A l’atenció d’Isabel Chacón / Candidatura d’Unitat Popular (CUP) Un cop més gràcies per participar a la taula rodona: “Governar per a les persones 27S”. Pensem que el col·loqui va ser molt enriquidor i així ens ho han fet saber alguns dels assistents i persones que el varen seguir per streaming. Hem visualitzat altre cop el debat i et passem la transcripció del que vares dir, si el vols veure el trobaràs aquí. Amb aquesta transcripció i altres materials aquesta setmana farem una acció de xarxes. Per un costat hi hauran les vostres respostes. Les persones que han seguit el procés sabran que vareu dir exactament, ho podran difondre i ajudarem així a que tothom faci un vot més conscient. I per l’altre costat hem recollit i puntuat el que dieu de cooperació al desenvolupament el vostre programa segons la graella habitual que tenim. Aquestes puntuacions estaran divendres 23 a la web, i hi podràs accedir fent clic aquí. Un cop més a tu i a Candidatura d’Unitat Popular (CUP) el nostre agraïment per haver participat en el debat. Aprofitem l’avinentesa per demanar-vos una entrevista i poder explicarvos millor que demana Oxfam Intermón però aquesta propera legislatura. Una abraçada Francesc Mateu i Hosta Director d'Oxfam Intermón a Catalunya Departament de Campanyes i Ciutadania Tlf. 93.214.75.15 / 615.569.226 @frmat Barcelona, 23 de setembre 2015 Patrícia Cantarell Rocamora Unitat d'Acció Ciutadana Departament de Campanyes i Ciutadania Tel. 93 2147552 / 660 047 011 Quines propostes tenen cadascuna de les vostres candidatures per a construir un sistema fiscal més just respecte a l’impost de successions i patrimoni i l’impost dels casinos, i amb quines mesures concretes voleu caminar cap a un horitzó que ens alliberi dels paradisos fiscals? Xavi Casanovas – Plataforma per una Fiscalitat Justa, ambiental i solidària Isabel Chacón @HildegartRev: a) En quant a la política fiscal, ara que estem a les portes de la reclamació de sobirania econòmica, social, dels països catalans, no podem parlar només de política fiscal, sinó que la situem en un context de repartiment de riquesa, política fiscal i socialització de beneficis. a. Socialització de beneficis i si parlem de redistribució de la riquesa ens porten a parlar del deute, parlar d’un pla de xoc d’emergència social i parlar de renda social universal. b. No apostar per impostos indirectes, una política fiscal regressiva, i centrar-nos en la lluita de la corrupció i del frau fiscal. Aquesta és una via de recaptació quan parlem de pobresa, del 20% de pobresa que estem dient, hi ha unes altres que no podem defugir com és el no pagament del deute i destinar tot el repartiment de beneficis cap a les necessitats de les persones i no tant de les necessitats dels risc que estem veient com ens porta al deteriorament dels serveis públics, a través de les privatitzacions. El TTIP ens està portant els serveis públics al centre de l’espoli del darrer recurs que ens queda i aquest increment de la pobresa nosaltres l’analitzem sota aquests paràmetres. b) També ens enfrontem a la criminalització de l’economia submergida, per tant , totes les mesures que posem sobre la taula contra la corrupció i el frau fiscal son mesures parcials. Tot i així, nosaltres vam presentar una moció a Parlament per combatre el frau fiscal i gravar les grans fortunes, augmentar el tipus de gravamen de societats que utilitzen les societats, les SICAP. També vam proposar reforçar el cost d’inspectors tributaris, augmentar les investigacions a grans fortunes, les empreses de l’IBEX35, transnacionals, bancs, institucions financeres i el magma d’entitats que operen als paradisos fiscals. c) Crear un fons d’aportació integral per diners aportats voluntàriament per empreses de capital català, hem d’apel·lar també a aquest tipus de solidaritat, que han obtingut beneficis nets durant els darrers anys, per exemple, Grifols, Abertis , amb un 1.024.000 milions d’€, o Gas Natural. d) Fixar un impost sobre els benefici que obtinguin els bancs, així com un tribut als comptes corrents amb més de 120.000 €. e) Creació d’altres figures impositives. També parlem de crear un peatge social que s’apliqui a empreses que presten serveis energètics bàsics, com aigua, llum i gas, i a empreses concessionàries d’infraestructures. Estem parlant de cobrir les necessitats de les persones, d’un 20% de pobresa, de desigualtat, f) Ruptura amb l’Estat Espanyol, una DUI, però també un pla d’emergència social que tingui en compte tots aquest elements. Com en el futur el nou govern o els diferents partits que avui esteu aquí garantireu una vida digna a la ciutadania? Definint com elements fonamentals per una vida digna tres eixos: Atur, drets