Restes romanes provincia Girona

Restes romanes a la provincia de Girona
Autor: Pau Peña
Curs: 2n B
RESTES ROMANES A
LA PROVÍNCIA DE
GIRONA
Tutora del treball: Raquel Galera
Data de presentació: 9/12/2011
0
Restes romanes a la provincia de Girona
ÍNDEX D’IMATGES .................................................................................................................................. 3
INTRODUCCIÓ ........................................................................................................................................ 6
ENTREVISTA A SANTIAGO POSTEGUILLO........................................................................................................ 7
1.- LA CONQUESTA D’HISPANIA ........................................................................................................... 10
2.- RESTES ROMANES A LA PROVÍNCIA DE GIRONA ............................................................................. 12
3.- CIVITATES (CIUTATS ROMANES) ...................................................................................................... 13
3.1. EMPORIAE ....................................................................................................................................... 15
3.2. GERUNDA ........................................................................................................................................ 17
3.3. AQUAE CALIDAE .............................................................................................................................. 19
3.4. RHODE ............................................................................................................................................. 21
3.5. BLANDA ........................................................................................................................................... 22
4.- VIL·LES ROMANES (VILLAE) ............................................................................................................. 23
4.1. ALT EMPORDÀ ................................................................................................................................. 24
4.1.1 Can Perxès ................................................................................................................................ 24
4.1.2 Peralada (Vilanova de la Muga)............................................................................................... 25
4.1.3 Font del Vilar ............................................................................................................................ 26
4.1.4 La Bomba ................................................................................................................................. 28
4.1.5 Vilanera .................................................................................................................................... 29
4.1.6 Camp del Bosquet .................................................................................................................... 30
4.1.7 Viladamat ................................................................................................................................. 31
4.2. BAIX EMPORDÀ ............................................................................................................................... 33
4.2.1 Mas Gusó ................................................................................................................................. 33
4.2.2 Torroella de Montgrí ................................................................................................................ 34
4.2.3 Puig Rodón ............................................................................................................................... 36
4.2.4 Forallac (Canapost) .................................................................................................................. 37
4.2.5 Llafranch .................................................................................................................................. 38
4.2.6 Vall-Llobrega ............................................................................................................................ 39
4.2.7 El Collet Est ............................................................................................................................... 41
ENTREVISTA A JOAN MOLLA ........................................................................................................................ 43
4.2.8 Pla de Palol ............................................................................................................................... 46
4.2.9 Santa Cristina d’Aro ................................................................................................................. 48
4.3. LA SELVA .......................................................................................................................................... 49
4.3.1 Tossa de Mar ............................................................................................................................ 49
ENTREVISTA A DAVID MORÉ ........................................................................................................................ 51
4.3.2 Lloret de Mar............................................................................................................................ 53
4.3.3 L’Hort d’en Bach ....................................................................................................................... 54
4.3.4 Les Cavorques .......................................................................................................................... 55
4.3.5 Sant Miquel de Maifré ............................................................................................................. 56
4.3.6 Aiguaviva ................................................................................................................................. 57
4.4. GIRONÈS .......................................................................................................................................... 58
4.4.1 Vilablareix ................................................................................................................................ 58
4.4.2 Can Pau Birol ............................................................................................................................ 60
4.4.3 Montfullà ................................................................................................................................. 61
4.4.4 Pla de l’Horta ........................................................................................................................... 63
4.4.5 Sant Julià de Ramis................................................................................................................... 64
4.4.6 Celrà ......................................................................................................................................... 67
4.4.7 Cervià de Ter ............................................................................................................................ 68
4.5. PLA DE L’ESTANY ............................................................................................................................. 69
4.5.1 El bosquet del Rajoler ............................................................................................................... 69
4.5.2 Vilauba ..................................................................................................................................... 70
4.5.3 Ermedàs ................................................................................................................................... 71
4.5.4 Porqueres ................................................................................................................................. 72
4.6. LA GARROTXA.................................................................................................................................. 73
1
Restes romanes a la provincia de Girona
4.6.1 La Barroca ................................................................................................................................ 73
4.6.2 Sant Aniol de Finestres. ............................................................................................................ 74
4.6.3 Besalú ....................................................................................................................................... 75
5.- VIES ROMANES ............................................................................................................................... 77
5.1. TROFEUS DE POMPEU ..................................................................................................................... 79
ENTREVISTA AMB JOSEP MARIA NOLLA ....................................................................................................... 80
6.- CONCLUSIÓ ..................................................................................................................................... 83
7.- AGRAÏMENTS .................................................................................................................................. 85
8.- BIBLIOGRAFIA ................................................................................................................................. 87
2
Restes romanes a la provincia de Girona
ÍNDEX D’IMATGES
Imatge 1: Extreta de la revista “Historia y vida”. Ocupació romana a Hispania ........... 10
Imatge 2: Presa i editada per Pau Peña al museu arqueològic de Girona. Localització
dels principals jaciments romans a la província de Girona ............................................ 12
Imatge 3: Extreta d’internet. Recreació d’una ciutat romana ......................................... 13
Imatge 4: Extreta d’internet. Restes romanes d’Emporiae ............................................. 15
Imatge 5: Extreta d’internet. Restes romanes d’Emporiae ............................................. 15
Imatge 6: Extreta d’internet. Recreació d’Emporiae ...................................................... 16
Imatge 7: Presa per Pau Peña al museu arqueològic de Girona. Recreació de Gerunda 17
Imatge 8: Presa per Pau Peña al museu arqueològic de Girona. Restes de Gerunda ..... 17
Imatge 9: Presa per Pau Peña a la ciutadella de Girona. Restes de l’antiga muralla
romana ............................................................................................................................ 18
Imatge 10: Presa per Pau Peña a Caldes de Malavella. Restes d’Aquae Calidae .......... 19
Imatge 11: Presa per Pau Peña a Caldes de Malavella. Restes d’Aquae Calidae .......... 19
Imatge 12: Presa per Pau Peña a la ciutadella de Roses. Restes de Rhode .................... 21
Imatge 13: Presa per Pau Peña al museu de la ciutadella de Roses. Ceràmica romana . 21
Imatge 14: Extreta d’internet. Recreació d’una vil·la romana ....................................... 23
Imatge 15: Extreta d’internet. Situació de la vil·la romana de Can Perxès .................... 24
Imatge 16: Extreta d’internet. Restes de la vil·la romana de Can Perxès ...................... 24
Imatge 17: Extreta d’internet. Restes romanes de la vil·la de la Font del Vilar ............. 26
Imatge 18: Extreta d’internet. Restes romanes de la vil·la de la Font del Vilar ............. 26
Imatge 19: Extreta d’internet. Situació actual de les troballes de la Bomba .................. 28
Imatge 20: Extreta d’internet. Restes romanes de Vilanera ........................................... 29
Imatge 21: Extreta d’internet. Situació actual de les troballes del Camp del Bosquet ... 30
Imatge 22: Extreta d’internet. Restes romanes a la vil·la dels Tolegassos..................... 31
Imatge 23: Extreta d’internet. Restes romanes a l’Olivet d’en Pujol ............................. 31
Imatge 24: Extreta d’internet. Restes romanes a la vil·la de Mas Gusó ......................... 33
