Indicadors de maltractaments físcs greus a menors de 4

CONCLUSIONS. INDICADORS
DIAGNÒSTICS DE RISC
I RECOMANACIONS
De l’anàlisi exhaustiva de la mostra de nens maltractats objecte d’aquest estudi, podem extraure, com a
prioritàries, les conclusions següents:
Queda demostrada la gravetat del risc i dels maltractaments patits pels infants objecte d’aquest estudi per les raons següents:
• En tots els casos es va decretar inicialment el desemparament del menor i l’assumpció de la seva
tutela per part de la DGAIA.
• En tots els casos, els diagnòstics posteriors fets pels centres d’acolliment van ratificar aquest desemparament inicial, com també la tutela.
• En tots els casos el diagnòstic mèdic final ha ratificat que les lesions dels infants van ser produïdes per cops físics, no accidentals.
• Cap infant va presentar lesions similars a les que varen motivar el seu ingrés, un cop va ser separat de la família i ingressat al centre d’acolliment.
A continuació exposem els indicadors de risc més rellevants que s’han detectat a partir d’aquest estudi, i que els professionals que atenguin la petita infància han de tenir en compte per actuar preventivament i fer-ne una detecció temprana.
Cada indicador té valor específic en si mateix i ha de posar en alerta el professional. Sempre que es
detecti la presència d’aquests indicadors caldrà actuar amb diligència per a esbrinar en quina mesura caldrà protegir l’infant.
En l’exposició d’aquests indicadors se segueix una estratègia concèntrica, que té el seu centre en
l’infant i que s’estén successivament vers l’exterior: el nucli parental bàsic (progenitors, figures parentals),
la família extensa, fins a altres professionals que hagin intervingut en l’atenció al nucli familiar en crisi.
Aquest és l’ordre de valoració que se segueix en el procés diagnòstic que s’enceta davant d’una sospita de
145
M ALTRACTAMENTS
FÍSICS GREUS A NADONS I MENORS DE QUATRE ANYS
maltractaments, tant és detectada en els centres hospitalaris com en les àrees bàsiques de salut, les guarderies o en el mateix centre d’acolliment.
Hi ha, doncs, indicadors que pertanyen a diferents àmbits. Uns es poden apreciar en la primera exploració de l’infant, uns altres en les visites posteriors i en les entrevistes que es mantenen amb els progenitors o altres familiars al llarg del procés. La forma en què es combinen aquests indicadors, tots ells
greus, marcarà la urgència del cas i alertarà del risc que corre l’infant. Aquests factors de risc s’han de
combinar, òbviament, amb els aspectes preservats i els indicadors de capacitats de recuperació del nucli
familiar que puguin aparèixer durant el diagnòstic i que han de ser explorats amb molta cura.
Indicadors
1. Pel que fa a l’infant
Cal parar atenció a diferents àmbits: presència d’algun dany físic, presència d’aspectes involutius, manifestacions de patiment psíquic i evolució positiva davant l’allunyament del nucli familiar.
a)
b)
c)
d)
e)
f)
Presències d’una lesió o de lesions múltiples, inexplicables segons la versió dels pares.
Lesions repetitives al llarg del temps.
Lesions en òrgans vitals que posen en perill la salut del nen, a curt i a llarg termini.
Noves lesions en el context hospitalari, tan sols quan l’infant està sol amb els pares.
Retard del desenvolupament que coexisteix amb conductes d’inhibició i presència de dolor psíquic.
Presència abundant de símptomes d’introversió, indicatius de depressió:
• tristesa, manca de somriure,
• evitació del contacte personal,
• rebuig als pares,
• manca d’expressivitat facial i gestual,
• resposta apagada als estímuls,
• manca de plor i absència de queixes davant del dolor,
• manca de conductes de joc,
• balanceig.
g) Millores física i psíquica del nen un cop ingressat a l’hospital o al centre d’acolliment.