bàsics (vivenda, sanitat, educació) i la millora la gestió dels recursos? Teresa Crespo – ECAS Isabel Chacón @HildegartRev: Col·loquem al centre de les nostres prioritats polítiques assegurar els drets socials: a) Si volem garantir el dret a una vida digna, acabar amb la desigualtat i apel·lar a la redistribució de la riquesa, hem de comença per revertir totes les privatitzacions i externalitzacions. b) Si tenim un serveis públics de propietat, provisió i gestió 100% publica estarem no només apel·lant a la remunicipalització de molts dels servies estarem creant ocupació i garantint aquest drets que ara no estan coberts ni a través dels servies socials i per tant estem vulnerant el dret a la salut als col·lectius exclosos. c) Tant en Salut, educació, atenció persones i pensions demanem un sistema universal de qualitat i únic i 100% públic. d) Apel·lem a la gestió 100% pública per garantir habitatge, salut i subministrament. e) Cap llar sense subministraments, molt relacionat amb el dret a l’habitatge tot s’ha de regular a traves del serveis públics. No col·locar el benefici de les empreses que tenen interessos en una concessió o consorci, i f) Volem una vida digna per a tothom i demanem la renda social bàsica universal. g) Repartiment del treball Regulació que tingui com o fita 30 hores setmanals, treball digne per a tothom. h) Creació Un Estatut del treball del països catalans per avançar cap a un canvi profund de l’actual marc jurídic laboral, el dreta vaga. i) Dret immigració , des de l’enfocament dels DDHH, dret a la mobilitat. j) Tancament immediat dels cies, renovació del pacte nacional pel la migració de Catalunya (dret a al ciutadania de totes les persones que hi viuen) , actualització de la dotació pressupostaria del pla de protecció a Catalunya , donar suport a la xarxa de municipis acollidors. Què penseu els vostres partits o plataformes electoral que hem de fer per exigir que les empreses catalanes que estan a l’estranger respectin els drets humans i quines mesures concretes penseu que es poden aplicar en aquest sentit? Tono Albareda - Lafede.cat - Organitzacions per a la justícia global Isabel Chacón @HildegartRev:“Estem parlant d’un marc global de regulació i cada vegada hi ha més tendència de regular i afavorir la inversió d’empreses privades i que aquestes mateixes siguin part implicades en la regulació dels mercats. Per tant, quan parlem de cooperació, jo parlaria més d’internacionalisme i d’ apel·lar a l’abolició de la divisió del treball internacional que ens situa en l’espoli del centre cap a la perifèria i, que estem posant en el centre totes les facilitats perquè la desregulació permeti tot aquest espoli cap al països més empobrits. Jo parlaria primer d’aquesta abolició de la divisió del treball i que traslladem al nostre context les lluites que es porten a terme al nostre territori en quant a nivell laboral i també de polítiques migratòries que he comentat abans. Sí que parlem, no al programa exactament, però sí en el desenvolupament de les nostres polítiques del 0,7, però no a qualsevol preu, es a dir, demanem que aquestes vagin encaminades a aquestes polítiques de cooperació i solidaritat a denunciar les injustícies polítiques, econòmiques, socials i nacionals dels pobles d’origen. Els acords de cooperació han de garantir la redistribució de la riquesa, no poden ser existencialistes, això ho reitero, perquè aquesta cooperació ha de eradicar aquesta desigualtat, ha d’apoderar a la població i no ha de ser existencialista. Parleu de regulació de les empreses catalanes, jo diria en relació a la regulació de totes les empreses. Podem establir un marc de relació euromediterrània, de pobles lliures, un tipus de relació diferents entre els diferents països. Jo crec que el que hem d’eradicar és aquesta tendència de desregulació, per exemple lo del TTIP, perquè siguin les pròpies empreses i transnacionals les que marquin quines polítiques públiques es faran o no es faran. Per tant, lo que hem de demanar és regulació i no permetre avançar en aquests acords transnacionals, de les empreses que ens treuen sobirania . Exigirem el compliment de clàusules democràtiques i de transparències de relacions comercials. Però també, campanyes de boicot des dels moviments populars i de solidaritat. Hem dit abans que eren partits polítics. La candidatura d’unitat popular considerem que és un projecte d’unitat popular i per tant, treballem amb les entitats i els moviments populars “governar-ho bé”, que diríem nosaltres. Promourem campanyes de boicot, que ja s’estan promovent, i es duen a terme contra les transnacionals i els Estats que violin drets humans. Això estaria al centre de les nostres polítiques.”