Opinión La virtut de no menjar

Diari de Terrassa
Opinión |
Miércoles, 16 de marzo de 2016
13
Opinión
bloc de notes
EDITORIAL
ma de gestión de residuos del que nos hemos dotado no
funciona. En realidad esa es la conclusión, no funciona y en
los términos en los que nos desenvolvemos con los residuos
en estos momentos no alcanzaremos nunca los estándares
os datos facilitados ayer por el Consorci de Residus previstos como óptimos en una linea de progresión que si­
son desalentadores. Por una parte, se ha detectado, túa en 2020 una selección en los domicilios en torno al 65
en general, un aumento del volumen de residuos por ciento de los residuos generados.
gestionado con lo cual puede entenderse que exis­ Hace pocos días hacíamos una reflexión similar sobre el
comportamiento de los ciudadanos no sólo ante los resi­
te un mayor consumo y que podría decirse que la reactiva­
ción de la economía, muy lentamente, está llegando a los duos, sino ante su entorno inmediato. No sólo nos distan­
hogares, o a algunos hogares. De la misma forma que se ha ciamos de la corresponsabilidad de gestionar la ciudad en
registrado un aumento del volumen de residuos se debería todos los sentidos, sino que en según qué espacios concre­
haber registrado un aumento de la selección en los domi­ tos somos especialmente incívicos. Uno de esos espacios
cilios. Eso no sólo no ha sido así. sino que los datos revelan es el de los contenedores de recogida de residuos, una rea­
que incluso se ha producido un descenso en el volumen de lidad que entronca con las cifras de recogida selectiva. Por
residuos seleccionados en los domicilios, no sólo terrassen- poner un ejemplo, depositamos en el contenedor verde tan­
tos deshechos orgánicos como en el marrón. Hay algo que
ses, sino de toda la comarca.
Desde que se inició el sistema de selección y reciclaje de re­ no funciona y quizás sea un modelo con el que nos entu­
siduos se generaron y nos autoimpusimos unas expectati­ siasmamos y que está resultando caro, ineficaz y frustran­
vas que no se están cumpliendo. Hemos alcanzado, espe­ te. ¿Seremos capaces de dar la vuelta a esas cifras? ¿Podre­
cialmente en Terrassa, un techo que no sólo no llega a la mos pagar los 50 euros que en pocos años costará el trata­
media catalana, sino ni siquiera a la media de la comarca. miento de la tonelada en el CTR de Coll Cardus?
Por ello, al margen de que la situación en Terrassa sea peor El único sitio donde realmente funciona el sistema es en
que en otros municipios, debemos realizar una lectura ge­ Matadepera, donde el control de la selección se realiza casa
neralizada e intentar encontrar la razón por la que el siste­ por casa y hay sanciones importantes. Somos así.
Selección
L
La virtut de no menjar-se una llaminadura
JOSÉ ANTONIO
AGUADO
A Sala Muntaner porta una
temporada programant bons
espectacles d'autors catalans,
l'últim una comèdia carregada
d'intriga i sorpreses escrita pel guionista lordS Vallejo que porta per títol "El test". Es trac­
ta de la seva primera obra de teatre, abans ha­
via treballat en els guions de sèries com “El
cor de la ciutat”, “La riera”, "Sense identitat’’,
"EstaveUats" o “La llista negra”. La comèdia
està plena de girs i gags a Testil “El mètode
Gronholm" i l'escenografia porta la firma del
dramaturg i director Jordi Casanovas en una
faceta que no coneixíem deia seva múltiple
personalitat, escenògraf.
Què triaries? Cent mil euros ara mateix o un
milió d’euros d'aquí a deu anys? l^t pregunta
està relacionada amb un experiment que el
1970Walter Mischel, un psicòleg experimen­
tal de la Universitat d’Stanford, Ara batejar amb
el nom de "The MarshmallowTest", l'experi­
ment consisteix en una anàlisi deia capacitat
d autocontrol entre nens que ronden els quat re anys d'edat, Es tracta de preguntar a un
nen si li agraden les llaminadures, la respos­
ta és evident: sí. El psicòleg feia una oferta al
nen. El nen podia o menjar una “chuche" im­
Diari deÜHiassa
Presidente Editor.
Julián Sanz Soria
Directora Editorial:
Anna Muñoz Núñez
Director: Pedro Míllán Reyes
mediatament o, si estava disposat a esperar
cinc minuts, es podia menjar dues llaminadu­
res en lloc d'una. Els nens van decidir esperar.
