METALLS CONSTRUCCIÓ I ESCOLA ARQUITECTURA LA SALLE – U.R.L 00. INDEX 01. 02. 03. 04. 05. 06. 07. 08. 09. DEFINICIÓ I CLASSIFICACIÓ PROPIETATS DELS METALLS SISTEMES DE PRODUCCIÓ TRACTAMENTS I ACABATS RECICLATGE I REUTILITZACIÓ ACER. USOS I APLICACIONS ALUMINI. USOS I APLICACIONS COURE, ZINC I PLOM. USOS I APLICACIONS BIBLIOGRAFIA 00. INDEX 01. 02. 03. 04. 05. 06. 07. 08. 09. DEFINICIÓ I CLASSIFICACIÓ PROPIETATS DELS METALLS SISTEMES DE PRODUCCIÓ TRACTAMENTS I ACABATS RECICLATGE I REUTILITZACIÓ ACER. USOS I APLICACIONS ALUMINI. USOS I APLICACIONS COURE, ZINC I PLOM. USOS I APLICACIONS BIBLIOGRAFIA 01. DEFINICIÓ I CLASSIFICACIÓ METALLS: S’anomenen així uns 60 elements de la taula periòdica, formats per àtoms que tenen tendència a perdre electrons sota l’acció del calor, la llum o camps elèctrics intensos. Tots aquests elements tenen en comú determinades característiques anomenades metàl·liques que es manifesten en major o menor grau, tant en estat pur com en els seus aliatges i combinacions. - brillantor típica - densitat elevada - alta conductivitat tèrmica i elèctrica - considerable resistència mecànica (tant a compressió com a tracció i tallants) - capacitat de deformar-se sense arribar a la ruptura CLASSIFICACIÓ: Es classifiquen en dos grans grups segons si contenen ferro o no: FÈRRICS: Ferro, Acers (Aliats i No aliats) i Foses. NO FÈRRICS: Purs: Coure, Alumini, Plom, Estany, Zinc, Níquel, Crom, Titani, etc. Aliatges: Llautons, Bronzes, Aliatges lleugers, Aliatges ultralleugers, etc. 00. INDEX 01. 02. 03. 04. 05. 06. 07. 08. 09. DEFINICIÓ I CLASSIFICACIÓ PROPIETATS DELS METALLS SISTEMES DE PRODUCCIÓ TRACTAMENTS I ACABATS RECICLATGE I REUTILITZACIÓ ACER. USOS I APLICACIONS ALUMINI. USOS I APLICACIONS COURE, ZINC I PLOM. USOS I APLICACIONS BIBLIOGRAFIA 02. PROPIETATS DEL METALLS PROPIETATS FÍSIQUES Densitat: quantitat de massa per unitat de volum. Densitat real: quantitat de massa per unitat de volum excloent els porus. Densitat aparent: quantitat de massa per unitat de volum incloent els porus. Densitat alta (acer, Densitat baixa coure, plom..) (alumini, titani…) Porositat: volum d’un sòlid no ocupat per la fracció sòlida, expressat en tant per cent del volum total. Porositat= volum porus__x% S’origina, normalment, en els sòlids on en la seva vol.total(aprent) formació hi ha intervingut o bé l’aigua o bé algun gas. Els metalls no són porosos. Solubilitat: és una mesura de la capacitat de una determinada substància per dissoldre’s en una altre. Els metalls poden manifestar una pèrdua de matèria degut a una reacció química, però no són solubles. Gràfica de solubilitat PROPIETATS MECÀNIQUES Tenacitat: resistència de un material a trencar-se o deformar-se. Capacitat que té un metall per absorbir energia abans del seu trencament o deformació, lo que li permet suportar bé els cops i tensions. La tenacitat és molt alta en tots els metalls, particularment en els acers per a la construcció. Elasticitat:capacitat mecànica d’alguns materials de patir deformacions reversibles, quan estan sota l’acció de forces exteriors i de recuperar la forma original si aquestes forces deixen d’actuar. Corba tensió-deformació acer. En la fase elàstica l’acer té un alt mòdul de Young E (m.elàstic) = esforç/deformació, es necessita aplicar una força gran per deformar-lo (les deformacions són proporcionals a les carregues). Un cop arriba a la fase plàstica el metall es tornarà més dùctil i costarà menys de deformar. Quan s’arriba a la càrrega màxima que se li pot aplicar es seguirà allargant fins al seu trencament. Plasticitat: propietat dels materials que es manifesta en conservar indefinidament les deformacions produïdes per alguna força en deixar d’actuar aquesta, sense arribar al trencament. Fragilitat: trencament sobtat, sense deformacions plàstiques. Oposada a la plasticitat, mal·leabilitat i ductilitat. Els valors varien segons el tipus de metall i els tractaments que se’ls apliquen. A l’acer se l’hi haurà d’aplicar una tensió (força) major que a un metall menys resistent com l’alumini per allargar-lo (deformar) la mateixa distància. Permeabilitat: qualitat d’un material de deixar passar un gas o un líquid a través dels seus porus. Cal que siguin porus comunicats i oberts, cosa no gaire comú en els metalls. Materials permeables Ductilitat: És la capacitat que té un material de deformar-se plàsticament. La ductilitat és la propietat que presenten alguns metalls i aliatges quan, sota l'acció d'una força, poden deformar-se sense trencar-se permetent obtenir filferros o fils. (El coure i l’estany són materials dúctils.) Mal·leable Dúctil Mal·leabilitat: propietat d’alguns materials de deformar-se permanentment en forma de làmina molt fina sense trencar-se. (L’alumini i l’acer són materials mal·leables.) Fluència: fenomen que presenten certs materials elàstics de deformar-se plàsticament, sense cap augment apreciable de l’esforç de tracció a què són sotmesos, quan assoleixen el límit de comportament elàstic. Deformació d’un material just abans del trencament, on no cal augmentar la tensió aplicada, o bé deformació d’un material al llarg del temps, també sense augmentar la tensió. Fatiga: disminució de la resistència a la ruptura d’un material elàstic sotmès a tensions d’intensitat i de signe variables, el qual material pot arribar a trencar-se sense depassar el límit d’elasticitat, és a dir, sense deformar-se permanentment. Pèrdua de resistència d’un material al ser carregat i descarregat repetidament al llarg del temps. Els metalls responen bé a la fatiga sempre que les càrregues no superin les corresponents al límit elàstic. Duresa: conjunt de propietats mecàniques dels materials sòlids que no tenen definició científica però que, en certa manera, indiquen la resistència que oposen a la deformació o a ésser ratllats (abrasió i desgast). Soldabilitat: Capacitat de un material per ser soldat en certes condicions imposades en una estructura específica i apropiada, la qual funciona eficientment per el ús que se li dóna. (estany utilitzat per a la soldadura) Resilència: resistència al trencament per xoc. És una propietat que molts metalls presenten en alt grau. PROPIETATS TÈRMIQUES I ELÈCTRIQUES Calor específic: quantitat de calor que hem de donar a un kg de massa d’una substància per incrementar la seva temperatura en un grau Kelvin. Els metalls solen tenir valors baixos. Punt de fusió: temperatura