La vida religiosa va cap a l`altra riba ANEM A L`ALTRA RIBA

Barcelona, 20 de novembre de 2014
ANY VII. núm.
La vida religiosa va cap a l’altra riba
ANEM A
L’ALTRA RIBA
In
memoriam
Informació sobre
l’Assemblea
general de
CONFER,
celebrada a
Madrid, de l’11 al
13 de novembre
Maur
Esteva,
monjo i
antic Abat
general de
Poblet
A les portes de començar l’ANY DE LA VIDA
CONSAGRADA, convocat pel papa Francesc.
Inicia el 30 de novembre de 2014, amb una
vetlla de pregària, i s’acaba el 2 de febrer de
2016, jornada Mundial de la Vida Consagrada.
1
Assemblea general de CONFER: “Anem a l’altra riba”
11/11/2014 - IVICON
Mons. Fratini inaugura la
XXI Asamblea General de
CONFER
Madrid, 11 de noviembre
de 2014 (IVICON).- Con la
celebración de la Eucaristía
presidida por el Nuncio en
España, Mons. Renzo
Fratini, ha dado comienzo
en la mañana de hoy la XXI
Asamblea de CONFER.
Tras su saludo, en el que ha
mostrado el cariño de la
Iglesia a la Vida Religiosa.
Por su parte, el presidente
de la Comisión Episcopal
para la Vida Consagrada,
Mons. Vicente Jiménez,
también ha querido saludar
a los más de 300
Superiores y Superioras de
las congregaciones religiosa
que conforman CONFER.
El Presidente de CONFER,
en su discurso de apertura de la Asamblea, ha explicado el sentido del lema de este año,
2
“Vayamos a la otra orilla”. En su intervención, el P. Luis Ángel de las Heras ha hablado de
la importancia de la convocatoria del Año de la Vida de la Consagrada para toda la Iglesia
y especialmente para los consagrados y consagradas. También ha mencionado el trabajo
por la comunión eclesial, por la intercongregacionalidad, por la misión compartida que ha
venido realizando CONFER en los últimos años.
“Los religiosos y religiosas debemos tomar conciencia de la misión a la que se nos llama
en la actualidad. En las periferias atisbadas o por atisbar, nuestra presencia es ideal para
levantar tiendas del hospital de campaña que pide el Papa. No nos conformemos con
nuestro compromiso de frontera, porque siempre podemos ir a otras orillas”.
La mañana ha finalizado con la ponencia del sacerdote jesuita Patxi Álvarez, “Servir al Dios
de la compasión y la esperanza”. En su ponencia ha expuesto una visión de la realidad de
exclusión y pobreza en la que muchas personas viven actualmente. “La crisis ha
desenmascarado muchas realidades: se ha relegado a los últimos en función de los
mercados, la corrupción, la torpeza de los políticos…” y ante todo esto, ¿cómo podemos
situar la esperanza como creyentes? “Nuestra esperanza no es evasiva, tiene un enganche
con la realidad de hoy, y es respetuosa con la autonomía de lo real.
Patxi Álvarez ha relatado los 4 grandes retos que nuestra sociedad nos está planteando
actualmente y que se quedarán con nosotros en las próximas décadas: el reto de la
diversidad y la inmigración, el aumento de la desigualdad y la exclusión, los valores en los
que se basan las sociedades y, por último, el reto ecológico. "Ante esta realidad, podemos
3
caer en la complacencia, el cinismo, la evasión, pero requiere una esperanza realista y
comprometida, necesitada de mucha oración y confianza en la efectividad del dinamismo
del amor que lo invade todo".
SERVIR AL DIOS DE LA COMPASIÓN Y LA ESPERANZA
Patxi de los Mozos, sj
1. Una realidad atravesada por graves retos
1.1 ¿Podremos vivir juntos?
1.2 ¿Encontrarán los excluidos un lugar donde vivir con dignidad?
1.3 ¿Podemos crecer hoy firmes en la fe y en la solidaridad
1.4 ¿Qué Tierra habitaremos?
2. Llamados a vivir en esperanza
2.1 El riesgo de la complacencia y el del cinismo
2.2 La tentación de evadirnos
2.3 Vivir con una esperanza realista y comprometida
3. Colaborar con el Dios de la compasión activa
3.1 El movimiento de la compasión de Dios
3.1.1 Mira desde abajo
3.1.2 Se conmueve
3.1.3 Responde de forma activa
3.1.4 Restaura y convierte en cauce de la gracia
3.2 Arraigados en la esperanza
3.3 Radicalizando la compasión
3.4 De modo coordinado y estratégico
11/11/2014 - IVICON
Sebastián Mora mira a la “otra orilla” en la Asamblea de CONFER
Madrid, 11 de noviembre de 2014 (IVICON).- La XXI Asamblea de CONFER ha
continuado en la tarde de hoy
con la visita el Arzobispo de
Madrid, Mons. Carlos Osoro,
quien ha querido saludar a los
Superiores y Superioras
Mayores y se ha ofrecido a
trabajar codo con codo con los
religiosos y religiosas para
servir a la Iglesia y a su misión.
En sus palabras ha querido
mostrar su aliento y su empuje a
las Congregaciones Religiosas
en su tarea evangelizadora.
Ha seguido con la lectura de la
Memoria de la Secretaria
General, quien ha hecho un
4
repaso de la actividad de CONFER en el último año y también se ha leído la Memoria
económica.
Tras el descanso, el Secretario General de Cáritas Española, Sebastián Mora, ha
pronunciado una ponencia en la que ha puesto el foco en las realidades “de la otra orilla” a
la que está llamada a ir la Vida Religiosa. Su mirada a la realidad, no sólo en España, y su
descripción a las dinámicas y procesos estructurales que inciden en el aumento de la
desigualdad en el mundo, ha ayudado a continuar profundizando en estos ámbitos donde
están los empobrecidos.
Ha animado además a mirar a los rostros y las historias que están detrás de las cifras y de
las situaciones de exclusión y marginación, para que nuestra mirada se transforme.
CONTEMPLAR LA REALIDAD DE NUESTRO MUNDO.
LA MIRADA A LA OTRA ORILLA
Sebastián Mora-Cáritas Española
1. La mistagogía del “mirar”.
“Fueron, vieron donde
moraba y se quedaron con
Él” (cfr Jn, 1,38)
a. El “lugar que da
verdad”
(Ellacuría).
“Salgamos donde Él,
fuera
del
campamento”
(Hb,
13,13)
b. “Se puede intentar ser
objetivo pero nunca
neutral” (Bordieu)
c. “No el mucho saber
harta y satisface el ánima sino el gustar y sentir de las cosas internamente”
(S. Ignacio de Loyola)
d. Una hermenéutica sólida en tiempos líquidos
2. Imaginarios sociales y culturales
a. Producción de irracionalidad masiva desde procesos de racionalización
(Giner)
b. La “geopolítica de la impotencia” (Garcia Roca)
c. Colonización técnica de la sabiduría moral
d. Rescatar la “ecología de saberes”, el poder de la ética y la lucidez de las
“sabidurías insurgentes”
3. Procesos de vulnerabilidad estructural. “He visto la opresión con que los
egipcios los oprimen” (Ex 3, 10)
a. Desigualdad creciente: “La gran divergencia” (Krugman)
b. Desprotección social : “Erosión de las redes de protección”
c. Precarización vital: “soluciones biográficas a riesgos estructurales” (Beck)
5
4. Rostros y narraciones desde el olvido. “Ojalá escuchéis hoy su voz” (Salmo
94)
a. La creación “gime bajo dolores de parto”: sufrimiento, impotencia e
indignación
b. Muros, fronteras y vallas
c. Los susurros esperanzados desde la “otra orilla”
5. “Ir tras la zaga de su huella” (S. Juan de la Cruz).
a. Arrojo evocador: memoria cualificada
b. Ardor provocador: rebeldía ética
c. Ternura en la invitación: convocar desde los exilios
12/11/2014
– IVICON Mons.