2. Pel que fa al nucli parental (pares o figures parentals de l’infant)
Hi ha diferents àmbits de conductes que cal prendre en consideració: el desig i la capacitat de protecció vers els fills i filles,
les indicacions de psicopatologia, la qualitat de la relació de parella i la conducta específica davant els maltractaments.
2.1. Desig i capacitat de protecció
a) Incapacitat d’acceptació i accions de rebuig a la maternitat.
b) No acceptació d’un embaràs.
c) Manca de control o control tardà de l’embaràs.
d) Maltractaments prenatals.
e) Manca de seguiment de les indicacions dels metges i altres professionals.
2.2. Indicadors de psicopatologia
a) Consum de tòxics, amb una menció especial al consum d’alcohol.
b) Alteracions adaptatives i de salut mental.
c) Violència intra i extrafamiliar, amb una menció especial als maltractaments a la mare embarassada.
d) Manifestació de coneixements i termes mèdics especialitzats, no explicables pel nivell de formació cultural i de
l’entorn social dels maltractadors.
146
C ONCLUSIONS
2.3. Qualitat de la relació de parella
a) Relacions inestables, conflictives, violentes entre la parella.
b) Trencaments de parella successius i tendència a la repetició en l’establiment de relacions conflictives.
c) Incapacitat de protegir l’infant en situació de violència familiar.
2.4. Conductes específiques davant dels maltractaments
a) Demora en demanar assistència mèdica.
b) Relat incoherent en relació amb el mecanisme de producció de les lesions.
c) Negació radical que les lesions són conseqüència dels maltractaments.
d) Incapacitat per connectar amb el patiment i el dolor de l’infant.
e) Manca de preocupació per les seqüeles dels maltractaments.
f) Manca de consciència del trastorn en els maltractadors i, en conseqüència, manca de demanda o rebuig d’ajut professional.
g) Consultes múltiples dels pares als hospitals i visites a urgències, evitant retrobar un mateix professional mèdic i ser
atès per ell.
3. Pel que fa a la família extensa
Destaquen indicadors que fan referència a l’àmbit de relacions i tipologies de vincles familiars, i a la capacitat de protecció
vers els infants, i conductes de manca d’adaptació.
a) Relacions dels progenitors amb els seus nuclis familiars d’origen molt conflictives, marcades per la fredor, el distanciament o la violència.
b) Relacions conflictives de la mare amb la seva pròpia mare, la qual cosa porta a la manca d’interiorització d’un rol matern suficientment sa. Aquesta manca d’interiorització de rol matern no afavoreix un tracte i un creixement adients dels fills i filles.
c) Presència de maltractaments previs en la família extensa: maltractaments físics, psíquics, sexuals, d’abandonament, de
mancances afectives diverses.
d) Inhibició del suport familiar cap als progenitors, per por a les conductes violentes d’un dels membres de la parella.
e) Antecedents d’alteracions psicopatològiques en la família extensa.
f) Incapacitat de la família extensa per connectar amb el patiment i el dolor de l’infant.
g) Inhibició d’accions protectores cap a l’infant per por, per negació dels maltractaments o per desvinculació familiar.
4. Pel que fa a la vivència dels professionals
Entre els professionals que treballen en contextos estressants es produeixen reaccions defensives que poden interferir en la
fiabilitat i la validesa de les seves apreciacions diagnòstiques. Per a garantir l’eficàcia de les seves apreciacions s’han de
prendre en consideració els indicadors d'alerta següents:
a) Tendència a minimitzar la gravetat dels maltractaments malgrat l’evidència de les lesions de l’infant i dificultat per reconèixer que el mecanisme de producció de la lesió no és accidental.
b) Tendència a maximitzar les àrees de personalitat conservades dels maltractadors i a minimitzar els aspectes patològics,
per la impossibilitat d'imaginar l’horror d’una realitat inacceptable.
c) Pors a provocar una reacció en els maltractadors que posi en perill tant la vida del maltractador com la dels professionals.
d) Crisis d’angoixa o de rebuig, vinculades a la patologia del maltractador.
e) Desig de fugir d’una realitat molt dura i, per tant, recerca d’elements que justifiquin l’absència de maltractaments, malgrat la seva evidència.
f) Símptomes propis de la síndrome del burnout.