a la qual un cos passa de l’estat sòlid a l’estat líquid. L’estany és el metall amb el punt de fusió més baix (232ºC). (aigua 0ºC) Conductivitat tèrmica: quantitat de calor transmesa per conducció a través d’un cos. El valor és sempre molt alt en els metalls. Conductivitat elèctrica: propietat dels materials de deixar passar el corrent elèctric a través seu. Magnetisme: propietat dels materials de ser atrets per un imant o de comportar-se com ell. Només el ferro, l’acer, el níquel i el cobalt són magnètics. Dilatació: quan un cos rep calor, la seves partícules es mouen més ràpid, per tant necessiten més espai per desplaçar-se i el volum del cos augmenta .El coeficient de dilatació tèrmica valora la facultat d’un material d’augmentar les seves dimensions per efecte del calor i és sempre molt alt en els metalls. junta de dilatació Combustible: és qualsevol material capaç de alliberar energia quan es crema, i desprès canviar o transformar la seva estructura química. La combustió es la reacció d’oxidació que és acompanyada de despreniment de llum i de calor, amb flama o sense. cap dels metalls utilitzats en construcció és combustible, però perden resistència mecànica quan es troben a altes temperatures, per exemple les produïdes en un incendi, on el zinc, l’alumini i el plom poden arribar al punt de fusió. PROPIETATS QUÍMIQUES Un canvi químic representa canvi de material, per tant, de propietats Els materials més afectats per canvis químics són els orgànics, la majoria dels metalls i en general aquells en que s’ha invertit una energia en aïllar-los de la resta amb els que apareixen combinats en estat inert. L’aigua intervé molts cops en les reaccions químiques que afecten els materials, bé directament o bé com a mitjà perquè d’altres substàncies arribin al material en qüestió. Oxidació: (Combinació amb l’oxigen) L’oxidació és un tipus de corrosió electroquímica. En el cas dels metalls, aquest cedeix electrons a l’oxigen. La oxidació pot veure’s accelerada per la presència d’un altre metall més electropositiu. És un procés segons el qual la superfície del metall reacciona amb l’oxigen que l’envolta i es produeix una capa d’òxid del metall en qüestió. Normalment s’utilitzarà la paraula “oxidació” o “arrumbrament” per parlar de la corrosió de metalls fèrrics (aleacions, etc). Només afecta als metalls que no es troben aïllats de la natura. Corrosió: Degradació d’un material sota l’acció del medi ambient per un procés diferent al mecànic. D’altres classes de danys, com els causats pels medis físics, són considerats erosió o desgast. A nivell pràctic → “Corrosió es el atac destructiu d‘ un metall per reacció química o electroquímica amb el seu medi ambient”. La corrosió pot ser: – Química (corrosió seca), l’atac es produeix per reacció química, sense intervenció de corrent elèctrica. A grans trets, es produeix quan un material és dissolt en un medi fluid corrosiu. – Electroquímica o galvànica (corrosió humida). En el cas dels metalls haurem de parlar d’oxidació. És caracteritza per l’aparició d’una corrent elèctrica dins del medi corrosiu. Al posar certs metalls amb alt número de electrons de valència, amb altres metalls, aquests tendeixen a captar els electrons lliures produint la corrosió. – Bioquímica. En la corrosió bioquímica intervé l’atac bacterià del metall. Alguns metalls com l’alumini i el coure es protegeixen de la corrosió de manera natural, mentre que altres com l’acer requereixen proteccions com la galvanització o el recobriment amb pintures. PROPIETATS - TAULA COMPARATIVA 00. INDEX 01. 02. 03. 04. 05. 06. 07. 08. 09. DEFINICIÓ I CLASSIFICACIÓ PROPIETATS DELS METALLS SISTEMES DE PRODUCCIÓ TRACTAMENTS I ACABATS RECICLATGE I REUTILITZACIÓ ACER. USOS I APLICACIONS ALUMINI. USOS I APLICACIONS COURE, ZINC I PLOM. USOS I APLICACIONS BIBLIOGRAFIA 03. SISTEMES DE PRODUCCIÓ ACERO: Producción: La producción del acero se divide en cuatro etapas: la preparación de las materias primeras, la reducción del mineral para obtener arrabio, la fabricación del acero (hierro líquido) y la laminación del acero para los productos finales. Productos: El acero se obtiene en forma de lámina, barras, varillas, placas, tubos, tuberías y alambres. 1. Producción ALUMINIO: Se utiliza el método Bayer que consta de dos fases: 1. La obtención de la alúmina Se lava la bauxita molida con una solución de soda cáustica a alta presión y temperatura 2. El afino electrolítico 2. La alúmina se disuelve en criolita fundida y se somete a un proceso electrolítico que separa el aluminio del oxígeno Los minerales de aluminio se Una caja de acero revestida de disuelven mientras que las carbón actúa como cátodo y los impurezas se eliminan por ánodos los forman barras o decantación bloques de carbón Se recristaliza el hidróxido de aluminio de la solución y se calcina El aluminio obtenido es moldeado y procesado en hornos de concentración para la obtención de aluminio de alta calidad. Productos El aluminio se obtiene en forma de: Lingotes • Las casas comerciales de aluminio como TECHNAL, SCHÜCO, ALUCOBOND hacen productos como: Tochos de primera fusión A partir de éstos se transforma en: Barras, varillas, alambre, cable, tubo, plancha, lámina y en forma de polvo (perfiles estructurales, piezas vaciadas, forjadas y extruidas). Puerta Barandilla Persiana Fachada Ventana ZINC: Producción: En la primera etapa, el zinc se tritura para obtener partículas con el mínimo de impurezas posible. Para conseguirlo, se emplea el proceso de flotación, basado en la diferencia de densidades entre las diferentes impurezas y el zinc puro. Por último, el zinc pasa por un proceso de refinado que consiste en la producción, purificación o la eliminación de metales o de componentes de metales a través de reacciones químicas y en la recuperación de metales como el plomo y el hierro Productos: El zinc se comercializa en placas-lingote, barras, placas, varillas, láminas, balas o perdigones, papel, alambre, tubería y en polvo. ESTAÑO: Producción: El primer paso es la concentración de los minerales, que consiste en separar el metal o compuesto metálico del material residual que lo acompaña en el mineral, para ello se utilizan los métodos de separación por gravedad, flotación y concentración eléctrica. El segundo paso consiste en la refinación del material a través de la fundición, la licuación, la revoltura y el colado. Productos: Comercialmente