Rodríguez Carballo
anima a los
religiosos y
religiosas a habitar
en las fronteras
Madrid, 12 de
noviembre de 2014
(IVICON).- La
segunda jornada de
la Asamblea de
CONFER ha
comenzado hoy con
la celebración de la
Eucaristía que ha
estado presidida por
el Presidente de la
Conferencia
Episcopal Española
quien ha querido compartir la fe y las dificultades con los religiosos y religiosas. En su
homilía, ha destacado que “las dificultades de los Obispos son vuestras dificultades, y las
dificultades de los religiosos y religiosas son las dificultades de los Obispos”.
La mañana ha continuado con la ponencia que desde el Área de Justicia y Solidaridad de
CONFER han pronunciado Esperanza de Pinedo y José Luís Saborido sobre las
interpelaciones que desde los movimientos sociales, en toda su amplitud, pueden hacer a
la Vida Religiosa. Pasar de la beneficencia a la justicia, del sujeto individual al “nosotros”
de la misión, del espacio privado al espacio colaborativo, de lo marginal a lo emergente…
“pequeños signos que van en dirección a un nuevo modo de concebir y vivir la Vida
Religiosa”.
Tras el descanso, el Secretario de la Congregación para los Institutos de Vida Consagrada
y Sociedades de Vida Apostólica, Mons. José Rodríguez Carballo ha pronunciado la
ponencia “La Vida Consagrada en salida hacia las fronteras”. Ha asegurado que los
consagrados y consagradas, además de dejarnos interpelar por las palabras del Papa
Francisco, tenemos que dejarnos interpelar por el estilo de vida evangélico del Papa.
6
En su intervención ha hecho un repaso de algunas palabras de Francisco sobre la Iglesia y
la necesidad de salir de sí misma, de su auto referencialidad, de la propia comodidad y
acercarse a las periferias que necesiten la novedad del Evangelio. Estas mismas palabras
se pueden aplicar a la Vida Consagrada, según ha asegurado Mons. Rodríguez Carballo.
En su exposición, ha animado a los religiosos y religiosas a “ponerse en camino con
dinamismo misionero para habitar en las fronteras, aunque no basta estar, sino que hay
que ver qué estilo de vida y qué actitudes deben ser las nuestras como consagrados y
consagrados. Nuestra presencia no puede ser neutro”.
La mañana ha finalizado con la elección de Mª Amelia Vidal Muñoz, Superiora de la
Provincia de Castilla de las Hijas de María, Religiosas de las Escuelas Pías, y Mª del
Carmen García, Superiora General del Instituto San José de Gerona como nuevas vocales
del Consejo General de CONFER.
Interpelaciones a la vida religiosa desde los movimientos sociales
José Luis Saborido, sj, y Esperanza de Pinedo, acj
0. “Vayamos a la otra orilla”
1. La Vida Religiosa como vida “profética”
1.1 Hacia una visión más “existencial” del dinamismo profético de la VR
1.2 El profetismo
7
2. Los “signos de los tiempos”
2.1 Evangelización y justicia
2.2 Los movimientos sociales, ¿un nuevo contexto social, económico, político y
cultural?
2.2.1 Protesta con propuesta
2.2.2 Movimientos contraculturales
a. Redes de comunicación alternativas
b. Libertad frente a las administraciones públicas
c) Nuevo “sujeto”
d) Reapropiación del espacio público como espacio político
2.2.3 Hacia un paradigma inclusivo e integrador
3. Interpelaciones a la Vida Religiosa “desde la otra orilla”
3.1 De la beneficencia a la justicia
3.2 Del sujeto individual, al “nosotros” de la misión
3.3 Del espacio privado al espacio colaborativo
3.4 De lo “marginal” a lo “emergente”
4. Conclusión
La vida consagrada en salida hacia las fronteras
Mons. Rodríguez Carballo, Secretario de la CIVCSVA
1.- El Papa Francisco despierta al mundo
2.- La Iglesia en salida
3.-Una vida consagrada en salida
4.-Desafíos de las fronteras hoy
5.-Llegar, habitar, cruzar fronteras
- Misión y salida.
- Salir sabiendo dónde se va.
- Intimidad itinerante y comunión misionera.
- Habitar en las fronteras.
8
- Cruzar fronteras: identidad y solidaridad.
- La inevitable selección de prioridades
6.- Conclusión
Panel de Experiencias
SOLIDARITY WITH SOUTH SUDAN
Yudith Pereira rjm.
Solidarity wtih South Sudan, traduce la realidad del lema de
este encuentro, aunque quizá es más apropiado decir que
este versículo del evangelio define lo que es Solidarity with
South Sudan, con las notas características de esta nueva
forma de vida religiosa.
1. “VAYAMOS”
Las palabras son de Jesús, Él toma la
iniciativa y llama.
“Vayamos” Es, también, primera persona
de plural. Vayamos implica JUNTOS:
Hombres
y
mujeres
reunidos
en
comunidades mixtas
De cualquier congregación, compartiendo
carismas y tareas
De cualquier origen y nacionalidad
De cualquier edad,
Religiosos y laicos, con la iglesia local,
Trabajando con otros creyentes, y no creyentes
2. “A LA OTRA ORILLA”
Son las otras orillas, las orillas hacia las que “Solidarity” va llegando sin evitar
tempestades…
La orilla de la misión.
La orilla de la novedad y la diversidad.
La orilla del riesgo.
La orilla de la interculturalidad y diálogo interreligioso.
La orilla de la colaboración entre las congregaciones.
La orilla de la profesionalidad y de calidad en las respuestas.
La orilla de la temporalidad de los proyectos.
La orilla de un futuro por descubrir.
2. LO QUE APRENDEMOS DESDE LA EXPERIENCIA DE SOLIDARITY.
Como para los discípulos el trayecto en la barca hacia la otra orilla fue un aprendizaje, los
que formamos Solidarity, vamos aprendiendo de esta experiencia.
9
1. “Aprendemos que lo que es de Dios, se realiza.
Necesita de nosotros estar alerta y abiertos a la novedad que Dios nos va poniendo por
delante. A veces la perdemos, ocupados por seguir haciendo lo que siempre hemos
hecho.
Dios utiliza nuestra imaginación para hacer algo nuevo; el Espíritu busca lugares nuevos
para actuar. Solidarity with
South Sudan es uno de esos
lugares, un nuevo paradigma
para la vida religiosa.
2.
Aprendemos, que las
congregaciones
religiosas
ocupadas cada una en lo suyo,
ya es pasado. Ya no podemos
hacer solos lo que solíamos
hacer antes. La colaboración a
gran escala, será parte de la
Nueva Evangelización.
Los
carismas reunidos de muchas
Congregaciones, crean un
carisma nuevo para nuestro
tiempo, la solidaridad. La Solidaridad requiere las capacidades de cada uno, las
entremezcla, y crea lo imposible.
3. Aprendemos a asumir riesgos y a confiar unos con otros, cuando las personas y los
medios se comparten por el bien común. Entre nosotros han pasado constructores,
maestros de obra, captadores de fondos, contables, expertos en agricultura, amas y
“amos” de casa y líderes de comunidad, pastoralistas, logísticos, médicos, profesores
y profesoras, directivos.. Los muchísimos talentos y habilidades puestas en común hace
posible que celebremos las cualidades de cada uno y cada una, y que vivamos el
evangelio de la forma más gratuita.
