CEIP SANT JOSEP DE CALASSANÇ AIELO DE MALFERIT Aquesta exposició representa els 4 elements necessaris per a la vida: la terra, el vent, el sol i l’aigua a través de l’arbre de la vida. Un grup de mares s’ha encarregat de dissenyar i crear estos 4 elements. Aquest projecte ha estat dirigit i coordinat per la comissió de biblioteca de l’escola. La comissió de la biblioteca ha seleccionat llibres que parlen dels 4 elements per a cada cicle. Cada classe ha elegit un o varis llibres per a treballar i al final han realitzat una producció plàstica o literària. Aquest treball ha estat afegit a l’exposició. Els alumnes visiten l’exposició. - Lligen - Miren - Consulten Completen el carnet de lectura Busquen el personatge misteriós Juguen als eco-jocs Escriuen paraules en positiu en els rajos del sol. Gaudeixen de l’exposició Un grup de mares ha col·laborat en el projecte fent l’ambientació de l’exposició: l’arbre de la vida, els núvols, l’aigua, el sol... A més, coordinats per la comissió de biblioteca, han preparat sessions de conta contes per a cada nivell sobre el tema dels quatre elements. Resum: Quan Wangari era menuda, el seu pais era verd i ric en plantes i peixos. Però quan va tornar a Kènia després dels seus estudis en Amèrica tot havia canviat. La major part dels arbres havien desaparegut donant pas a camps cultivats, les collites eren venudes, els aliments eren cars i els seus habitants estaven empobrint-se. Sense arbres, sense arrels , la terra no pot conservar l’aigua i les collites cada vegada eren menors. Wangari aleshores té una idea: ensenya a les dones del seu poble a plantar arbres i a cuidar-los. A poc a poc les famílies poden de nou alimentar-se de les seues pròpies plantacions. La seua acció s’exten per tot el pais. Gràcies a esta iniciativa, 30 milions d’arbres han sigut plantats. Hem donat a coneixer el nostre projecte utilitzant diversos mitjans de difusió que ens ofereix internet: blogs, pàgina web del centre, xarxes socials, e-mails, etc. a gent relacionada amb el món de la literatura infantil i juvenil. Els hem demant que ens regalen algunes paraules ( o sols una). Ací hi ha unes quantes: La palabra PALABRA es la más fuerte de todas las que existen. A través de la palabra podemos conseguir todo aquello que queramos y si no lo conseguimos, no nos quedaremos vacíos de esperanza. La palabra es el mayor arma tanto para amar como para la destrucción, para avanzar como para involucionar, para la paz como para la guerra. Usemos la palabra para lo positivo. La PALABRA nos hace buenos. Un abrazo. Cuando una iniciativa persigue la reflexión de niños y niñas, ya está salvando al mundo; sobre todo, porque en ese momento se nos quita el miedo de soñar Hay muchas palabras enormes, pero en esta ocasión y haciéndonos cómplices de las bibliotecas, comparto la palabra CUENTOS. Con ellos alentamos la capacidad de sentir, de conmovernos ante la fragilidad o la belleza, de prolongar el mundo de la ternura de la infancia, de acercarnos a otro lenguaje y de encontrarnos un mundo más justo. Ana Nebreda Os mando la palabra ÁRBOL. Es una de las que puede salvar el mundo, sin duda. Primera observación: cada semilla guarda un árbol en su interior; un “estuche” tan pequeño tiene esa enorme potencialidad. Segunda observación: cada árbol que nace y crece sujeta la tierra, evapora agua, devuelve oxígeno, proporciona frutos, ofrece sombra, sirve de refugio, invita a la conversación bajo su copa... Tercera y última observación: si llega el caso, muere de pie, nunca de rodillas y de su madera, de su leña, el ser humano hará los últimos aprovechamientos. Los árboles sí pueden salvar al mundo; tendríamos que plantarlos incesantemente. En trio quatre que tenen un significat semblant: Fraternitat, interdependència, cohesió i cooperació. Són sinònims de solidaritat que és un sentiment col·lectiu que fluctua teixint relacions entre el grup i l’individu, de manera constant i indissociable. Ésser solidaris ens porta a comportar-nos com si fóssim nosaltres qui ens enfrontem directament amb el problema dels altres. Del que es tracta és d’actuar junts, de viure junts, de ser conscients que hi ha una reciprocitat i un reconeixement mutu, de crear uns vincles afectius entre les persones, que ens facin millors com a societat perquè el benestar del grup es correlaciona amb el de la persona. Intercanvi, interrelació o interacció vol dir conèixer els altres, i conèixer-nos a nosaltres mateixos. El dia que entenguem que la solidaritat no és un dret sinó que és un deure, crec que podrem dir que estem millorant com a país. La palabra PALABRA es la más fuerte de todas las que existen. A través de la palabra podemos conseguir todo aquello que queramos y si no lo conseguimos, no nos quedaremos vacíos de esperanza. La palabra es el mayor arma tanto para amar como para la destrucción, para avanzar como para involucionar, para la paz como para la guerra. Usemos la palabra para lo positivo. La PALABRA nos hace buenos. Un abrazo. Cuando una iniciativa persigue la reflexión de niños y niñas, ya está salvando al mundo; sobre todo, porque en ese momento se nos quita el miedo de soñar Hay muchas palabras enormes, pero en esta ocasión y haciéndonos cómplices de las bibliotecas, comparto la palabra CUENTOS. Con ellos alentamos la capacidad de sentir, de conmovernos ante la fragilidad o la belleza,de prolongar el mundo de la ternura de la infancia, de acercarnos a otro lenguaje y de encontrarnos un mundo más justo. Ana Nebreda Os mando la palabra ÁRBOL. Es una de las que puede salvar el mundo, sin duda. Primera observación: cada semilla guarda un árbol en su interior; un “estuche” tan pequeño tiene esa enorme potencialidad. Segunda observación: cada árbol que nace y crece sujeta la tierra, evapora agua, devuelve oxígeno, proporciona frutos, ofrece sombra, sirve de refugio, invita a la conversación bajo su copa... Tercera y última observación: si llega el caso, muere de pie, nunca de rodillas y de su madera, de su leña, el ser humano hará los últimos aprovechamientos. Los árboles sí pueden salvar al mundo; tendríamos que plantarlos incesantemente. En trio quatre que tenen un significat semblant: Fraternitat, interdependència, cohesió i cooperació. Són sinònims de solidaritat que és un sentiment col·lectiu que fluctua teixint relacions entre el grup i l’individu, de manera constant i indissociable. Ésser solidaris ens porta a comportar-nos com si fóssim nosaltres qui ens enfrontem directament amb el problema dels altres. Del que es tracta és d’actuar junts, de viure junts, de ser conscients que hi ha una reciprocitat i un reconeixement mutu, de crear uns vincles afectius entre les persones, que ens facin millors com a societat perquè el benestar del grup es correlaciona amb el de la persona. Intercanvi, interrelació o interacció vol dir conèixer els altres, i conèixer-nos a nosaltres mateixos. El dia que entenguem que la solidaritat no és un dret sinó que és un deure, crec que podrem dir que estem millorant com a país.