se obtiene en forma de metal de alta impureza (un mínimo de 99.80%) en barra, lingote, perdigón, ánodo, en polvo y en varios productos prefabricados como lámina, alambre, tubería, hoja y tubo. Casiterita ‐Gravedad ‐Flotación ‐ Eléctrica Concentración ‐Fundición ‐Licuación ‐ Revoltura ‐ Colado Refinación Estaño NIQUEL: PRODUCCIÓN NIQUEL Se separan los sulfuros por flotación Se tuesta hasta obtener óxido de níquel Se tritura y se muele el mineral Productos El níquel se obtiene en forma de: Se reduce con carbono Lingote Granulado Perdigones Lana Polvo Y se afina por métodos electrolíticos CROMO: Producción: Métodos: Por reducción del mineral Cromita Por reducción del óxido por el proceso de termita. Por reducción del óxido de cromo por silicio Por electrólisis de soluciones de cromo Productos: Aluminio, Cromado: Dar una superficie delgada, dura, cobre, hierro, brillante y resistente al desgaste. magnesio, El mineral cromita se usa para fabricar níquel, titanio, ladrillos, cementos y otros refractarios de zinc y cromo para revestir hornos industriales. aleaciones Cromo de alta pureza COBRE: Producción Pirometalurgia Concentración por flotación Tostación Fusión de mata Afino Hidrometalurgia Productos Tochos, lingotes, planchas, varillas, tubos, láminas, alambres. PLOMO: Producción primaria es la obtenida a partir de concentrados de Extracción plomo mediante Fusión: Reacción del concentrado con otros del mineral ingredientes para obtener el plomo bruto Aleado: Mezcla del plomo refinado con otros metales Refino Producción secundaria es la que se obtiene a partir de chatarras o residuos plomíferos •Tostación oxidante de los sulfuros que pasan a óxidos •Reducción de los óxidos en un horno de cuba, con adición de coque y otras sustancias para conseguir el plomo bruto Productos Planchas, ladrillos, perfiles, tubos de cespol , varillas, alambres, láminas. TITANIO: Producción Método Kroll : la reducción del compuesto tetracloruro de titanio con magnesio molido. Productos Barras, láminas, placas, extrusiones de alambre, tubos, forjados y colados. Guggenheim 00. INDEX 01. 02. 03. 04. 05. 06. 07. 08. 09. DEFINICIÓ I CLASSIFICACIÓ PROPIETATS DELS METALLS SISTEMES DE PRODUCCIÓ TRACTAMENTS I ACABATS RECICLATGE I REUTILITZACIÓ ACER. USOS I APLICACIONS ALUMINI. USOS I APLICACIONS COURE, ZINC I PLOM. USOS I APLICACIONS BIBLIOGRAFIA 04. TRACTAMENTS I ACABATS TIPUS DE TRACTAMENTS: Tractaments Superficials •Galvanitzat •Zincat •Niquelat •Cromat •Anoditzat •Pavonat •Passivació •Pintura Anticorrosiva •Lacat Tractaments Tèrmics •Trempat •Recuit •Revingut GALVANITZAT: Definició: Procés electroquímic per el qual es pot recobrir un metall amb un altre. Existeixen tres tipus de galvanitzat : • Zincat • Niquelat • Cromat Procés: Neteja Càustica – Esbandida – Decapat – Solució de Flux – Bany de (Zinc Crom o Níquel) – Refredament i Neteja. S’aplica a tots els Metalls segons de cada tipus de Galvanitzat. Propietats: Protecció contra la oxidació i la corrosió. TIPUS DE GALVANITZAT: Zincat Niquelat Cromat Recobriment amb zinc. Recobriment amb níquel. Recobriment amb crom. S’aplica a tots els Metalls. S’aplica al ferro, al coure, a l’alumini i al llautó. S’aplica al coure, al níquel i a l’acer. Diferents tonalitats d’acabats i resistència: • Zincat Normal Acabats: • Mate Peces que han de suportar un gran desgast. Acabat brillant. • Zincat Negre • Brillant •Zincat “Bricomatado” ANODITZAT Definició: Capa de protecció que es genera sobre metalls com per exemple l’alumini mitjançant el seu òxid (aluminia). Aplicacions: Alumini, titani. Propietats: - Protegir de l’abrasió. - Protegir de la corrosió. - Possibilitat de tinció amb molta varietat de colors. Alumini anoditzat PAVONAT Definició: Aplicació d’una capa de òxid abrillantat (Fe2O3 ).Dos mètodes diferents: àcid i alcalí: L’àcid aporta millor qualitat,durabilitat i aspecte però requereix de molt temps per obtenir el resultat desitjat. El més comú es l’acalí. Aplicacions: Acer, alumini. Propietats: - Millorar l’aspecte (tons blavosos). - Evitar corrosió. Reflector porta-lampades: Alumini polit i pavonat. PASSIVACIÓ Definició: Formació d’una pel·lícula sobre la superfície metàl·lica que no actua químicament amb el metall, i el protegeix dels agents externs. Aplicacions: Acer inoxidable, alumini. Propietats: Protecció contra la corrosió i condicions adverses ordinàries. PINTURA ANTICORROSIVA Definició: Capa de imprimació de pintura que es dona a la superfície dels metalls. No tan sols s’adhereix , sinó que reacciona químicament amb la superfície metàl·lica. Aplicacions: Acer Propietats: - Inhibir la oxidació i corrosió del metall. - Diferents tonalitats depenen del material utilitzat per la pigmentació. - La capa de pintura prepara la superfície per posteriors acabats. LACAT Definició: Capa de imprimació de Laca que es dona a la superfície dels metalls. Aplicacions: Alumini, Bronze, Coure y altres. Propietats: - Inhibir la corrosió del metall. - Durabilitat. TRACTAMENTS TÈRMICS (ACER) TREMPAT: 800ºC + refredament ràpid. Augmenta la resistència i duresa. TREMPAT SUPERFICIAL: recobriment amb un metall més dur. RECUIT: 700ºC llarg període + refredament. Augmenta la deformabilitat. REVINGUT: 723ºC + refredar a Tª ambient. Augmenta tenacitat. Forn revingut 00. INDEX 01. 02. 03. 04. 05. 06. 07. 08. 09. DEFINICIÓ I CLASSIFICACIÓ PROPIETATS DELS METALLS SISTEMES DE PRODUCCIÓ TRACTAMENTS I ACABATS RECICLATGE I REUTILITZACIÓ ACER. USOS I APLICACIONS ALUMINI. USOS I APLICACIONS COURE, ZINC I PLOM. USOS I APLICACIONS BIBLIOGRAFIA Trempat 05. RECICLATGE I REUTILITZACIÓ CICLE DE VIDA El cicle de vida d’un producte, aplicat al camp de la construcció, és tot el camí que aquest segueix des del moment en que s’extrauen les matèries primeres (recursos) de la natura per fabricar-lo, passant per el seu processament, embalatge, transport, posta en obra, us, manteniment, desmuntatge o enderroc, obtenint un residu resultant, el qual podem reutilitzar directament, o bé reciclar o bé dipositar controladament. Es tanca el cicle en el moment en el que ja no tenim un residu, sinó que tornem a tenir el recurs que teníem a l’inici, o un altre que ens serveixi pel mateix. PROCÉS DE RECICLATGE Trituradora Tambor 1800kg Aspiradora industrial per separar a través de la imantació 2n tambor per separar per tamanys Separació en: Fèrrics No fèrrics RECICLATGE DE L’ACER: • • • • • • Totes