4. Aprendemos que vivir en comunidad en la propia congregación o con otros nos
enriquece, nos desafía y nos hace humildes. El desafío es sacar lo mejor de cada uno,
y perdonarnos cuando no lo conseguimos. Ser sensibles a la diversidad de culturas, sin
juzgar lo que está bien o mal, supone paciencia, humildad y ternura.
5. Aprendemos que la paz no viene solo por la política y la diplomacia. La paz es frágil, y
debe ser luchada, imaginada y rezada… La construcción de la Paz es un arte y una
vocación. Debería ser un voto en las congregaciones religiosas. Buscando la paz
contribuimos a la transformación del mundo mediante la transformación de las personas.
Imaginemos el mundo si hiciésemos este voto…
6. Aprendemos que ser acogidos, invitados en otro país, nos ayuda a darnos cuenta que
somos hermanos y hermanas de la única familia humana, y que Dios estaba en ella
antes de que ninguno de nosotros llegara.
7. Aprendemos que el mal es real: la batalla entre el bien y el mal es continua, y el campo
de batalla es el corazón humano. Ante el mal innegable de la guerra y el hambre que
10
nos rodea y confronta, es una bendición tener compañeros con los que compartir
búsquedas y dudas.
8. Aprendemos que hombres y mujeres célibes pueden vivir juntos, rezar juntos,
complementarse unos a otros, desafiarse entre ellos y caminar hacia Dios, juntos, como
lo hicieron los discípulos de Jesús.” (Cathy Arata ssnd,)
PANEL BÚSQUEDA DE DIOS…
Miguel Márquez, carmelita descalzo
CANCIÓN: Dios (Pedro Guerra)
Si existes, haz que crea en ti (C. de Foucauld)
¿DÓNDE ESTÁ DIOS? ¿ADÓNDE TE
ESCONDISTE?
 Dios libre. No somos dueños
de Dios.
 Silencio…
 Nuestras brújulas y mapas bajo
sospecha.
 Asombro, admiración,
sorpresa, desconocimiento…
Herida, vacío, noche,
muerte, ausencia.
MISTAGOGÍA; TESTIGOS
 El Dios de mis entrañas
 Acompañar: Projimidad silenciosa, comprometida.
 Escucha y hospitalidad... la paciencia de una gestación... la niña no está muerta.
 Discernir, escrutar humildad, humanidad y humor
 Canales
¿CÓMO BUSCAR-LE? ¿DÓNDE?
 ¿Por qué lloras? ¿A quién buscas?
 Miedo a soltar, perder
 Dejarme encontrar: Hazte capacidad y yo me haré torrente…
PANELES DE BÚSQUEDA Y ENCUENTRO
1. Silencio
2. Acogida-hospitalidad
3. Camino
SILENCIO (Talleres de silencio: Casas de espiritualidad)
El silencio es la gran revelación. Invitación al silencio. Desafío.
Ideas matriz: Nacimiento / Noche / Sorpresa / Silencio / Palabra / Bendición
11
ACOGIDA-NATURALEZA (Naturaleza-comunidad Monasterio de las Batuecas)
La hospitalidad y la escucha
CAMINO (En las huellas de Jesús… peregrinar hacia una Fuente)
A Dios se le conoce con los pies
13/11/2014 - IVICON
Concluye la Asamblea
General de CONFER
Madrid,
13
de
noviembre de 2014
(IVICON).- Esta mañana
ha finalizado la XXI
Asamblea de CONFER
con la celebración de la
Eucaristía presidida por
el Secretario de la
CIVCSVA, Mons. José
Rodríguez Carballo.
La mañana ha comenzado con la exposición de los ecos y las propuestas que se han
recibido del trabajo de la Asamblea en relación con las ponencias y las líneas de trabajo
12
que los Superiores y Superioras Mayores de las Congregaciones piden a la Conferencia
Española de Religiosos.
Acto seguido, la religiosa carmelita descalza Estíbaliz Reino ha traído a la Asamblea las
palabras que Santa Teresa de Jesús dice hoy a los consagrados y consagradas. La vida y
la obra de la Santa tienen una gran actualidad y su mensaje puede iluminar el camino de
las Congregaciones religiosas hoy. La ponencia ha estado centrada fundamentalmente en
la importancia de la comunidad y el cuidado de las personas que las forman, y la centralidad
de la relación con Dios en la oración.
Mons. Rodríguez Carballo, Mons. Vicente Jiménez y el Presidente de CONFER, el P. Luis
Ángel de las Heras han relatado las propuestas y actividades que tanto desde la CIVCSVA,
como de la CEVC y de la CONFER
para celebrar el Año de la Vida
Consagrada que comienza el día 29
de noviembre.
El Presidente de CONFER, en su
discurso de clausura, ha asegurado
que la participación ha sido una
Gracia de Dios. “Nos sentimos
agradecidos, pero también inquietos,
comprometidos y esperanzados en la
conversión de todos los religiosos y religiosas”. Ha recordado las palabras del Papa
Francisco en el que se nos dice que “no se pueden dejar las cosas como están”. La Vida
Religiosa de España quiere estar en estado permanente de misión, por ello nos hemos
asomado a otras orillas. Necesitamos aprender a mirar desde abajo y estar junto a los
descartados por la sinrazón del mundo. Siendo menos y mayores el Señor quiere seguir
contando con nosotros.
Teresa habla a la vida religiosa hoy
Miren Estibalitz Reino Prada, ocd
Teresa nos habla con la vida y la palabra
1.
Teresa golpeada por la historia: la división de los cristianos
2.
Respuesta y propuesta teresiana: vivir el Evangelio
Creemos comunidades evangélicas
1.
Obra del Señor y empeño nuestro
Dios nos junta y está con nosotras
2.
Hermanas y amigas:
Primacía del ser
Ser en relación
Ser en crecimiento
3.
Comunión con Jesús que se concreta en lo menudo
El amor lo impregna todo. Amor a Dios y al prójimo
4.
Al servicio del Reino
Dios no nos abandona: confianza en Dios
13
Audios i materials de l’assemblea
18/11/2014 - IVICON
Materiales de la Asamblea General de CONFER
Madrid, 19 de noviembre de 2014 (IVICON).- Desde el Servicio de Comunicación de CONFER estamos
subiendo las distintas ponencias que se pronunciaron en la Asamblea General que se celebró los días
11, 12 y 13 de noviembre en Madrid. Los videos con las ponencias están disponibles en el canal de
Youtube, conforme los vamos subiendo. Además, en esta ocasión, hemos subido los audios de las
ponencias a la plataforma Ivoox. En este enlace se pueden descargar los archivos en mp3 para escuchar
las intervenciones. Podcast de CONFER Los documentos que están subidos hasta el momento se
pueden descargar pinchando aquí.
També podeu fer-ho clicant el botó DESCARGA, que està a sota (control + ratolí)
sec.urc@confer.es
te envió algunos archivos
Archivos (100 MB total)
Pedro Guerra Dios.wmv
Ponència José Rodríguez Carballo.mp3
Descarga
Ponencia Justicia y Solidaridad.mp3
Ponencia Patxi Álvarez, sj.mp3
Disponible hasta
Ponencia Sebastian Mora.mp3
27 de noviembre de 2014
Sor Alfonsa Bellido, reelegida superiora general de las Siervas de María
XXV CAPÍTULO GENERAL DE LAS SIERVAS DE
MARIA MINISTRAS DE LOS ENFERMOS
El pasado día 1 de octubre del presente año 2014,
dio comienzo en Roma el XXV Capítulo General del
Instituto de las Siervas de María Ministras de los Enfermos.
