Introducció Objectius Programa i estructura dels continguts

1965 MUSEOGRAFIA I MUSEOLOGIA 6 cr. (3+3). Història de l’Art. 1r
quadrimestre. Curs 2006- 2007.
Idioma: Català.
Prof. Catalina Cantarellas Camps.
Edifici Ramon Llull. Despatx 165.
Tf. 971173286. E - mail: c.cantarellas@uib.es
Tutories: 1r. quadrimestre: Dilluns 10'30 - 11'30 i Dimecres 10 - 12. A més:
hores prèviament concertades. 2n quadrimestre: només amb hora concertada.
El dia que no es pugui cobrir la tutoria s’anunciarà, amb la màxima antelació
possible, a la porta del despatx.
Introducció
La museografia (coneixements tècnics ) i la museologia (ciència del museu)
són disciplines sorgides al segle XX. Travessen una sèrie d'etapes, entre elles
la dels anys 80 del segle XX: nova museologia.
Són coneixements bàsics de la matèria els instruments d'estudi museístics i
sistematització dels bens museístics (investigació, infrastructura, sistemes
d'exposició, etc.) i la pròpia evolució de la disciplina (Apartats I i II del
programa).
Els antecedents l' evolució del museu, en referència als Museus de les Illes
Balears, i l'arquitectura corresponent completen el panorama (Apartats III, IV i
V).
La legislació i normativa es tracta a nivell de fonts.
Objectius
a) Generals: Enquadrar el paper de la Història de l’Art en el camp de la
museografia i de la museologia. Ús d’un llenguatge sintàcticament correcte.
Aplicació dels termes del llenguatge científic corresponent.
b) Específics: Adquirir i assimilar els continguts bàsics de la matèria. Domini de
les eines d’estudi, tasques d'investigació, coneixement de l’infrastructural,
anàlisis i programació museogràfica i museologia.
Programa i estructura dels continguts
I. INTRODUCCIÓ
El Museu i el seu paper dins el patrimoni cultural. L’origen i el desenvolupament
dels termes museografia i museologia. La nova museologia.
II. ELS ASPECTES PROGRAMÀTICS DEL MUSEU.
1
Conservació. Investigació: Inventari i Catàleg: models d’ús. Els fons i els
criteris d’ordenació. Les condicions ambientals. L’apartat de gestió i
d’exposició.
III. ANTECEDENTS DEL MUSEU: TRESORS I COL·LECCIONS
La sistemàtica de la classificació. Els orígens. L’antiguitat clàssica. El món
medieval: els tresors de l’església i l’impacte de les croades. El final de l’Edat
Mitjana: el duc Jean de Berry. L’època moderna (Renaixement i Barroc). Itàlia:
l’interès pel món antic. Les wunderkrammer o les cambres de meravelles. Els
studiolos. El paper de la família Medici i del Papat. El cas d’Espanya: de Felipe
II a Felipe IV: devoció, mecenatge i desenvolupament de la pinacoteca reial.
L’expansió europea del col·leccionisme.
IV. EL NAIXAMENT I EL DESENVOLUPAMENT DEL MUSEU
Antecedents: la primera meitat del segle XVIII. Les troballes arqueològiques, el
viatge il·lustrat i la poètica del pintoresc i del sublim. La incidència de la
Revolució Francesa. La creació del Museu del Louvre. La projecció del
col·leccionisme.
El segle XIX: El cas d’Espanya: el Museo Josefino i el Museo del Prado. Tipus
arquitectònics i de contingut.
El Museu al segle XX: de la crisis a l’eclosió. Nou concepte de Museu. La
primera meitat del segle: el Museu d’Art Modern. La segona meitat del segle: el
museu com a seducció. Els grans edificis. La diversificació.
V. ELS MUSEUS A LES ILLES BALEARS
Del col·leccionisme al Museu de Belles Arts. La proliferació de Museus al segle
XX.
VI. NORMATIVA I LEGISLACIÓ.
Els òrgans internacionals. La sistematització del nou-cents. La legislació a
Espanya: el cas de Balears.
Bibliografia 1
A) Obres generals.
ADORNO; Th. W.: “El museo Valery-Proust”, en Prismas. Barcelona, Ariel,
1962.