les màquines, estructures, vaixells, automòbils, trens, etc., es desballesten al final de la seva vida útil i se separen els diferents materials que els componen, originant uns residus seleccionats que es coneixen amb el nom de ferralla. Aquesta ferralla es premsa i es fan grans compactes a les zones de desguàs que s’envien novament a les foneries, on s’aconsegueixen de nou nous productes siderúrgics. S’estima que la ferralla reciclada cobreix el 40% de les necessitats mundials d’acer (2006). L’acer es pot obtenir a partir de mineral (cicle integral) en instal·lacions que disposen d’alts Forns o partint de ferralles fèrriques (cicle electrosiderúrgic) en Forns Elèctrics. L'acer líquid obtingut es bolca en un recipient revestit de material refractari, anomenat cullera de colada. Aquest recipient fa de cuba d'un segon forn de afin denominat (forn cullera) en el qual s'acaba de purificar l'acer, s'ajusta la seva composició química i s'escalfa a la temperatura adequada. La cullera es porta sobre una màquina de colada contínua, a l’artesà receptora aboca (cola) l'acer fos per l'orifici del fons o Buza. L’artesà el distribueix en diverses línies, cadascuna amb el seu motlle o lingotera, on es refreda de forma controlada per formar les palanquilles, que són els semiproductes de secció rectangular que se sotmetran a les operacions de forja i conformació subsegüents . La ferralla és un recurs important, sobretot perquè retalla la despesa de matèries primeres i la d'energia emprat en processos com la fabricació del acer. •La presència d’un recobriment de zinc sobre l’acer (acer galvanitzat) no impedeix ni dificulta la seva reciclabilitat, ja que és possible separar i recuperar els dos metalls originals aprofitant que la temperatura de volatilització del zinc és inferior a la temperatura de fusió de l’acer. És per això que el zinc es volatilitza en la fase inicial del procés i es recull en filtres adequats per al seu posterior reproces. És important esmentar que les ferralles d’acer galvanitzat es reciclen juntament amb ferralles d’altres procedències en forns elèctrics. RECICLATGE DE L’ALUMINI: • • • • • 100% reciclable sense minvament de les qualitats físiques. Requereix poca energia. L'alumini secundari (reciclat) es produeix en molts formats i s'empra en un 80% per a aliatges d'injecció i per extrusió. Les millors tècniques disponibles inclouen: – Forns d’ alta temperatura molt avançats. – Alimentació lliure d’olis i clor. – Càmera de combustió secundaria amb refredament. – Adsorció amb carbó activat. – Filtres de tela per eliminació de pols. L’alumini anoditzat també es pot reciclar sense cap tipus de problema, ja que l’anoditzat simplement es alumini oxidat, és a dir, que és la capa superficial de la peça d’alumini que s’ha deixat oxidar per tal de protegir “l’alumini intern”. Per aquesta raó, l’alumini anoditzat es pot reciclar, vist que quan s’introdueix als alts forns tot ell es fon incloent l’òxid, que es transforma amb impureses i queda surant sobre l’alumini fos. Aleshores simplement s’han de retirar aquestes impureses i ja es pot aprofitar la resta. RECICLATGE DEL COURE: • El coure mai es rebutja. S’utilitza, recicla i es reutilitza fàcilment i indefinidament, sense pèrdua de qualitat o acompliment. No existeix diferència entre el material reciclat i el metall obtingut de la mineria. Aquest valor agregat ha donat motiu a una completa infraestructura de tecnologia industrial, que avui dia cobreix el 43% dels requeriments de coure a Europa. A nivell mundial, el 35% de les necessitats de coure s’obtenen per les deixalles que són reciclats i que contenen coure (computadors, equips electrònics, vàlvules, electrodomèstics). RECICLATGE DEL ZINC: • • • El zinc pot es pot reciclar completament sense perdre cap de les seves propietats físiques i químiques. Del que fa al reciclat de la ferralla d’acer recobert de zinc, es produeix sobretot de dues fonts: la ferralla de processos de fabricació i la de productes obsolets. Els automòbils i altres transports són una de les aplicacions més usades per a l’acer galvanitzat, per tant resulta molt important el seu reciclatge. 00. INDEX 01. 02. 03. 04. 05. 06. 07. 08. 09. DEFINICIÓ I CLASSIFICACIÓ PROPIETATS DELS METALLS SISTEMES DE PRODUCCIÓ TRACTAMENTS I ACABATS RECICLATGE I REUTILITZACIÓ ACER. USOS I APLICACIONS ALUMINI. USOS I APLICACIONS COURE, ZINC I PLOM. USOS I APLICACIONS BIBLIOGRAFIA 06. ACER. USOS I APLICACIONS OBTENCIÓN Y TIPOS •Se entiende por acero la aleación de hierro y carbono en la que el porcentaje de carbono no supera el 2% en peso. •El acero se obtiene eliminando las impurezas del arrabio, producto de fundición de los altos hornos, y añadiendo después las cantidades adecuadas de carbono y otros elementos •Porcentajes mayores que el 2% de carbono dan lugar a las fundiciones y aleaciones(se añaden elementos como níquel, cromo, manganeso, silicio o vanadio, entre otros). (“Hierro colado”) •Con muy pequeña cantidad de carbono se denominan hierro dulce o simplemente “hierro forjable” ALEACIONS DE L’ACER: Acers al carboni: < 1,65% de manganès, el 0,60% de silici i el 0,60% de coure Acers aliats: Manganès,silici i coure en majors quantitats Acers inoxidables: Aliatge amb crom i níquel, entre d’altres Acers d’eina: Contenen volframi, molibdè i altres elements d’aliatge que els proporcionen més resistència, duresa i durabilitat Acers de baix aliatge: Menys quantitat d’elements d’aliatge una ultrarresistents elevada resistència gràcies al tractament especial que reben Es produeix en un procés de dues fases: 1 El mineral de ferro és reduït o fos amb coc i pedra calcària, produint ferro colat que és modelat com arrabi o conduït a la següent fase com ferro fos. 2 La fase d’acereria, té per objectiu reduir l’alt contingut de carboni introduït al fondre el mineral i eliminar les impureses com ara sofre i fòsfor, al mateix temps que alguns elements com manganès, níquel, crom o vanadi són afegits en forma de ferroaliatges. APLICACIONES DEL ACERO EN CONSTRUCCIÓN: Aceros Aleados ACEROS ALEADOS TÉRMICAMENTE TRATADOS PARA LA CONSTRUCCIÓN Factores que conducen al uso de aceros de alta resistencia, son los siguientes: - Superior resistencia a la corrosión. - Ahorro en precio de transporte, montaje y cimentación, por su me-nor peso. - Posibilidad de uso de vigas de poca altura que permiten entrepisos menores. - Posible ahorro en materiales