Imatge 25: Extreta d’internet. Restes romanes a la vil·la de Mas Gusó ......................... 33
Imatge 26: Cedida pel museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí. Editada per
Pau Peña. Ceràmica romana trobada a la vil·la del Camp de la Gruta ........................... 34
Imatge 27: Extreta d’internet. Situació actual de la vil·la romana de Puig Rodon ........ 36
Imatge 28: Extreta d’internet. Situació on es van realitzar les excavacions de recerca de
la vil·la romana del Mas Saló ......................................................................................... 37
Imatge 29: Presa per Pau Peña. Premsa de vi romana a Llafranch ................................ 38
Imatge 30: Muntatge creat per Pau Peña. A l’esquerra imatge presa a Vall-Llobrega
(vil·la dels Vilarenys) al 2002 durant les excavacions (extreta d’internet), mateix lloc a
la imatge de la dreta, presa per Pau Peña, l’any 2011 .................................................... 39
Imatge 31: Imatge presa per Pau Peña. Restes actuals dels Vilarenys ........................... 39
Imatge 32: Extreta d’internet. Exvacions l’any 2000 a la vil·la dels Vilars ................... 40
Imatge 33: Muntatge creat per Pau Peña. A l’esquerra imatge presa a Vall-Llobrega
(vil·la dels Vilars) al 1984 quan es van fer els primers descobriments (extreta
d’internet), mateix lloc a la imatge de la dreta, presa per Pau Peña, l’any 2011 ............ 40
Imatge 34: Presa per Pau Peña. Restes del Collet Est .................................................... 41
Imatge 35: Presa per Pau Peña. Restes del Collet Est .................................................... 41
Imatge 36: Cedida per Esther Loaisa Dalmau, de l’ateneu popular de Calonge. Edifici
sota el qual es coneix que hi ha restes romanes .............................................................. 42
Imatge 37: Presa per Pau Peña. Part feta servir com a magatzem de la vil·la romana del
Pla de Palol ..................................................................................................................... 46
Imatge 38: Presa per Pau Peña. Restes de la vil·la romana del Pla de Palol .................. 46
3
Restes romanes a la provincia de Girona
Imatge 39: Presa per Pau Peña. Recreació de la vil·la romana del Pla de Palol ............ 47
Imatge 40: Extreta d’internet. Restes de la vil·la romana de Bell-Lloc ......................... 48
Imatge 41: Extreta d’internet. Restes de la vil·la romana de Bell-Lloc ......................... 48
Imatge 42: Presa per Pau Peña. Mosaic exposat al museu municipal de Tossa de Mar. 49
Imatge 43: Presa per Pau Peña. Restes de la vil·la romana dels Ametllers .................... 50
Imatge 44: Extreta d’internet. Restes romanes dels avellaners de Can Sala .................. 53
Imatge 45: Extreta d’internet. Restes romanes dels Fenals ............................................ 53
Imatge 46: Extreta d’internet. Restes de la vil·la romana de l’hort d’en Bach .............. 54
Imatge 47: Extreta d’internet. Situació actual de les troballes de l’hort d’en Bach. ...... 54
Imatge 48: Extreta d’internet i editada per Pau Peña. Monument romà a la Cavorca II 55
Imatge 49: Extreta d’internet i editada per Pau Peña. Localització de la Cavorca I ...... 55
Imatge 50: Extreta d’internet. Localització actual de les troballes a Sant Miquel de
Maifré ............................................................................................................................. 56
Imatge 51: Extreta d’internet. Restes romanes de Sant Miquel de Maifré ..................... 56
Imatge 52: Extreta d’internet. Restes romanes a la necròpolis de Can Gelats ............... 57
Imatge 53: Extreta d’internet. Restes romanes a la necròpolis de Can Gelats ............... 57
Imatge 54: Extreta d’internet. Torre sepulcral romana a les afores de Vilablareix ........ 58
Imatge 55: Extreta d’internet. Restes romanes de les termes trobades a Vilablareix ..... 58
Imatge 56: Presa per Pau Peña al museu arqueològic de Girona. Mosaic extret de la
vil·la de Can Pau Birol ................................................................................................... 60
Imatge 57: Presa per Pau Peña al museu arqueològic de Girona. Mosaic extret de la
vil·la de Can Pau Birol (el circ i Belefrofonte) .............................................................. 60
Imatge 58: Extreta d’internet. Restes aparegudes durant les excavacions a Montfullà . 61
Imatge 59: Presa per Pau Peña. Restes romanes a Montfullà......................................... 62
Imatge 60: Extreta d’internet. Restes a la vil·la romana del Pla de l’Horta ................... 63
Imatge 61: Extreta d’internet. Mosaic conservat de la vil·la romana del Pla de l’Horta 63
Imatge 62: Presa per Pau Peña. Restes romanes al Castellum de Sant Julià de Ramis .. 64
Imatge 63: Presa per Pau Peña. Restes romanes al Castellum de Sant Julià de Ramis 65
Imatge 64: Extreta d’internet. Restes de la vil·la de Can Racó ...................................... 66
Imatge 65: Extreta d’internet. Localització de la vil·la de Ca n’Espolla ....................... 67
Imatge 66: Extreta d’internet. Restes romanes a la vil·la de Ca n’Espolla durant les
excavacions de 1991 ....................................................................................................... 67
Imatge 67: Extreta d’internet. Situació de la vil·la romana de la Quintana ................... 68
Imatge 68: Extreta d’internet. Vista aèria de la vil·la romana de Vilauba ..................... 70
Imatge 69: Extreta d’internet. Restes a la vil·la romana de Vilauba .............................. 70
Imatge 70: Extreta d’internet. Restes a la bòbila d’Ermedàs ......................................... 71
Imatge 71: Extreta d’internet. Restes a la bòbila d’Ermedàs ......................................... 71
Imatge 72: Extreta d’internet. Situació actual de les restes romanes del Mas Castell de
Porqueres ........................................................................................................................ 72
Imatge 73: Extreta d’internet. Mosaic trobat durant les excavacions a Sant Aniol de
Finestres .......................................................................................................................... 74
Imatge 74: Extreta d’internet. Església sota la qual s’han trobat restes romanes a Sant
Aniol de Finestres ........................................................................................................... 74
Imatge 75: Extreta d’internet. Restes romanes de Can Ring .......................................... 75
Imatge 76: Extreta d’internet. Restes romanes de la Devesa ......................................... 76
Imatge 77: Extreta d’internet. Recreació de les principals vies romanes a Catalunya ... 77
Imatge 78: Extreta d’internet. Restes conservades a la Via de Capsacosta .................... 77
Imatge 79: Cedida i editada per Esther Loaisa Dalmau de l’Ateneu Popular de Calonge.
Restes de la via romana al coll de la Ganga ................................................................... 78
Imatge 80: Extreta d’internet. Restes romanes als Trofeus de Pompeu ......................... 79
4
Restes romanes a la provincia de Girona
Imatge 81: Extreta del llibre “Historia de l’Alt Empordà”. Planta de les restes romanes
conservades dels Trofeus de Pompeu ............................................................................. 79
5
Restes romanes a la provincia de Girona
INTRODUCCIÓ
Quan vaig començar a pensar sobre que faria el treball de recerca, no em vaig imaginar
que faria res relacionat amb la història. El que a mi sempre m'ha agradat han sigut les
ciències. Així doncs vaig començar a pensar quin treball de ciències podia fer: mates,
física, química, biologia... no se m’acudia res.
Com que no trobava res d'aquestes matèries que m’atragués lo suficient per fer el
treball, em vaig adonar que m’interessava molt la història del llibre que estava llegint
en aquell moment, que era el tercer d'una trilogia escrita per en Santiago Posteguillo,
que relatava l'enfrontament entre Roma i Cartago durant la segona guerra púnica,
centrant-se en els personatges d'Escipió i Aníbal. El primer d'aquests llibres el vaig
descobrir per casualitat gràcies al meu pediatra Sr. Jaume Macià i Martí, gran aficionat a
la història. Els altres dos els vaig devorar tan aviat com van sortir publicats. Tant Aníbal
com Escipió es van convertir en companys de tardes d'estiu, sobretaules i totes aquelles
estones en que podia agafar el llibre.
Vaig veure clar que volia fer quelcom relacionat amb aquest tema i pels llibres vaig
saber que el pare i l’oncle d'Escipió van desembarcar amb les seves tropes a Empúries,
així que se'm va acudir buscar com va influir la segona guerra púnica a la península
ibèrica ja que una gran part d'aquesta guerra es va lliurar aquí.
Malgrat que m'agradés molt no veia com trobar informació, parlant amb la meva tutora
va estar d'acord amb això i em va dir que el treball no s'havia de convertir en un resum
dels llibres. Així doncs vaig tenir que tornar a començar la recerca de tema. Tot i això
tenia molt clar que havia de ser alguna cosa relacionada amb els romans. Vaig pensar
que encara que Empúries el coneix tothom hi ha altres assentaments i restes per tota la
península que poca gent coneix. Finalment, vaig decidir fer-lo sobre aquests
assentaments, però com que em vaig adonar que n'hi havia moltíssims, limitar-ho a
Catalunya, tot i així continuaven sent un munt, així que vaig decidir fer el treball sobre
les restes romanes a la província de Girona, basant-me en el mapa exposat al museu
Arqueològic de Girona on s’indiquen els assentaments principals de la província.
6
Restes romanes a la provincia de Girona
ENTREVISTA A SANTIAGO POSTEGUILLO
Santiago Posteguillo Gómez és filòleg, lingüista i doctor per la Universitat de València.
En l’actualitat imparteix classes de llengua i literatura anglesa, a la Universitat Jaume I
de Castelló.
Ha estudiat literatura creativa als Estats Units i lingüística i traducció a diverses
universitats del Regne Unit. És autor de més de setanta publicacions acadèmiques. Al
2006 va publicar la seva primera novel·la, “Africanus, el hijo del cónsul”(2006),
primera part d’una trilogia que seguia amb “Las legiones malditas” (2008) i acabava
amb “La traición de Roma” (2009), els tres llibres s’han convertits en súper-vendes i
Best-Sellers estant tots tres entre els 10 llibres més venuts a Espanya de novel·la
històrica durant més d’un any seguit. El 2 de setembre d’aquest any ha llançat al mercat
un nou llibre “Los asesinos del emperador” (2011) també primera part d’una trilogia, i
que en aquests dos mesos ja s’ha convertit en la novel·la històrica més venuda a les
llibreries espanyoles del mes de novembre. El seu èxit no queda només a Espanya, les
seves novel·les es llegeixen també a Mèxic, Argentina, Colòmbia, Equador, Veneçuela,
Uruguai, Xile o Estats Units entre d’altres i són recomanades per mitjans de
comunicació tan prestigiosos com El País, Historia-National Geographic, Ser-Historia,
Radio Nacional de España o Punto Radio.
Santiago Posteguillo ha aconseguit nombrosos premis relacionats amb les seves
novel·les entre els quals destaquen:
-
2008: Finalista del Premi Internacional de Novel·la Històrica Ciutat de
Saragossa amb “Las legiones malditas”
-
2009: Millor Novel·la Històrica Hislibris per “La traición de Roma”
-
2009: Millor Novel·lista Històric Hislibris
-
2010: Finalista en els premis “Ciudad de Cartagena”
-
2010: Premi de “Las Letras Valencianas de la Generalitat”
7
Restes romanes a la provincia de Girona
Preguntas:
1.- ¿Por qué te gustan los temas históricos sobre todo la época romana? ¿Y porque
te centraste en la figura de Escipión?
Roma es un momento especial de nuestra historia: muchas de nuestras costumbres,
leyes y hasta nuestro idioma deriva de la Antigua Roma. Roma somos nosotros mismos.
Y Escipión es un personaje magnético injustamente olvidado por la literatura.
