MOLÍ CANYAR Els molins han estat associats a un sistema de producció agrícola i preindustrial tradicional, on la dependència dels àrids era fonamental. El proveïment de farines per al consum constituïa, en altre temps, un factor primordial per a l’alimentació de la població, i per aquest motiu eren d’una variada procedència (blat, dacsa, ordi, faves, cigrons, pésols, etc.). La força necessària per moure la maquinària d’un molí s’obté únicament amb un cabal d’aigua permanent prèviament dirigit, orientat i regulat, que fa girar una roda i posa en moviment el mecanisme de la mòlta. La seua àmplia difusió durant el període feudal respon a la validesa tecnològica del molí de roda horitzontal, així com a la seua perfecta adaptació a les característiques ecològiques del territori, atés que serveix per a la transformació de primeres matèries, tant a les ciutats o vil·les, com a les alqueries disperses a l’àmbit rural. A la comarca de la Safor els molins estaven, majoritàriament, integrats en la xarxa de regadiu i responen a la tipologia característica de roda horitzontal, que va ser introduïda durant l’època islàmica (segles VIII-XIII). De fet, és al terme El molí d’Aynat, aleshores molí Canyar, apareix documentat com a fariner des d’almenys el segle XV i així degué ser fins a la seua ampliació i transformació, entre la fi del segle XIX i el començament del XX, coincidint amb la construcció del ferrocarril Alcoi-Port de Gandia. Ha estat vinculat durant segles a una influent família de lletrats i funcionaris de la Font d’En Carròs, els Aynat. És un dels pocs molins hidràulics integrats en la xarxa de regadiu del marge dret que tenia una bassa d’acumulació d’aigua. El vell edifici hagué de ser substituït per un de nova planta, adaptat a les exigències de transformació de l’època i amb les característiques arquitectòniques de finals del XIX, però mantenint l’estructura subterrània original. En aquest nou edifici, a més de mantenir els mecanismes per a la producció de farines, s’incorporen els propis per a espellofar i emblanquir l’arròs, s’instal·len turbines elèctriques i màquines de vapor i gasoil per a la provisió d’energia. Un conjunt fabril característic de l’època, també instalen espais residencials per a les famílies que treballen en la indústria, junt a les dependències administratives i d’oficines, i fins i tot es localitzen tallers per a l’estampació de l’envasament dels productes transformats, sobretot de l’arròs. Amb posterioritat s’ampliarà la indústria amb una fàbrica de gel, adossada al mur nord al costat de la via del ferrocarril, el gel carregat en el tren servia per abastir Alcoi i Gandia. Aquest vell molí després de molts anys d’abandó presenta hui un esplendorós aspecte transformat en un establiment hostaler que rep el nom de Molí Canyar. MOLINO CANYAR municipal de Potries on es localitzen les séquies amb més cabal d’aigua, documentant-se tres casals de molins almenys des del segle XV: el molí de l’Alfàs o dels Frares (hui transformat en una indústria química), el molí d’Aynat o Canyar (restaurat com a complex hostaler) i el molí dels Anouers (en ruïnes). Amb posterioritat, ja al segle XIX, es construïren el molí d’Àngel o de l’Espart originalment molí de paper i després fàbrica d’espart (hui en desús) i el molí de la Serrería, rehabilitat com habitatge particular. Los molinos han estado asociados a un sistema de producción agrícola y preindustrial tradicional, donde la dependencia de los áridos era fundamental. El abastecimiento de harinas para el consumo constituía, en otro tiempo, un factor primordial en la alimentación de la población, y por este motivo eran de una variada procedencia (trigo, maíz, cebada, habas, garbanzos, guisantes, etc.). La fuerza necesaria para mover esta maquinaria se obtiene únicamente con un caudal de agua permanente previamente dirigido, orientado y regulado, que hace girar una rueda y pone en movimiento el mecanismo de moltura. Su amplia difusión durante el período feudal responde a la validez tecnológica del molino de rueda horizontal, así como a su perfecta adaptación a las características ecológicas del territorio, ya que sirve para la transformación de primeras materias, tanto en las ciudades y villas, como en las alquerías dispersas en el ámbito rural. En