de recubrimiento incombustible. ACEROS ESTRUCTURALES Se define como acero estructural al producto de la aleación de hierro, carbono y pequeñas cantidades de otros elementos Clasificación del acero estructural o de refuerzo: PERFILES ESTRUCTURALES: Los perfiles estructurales son piezas de acero laminado cuya sección transversal puede ser en forma de I, H, T, canal o ángulo BARRAS: Las barras de acero estructural son piezas de acero laminado, cuya sección transversal puede ser circular, hexagonal o cuadrada en todos los tamaños. PLANCHAS: Las planchas de acero estructural son productos planos de acero laminado en caliente Aceros para Hormigón – Acero de refuerzo para armaduras: - Barras corrugadas - Alambrón - Alambres trefilados (lisos y corrugados) - Mallas electro saldables de acero – Mallazo - Armaduras básicas en celosía. - Alambres, torzales y cordones para hormigón pretensado. - Armaduras pasivas de acero - Redondo liso para Hormigón Armado - Aceros para estructuras en zonas de alto riesgo sísmico. Acabados del Acero: Existen multitudes de tipos de acabados para el acero, por lo tiene una salida al mercado de gran variedad de formas y de tamaños, como varillas, tubos, raíles de ferrocarril, perfiles en H en T, etc. Aceros Estructurales PROTECCION DEL ACERO: GALVANIZACIÓN Galvanización proceso discontinuo Galvanización: El acero es un material termodinámicamente inestable en el medio ambiente natural lo que constituye el fenómeno de la corrosión. Los recubrimientos de zinc proporcionan al acero una protección de tipo barrera muy eficaz, El Zinc actúa como una capa de pasivación auto protectora de larga duración ya que la corrosión del Zinc es de 10 a 30 veces inferior a la del acero Galvanización en caliente: Consiste en sumergir en un baño de zinc fundido, mantenido a una temperatura de 450ºC. En ese momento tiene lugar un proceso de difusión del zinc en el acero que da lugar a la formación de aleaciones de zinchierro Galvanización proceso continuo Galvanización en caliente por procedimiento discontinuo Aplicable a toda clase de piezas, artículos y construcciones fabricadas con hierro y acero Galvanización en caliente proceso continuo Aplicable a las chapas y alambres de hierro y acero En el siguiente grafico se observa el grado de protección a la corrosión con recubrimiento de Zinc al cual está sometido el acero tras ser dañado. Se compara la efectividad de protección de una superficie dañada entre un recubrimiento por Zinc, por pintura y por un metal mas noble Aplicado de perlita en estructura PROTECCIÓN CONTRA EL FUEGO: Los materiales usados 1- Perlita vermiculita 2- Hormigón 3- Pinturas intumescentes. • El mortero de perlita utilizado en la protección pasiva contra el fuego está compuesto por áridos ligeros de perlita y vermiculita. Se aplica mediante una máquina mezcladora automática de proyección por vía húmeda con bomba helicoidal. La protección contra el fuego también será proporcional al espesor aplicado pudiendo alcanzar un RF240 en metales •La pintura intumescente cuando esta en contacto con un foco de calor se produce una reacción química que da lugar a un incremento del espesor de pintura de hasta cien veces el original formándose una "espuma" que aísla el acero del foco de calor y hace que se retrase su calentamiento. En ambos casos, dependiendo del espesor que se utilice se tendrá una resistencia (RF) y estabilidad al fuego (EF) superior o menor UNIONES DEL ACERO: Uniones por remaches: Consiste en el perforado de agujeros en las placas que se van a unir . Se ingresan en ellos los remaches los cuales son golpeados produciendo una expansión dentro del agujeros, logrando un efecto de continuidad. Este proceso ha sido desplazado por la soldadura . Uniones soldadas: Es el efecto de unir dos piezas de metales mediante la fundición de uno de ellos o de un tercero como elemento de aporte. Se puede controlar la calidad de la soldadura mediante radiografías. Uniones atornilladas: El tornillo es el elemento más empleado en estas clases de unión. Se trata de un perno o cilindro con resaltos en forma helicoidal que forma la rosca del tornillo, permite penetrar sujetando dos o más piezas. La ventaja de este método es la rapidez de montaje así como la posibilidad de desmontaje. Aplicación de pintura intumescente APLICACIONS DE L’ACER: GRANS ESTRUCTURES Ponts Golden Gate San Francisco, Estats Units. Esta construït totalment d’acer. Forth Bridge Edimburg, Escòcia. APLICACIONS DE L’ACER: EDIFICACIÓ Estructures Fusteries, escales i baranes APLICACIONS DE L’ACER: ELEMENTS D’UNIÓ Fixacions, claus i accessoris per a canonades. EXEMPLES: TORRE COLLSEROLA (BARCELONA) – NORMAN FOSTER La estructura se aguanta en la montaña mediante tres pares de cables de fuerte acero pretensado, aumentando la estabilidad de la torre en condiciones de fuerte viento. EXEMPLES: HOTEL DE LES ARTS (BARCELONA) – BRUCE GRAHAM / SOM ARCHITECTS La estructura perimetral externa es de acero y totalmente visible. Las cruces formadas por las vigas de las esquinas actúan como las barras de una viga Pratt, o sea que actúan contra los esfuerzos de flexocompresión provocados por los empujes horizontales, como el viento. EXEMPLES: CASA FARNSWORTH (ILLINOIS. EE.UU.) – LUDWIG MIES VAN DER ROHE: Todos los pilares de acero que sostienen ambas plataformas son de sección cuadrada y han sido tratados al chorro de arena, para pulimentarlos. Posteriormente se han pintado de blanco, lo que hace prácticamente invisibles sus soldaduras. EXEMPLES: ESTADI OLIMPIC DE PEQUIN – HERZOG & DE MEURON: El protagonista, entre los materiales, es sobre todo el acero del que están constituidas las diversas ramitas del nido, a función estructural de los elementos de metal que, encontrándose y entrelazándose, se sustentan recíprocamente. EXEMPLES: TORRES BESSONES (NOVA YORK. EE.UU.)– MINORU YAMASAKI Els enginyers van produir columnes d’acer al perímetre, les quals permeten distribuir la carrega total de l’edifici. EXEMPLES: TORRE GEHRY (HANNOVER, ALEMANYA) – FRANK O. GEHRY: Tota la façana esta construïda amb lamines d’acer inoxidable. 00. INDEX 01. 02. 03. 04. 05. 06. 07. 08. 