Comenzamos la celebración capitular con ánimo generoso
y decidido a remar mar adentro llevando como Estrella de
la Evangelización a la Virgen Salud de los Enfermos y como
timón a Santa María Soledad Torres Acosta, nuestra Madre
Fundadora.
Intentamos situarnos como discípulas de Jesús,
animadas por su Espíritu, desde los inicios de nuestra
Fundación, para transmitir lo que el Espíritu dice a través
de instrumentos humanos. Con la certeza de que es el
Espíritu quien sostiene la Congregación.
El temario básico de nuestra reflexión ha sido:
“Anuncio y vivencia carismática” a la luz de nuestras
Constituciones, de la Exhortación Evangelii Gaudium del Papa Francisco y de la carta
“Alegraos” (CIVCSVA) y de afrontar los retos del próximo sexenio: Revitalizar el sentido
de identidad en fidelidad creativa al carisma, para ser anuncio en el mundo del dolor en
14
todas sus periferias; potenciar la formación en todas sus etapas y fomentar una cultura
vocacional, presentando con alegría, la belleza del seguimiento de Jesús.
El día 27 de octubre tuvo lugar la elección de la Superiora General, siendo reelegida
para un segundo mandato la Madre Alfonsa Bellido Alós, de Zaragoza. Al día siguiente se
efectuó la elección de las Consejeras Generales: Madre Lucrecia Pichardo Rodríguez,
Vicaria, de República Dominicana; Madre Francisca Panchuelo Labrador, ConsejeraSecretaria, de Salamanca; Madre Julia Castillo Ibáñez, de La Rioja; Madre Irene Cerezo
Salazar, Consejera-Ecónoma, de Bolivia; Madre Isabel Miñano Zudaire, Navarra y Madre
Inés Cáceres Soria, Bolivia.
El Capítulo finalizó el día 30 de octubre con una Eucaristía de acción de gracias,
presidida por su Excia. Mons. José Rodríguez Carballo, Secretario de la Congregación de
religiosos que como colofón final del Capítulo, puso el énfasis en tres palabras –clavespara hacer vida los retos capitulares para el próximo sexenio.
1ª Ser mujeres de fe, especificando las tres dimensiones:
(No hay que confundir entre ser mujeres religiosas y mujeres de fe. Se puede tener una
gran mente, pero el corazón vacío. Ser mujeres de fe, hace que nos dejemos llevar de la
fe en nuestros discernimientos, teniendo la fe como criterio primordial, primero y último
2ª Anunciar la hermosa vida fraterna de Comunidad
La Comunidad fraterna se construye desde la fe, como un compromiso. No somos
constructores de fraternidad si no somos humanas, es necesario tener esos elementos
humanos básicos, como los que dice el Papa Francisco: saber decir gracias, perdón y
por favor.
3ª Ser mujeres de esperanza
De esa esperanza que nace de la fe, esperanza porque sabe que, para Dios nada
es
imposible.
Es
necesario echar fuera
las lamentaciones: falta
de vocaciones, muchas
mayores, cierre de
casas. Lo esencial e
importante
es
que
vivamos con gozo. No
lloremos el pasado
como María Magdalena
sino como Abraham,
que todo lo esperaba
porque
“Dios
está
conmigo”.
Como
María,
seamos mujeres de
esperanza,
viviendo
con
gozo
nuestro
carisma en el seguimiento de Cristo. Que sepamos sembrar alegría aunque sangre el
corazón, contemplar el rostro gozoso de Jesús y que como María vayamos deprisa para
anunciar a Cristo cantando el Magníficat.
15
"Fer-me monjo de Poblet és com tirar-me a una piscina sense mirar si
està plena o buida"
(Glòria Barrete –CR- Dv,
14/11/2014) "Notes que el
que fas i tens no et fa feliç:
la feina no t'omple, els
diners no t'omplen, la
parella amb la qual estàs
no et fa feliç, te n'adones
que no tot es redueix a les
coses econòmiques; és
quan busques alguna
cosa més, et fas la
pregunta transcendental –
què hi ha més a part
d'això?– a mi aquesta
pregunta em va fer buscar
Poblet". Aquesta procés de recerca va començar seriosament per Fra David Renart el 2008
i ara, sis anys més tard, s'ha traduït en la celebració aquest dijous de la seva professió
solemne com a monjo cistercenc de Poblet.
Fra David Renart és de Sueca –València– i té 51 anys. Llicenciat en empresarials, va estar
treballant en una promotora de vivendes deu anys, després en una multinacional financera
i els darrers vuit anys va treballar en una empresa de Barcelona que es dedicava a testar
mercats de productes financers; va tenir dues parelles, i va estar a punt de casar-se.
"Realment hi ha alguna cosa que et crida, en el meu cas, va ser el que s'anomena teologia
negativa, és a dir, jo sabia el que no volia i a Poblet he trobat el que sí volia. Jo tenia una
vida prou còmode, amb un treball on guanyava molts diners, però això no m'era suficient".
Aquests dubtes el porten a parlar amb un prevere de la parròquia del seu entorn a València
i a expressar-li la seva voluntat de provar la vida monàstica. Descartant la Cartoixa que
estava molt a prop però que "no era del seu estil", el monestir que li quedava més a prop
era Poblet, que és del Cister.
Un camí ple de proves
El 2009 aterra a Poblet i comença un llarg procés de proves abans no entra definitivament.
Segons el capítol 58 de la regla de Sant Benet –la que segueixen– va haver d'estar entrant
i sortint d'hostatgeria durant uns sis mesos; es quedava una setmana i anava a fora,
tornava, etc, fins que comença el postulantat que dura sis mesos més i on un encara no
vesteix l'hàbit; després va fer el noviciat, que dura un any i mig, i, posteriorment, els vots
temporals que són –segons el dret canònic i les seves constitucions– mínim tres anys,
màxim sis anys i, excepcionalment, nou anys. Fra David Renart l'1 de maig va fer els tres
anys de vots temporals, va renovar per un any, però va demanar fer ja la professió
solemne. Celebració que ha tingut lloc aquest dijous al matí durant la missa conventual de
les 10h, presidida pel pare Abat, Josep Alegre.
16
"La gent erròniament pensa que deixen entrar a tothom, però és a l'inrevés, et fan un munt
de proves abans d'entrar. T'acullen, però t'ho posen difícil", afirma Renart . Poblet és molt
bonic, argumenta, però l'exterior es pot
veure "en un dia, dos o en tres si un és
molt aficionat a l'art, però ja està, ja
s'acaba. A Poblet acullen a tothom, però
no tothom es queda. Si un es queda aquí,
explica, "és perquè l'Esperit Sant fa que et
quedis aquí".
Es lleven a les 4:50 per resar Matines, a
les 6 lectura personal de la Bíblia (Lectio
Divina), a les 7 pregària comunitària de les
Laudes, a les 8 Eucaristia i a les 9
esmorzar. Després treball de la comunitat
fins gairebé la una. Pregària del migdia,
dinar i una mica de descans. A 2:30 torna
a recomençar el treball fins a les 5. A 5:30
nova Lectio Divina, a 6:30 vespres i a les
7 sopar. A 8:15 lectura de la Regla de Sant
Benet i pregària de Completes. A les 9, qui
vol marxa a dormir. Aquest horari varia una
mica els diumenges.
Tot i que actualment estudia teologia al
monestir té clar que un cop finalitzi els
estudis haurà de fer el treball que li toqui:
"qui entra pensant en fer alguna cosa concreta, malament; aquí estàs per obeir el que et
manin i servir a la comunitat. Oblidar el jo –que fora està molt de moda– i posar en primer
terme la comunitat. Això és una cosa pràctica no teòrica, que es fa tots els dies", recorda.
