Descarrega`t aquí el flyer de la llibreta de clauer!

Horaris
Consulteu els horaris a la web
Aparcament
Museu Agbar de les aigües (gratuït, places limitades)
Carretera de Sant Boi, 8 - 10
Centre Comercial Llobregat Centre (gratuït les dues
primeres hores)
Museu Agbar de les Aigües
Carretera de Sant Boi, 4-6
08940 Cornellà de Llobregat - Barcelona
Tel: 93 342 35 36
Fax: 93 342 35 31
www.museudelesaigues.com
info@museudelesaigues.com
www.facebook.com/MuseuAgbardelesAigues
Accessibilitat:
Restaurant Cafeteria
El Jardí de les Aigües
Tel: 933 770 995
Transports
Trambaix T1 i T2: Les Aigües
Metro L5: Cornellà Centre
Bus: 67, 68, L75 i L82
Renfe C4: Cornellà FCG L8: Cornellà Riera
05
La libreta de un llavero
de Aigües de Barcelona
La llibreta d’un clauer
d’Aigües de Barcelona
Peces singulars
del Museu Agbar de les Aigües
Col·leccionables
Coleccionables muestra de manera periódica la historia, única y al mismo
tiempo común, de piezas singulares del Museo. Objetos que esconden
historias personales que perviven en nuestra memoria colectiva, que nos
acercan a nuestro pasado y nos hacen entender el presente, que tejen
relatos con un único hilo conductor: el agua.
Col·leccionables mostra de manera periòdica la història, única i alhora
comuna, de peces singulars del Museu. Objectes que amaguen històries
personals que perviuen en la nostra memòria col·lectiva, que ens acosten
al nostre passat i ens fan entendre el present, que teixeixen relats amb un fil conductor únic: l’aigua.
Peces singulars
del Museu Agbar de les Aigües
Col·leccionables
05
La llibreta d’un clauer
d’Aigües de Barcelona
La libreta de un llavero
de Aigües de Barcelona
Llibreta del clauer
Llibreta tancada de 14,9 x 11,2 cm
Datada amb anterioritat a 1930
Societat General d’Aigües de Barcelona
Durante las tres primeras décadas del siglo
pasado, Barcelona se había extendido con el
Eixample y la agregación de los municipios del
entorno. De una superficie de casi 12 km² llegó
a tener más de 100 km². Y también crecía la
población, que de medio millón de habitantes
pasó a un millón. La ciudad no paraba de crecer y
necesitaba una nueva y extensa red de tuberías
de distribución de agua (650 km en 1911, 800 km
Aquesta llibreta, de fulls quadriculats i tapes
dures enquadernades amb tela negra, correspon
a Matías Bosch, treballador de la Societat
General d’Aigües de Barcelona als anys trenta.
En 97 dobles pàgines va dibuixar a mà el pas de
les canonades soterrades, des de l’Hospitalet de
Llobregat fins al barri barceloní de Sant Andreu, i
de Sarrià fins al mar.
En les tres primeres dècades del segle passat,
Barcelona s’havia estès amb l’Eixample i
l’agregació dels municipis del voltant. D’una
superfície d’escassos 12 km² va arribar a tenir-ne
més de 100 km². I també augmentava la població,
que de mig milió d’habitants va passar a un milió.
La ciutat no parava de fer-se gran i necessitava
una nova i extensa xarxa de canonades de
distribució d’aigua (650 km el 1911, 800 km el 1925)
Una libreta modesta y pequeña, que cabe en la
palma de la mano y que los operarios de Aigües de
Barcelona de principios de siglo xx podían meter en
los bolsillos de sus uniformes. Este objeto singular
era una herramienta imprescindible y personalizada
de los llaveros, los hombres que hacían posible
que el agua llegara a los nuevos hogares y que se
encargaban de reparar las averías para que no se
interrumpiera el suministro de agua.
per atendre un consum domèstic i industrial
creixent. La generalització de l’aigua potable
canalitzada va significar per a la ciutat i la seva
gent, higiene, salubritat, benestar i modernització.
I aquells operaris —els clauers—, eines en mà,
eren la garantia d’un servei regular i cada vegada
més generalitzat entre totes les classes socials,
que anava desplaçant el tradicional ús de pous i
de fonts públiques.
Una llibreta modesta i petita, que cap al palmell
de la mà i que els operaris d’Aigües de Barcelona
de principi de segle XX podien encabir a les
butxaques dels seus uniformes. Aquest objecte
singular era l’eina imprescindible i personalitzada
dels clauers, els homes que feien possible
que l’aigua arribés a nous habitatges i que
s’encarregaven de reparar les avaries perquè no
se n’interrompés el subministrament.
Libreta del llavero
Libreta cerrada de 14,9 x 11,2 cm
Fechada con anterioridad al 1930
Sociedad General de Aguas de Barcelona
en 1925) para atender un consumo doméstico
e industrial creciente. La generalización del
agua potable canalizada significó para la
ciudad y su gente, higiene, salubridad, bienestar
y modernización. Y aquellos operarios —los
llaveros—, herramientas en mano, eran la
garantía de un servicio regular y cada vez más
generalizado entre todas las clases sociales, que
iba desplazando al tradicional uso de pozos y
fuentes públicas.
Esta libreta, de hojas cuadriculadas y tapas duras
encuadernadas con tela negra, corresponde a
Matías Bosch, trabajador de la Sociedad General
de Aguas de Barcelona en los años treinta. En
97 dobles páginas dibujó a mano el paso de las
tuberías subterráneas, desde L’Hospitalet de
Llobregat hasta el barrio barcelonés de Sant
Andreu, y de Sarrià hasta el mar.
Uns operaris reparen una avaria a la plaça
de Pompeu Fabra de Badalona, 2014.
Fotògraf: Dani Aznar.
Unos operarios reparan una avería en la plaza
de Pompeu Fabra de Badalona, 2014.
Fotógrafo: Dani Aznar.
Centre de Control Operatiu d’Aigües de Barcelona, 2012.
Fotògrafa: Marta Jordi.
Centro de Control Operativo de Aigües de Barcelona, 2012.
Fotógrafa: Marta Jordi.
Visió en una tauleta moderna de la mateixa àrea de Barcelona
reflectida a la llibreta del clauer Matías Bosch. La cartografia
traçada a mà de les canonades del subsòl era tan minuciosa i
precisa com ho és avui amb els ginys tecnològics més avançats.
Visión en una tableta moderna de la misma área de Barcelona
reflejada en la libreta del llavero Matías Bosch. La cartografía
trazada a mano de las tuberías del subsuelo era tan minuciosa
y precisa como lo es hoy en día con los aparatos tecnológicos
más avanzados.
Les grans claus de ferro que antigament s’utilitzaven per obrir i tancar el pas de l’aigua
dels diferents trams de canonades van donar nom als operaris de la Societat General
d’Aigües de Barcelona que les feien servir: els clauers. Ara, com abans, el gest i l’estri es
mantenen. Això sí, els operaris d’avui poden actuar amb més celeritat perquè la xarxa
de subministrament d’aigua se supervisa les 24 hores del dia des del Centre de Control
Operatiu d’Aigües de Barcelona, i hi detecta avaries i altres incidències, si n’hi ha.
Las grandes llaves de hierro que antiguamente se utilizaban para abrir y cerrar el
paso del agua de los diferentes tramos de tuberías dieron nombre a los operarios de
la Sociedad General de Aguas de Barcelona que las usaban: los llaveros. Ahora, como
antes, el gesto y la herramienta se mantienen. Eso sí, los operarios de hoy pueden actuar
con más celeridad porque la red de suministro de agua la supervisa las 24 horas del
día el Centro de Control Operativo de Aigües de Barcelona, detectando averías y otras
incidencias, si las hay.
Rasa per a la instal·lació de canonades a la plaça de Catalunya.
Cap al 1929, Arxiu Fotogràfic d’Aigües de Barcelona.
Zanja para la instalación de cañerías en la plaza de Cataluña.
Hacia 1929, Archivo Fotográfico de Aigües de Barcelona.
A la pàgina 59 de la llibreta de Matías Bosch es mostren les conduccions
d’aigua i els punts on se situaven les connexions i claus de pas als carrers de
l’entorn de la plaça de Catalunya de Barcelona.
En la página 59 de la libreta de Matías Bosch se muestran las conducciones
de agua y los puntos donde se situaban las acometidas y llaves de paso en las
calles del entorno de la plaza de Cataluña de Barcelona.
Matías Bosch i molts altres operaris d’Aigües de Barcelona
van traçar en petites llibretes els plànols de les canonades
soterrades d’aigua pels carrers i voreres de la ciutat. Les
van fer servir durant tota la seva vida professional i una part
important de la seva feina consistia, precisament, a actualitzar
de forma acurada i amb una delicada lletra d’impremta els
canvis de la xarxa, indicant-hi el recorregut de les conduccions
i la situació de les claus de pas.
Matías Bosch y muchos otros operarios de Aigües de
Barcelona trazaron en pequeñas libretas los planos de las
tuberías subterráneas de agua por las calles y aceras de la
ciudad. Las usaban durante toda su vida profesional y una
parte importante de su trabajo consistía, precisamente, en
actualizar cuidadosamente y con delicada letra de imprenta
los cambios de la red, indicando el recorrido de las
conducciones y la situación de las llaves de paso.
Les llibretes de clauer s’han substituït avui per les tauletes
tàctils, que ofereixen dades actualitzades d’aquesta gran xarxa
de més de 4.600 km de canonades i més d’1 milió de punts de
subministrament. La tecnologia, però, no ha arraconat del tot
les entranyables llibretes dels clauers, que els operaris encara
consulten quan es tracta d’accedir a informació d’antigues
canalitzacions o claus de pas en desús.
Las libretas de llavero se han sustituido hoy en día por las
tabletas táctiles, que ofrecen datos actualizados de esta gran
red de más de 4.600 km de tuberías y más de 1 millón de puntos
de suministro. Pero la tecnología no ha arrinconado totalmente
las entrañables libretas de los llaveros, que los operarios
todavía consultan cuando se trata de acceder a información
de antiguas canalizaciones o llaves de paso en desuso.