2.- La trilogía tenía como protagonista a Escipión, ¿Crees que la importancia de
Aníbal se ha sobrevalorado? Y es justo que Escipión tenga mucho menos escrito
que Aníbal?
Aníbal es un gran personaje, pero Escipión también. Creo que ahora la trilogía
compensa un poco la escasez de novelas sobre Escipión.
3.- Aparte del desembarco de las tropas de los hermanos Escipión ¿Qué
importancia tuvo Empúries y en general esta zona (provincia de Girona) en la
guerra contra Cartago?
Era un puerto importante del norte de Hispania y fue importante, pero Tarraco, Sagunto
o Cartago Nova tuvieron un papel más esencial en la guerra entre Cartago y Roma.
4.-En la provincia de Girona sobre todo en la zona costera, se han encontrado
restos de bastantes villas romanas, ¿Qué relación mantenían con Roma? ¿Los
propietarios de estas villas de qué clase provenían?
Necesitaría documentarme bien sobre el tema. Imagino que estas villas son posteriores a
la época de los Escipiones, pero tendría que investigarlo.
8
Restes romanes a la provincia de Girona
5.- En tus libros por una parte Escipión era conciliador pero muchos otros usaban
la fuerza, como en la batalla de Emporiae. ¿Qué relación tuvieron los romanos con
los nativos?
En ocasiones negociaban, como hizo Escipión muchas veces, pero con Catón, por
ejemplo, nunca hubo negociación, sino sólo guerra, sobre todo por culpa de la
prepotencia de Catón.
6.- Haciendo el trabajo me he dado cuenta de que si bien los grandes yacimientos
están muy bien conservados, hay muchos yacimientos más pequeños que no se
excavan por falta de medios y otros que ni están señalados ni cuidados ¿Opinas tú
lo mismo? ¿Qué crees que deberíamos hacer?
Sí, se ha hecho una buena recuperación de los principales yacimientos y monumentos
arqueológicos, pero queda mucho por hacer. Se estaba trabajando bien, pero me temo
que la crisis y los recortes también afecten a estos pequeños yacimientos y no debería
ser así pues nuestro pasado está ahí y deberíamos cuidarlo mucho más.
9
Restes romanes a la provincia de Girona
1.- LA CONQUESTA D’HISPANIA
L’ocupació romana sobre la
Península
Ibèrica
va
començar el 218 a.C amb el
desembarcament
dels
procònsols
Cneo
Corneli
Escipió
Publi
Corneli
i
Escipió a la ciutat grega
d’Empúries.
romans
van
Llavors
els
entrar
en
contacte directe amb pobles
ibers, com els laietans que
Imatge 1
van ser els seus primers aliats. En aquells moments, la segona Guerra Púnica enfrontava
romans i cartaginesos, havia començat aquell mateix any amb la destrucció de Sagunt,
ciutat aliada de Roma per part dels cartaginesos. La tàctica que volien fer servir els
romans amb l’ocupació de la península era tallar els subministraments que Cartago
enviava a Aníbal, qui havia portat la guerra a la Península Itàlica i estava intentant
conquerir Roma.
La primera ciutat conquerida per part dels romans va ser Cissis, remembrada com
Tarraco. Els dos germans Escipió van morir en combat el 211 a.C, suposadament per
traïció dels aliats ibers que van abandonar el camp de batalla. Pocs anys més tard, al 209
a.c el fill de Publi Corneli Escipió, del mateix nom, qui més tard rebria el nom de
l’Africà va assumir el mandat de les legions romanes a la Península. Aquell mateix any,
les legions romanes van conquerir Qar Khadash (Cartago Nova), capital de Cartago en
terres iberes, la qual era considerada inexpugnable pels seus enemics. A partir d’aquesta
victòria, van ser moltes les ciutats que van ser conquerides pels romans o bé que es van
aliar amb ells. El punt culminant va ser la conquesta de Gades (Cadis) el 205 a.C. amb
la victòria definitiva de les legions romanes sobre Cartago. L’any 201 a.C, els romans
van reorganitzar els seus dominis (centrats bàsicament en la costa mediterrània)
ampliant-los cap a l’interior.
10
Restes romanes a la provincia de Girona
Amb l’entrada del segle II a.C Roma va centrar la seva atenció amb la guerra contra
Macedònia i van deixar en segon terme la península. Això va provocar nombroses
revoltes per part dels natius. Al derrotar Macedònia, Roma va enviar Marc Porci Cató al
195 a.C perquè sotmetés als natius revoltats. Tot i la victòria per part dels romans a la
“Batalla d’Empúries”, els ibers eren uns enemics difícils pels romans, ja que quan les
legions abandonaven un poble, al poc temps tornava a rebel·lar-se. Aquesta
conflictivitat va manifestar-se especialment durant les tres guerres celtiberes (181 a.C al
133 a.C) i la guerra Lusitana (155a.c al 139 a.C). en aquest temps, els romans van
mostrar la seva cara més agressiva amb actes com la destrucció de Numància al 134 a.C
on Escipió Emilià va dissenyar un dur setge contra la ciutat. Al poc temps els romans es
van fer amb el control de les Illes Balears amb l’excusa d’eliminar una base de pirates i
assegurar la navegació.
A principis del segle I a.C la península va tornar a ser escenari de lluites, aquest cop
entre els mateixos romans. Quint Sertori, un destacat polític i militar romà va formar
una aliança amb diversos pobles ibers i celtibers, amb l’idea de crear un contrapoder al
Senat i dominar Roma. Va accelerar el procés de romanització dels pobles natius de la
península i va fer la guerra contra Roma en l’anomenada “Guerra de Sertori”, que va
començar al 81 a.C i va finalitzar al 72 a.C, quan Cneu Pompeu va derrotar els rebels i
assassinar Sertori.
Ara a Roma només li quedava la part Cantàbrica per controlar tota la península. Posant
el pretext de la protecció dels assentaments de la meseta davant aquests pobles van
iniciar la conquesta Cantàbrica. Les guerres cantàbriques van durar des del 29 a.C fins
al 19 a.C i els romans van tenir que enviar 8 legions romanes (40.000 soldats). El
mateix César August es va traslladar a residir a Tarraco, la qual es va convertir en
capital de l’Imperi ja que l’emperador administrava tot l’imperi des d’allà.
Finalment al 19 a.C es va aconseguir sotmetre tota la península. A partir de llavors, es
van produir algunes revoltes però van ser petites i aïllades.
Roma va ser la primera civilització que va aconseguir dominar tota la península ibèrica i
va implantar un procés de romanització. Tot i així, la península no s’administrava com a
tal, sinó que estava dividida en diverses províncies.
11
Restes romanes a la provincia de Girona
2.- RESTES ROMANES A LA PROVÍNCIA DE GIRONA
Imatge 2
12
Restes romanes a la provincia de Girona
3.- CIVITATES (CIUTATS ROMANES)
Les ciutats romanes formaven
l’estructura civil i social de la
civilització
romana,
es
centralitzava el comerç, es
relacionaven
pobles
els
conquerits
diferents
i
es
controlava a la població. El
disseny urbà en la gran majoria
de ciutats seguia unes pautes
necessàries per el correcte
funcionament
dels
serveis
públics i militars. Bàsicament
estava composta per una
Imatge 3
sèrie de mòduls iguals,
distribuïts de manera paral·lela i equidistant i separats pels carrers. Entre tots formaven
un conjunt rectangular que estava rodejat per una muralla amb torres de vigilància. Tots
els carrers eren iguals, excepte dos: el que va de nord a sud: cardo maximus i el que va
d’est a oest: decomuanus que eren més amples i acabaven en les úniques quatre portes
que tenia la muralla. On es creuaven aquests dos carrers hi havia el fòrum, el mercat i
normalment les termes. El teatre i amfiteatre solia col·locar-se en una cantonada de la
ciutat, a més a més les ciutats romanes solien tenir un aqüeducte i un sistema de
clavegueram.
Existien tres tipus de residències dintre les ciutats: cases, domus i insula i casae
Casae: era el lloc de residència dels esclaus, però per la precarietat de les construccions
no ens ha arribat cap resta.
Cases: Era la residència més antiga, habitual i pobre. Al començament eren de planta
circular amb coberta vegetal, més endavant es van millorar, passant a ser de pedra o
fusta i amb planta rectangular, però sempre amb sostre vegetal.
13
Restes romanes a la provincia de Girona
Domus: Era la residència senyorial romana, el domicili dels personatges rellevants dins
cada ciutat. Era definida pels arquitectes i contava d’una estructura molt concreta,
basant-se en la distribució mitjançant patis porticats. Aquestes domus podien tenir un o
dos pisos. Algunes tenien habitacions on vivien els esclaus. També hi havien domus
amb un únic pati porticat com a eix de la residència però normalment solien haver-n’hi
varis.
Insula: Era una casa urbana popular. Es pot dir que eren els avantpassats dels nostres
edificis actuals. Per aprofitar l’espai de les ciutats, es construïen ínsulas de fins a quatre
pisos.
En el territori objecte d’aquest estudi (província de Girona), s’han trobat cinc ciutats
romanes:
-
Empuries
Gerunda
Aqua Calidae
Rhodes
Blanda
14
Restes romanes a la provincia de Girona
3.1. EMPORIAE
Empúries
és
arqueològic
l’únic
de
la
jaciment
península
Ibèrica on conviuen les restes
d’una ciutat grega, l’enclavament
colonial d’Empòrion, amb les
restes
d’una
ciutat
romana,
creada a inicis del segle I aC
sobre
les
campament
estructures
d’un
militar
romà
instal·lat durant el segle anterior.