la comarca de la Safor la mayoría de los molinos estaban integrados en la red de regadío y responden a la tipología característica de rueda horizontal, que fue introducida durante la época islámica (siglos VIII-XIII). De hecho, es en el término municipal de Potries donde L’estructura bàsica d’un molí hidràulic consta d’un edifici de planta més o menys rectangular amb dos nivells, el superior on es localitzen els espais de vida i treball, com la sala de moles o la resta d’útils de treball (farinera, tremuja, grua, etc.), i un altre espai subterrani, de contacte amb l’aigua, on es troba la roda del mecanisme hidràulic del molí. El seu funcionament consisteix en el fet que l’aigua procedent d’una séquia o bassa es precipita per un desnivell (cup o rampa) i, a través d’una petita conducció amb forma d’embut, incideix sobre la roda horitzontal, fent-la girar per pressió, alhora que aquesta per mitjà de l’arbre transmet el moviment giratori a la mola superior, mentre que la inferior roman fixa. La fricció entre ambdues moles permet moldre una variada gamma de productes. Mola Muela Arbre Árbol Farinera Harinera Roda Rueda Cup o rampa Caz o rampa La estructura básica de un molino hidráulico consta de un edificio de planta más o menos rectangular con dos niveles, uno de superior donde se localizan los espacios de vida y trabajo, como la sala de muelas o el resto de útiles de trabajo (harinera, tolva, grúa, etc.), y otro espacio subterráneo, de contacto con el agua, donde se encuentra la rueda del mecanismo hidráulico del molino. Su funcionamiento consiste en que el agua procedente de una acequia o balsa se precipita por un desnivel (cubo o rampa) y, a través de una pequeña conducción con forma de embudo, incide sobre la rueda subterránea horizontal, haciéndola girar por presión, al mismo tiempo que ésta, por medio del árbol, transmite el movimiento giratorio a la muela superior (volandera), mientras que la inferior permanece fija. La fricción entre ambas muelas permite moler una variada gama de productos. se localizan las acequias con más caudal de agua, documentándose tres casales de molinos al menos desde el siglo XV: el molino del Alfàs o de los Frailes (hoy transformado en una industria química), el molino de Aynat o Canyar (restaurado como complejo hostelero) y el molino de Anouers (en ruinas). Con posterioridad, ya en el siglo XIX, se construyeron el molino de Àngel o del Esparto, originalmente molino de papel y después fábrica de esparto (hoy en desuso) y el molino de la Serrería, rehabilitado como vivienda particular. El molino de Aynat, ahora molino Canyar, aparece documentado como harinero desde al menos el siglo XV y así debió ser hasta su ampliación y transformación entre finales del siglo XIX y principios del XX, coincidiendo con la construcción del ferrocarril Alcoi-Port de Gandia. Ha estado vinculado durante siglos a una influyente familia de letrados y funcionarios de la Font d’En Carròs, los Aynat. Es uno de los pocos molinos hidráulicos integrados en la red de regadío del margen derecho que tenía una balsa de acumulación de agua. El viejo edificio debió ser sustituido por uno de nueva planta, adaptado éste a las exigencias de transformación de la época y con las características arquitectónicas de finales del XIX, pero manteniendo la estructura subterránea original. En este nuevo edificio, además de mantener los mecanismos para la producción de harinas, se incorporan los propios para descascarillar y blanquear el arroz, se instalan turbinas eléctricas y máquinas de vapor y gasóleo para la provisión de energía. Un conjunto fabril característico de la época, donde se disponen espacios residenciales para las familias que trabajan en la industria, junto a las dependencias administrativas y las oficinas, e incluso se localizan talleres para la estampación del envasado de los productos transformados, sobre todo del arroz. Con posterioridad se ampliará la industria con una fábrica de hielo, adosada al muro norte al lado de la vía del ferrocarril, el hielo cargado en el ferrocarril servia para abastecer las ciudades de Alcoi i Gandia. Este viejo molino después de muchos años de abandono presenta hoy un magnífico aspecto transformado en un establecimiento hostelero que recibe el nombre de Molino Canyar.