147
M ALTRACTAMENTS
FÍSICS GREUS A NADONS I MENORS DE QUATRE ANYS
Recomanacions
Atesa la curta edat dels infants, queda clara la necessitat d’una detecció i d’una intervenció precoces.
S’ha de ser àgil en la protecció immediata dels nens maltractats, un cop es té constància d’aquests
maltractaments.
S’ha de fer pedagogia i divulgació dels indicadors de risc a escoles bressol, pediatres, centres hospitalaris i serveis d’urgències, àrees bàsiques de salut, serveis socials, col·legis professionals, escoles judicials
i professionals de la judicatura. Mai no s’ha de minimitzar cap lesió en un infant, ja que pot implicar
un risc de mort. Aquesta divulgació s’ha de reiterar periòdicament, atesa la mobilitat dels professionals.
S’han de divulgar els indicadors de patiment psíquic d’un infant, que molts cops no prenen una forma de queixa, sinó d’una inhibició greu de la relació i del desenvolupament per evitar l’expressió del dolor.
No s’han de minimitzar les conductes i explicacions incongruents d’uns pares davant les lesions del
seu fill. Uns pares que no s’interessen per les seqüeles i el patiment del nen, ens donen l’alerta sobre l’existència dels maltractaments.
Els maltractaments a infants queda clar que estan més vinculats a patologies i a anomalies greus en
la dinàmica relacional pares-fills que a aspectes socioeconòmics. Per tant, es dóna en totes les classes
socials.
S’hauria de fer un seguiment molt proper de les mares que han presentat, en major o menor grau,
un rebuig a la maternitat, especialment quan això va acompanyat d’alteracions en el nucli familiar bàsic i
de manca de contenció en els nuclis més extensos: relacions de parella inestables o violentes, vincles patològics, desvinculació amb els nuclis familiars d’origen, psicopatologia diversa.
S’ha d’aprofitar la funció pedagògica i de divulgació dels mitjans de comunicació, per tal de, tot
evitant el sensacionalisme, sensibilitzar la població de la gravetat dels maltractaments a infants i donar,
al mateix temps, instruccions bàsiques sobre com actuar.
Tal com s’ha indicat en el capítol d’adaptació psicològica, és capital poder diferenciar quan la conducta dels maltractaments és fruit d’una descompensació episòdica o bé d’una psicopatologia cronificada del nucli familiar, i, per tant, més difícilment reversible. Les propostes finals molts cops depenen d’haver establert adequadament aquesta diferenciació, que pot modificar la vida del nen i la dels seus
familiars.
És important que l’Administració doni suport als professionals que treballen en l’àmbit de la protecció a la infància. Treballar de forma interdisciplinària (social, mèdica, psicològica, pedagògica, educativa i de suport jurídic) i la supervisió externa ajudaran a mantenir la fiabilitat i la validesa de les determinacions preses i contribuiran a la protecció dels equips tècnics.
Un dels objectius de l’estudi al qual no s’ha pogut arribar és el seguiment evolutiu i psicopatològic
dels infants maltractats. És certament una mancança, ja que no permet conèixer a llarg termini els efectes dels maltractaments. Hauria estat molt productiu conèixer les capacitats de resiliència dels infants
vinculades a les seves experiències primerenques i a les accions protectores establertes.
148
C ONCLUSIONS
De la mateixa manera que no s’ha de minimitzar el dany físic i psíquic fet als infans, tampoc no es
pot banalitzar la mostra sobre la qual s’ha treballat. Sigui quin sigui el nombre de casos d’infants maltractats i la seva proporció sobre el nombre total de nens i nenes de Catalunya, el seu nombre és excessiu.
Cal remarcar la resposta de la psicóloga Núria Almirall, en una entrevista radiofònica en què s’intentava minimitzar el nombre de menors greument maltractats: Els infants maltractats, són pocs?, són
molts?, segur que són massa!
149
150