INDEPENDÈNCIA PERÒ MOLTA MÉS CATALANITAT. El present escrit ens ajuda a centrar-nos més sobre la nostra independència i la Catalunya que volem ara i cara el futur.Lliurament tothom pot deduir-hi els seus millors encerts. Segons Tocqueville,A(1): 1)Hay un amor a la patria que tiene su fuente principalmente en ese sentimiento irreflexivo,desinteresado e indefinible que liga el corazón del hombre con los lugares donde ha nacido.Ese amor instintivo se confunde con el amor a las costumbres antiguas,con el respeto a los antepasados y a la memoria del pasado.Los que lo experimentan aman a su país como se ama a la casa paterna.Frecuentemente ese amor a la patria es además exaltado por el celo religioso y entonces se le ve hacer prodigios.Es una especie de religión,no razona,cree,siente,actúa. Més endavant descriu un altra classe de nacionalisme,de patriotisme. 2)Y hay otro amor a la patria,más racional que ése,menos generoso,puede que menos ardiente,pero más fecundo y duradero,que nace de la ilustración,se desarrolla con ayuda de leyes,crece con el ejercicio de los derechos y acaba,en cierta manera,confundiéndose con el interés personal.Si un hombre comprende la influencia que tiene el bienestar del país sobre el suyo propio,si sabe que la ley permite contribuir a producir este bienestar,se interesa por la prosperidad de su país,primero como una cosa que le es útil i después com obra suya.(1) REFLEXIONS:Donat que la persona ha de saber que la llei permet produir aquest benestar el millor serà que amb els seus pugui fer aquesta llei i no dependre de lleis d’altres. Em queda pendent esbrinar fins a quin punt el nostre catalanisme i lluita per la independència estan empapats de “se interesa por la prosperidad de su país,primero como una cosa útil i después como obra suya”.Potser hi ha molts catalans que es senten del punt 1).S’han perdut molts anys sense posar èmfasi en la formació de la catalanitat.Hi ha molt èmfasi amb aconseguir la independència,cosa que aconseguirem, però temes com els de: Seny no és timidesa,la formació del caràcter,pensar en català,sentit polític dels catalans i molts altres tan ben pensats pel meu mestre Carles M.Espinalt (Obra escrita.El Llamp) necessiten una gran atenció per tenir una Catalunya independent i amb una ciutadania que pot donar el millor de si desenvolupant lliurament el seu tresor-vàlua interior Per mi l’expresident Pujol i pràcticament tots els altres varen perdre molt de temps no potenciant una ferma catalanitat.Pujol al anar pels pobles,molt simpàtic, recordant i preguntant per aquell i aquell altre empresari o veí benestant al final acabava amb un tot va bé.Sovint semblava que estava a punt de dir: I ara porteu el porronet.Bon exemple pels altres polítics i generacions creixents?Ara en tenim l’efecte:desencís. En aquests darrers anys es pensa molt amb manifestacions,càrrecs i picabaralles però tampoc observo prou dedicació al tema esmentat. Això és perillós perquè tindrem la independència però per manca de valors molt catalans no puguem donar la apropiada mesura internacionalment i entre nosaltres mateixos. Continuarà el desencís amb insuficient prosperitat personal i social Observació: Aquesta reflexió està inspirada en base al darrer número de la revista “DIALOGO FILOSOFICO”N.95 amb el títol “Nacionalismos i filosofia”.No surt la paraula independència per enlloc i val la pena llegir-la per veure com ho arreglen los afines al estado español. Pere Masó i Panella. www.recursosperlautodeterminacio.cat Autor del opuscle “ Quins catalans volem per ara i pel futur” https://www.google.es/webhp?sourceid=chromeinstant&ion=1&espv=2&ie=UTF8#q=quins%20catalans%20volem%20per%20ara%20i%20pel%20 futur (1)TOCQUEVILLE,A.de:La democracia en América (vol.1) Aguilar,Madrid,1989,pp,231-232 https://ca.wikipedia.org/wiki/Alexis_de_Tocqueville