Es tracta de renunciar als teus impulsos du­
rant un temps per obtenir una recompensa
més gran. Anys després quan aquests nens de
quatre anys van ser adolescents el psicòleg va
descobrir que els que no van poder contenirse i es van menjar la llaminadura van tenir pro­
blemes escolars, mentre que els que van tenir
la virtut i la paciència d’esperar van obtenir re-
“El test” és
una comèdia
carregada
d’intriga
i sorpreses
Jefe de redacción: Josep Amero Argüello
Jefe de redacción (Suplementos): Jordi Estapé Madinabeftia Jefe de Cierre: Josep
M3 Riera Pintó Jefa de sección de Terras­
sa: Laura Hernández Rojas Jefe de sec­
ción Deportes: Josep Cadalso Borjas Co­
ordinador de fotografía: Nebridi Aróztegui Calí Coordinadora de Gent DT: Teresa
Romero Serrano
sultats acadèmics millors. El tema de fons és
rautocontrol. Ulisses quan en “L’Odissea” li
demanen que el lliguin al pal major del vaixell
és perquè era conscient del poder seductor del
cant de les sirenes. Ulisses desconfiava de si
mateix.
La pregunta que desencadena aquesta guer­
ra psicològica la llança Toni (David Bagés) a la
seva vella amiga Paula (Dolo Beltrán), parella
d'Héctor (David Vert). Toni i la seva parella
convidada esperen Tambada de Berta (Mima
Riera), la psicòloga amb la qual està casat Toni.
per sopar els quatre com a vells amics que es
reuneixen en un sopar amistós, que té de tot
menys fraternitat.
Cristina Clemente dirigeix els actors bus­
cant per sobre de tot la situació amb molta
agudesa i un humor deliciós. Aconsegueix en­
cendre Tentusiasme de l'espectador que om­
ple la Sala Muntaner cada nit amb aquesta co­
mèdia psicològica sobre l'autocontroL
Avui que bo tenim tot a l'abast de la mà a in­
ternet és molt important Pautocontrol, més
del que poguéssim arribar a imaginar. Per des­
comptat les dues parelles viuen moments eco­
nòmics molt diferents que els empenyen a
prendre decisions difícils.
“El test" és una comèdia excel·lent, amb
quatre actors meravellosos, una escenografia
de luxe i una directora que sap el que és una
comèdia d’alta volada. Jo de vosaltres no me
la perdria.
Redacción y Administración:
Vallhonrat,45. 08221 Terrassa
L'Anna i les
talles de Zara
JOAN
ROVIRA
RIMER. TAnna Riera va
aconseguir que Zara elimi­
nés un parell de maniquís
anorèxics de la seva botiga
de Terrassa Va ser u na gran viaòria a ira vés del portal "change.org". Poc després,
es va llançar amb l'objectiu que Zara ofe­
rís talles més grans, per a tot tipus de do
nes: anorèxiques, bulímiques, grassoneles, primetes. estandarditzades, atípi­
ques... Es tracta de reclamar roba a partir
de la talla 44, exactament. Sense oblidar
que Zara (com tantes altres firmes) fa
trampa amb les talles, cada vegada més
petites i arbitràries: pateixen una mena
de paranoia que els porta, per alguna raó,
a ignorar la panxa immensa del seu pre­
sident i a fomentar les microtalles. Una
forma com una altra de dictadura estú­
pida. en nom de vés a saber quin suposat
criteri estètic 0 mania persecutòria. En­
tre una campanya i l'altra, TAnna s'ha fet
un nom. catalogada ràpidament com una
jove que planta cara a Timperi mundial
d'inditex. Ahir Tescoltava a RAC1, tendra,
tímida i valenta alhora, amb idees molt
clares. Té mèrit, perquè ha fet el que ha­
via de fer i ha captat perfectament el po­
der del consumidor en el món d’intemet
i les xarxes socials: les firmes poden motllurar molt millor els nostres gustos i de­
sitjós, però nosaltres també podem acon­
seguir que les firmes escoltin el seu pú­
blic. siguin més transparents, juguin més
net i es comportin de forma més respon­
sable. És similar al que comença a passar
a la política: hi ha nous instruments i per
tant noves regles dc joc. Això no ho can­
via tot. però tampoc no ho deixa tot com
estava: les empreses, els partits, les insti­
tucions. han d'anar amb més de comp­
te. 1 desllindar el que no deixa de ser fol­
klore digital del que són exigències rao­
nables í raonades, com és el cas de la llui­
ta per acabar amb la dictadura de les mi­
crotalles en el món de la moda. Una em­
presa pot fer la roba que vulgui però. si el
seu objectiu és democratitzar la moda i
arribar a tothom, no es pot permetre ig­
norar una part important del públic ni
castigar la gent en funció de la seva supo­
sada talla (insisteixo, sovint falsificada).
Serà interessant saber com acaba la ba­
talla de TAnna. Difícilment guanyarà per
golejada, però tampoc no perdrà del tot:
hi guanyarem tots una mica. I li devem
un just agraïment pel seu gest.
P
Director General: Raúl Sanz Álvarez
Coord. de publicidad: Nuria Hernández
Ortega
Teléfono
^S.7283700
Roe redacción________________ 93 728 37J9
Té!, publicidad
937283717
Fax publicidad
_______93 72i8 3718
E-maii publicidad anunciosQjdiarideterrassa.es
Depósito legal: 8-19.719-77