Ref. queixa núm. 1407892 ================== Hble. Sr

Anuncio
"Todos los seres humanos nacen libres e iguales en dignidad y derechos (...)". Art. 1 de la Declaración Universal de los DD HH
"Tots els éssers humans naixen lliures i iguals en dignitat i drets (...)". Art. 1 de la Declaració Universal dels DD HH
SÍNDIC DE GREUGES DE LA COMUNITAT VALENCIANA
Conselleria d'Hisenda i Administració Pública
Hble. Sr. Conseller
C/ Palau, 14
VALENCIA - 46003 (València)
06/05/2015
11988
==================
Ref. queixa núm. 1407892
==================
Hble. Sr.,
Justifiquem recepció del seu últim escrit, mitjançant el qual ens informa sobre la queixa
de referència, formulada per (...).
L’autora de la queixa, en el seu escrit inicial, manifestava, substancialment, els fets i les
consideracions següents:
- Que “La Generalitat em reclama el pagament d’un impost, no sobre el preu de
compra del pis, sinó sobre una taxació del pis feta amb anterioritat a la compra del
pis”.
- Que “en la primera liquidació em demanen l’impost sobre un valor del bé immoble
taxat i erroni. Faig les al·legacions pertinents perquè rectifiquen eixe valor taxat i a
més al·legue que en el moment de la compra eixe valor no era real”.
- Que “em responen rectificant el valor de l’immoble taxat dos anys abans de la
compra (150.401,44 €) i no pel valor pel qual jo vaig comprar (100.000 €) o el valor
per a l’assegurança del pis (99.127,50) o el valor pel cadastre immobiliari, el qual
ascendeix a 113.256,43 €, segons el simulador posat a disposició dels ciutadans per
la Conselleria”.
Vam admetre a tràmit la queixa i vam demanar a la Conselleria d’Economia, Hisenda i
Ocupació informació suficient sobre la realitat de les manifestacions fetes per l’autora
de la queixa. La Conselleria ens va informar, entre d’altres qüestions, el següent:
<<- el 2 de julio de 2010 se presenta escritura pública de compraventa de fecha 2 de
junio de 2010, en la que (...) adquiere determinado inmueble, junto con la
L'autenticitat d'este document electrònic pot ser comprovada en https://seu.elsindic.com
Codi de validació: ****************
Data de registre: 06/05/2015
Pàgina: 1
C/ Pasqual Blasco, 1 03001 - ALACANT. Tel. 900 21 09 70 / 965 93 75 00. Fax: 965 93 75 54
http://www.elsindic.com/
autoliquidación por el concepto de transmisiones patrimoniales con ingreso de 7.000 €,
declarando un valor de transmisión de 100.000 €.
- el artículo 10.1 del Texto Refundido del Impuesto sobre Transmisiones
Patrimoniales y Actos Jurídicos Documentados, aprobado por el Real Decreto
Legislativo 1/1993, de 24 de septiembre, establece que la base imponible está
constituida por el valor real del bien transmitido, que puede ser comprobado por la
Administración por cualquiera de los medios del artículo 57 de la LGT.
A los efectos de proceder a la comprobación de valores, la Oficina aplica la Instrucción
del servicio de gestión tributaria, de 23 de enero de 2014, por la que se dictan normas
para la comprobación de valores de los bienes susceptibles de valoración, en los
impuestos sobre transmisiones patrimoniales y actos jurídicos documentados y sobre
sucesiones y donaciones. En dicha instrucción se establecen criterios de valoración de
inmuebles urbanos correspondientes a devengos anteriores a 1 de enero de 2013,
estableciéndose la utilización del método de comprobación regulado en la letra g del
apartado 1 del artículo 57 de la LGT. (...) >>
Vam donar trasllat del contingut de l’informe a l’autora de la queixa a fi que, si ho
considerava oportú, presentara un escrit d’al·legacions, cosa que no va fer.
Arribats a este punt, resolem la queixa amb les dades que estan en l’expedient.