Imatge 4
La ciutat grega mantingué però la seva independència.
La construcció de la ciutat
va iniciar-se a l’entorn de
l’any 100 aC, més endavant
i
en
desconegut,
un
moment
durant
el
període que va des de
Cèsar fins a August, va
ascendir a la categoria de
Imatge 5
municipium. Paral·lelament
les muralles que separaven els dos nuclis urbans, el grec i el romà, van ser enderrocades
i un nou tram de muralla va unir les dues ciutats en una de sola. A partir d'aquell
moment el nom de la ciutat unificada va esdevenir plural (Emporiae) i
l'antiga polis grega va perdre tota la seva autonomia.
15
Restes romanes a la provincia de Girona
A partir del segle I d.C. Empúries pateix
una lenta decadència, com ja evidencia la
humilitat dels nous edificis públics com
l'amfiteatre i la palestra. Diversos factors
poden
explicar
aquest
procés:
la
progressiva inutilització del port pels
sediments aportats pel Fluvià, els canvis
dels fluxos comercials i la importància
de Tarraco i Barcino.... Tant la ciutat
romana com la grega es van anar
despoblant i finalment la ciutat es va
replegar altre cop en el petit promontori
de l'actual Sant Martí d'Empúries. La
Imatge 6
ciutat grega va passar a ser un cementiri, mentre la romana es va mantenir com a
població fins l’ invasió normanda del segle IX.
La ciutat romana ocupa mes o menys un rectangle de 700 x 300 m, es calcula que podria
haver arribat a tenir fins a 4000 habitants i es creu que la part excavada només suposa
un 10% del total de la ciutat.
16
Restes romanes a la provincia de Girona
3.2. GERUNDA
Girona va néixer a partir d’un oppidum
(plaça forta emmurallada) que edificà
Pompeu cap a l’any 77 aC per defensarse i lluitar contra Sertori en la via que va
acabar
anomenant-se
Via
Augusta.
Sembla ser que els habitants del poblat
ibèric de Sant Julia de Ramis van ser
obligats a traslladar-se a Gerunda.
Imatge 7
La civitas (ciutat), comprenia dos aspectes en aquella època indivisibles, la urbs o ciutat
pròpiament dita, amb les seves muralles i l’ager o territirium, l’àrea d’influència on es
trobaven les vil·les.
Girona per la seva situació
estratègica
i
amb
bones
connexions amb la costa i
Empúries, es va convertir en
un centre important de la
regió. La seva estructura de
ciutat era atípica, amb una
planta irregular. Tot i que es
poden
bàsiques
apreciar
com
les
el
parts
cardo
maximus i el fòrum, no així
Imatge 8
el decumanus maximus. El cardus es situava en el que actualment es el carrer Força, el
fòrum a l’actual plaça de la catedral i el temple probablement on ara es situa la església
de Santa Maria.
La muralla s’edificà en dues fases, la primera quan es va fundar i la segona cap al final
del segle III d.C. s’han trobat restes al portal de Sobreportes, a la Torre Gironella, al
carrer Ballesteres, a l’escola Pia i carrer Alemanys.
17
Restes romanes a la provincia de Girona
Gerunda va arribar a tenir
entre 1000 i 2000 habitants
i no va patir les invasions
dels bàrbars fins a l’any
413 d.C.
Imatge 9
18
Restes romanes a la provincia de Girona
3.3. AQUAE CALIDAE
La ciutat romana d’Aquae
Calidae també anomenada
Aquis Voconis (tot i que
alguns historiadors dubten
d’aquest nom) es va fundar al
segle II a.C però no va rebre
l’estatus de ciutat fins al
segle
I
d.C,
quan
van
construir el complex termal.
Aquesta ciutat va ser fundada
a
l’actual
Caldes
de
Imatge 10
Malavella per dos raons molt importants: les serves termes i la seva posició estratègica
(estava situada al costat de la Via Augusta). En la població de Caldes de Malavella
s’han trobat 3 complexes importants: el primer situat al Turó de Sant Grau, el segon al
Puig de les Ànimes (pràcticament sense restes arqueològiques i en molt mal estat) i
finalment una necròpolis situada al carrer de Sant Esteve i al passeig de Ronda, a les
afores del nucli romà.
Les principals excavacions es
van produir durant el 19901993, al 1996 i finalment al
2002
que
va
ser
l’última
intervenció realitzada i amb la
qual
es
va
restaurar
tot
l’establiment termal del Turó
de Sant Grau i es va fer apte per
a visita.
Imatge 11
L’edifici termal del Turó de
Sant Grau té un total de 92 metres quadrats i consta de diversos elements: una piscina
que estava a l’aire lliure, donat que es trobava ben resguardat, que el clima era benigne i
que la temperatura de l’aigua era elevada. A la part superior hi havia, com a mínim,
dues galeries cobertes amb volta de canó, que servirien per recollir, refredar i distribuir
19
Restes romanes a la provincia de Girona
l'aigua termal. Al cantó est es conserven tres departaments menors, que contenen tres
piscines petites i indicis d'una quarta. Aquestes piscines estarien destinades a banys
individuals o privats, per a aquells que no volguessin el bany col·lectiu o el bany a l'aire
lliure. Malgrat que nomes s'hagin conservat aquestes, n'hi havien hagut d'altres del
mateix tipus, així com dependències auxiliars. La circulació de l'aigua era molt senzilla
si la comparem a la complicada de les termes romanes artificials. Com l'aigua ja sortia a
una temperatura superior a la que s'utilitzava pel bany, es canalitzava directament cap a
la piscina gran i allà es deixava refredar. Per a les piscines petites, es refredava
prèviament a les dependències superiors. A més a més dels edificis termals durant els
treballs d'excavació i d'obres d'aquestes termes, es trobaren varies monedes de diferents
tipus, ceràmica etc… la majoria dels quals es pot trobar al museu Arqueològic de
Girona.
20
Restes romanes a la provincia de Girona
3.4. RHODE
La ciutat de Rhode (Rodes) va ser un
establiment comercial grec i una
ciutat romana que es troba dins la
Ciutadella de Roses, on també hi ha
restes gregues i medievals.
La ciutat va ser fundada al segle IV
a.C pels grecs. A finals del segle II
a.C van decidir, al igual que
Imatge 12
Empúries, d’obrir les portes als
romans, els quals van fundar una ciutat al costat de la grega i es van convertir en ciutats
aliades. Tot i així la ciutat romana va tenir com a enemics els íbers que es van resistir a
l’ocupació. Roma va enviar al cònsul Marc Porci Cató qui va expugnar Rhode i altres
nuclis urbans íbers com Ullastret. Llavors Rhode va quedar inaugurat com a ciutat
romana sota el domini d’Empúries.
A principis del segle II a.C la ciutat es
degué
abandonar,
o
bé
reduir
notablement, ja que no s’han trobat
restes arqueològiques des d’aquesta
data fins ben entrat el segle II d.C.
Aquest buit de més de tres segles fa
que
les
èpoques
republicana
i
altimperial passin inadvertides a Rhode.
De fet no s’han trobat restes romanes
fins la decadència d’Empúries (segle III
Imatge 13
d.c) data en que es descobriren els objectes com àmfores, monedes o estriss d’ús
personal trobats durant les darreres excavacions i que actualment es poden observar al
museu dins la ciutadella.
21
Restes romanes a la provincia de Girona
3.5. BLANDA
La ciutat de Blanda és el nucli urbà romà més desconegut de Catalunya. Les escasses
excavacions arqueològiques i la continuïtat en els habitatges, ha fet d’aquesta població
una veritable oblidada dins de la xarxa de centres romans del litoral. La ciutat de Blanda
actualment, es troba en propietat privada i l’entrada principal a la població es realitzaria,
com en l’actualitat, pels terrenys de l’Horta de les Ànimes (Anselm Clavé), Blanes.
La fundació de Blanda, pels materials trobats a les excavacions, se situaria entre els
anys 75 i 50 a.C. la seva vida es prolongaria fins al Baix Imperi, com ho confirma la
troballa de materials paleocristians datats al segle V d.C.
La funció de la ciutat romana de Blanes seria la de nucli polític, econòmic, administratiu
i religiós. Els objectius immediats eren l’explotació i l’estructuració del territori,
l’anomenada romanització amb la implantació de les villae, l’aculturació progressiva de
les poblacions indígenes, i el control de les xarxes de comunicació de l’Alt Maresme i
de la Selva de Marina.
La superfície aproximada de la ciutat romana de Blanes a partir de les troballes
arqueològiques i històriques, ens dóna la planta d’un traçat teòric format per un polígon
irregular d’entre 2 i 3 hectàrees, aproximadament.
22
Restes romanes a la provincia de Girona
4.- VIL·LES ROMANES (VILLAE)
Les vil·les romanes eren un conjunt d'edificacions i els camps dels voltants. Hi havia un
gran edifici, que eren on vivien els propietaris, construccions per a usos agrícoles
(estables, graner...) i per activitats artesanes (forn, ferreria, fusteria...),i també els
habitatges dels esclaus. Però la vil·les per als romans eren mes que això, per al romans
la vil·les no eren tan sols una font de riquesa, les consideraven com a un espai de
tranquil·litat i un lloc on gaudir amb la família i les amistats de l’oci, la lectura i el
paisatge.
Les grans vil·les, podien ser de
grans dimensions, inclús mes
grans que algunes de les ciutats
de l’època, eren una mostra de
la riquesa i poder del seu
propietari, a Catalunya però,
solen
ser
establiments
modestos on predominen els
sectors
industrials
s’incorporen
i
algunes
comoditats per els propietaris..