Vida monacal sense perdre la societat com a punt de referència
Explica que el monestir sembla una cosa per fora i una altra per dins. Mai, però, ha volgut
perdre el contacte amb la realitat de fora del monestir i aprofita quan va al dentista, per
exemple, per parar en una botiga d'ordinadors i entrar a mirar les últimes novetats que hi
ha. No per comprar, explica, "sinó per estar al dia". O para en un aparador i mira la roba
que hi ha, diu, "per deformació professional miro com estan els preus".
Té clar la seva tria, i el fet de ser una vocació tardana l'afavoreix en la seva certesa: "em
permet ser més conscient de com és el món, de saber a què renuncio, i de tenir la certesa
que això que he provat moltes vegades no ho vull". Fer-se monjo de Poblet per ell, afirma,
"és com tirar-me a una piscina sense mirar si està plena o està buida, perquè saps que el
que hi havia darrere no val la pena". Respecte a les vocacions de vida religiosa i sobretot
de vida monacal, ell defensa la qualitat per sobre de la quantitat: "les vocacions que entren
ara són vocacions reals, i no com a l'època en que els seminaris estaven plens de gent que
estaven allà per estar. Possiblement ara hi ha menys vocacions, però tenim molt clar el que
estem fent, el què volem i el què no volem".
http://www.catalunyareligio.cat/articles/64327
17
" Sota la figuera
Jaume Gabarró
Monjo de Solius
Recullo de gust la jocosa i amical reacció que li va provocar a un agut
professor de teologia
haver sentit: «En realitat, què hi devia fer Natanael sota l’ombra de la
figuera, a la porta de
casa, sinó llegir i meditar aquelles paraules de l’Antic Testament que li
van permetre afirmar de Jesús: “Rabí, tu ets el Fill de Déu, tu ets el Rei
d’Israel”?» (vegeu Joan 1,44-51); i afegia intel·ligentment: que algun biblista ens expliqui
quina relació té aquest passatge amb la confessió de Pere! (Mateu 16,16), pràcticament
idèntica.
Per descomptat, comences a comparar mots o expressions de la Bíblia, i no acabes. Quina
riquesa! Crida l’atenció que un dels
primers deixebles, Natanael, ja de
bon començament digui això, quan
Pere no ho afirmarà —gràcies a una
revelació del Pare!— fins que al bell
mig de l’evangeli respongui, a la
pregunta de Jesús «qui dieu que
sóc?»: «Tu ets el Messies, el Fill del
Déu viu.» Per l’ordre invers dels
termes (Fill de Déu /Messies),
semblaria que Natanael parteix d’una
experiència de Déu, mentre que
Pere, després d’un llarg procés, ha
acabat reconeixent el veritable
Messies.
Què diuen els comentaristes referent
a l’estar de Natanael «sota la
figuera» i a la forta impressió que el
fet que Jesús —sorprenentment— ho
conegui li produeix? (A continuació
els cito). No en tenim una explicació
totalment satisfactòria. Es pot
suposar, d’acord amb els costums
dels rabins (que s’hi dediquen
«asseguts sota l’olivera, la parra i la
figuera»),
que
s’ocupava
de
l’Escriptura; potser especialment sobre l’expectativa messiànica. Potser Natanael havia
confessat sincerament els seus pecats davant de Déu (Salm 32: «Feliç el qui ha estat absolt
de la falta… qui dintre seu ja no manté l’engany»), ja que Jesús diu: «Mireu un autèntic
israelita, un home que no enganya.» La ràpida i enèrgica professió de fe que aquestes
paraules provoquen en Natanael autoritzen a creure que, en al·ludir Jesús a l’estada de
Natanael sota la figuera, no es referia a la seva actitud purament exterior, sinó a un estat
d’ànima, a la situació «interna» de Natanael. Si ets deixeble de Jesús, o encara que no ho
siguis, fes com Natanael i «coses més grans veuràs! ».
18
Propera jornada de formació permanent sobre Evangelii Gaudium
Jornada de Formació Permanent
Unió de Religiosos de Catalunya ● Centre de Vida Religiosa i Espiritualitat
Plaça d’Urquinaona, 11, 2n 2a (08010 Barcelona) Tel. 93 302 43 67 sec.general@urc.cat - urc.info@gmail.com
La Unió de Religiosos de Catalunya us anuncia la propera jornada de formació permanent
de l’URC-CEVRE. Atès que creiem que la conferència pot ser del vostre interès, ens plau
fer-vos arribar aquesta informació.
“L’exhortació apostòlica
Evangelii Gaudium a la
llum de la vida religiosa”
a càrrec de
Lluís Serra,
marista
Més que d’una exhortació, es tracta del programa de pontificat del papa Francesc. En aquest
text clau, hi bateguen les seves inquietuds profundes. Quines són les fonts para interpretar
aquesta exhortació? Es tracta d’un missatge directament adreçat a la vida religiosa? Quina
lectura se’n pot fer des de l’òptica de la vida consagrada? Anàlisis i propostes.
Lluís Serra Llansana (Igualada, 1948) és germà marista. Mestre, llicenciat en Teologia i en Filosofia,
doctor en Psicologia. Imparteix docència a la Facultat de Teologia, a l’ISCREB i a Espailúdic (Escola Gestalt
de Catalunya). Secretari general de la Unió de Religiosos de Catalunya i director del CEVRE. Columnista
a Catalunya Cristiana i tertulià a Ràdio Estel. Entre les seves publicacions destaquen Educació i
solidaritat (1994), El coratge navega mar endins: vivències en un camp de treball a
Antananarivo (Magadascar) (1997), La vida com a regal (1998), La Babel neoyorquina: paseos
por New York antes de la tragèdia (2002), Códigos del despertar interior: la transformación
de sí hacia la verdad, el amor y la libertad (2010), La força de la fraternitat: maristes, cent
anys a les Avellanes (1910-2010) (2011), El eneagrama de las pasiones: anatomía psicológica
de las pasiones dominantes (2012), El coratge de la fe: comunitats maristes en temps
convulsos (1936-1939) (2013).
Data: 22 de novembre de 2014, dissabte.
Hora: 9.45-13.30. SESSIÓ EXCLUSIVAMENT MATINAL
Lloc: Salesianes - Col·legi Santa Dorotea (Passeig Sant Joan Bosco, 24 - Barcelona).
Pas 1 - Inscripcions: UNIÓ DE RELIGIOSOS DE CATALUNYA. Correu electrònic: urc.info@gmail.com
Pas 2 - Pagament 10 €: Ingrés o transferència bancària al número de compte de “la Caixa”
IBAN: ES 37 2100 3040 0622 0034 0826
Indiqueu el nom i el cognom de la persona que s’hi inscriu i al costat les lletres LLS
19
Jesús Renau: “La via interior”
JESÚS RENAU i MANÉN
La vida interior
Editorial Claret, 2014, 156 pàg. El jesuïta i filòsof Jesús
Renau és l’autor d’aquest assaig reflexiu sobre com les
persones podem anar creixent interiorment en l’itinerari de
la serenitat, la saviesa i la donació als altres. Tot plegat,
és una invitació a viure amb intensitat, bon humor,
capacitat de lluita i recepció. Hi ha una mística interior, do
rebut, que és font d’alegria, pau i capacitat de recomençar
tantes vegades com calgui.
