El dia 21 d ' a b r i l , dÜluns de Pasqua F l o r i d a , moría a la seva casa de G i r o n a , el Dr. Josep M.^ Pía D a l m a u . Havia nascut a la mateixa c i u t a t l'onze de n o v e m b r e de 1904. A m b la m o r t de Josep M,*' Pía, G i r o n e ha p e r d u t un fill ii-lustre. La seva p e r s o n a l i t a t p o lifacética feia d'ell un g i r o n í destacat i insubstituTble. En la seva carrera havia assolit la mes alta t i t u l a d o académica, i un prestigi n o t o r i . Paral'lelament a la Farmacia exercia una segona professJó, I ' e d i t o r i a l . T a n t c o m a -farmacéutic, c o m en la seva q u a l i t a t d ' e d í t o r , actuava a m b una gran d e d i c a d o ¡ a m b un prestigi i n d i s c u t i ble. Al marge de la vida professional exercí una gran a c t i v i t a t en el camp e s p o r t i u i p a r t i c i p a d'una manera destacada en la vida social i c u l t u r a l de G i r o n a . El Dr. JOSEP M/ PLA i DALMAU Per altra p a r t , el seu tráete era d'una senziilesa i al mateix temps d ' u n senyoriu exquisits. El seu sentit crític i la seva f i n a i r o n i a no u l t r a passava mai el p r o f u n d respecte que manifestava per totes les persones que tractava, fossin de la categoría o c o n d i c i ó que f o s s i n . Les seves v l r t u t s humanes c o r r e s p o n i e n a una p e r s o n a l i t a t moral superior. E x s m p i a r en la vida de f a m i l i a , professava una vertadera devoció f i l i a l , una delicada c o m p e n e t r a d o a m b la seva esposa i una afectuosa p r o t e c c i ó sobre filis i néts. La seva gran personalita"" científica í professional no f o u obstacle per sentir-se, per sobre de t o t , nét del gran pedagog Josep Dalmau Caries, i fill de l ' h i s t o r i a d o r i d i v u l g a d o r de les coses gíronines J o a q u i m Pía Cargo!. Doctor en Farmacia es dedica a m b p r o f u n d i t a t a la i n v e s t i g a d o . F r u i t d'aquest trebal! han estat una serie de pubÜcacions d ' u n m é r i t rellevant, que eren acolüdes no tan sois en e!s medis clentífics del nostre país, sino també mes enllá de les f r o n t e r e s . Era un investigador p r o f u n d , i no donava u n treball a l'estampa sense haver a p u r a t fins el fons de tot la qüestió. La seva oficina de Farmacia erñ un model d ' o r d r e 1 d'organització, I encara que r a r a m e n t se'l veía en el despatx, la seva p e r s o n a l i t a t conelxedora de la m a t e r i a i o r g a n i t z a d o r a sempre s'hi feia n o t a r . Destaca la seva actuacíó d i n t r e del CoHegi de Farmacéutics, del qual en f o u Secretari d u rant dotze anys, q u a t r e anys vice-presldent, i acc i d e n t a l m e n t , president. En atenció a la seva g r a n d e d i c a d o , f o u nomenat CoHegial d ' H o n o r . La seva tasca col-legial f o u gran i n o t o r i a . Especialment el p r e o c u p a r e n els líigams de la c o r p o r a c i ó professional a m b altres e n t i t a t s científíques í c o l legiaís, d'una manera especial a m b les de Cat a l u n y a , Balears i m i g d i a de Franca. F r u i t de la seva a c t i v i t a t es p r o d u í un i n tens intercanvi científic e n t r e f a r m a c é u t i c s gir o n i n s i francesos. pet* Enríe MlramboU / BGIIOG 16» El Dr. D. Josep M. Pía Dalmau en un instant d'una de les seves conferencies. Una a l t r a p a r t de la seva vida professional era dedicada a l ' E d i t o r i a l Dalmau Caries, Pía, S. A. D u r a n t un bon n o m b r e d'anys exercí la gerencia de l ' E d i t o r i a l que a m b els seus Ilibres escolars i m a t e r i a l d i d á c t i c ha p o r t a t el n o m de G i r o n a a tots els racons d'Espanya i galrebé t o t s els paTsos de l'América llatina. A la seva i n i c i a t i v a es deu la p u b l i c a c i ó de ANALECTAS FARMACÉUTICO - GERUNDENSES, (a qual i n c l o u treballs científics i professionaís, alguns de m o l í valiosos, deis quals ell mateíx n'era l ' a u t o r . El govern