*ALONSO FERNÁNDEZ, L.: Museología. Introducción a la teoría y práctica del
museo. Madrid, Itsmo, 1990 (1ª: 1973).
1
Les obres assenyalades amb un asterisc (*) són manuals. L'alumnat pot fer ús independent d'uns o/i
altres segons millor li sembli.
2
ALONSO FERNÁNDEZ, L.: Introducción a la nueva museología. Madrid,
Alianza, 1999.
BADET, C.; COUTANCIER, B.; ROLAND, M.: Musées et patrimoine. París,
CNFPT, 1997.
BALLART HERNÁNDEZ, J.; JUAN TRESSERAS, J.: Gestión del patrimonio
cultural. Barcelona, Ed. Ariel, 2001.
BELLIDO GANT, Mª L.: Arte, museo y nuevas tecnologías. Gijón, Trea, 2001.
BENOIST, L.: Musées et muséologie. París, PUF, Col. Que sais-je?, 1971.
BOLAÑOS, M.: La memoria del mundo. Cien años de museología. 1900 –
2000. Gijón, Trea, 2002.
BOURDIEU, P.; DARBEL, A.: L’amour de l’art. Les musées d’art européens et
leur public. París, Eds. de Minuit, 1969.
DELOCHE; B.: Museologica. Contradictions et logique du museée. París, Vrin,
1989.
DÉOTTE, J.L.: Le musée, l’origine de l’esthétique. París, Harmattan, 1993.
FERNÁNDEZ ARENAS, J.: Introducción a la conservación del patrimonio
histórico y técnicas artísticas. Barcelona, Ariel, 1996.
*HERNÁNDEZ HERNÁNDEZ, F.: Manual de Museología. Madrid, Síntesis,
1994.
-------------------: El museo como espacio de comunicación. Gijón, Trea, 1998.
INIESTA GONZÁLEZ, M.: Els gabinets del món. Antropologia, museus i
museologies. Lleida, Pagès, 1994.
*LEON, A.: El Museo: Teoría, praxis y utopía. Madrid, Cátedra. 1978.
*RIVIÈRE, G.H.: La museología. Curso de museología. Textos y testimonios.
Madrid, Akal, 1993.
*ZUBIAR, F.J.: Curso de museología. Gijón, Trea,2004.
B) Arquitectura i Aspectes programàtics.
Actes du Colloque sur les Inventaires des Bens Culturals en Europe. París,
Nouvelles Eds. Latines, 1984.
*ALONSO FERNÁNDEZ, L.; GARCÍA FERNÁNDEZ, I.: Diseño
Exposiciones (Concepto, instalación y montaje). Madrid, Alianza, 1999.
de
3
ASENSIO, F.: La arquitectura de los Museos. Barcelona, Arco, 1997.
BELCHER, M.: Organización y diseño de exposiciones. Su relación con el
museo. Gijón, Trea, 1994.
CALVO MANUEL, A.: Conservación y restauración. Materiales, técnicas y
procedimientos. De la A a la Z. Barcelona, Serbal, 1997.
DD.AA.: Catalogación del Patrimonio Histórico. Sevilla, Consejería de Cultura Junta de Andalucía, 1996.
DD.AA.: Le regard instruit (Action éducative et action culturelle dans les
musées). París, Actes du Colloque Louvre, 2000.
DD.AA.: Mecenazgo y conservación del patrimonio artístico: Reflexiones sobre
el caso español. Madrid, Visor, 1995.
DÍEZ CABRERA, C. Coordinadora): La catalogación de los materiales
especiales. Gijón, Tea, 2005.
DOERNER, M.: Los materiales de la pintura y su empleo en el arte. Barcelona,
Reverté, 1987.
HOOPER - GREENHILL; E.: Los museos y sus visitantes. Gijón, Trea, 1998.
KOTLER, N.; KOTLER, P.: Estrategias y marketing de museos. Barcelona,
Ariel, 2001.
LORD, B.; LORD, G.: Manual de gestión de museos. Barcelona, Ariel, 1998.
*MACARRON MIGUEL, A.M.: Historia de la conservación y la restauración.
Madrid, Tecnos, 1995.
MONTANER, J.M.; Museos para el nuevo siglo. Barcelona, Gustavo Gili, 1995.