El banys eren un dels element
Imatge 14
d’oci per excel·lència, banys freds i calents, massatges.... Un altre element que ens ha
arribat fins ara son els mosaics i la pintura mural, que eren complements de les sales de
la pars urbana.
Malgrat tot, les vil les eren un centre d’explotació econòmica, on es recollia la
producció agrícola i ramadera, i aquestes activitats solien ocupar la major part de la
superfície edificada .
23
Restes romanes a la provincia de Girona
4.1. ALT EMPORDÀ
4.1.1 Can Perxès
També anomenat Pla de
Palaus o Mansió Deciana,
és una vil·la romana que
es
troba
d’Agullana.
jaciment
al
municipi
En
aquest
s’han
fet
troballes, a més de les
romanes, de l’edat
de
bronze. L’estança romana
va ser molt breu, es creu
que no arriba ni als 50
Imatge 15
anys (des de finals del
segle I a.C fins al principi del segle I d.C). Estava situada al costat de la Via Augusta.
Aquest
jaciment
es
va
començar a excavar el 2005
quan les obres de l’AVE van
arribar a Agullana, tot i que ja
es tenia constància de la vil·la
l’any 1988.
Imatge 16
24
Restes romanes a la provincia de Girona
4.1.2 Peralada (Vilanova de la Muga)
Vilanova de la Muga pertany al terme municipal de Peralada on s’han trobat nombrosos
indicis de presència romana, a la carretera de Garriguella, a l’església de Santa Eulàlia,
al Mas Vicens, al turó de Peralada i a Vallgonera.
Es creu que podria existir una vil·la i possiblement una necròpolis però en aquest poble
mai s’han realitzat excavacions però si que s’han realitzat troballes sense arribar a
identificar cap vil·la o cap altre assentament d’importància tot i que per les troballes
realitzades es creu que podria existir en algun d’aquests llocs.
25
Restes romanes a la provincia de Girona
4.1.3 Font del Vilar
Aquesta vil·la romana es troba al terme municipal d’Avinyonet de Puigventós,
concretament a l’extrem nord-oest d’aquest poble, a les afores, a banda i banda del riu
Manol. Es calcula que la vil·la va estar habitada i en funcionament des de finals del
segle I a.C fins a finals del segle V d.C.
Durant els treballs d’urbanització
dels carrers de la zona de Mas
Pau d’Avinyonet de Puigventós
es van localitzar teules, pedres i
fragments
de
terrissa
que
evidenciaven l’existència d’un
jaciment arqueològic. A partir
d’aquestes primeres troballes es
va
realitzar
intervenció
Imatge 17
una
primera
d’urgència
el
1983.L’excavació sistemàtica i amb extensió es realitzà els anys 1992 i 1993. Durant
aquesta campanya es va documentar que l’extensió que ocuparia la vil·la seria de mitja
hectàrea. Però no va ser fins al juliol de 2009 que va començar l’excavació arqueològica
més completa i al finalitzar aquesta, les restes es van obrir al públic. Tot i així encara
faria falta una excavació completa per a descobrir el 100% del jaciment.
En
aquesta
vil·la
es
poden
diferenciar dues parts:
-
zona residencial: S’han
identificat unes estructures
a l’oest del conjunt que
pertanyien a la residència
dels propietaris, format
per un cos de planta
rectangular. Aquesta zona
és la més ben conservada,
amb
una
potent
Imatge 18
26
Restes romanes a la provincia de Girona
fonamentació dels murs, fets amb rierencs units amb morter de calç. Al nord de
la zona residencial, hi havia un edifici termal, datat aproximadament a finals del
segle II d.C.
-
zona productiva: Aquesta estava formada per diversos blocs constructius, molt
deteriorats, ordenades entorn d’una mena de pati central, sense tenir però un
caràcter unitari. És a dir, la forma definitiva d’aquest sector corresponia a un
seguit d’actuacions i reformes constructives realitzades al llarg del temps de vida
de la vil·la. També en aquesta zona es va trobar una singular estructura circular
que servia per a emmagatzemar líquids.
27
Restes romanes a la provincia de Girona
4.1.4 La Bomba
L’estiu de 2002, les obres de millora de la carretera C-31 afectaren de ple el jaciment
romà de la Bomba, situat a banda i banda de la carretera, a 1,5 km al nord de Vilacolum,
dins el terme de Torroella de Fluvià.
L’excavació va proporcionar una
seqüència cronològica completa
que podem dir que va durar
aproximadament poc més d’un
segle, des dels volts de l’any 40
d.C fins a mitjan segle II. Als volts
de l’any 40 d.C començà a
funcionar el forn de ceràmica.
Entre els anys 40 i 50 d.C es
construí una cambra, que es va
Imatge 19
poder excavar íntegrament, i que passarà per diverses reformes i refeccions al llarg del
prop d’un segle que estarà en funcionament, es tracta sens dubte d’un espai de treball i
magatzem relacionat amb la terrisseria. Entre els anys 60 i 70 dC deixà de funcionar el
forn,
L’excavació de l’any 2002 va permetre recuperar una quantitat important de material
arqueològic, la major part ceràmic.
Malgrat això no se sap del cert que era el jaciment, per les característiques del material
recuperat, bàsicament produccions locals d’àmfores i ceràmica comuna, juntament amb
l’escassetat de material importat amb vistes al consum (sobretot àmfores vinàries i
oliaries), podem assegurar que no ens trobem davant d’una vil·la romana convencional,
sinó que més aviat les estructures fins ara descobertes formarien part d’un important
centre productor i re-distribuïdor de terrissa i material de construcció. Si que es pot
confirmar però l’existència d’una altre vil·la al nord-est de la descoberta (sense
excavar), però s’hauria de fer una prospecció a la vil·la per conèixer si tenien relació.
28
Restes romanes a la provincia de Girona
4.1.5 Vilanera
El sector de Vilanera està situat al sud del
terme municipal de l’Escala i a uns 4
quilòmetres al sud d’Empúries. Arran del
projecte d’un camp de golf i d’una
urbanització, durant els anys 1999 i 2000
s’hi varen portar a terme diferents
campanyes
d’excavació,
que
varen
permetre documentar diversos jaciments,
de cronologia compresa entre el bronze
final i l’època medieval. Atès que el
projecte de construcció del camp de golf
va quedar aturat, les excavacions també
es varen interrompre i bona part del
jaciment està encara pendent d’excavació,
tot i que s’ha identificat, de l’època
romana, una vil·la i una necròpolis.
Imatge 20
29
Restes romanes a la provincia de Girona
4.1.6 Camp del Bosquet
Al municipi de Saus, dins el camp
del Bosquet s'hi ha trobat una
vil·la íbero-romana, de la qual
s'ha excavat un aljub ( dipòsit
d'obra
destinat
aigua potable)
d’àmfores.
Hi
i
a
desar
un
dipòsit
ha
aparegut
ceràmica de l’època republicana
(segles II i I aC).
Imatge 21
Actualment les troballes d’aquesta vil·la íbero-romana, estan enterrades de nou per
protegir-ne la conservació.
Les àmfores son la troballa més valuosa del jaciment, Poques vegades s'ha trobat en
aquestes particulars condicions un conjunt d’àmfores que presentes tanta homogeneïtat,
tant pel que fa a les formes com a la cronologia, la qual es veu complementada per la
dels altres materials que les acompanyen.
30
Restes romanes a la provincia de Girona
4.1.7 Viladamat
Els Tolegassos és una vil·la
romana situada a només 5
quilòmetres
d’Empúries,
l’extrem sud de
a
l’actual
municipi de Viladamat, al
costat dret de la carretera GI3212 en direcció a Verges. Es
va construir cap a la fi del
segle
II
a.C
sobre
un
assentament indígena i es va
abandonar totalment
cap a
Imatge 22
mitjans del segle IV d.C tot i que a mitjan segle III d.C es va abandonar en part.
Actualment aquestes restes es troben obertes al públic. Aquest jaciment ocupa una
extensió superior als 3000 metres quadrats.
L’Olivet
d’en
Pujol
és
un
assentament romà, de dimensions
reduïdes i sense part residencial, es
creu que dependent de la vil·la dels
Tolegassos, que tenia la funció de
magatzem d’aquesta. També es
creu
que
s’abocaven
les
escombraries de la vil·la i és on
s’han
Imatge 23
bronze
trobat
les
restes
més
valuoses: ceràmica, estris de ferro i
tessel·les de color blanc, àmfores de tipus Pascual1 (les utilitzades per
transportar vi) etc. Bàsicament aquesta vil·la produïa cereals, vi i ceràmica ordenats per
orde d’importància.
Entre els anys 1980 i 1981 es van dur a terme intenses campanyes d’exploració del
terme municipal a la recerca d’antics jaciments arqueològics, en aquests anys va ser
quan es van descobrir la vil·la dels Tolegassos y l’Olivet d’en Pujol. A partir de llavors
31
Restes romanes a la provincia de Girona
s’han fet un munt de campanyes d’excavacions: al 1983, 1984,1985, 1986, 1987, dos al
1988, la última intervenció es va realitzar l’any 1990 amb la qual es va donar per acabat
l’excavació tant de la vil·la dels Tolegassos com de l’Olivet d’en Pujol.