francés li atorgá el títol de Cavaller de l ' O r d r e de Sanitat Francesa. Ja al m a r g e d ' a m b d u e s professionas, aporta la seva coHaboracló a la vida e s p o r t i v a g i r o n i n a , tant en la práctica de diverses especlaütats esportives, c o m en l'exercici de carrees d i r e c t i u s , c o m la presidencia del G.E, i E.G., ¡ vocal de la Junta del G i r o n a F ú t b o l C l u b . T a m b é el Collegi de Metges de G i r o n a el nomena coí-legiat d ' H o n o r . Aquesta d i s t i n c i ó era el p r e m i d'una eficag ccHaboració a m b el Collegi, el Butlletí del q u s l i m p u l s a notóriament, essent-ne p r á c t i c a m e n t i ' e d i t o r , i p u b l i c a n t-h i c o n s t a n t m e n t treballs seus, dedicats o bé a temes científics relacionats a m b la M e d i c i n a , o la h i s t o r i a médica o a biografíes de metges g i r o nins i de les nostres c o m a r q u e s . Va ser soci f u n d a d o r del Cercle A r t í s t l c , ent i t a t que a p a r t i r de 1947 anima la vida c u l t u r a l g i r o n i n a , precisament en uns anys d i f í c í l s , en q u é 16,4 RELACIO COBRES CIENTÍFIQUES la p e n u r i a de recursos económics i diversos c o n d i c i o n a m e n t s frenaven moltes actuacions. La materia y el átomo. Esbozo de la evolución de estos conceptos y de la teoría atómica. 1939. Teorías de la inmunidad. 1941. La Química de nuestro cuerpo. Esquema de bioquímica humana. 1943. Los albores y el futuro de la humanidad (sanse any d'edició; abans de 1958 (amb el seud. de Professor Ebens). Aeropalinologia gerundense Anales del Instituto de Estudios Gerundenses. (1958 ) , X I I ; págs. 63-88. , Polen. Estructura y características de ios granos de polen. Precisiones morfológicas. Polinización y aeropolinología. (Esquemas y microfotografías del autor). 1960. Tres aspectos de la Química del polen. A Revista de la Real Academia de Farmacia de Barcelona, B) núm. 6, mayo 1960; págs. 27-50. Una planta interesante: la Oenotheca biennis. Revista de Gerona, 1969, núm. 47, págs. 22-28. La «pedra de Girona». Revista de Gerona, 1970, núm. 5 1 , págs. 13-25. Marea roja en la Costa Barva. Revista de Gerona, 1971, núm. 55, págs. 43-52. Comentarios sobre la influenza y la terapéutica gripal. Analectas farmacéutico - gerundenses. Vol. 11, 1972. El «Bulinus gerundensis» Vidal. Revista de Gerona, 1972, n j m . 58, págs. 43-53. La contaminación ambiental y el farmacéutico. Analectas farmacéutico - gerundenses, vol. IV, 1973. La pátina áurea de la «pedr.i de Girona». Revista de Gerona, 1973, núm. 63, págs. 41-44. La Triaca Magna. Des de la vocalia de Música del Cercle Artístic organitza i m p o r t a n t s concerts, així com unes sessions musicais, a m b un gran sentit d i d é c t i c , que se celebraven cada dimecres, a m b audicions discográfiques comentades. La c u l m i n a c i ó d'aquesía a c t i v i t a t musical va ser l'actuació de r O r f e ó Cátala, en la seva p r i m e r a v i n g u d a a G i rona després de la Guerra C i v i l . La presencia de r O r f e ó o m p l í de g o m a g o m la Catedral en una Missa celebrada al m i g d i a , i el Teatre M u n i c i p a l en una ¡ n o b l i d a b l e sessió de t a r d a . Llarga ¡ constant f o u la seva actuació com a m e m b r e de la Comissió Provincial de M o n u ments. Tan bon p u n t f o u nomenat Corresponent de la ReJal Academia de la H i s t o r i a , s'integrá a la Comissió, la quaí el nomená Sots-Secretari, i des d'aquest lloc col-labora eficagment a m b el seu pare, que per m o l t s anys fou Secretari i l'án i m a de la C o m i s s i ó . Q u a n el Sr. J o a q u i m deixá la Secretaria, passant a ser President H o n o r a r i de la C o m i s s i ó , ell ocupa el carree que el seu pare deixava vacant. F o r m a p a r í t a m b é de la Comissió de Defensa de! P a t r i m o n i A r t í s t i c . Des d'aquestes corporacions treballá e f ¡ c a l m e n t en la defensa deis nostres m o n u m e n t s i