MONTANER, J.M.; OLIVERAS, J.: Nuevos museos. Espacios para el arte y la
cultura. Barcelona, Gustavo Gili, 1990.
MOORE, K.: La gestión del Museo. Gijón, Trea, 1998.
*MONTSERRAT, R.M.; MORAL, E.; PORTA, E.: Sistema de documentació per
a museus. Barcelona, Generalitat de Catalunya, 1982.
PEARCE, S. (ed).: Museum. Studies in Material Culture. Londres, Leicester
Univ. Press, 1989.
PLENDERLEITH, H.J.; WERNER, A.E.: La conservación de antigüedades y
obras de arte. Madrid, Ministerio de Educación y Ciencia, 1967.
4
RICO, J.C.: Museos, arquitectura, arte. Los espacios expositivos. Madrid, Sílex,
1994.
---------------: Museos, arquitectura, arte, Montaje de exposiciones.
Sílex, 1996.
Madrid,
--------------: Museos, arquitectura, arte. Los conocimientos técnicos. Madrid,
Sílex, 1999.
STOLOW, N.: Conservation and Exhibition, Packing, Transporting, Storage and
Enironmental considerations. Londres, Butterwrths, 1987.
THOMSON, G.: El Museo y su entorno. Madrid, Akal, 1998.
TILLOSTON, R.: La seguridad en los museos. Madrid, ICOM - Ministerio de
Cultura, 1980.
C) Antecedents i Història dels Museus (Del col·lecionisme a l’actualitat)
BOLAÑOS, M.: Historia de los museos en España. Gijón, Trea, 1997.
BROWN, J.: Velázquez. Pintor y cortesano. Madrid, Alianza, 1992.
-----------: El triunfo de la pintura. Sobre el coleccionismo cortesano en el siglo
XVIII. Madrid, Nerea, 1995.
COOPER, D.: Les grandes collections privées. París, Plon, 1963.
CHECA, F.: Felipe II, mecenas de las artes. Madrid, Nerea, 1992.
DD.AA.: Los grandes museos históricos. Madrid. Fundación Amigos del Prado Círculo de Lectores, 1995.
DIAZ PADRON, M.; ROYO VILANOVA, M.: David Teniers, Jan Brueghel y los
Gabinetes de pintura. Madrid, Museo del Prado, 1992.
GARCIA FELGUERA, M.: Viajeros, eruditos y artistas. Los europeos ante la
pintura española del Siglo de Oro. Madrid, Alianza, 1991.
GAYA NUÑO, J.A.: Historia y guía de los museos de España. Madrid, Espasa
Calpe, 1968.
GIMÉNEZ, C.: “Las exposiciones de arte”, en CALVO SERRALLER, F. (ed.):
Los espectáculos del arte. Instituciones y funciones del arte contemporáneo.
Barcelona, Tusquets, 1993.
HASKELL, F.; PENN, N.: El gusto y el arte de la Antigüedad. El atractivo de la
escultura clásica. Madrid, Alianza, 1990.
5
IMPEY, O.: MAC GREGOR, A. (eds): The Origins of Museum: The Cabinets of
Curiosities in sixteenth and seventeenth Century Europe. Oxford, Oxford
University Press, 1985.
JIMÉNEZ BLANCO, M.D.: Arte y Estado en la España del siglo XX. Madrid,
Alianza, 1989.
LAYUNO ROSAS, Mª A.: Museos de arte contemporáneo en España. Del
“palacio de las artes” a la arquitectura como arte. Gijón, Trea, 2004.
LIEBENWEIN, W.: Studiolo. Storia e tipologia di uno spazio culturale. Ferrara,
Panini, 1988.
MORÁN, M.; CHECA, F.: El coleccionismo en España. Madrid, Cátedra, 1985.
POMIAN, K.: Collectionneurs, amateurs et curieux. Paris, Venise
XVIIIème siècle. París, Gallimard, 1987.
XVI -
POMIAN, K; LAURENS, A.F. (eds): L’Anticomanie. La collection de antiquités
aux XVIIIème el XIXème siècles. París, 1992.
RUMEU DE ARMAS, A.: Origen y fundación del Museo del Prado. Madrid,
Instituto de España, 1980.
