100809. Didàctica de les Ciències Socials. Història General d`Europa

Grau d’Educació Primària
Curs 2012-2013
MATÈRIA:
Didàctica de les Ciències Socials. Història General d’Europa
CODI:
100809
MÒDUL:
Ensenyament i aprenentatge de les ciències socials
CURS:
Tercer
CRÈDITS ECTS:
9 crèdits
SEMESTRE:
1r i 2n (anual)
TIPUS DE MATÈRIA:
Obligatòria
IDIOMA:
Català
PROFESSORA RESPONSABLE:
Nayra Llonch Molina
nayra.llonch@didesp.udl.cat
EQUIP DOCENT:
Natàlia Alonso Martínez
nalonso@historia.udl.cat
Nayra Llonch Molina
nayra.llonch@didesp.udl.cat
Karen Stöber
karen.stober@historia.udl.cat
COMPETÈNCIES
— Conèixer el currículum de primària relatiu a les Ciències Socials.
— Aprendre a valorar la importància de l’ensenyament de les Ciències Socials en el
període dels 6 als 12 anys.
— Comprendre i saber explicar contextos socials, culturals, econòmics, polítics, ideològics
i tecnològics del present i del passat.
— Aprendre a valorar la importància del llegat cultural i patrimonial del passat i fomentarne el seu respecte als alumnes.
— Fomentar el tractament crític de les fonts d’informació tant del passat com del present:
objectuals, escrites, gràfiques, audiovisuals, etc.
— Aprendre a relacionar la història familiar amb la local i amb contextos més generals.
— Saber situar cronològicament i conceptualment les etapes principals de la Història
europea i saber-les explicar.
— Fomentar la importància del mètode històric.
— Comprendre, valorar i saber fer reflexionar sobre la importància dels canvis i les
continuïtats i les causes i les conseqüències de fets i processos històrics.
— Emprar correctament la comunicació tant oral com escrita.
100809 _ 1
OBJECTIUS
1. Dotar de coneixements i habilitats per a ensenyar ciències socials.
2. Ajudar a desenvolupar un pensament crític respecte a l’ensenyament de la matèria.
3. Aprendre a preparar activitats d’ensenyament aprenentatge en ciències socials.
CONTINGUTS
Didàctica de les Ciències Socials
INTRODUCCIÓ
Les Ciències Socials, un calaix de sastre
BLOC 1. LA DIDÀCTICA DE LA HISTÒRIA
Tema 1.
Tema 2.
Tema 3.
Tema 4.
Tema 5.
Tema 6.
Tema 7.
Tema 8.
Tema 9.
Tema 10.
Tema 11.
Tema 12.
Tema 13.
Tema 14.
L’ensenyament de la Història als infants i adolescents. Per què?
Una història pensada per a les seves necessitats i adaptada a les seves
capacitats
Les finalitats i els objectius de l’ensenyament de la Història
Ensenyar a formular hipòtesis sobre el passat: el mètode hipotètic deductiu
Ensenyar a analitzar les fonts materials: el objectes i el mètode inductiu
Ensenyar a analitzar les fonts escrites: l’estudi dels texts
Ensenyar a analitzar les fonts orals: l’entrevista i el qüestionari
Ensenyar a analitzar fonts audiovisuals
L’art com a font de la Història
Introducció a l’anàlisi crític de les fonts
La causalitat: causes i motius
El canvi i la continuïtat: descobriments, invencions, innovacions i
aculturacions
El relat i els contes com a eines didàctiques
Confeccionar línies del temps
BLOC 2. LA CIÈNCIA SOCIAL QUE TRACTA LA DIVERSITAT CULTURAL.
L’ANTROPOLOGIA
Tema 1.
Tema 2.
Tema 3.
Tema 4.
Tema 5.
Tema 6.
Tema 7.
Tema 8.
Tema 9.
