Document d`informació i actuació davant la vespa asiàtica elaborat

LA VESPA ASIÀTICA
Vespa velutina
Informació i
Actuació
Foto: Blenderartists
Introducció
La vespa asiàtica (Vespa velutina) s’ha convertit en un nou problema per a
l’apicultura espanyola. Des de la seva introducció a França el 2004, s’ha anat
estenent per sud-oest del país fins arribar a territori Espanyol l’any 2010,
concretament a Guipúscoa. Ja a l’any 2012 va arribar al nord de Catalunya
mentre es continua expandint pel nord-oest d’Espanya.
A la vall de Sóller s’ha confirmat a principis del mes de octubre de 2015 la seva
presència.
La vespa no es més agressiva ni més perillosa que les vespes autòctones de cara
a les persones. El problema principal d’aquest insecte resideix en què afecta de
manera més intensa a les abelles ja que són part fonamental de la seva dieta. A
la figura 2 es pot veure a la vespa caçant en front de la piquera.
Fig 2. Vespa velutina atacant abelles.
Font: IUCN Invasive Species Specialist Group (2011).
Biologia
La vespa asiàtica és un himenòpter de la família dels vèspids que és originària
del sud-est asiàtic. Aquesta vespa es una de les més grans que ens podríem
trobar a Espanya, mesurant uns 3 cm.
La vespa és d’activitat diürna i el seu cicle anual s’inicia durant la primavera
quan la femella fundadora construeix el primer niu. Al final de la primavera les
primeres obreres naixeran i construiran el niu definitiu per a tota la colònia.
Els seus nius definitius són fàcils d’identificar per la seva gran mida (60 cm
diàmetre) i sovint són la font d’informació que indica la presència de la vespa a
la regió. Generalment, podem trobar els nius a les branques altes dels arbres o
a parts altes d’edificacions.
El niu està construït amb paper que produeixen gràcies a mastegar fusta, com
moltes altres vespes. L’orifici de sortida del niu es troba al lateral i és petit, fet
que també és molt característic.
Les colònies només viuen un any i, tant obreres com larves, moren durant
l’hivern, quedant vives (hivernant) les femelles fecundades.
Fig 3. Tamany de la vespa asiàtica.
Font: Xunta de Galicia. Protocol de vigilància
Vespa velutina (2014).
Fig 5. Niu de
vespa asiàtica.
Font:
Genaralitat de
Catalunya
(2013).
Fig 4. Primer niu de la femella fundadora.
Font: Generalitat de Catalunya (2013).
Identificació
La vespa asiàtica es una vespa molt grossa, de les més grosses que podem
trobar al nostre territori. Les obreres poden arribar a una mida d’uns 3
centímetres i la reina fins a un centímetre més.
Fig 6. Morfologia de la Vespa velutina.
Font: Xunta de Galicia. Protocol de vigilància Vespa velutina (2014).
La coloració de la vespa asiàtica és principalment fosca, fet que, juntament
amb la seva gran mida, la fa molt diferent a les altres vespes presents a les Illes
Balears.
Les vespes comuns del nostre territori són més petites (1-2cm) i tenen una
coloració molt groga, alternada amb bandes negres.
Fig 7. Niu de Polistes gallicus.
Font: Història Natural dels Països
Catalans.
La vespa asiàtica sí es pot confondre amb la vespa de Galet (Megascolia
maculata), sobretot vistes de lluny. Aquesta vespa també té un color fosc i una
mida molt gran: és fins a un centímetre més grossa encara que Vespa velutina.
Per diferenciar-les:
Com es pot veure a la figura 8, la vespa de Galet (a la dreta de la imatge) té
quatre taques de color groc a l’abdomen. Aquest detall la fa inconfusible. La
femella de M. maculata te una coloració ataronjada al cap, una característica
molt visible.
Fig 8. Comparativa entre V. Velutina i M. Maculata (Femella a l’esquerra i mascle a la
dreta).
Font: Villemant C., Rome Q. & Haxaire J. 2010. Le Frelon asiatique (Vespa velutina). In
Muséum national d'Histoire naturelle [Ed]. 2010. Inventaire national du Patrimoine
naturel, site Web. http://inpn.mnhn.fr
A la figura 9 es pot veure un exemple de vespes petites comunes al nostre
territori.
Introducció
Fig 9. Imatges de Vespula germanica i de Dolichovespula sylvestris (mascle i famella).
Font V. Germanica: Villemant C., Rome Q. & Haxaire J. 2010. Le Frelon asiatique
(Vespa velutina). In Muséum national d'Histoire naturelle [Ed]. 2010. Inventaire national
du Patrimoine naturel, site Web. http://inpn.mnhn.fr
Font D. Sylvestris: BWARS. National Biodiversity Network.
Actuació
Controlar les espècies invasores és molt important per a la protecció de les
espècies pròpies del territori així com també per les repercussions econòmiques
que pot tenir. En el cas concret de la vespa asiàtica, perjudica molt el sector de
l’apicultura, causant grans baixes en la població d’abelles obreres que
repercuteix en una menor producció apícola.
Per a avisos:
Telèfon 112 (24 hores)
Email:
 especies@dgcapea.caib.es
 ramaderia@dgagric.caib.es
Per a més informació
Telèfon gratuït del Punt d'Informació Ambiental: 900 151 617