrum va ser la presència de tècnics i especialistes europeus que van exposar les estratègies que es duen a terme als seus països. Harry Laird, responsable de Seguretat Viària de Glasgow, va relatar l’experiència de la seva ciutat, que té una taxa de mortalitat en carretera reduïda (l’any 2007 van morir 13 persones), gràcies a tres factors: enginyeria, educació i estímul. “Els nens són els futurs conductors, així que cal educar-los a consciència, des de preescolar fins a la jubilació”. Per la seva banda, Suzanne Anderson, responsable de seguretat viària urbana de Göteborg, va presentar l’ambiciosa proposta del país nòrdic envers l’accidentalitat: “Visió zero. Cap víctima a les nostres carreteres”. Les polítiques adoptades a la ciutat sueca contemplen com a mesura principal la reducció de la velocitat mitjançant rotondes i illes, així com una nova senyalització dels passos de vianants i carrils bici. El regidor de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, Francesc Narváez, durant el discurs de cloenda del XV Fòrum de Seguretat Viària. L. Huberts: “Ha d’haverhi autoconsciència. Ja pot ser bona la carretera que si beus te la claves igual” des a les seves ciutats en matèria de seguretat viària, prioritzant la xarxa de transport públic en el primer cas, i potenciant els sistemes automàtics de detecció d’infraccions (càmeres foto-vermell, control d’accessos en zones de màxima accidentalitat, etc.), en el model de la capital andalusa.