deis nostres c o n j u n t s artístics i arqueológics. Treball d i f í c i l , puix que en moltes ocasions e n f r o n t a v a aqüestes c o r p o r a cions a m b interessos económics p o t e n t s . No cal d i r que aquests carrees eren t o t a l m e n t honoríf i c s , és a d i r , no r e t r i b u í t s . Només la satisfácelo de lluitar per la defensa del p a t r i m o n i artístic g i r o n í , compensava les liargues hores de r e u n i o n s , les discussions a m b certs construct o r s i moltes vegades seriosos disgustos. Revista de Gerona, 1975, núm. :^2 págs. 78-81. Las palmeras y el «Beato» de nuestra Catedral. Revista de Grrona, 1977, núm. 79, pags. 133-142. Un petit gran enemic deis arbres de la Devesa. Revista de Girona, 1978, núm. 85, págs. 291-296. El vent de Garbí Revista de Girona, 1978, núm, 85, páqs. 441-444. Els apus d'Espolla. Revista de Girona, 1980, núm 9 1 , págs. 105-121. PoNució ambiental. I Boletín del Colegio de Médicos, núm. 80, Quart trím. 1979. PoHució ambiental. {': Contaminado del medí hídric. Bol. del Colegio de Médicos, núm. 8 1 , 1 .er trím. 1980. PoHució ambiental. III i IV: Contaminado del s¿>i i del mar. V : Iluita contra la contaminado. Bol. del CoHegi de Metges, núm. 82, 2n. trím. 1980. També f o u m e m b r e de la Reial Academia de Farmacia de Barcelona, aportant-hÍ el seu saber i la seva coí-laboració. M e m b r e també de l'Académia de Doctors del districte universitari. Les seves p u b l i c a c i o n s , que al f i n a l d'aquestes notes r e l a c i o n a r e m , m a r q u e n la permanencia de la seva obra d'estudi i d'investigació. Per una p a r t alguns llibres, per aitra part un gran n o m b r e d'articles en publicacions científiques corporatives. En la seva o b r a hem de d i s t i n g i r : els treballs c i e n t í f i c s ; les aportacions a la H i s t o r i a de la Farmacia I de la M e d i c i n a ; esbossos b i o g r á f i c s de metges g i r o n i n s ; una extensa p r o d u c c i ó de llibres didáctics deis quals al mateix temps n'era a u t o r i e d i t o r . Alguns f o r e n escrits en col-laboracló a m b el seu pare, i altres a m b el seu germá J o a q u i m . Per ú l t i m també és a u t o r d'algunes obres de d i vulgació. RELACIO D'OBRES D'HISTORIA DE LA FARMACIA I DE LA MEDICINA Pequeña historia del Colegio Oficial de Farmacéuticos de la provincia da Gerona, en su primera etapa de actividades (1898-1933). 1959. El Dr. Jaume Figueras Torrent. A «Boletín del Colegio de Médicos de Gerona», núm. 62, 2° trim. 1965. Aquest c o n j u n t de publicacions son el testim o n i d ' u n treball ¡ntens i c o n s t a n t , d ' u n a g r a n d e d i c a d o , i d'una intel-ligéncia p r i v i l e g i a d a . Í€5 La Farmacia del Hospital provincial de Gerona. A «Revista de G e r o n a » , 1 9 7 1 , n ú m . 5 6 , págs. 32- Els Doctors Sambola i Casanovas A « B o l e t í n del Colegio d e Médicos de G e r o n a » , n ú m . 7 4 , 2 n . t r i m . 1978. Els Doctors Alemany de Cassá de la Selva. A « B o l e t í n del Colegio de Médicos de G e r o n a » , n ú m . 7 5 , 3.er t r i m . 1978. «El «Philum» galénic Danés. A «Boletín del Colegio de Médicos de G e r o n a » , n ú m . 77, l.er. t r i m . 1979. 38. Aportación a la historia de la Farmacia gerundense en los líltimos cien años. ( T 8 7 1 - 1 9 7 1 ) . 1972. Pequeña historia de la Medicina gerundense. (l^asta la instauración del primer organismo profesional, 1 8 9 4 ) . 1974. ( R e c o p i l a c i ó n de artículos p u b l i c a d o s en el Boletín del Colegio de Médicos de Gerona. La Farmacia de Llivia. A «Revista de G e r o n a » , a 16. Agrupado de Ciéncies Mediques. Els primers vinti-cinc anys d'activitats. 1979. 1974, n ú m . ó ó , págs. 9 El Doctor Salvador l^ormeu i Gardella. A Boletín del Colegio de Médicos de Gerona», n ú m . 7 9 , a.er t r i m . 1979. Leugim Seuquis. Un astronauta imaginario y de procedencia olotense. A «Revista de G e r o n a » , 1 9 7 5 , n ú m . 