La diversitat del comportament humà i el concepte de cultura
La cultura i la personalitat
Sexe i gènere
Aparellar-se i casar-se
Fe, religió i el món sobrenatural
Art i símbol en la cultura
Dret, ordre i desordre
Cultura i educació
El cervell humà o l’adaptació cultural
100809 _ 2
Història General d’Europa
BLOC 1. CLAUS PER INTERPRETAR LA HISTÒRIA
Tema 1. La prehistòria
1.1. Els orígens humans
1.2. Els caçadors-recol·lectors
1.3. Els primers agricultors
1.4. Els primers cabdillatges
1.a. Pràctica amb materials lítics i ceràmics
1.b. Pràctica amb materials arqueobiològics
Tema 2. La història antiga
2.1. El món grec
2.2. La república romana
2.3. L’imperi romà
2.a. Descobrint Ilerda
Tema 3. La història medieval
3.1. Introducció: conceptes i marcs interpretatius
3.2. L’alta edat mitjana: estructures de societat
3.3. L’alta edat mitjana: Cristianisme i Islam
3.4. L’alta edat mitjana: societat i economia
3.5. L’alta edat mitjana: reformes eclesiàstiques
3.6. La baixa edat mitjana: humanisme i educació
3.7. La baixa edat mitjana: urbanització i mobilitat social
3.8. La baixa edat mitjana: malalties i crisi
3.9. La baixa edat mitjana: la formació d’estats
3.a. Pràctica amb fonts escrites medievals
3.b. Pràctica amb exemples d’art medieval
3.c. Pràctica amb mapes medievals
Tema 4. La història moderna
4.1. L’expansió del món
4.2. La Reforma
4.3. La industrialització
4.a. Pràctica amb fonts artístiques
Tema 5. La història contemporània
5.1. Europa al segle XIX
5.2. Europa al segle XX
5.a. Fonts audiovisuals
Tema 6. El món actual
6.a. Fonts orals
100809 _ 3
METODOLOGIA







Exposició oral del professorat
Classes pràctiques
Treball en grup
Espais de debat
Tutories
Presentacions orals amb suport de noves tecnologies
Visita i treball col·laboratiu en equipaments patrimonials
AVALUACIÓ
Avaluació individual:
 Treballs i participació a classe: 30%
 Proves escrites: 30%
Avaluació grupal:
 Treball en grup 1: 20%
 Treball en grup 2: 20%
BIBLIOGRAFIA
AA VV. Los valores y la didáctica de las ciencias sociales. Lleida: Universitat de Lleida, 1998.
AA VV. Métodos para enseñar ciencias sociales: interacción, cooperación y participación. Íber,
Didáctica de las Ciencias Sociales, Geografía e Historia, 40, 2004.
ARCÀ, M. Jugar, experimentar, aprender. Cuadernos de Pedagogía, 221, 1994.
BENEJAM, P.; PAGES, J., et al. Enseñar y aprender Ciencias sociales, geografía e historia en
la educación secundaria. Barcelona: ICE Universidad de Barcelona, 1997.
COOPER, H. Didáctica de la historia en la educación infantil y primaria. Madrid: Morata/
Ministerio de Educación y Ciencia, 2002.
DEAN, J. Ensenyar història a primària. Manresa: Zenobita, 2009.
DELVAL, J.; SOTO, J.; FERNÁNDEZ, T., et al. Estructura y enlace de los conocimientos
científicos: Ciencias Sociales. Las nociones de economía y poder. Madrid: ICE
Universidad de Madrid, 1977.
ELLIOT, J. La investigación en educación, Madrid: Morata, 1990.
ELLIOT, J. Pràctica, recerca i teoria en educació. Vic: Eumo, 1989.
EMBER, C. R.; EMBER, M.; PEREGRINE, P. Antropología. Madrid: Pearson, 2004.
GRUPO CRONOS, Reflexiones sobre la enseñanza de la geografía y de la historia en el Reino
Unido y en España. ICE. Universidad de Salamanca, 1988.
HANNOUN, H. El niño conquista el medio. Buenos Aires: Kapelusz, 1997.
HARRIS, M. La especie humana. Madrid: Alianza, 2009.