Segons la documentació que hi consta en l’esmentat expedient, es desprèn que en data 2
de juny de 2010 l'autora de la queixa va adquirir un habitatge, declarant un valor en
l'escriptura pública de compravenda de 100.000 €.
Posteriorment, l'administració tributària valenciana va realitzar un procediment de
comprovació de valors, emparant-se en la lletra g de l'apartat 1 de l'article 57 de la Llei
General Tributària.
El punt de partida, el trobem en l'article 10.1 del Reial decret Legislatiu 1/1993, de 24
de setembre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de l'Impost sobre Transmissions
patrimonials i Actes jurídics documentats, que estableix que la base imposable està
constituïda pel valor real del bé transmès o del dret que es constituïsca o cedisca.
De la mateixa manera, l'Administració pot comprovar el valor del bé mitjançant
qualsevol dels mitjans establits en l'article 57 de la Llei general tributària (d'ara
endavant LGT), i en este cas, l'administració va optar per l'apartat g, el qual diu que “el
valor dels béns podrà ser comprovat per l'administració mitjançant el valor assignat
per a la taxació de les finques hipotecades en compliment del que preveu la legislació
hipotecària”, i aplica com a valor, una taxació realitzada a l'any 2008, any en el qual la
realitat del mercat diferia molt de l'any 2010, any en què es va produir la venda.
La Llei 36/2006, de 29 de novembre, de mesures per a la prevenció del frau fiscal, va
donar una nova redacció a l’article 57 de la LGT i va arreplegar expressament, com a
mitjans de comprovació de valor, el “valor assignat als béns en les pòlisses de
contractes d'assegurances”, el “valor assignat per a la taxació de les finques
hipotecades en compliment del que preveu la legislació hipotecària” i el “preu o valor
declarat corresponent a altres transmissions del mateix bé, (...)”, lletres f, g i h de
L'autenticitat d'este document electrònic pot ser comprovada a https://seu.elsindic.com
Codi de validació: ****************
Data de registre: 06/05/2015
Pàgina: 2
l'apartat 1 del referit article 57, per tant, en estos casos es permet acudir al valor que
conste del bé en altres documents, és a dir, les pòlisses de contracte d’assegurança,
taxacions hipotecàries o transmissions immediatament posteriors, preceptes introduïts
amb el propòsit de reduir la litigiositat de les valoracions.
En referència a les taxacions a efectes hipotecaris, cal assenyalar que diverses
sentències del Tribunal Superior de justícia de Galícia, com la del 21 d'abril de 2010 o
la posterior de 16 de desembre de 2010, entenen que, d'una banda, i atès que els nous
mitjans de comprovació havien sigut introduïts per la Llei 36/2006, de 29 de novembre,
de mesures per a la prevenció del frau fiscal, era “preciso establecer, al menos
indiciariamente, algún elemento de la defraudación que la Ley 36/2006 trata de
corregir”; i d’altra banda entenien que:
<<…al utilizar este medio de comprobación hay una carga adicional para la
Administración (art. 105.1 LGT) consistente en acreditar la correspondencia entre el
valor que considera correcto y el que corresponde de acuerdo con la normativa del
impuesto para fijar su base imponible; operación en la que ha de incluirse la
justificación concreta del modo en el cual una tasación que, notoriamente, le viene
impuesta al contribuyente, quien solo corre con los gastos, y que es obligatoria para
este por imposición de la entidad bancaria prestamista, viene a coincidir con el valor
ajustado a la base imponible del impuesto. Y ello porque en dicha tasación ninguna
intervención tiene el contribuyente quien se limita al abono de su importe y a
beneficiarse del préstamo concedido al efecto, con las consiguientes obligaciones
derivadas del contrato y consistentes en la devolución del principal y abono de los
intereses. Hay en esta operación – el préstamo con garantía hipotecaria – una finalidad
que responde más al intereses de las partes – prestamista y prestatario- y que no puede
conceptuarse como relevante a los efectos tributarios que nos ocupan pues en ella están
presentes intereses ajenos a la satisfacción del tributo discutido, que ni se menciona en
la escritura correspondiente.>>.