SANZ PASTOR, C.: Museos y colecciones de España. Madrid, Ministerio de
Cultura, 1991.
*SCHLOSSER, J.: Las cámaras artísticas y maravillosas del Renacimiento
tardío. Una contribución a la historia del coleccionismo. Madrid, Akal, 1988
TAYLOR, F.H.: Artistas, príncipes y mercaderes. Barcelona, Caralt, 1960.
WALLIS, B. (ed): Arte después de la modernidad. Nuevos planteamientos en
torno a la representación. Madrid, Akal, 2001.
YARZA LUACES, J.: Los Reyes Católicos. Paisaje artístico de una monarquía.
Madrid, Nerea, 1993.
D) Els Museus a les Balears
DD.AA.: Museu de Menorca. Menorca, Ministerio de Educación y CulturaGovern Balear, 1998.
GAYA NUÑO, J.A.: Historia y guía de los museos de España. Madrid, Espasa
Calpe, 1968.
MURRAY, D.: Guía de los Museos de Mallorca. Palma, Olañeta, 1997.
ROSSELLÓ BORDOY, G.: Museo de Mallorca. Sección Etnológica de Muro.
Madrid, Ministerio de Educación Nacional, 1966.
6
------------------------- : Museo de Mallorca. Salas de arte medieval. Madrid,
Ministerio de Educación y Ciencia, 1976.
-------------------------: “Una aportación museográfica. La Exposición ‘Pintura
gótica mallorquina’”, en BSAL, t. 38, 1981, pp. 454 - 474.
Xarxa de museus de Mallorca. (Palma), Consell de Mallorca, 2002.
E) Normativa i Legislació
ALVAREZ ALVAREZ; J.L.: Estudios sobre el patrimonio histórico español y la
Ley de 25 de junio de 1985. Madrid, Civitas,1989.
----------: Sociedad, Estado y Patrimonio Cultural. Madrid, Espasa Calpe, 1992.
GARCÍA FERNÁNDEZ, J.: Legislación sobre Patrimonio Histórico. Madrid,
Tecnos, 1987.
GONZÁLEZ ÚBEDA, G.: Aspectos jurídicos de la protección del patrimonio
histórico-artístico y cultural. Madrid, Ministerio de Cultura, 1981.
Ley 16/1985 del Patrimonio Histórico Español y Reales Decretos de desarrollo
parcial de la Ley. Madrid, Ministerio de Cultura, 1989.
*Llei de Museus de les Illes Balears. Palma, Govern de les Illes Balears, 2003.
*Llei del Patrimoni Històric de les Illes Balears. Palma, Imatge/70, 1999.
Normativa sobre el Patrimonio Histórico y Cultural. Madrid, Ministerio de
Cultura, 1996.
Sistema Español de Museos. Madrid, Ministerio de Cultura, 1995.
TUSELL, J. (coord): Los museos y la conservación del patrimonio. Madrid,
Fundación BBVA, Argentaria, 2001
Metodologia de treball i sistema d'avaluació.
Ambdós aspectes estan en connexió.
La metodologia es basa en la participació i el treball, individualitzat o en grup,
de l'alumnat al llarg del quadrimestre. Per aquesta causa, el sistema de
classes a l'aula i el de tutories individualitzades esta repartit. La finalitat dels
encontres a l'aula és afavorir la introducció en la matèria i comentar, si s'escau,
les lectures. Les tutories i el temps a lliure disposició de l'alumnat són destinats
a treballar individualment, a aclarir els instruments de recercar i a comentar les
pràctiques a realitzar. Es presentarà un calendari la segona setmana de
classe.
7
Treball a realitzar.
Es determinarà exactament i concretament en la segona setmana de classe.
Dependrà en part del nivell de l’alumnat i de l’estat actual de coneixements
entre d’altres qüestions.
De totes maneres, l'examen constarà de dues parts: teoria (a), integrada
totalment o parcialment per lectures obligatòries i pràctica (b) que portarà a
terme l’alumne i per les quals caldrà consultar bibliografia. En principi el
numero de pràctiques a dur a terme serà de tres.
Observació.
Aquest programa es completarà, pel dit, amb les “ Característiques de
l’avaluació de Museografia i Museologia”.
8