Crítica literària
L’aventura més apassionant de totes
Maria del Mar Albajar, osb ● Catalunya Cristiana
En aquest darrer llibre, en Jesús Renau ens convida a
mirar de prop una aventura apassionant, l’aventura més apassionant de totes, diu ell, que
és l’aventura de la vida interior. En Jesús coneix bé la persona humana i sap que el nostre
interior és sovint el nostre gran desconegut. El nostre espai intern ens és moltes vegades
estrany, sovint ens espanta i per això també sovint ens és font d’inquietuds i de més d’un
problema. Per això ens convida a acostar-nos-hi, i ho fa resseguint el trajecte que va des
del nostre desig legítim de pau interior, passant per les nostres contradiccions internes, vers
la plenitud desbordant de l’experiència de Déu. Del llibre podríem destacar molts aspectes,
però en subratllaré només tres:
1. La importància de la interioritat.
La vida humana no demana que aprenguem teories i les tinguem ben apreses esperant que
tothom pensi com nosaltres o amb por dels qui pensen diferent. La vida humana demana
reconèixer i compartir qui som, des del nostre món intern. Això no és cap idea apresa, més
aviat és una aventura constant. Necessitem conèixer-nos, per oferir la nostra aportació
única, la nostra originalitat irrepetible, al nostre món.
2. La vida interior demana assumir la solitud i la distància infinita que hi ha entre jo i
l’altre, tot altre.
Però aquesta distància no implica separació en el sentit d’aïllament. Al contrari. El camí que
facilita el viatge cap a nosaltres mateixes és el de l’amor. I és l’Amor que trobem dins nostre.
I és l’amor que neix de la trobada amb l’Amor que m’habita, que em propulsa vers la
implicació profunda amb els altres i amb tota la realitat. L’amor és expansiu, diu en Jesús.
3. La vida interior demana la nostra voluntat per fer els passos del procés descrit.
Aquests passos nostres, necessaris, ens porten a descobrir, però, que aquest camí no és
només el nostre esforç per tenir pau i llibertat interiors. Aquest camí és també l’aventura de
Déu que descobrim esperant la nostra intimitat. Una intimitat que supera la mort i ens va
divinitzant eternament sense que perdem la nostra identitat, diu en Jesús.
20
La vida interior és un llibre a consumir amb moderació, a assaborir a petites dosis perquè a
través de frases senzilles, en Jesús descriu un procés ric que hem d’anar podent reconèixer
en nosaltres mateixes. Crec que aquest llibre pot il·luminar i ajudar moltes persones a
avançar en la meravellosa aventura de gosar ser qui som, de compartir-ho i contribuir a fer
un món més just per a tothom.
Fundació Escola Cristiana de Catalunya informa núm. 533 17|11|2014
La llei de la Formació i Qualificació Professional inicia el tràmit parlamentari
El passat dimecres, la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, va presentar al Parlament
el projecte de llei de la Formació i Qualificació Professional. Aquesta llei ha superat el primer
tràmit parlamentari, atès que el Parlament de Catalunya va debatre el projecte en sessió
plenària. L’objectiu principal és, tal
com ha dit la consellera Rigau,
“facilitar
la
formació
professional al llarg de la vida
per tal de millorar la qualificació
professional de les persones”.
D’aquesta manera, es vol apropar
l’índex de població qualificada a
nivells europeus per tal que
repercuteixi de forma positiva en
la productivitat, la competitivitat de
les empreses i, directament, en la
creació d’ocupació.
La proposta de llei, ha explicat
Rigau, “es basa en un sistema
integrat de dues formacions
professionals: la formació professional del sistema educatiu i la formació per a
l’ocupació” (aquesta darrera inclou l’ocupacional i la contínua). Així, es vol aconseguir
de satisfer les necessitats reals tant de les persones com de les empreses.
Aquesta integració dels àmbits educatius i laborals es concretarà a través d’un catàleg
integral de serveis, entre els quals s’inclouran la informació i orientació professional
a partir d’un servei individualitzat tant per a persones com per a empreses. D’altra
banda, se centrarà en la formació professional inicial i per a l’ocupació mitjançant la detecció
de les necessitats per orientar les ofertes formatives, una major vinculació entre formació i
empresa, l’impuls a la formació dual i en alternança, a l’emprenedoria i la innovació, així
com l’establiment de passarel·les entre formació educativa i laboral. A més, també es
facilitarà l’acreditació de l’experiència laboral tant amb servei integrat com amb servei
permanent.
Una altra de les novetats és la creació dels centres de formació professional integrada,
que oferiran tots els serveis del catàleg: informació i orientació; formació inicial,
ocupacional i contínua; i avaluació i acreditació de l’experiència laboral.
El projecte de llei també contempla un procediment per detectar les necessitats de formació,
qualificació i acreditació amb la participació dels sectors productius, cambres de comerç,
administracions locals, agents socials i empreses. Precisament, les empreses disposaran
d’un major protagonisme en el sistema de formació professional, detectant les necessitats
21
i veient reconegut el seu paper formatiu. També serà el cas de l’administració local, tot
detectant les necessitats territorials, prestant informació i orientació i impulsant la
participació de les empreses en l’FP dual, entre d’altres.
Tot i que és una llei que no baixarà al detall de l’ordenació de cadascun dels subsistemes i
serveis que integra la Formació i Qualificació Professional, sí que marca un camí clar
d’integració d’àmbits de la formació professional (inicial, ocupacional, contínua) i de
serveis relacionats (informació, orientació, formació i acreditació). Tot un repte per als
centres que treballen en aquest sector formatiu.
Lliurament de les Medalles d'Honor de Barcelona
Tipus d'activitat: Lliurament de premis
Organitzador: Ajuntament de Barcelona
Quan: 26.11.2014
On: Saló de Cent de l'Ajuntament de
Barcelona
Adreça: Pl. Sant Jaume
Horari: 18.30
Import: Gratuït
Assistència: Amb invitació
Com cada any, des del 1997, les Medalles
d'Honor de Barcelona volen reconèixer
aquelles persones i entitats de la nostra ciutat
que han destacat en la seva tasca
professional i social. Són un total de 25 guardonats, cinc proposats dins l’àmbit de ciutat,
mitjançant una comissió formada pels diferents grups polítics amb representació municipal,
i la resta a proposta dels Consells de districte de la ciutat.
Les persones i entitats proposades encarnen la constància, la il·lusió, la creativitat, la
capacitat d’iniciativa i l’esforç desenvolupats en els seus àmbits respectius. És la feina ben
feta, sumada a la seva vocació de servei, el que millor defineix les trajectòries personals i
professionals dels premiats.
ESCOLA NOSTRA SENYORA DE LURDES
Per la seva trajectòria de més de 130 anys de treball al barri de Sant Gervasi, servint al
país a través de la pedagogia i obrint nous camins en l’educació espiritual.
L’Escola Nostra Senyora de Lurdes és una escola acollidora, alegre, oberta,
innovadora, desperta i transformadora que ofereix als nens i les nenes, sempre
centre de la seva acció educativa, oportunitats de créixer i madurar en totes les
potencialitats humanes: intel·lectual, emocional, social, artística, creativa i
espiritual. És una escola al servei de la societat, basada en el pensament
humanista i cristià, arrelada al país, integradora i activa.
L’escola fou creada l’any 1880 ―en la seva ubicació actual― per Gertrudis Castanyer i
Seda, fundadora a Mataró de la Congregació de Germanes de Sant Felip Neri (Filipenses).
Aquesta institució era la titular del centre i tenia com a finalitat l’evangelització i la promoció
de la dona, així com el foment de la cultura del país.
22
En la dècada de 1960, l’escola va participar activament en la recuperació pedagògica
catalana obrint els seus locals a grups de discussió i recerca. La primera escola d’estiu
Rosa Sensat (1966), en plena dictadura, es va celebrar a l’Escola Nostra Senyora de
Lurdes.