Per tant, segons les sentències esmentades, era necessari, en primer lloc que existiren
indicis de defraudació per poder utilitzar este mètode, i en segon lloc, entenien que calia
comprovar que el valor fixat a l'efecte de taxació hipotecària era correcte, és a dir, que
havia que comprovar el mitjà de comprovació, en eixe sentit, la Llei no regula estos
nous mitjans de comprovació com a subsidiaris o condicionats, sinó com uns més entre
els posats a disposició de l'administració per l'article 57 de la LGT.
Posteriorment, la sentència del Tribunal Suprem de 7 de desembre de 2011, va declarar
com a doctrina legal la utilització per l'administració tributària del mitjà de comprovació
de valors que preveu l'art. 57.1.g) Llei 58/2003 LGT (valor assignat per a la taxació de
les finques hipotecades en compliment del que preveu la legislació hipotecària), en la
redacció que en fa la Llei 36/2006 (mesures per a la prevenció del frau fiscal), no
requereix cap càrrega addicional per a aquella respecte dels altres mitjans de
comprovació de valors, per la qual cosa no està obligada a justificar prèviament que el
valor assignat per a la taxació de les finques hipotecades coincideix amb el valor ajustat
a la base imposable de l'impost, ni l'existència d'algun mètode de defraudació que s’haja
de corregir.
Com assenyala la sentència, una important mesura amb la qual compta l'administració
per lluitar contra el frau fiscal en el sector immobiliari és la facultat de no acceptar com
L'autenticitat d'este document electrònic pot ser comprovada a https://seu.elsindic.com
Codi de validació: ****************
Data de registre: 06/05/2015
Pàgina: 3
a vàlids els valors declarats per les parts i esta possibilitat s'ha concretat en la facultat de
comprovar el valor, la qual ha quedat reflectida en la norma que dóna empara a la
comprovació de valors analitzada en les interlocutòries (art. 57.1.g), Llei 58/2003 LGT).
No obstant, però, precisa el tribunal que l'article 57 de la Llei 58/2003 no estableix cap
preferència de qualsevol dels mitjans de comprovació que regula, sobre els altres.
Tenint en compte tot el que s'ha dit anteriorment, el Tribunal Suprem considera erroni el
criteri que senta la sentència impugnada en relació amb el mitjà que va aplicar
l'administració tributària, no sent possible confirmar el que en ella s'apuntava i és que si
s'opta per este mitjà, l'administració estarà obligada a acreditar prèviament l'existència
d'indicis de frau, ni a justificar que el valor a l'efecte de la hipoteca coincideix amb el
valor real.
Però insistim que segons el Tribunal Suprem, cal entendre que el mitjà que introdueix la
Llei 36/2006 és un més d’aquells que l’administració pot utilitzar.
Per tant, i segons tot l'esmentat anteriorment, l'administració va utilitzar, en este cas, el
valor de la taxació realitzat en el préstec hipotecari com a base imposable de l'Impost
sobre transmissions patrimonials i Actes jurídics documentats sobre la base de l'article
57.1.g) de la Llei 58/2003 LGT, en eixe sentit, considerem que la taxació com que va
ser realitzada durant l'any 2008 (dos anys abans de la compra de l'immoble), està molt
lluny de la realitat urbanística de l'any 2010, any en el qual la Comunitat Valenciana es
trobava immersa en una crisi econòmica, de manera, que esta taxació seria inferior, en
eixe sentit, l'administració era coneixedora de la realitat urbanística durant l'any 2010,
per la qual cosa deuria haver-se cerciorat de l'estat real de l'immoble, i més després
d'haver declarat el ciutadà en l'escriptura de compravenda un valor de transmissió de
100.000 €.
Sobre este tema s'han pronunciat els nostres tribunals, com ara la Sentència del Tribunal
superior de justícia de la Comunitat Valenciana, d'1 d'octubre de 2013, Recurs
2040/2012, que estableix que l'Administració ha de cerciorar-se de l'estat real de
l'immoble a valorar i aplicar paràmetres individuals.