09. DEFINICIÓ I CLASSIFICACIÓ PROPIETATS DELS METALLS SISTEMES DE PRODUCCIÓ TRACTAMENTS I ACABATS RECICLATGE I REUTILITZACIÓ ACER. USOS I APLICACIONS ALUMINI. USOS I APLICACIONS COURE, ZINC I PLOM. USOS I APLICACIONS BIBLIOGRAFIA 06. ALUMINI. USOS I APLICACIONS PROPIETATS L’alumini és un metall no fèrric lleuger d’aspecte gris platejat que a la natura és troba en estat sòlid. Propietats: Físiques És un metall lleuger i resistent. Té propietats òptiques i un alt poder de reflexió de radiacions lluminoses i tèrmiques. Té una elevada conductivitat elèctrica. Resistent a la corrosió, als productes químics, a la intempèrie i a l’aigua de mar. Abundant a la naturalesa. L’alumini es 100% reciclable sense minva de les seves qualitat físiques. Mecàniques De fàcil mecanitzat. Molt mal·leable, permet la producció de làmines molt primes. Bastant dúctil, permet la fabricació de cables elèctrics. Material tou; és talla i és ratlla amb molta facilitat. Permet la fabricació de peces per fosa, forja i extrusió. Material soldable. Perfils d’alumini. Fusteria alumini. APLICACIONS DE L’ALUMINI EN LA CONSTRUCCIÓ: Ja sigui considerant la quantitat o el valor del metall emprat, l'ús industrial de l’alumini excedeix al del qualsevol altre metall exceptuant el ferro / acer. És un material important en multitud d’activitats econòmiques i ha estat considerat un recurs estratègic en situacions de conflicte. L’alumini s’utilitza per a la creació de marcs de portes, finestres, portes, en lamines galvanitzades, en claus, ponts i les seves parts, torres, pilars, columnes, cobertes, contramarcs i llindars, baranes, xapes, xapes decoratives i antilliscants per a pisos, xapes per a recobriments en façanes, barres, perfils, tubs i similars, bigues i canals. Estructures portants d’alumini en edificis. Les xapes ondulades o llises s’utilitzen per façanes i cobertes. “Ecoms house” és un prototip de casa modular construïda amb un sistema de prefabricats d'alumini desenvolupats per “Riken Yamamoto” per a l'empresa “ecoms architecture”. Fusteria d’alumini. PROCESSOS DE FABRICACIÓ: La extrusió És un procés tecnològic que consisteix a donar forma o modelar una massa fent-la sortir per una obertura especialment amatent per a aconseguir perfils de disseny complicat. Les matèries primeres se sotmeten a fusió, transport, pressió i deformació a través d’un motlle segons sigui el perfil que es vulgui obtenir. Per a realitzar la extrusió, la matèria primera, se subministra en lingots cilíndrics. El procés de extrusió consisteix a aplicar una pressió al cilindre d’alumini fent-lo passar per un motlle (matriu), per a aconseguir la forma desitjada. La fundició La fosa de peces consisteix fonamentalment a omplir un motlle amb la quantitat de metall fos requerit per les dimensions de la peça a fondre, perquè després de la solidificació, obtenir la peça que té la grandària i la forma del motlle. Extrusió de l’alumini. Pistó de motor d'alumini fos. PERFILS QUE ES FABRIQUEN AMB ALUMINI: El procediment per a la fabricació dels perfils d'alumini consta de dues operacions: Fundició del material base Extrusió del material: Els lingots d’alumini pur es fonen amb altres minerals. És el procés en el que es fabrica el perfil, pròpiament dit. El tros es calenta en un forn aproximadament a uns 500°C i una vegada aquesta temperatura estabilitzada, passa a la extorsionadora on, empès per un cilindre hidràulic de capacitat d’embranzida que vària entre 900 i 2.500 tones, passa a la matriu apropiada. Com el material a aquesta temperatura es troba en estat semi liquido, adopta la forma de la matriu, donant origen al perfil. El perfil és pres per un estirador, que ho manté a la seva mida. Existeixen tres tipus de perfils d’alumini: • Perfiles plans sense cavitats • Perfiles buits amb cavitats • Perfils semibuits PLAQUES I SOLDADURA: Plaques d’alumini L’alumini és el material més utilitzat per a la fabricació de plaques per la seva immillorable relació qualitat-preu. Les plaques d’alumini admeten gran varietat d’acabats, entre els quals cap destacar el anoditzat, un procés que endureix la superfície de l’alumini, fent-la més resistent a l’abrasió i millorant la seva resistència enfront de la corrosió. L’ anoditzat, a més, proveeix a la superfície de l’alumini d’un aspecte decoratiu mitjançant una àmplia gamma de colors. Les plaques d’alumini anoditzat requereixen poc manteniment i són fàcils de netejar (fins i tot amb dissolvents i altres substàncies agressives sense deteriorar-se). Soldadura d’alumini per fricció La soldadura per fricció és un procés de penetració completa en fase sòlida, que s’utilitza per a unir xapes de metall, principalment d’alumini, sense arribar a el seu punt de fusió. El mètode està basat en el principi d’obtenir temperatures suficientment altes per a forjar dos components d’alumini, utilitzant una eina giratòria que es desplaça al llarg d’una unió de gom a gom. AL refredar-se deixa una unió en fase sòlida entre les dues peces. La soldadura per fricció, pot ser utilitzada per a unir xapes d’alumini sense material d’aportació. S’aconsegueixen soldadures d’alta qualitat i integritat amb molt baixa distorsió, en molts tipus d’aliatges d’alumini, fins i tot aquelles considerades de difícil soldadura per mètodes de fusió convencionals. Soldadura d’alumini per fricció. TRACTAMENTS: Hi ha dos tractaments de l’alumini que el fan mes rentable en la construcció, per protegir-lo y donar-li color que son: El procés de pintura de protecció que es dóna a l’alumini és conegut amb el nom de lacat i consisteix en l’aplicació d’un revestiment orgànic o pintura sobre la superfície de l’alumini. El procés de anoditzat es tracta d’una oxidació controlada, ràpid i uniforme de la capa mes superficial, per un procés electrolític que li dona mes estabilitat, uniformitat, diferent estructura i una notable millora de reaccionar amb l’oxigen. El procés d’ anoditzat és tracta d’una oxidació controlada, ràpid i uniforme de la capa mes superficial, per un procés electrolític que li dona mes estabilitat, uniformitat, diferent estructura i una notable millora de reaccionar amb l’oxigen. Fals sostre d’alumini lacat. APLICACIONS DE L’ALUMINI: CAMPS ON S’UTILITZA: - Transports - Construccions mecàniques - Electrònica - Sector domèstic - Construcció: Tancaments, façanes continues, marcs, portes, finestres, persianes, contrafinestres, mosquiteres, galeries, baranes, balles, verges, alers, pantalles solars, para-sols, persianes venecianes, construcció prefabricada, radiadors i intercanviadors de calor, xapes per a contrasostres, panells solars i cobertures, etc. APLICACIONS DE L’ALUMINI: TIPUS DE PERFILS: Perfils de bigues o columnes. Perfil de plataformes o planxes. Perfil de portes. Perfil de finestres. Perfil de cobertes lleugeres. Hi han matrius de formes diferents per tal de fabricar diversos models de perfil. Per exemple, les matrius planes serveixen per obtenir perfils oberts (planxes i plataformes); les matrius pont, per obtenir perfils tancats (portes, finestres, bigues). APLICACIONS DE L’ALUMINI: LÀMINES O XAPES: L’alumini també el trobem sovint en forma de làmines, xapes o planxes. Les xapes d’alumini poden servir com a recurs d’aïllament o tancament d’interiors i també per a tancaments de façana per a usos ornamentals o el que es denomina “murs cortina”, tancaments que tenen una funció de separació de l’espai a més de ser decoratius. Una altra aplicació de l’alumini la trobem en les escales o els terres, oferint una gran resistència a la corrosió i un grau elevat de duresa. APLICACIONS DE L’ALUMINI: COBERTES: APLICACIONS DE L’ALUMINI: FAÇANES: EXEMPLES: TORRE DELS VENTS (YOKOHAMA, JAPÓ) – TOYO ITO: La superfície està recoberta amb plaques de miralls acrílics i sobre ells un cilindre d’alumini perforat. Durant el dia es reflexa la llum i per la nit s’il·lumina la torre i fa l’efecte de caleidoscopi per el reflex de punts situats entre el cilindre i els miralls. Segons la velocitat del vent la torre adopta un color o un altre. EXEMPLES: CASA D’ALUMINI (SAKURAJOSUI, JAPÓ) – TOYO ITO: Un petit encàrrec d’habitatge a Tokio va suposar a Toyo Ito la oportunitat de desenvolupar un sistema constructiu integral en alumini amb l’objectiu de produir una arquitectura lleugera, industrialitzada i de ràpida execució, utilitzant el material tant en els elements estructurals com en els acabats. EXEMPLES: GRAN TEATRE NACIONAL (PEKÍN, XINA) – PAUL ANDREU L’estructura consisteix en una gegantesca coberta amb voladís construida en alumini i titani 00. INDEX 01. 02. 03. 04. 05. 06. 07. 08. 09. DEFINICIÓ I CLASSIFICACIÓ PROPIETATS DELS METALLS SISTEMES DE PRODUCCIÓ TRACTAMENTS I ACABATS RECICLATGE I REUTILITZACIÓ ACER. USOS I APLICACIONS ALUMINI. USOS I APLICACIONS COURE, ZINC I PLOM. USOS I APLICACIONS BIBLIOGRAFIA 07. APLICACIONS I USOS DELS METALLS. COURE Electricidad y telecomunicaciones: su elevada conductividad térmica, su ductilidad y resistencia mecánica lo han convertido en el material más empleado para fabricar cables eléctricos. generadores, motores, transformadores y cables telefónicos. Medios de transporte: el cobre se emplea en varios componentes de coches y camiones, principalmente en los radiadores, frenos, cojinetes, cables y motores. También requieren de grandes cantidades de cobre los trenes y los cascos de los barcos (que incluyen a menudo aleaciones de cobre y níquel para reducir el ensuciamiento producido por los seres marinos). Tuberías: gran parte de las redes de transporte de agua están hechas de cobre o latón debido a su resistencia a la corrosión y sus propiedades anti-bacterianas, habiendo quedado las tuberías de plomo en desuso por sus efectos nocivos para la salud humana. Las tunerías de sobre tienen la ventaja frente a las de plástico que no arden en caso de incendio evitando, por tanto, la liberación de humos y gases potencialmente tóxicos. Construcción: el cobre y, sobre todo, el bronce se utilizan como elementos arquitectónicos y revestimientos en tejados, fachadas, puertas y ventanas. El cobre se emplea también a menudo para los pomos de las puertas de locales públicos ya que sus propiedades anti-bacterianas evitan la propagación de epidemias. Otras aplicaciones: ornamentación (estatuas y campanas), monedas, agricultura, pigmento verdoso en la pintura, decoración (azulejos con brillo metálico), instrumentos musicales, bisutería, bombillas, electroimanes, … Herzog y de Meuron. Centro de control de la estación de Basilea. 1994-1998. Todo la fachada está hecha de cobre que está retorcido, aprovechando su ductilidad y maleabilidad, en las partes donde hay ventanas. CROM: El cromo se utiliza principalmente en metalurgia para aportar resistencia a la corrosión y un acabado brillante. – En aleaciones, por ejemplo, el acero inoxidable es aquel que contiene más de un 12% en cromo, aunque las propiedades antioxidantes del cromo empiezan a notarse a partir del 5% de concentración. – En procesos de cromado (depositar una capa protectora mediante electro deposición). – En pinturas cromadas como tratamiento antioxidante Otras aplicaciones del cromo: colorantes y pinturas; en moldes para la fabricación de ladrillos; para preservar la madera; en el laboratorio como limpieza, valorante, …; en el curtido del cuero; para fabricar las cintas magnéticas en las casetes NIQUEL: Se emplea como aleaciones con otros metales para proporcionar propiedades y características especiales (resistencia a la corrosión, disminuir la conductividad eléctrica, controlar la dilatación o disponer de cualidades magnéticas) para la fabricación de piezas de automóvil como frenos, ejes, engranajes entre otros y también se utiliza como recubrimiento de otros metales como el hierro, el cobre y el bronce. En el área de construcción se utiliza para la fabricación de acero inoxidable básicamente. Esto se debe a que el níquel aumenta la carga de rotura, el límite de elasticidad, el alargamiento, lo hace más resistente al choque y disminuye las dilataciones por el efecto del calor. Del 10 al 15 % de Ni son mas resistentes al exterior 2,3,5% de Ni y con 25 a 40% de carbono Hospital de San Pedro, Logroño Fachada de acero inoxidable PLOM: El plomo se utiliza para diferentes aplicaciones como la fabricación de rayón, como cubierta para cables al no ser conductor de electricidad, dúctil y muy buen resistente a la corrosión. En construcción se puede encontrar en formas de chapas o planchas laminadas que se pueden emplear en cubiertas . Protección de rayos X, puertas y aislamiento de cabinas de sonido Resistente a las radiaciones y aislante acústico Las empleadas en cubiertas suelen ser de 1.5 mm de espesor, con un ancho de 80 cm Finalmente, también se encuentra en forma de pintura que se aplica en cubiertas o en fachadas Ejemplos del plomo en construcción: No presenta ondulaciones por su gran peso, maleable, gran durabilidad, no requiere mantenimiento y es compatible con otros metales (acero, cobre y aluminio) Catedral de El Burgo de Osma (cúpula de plomo) La utilización de plomo en la mayoría de