La vall d’Incles NA T U RA LA VALL D’INCLES Sou aquí - Estáis aquí Vous étez ici - You are here CG-3 CS-270 CG-2 CG-5 CS-520 Ordino CG-4 CS-240 Canillo CG-2 CS-340 La Massana Encamp CG-3 CG-2 CS-220 EscaldesEngordany CS-200 Andorra la Vella CS-101 CG- 6 Sant Julià de Lòria CS-140 CG-1 L’oposició de vessants El balegar Observeu els dos vessants, est i oest, de la vall. El vessant oest és la solana i l’est l’obaga. A la solana hi ha força insolació durant el dia i a l’obaga és mínima. Aquesta orientació dels vessants fa que la vegetació d’un i altre, a mateixa altitud, sigui molt diferent: bosc de coníferes a l’obaga i matollar de bàlec a la solana. La solana està sotmesa a unes condicions molt més dures que l’obaga. Degut a la major insolació, la neu s’hi assenta tard i en marxa d’hora i la protecció que proporciona és menor que a l’obaga. Les gelades, freqüents a la tardor, l’hivern i la primavera, agafen al ras les plantes de la solana. De dia, la radiació solar fa que les plantes transpirin, però els és difícil obtenir l’aigua del terra perquè sol estar gelada. El balegar o escobar és el matollar protagonista de la solana de la vall d’Incles. És típic de pendents silicícoles del Pirineu, entre 1.500 i 1.800 m d’altitud. El bàlec o escoba (Genista balansae) és l’espècie dominant que a primers d’estiu tenyeix els pendents solells de l’alta muntanya d’un groc llampant i olorós. Sovint va acompanyat de ginebró (Juniperus communis sp. alpina) i boixerola (Arctostaphylos uva-ursi), amants de la llum i el sol, molt resistents a l’eixutesa de l’estiu i a les glaçades de l’hivern. Hi viuen alguns animals adaptats a aquest tipus d’hàbitat. Ocells com el bitxac rogenc (Saxicola rubetra) són fàcils de veure sobre les tiges de l’escoba. També és un lloc idoni per veure-hi el llangardaix pirinenc (Lacerta agilis). La oposición de vertientes L’opposition des versants Observad las dos vertientes, este y oeste, del valle. La vertiente oeste es la solana y la este la umbría. En la solana hay bastante insolación durante el día y en la umbría es mínima. Esta orientación de las vertientes hace que la vegetación de una y otra, a misma altitud, sea muy distinta: bosque de coníferas en la umbría y matorral de codeso en la solana. La solana está sometida a unas condiciones mucho más duras que la umbría. Debido a la mayor insolación, la nieve se asienta tarde y se marcha pronto y la protección que proporciona es menor que en la umbría. Las heladas, frecuentes en otoño, invierno y primavera, encuentran al raso las plantas de la solana. De día, la radiación solar hace que las plantas transpiren, pero les resulta difícil obtener el agua de la tierra porque suele estar helada. Observez les deux versants, est et ouest, de la vallée. Le versant ouest est la soulane et l’est l’ombrée. La soulane reçoit beaucoup plus de rayonnement solaire que l’ombrée, où celui-ci est minime. Cette orientation des versants fait que les végétations de l’une et de l’autre, à une même altitude, sont très différentes : forêts de conifères à l’ombrée et fourrés de genêts sur la soulane. La soulane est soumise à des conditions beaucoup plus dures que l’ombrée. En raison d’une plus grande insolation, la neige s’installe plus tard et fond plus tôt ; le protection qu’offre celle-ci est moindre qu’à l’ombrée. Les gelées, fréquentes en automne, en hiver et au printemps, trouvent les plantes de la soulane sans défense. De jour, les plantes transpirent en raison de la radiation solaire mais elles peuvent difficilement obtenir l’eau de la terre puisque celle-ci est en général gelée. B AG A Opposition of the slopes NA L O S A O Look at the two slopes (east and west) of the valley. The west slope is the sunny side and the east slope is shady. The west slope receives strong sunlight throughout the day and the east slope only minimal amounts. This layout of the two slopes means that the plants on each one are markedly different, despite sharing the same altitude: coniferous forests on the shady slope and broom thickets on the sunny one. The sunny slope is subject to much harsher conditions than the shady one. Due to the greater amounts of sunshine, snow falls there late and melts early, so it affords less protection than it does for the shady slope. Freezing weather, which is common in autumn, winter and spring, punishes the exposed plants on the sunny slope. During the day, sunlight helps the plants to transpire, but it is difficult for them to get water from the soil because it is often frozen. narcís de muntanya - narciso silvestre - jonquille - daffodil EN RUTA grandalla - narciso de los poetas - narcisse des poètes - poet’s daffodil El piornal El piornal es el matorral protagonista de la solana del valle de Incles. Es típico de pendientes silicícolas del Pirineo, entre 1.500 y 1.800 m de altitud. El piorno (Genista balansae) es la especie dominante que a primeros de verano tiñe las pendientes solanas de alta montaña de un amarillo flamante y oloroso. A menudo va acompañado de enebro (Juniperus communis sp. alpina) y gayuba (Arctostaphylos uva-ursi), amantes de la luz y el sol, muy resistentes a la sequedad del verano y a las heladas del invierno. Viven allí algunos animales adaptados a este tipo de hábitat. Aves como la tarabilla norteña (Saxicola rubetra) son fáciles de ver sobre los tallos del piorno. También es un lugar idóneo para ver al lagarto pirenaico (Lacerta agilis). Bàlec o escoba - piorno - genét purgatif - thickets of broom lliri dels Pirineus - lirio pirenaico - iris des Pyrénées - English iris Els prats de dall Els prats de dall són extensions d’herbes silvestres, altes i tendres, de gran florida. Hom aprofita la crescuda espontània de l’herba per dallar-la entre dos i tres cops l’any i aprofitar-la com a farratge per al bestiar. A finals d’estiu serviran de pastura per al bestiar baixat de les muntanyes a l’espera de passar l’hivern a la cort, on s’alimentarà de l’herba dallada, i assecada, durant els mesos d’estiu. El color dels prats de dall de la vall d’Incles varia molt segons el mes. Algunes plantes bulboses com el narcís de muntanya (Narcissus pseudonarcissus), la grandalla (Narcissus poeticus), el lliri dels Pirineus (Iris latifolia) o el safrà bord (Crocus nudiflorus) floreixen successivament i es passa del groc més primerenc al blanc, al blau i al lila, que ja indica l’arribada del fred. Le genêt purgatif Le genêt purgatif est un fourré très présent sur la soulane de la vallée d’Incles. On le trouve surtout sur les pentes silicotiques des Pyrénées, entre 1 500 et 1 800 m d’altitude. Le genêt purgatif (Genista balansae) est l’espèce dominante qui, au début de l’été, couvre les pentes de la soulane de haute montagne d’un jaune resplendissant et odorant. Il est souvent accompagné de genévrier (Juniperus communis sp. alpina) et de busserole (Arctostaphylos uva-ursi), espèces qui aiment la lumière et le soleil et qui sont très résistantes à la sécheresse de l’été et aux gelées hivernales. Certains animaux qui vivent dans ce milieu se sont adaptés à ce type d’habitat. Des oiseaux comme le traquet pâtre (Saxicola rubetra) sont faciles à observer sur les genêts. C’est également un lieu idéal pour voir le lézard des Pyrénées (Lacerta agilis). Los prados de hierba de siega Los prados de hierba de siega son extensiones de hierbas silvestres, altas y tiernas, de gran florecimiento. Se aprovecha el crecimiento espontáneo de la hierba para segarla entre dos y tres veces al año y aprovecharla como forraje para el ganado. A finales de verano servirán de pasto para el ganado bajado de las montañas a la espera de pasar el invierno en el establo, donde se alimentará de hierba segada, y secada, durante los meses de verano. El color de los prados de hierba de siega del valle de Incles varía mucho según el mes. Algunas plantas bulbosas como el narciso silvestre (Narcissus pseudonarcissus), el narciso de los poetas (Narcissus poeticus), el lirio pirenaico (Iris latifolia) o el alazor (Crocus nudiflorus) florecen sucesivamente y se pasa del amarillo más temprano al blanco, al azul y al morado, que indica la llegada del frío. Broom thickets Boixerola - gayubabusserole - bearberry Ginebró - enebro nano - genévrier nain - mountain juniper Llangardaix pirinenc - lagarto pirenaico- lézard des souches - sand lizard Bitxac rogenc - tarabilla norteña - traquet pâtre - whinchat safrà bord - alazor - crocus à fleur nue - autumn crocus Thickets of broom (Genista balansae) dominate the sunny side of Incles valley. It is typical of the siliceous slopes of the Pyrenees between 1,500 and 1,800 metres above sea level. At the beginning of summer, broom fills the sunny slopes of the high mountains with a bright and fragrant yellow. It is often found alongside mountain juniper (Juniperus communis sp. alpina) and bearberry (Arctostaphylos uva-ursi), which thrive in sunlight and can withstand the aridity of summer and freezing cold of winter. Some animals have adapted to this type of habitat and live here. Birds such as the whinchat (Saxicola rubetra) are easy to spot above the stalks of broom. This is also the ideal place for observing the sand lizard (Lacerta agilis). Les prairies de fourrage Les prairies de fourrage sont des extensions d’herbes sylvestres, hautes et tendres, de grande floraison. Cette herbe pousse spontanément et elle est fauchée deux ou trois fois par an pour en faire du fourrage pour le bétail. À la fin de l’été elles serviront de pâturage pour le bétail descendu des montagnes en attendant de passer l’hiver à l’étable, où il s’alimentera d’herbe fauchée et séchée pendant les mois d’été. La couleur des prairies de fourrage de la vallée d’Incles varie beaucoup selon le mois. Certaines plantes bulbeuses comme le jonquille (Narcissus pseudonarcissus), le narcisse des poètes (Narcissus poeticus), le iris des Pyrénées (Iris latifolia) ou le crocus á fleur nue (Crocus nudiflorus) fleurissent successivement et l’on passe du jaune, au blanc, puis au bleu et enfin au violet qui indique l’arrivée du froid. Grassy meadows Grassy meadows are expanses of tall and tender wild grasses that are glorious in bloom. People take advantage of the grasses’ spontaneous growth to cut it two or three times per year and use it as fodder for livestock. At the end of the summer, the meadows are used as pastures for livestock that come down from the mountains to spend the winter in the sty, where they feed on the hay made from the grasses that were cut and dried during the summer. The colours of the grassy meadows in Incles valley vary greatly by the month. Some bulbous plants such as daffodil (Narcissus pseudonarcissus), poet’s daffodil (Narcissus poeticus), English iris (Iris latifolia) and autumn crocus (Crocus nudiflorus) bloom one after another, gradually changing from the yellows of spring to white, blue and then purple, which announces the arrival of the cold. Idea, textos, il·lustracions, fotografia i disseny: BIOLOGIA I COMUNICACIÓ SL Aquesta cartellera pertany al conjunt de la Xarxa de punts viaris d’interès ecoturístic d’Andorra Turisme.