NOM DE L`ASSIGNATURA: LITERATURA, POLITICA I SOCIETAT

Universitat Permanent
Universitat Permanent
NOM DE L'ASSIGNATURA:
PROFESSORAT:
LITERATURA, POLITICA I SOCIETAT EN L'ATENES
CLASICA. LA SEUA RELACION AMB LA LITERATURA I LA
CULTURA MODERNES
Jose V . Bevià Pastor (jbeviapastor@teleline.es)
CURS ACADÈMIC: 2007– 2008
OBJECTIUS
DESCRIPTOR
Anàlisi de la implicació de la literatura en el procés de creació i desenvolupament de la
democràcia atenesa. Estudi dels nous gèneres literaris que sorgeixen amb l'evolució del règim
democràtic i els canvis socials que comporta. Reflexions sobre la seua presència i significat en el
món de la política i literatures modernes.
OBJECTIUS
ƒ
ƒ
ƒ
Conèixer els canvis socioeconòmics i la gènesi i desenvolupament de la democràcia
atenesa i el seu reflex en la literatura.
Estudiar l'aparició i la funció social dels nous gèneres literaris que sorgeixen amb la
democràcia.
Analitzar les seues relacions amb la cultura i literatura modernes.
METODOLOGIA
El curs tindrà un vessant teòric basat en l'exposició dels temes que s'indiquen en el programa,
combinat amb un altre vessant pràctic.
La part pràctica es desenvoluparà a través del comentari de textos d'autors grecs i moderns,
preparats prèviament pels alumnes i discutits posteriorment en la classe.
SISTEMA D'AVALUACIÓ
•
•
•
Control d'assistència i participació en la classe
Realització de comentaris de text pels alumnes
Resum i comentari d'alguna de les obres que s'indiquen en el programa
PROGRAMA DE L’ASSIGNATURA
1. De Solón a Clístenes: tensions socials i l'inici de la democràcia atenesa en la poesia de
Solón. Política i eros en l'obra de Teognis de Mègara. La tirania de Pisístrato i la
democràcia de Clístenes a la vista de la Història d’Heròdot i la Constitució d'Atenes
d’Arisitòtil. Dues visions de la lluita política en la postguerra espanyola: Antonio Machado i
Pemán.
2. La democràcia atenesa del segle V a. de C. Panorama històric: Les guerres Mèdiques,
l'Imperialisme atenès, la guerra del Peloponès i les seues conseqüències. Categories
legals i classes socials en l'Atenes clàssica.
3. Característiques de la democràcia atenesa: la llibertat, la paraula, la igualtat, les lleis, la
tolerància. Democràcia atenesa, república romana i revolució francesa. Elements comuns i
1
trets diferencials de les democràcies modernes.
4. La democràcia atenesa i els gèneres literaris: el teatre, la filosofia i la història. Teatre grec i
teatre modern. Orígens de la tragèdia. Tragèdia i democràcia. Èsquil i la seua teoria
religiosa de l'estat: la Orestea. Pervivència de l’Orestea en Les mosques, de J. P. Sartre i
en El pan de todos, de Sastre.
5. Tradició i il·lustració en la democràcia atenesa. Herdot i les causes de l'evolució històric. La
religió grega. La sofística i el seu pensament: físis i nomos, igualtat i autoritat, l’areté
política, religió i coneixement.
6. Pèricles i els ideals de la democràcia il·lustrada. Religió i política en l’Antígona, de
Sòfocles. Tres Antígones modernes: les Antígones de Bertold Brecht, Salvador Espriu i
Jean Anouilh.
7. L'època de la crisi. Societat i política durant la guerra del Peloponès. Tucídides: història,
ètica i política. El nou pensament i el seu reflex en Eurípides. La comèdia d’Aristòfanes. La
utopia còmica.
BIBLIOGRAFIA BÀSICA
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
ADRADOS, F. R, La democracia ateniense. Madrid: Alianza Universal, 1975.
ADRADOS, F. R., Democracia y literatura en la Atenas clásica. Madrid: Alianza Editorial, 1997.
AUSTIN, M. - VIDAL-NAQUET, P., Economía y sociedad en la antigua Grecia. Barcelona: Paidós,
1986.
BENGSTON, H., Historia de Grecia. Madrid: Gredos, 1986.
BOWRA, C. M., La Atenas de Pericles. Madrid: Alianza Editorial, 1974.
CAPELLE, K., Historia de la filosofía griega. Madrid, 1972.
FORREST, W. G., La democracia griega. Madrid: Guadarrama, 1966.
GARCÍA LÓPEZ, J., La religión griega. Madrid: Istmo, 1975.
HOWATSON, M. C., Diccionario de la literatura clásica. Madrid: Alianza Edit., 1991.
LÓPEZ FÉREZ i al., Historia de la literatura griega. Madrid: Cátedra, 1988.
MOSSÉ, C., La mujer en la Grecia clásica. Madrid: Nerea, 1990.
BIBLIOGRAFIA GENERAL
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
ADRADOS, F. R., Fiesta, Comedia y tragedia. Sobre los orígenes griegos del teatro. Barcelona:
Planeta, 1972.
ALSINA, J., Tragedia, religión y mito entre los griegos. Barcelona: Labor, 1971.
DODDS, E. R., Los griegos y lo irracional. Madrid: Alianza Editorial 2003.
GARCÍA GUAL, C. - GUZMÁN, A., Antología de la literatura griega. Madrid: Alianza Edit. 1995.
GIGON, O., Los orígenes de la filosofía griega. Madrid: Gredos, 1971.
JAEGER, W., Paideia. Los ideales de la cultura griega. México: FCE, 1962.
LESKY, A., Historia de la literatura griega. Madrid: Gredos, 1968.
LLEDÓ, E., Elogio de la infelicidad. Madrid: Cuatro Ediciones, 2005.
LIDA, M. Rosa, Introducción al teatro de Sófocles. Buenos Aires: Losada, 1944.
MIRALLES, C., Tragedia y política en Esquilo. Barcelona: Ariel, 1968.
MURRAY, G., Esquilo, creador de la tragedia. Buenos Aires: Espasa-Calpe, 1955.
ROMILLY, J. de, ¿Por qué Grecia? Madrid: Debate, 1997.
ROSE, H. J., Mitología griega. Barcelona: Labor, 1970.
TOVAR, A. - RUIPÉREZ, S. M., Historia de Grecia. Barcelona: Montaner y Simón, 1972.
2