El curs 1972-73 l’escola va obtenir autorització de l’Administració per començar la
coeducació a primària i, d’aquesta manera, va arribar a ser la primera escola religiosa
mixta del país.
El projecte educatiu de l’escola inclou classes de cultura religiosa, que permeten reforçar
el missatge de Jesús de Natzaret i els valors transversals de les diverses tradicions
religioses, i una acció educativa que se centra en l’alumne i que ofereix una atenció
individualitzada i personalitzada a cada infant
segons les seves capacitats, aptituds, ritmes de
treball i necessitats específiques.
L’escola estimula el coneixement i l’estima de la
identitat catalana, alhora que desvetlla els valors de
solidaritat i de respecte a tots els pobles i cultures.
El setembre de 2012, després de 132 anys al
capdavant de la direcció, la Comunitat Filipense va
passar la direcció pedagògica del centre a Mireia
Trias Font, una mestra formada pedagògicament
dins de la institució. D’aquesta manera, donava a
l’Escola Nostra Senyora de Lurdes una sòlida
perspectiva de futur.
La llarga i consolidada trajectòria del centre va ser
reconeguda per la Generalitat l’any 2013, en donar
el guardó del III Memorial Cassià Just a la Comunitat
Filipense de l’Escola Nostra Senyora de Lurdes pel
seu servei al país, a la pedagogia i a l’espiritualitat.
Manresa: La Cova de Sant Ignasi
CINC DIES D’EXERCICIS
Enric Puiggrós, sj. i equip (personalitzats, en col·laboració amb el Casal Loiola)
- 26 desembre (18h.) a 31 (18h.)
SEMINARI: EL DISCERNIMENT IGNASIÀ
- PEDAGOGIA PER A LA PRESA DE DECISIONS MADURES
- LLOC D’EXPERIÈNCIA DE DÉU
Pere Borràs, Carles Marcet, Anna Pitarch, Josep Rambla i Francesc Riera. i
(EIDES-CJ i Cova Manresa)
La pedagogia ignasiana aporta maduresa a les decisions, preses des de la trobada
personal amb el Senyor. És la mística del “servir elegint”.
Cada tres anys s’ofereix un “seminari intensiu d’iniciació”; els anys intermedis es fa un
“seminari d’ampliació”.
23
Enguany repassarem els processos de discerniment que proposa St. Ignasi, tant per a
temes fonamentals de la vida, com per a decisions concretes.
- 26 desembre (19 h.) a 30 (16 h.)
RECÉS ADVENT I NADAL “ON-LINE”
La Cova de St. Ignasi, amb Loiola i les CVX-E han preparat per a RÀDIO ECCA
(jesuïtes Canàries) un taller-recés ONLINE que porta per títol “La Arcilla y el Alfarero”.
Punts per a pregària i pistes de meditació.
- http://www.radioecca.net/cursos/laarcillayelalfarero/menu/intro.html
DISSABTES DE PREGÀRIA CONTEMPLATIVA
Oportunitat de meditar en silenci i en comú segons el camí de la pregària contemplativa
des de 10:30 del matí a 17:30 de la tarda. No cal anotar-se anteriorment sinó arribar a
les 10 a la recepció. La casa oferirà pa i fruita al migdia. Qui vulgui, pot dur-se el propi
menjar complementari. Aportació lliure per a les despeses.
- dissabtes: 20.12 / 31.01 / 21.02 / 21.03 / 18.04 / 26.05 / 27.06
RECÉS D’INICIACIÓ A LA MEDITACIÓ ZEN I A LA CONTEMPLACIÓ
Pedro Vidal
Un camí pràctic, viu i actual de maduresa humana, inspirat en el zen japonès i en Sant
Joan de la Creu, que ens permeti viure una trobada interior i exterior. Caldrà tenir en
compte diversos elements: una bona postura per calmar el cos, calmar la imaginació i
prendre com a base l’Atenció, Concentració i
Respiració. Regularem el cos, la ment i la
respiració per poder viure la calma necessària i
vivificant.
– 12 - 14 desembre
DANSA, COS I ESPIRITUALITAT
- UNA PEDAGOGIA PER INTEGRAR
Mª Victòria Hernández Alcaide
S’ofereix fonamentació per l’aplicació de
tècniques corporals en el camp de l'espiritualitat, especialment de la postura i la dansa
contemplativa. Al mateix temps busca establir la connexió dansa i espiritualitat a nivell
experiencial. Especialment recomanat per als que volen integrar el treball corporal en
una pedagogia de la interioritat.
- 9 a 11 gener
ESCOLA DE PARES “LLUÍS ARMENGOL”
Es tracta d’un cap de setmana dedicat a la parella, on en un clima de tranquil·litat es
pugui reflexionar sobre els temes quotidians que afecten la convivència matrimonial.
Segons la metodologia del P. Lluís Armengol i conduïts per un grup de matrimonis. La
reflexió es fa exclusivament a nivell de parella.
– 30 gener – 01 feb. (Informació: jornadesclot@gmail.com)
24
MAUR ESTEVA (1933-2014). Abat general de Poblet
Daniel Esteva i Alsina va néixer a Gironella
(Berguedà) el 10 de juliol del 1933. El 1958 va entrar
a Poblet, on va professar l’any següent i va rebre el
nom de Maur. Va ser ordenat sacerdot el 1967. Tres
anys després va ser elegit abat de Poblet. Durant el
seu abadiat (1970-1998) va haver de completar la
restauració material del monestir i consolidar la
comunitat monàstica en els anys posteriors al Concili
Vaticà II, que ell aplicà amb decisió en la reforma
litúrgica i en la introducció del català en la pregària
dels monjos.
Precisament a l’ambó que va encarregar a l’escultor
Josep M. Subirachs per al presbiteri de l’església, hi
ha gravada aquesta frase: “Proclamem la paraula de
Déu en la nostra parla”.
D’aquests anys es pot destacar la seva amistat amb
Josep Pla i amb el president Josep Tarradellas, amb qui va acabar simbòlicament la
recuperació material del monestir amb la restauració del cimbori de l’església. Gràcies a
aquesta amistat, el president va llegar el arxiu personal al monestir.
Va col·laborar també en el govern de l’orde del Cister al costat de l’abat general Policarp
Zakar, al qual va succeir com a abat general el 1995. Durant el seu generalat, Maur Esteva
va visitar els monestirs empès per una fraterna preocupació, tot vetllant per fer redescobrir
i valorar els elements fonamentals de la identitat monàstica: la regla de sant Benet, la
pregària i la vida fraterna. Va convertir la casa general de l’orde a Roma en un espai de
trobada i comunió per a tots els monjos i monges, sobretot per als estudiants. Hi endegà
els cursos de formació monàstica, que ara ja són una institució, oberts a tots els monjos i
monges, especialment els joves de l’orde. En acabar el seu servei com a abat general el
2010, va tornar al monestir de Poblet, on ha mort aquest divendres després d’una llarga
malaltia. / Redacció – La Vanguardia, 16 novembre 2014
Curs de Dansa contemplativa. Aprofundiment
ImpartIt per Victoria Hernández. 5, 6 i 7 de desembre, 2014. Barcelona
Danses senzilles que ens introdueixen en el moment present.
Curs d’un cap de setmana.
Aquest curs d'aprofundiment es recomana, encara que no exclusivament, per a aquelles
persones que ja han realitzat algun curs de Dansa Contemplativa i volen aprofundir no tant
en l'aprenentatge de danses, sinó en vivenciar, en pregar des del cor, trobar-se amb la
Font. Per a això repassarem algunes danses senzilles i s'aprendran a més noves danses
que portaran més temps i esforç que les senzilles del curs d'introducció però sense ser
necessari coneixement previ en dansa.
25
Descobrirem així mateix què pot aportar la incorporació de la dansa contemplativa a la
litúrgia.
Continguts del curs
- Repàs de danses senzilles
- Aprenentatge de danses més complexes.
- Dinàmiques corporals
- La dansa en la litúrgia: oració i celebració
Destinataris
Tothom qui vulgui explorar una nova forma de pregària, meditació o relaxació.
Catequistes, professors de religió, equips de pastoral, religiosos, religioses...
Places limitades a 20 persones.
Horaris
Divendres 5, Dissabte 6, Diumenge 7 de desembre
Divendres 20.15 a Diumenge 16 hores.
Lloc de realització
Monestir de Sant Pere de les Puel·les. C/ Anglí, 55. 08017 Barcelona.
Allotjament
L’hostatgeria del monestir ofereix la possibilitat d’allotjament i d’àpats als participants.
Preu
75 € Matrícula. 35 € Pensió diària completa. 12 € dinar
Període d´inscripció
L ‘inscripció es realitzarà a través de la pàgina web, en l’apartat formulari d’inscripció
www.culturabenedictines.es | + info: info@culturabenedictines.es
26
Jornada: “Som refugi per a la protección?”
JORNADA
Programa
Inscripció
Exercicis espirituals per a homes
Cooperatrices Parroquiales de
Cristo Rey
Casa Mare de Déu de
Montserrat
08140 Caldes de Montbui
Tel: 93 865 44 96 o
697840559
http://cpcrcaldes.org
TV3 Signes dels temps: “Missioners contra l’Ebola”
El virus de l'Ebola continua castigant molt durament l'Àfrica occidental, on ja s'han registrat
més de 15 mil casos. En aquest context, els germans de Sant Joan de Déu continuen
atenent la població fins a les darreres conseqüències. La mort dels missioners espanyols
Miguel Pajares i Manuel García Viejo així ho posa en evidència. “Signes dels temps”
entrevista Fernando Aguiló, exmissioner, germà de Sant Joan de Déu i responsable de
l’agermanament amb l’Hospital de Lunsar a Sierra Leone.
Altres temes:
- Entrevista al director de Ràdio Estel, Jaume Aymar, amb motiu dels 20 anys d’aquesta
emissora catòlica.
- Espai de “Patrimoni”: Església de Santa Maria de Folgueroles, Osona.
27
Data: 23 de novembre de 2014
Horari d'emissió: TV3, diumenge, a les 10,00
www.tv3.cat/signesdelstemps
www.facebook.com/signesdelstemps
La Generalitat organitza una jornada sobre innovació i diversitat
religiosa en l'àmbit local
La Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya ha organitzat,
amb la col·laboració de l’Associació Catalana de Municipis, una jornada formativa
sobre innovació i diversitat religiosa en l’àmbit local. Tindrà lloc el 26 de novembre,
a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya.
L’objectiu d’aquesta Jornada és reconèixer, compartir i difondre projectes en marxa i bones
pràctiques de la gestió que es fa de la diversitat religiosa en l’àmbit municipal i comarcal a
Catalunya, així com difondre projectes de recerca que versen sobre aquesta matèria.
Aquesta proposta formativa, d’interès general per a tots els empleats de les diferents
administracions públiques, s’adreça a totes les persones que participen en la planificació
de serveis públics o que atenguin ciutadans i col·lectius amb tradicions culturals i religioses
diverses; particularment, aquelles persones implicades en serveis d’ensenyament, de
sanitat, de seguretat, serveis socials, etc. També hi pot assistir personal investigador en
matèria d’afers religiosos i personal vinculat al teixit associatiu religiós.
L’horari de la Jornada és de 8.45 a 14 hores. S’obrirà amb la ponència “Bones pràctiques
en la gestió de la diversitat religiosa. Criteris de fons” impartida per Francesc Torralba,
doctor en Teologia i Filosofia i president del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa
de la Generalitat de Catalunya. A continuació hi haurà dues taules d’experiències: la
primera, que comptarà amb experiències dels ajuntaments de Lloret de Mar, de Vilanova i
la Geltrú i de Barcelona, així com la presentació de la guia Via pública i llibertat religiosa de
28
l’Observatori del Pluralisme Religiós a Espanya, i la segona, que comptarà amb la
presentació de dos projectes de recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Aquesta és la primera edició de la Jornada d’innovació i diversitat religiosa que la Direcció
General d’Afers Religiosos organitza amb la voluntat d’oferir anualment un espai de reflexió
i debat a tots els agents implicats en la gestió pública de la diversitat religiosa.
L’oferta formativa inclou la possibilitat d’accedir a una activitat complementària a la tarda,
de 16.30 a 17.30 hores, que consisteix a visitar una de les tres alternatives següents: una
sinagoga, una mesquita, o bé seguir el circuit d’espai interreligiós que proposa la Fundació
MigraStudium.
Més informació a la Direcció General d’Afers Religiosos: wgudayol@gencat.cat
L’assessinat dels cristians
Un drama silenciat
Servei de Documentació
Unió de Religiosos de Catalunya ● Centre de Vida Religiosa i Espiritualitat
Plaça d’Urquinaona, 11, 2n 2a (08010 Barcelona) Tel. 93 302 43 67 sec.general@urc.cat - urc.info@gmail.com
Autor i
títol
Lluís Serra Llansana, fms.
Cada cinc minuts assassinen un cristià
Testimoni de la Gna. María Hanna, o.p.
El drama dels cristians iraquians
Font i
data
Publicat
Víctor-M. Amela entrevista a Manel Nin, monjo de Montserrat
i arximandrita d’Acre-Haifa-Zatzaret-Galilea
“Els cristians més antics del món avui són assassinats”
Catalunya Cristiana. 16 de novembre de 2014
La Vanguardia. 18 de novembre de 2014
20 de novembre de 2014
56
29
Calendari URC - CEVRE 2014-2015
NOVEMBRE | 2014
17
dl
22
ds
24
29
30
dl
ds
dg
CEVRE - Formació inicial T1
URC-CEVRE: Jornada de formació permanent: Lluís Serra
Jornada de Religioses/os en barris obrers i populars
CEVRE - Formació inicial T1
AVC: vetlla de pregària
AVC: obertura de l’Any de la Vida Consagrada
Secretaria de l’URC
Lluís Serra, marista, secretari general de l’URC i director del CEVRE
Correu electrònic: sec.general@urc.cat | sec.urc@confer.es
Mercedes Aldaz, salesiana
Horari d’atenció al públic: dimarts, de 10,00 – 13,00 h., i dijous de 16,30 a 19,30 h.
Telèfon: 933 024 367 ● Correu electrònic: urc.info@gmail.com
Inscripcions a la Jornada de Formació Permanent i altres convocatòries
Guia (actualització i canvis): guía.urc@gmail.com
S’ha suprimit la línia de fax
Contacta amb nosaltres
Lluís Serra
Secretaria
Web
Facebook
Twitter
Secretari general de l’URC i director del CEVRE
Secretaria de l’URC i del CEVRE
Informatiu Horeb
Unió de Religiosos de Catalunya
Unió de Religiosos de Catalunya
URC Unió Religiosos
sec.general@urc.cat
info@urc.cat
horeb@urc.cat
www.urc.cat
www.facebook.com
@URC_Catalunya
UNIÓ DE RELIGIOSOS DE CATALUNYA
Plaça d’Urquinaona, 11, 2n 2a (08010 Barcelona) Tel. 93 302 43 67
Secretari general: sec.general@urc.cat / Secretaria: info@urc.cat / Informatiu: horeb@urc.cat
http://www.urc.cat
30