MIGRACIONS MIGRACIONS: MOVIMENTS POBLACIONALS D’UN ESPAI GEOGRÀFIC A UN ALTRE SEGUR???? MOVIMENT: TURISME, MIGRACIONS ECONÒMIQUES, NEGOCIS, COLONITZACIONS, INVASIONS ESPAI: SUFICIENT I NECESSARI?: REFUGIATS, DESLOCALITZACIONS, COLONITZATS, ENVAÏTS, BARRIS ÈTNICS, LEGISLACIONS MIGRATÒRIES CAUSALITAT, CONTEXT HISTÒRIC, CONTEXT SOCIAL EN EL SEU CONTEXT HISTÒRIC: canvis en les migracions al llarg del temps: CAUSES, VIES, EFECTES, CONDICIONS ESTATUTÀRIES. EN EL SEU CONTEXT SOCIO CULTURAL: canvis econòmics, polítics, legislatius PERO SOBRE TOT SOCIALS I CULTURALS QUE PRODUEIXEN O ACOMPANYEN EN LES SOCIETATS D’ACOLLIMENT EN LES SOCIETATS DE PARTIDA EN ELS PROPIS MIGRANTS EN ELS PROBLEMES I CONFLICTES RELACIONATS AMB ELS FENÒMENS MIGRATORIS: DE VEGADES “OBJECTIUS” DE VEGADES PERCEBUTS MIGRACIONS COM A CARACERÍSTICA DE L’ÈSSER HUMÀ (si de cas al final) I. Algunes conseqüències biològiques i socials II. - La reconstrucció d’allò biològic des d’allò social Veurem: MIGRACIONS ACTUALS I. Carácterístiques generals II. Teories explicatives I. Individualistes II. Estructurals III. COMBINADES Si las cosas suelen ir más bien mal¿por qué emigramos? irregularitat ¿POR QUÈ EMIGRA LA GENTE? • CONFLICTOS INTERNACIONALES CONSTITUIDOS EN CONFLICTOS ETNICOS • PROBLEMAS DE DISTRIBUCIÓN PROPIEDAD DE LA TIERRA FALTA DE CONTROL DEL MERCADOMODERNAS LES A N IO C A L B O P • PIRAMIDES BAJA PRODUCTIVIDAD • DESLOCALIZACIONES E INVERSIONES QUE INCREMENTAN LA DEPENDENCIA (MAQUILAS; CALZADO; CURADO DE CUERO…) • LEYES MIGRATORIAS ENDURECIDAS • CONTROL EXTERNO DE MATERIAS PRIMAS • HAMBRE Y ESPECULACIÓN SOBRE • PRESIÓN GOBIERNOS EXTERNOS, COSECHAS CORRUPCION Y CONNIVENCIA GOBIERNOS PROPIOS • PARO ESTRUCTURAL QUIZÁS TAMBIÉN…. N n O AD ó i C c a D I z A i l L R a I b T IB o l O S g E O D P Y E A D N S U E E ON D I E IC U D Q N O O H C C S LA QUIZÁS TAMBIEN…. EXPLICACIONES EN MARCHA PERSPECTIVA INDIVIDUALISTA Las migraciones son el resultado de LIBRE ELECCIÓN BASADA EN LA INFORMACION Y EN LA OPTIMIZACIÓN En la salida migratoria En el proceso migratorio En la instalación migratoria (Georges Borjas, 1993: Holifield, 1992) EXPLICACIONES EN MARCHA PERSPECTIVA HISTÓRICA Y ESTRUCTURAL ¿por qué se emigra? ¿qué determina la emigración? NO INDIVIDUOS, SINO SISTEMA NO ESTÁTICA, SINO DINÀMICA BIPOLAR (AMBAS PARTES) HISTÓRICA Y NO FIJA Teoría del mercado segmentado internacional Acumulación capitalista y ejército de reserva (el anclaje de la fuerza de trabajo migratoria) Sistema economía-mundo, globalización (el racismo, la etnicidad, la nacionalidad como factores de producción diferenciados) (Piore, 1982; Marx, 1848; Wallerstein, 1988) EXPLICACIONES EN MARCHA Ambos sistemas presentan problemas i. EL INDIVIDUALISTA REDUCE TODO AL NIVEL MICROSOCIAL Y SIRVE DE JUSTIFICACIÓ JUSTIFICACIÓN PARA LAS MEDIDAS JURÍ SOCIALES, JURÍDICAS, ECONÒMICAS, POLÍ POLÍTICAS RESTRICTIVAS (se les permite venir, se les hace el favor, ellos deciden, ante la crisis hay que priorizar) ii. EL HISTÓ HISTÓRICO ESTRUCTURAL EXPLICA LAS CONDICIONES QUE DETERMINAN LA MIGRACIÓ MIGRACIÓN, EXPLICA EL NIVEL MACROSOCIAL, PERO OLVIDA LA FORMA Y LA MOTIVACIÓ MOTIVACIÓN MIGRATORIA (la (la gente decide, opta; las condiciones de partida no son las mismas, las de llegada tampoco; el habitus es siempre variable y variado) EXPLICACIONES EN MARCHA PROPUESTA SINTÉTICA BASADA EN LA IDEA DE MOVIMENTOS TRANSNACIONALES Para entender por qué la gente emigra, quienes emigran y quienes no y cómo se establecen en los espacios migratorios hay que ver RELACIONES E HISTORICIDAD ESPACIOS DE EMISIÓN Y DE RECEPCIÓN (colonizaciones, conceptos de nación, de raza, etc.CONSTRUCCION Y NARRACIÓN ESPACIOS DE INSTALACIÓN) ANÁLISIS ESTRUCTURAL (globalización y respuesta, relación entre estados, mutuas necesidades economicas) ANALISIS IDEOLÓGICO SOCIAL (sociedad, cultura, imagen del otro y de sí mismo, medios comunicación, escuela, valores y reproducción social, ESCUELA) REDES MIGRATORIAS (marcos sociales de partida; proyectos; resultados; reconstrucciones de redes; redes transnacionales…) (Portes, 1990) 1. COMO FUNCIONAN LAS MIGRACIONES ACTUALES VOLUNTARIAS 2. LABORALES (CAUSA Y EFECTO): DESPUÉ DESPUÉS, DE POBLAMIENTO POR REAGRUPACIÓ ÓN. REAGRUPACI 3. DESDE UNA SOCIEDAD A LA OTRA: LA PRIMERA EN POSICIÓ POSICIÓN DE SUBORDINACIÓ ÓN: AHORA TRANSLACIONAL DESTERRITORIALIZADA SUBORDINACI 4. DIRECCIÓ DIRECCIÓN Y SENTIDOS ESPECÍ ESPECÍFICOS, INVERSOS A LOS ANTERIORES E IRREVERSIBLES (CONCEPTO YA CADUCO: LOS PIIGS; OTRA VEZ AMÉ AMÉRICA) 5. SOMETIDAS A LEGISLACIONES ESPECÍ ESPECÍFICAS (REGLAS (REGLAS FORMALES)Y A ACTITUDES ESPECÍ ESPECÍFICAS (INFORMALES) EN LOS ESPACIOS DE INSTALACIÓ INSTALACIÓN: SANIDAD, EDUCACIÓ EDUCACIÓN, DECRETO DE RETORNO, PERDIDA DE DERECHO AL DESEMPLEO 6. LA INSTALACIÓ INSTALACIÓN TIENE UNA RELACIÓ RELACIÓN DIRECTA CON 1. La construcció construcción social del extranjero 2. La construcció construcción de los mitos fundacionales 7. EN UN CONTEXTO DE CAMBIOS GENERALES EN LOS ESQUEMAS DE PERTENENCIA Y DE PROBLEMAS DE IDENTIDAD EN UN MUNDO CAMBIANTE: EUROPA, ESTADOS DEL SUR Y DEL NORTE, GLOBALIZACIÓ GLOBALIZACIÓN, RENACIONALISMO, FRONT NATIONAL, NATIONAL PARTY, PARTIDOS CONSERVADORES. “CHAVS” CHAVS” 8. XENOFÓ XENOFÓBIA CRECIENTE DE LA CLASE OBRERA: “CHAVS” CHAVS”," NOS QUITAN EL TRABAJO 9. RECHAZO HACIA LO DIFERENTE, NECESIDAD DE REORGANIZACIÓ REORGANIZACIÓN 10. PRODUCCIÓ PRODUCCIÓN DE EXTRANJERÍ EXTRANJERÍA COMO FUNCIONAN LAS MIGRACIONES ACTUALES Mitos y problemas LA CULTURA DETERMINA LA MIGRACIÓ MIGRACIÓN Y LA INSTALACIÓ INSTALACIÓN MEDIACIÓN CULTURAL/SITUACIÓN SOCIAL REPRODUCCIÓ REPRODUCCIÓN CULTURAL Y VALORES CONDICIONES DE POSIBILIDAD Y REDES COMPETENCIA LABORAL/COMPETENCIA POR OTROS RECURSOS ESCASOS LEYES, REGLAMENTOS, SEGMENTACIÓN MERCADO DE TRABAJO, REDUCCIÓN DERECHOS ADQUIRIDOS Y NEGACIÓN DE NUEVOS ALGUNES NOTES SOBRE LA INSERCIÓ DE L’IMMIGRANT DIFERÈNCIES AMB LES MIGRACIONS ANTERIORS 1.- COMPLETAMENT TRANSNACIONALITZADES 2.- LA RELACIÓ DE FORÇA DE LES COLONITZACIONS APAREIX INVERTIDA 3.- NAIX UNA SEMÀNTICA ESPECÍFICA: ESTRANGER-ESTRANGER ESTRANGER-IMMIGRANT ESTRANGER –EUROPEU ESTRANGER-EXTRAEUROPEU CIUTADÀ-ESTRANGER …………-IMMIGRANT 17 FORMES D’ACEPTACIÓ-INCLUSIÓ DEL MIGRANT LES MIGRACIONS ACTUALS SUPOSEN FORMES DIFERENTS EN ESPAIS I TEMPS D’ACCEPTACIÓ/INCLUSIÓ/REBUIG DE L’IMMIGRANT 1.- ASSIMILACIONISME EEUU. La idea de la majority society davant la minority society, constituia el centre originari del Melting Pot. A la pràctica: assimilacionisme a la forma de vida construïda pels IMMIGRANTS EUROPEUS CONSTITUÏENTS Es deriva cap a una ETNICITAT, inicial, i un cert grau de GUETITZACIÓ segons orígens i la seva construcció social 2.- EXCOLONITZAT Europa Occidental.Diferencial econòmic dins els processos de colonització/descolonització. També entre el nord i el sud dins Europa. SORGEIX EL CONCEPTE DE TREBALLADOR IMMIGRAT ES PENSA COM A REEQUILIBRI (EL PATERNALISME OCUPACIONAL) ES PRODUEIX LA INVISIBILITAT SOCIAL 18 FORMES D’ACEPTACIÓ-INCLUSIÓ DEL MIGRANT LES MIGRACIONS ACTUALS SUPOSEN FORMES DIFERENTS EN ESPAIS I TEMPS D’ACCEPTACIÓ/INCLUSIÓ/REBUIG DE L’IMMIGRANT 3.- ENCLAUS ÈTNICS. Des dels 70 a algunes àrees. Gairebé en totes ara REESTRUCTURACIÓ DE MOVIMENTS MIGRATORIS PER COMUNITATS VISIBILITAT DE COMUNITATS ÈTNIQUES BARS, NEGOCIS ÈTNCIS, ESPAIS RESIGNIFICATS... 4.- TREBALLADORS CONVIDATS I RETORN. Actual i futur immediat. SISTEMA DE RECLUTAMENT DOBLE: BAIXA QUALIFICACIÓ I HIPERQUALIFICACIÓ. SELECCIÓ EN ORÍGEN “A LA CANADENCA” VINCULACIÓ EXTRICTA A LA DURADA DEL CONTRACTE REINCORPORACIÓ DE MIGRANTS DEL SUD EUROEPU INVERSIÓ DE VIES ( CAP AMÈRICA LLATINA, ÀFRICA, ASIA) REVISCOLAMENT VELLES CATEGORITZACIONS NEGATIVES I NOUS MECANISMES D’ETNITZACIÓ ARA EN BASE NACIONAL (PIIGS) 19 FORMES D’ACEPTACIÓ-INCLUSIÓ DEL MIGRANT ACTUALMENT TROBAM (Portes, Aparicio) XARXES ÈTNIQUES TRANSFRONTERERES MECANISMES DE REINVERSIÓ DE REMESES XARXES TRANSNACIONALS INTENTS DE RUPTURA I INSERCIÓ DIFERENCIAL (ELS DARRERS ARRIBATS, SÍNDROME DEL CONVERS, ETC) TOT I QUE ES MANTENGUIN ENCARA FORMES D’INCORPORACIÓ DE L’INMIGRANT SEGONS LES ACTITUDS ALS ESPAIS D’INSTAL·LACIÓ 1.- INTEGRACIÓ: es sol plantejar a nivell “cultural”. És difícil d’explicar Si ‘identifica amb ASSIMILACIO el problema és: a què? Si no hi són la integració social i la política, és força difícil 20 FORMES D’ACCEPTACIÓ-INCLUSIÓ DEL MIGRANT 2.-INSERCIÓ: complementaritat i multiplicitat simbiòtica. Mantenir nivells difencials que no interfereixin amb altres Espai públic comú neutral (Model Republicà) 3.- COHABITACIÓ: separació ètnica i espais relacionals aetnizats Es generen barris ètnics Es potencien espais de poder i de construcció social autònoms i tancats (guetos, Inner-cities; banlieues; Cinatowns, etc.) 4.- MULTICULTURALITAT: parteix d’una idea essencialista de la cultura Implica un fonamentalisme cultural: la cultura al centre de tot i estàtica Genera segmentació per ètnies Identifica grup poblacional-cultura-espai social 5.- INTERCULTURALITAT: espai de reconeximent de la fluïdesa cultural Es basa en la dinàmica cultural interior i exterior (les fronteres líquides de Bauman) No hi és una cultura de referència No hi ha jerarquies 21