HARRIS, M. Teorías sobre la cultura en la era postmoderna. Barcelona: Crítica, 2000.
HERNÀNDEZ, F. X. Didáctica de las ciencias sociales, geografía e historia. Barcelona: Graó,
2002.
100809 _ 4
JAHODA, G. “The development of thinking about economic institutions: The banc”, a Cahiers de
Psychologie Cognitive, 1 (I), 55-73. 1981.
KOTTAK, C. Ph. Antropología cultural. Aravaca: McGraw-Hill, 2006.
KOTTAK, C. Ph. Introducción a la antropología cultural. Espejo para la humanidad. Aravaca:
McGraw-Hill, 2007.
MURPHY, J. Más de 100 ideas para enseñar historia: primaria y secundaria. Barcelona: Graó,
2011.
NADAL, M.; PUJOL, J. El medi a l’escola. Elements per una recerca. Barcelona: Graó, 2001.
PLUCKROSE, H. Enseñanza y aprendizaje de la historia. Madrid: Morata/ Ministerio de
Educación y Ciencia, 1993.
PRATS, J. “La investigación en Didáctica de las Ciencias Sociales”, a Asociación Universitaria
del Profesorado de Didáctica de las Ciencias Sociales. La formación del profesorado y la
didáctica de las Ciencias Sociales. Sevilla: Diada.
RIVERO, P; TREPAT, C. A. Didáctica de la Historia y multimedia expositiva. Barcelona: Graó,
2010.
SCHUNG, M. The development of economic reasoning in children and adolescents. Denver:
American Economic Association, 1980.
THWAITES, A. Conocimiento del entorno. 100 ideas para descubrir, comprender, experimentar,
interaccionar y comunicarse con el mundo. Madrid: Narcea, 2009.
TRAVÉ, G. La investigación en Didáctica de las Ciencias Sociales. Perspectivas y aportaciones
desde la Enseñanza y el aprendizaje de las nociones económicas. Huelva: Publicaciones
Universidad de Huelva, 1998.
WINSTON, R. Evolution Revolution. From Darwin to DNA. London: Dorling Kindersley Limited,
2009.
WEBGRAFIA
Didáctica de las ciencias sociales y TIC:
http://diegosobrino.com/
Educaguia:
http://www.educaguia.com/historia.asp
Geografía e Historia. Recursos en Internet:
http://perso.wanadoo.es/gesu/
Histodidáctica:
http://www.ub.edu/histodidactica/
Proyecto Clío. Hacer historia en la era digital:
http://clio.rediris.es/
Recursos web 2.0 para ciencias sociales:
http://reenciso2.blogspot.com/2010/11/unidad-didactica-sobre-la-litosfera.html
XTEC, Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya:
http://www.xtec.cat/recursos/socials/index.htm
100809 _ 5
CALENDARI I CRONOGRAMA DE LA MATÈRIA
SESSIONS
1r SEMESTRE
MODALITAT
(P/NP)
DESCRIPCIÓ
TASQUES ALUMNAT
Setmana 1
P
Presentació de l’assignatura
Setmanes 2 a 6
P
Didàctica de les ciències socials
Bloc 2
Debat, lectura de textos,
treball en grup, altres.
Setmana 7 a 8
P
Didàctica de les ciències socials
Bloc 2
Presentacions, prova
escrita, altres.
SESSIONS
2n SEMESTRE
MODALITAT
(P/NP)
DESCRIPCIÓ
TASQUES ALUMNAT
Setmanes 1 a 9
P
Didàctica de les ciències socials
Bloc 1
Lectura de textos, debat,
treball en grup, altres.
Història General d’Europa
Bloc 1 (Temes 1 i 2)
Setmanes 10 a 14
P
Història General d’Europa
Bloc 1 (Temes 3 a 6)
Lectura de textos, debat,
treball en grup, altres.
Setmanes 15 a 16
P
Història General d’Europa
Bloc 1
Presentacions, prova
escrita, altres.
* Es planteja la possibilitat d’efectuar sortides acadèmiques d’un dia o de diversos dies.
100809 _ 6