32
Restes romanes a la provincia de Girona
4.2. BAIX EMPORDÀ
4.2.1 Mas Gusó
La vil·la romana de mas Gusó es
troba al municipi de Bellcaire
d’Empordà, concretament al Puig
Moragues. Era un jaciment molt
ben col·locat estratègicament, a
només 5 kilòmetres d’Empúries i
3.5 kilòmetres de la vil·la dels
Tolegassos. En el mateix jaciment
s’han trobat restes ibèriques, del
Imatge 24
neolític, del calcolític i de l’edat de bronze, sent les construccions més ben conservades
i amb més quantitat les d’època romana, ja que els edificis romans es trobaven sobre els
anteriors (de fet fins al 1996 només es tenia constància de restes romanes e ibèriques),
però d’estris (ceràmica, monedes, eines etc) dominen els ibèrics. Es creu que l’estància
romana va ser molt curta pràcticament de només 50 anys (segona meitat del segle II d.C
fins al primera meitat del segle III d.C).
Aquesta
vil·la
va
ser
descoberta a l’any 1975, quan
es
va
creure
convenient
rebaixar el turó traient la terra
sobreposada amb la intenció
de millorar una finca. No es
van començar les excavacions
fins els anys 1987, 1995, 1996
1999, que es van dur a terme
Imatge 25
diversos treballs d'excavació en el jaciment creient trobar només restes romanes tardorepublicanes i ibèriques. L’excavació que més va afectar a la part romana es va produir
entre els anys 1995 i 1996.
33
Restes romanes a la provincia de Girona
4.2.2 Torroella de Montgrí
A Torroella de Montgrí s’han trobat restes a 12 llocs: Camp de la Gruta, a la carretera
Ullà a l’Estartit, la Fonollera, a l’horta d’en Rami, a l’horta d’en Solés, al Mas Pedrola,
a la Meda Gran, a el Palau, al puig d’en Nator al puig Mascaró a Santa Caterina, a Santa
Maria dels Masos, a torre Begura, a torre Gran a la Torre Ponça, i a la vinya d’en Xalan.
La gran majoria son molt poques restes gairebé desconegudes i no excavades (teules,
alguna moneda, alguna ceràmica.... Els més importants són el camp de la Gruta i la
Fonollera
El camp de la Gruta és una vil·la
romana que es troba a 10 quilòmetres
de la ciutat d’Empúries. A més de la
proximitat amb Empúries estava ben
comunicada per mar, amb una via
fluvial encara bastant desconeguda i
per terra (estava al costat del camí
d’Empúries). Es creu, després dels
anàlisis de materials recollits que la
Imatge 26
vil·la es va fundar al segle I a.C i no
es va abandonar fins al segle VII d.C. S’han trobat marbres, mosaics, opus signinum
(parets decorades), eines per al treball de la fusta i el ferro...
En aquesta vil·la principalment feien agricultura de secà fomentada en el conreu de la
vinya, de l’olivera i dels cereals. Però a més a més també se suposa que feien activitat
ramadera, explotaven llenya i pedra. També hi destaca una cisterna, que amb el temps
es va transformar en una mena de gruta, la qual ha atorgat nom al jaciment. Era una
cisterna rectangular, bastant gran (13 metres de llargada per 3 d’amplada), que
s’alimentava per l’aigua que provenia de dos torrents. Com en moltes altres vil·les
aquesta també estava diferenciada en dos parts, la part urbana i la part rústica clarament
diferenciades entre elles.
34
Restes romanes a la provincia de Girona
El jaciment de la Fonollera s’han trobat restes des de l’edat de bronze (segle XV a.C –
segle IX a.C) fins a l’època romana. Les troballes romanes en aquest lloc queden en
segon terme donada la importància de les troballes de l’edat de bronze. Tot i així es té
constància d’estructures romanes habitades (sense saber si formaven una vil·la).
35
Restes romanes a la provincia de Girona
4.2.3 Puig Rodón
La vil·la romana de Puig Rodon es
troba al municipi de Corçà, al vessant
meridional del puig que li dóna nom. Es
creu que la vil·la podria ocupar una
extensió de fins 2500 metres quadrats o
més. També es creu que principalment
produïa oli, a més a més, de ceràmica i
vi com la majoria de les altres vil·les.
Les primeres excavacions es van iniciar
l’any 1981 però ja abans Pella i Forgas
Imatge 27
van descobrir fragments de dos mosaics, un d’ells policrom i ceràmica d’època romana.
Aquesta intervenció va durar fins al 1984 i es van obtenir uns coneixements profunds de
la història d’aquesta vil·la. Des de llavors no s’han realitzat més excavacions i com sol
passar la part excavada és una part reduïda del jaciment.
S’han trobat dos sectors molt diferenciats entre sí, la part residencial, que sembla que es
va remodelar molts cops durant els 8 segles que es creu que va estar habitada la vil·la ( I
a.C – VII d.C) i la part industrial amb un petit magatzem i un dipòsit annex.
36
Restes romanes a la provincia de Girona
4.2.4 Forallac (Canapost)
A Canapost (terme municipal de
Forallac)
s’ha
troba
presència
romana al Mas de Dalt i al Mas
Saló. Pràcticament, però es podria
considerar un sol jaciment ja que
entre els dos només els separen uns
150 metres i en l’antiguitat eren
una sola vil·la. El Mas Saló es diu
de
les
l’església
restes
de
trobades
Sant
Esteve
sota
de
Imatge 28
Canapost. Les restes del Mas de Dalt són les trobades sota una gran masia del segle
XVII. Les restes es van descobrir durant les obres de restauració i adequació de la masia
com a segona residència. Aquesta vil·la es va fundar a la fi del segle I d.C i no es va
abandonar fins al segle V d.C.
En aquest jaciment s’han trobat 91 ceràmiques, una necròpolis, nombroses tegulae, i
fragments d’estàtues, algunes de marbre.
Actualment, a més de la impossibilitat de mostrar alguns elements ja que la major part
es troben sota el Mas de Dalt i sota l’església, com en molts altres casos i després de
múltiples excavacions e intervencions, que van des de l’època franquista fins al 2002, la
part que es troba als camps del Mas de dalt es troba totalment enterrada per a millor
conservació.
37
Restes romanes a la provincia de Girona
4.2.5 Llafranch
La vil·la romana de Llafranch es
creu que és la vil·la anomenada
Cypsela que ja fou anomenada al
segle IV d.C en escrits. Va ser un
centre de producció i explotació
ceramista i lloc d'habitatge amb
estructures
conservades
(murs,
dipòsits d'àmfores, abocador i
assecador
d'una
necròpolis,
bòbila,
cel·la
una
memoriae,
Imatge 29
paviment d'opus signinum, mosaic, fragments de ceràmica…). Aquesta vil·la va arribar
a tenir certa importància amb activitat artesanal i industrial especialitzada en la
producció vinícola, amb una gran terrisseria que produïa entre d’altres àmfores per
envasar el vi.
La necròpolis de Llafranch va ser descoberta l’any 1897 al iniciar les obres de
construcció de l’església de LLafranch. Els treballs arqueològics tant de la vil·la com de
la necròpolis es van iniciar al 1960 però al 1980 el solar es va urbanitzar i es van
destruir les estructures antigues. El 1980 es va realitzar una campanya d’excavació
d’emergència dirigida per Josep Maria Nolla que va permetre la conservació de les
restes de dues premses de vi al barri de l’església, què són en aquests moments les
úniques restes del Llafranch romà exposades de manera permanent. Posteriorment s’han
realitzat més excavacions d’urgència (1981, 1987, 1988, 1899, 1991, 1995, 1997, 1999 i
2000).
El segle XIX es descobrí un mosaic amb tessel·les de 3 o 4 colors, part del qual es
conserva al Museu de Girona. A principis del segle XX es trobà un altre mosaic
actualment desaparegut.
38
Restes romanes a la provincia de Girona
4.2.6 Vall-Llobrega
A Vall-Llobrega trobem dos jaciments: Vilarenys i els Vilars. El jaciment de Vilarenys
es troba al quilòmetre 40 de la carretera C-31 entre Girona i Palamós,. És una de les
grans vil·les de la comarca. Es creu, pels sondeigos i rases obertetes durant les diferents
excavacions que la vil·la va estar habitada des del segle I d.C fins als segles V o VI d.C.
Imatge 30
L’agost de l’any 1990 quan es va veure
afectada la zona de les restes com a
zona industrial es va malmetre una part
important del jaciment, però al maig i
abril del 1991 es varen realitzar les
primeres
investigacions
d’urgència.
Entre el 1992 i 1993 es van realitzar
més excavacions amb la intenció de
delimitar amb més precisió els límits
del jaciment i establir l’espai apte per a
Imatge 31
la construcció del polígon indsutrial. Al 2001 es van realitzar més excavacions
d’urgència. Finalment les últimes intervencions es van produir l’any 2002 que van ser
les que van permetre identificar l’edat de la vil·la i que era de les més importants.
S’han trobat un munt de restes, com ara fragments de plaques de marbre, tessel·les de
mosaics, ceràmica... Aquesta vil·la constava de dos parts: la part agrícola i la part
residencial, també un petit edifici termal que es trobava molt arrasat.
39
Restes romanes a la provincia de Girona
La vil·la dels Vilars es troba al nord de VallLlobrega, a 200 metres del veïnat de Mas Ginesta, a
un kilòmetre del nucli municipal. Ocupa una plana
on es pot veure la badia de Palamós, situada a uns 4
kilòmetres. Es creu que podria superar la superfície
de 4000 metres quadrats.
L’any 1988 es va aprovar el Pla Parcial dels Vilars,
que convertia en urbanitzables una sèrie de terrenys.
En una part de l’àrea afectada s’hi havia documentat
feia un anys un jaciment d’època romana, on
s’havien realitzat recollides superficials (principis
dels anys 50) i els professors Josep Maria Nolla i
Imatge 32
Josep Casas van descobrir l’any 1984 paviments i alguna paret. Després d’uns anys
aturat, el 2000 es va reprendre el projecte d’urbanització, i per tant va ser necessari
realitzar una intervenció d’urgència per destinar la delimitació precisa del jaciment.
Imatge 33
S’ha trobat nombrosa ceràmica i àmfores, moltes tegulae (teules) i restes clares d’un
dolium (recipient de fang), un opus signimum (en aquest cas aquesta paraula no
significa un mosaic, si no una construcció hidràulica), i un morter de calç.
Al jaciment dels Vilars només s’ha realitzar una intervenció i només per delimitar la
zona urbanitzable. Posteriorment a l’excavació es va enterrar i actualment és un camp
ple d’herbes al igual que el jaciment de Vilarenys on només es pot veure la part superior
d’algun mur.
40
Restes romanes a la provincia de Girona
4.2.7 El Collet Est
El Collet Est es troba al municipi
de Sant Antoni de Calonge. Va ser
una vil·la romana, que es calcula
que va ser fundada entre el segles I
a.C
i I d.C. Aquesta vil·la
bàsicament produïa vi, àmfores i
ceràmica.
Va ser descoberta al 1897 quan es
van localitzar uns bronzes romans
Imatge 34
al damunt d’un turó però no va ser fins l’any 2000 que van començar les excavacions
que es van cancel·lar el 2006 per falta de recursos i no s’han reanudat fins al moment.
El complex estava format per unes
grans naus allargades d’obra molt
senzilla. La més ben conservada
presenta un porxo i una sala molt
llarga,
on
es
suposa
que
es
conservaven els aliments.
En aquest assentament s’han trobat
objectes de molt valor com vaixelles
de taula, àmfores, olles, cassoles,
Imatge 35
morters, molins, un teler i un forn de pa.
Sembla ser que sempre ha existit activitat en aquesta àrea i en el pas de l’època tardo
romana a la visigòtica es va anar abandonant però mai va quedar despoblada del tot.
Gràcies als esforços de la població s’ha aconseguit que no es destrueixi l’assentament,
però tot i així es sap que la seva àrea es molt més gran que la excavada fins al moment
fins i tot es creu que és una de les vil·les més importants de Catalunya.
41
Restes romanes a la provincia de Girona
Actualment la vil·la es troba entre
l’Avinguda Catalunya i la Avinguda
de la Verge de Núria a Sant Antoni
de Calonge, tot i així està vallada i
de moment no es pot visitar, si que
es pot visitar en canvi l’àrea on es
trobava la casa dels amos, que
posteriorment va ser convertida en
un convent de monges benedictines
i més tard en una casa residencial,
tot i que aquí les runes no estan al
descobert.
Imatge 36
42
Restes romanes a la provincia de Girona
ENTREVISTA A JOAN MOLLA
Joan Molla Callís, del Mas Molla de Calonge, va néixer el 1942. Ha estat pagès durant
26 anys, professor de formació professional durant 3 anys i advocat durant 37 anys. No
ha estudiat a la universitat, però per ensenyança lliure és llicenciat en dret per la
universitat de Barcelona. Durant la transició es presentà per un grup independent a les
eleccions de 1979 i fou alcalde de Calonge.
Preguntes:
1. Com i quan et van començar a agradar tots els temes d’història?
En el mercat de Palamós que em vaig donar compte de la importància de la historia
familiar i local de les meves clientes i alguns clients. També manegant escriptures i
altres documents del segle XVIII i XIX que tenien influència a una societat de la segona
meitat del segle XX molt diferent d’aquella que hi havia en aquells documents.
2. Des de quan es tenen notícies de l’existència d’una vil·la romana al Collell?
Els primers llibres de la segona meitat del segle XIX ja parlen del Collet i els de
principis del segle XX quan van començar les excavacions d’Empúries, porten sempre
el Collet com a vil·la romana. De fet a finals del segle XIX hi havia un mosaic romà i
un aqüeducte que encara funcionava.
3. Per què van escollir aquest lloc per a fundar la vil·la?
Està demostrat que fins a la fundació del port reial de Palamós per Pere el Gran al 1279,
la badia estava presidida pel Collet, que en temps dels romans fou una vil·la i continuà
en temps del visigots i fins i tot a l’edat mitja hi havia un petit monestir de monges
benedictines. Jo crec que es van posar al mig de la badia per tenir més visibilitat, en
canvi Pere el Gran ho va fer a l’extrem de la badia perquè tenia intenció de formar un
port.
43
Restes romanes a la provincia de Girona
4. A què es dedicava aquesta vil·la?
Hi trobem dos etapes: la primera, bàsicament es dedicava a la producció de vi, però un
decret de l’emperador Dominicià cap a l’any 70 d.C va manar que s’arrenquessin
vinyes. A partir de llavors la vil·la produïa una mica de tot (ceràmica, vi bronzes…)
5. Tenia contactes amb altres vil·les del voltant com el Pla de Palol, o amb
ciutats com Empúries?
Amb altres vil·les, sí, amb ciutats segurament. Es feia per mar. Caldria fer una
investigació per tota la Mediterrània per trobar amb totes les vil·les amb que van
comerciar, però segur que hi havia contactes i es feien per mar.
6. Tenien tactes amb altres pobles com per exemple els íbers?
La població íbera va passar a ser dominada per la minoria romana que va venir aquí i va
esdevenir en la població ibero-romana. Els íbers eren esclaus dels romans.
7. Com portaven les mercaderies? Tenia port?
Port s’entén com un punt de contacte habitual entre la terra i les embarcacions de la mar
sense necessitat de cap moll, en canvi moll és una estructura artificial per facilitar la
labor portuària. Entenent això els romans tenien port, però no moll.
8. Com va començar la decadència d’aquesta vil·la?
En quant al collet tenim vestigis de l’època visigoda, i de l’alta edat mitja. També
documents de l’època de Carlemany, per això crec que sempre ha estat poblat.
44
Restes romanes a la provincia de Girona
9. Com és que no es pot mostrar al públic?
L’urbanisme de la Costa Brava ha procurat eliminar tot el patrimoni cultural que ha
pogut (acord de l’ajuntament de Platja d’Aro d’enderrocar el Castell) i actualment hi ha
dificultats per poder atendre el turisme cultural que segons les estadístiques locals
representen un 15% i té un caràcter de visita de tot l’any. Felicito a Palafrugell per haver
conservat Calella, Llafranc i Tamariu en unes condicions compatibles amb l’explotació
turística.
10. Sembla que aquesta vil·la podria ser una de les més importants de
Catalunya, perquè no es fan excavacions?
Perquè és massa important i no s’han destinat mai fons. Al ser un jaciment tant
important s’hauria de buscar sponsors
11. Es creu que el terreny excavat és una petita proporció del total, què en
penses?
Per descomptat. S’han fet cates. Se sap que en la construcció de les urbanitzacions s’han
trobat restes romanes que s’han enterrat.
12. Penses que en un futur es podrà veure tota la vil·la oberta?
Hi ha gent de la meva edat que creu que no la veurà però si disminueixen els guanys del
sector turístic sense que arribi a desaparèixer aquest sector a la zona espero que obligui
a explotar totes les ofertes turístiques incloent el cultural. No oblidem que a St. Antoni
de Calonge a l’estiu oficialment s’emplenen al voltant de 100.000 places entre hotels,
càmpings i segones residències. Si el 15% és turisme cultural representen 15.000
turistes sense atendre.
45
Restes romanes a la provincia de Girona
4.2.8 Pla de Palol
El pla de Palol és una vil·la
romana que es troba a Mn
Cinto Verdaguer nº4, Platja
d'Aro, ocupant un total de
10.000
metres
quadrats
contant patis i espais no
construïts. Va ser fundada cap
al segle I a.C, subsistint fins al
final de la romanització (segle
VI/VII d.C). La vil·la es troba
Imatge 37
al costat de la Cala Rovira, ja
que feia de port natural i servia per exportar tots els productes que es produïen en
aquesta, la qual era gran productora d'agricultura (principalment raïm, vi i ceràmica).
La vil·la romana del Pla de
Palol va ser descoberta l'any
1876 tot i que no van començar
les excavacions fins l'any 1959,
però no va ser fins l'any 1999
que va ser oberta al públic. La
vil·la
consta
d'una
part
residencial, molt luxosa, de la
qual no es té gaire informació.
També disposava d'una part
rústica, on s’emmagatzemaven
Imatge 38
els productes.
46
Restes romanes a la provincia de Girona
La
part
constava
residencial
de
tres
terrasses, la superior al
voltant d'un pati del
qual
sortien
dos
passadissos. La terrassa
central, estava coberta i
delimitada per l'oest per
un gran passadís que
donava accés a tres
grans habitacions de les
Imatge 39
quals no es coneix la
seva funció (probablement dos estances i una cuina). La terrassa inferior conserva un
gran dipòsit. La part rústica consta de 3 magatzems, a més d'un forn i un pou.
47
Restes romanes a la provincia de Girona
4.2.9 Santa Cristina d’Aro
Al municipi de Santa Cristina d’Aro s’han trobat nombroses restes romanes, les
principals són a Santa Maria del Bell-Lloc i a l’antiga església de Santa Cristina d’Aro,
però també s’han trobat restes a Can Dalmau, a Can Llaurador, a can Punset, a can
Tapioles, a la carretera de Romanya de la Selva, a l’estació de la Font Picant, a Solius, a
la Roca de Malvet, al Pas dels Bous, al nucli antic de Romanyà, a la serra de l’Anglada,
i a la Roca Rovira.