aplicaciones como herramientas, grifos, tuberías ha disminuido porque se considera TÓXICO ESTANY: El estaño puro se le aplica a vidrios fundidos disminuye la fragilidad y produce una capa lisa En forma de película como revestimiento protector de diferentes metales (cobre, hierro, acero) utilizados en latas de conserva (Hojalata) ESTAÑO + TITANIO Æ industria aeroespacial y en insecticidas ESTAÑO + PLOMO Æ soldadura blanda Æ SULFURO ESTÁNNICO Æ polvo para dar aspecto metálico a objetos de madera o de resina ESTAÑO + COBRE Æ BRONCE maleable, resistente a la corrosión cañerías, chapas de aplicación artística, alambres para telas mecánicas, tubos flexibles y ondulados entre otros. Puertas de Broncede la catedral de Almudena 28 torres de iluminación en Zaragoza por Ricardo Uson. Materiales: bronce laminado, perfiles de hierro y acero ZINC: El zinc es un metal blanco ligeramente azulado y brillante. Construcción: Las chapas onduladas galvanizadas son utilizadas en arquitectura para la construcción de estructuras o fachadas. la fabricación de clavijas, que representan elementos importantes de la estructura. Estas piezas cilíndricas, cuyos extremos están aterrajadas permiten ligar dos elementos de techo entre ello. Galvanizado: tiene como principal objetivo paliar las consecuencias negativas que puede tener el aire sobre el acero, la corrosión. Aleaciones del zinc: El 75% del zinc se consume bajo su forma metálica y el 25 % restante se emplea bajo las formas de óxido o de sulfuro de zinc. El óxido de zinc (ZnO) es utilizado en la fabricación de, pinturas, productos a base de caucho, plásticos, tintas de impresión, productos textiles, cosméticos, jabones y productos farmacéuticos. El sulfuro de zinc se utiliza principalmente en la confección de cuadrantes luminosos, pantallas de televisores, pinturas (poco tóxicas) y luces fluorescentes. Latón: está formado por entre el 55 y 90% de cobre y el resto zinc. Se puede agregar otros elementos como el níquel o estaño. Ejemplos de zinc: Cubiertas de zinc (Iglesia de Santa Rita, biblioteca Lesseps BCN). Interiores de zinc (bodegas). Fachadas (Centro de atención primaria en Caldes de Montbui). TITANI: El titanio, un metal cuya propiedad principal es que es más resistente que el acero, a sido generalizado con la industria aeronáutica y del espacio debido a que es capaz de soportar múltiples condiciones extremas y aunque su uso masivo como material de construcción se limita por el costo (ya que es superior que el acero), cada vez se va utilizando mas en nuevas construcciones. En la decoración se han empleado láminas delgadas de titanio para recubrir algunos edificios, como por ejemplo el Museo Guggenheim de Bilbao. 00. INDEX 01. 02. 03. 04. 05. 06. 07. 08. 09. DEFINICIÓ I CLASSIFICACIÓ PROPIETATS DELS METALLS SISTEMES DE PRODUCCIÓ TRACTAMENTS I ACABATS RECICLATGE I REUTILITZACIÓ ACER. USOS I APLICACIONS ALUMINI. USOS I APLICACIONS COURE, ZINC I PLOM. USOS I APLICACIONS BIBLIOGRAFIA 09. BIBLIOGRAFIA. Enciclopedia universal Larousse. 2006, volum 1. Espanya, Larousse editorial, edició especial per RBA Cleccionables. ISBN (obra completa): 84-8332-873-9 NEELY, John .E. Metalurgia y materiales industriales. Limusa cop. 1999 ARGÜELLES ÁLVAREZ, Ramón. Estructuras de acero. Cálculo. 2ª edició. Madrid: MBH, 2005. ISBN: 84-95279-97-5 BONET, Vicenç. Coneixement bàsic de metalls. UPC Textos científicos [en línia]. http://www.textoscientificos.com/quimica/corrosion Monografias [en línia]. http://www.monografias.com/trabajos3/corrosion/corrosion.shtml#_Toc454202837 http://www.terra.es/personal3/c3900038/cami_metalls/la_corrosio_dels_metalls.htm http://www.wikipedia.org Materiales para la construcción . Tipos, usos y aplicaciones. Hornbostel. Ed: Limusa Wiley Infoacero http://www.infoacero.cl/procesos/siderur.htm Unctad http://www.unctad.org/infocomm/espagnol/zinc/cadena.htm Aprendizaje http://www.aprendizaje.com.mx/Curso/Proceso1/Temario1_IV.html Ces.iisc.ernet (Centre for Ecological Sciences) http://ces.iisc.ernet.in/energy/HC270799/HDL/ENV/envsp/Vol336.htm Aprendizaje http://www.aprendizaje.com.mx/Curso/Proceso1/Temario1_IVZinc.htm http://www.schueco.com/web/es/clientes/productos_new/fassaden/aluminium http://www.viansl.com/aluminio.asp http://www.hdgonline.net/index.php?id=2903&tx_hdgcategories_pi1%5Bparent%5D=41&tx_hdgcategories_pi1% 5Bsub%5D=53 http://www.construmatica.com/construpedia/El_Acero_Galvanizado,_Material_para_un_Desarrollo_So stenible http://www.novelis-painted.com/medio_ambiente/respeto/coil_coating_eng/index_esp.html http://www.construmatica.com/construpedia/Aluminio_Anodizado http://es.wikipedia.org/wiki/Aluminio http://www.latiza.com/reciclaje.html http://www.reciclamos.org/cobre.html (video inclos) http://www.ecotic.es/?q=ca/tecnologies-de-reciclatge http://www.interempresas.net/MetalMecanica/Aritculos/Articulo.asp?A=19655 Documentals: -Programa “Así se hace” discovery channel temporada 3 capítol 11 (lapices, reciclaje de metales, café). http://www.infoacero.cl/acero http://es.wikipedia.org/wiki/Acero http://es.wikiarquitectura.com http://www.monografias.com http://www.construmatica.com http://www.interempresas.net http://www.arqhys.com http://allstudies.com Webs: http://www.alu-stock.es/ http://www.lenntech.es/periodica/elementos/al.htm http://es.wikipedia.org/wiki/Aluminio http://interiores.com/aplicaciones-del-aluminio/ http://www.confemetal.es/aseral/aplicaciones.htm www.quiminet.com http://www.solarlux.es/ http://www.solarintegrated.com/fileadmin/dateiablage/media/photos.media.center/ http://www.cubrisa.es/ http://www.arquitectuba.com.ar http://tecno.upc.es www.carpinmetal.com www.tectonica.es Llibres: “Façanes lleugeres. Manual del projecte arquitectònic. Joan Lluís Zamora. Daniel Castelló. Joan Manuel Calderón. Construction materials. Their nature and behaviour. J.M.Illston. http://herramientas.educa.madrid.org/tabla/6usos/sn6.html http://elcrisoluspt.files.wordpress.com/2008/09/estano.pdf www.wikipedia.com http://www.vmzinc-es.com/ Redefiniendo los valores del acero inoxidable http://www.gualstainless.com/htm/img/products/Spanish_200.pdf www.arqhys.com/construccion/tipos-niquel.html http://www.arquitectuba.com.ar/monografias-de-arquitectura/aceros Metales Joral http://metalesjoral.com/index.php?id=4 www.quintametalica.com/plomo.php Arquitectos Herzog y de Meuron http://www.soloarquitectura.com/arquitectos/herzog_de_meuron.html