ANNEX 1 : : PROGRAMA FUNCIONAL DEL CENTRE ESPORTIU MUNICIPAL SANT JORDI ANNEX 2 : AVANTPROJECTE DEL CENTRE ESPORTIU SANT JORDI I APARCAMENT (el projecte no és vinculant en aquesta modificació de planejament) LLISTAT DE PLÀNOLS Nº TÍTOL PLÀNOL ESCALA (DIN A3) PD.01 PLANTA -1 1/400 PD.02 PLANTA BAIXA 1/400 PD.03 PLANTA PRIMERA 1/400 PD.04 PLANTA ALTELL I PLANTA SEGONA 1/400 PD.05 PLANTA TERCERA I PLANTA COBERTA 1/400 PD.06 PLANTA SOTERRANI -2 1/400 PD.07 PLANTA SOTERRANI -3 1/400 PD.08 PLANTA SOTERRANI -4 1/400 SG.01 SECCIÓ A. SECCIÓ B. 1/400 SG.02 SECCIÓ C. SECCIÓ D. SECCIÓ E. 1/400 SG.03 SECCIÓ F. SECCIÓ G. SECCIÓ H. SECCIÓ I. 1/400 FA.01 1/400 FAÇANES ANNEX 3: Acta de la COMISSIÓ D’ARQUITECTURA de l’Ajuntament de Barcelona (15-6-10) Comissió d’Arquitectura esquinçats i gelosies ceràmiques que, d’altra banda, conviden, segons els comissionats, a afinar en els matisos de la seva composició, a incorporar ritmes o densitats distintes segons l’alçada o l’orientació. Sessió núm.: 18 Data: 15 de juny de 2010 Membres de la Comissió: Coordinador: Membres de la Comissió: Ramon Sanabria, Ángela García de Paredes, Manuel Ruisánchez, Cristina Jover, Daniel Cid i José Serna. Oriol Clos Secretària: Sara Bartumeus Hi assisteixen també: Montserrat Mendoza i Jordi Rogent Assisteixen per a l'explicació del projecte: Enric Sòria, Joan Ignasi Quintana i Montse Esquerdo de Sòria i Quintana Arquitectes i Lluís Millet de Lluís Millet i Associats 10 CA18 – 3 Centre Esportiu Municipal Piscina Sant Jordi i Aparcament Eixample Promotor: IBE. Institut Barcelona Esports. Ajuntament de Barcelona Autor: Sòria i Quintana, Arquitectes i Lluís Millet i Associats La piscina Sant Jordi, ubicada a la superilla que conforma l’Escola Industrial, no deixa de ser, segons l’explicació dels arquitectes autors del projecte del nou equipament esportiu, una intervenció més dels anys seixanta, que a més de presentar patologies i un plantejament programàtic antiquat, ocupa un gran volum a l’Eixample i trenca, per la seva arquitectura un tant brutalista, amb la resta d’edificacions d’arquitectures anònimes afegides al llarg de distintes èpoques a l’arquitectura industrial iniciada per Guastavino i que es va transformar en Escola en època de Puig i Cadafalch- de la Fàbrica Batlló. El projecte parteix de l’enderrocament de l’edifici destinat a la piscina i neteja el seu entorn amb l’eliminació dels edificis provisionals i de servei que la rodegen amb la intenció d’integrar tot el programa en dos volums articulats. Els membres de la Comissió valoren molt especialment la rotunditat de les peces, quant a la claredat de les seves formes prismàtiques, l’ordre sistemàtic de les seves plantes i la singularitat de la seva secció, en la que unes enormes encavallades sostenen una sala de fitness en suspensió. Alhora, no dubten de l’oportunitat de les façanes ventilades d’elements de gres, ja que, per la seva proximitat al món de la ceràmica de Can Batlló, estableixen les premisses d’una bona integració en el seu entorn singular. Façanes penjades, que no toquen al terra, composades per forats La piscina Sant Jordi, ubicada en la supermanzana que conforma la Escuela Industrial, no deja de ser, según la explicación de los arquitectos autores del proyecto del nuevo equipamiento deportivo, una intervención más de los años sesenta, que además de presentar patologías y un planteamiento programático anticuado, ocupa un gran volumen en el Ensanche y rompe, por su arquitectura un tanto brutalista, con el resto de edificaciones de arquitecturas anónimas añadidas a lo largo de distintas épocas a la arquitectura industrial iniciada por Guastavino y que se transformó en Escuela en época de Puig i Cadafalch- de la Fábrica Batlló. El proyecto parte del derribo del edificio destinado a la piscina y limpia su entorno con la eliminación de los edificios provisionales y de servicio que la rodean con la intención de integrar todo el programa en dos volúmenes articulados. Los miembros de la Comisión valoran muy especialmente la rotundidad de las piezas, en cuanto a la claridad de sus formas prismáticas, el orden sistemático de sus plantas y la singularidad de su sección, en la que unas enormes cerchas sostienen una sala de fitness en suspensión. Asimismo, no dudan de la oportunidad de las fachadas ventiladas de elementos de gres, dado que, por su cercanía al mundo de la cerámica de Can Batlló, establecen las premisas de una buena integración en su La Comissió creu que una actuació d’aquesta envergadura no hauria de passar per alt el tancament de tot el recinte i considera que s’hauria d’aprofitar l’ocasió per a pensar en la totalitat i replantejar –o eliminar- el perímetre del conjunt. És en referència a les torres de FECSA adjacents, que algun membre de la Comissió apunta la necessitat, no solament de tenir-les presents en l’alçat sinó, d’incorporar-les a la nova intervenció, apropiant-se d’elles, tal vegada recollint algun ressó en els forats de la façana. Fins i tot convertint-les, per la seva condició visual i posició urbana al xamfrà, en un àmbit d’accés a una escala adient a la del conjunt, recuperant el ingrés natural, obrint el recinte al carrer en la seva cantonada, proposant un espai urbà amb gran potencialitat. singular entorno. Fachadas colgadas, que no tocan al suelo, compuestas por huecos rasgados y celosías cerámicas, que por otro lado, invitan, según los comisionados, a afinar en los matices de su composición, a incorporar ritmos o densidades distintas según la altura o la orientación. La Comisión cree que una actuación de dicha envergadura debiera no pasar por alto el cerramiento de todo el recinto y considera que se debería aprovechar la ocasión para pensar la totalidad y replantearse –o eliminar- el perímetro del conjunto. Es en referencia a las torres de FECSA adyacentes, que algún miembro de la Comisión apunta la necesidad, no solo de tenerlas presentes en el alzado sino, de incorporarlas a la nueva intervención, apropiándose de ellas, recogiendo quizás algunas resonancias en los huecos de la fachada. Incluso convirtiéndolas, por su condición visual y posición urbana en el chaflán, en un ámbito de acceso a una escala apropiada a la del conjunto, recuperando el ingreso natural, abriendo el recinto a la calle en su esquina, proponiendo un espacio urbano de gran potencialidad.