7 1 , págs. 2629. lina Farmacia gerundense del siglo X V . boración con Enrique Mirambell Belloc). Del Sant Llátzer de Pedret a la Lisozima de Fleming. ( P s e u d . Dr. E b e n ) . A Boletín del Colegio de Médicos de Gerona, n ú m . 8 1 , l . e r t r i m . 1980. Montpellier en el temps del Doctor Joan Bruguera. A « B o l e t í n del Colegio de Médicos de Gerona», n ú m . 8 2 , 2 n . t r i m . 1980. El Dr. Josep Ametller i Viñas. Notes biográfiques i petita antología. (CoHaboració a m b Josep Nolla I Panadés, i a l t r e s ) . ( E n cola- En «Analectas f a r m a c é u t i c o - gerundenses», v o l . V I , año 1975. La doctora Cecilia M a r í n Gratacós. A «Boletín del Colegio de Médicos de G e r o n a » , n ú m . 6 4 , 4.° t r i m . 1975. L'art de conservar la salut. Tradúcelo catalana del «Régimen Sanitatís» (Flos Medicinae) de l'Escola de Medicina de Salern. ( E n coHaboració a m b el Dr. Josep M.^ C a l z a d a ) . El « f i l u m » galénic Moret A «Boletín del Colegio de Médicos n ú m , 6 5 , p r i m e r t r i m . de 1976. de Gerona», El Doctor Modest Forest i Roca. A « B o l e t í n del Colegio de Médicos n ú m . 6 6 , 2.° t r i m . 1976. de Gerona», Les epidemias de Cólera Cardona. Edició del CoNegi de Metges de G i r o n a . 1980. OBRES DE DIVULGACIO La arquitectura barroca española. 1 9 5 1 . El Escorial y Herrera. 1 9 4 7 ; una a l t r a edícIó el 1952. i el Dr. Eliseu Forest i OBRES DIDACTIQUES A « B o l e t í n del Colegio de Médicos de G e r o n a » , n ú m . 6 7 , 3.er t r i m . 1976. El « f i l u m » galénic Corominas (de Banyoles). A « B o l e t í n del Colegio de Médicos de Gerona, n ú m . 6 8 , 4 . a r t t r i m . 1976. El « f i l u m » galénic Muñoz - Arbat - Casadevall. A « B o l e t í n del Colegio de Médicos de G e r o n a » , n ú m . Resumen de Geografía general. Astronomía - Geofísica - Meteorología - Biogeografía. 1 9 4 5 . 6 9 , p r i m e r t r i m . 1977. El «Philum» galénic Pascual ( d e Cassa de la S e l v a ) . A «Boletín del Colegio de Médicos de G e r o n a » , n ú m . Manojo. Lectura corriente. 1958. Floresta. Iniciación a la lectura literaria. 1959. Enciclopedia autodidáctica. Diverses edicions entre 19Ó0 i 1978. 70, 2 n . t r i m . 9 7 7 . El «Philum» galénic Carreras Carreras Duran, Coll T u r b a u ) . (Carreras A « B o l e t í n del Colegio de Médicos n ú m . 7 1 , 3.er t r i m . 1977. de CIBELE. Geografía. Atlas S.er grado escolar. 1948. Enciclopedia elemental. Libro del maestro. 1953, Enciclopedia Escolar Estudio. Libro azul. Libro amarillo. Libro colorado. Libro rosa. Libro verde. Diverses edicions a p a r t i r del 1958. Peralta, Enciclopedia ciclo - pedagógica. 1960. Mariposa. Cartilla de lectura. 1960. Atlas geográfico m u n d i a l . Europa. Adaptación al segundo manuscrito del método completo de lectura. 1960. Gerona», Pórtic i estudi introductori a la transcripció de «La vacuna en España, o cartas familiares sobre esta nueva inoculación, escritas a la Señora», peí profes' sor i Doctor en Medicina Sr. Francesc Piguillem i Verdacer, fill de Puigcerdá. ( P u b l i c a t a m b m o t i u del p r i m e r Congrés de Pediatres de liengua c a t a í a n a ) . G i r o n a , 1978. ¿De curanderos a sanadores? (Pseud. Dr. E b e n ) . A «Boletín del Colegio de Médicos de G e r o n a » , n ú m . 7 3 , 1 .er t r i m . 1978. Tres metges gironins al p r i m e r pía de la política catalana. ( A g u s t í Riera i Pau, Lluís Tomás i Rodó, Laurea D a l m a u i P í a ) . A « B o l e t í n del Colegio de Médicos de G e r o n a » , n ú m . 7 3 , 1 .er t r i m . 1978. Agro. 1 9 6 1 . El mundo de las cosas. 1962. Guia E.S.A.C.M.A. 1962. El nuevo camarada. 1963. Ideas y nociones. 1964. Piti, Cartilla primera iniciación a la lectura. 1906. NOTA. — De totes aqüestes obres se n'han fet d i verses edicions. Algunes van f i r m a d e s P l a - D a l m a u , i son en coHaboració a m b J o a q u i m Pía I Cargol o a m b J o a q u i m Pía D a l m a u , o a m b tots dos. 166: