Els residus ramaders, són un problema o són un fertilitzant? Són fertilitzants, pero cal una gestió correcta i diferenciada segons origen TRR, 2004. MST TRR, 2004. MST TRR, 2004. MST TRR, 2004. MST TRR, 2004. MST TRR, 2004. MST 1 Problemàtica diferent residus ramaders sòlids o líquids Emmagatzemar Homogenizar, regular RI PU Transformar, estabilitzar NS Aplicar al sòl Tractar, depurar ? TRR, 2004. MST TRR, 2004. MST Entre molts altres factors, l’alimentació influeix en la quantitat i composició dels residus ramaders Dificultad en tancar el cicle del N TRR, 2004. MST TRR 2004 MST Aquestes transparències que tracten el tema de l’alimentació estaria be que les treballessin mes els estudiants d’Agro TRR, 2004. MST 2 TRR, 2004. MST TRR, 2004. MST TRR, 2004. MST TRR, 2004. MST TRR, 2004. MST 3 Basses d’emmagatzematge (capacitat, necessitat, problemàtica...) Heterogeneïtat TRR, 2004. MST TRR, 2004. MST N UTILITZAT EN AGRICULTURA I PÈRDUES PER VOLATILITZACIÓ I RENTAT. HOLANDA. TONES N Procedents de Residus animals (1988) 427.000 TONES N Procedents de fertilitzants minerals (1987) 458.000 TONES N Perdut per volatilització (1986) 198.000 TONES N Lixiviat com a nitrat en terres de conrreu 170.000 VOORBURG, 1991 TRR, 2004. MST TRR, 2004. MST http://www.sri.bbsrc.ac.uk/science/eg/waste/slurrycovers.htm TRR, 2004. MST TRR, 2004. MST 4 Olors Cobrir les basses? www.ae.iastate.edu TRR, 2004. MST TRR, 2004. MST Biocobertes Iowa State University www.ae.iastate.edu TRR, 2004. MST TRR, 2004. MST ESTIMACIÓ DE LES TONES/any DE NITROGEN I FÒSFOR CONTINGUDES EN ELS FEMS I ELS PURINS FEMS Nitrogen Fòsfor Nitrogen Fòsfor CATALUNYA 43.244 31.192 40.132 34.277 OSONA 3.983 2.244 VALLÈS OCCIDENTAL VALLÈS ORIENTAL TRR, 2004. MST PURINS 901 685 2.164 1.306 4.457 3.801 401 342 1.005 857 TRR, 2004. MST 5 % MS Fems conill Fems ovella Gallinassa Excrements estruç Purins de porc Fems boví Fracció sòlida purins Centrifuga Fracció sòlida purins secat tèrmic 28-50 25-50 65-80 35-40 3-8 10-20 % MO sms 70-85 77-87 66-80 72-76 68-75 50-70 C/N 11-19 13-17 9-11 19-24 3-5 15-30 16-25 72-82 15-33 90-94 62-70 13-14 Diferencies de composició Tipus residu % N mineral % N orgànic que es descomposarà en 1 any % N residual Fems bovi 35 25 40 Gallinassa 70 20 10 Purins porc 94 3 3 Diferents problemes residus líquids (transport, dosificació i tractament) ; tambe segons velocitat de mineralització TRR, 2004. MST 120 UF 240 UF TRR, 2004. MST TRR, 2004. MST Recordar normativa sobre aplicació de N i protecció de les aigües subterrànies TRR, 2004. MST 6 J.Mas, 1996 J.Mas, 1996 Dificultats (impossibilitat?) per tancar cicles J.Mas, 1996 TRR, 2004. MST Dosi, variabilitat de la composició, necessitat dels cultius, tipus de sòl..... Contaminació aigües superficials Contaminació aigües subterrànies TRR, 2004. MST TRR, 2004. MST 7 T testimoni U urea E fems PS puri superficie PI puri injectat TRR, 2004. MST 8 Composició Tipus de sòl i de conreu Dosis Manera d’aplicar TRR, 2004. MST APROFITAMENT DEL NITROGEN EFECTE DIRECTE = N/Ha x EFECTE RESIDUAL + Coeficient d’eficacia directa Coeficient N/Ha x d’eficacia Freqüència residual d’aplicació TRR, 2004. MST TRR, 2004. MST COEFICIENTS D’EFICACIA DIRECTA EN CEREALS PRIMAVERA Enterrat No enterrat TARDOR Enterrat No enterrat Fems de vacú 0,18 0,16 0,13 0,12 Purins de porc 0,58 0,46 0,29 0,24 Pressa de mostres COEFICIENTS D’EFICACIA RESIDUAL EN CEREALS 10 - 20 anys > 20 anys Fems de vacú 0,18 0,35 Purins de porc 0,05 0,10 ITCF 1985 TRR, 2004. MST 9 Pressa de mostres Necessitat anàlisi ràpid en la mateixa explotació Relació densitat amb contingut en matèria seca TRR, 2004. MST TRR, 2004. MST Villar et al 1985 TRR, 2004. MST TRR, 2004. MST Necessitat anàlisi ràpid en la mateixa explotació TRR, 2004. MST Anàlisi ràpid en la mateixa explotació del contingut en N-NH4+ TRR, 2004. MST 10 PICCININI et al, 1990 Resultats de la mesura ràpida de N-NH4 vs mesura al laboratori TRR, 2004. MST TRR, 2004. MST TRR, 2004. MST TRR, 2004. MST TRR, 2004. MST TRR, 2004. MST 11 TRR, 2004. MST TRR, 2004. MST TRR, 2004. MST TRR, 2004. MST TRR, 2004. MST 12 Pestilencia . Viernes, 23 de noviembre de 2001 En julio de 2000 los vecinos consiguieron que la planta de Les Masies de Voltregà cerrara durante el verano cuando el calor hacía insoportable la pestilencia que emanaba de las instalaciones. La empresa Guascor invirtió 400 millones de pesetas en un intento de solucionar el mal funcionamiento de la planta, sin demasiado éxito. En octubre de ese mismo año, el fiscal jefe de Medio Ambiente, Josep Joaquín Pérez de Gregorio, atendiendo numerosas denuncias de los vecinos, ordenó investigar si las emanaciones de la planta afectaban a la salud. El informe realizado por los Mossos d'Esquadra descartaba que hubiera indicios de delito contra el medio ambiente y la salud. El pasado mes de abril, sin embargo, el Ayuntamiento de esta localidad advirtió a los vecinos que no bebieran agua del grifo porque estaba contaminada por nitratos. EL Pais, 23 Novembre 2001 Los alcaldes de la comarca de Osona han dejado de apoyar incondicionalmente las plantas de incineración y secado de purines (excrementos de porcino) como la que ya funciona en Les Masies de Voltregà, cuya pestilencia ha provocado las constantes protestas de los vecinos. El consejo comarcal ha lanzado un ultimátum: o la planta depura correctamente sin causar molestias o se hará todo lo posible para cerrarla. ........ Finalmente lo insostenible de la situación ha sido reconocido por el consejo comarcal, que hasta ahora ha intentado lograr el buen funcionamiento de la planta para ayudar a los ganaderos de la comarca. Hasta ahora, todas las pruebas analíticas de emisiones que se han realizado muestran índices de contaminación inferiores a los máximos establecidos. Sin embargo, el alcalde de Les Masies de Voltregà ha denunciado estas mediciones asegurando que se han registrado puntas que superan los límites, pero como después se dividen los resultados por 24 horas, los resultados finales quedan dentro de la ley'. 13