<<Lo que la Administración Tributaria Autonómica Valenciana y TEAR denominan
dictamen de peritos, en el que se justifica la comprobación de valores, tiene como
premisas los datos descriptivos del inmueble consignados en la “ficha catastral” y
relativos a superficie, estado, antigüedad, etc., datos que no fueron contrastados in situ
por los sedicentes peritos. La Administración Tributaria Valenciana, con ésto, se fía, a
la descripción catastral. Esta descripción, aunque vincule al sujeto pasivo del Impuesto
sobre Bienes Inmuebles y al sujeto pasivo del Impuesto sobre el Incremento del Valor
de Terrenos de Naturaleza Urbana (si es que la consintió después de notificada), y
aunque la persona interesada tenga que combatirla cuando pretenda su modificación
(art. 3.3 Ley del Catastro), no tiene por qué coincidir necesariamente con la realidad,
pudiendo ser legítimamente desmentida al presentar la declaración o autoliquidación
del Impuesto sobre Transmisiones Patrimoniales y Actos Jurídicos Documentados o del
Impuesto sobre Sucesiones y Donaciones, pues sus leyes reguladoras no imponen que la
descripción catastral sea punto de partida preceptivo en el cálculo de la base
imponible. En este momento, es importante resaltar que la Administración Tributaria
aplica, sobre la descripción de la “ficha catastral”, todos los demás parámetros de
L'autenticitat d'este document electrònic pot ser comprovada a https://seu.elsindic.com
Codi de validació: ****************
Data de registre: 06/05/2015
Pàgina: 4
cálculo para su comprobación (valores de suelo, de la construcción, coeficientes, etc.).
Por otro lado, los estudios de la Dirección General de Tributos Valenciana sobre los
valores del suelo y los de la construcción, si bien pudieran tenerse como un punto de
partida, meramente indicativo, dentro de una adecuada comprobación, los mismos no
dejan de atender criterios generales, siendo en realidad que cada uno de los inmuebles
incluidos en las zonas, calles o parajes acotados no tienen que equipararse
necesariamente a estos efectos.>>
De la mateixa manera, la Sentencia TSJ de la Comunitat Valenciana número 1336/13,
dicta que <<como razonan las SSTS de 18-6-2009 o 7-1 0-2010 “La administración no
puede eliminar sin mas los datos declarados, debiendo realizar los actos de
comprobación o investigación necesarios en aquellos en que no estime ciertas las
declaraciones”. En efecto, a la Administración Tributaria le corresponde acreditar los
extremos de hecho que doten la legitimidad su liquidación tributaria y que puedan
considerarse suficientes para contradecir la declaración del obligado tributario>>
Atenent a tot el que hem dit més amunt i de conformitat amb el que preveu l’art. 29 de
la Llei de la Generalitat Valenciana 11/1988, de 26 de desembre, reguladora d’esta
institució, RECOMANE a la Conselleria d’Hisenda i Administració Pública que:
- A la vista de la data en què es va produir la meritació de l'Impost sobre transmissions
patrimonials i Actes jurídics documentats, any 2010, realitze una nova valoració,
avaluant la situació real de l'immoble.
- Valore la possibilitat d'aplicar el que estableix l'article 10.1 del Reial decret legislatiu
1/1993, de 24 de setembre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de l'Impost sobre
transmissions patrimonials i Actes jurídics documentats, el qual estableix que la base
imposable està constituïda pel valor real del bé transmès o del dret que es
constituïsca o cedisca.
Així mateix, d’acord amb la normativa citada, li agrairem que ens remeta, dins el
termini d’un mes, el preceptiu informe, en què ens manifeste si accepta el suggeriment
que li fem o, si escau, les raons que considere per a no acceptar-lo.
Perquè en prenga coneixement, li fem saber, igualment, que a partir de la setmana
següent a la data en què s’ha dictat la present resolució, la inserirem en la pàgina web de
la institució.
Atentament,
José Cholbi Diego
Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana
L'autenticitat d'este document electrònic pot ser comprovada a https://seu.elsindic.com
Codi de validació: ****************
Data de registre: 06/05/2015
Pàgina: 5
Descargar