Bell-Lloc es tracta d’una vil·la romana
construïda a principis del segle I d.C i
abandona al segle VI d.C. S’han trobat
àmfores tardanes i vidre a més de
nombrosos murs. Es va excavar per
primera vegada l’any 2008. Aquesta
edificació va ser aprofitada per la
construcció d’un element de culte
Imatge 40
On
es
posterior.
trobava
l’antiga
església
paleocristiana de Santa Cristina d’Aro,
actualment derruïda, s’ha trobat una
important
descoberta
necròpolis
l’any
posteriorment.
Es
que
1962
van
va
i
fer
ser
excava
més
excavacions l’any 1984 i les darreres
excavacions daten de l’any 2007.
Imatge 41
48
Restes romanes a la provincia de Girona
4.3. LA SELVA
4.3.1 Tossa de Mar
A Tossa de Mar s’han trobat restes a romanes a Mas Carbotí, a Ses Alzines, a Santa
Maria de Llorell i als Ametllers, sent el més important i l’únic adaptat per visita els
Ametllers.
La vil·la romana dels Ametllers pertanyia a l’antiga província de Tàrraco, i va ser
descoberta el 1914 pel Dr. Ignasi Melé. Es creu que es va fundar al segle I a.C i no es va
abandonar fins al segle VI d.C. Després d’aquesta data, es creu que va ser utilitzada com
a necròpolis.
Es va dedicar especialment al conreu de la vinya i a l’exportació de vi de gran consum,
tot i que també produïa oli. Arquitectònicament, consta de dues àrees ben diferenciades:
la pars urbana i la pars fructuaria.
La pars urbana, la zona noble del conjunt,
situada al nivell superior, ens dóna fe de la
magnitud de la vil·la a tots nivells,
especialment al segle II d.C.
Elements
com el magnífic conjunt termal, els
mosaics, els estucs, el rar menjador
d’hivern, el nimfeu (font) o la piscina amb
l’imponent conjunt escultòric de marbre de
Carrara que es conserva en el Museu
Municipal, demostren que aquesta vil·la
era molt important.
La pars fructuaria, situada en el nivell
Imatge 42
inferior, era la zona industrial. Allà
s’ubicaven els magatzems i les sales de
processament dels productes agrícoles. S’hi elaborava vi, oli, salaons i també s’hi
guardaven cereals.
49
Restes romanes a la provincia de Girona
S’han trobat estris d’os i d’ivori,
nombroses ceràmiques i monedes i
fíbules, que actualment es troben
exposades
al
Museu
Municipal.
Aquest tipus de vil·les combinaven a
la perfecció l’explotació del territori,
que en el cas de la vil·la dels
Ametllers abraçava bona part de
l’actual municipi de Tossa, amb el
Imatge 43
luxe i les comoditats dels propietaris. La majoria de les estructures que es conserven
actualment són d’època augustal (finals del segle I a.C fins a inicis del segle I d.C).
50
Restes romanes a la provincia de Girona
ENTREVISTA A DAVID MORÉ
David Moré Aguirre va néixer a Tossa de Mar el 1974. És llicenciat en història, màster
en gestió cultural i màster en recerca històrica per la UdG. Actualment està cursant el
doctorat en aquesta universitat. És arxiver municipal des de l’any 2000, i ha escrit
diverses publicacions relacionades amb la història local, la historia social, la genealogia,
l’arxivística i els fars i els senyals marítims a Catalunya i Espanya. És membre de
diversos centres d’estudis entre els que destaquen el Centre d’Estudis Tossencs, el
Centre d’Estudis Selvatans i l’Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines.
També és col·laborador habitual de diverses publicacions periòdiques.
Preguntes:
1- Tossa de Mar és un poble turístic, com ha afectat això a la conservació de
les restes romanes del municipi?
Llevat d'algunes excepcions remarcables (com la construcció als anys seixanta de l'hotel
Windsor sobre restes d'un antic port romà, la troballa de les quals va ser ocultada per
evitar l'aturada de les obres), val a dir que a Tossa les restes arqueològiques es
conserven en prou bon estat. Sens dubte que hi han ajudat dos factors: 1- El fet que la
Vil·la romana dels Ametllers fos descoberta el 1914 molt abans de l'esclat turístic. 2- El
fet que jaciments secundaris del fundus de la vall de Tossa estessin allunyats del nucli
urbà, i per tant allunyats del creixement urbanístic de les darreres dècades.
2- Els Ametllers està totalment excavat o fa falta fer alguna excavació més?
Tot i que el grau de coneixement que tenim de la vil·la és molt important, perquè la
major part del jaciment ja ha estat objecte d'excavació en diverses fases, el cert és que
encara resta per excavar part de la pars rústica de la vil·la, és a dir la que està emplaçada
a la part inferior, aquella que era utilitzada com a zona de treball per a l'elaboració de
productes agrícoles. D'aquesta part se n'ha excavat una part (just davant de la Casa de
Cultura), però a dreta i esquerra (sota de cases i patis) encara hi hauria possibilitat de fer
noves intervencions d'acord amb els propietaris dels terrenys, és clar). A la pars urbana
(la superior) restaria algun espai colateral, que tanmateix queda fora de la propietat, i a
hores d'ara presenta complicacions de diversos tipus per fer-hi alguna intervenció.
51
Restes romanes a la provincia de Girona
3- Pensa que és conegut per la gent que ens visita i pels habitants de la
província la importància de les restes trobades?
Des de sempre se n'ha fet difusió, una altra cosa és que sigui l'adient. Sempre cal fer
més i millor. Tanmateix, penso que més que promocionar, el que cal vetllar és per la
seva conservació i manteniment. Quan s'obren al públic els jacimients arqueològics
sempre s'ha de tenir molt present el cost que el seu manteniment genera. Cal tenir-lo
sempre a punt i en condicions, i això és el que malauradament no està passant al nostre
municipi. Ben segur que la crisi tampoc hi ajuda en aquesta aspecte.
4- Les restes del municipi i el museu son visitades per molta gent? Son un
al·licient més perquè la gent vingui a la població?
És cert que el turisme que ens visita és eminentment del que hom qualifica com de 'sol i
platja', però a la vegada no és menys cert, que el fet de disposar d'importants actius
culturals i patrimonials al municipi permet oferir com alternativa/complement una oferta
turístico-cultural de nivell, que permet al visitant conèixer la nostra història i el nostre
patrimoni prou bé.
5- Hi ha moltes restes romanes que no estan obertes al públic. Considera
necessari que la gent pugui tenir accés a elles i aprofitar-les per millorar el
turisme cultural?
Tan de bo fora possible. Sóc partidari de fer accessible la cultura als ciutadans, però
també és cert que cal tenir garanties que aquest accés no malmetre el seu estat de
conservació, i això és el que ens passa amb jaciments arqueològics allunyats del nucli
urbà: no tenim manera de garantir la seva correcta conservació, per això alguns estan
coberts per tal d'evitar-ne la seva degradació. Tornem al ja comentat en una pregunta
anterior: sempre que s'intervé arqueològicament cal tenir molt en compte la museïtzació
de l'espai i el cost de manteniment que d'aquest se n'esdevindrà de forma subsegüent.
52
Restes romanes a la provincia de Girona
4.3.2 Lloret de Mar
A Lloret de Mar trobem restes romanes a molts llocs, als avellaners de can Sala, a can
Forner, al carrer de Sant Jordi, al Coll de Llop, al barri del Molí, als Fenals, a Can
Juncadella, a Montgoda, a Sant Quirze i a Santa Cristina , la majoria dels quals només
es té constància que existeixen i s’han fet recollides superficials. Realment, els únics
amb informació detallada i excavats són Can Juncadella, els Avellaners de Can Sala i
els Fenals.
Els avellaners de Can Sala consta
d’un
espectacular
monument
funerari i una necròpolis, que es
troba al mig del poble de Lloret
de Mar, tot i que només es troba
visible el monument funerari. Es
creu que aquesta necròpolis es va
utilitzar
durant
200
anys
(principis del segle I d.C fins a
principis del segle III d.C).
Imatge 44
Can
Juncadella
i
els
Fenals
corresponen a les restes de la mateixa
vil·la romana, però els Fenals seria la
part rústica, un centre de producció
ceramista, mentre que can Juncadella
seria la part residencial. Era una vil·la
romana ubicada arran de mar, en un
petit port natural. El jaciment va ser
descobert i parcialment destruït durant
Imatge 45
la construcció de la finca l'any 1945. Al anys 80 es va realitzar una petita excavació
d'urgència amb motiu d'unes obres a la mateixa finca, que va permetre la documentació
d'algunes restes i material divers d'època romana.
53
Restes romanes a la provincia de Girona
4.3.3 L’Hort d’en Bach
La vil·la romana de l’hort d’en
Bach es troba al municipi de
Maçanet de la Selva, principalment
a la zona de l’ajuntament, al carrer
Noyu, al Carrer Salvador Espriu, a
l’Avinguda de Sant Jordi, a la Plaça
de Sant Jordi i al Palau de Foixà.
S’han
trobat
teules,
àmfores,
molins de gra i d’oli, peces de teler,
Imatge 46
vidre, metalls i monedes. S’han trobat restes de dos períodes, un que es data sobre l’any
200 a.C i un altre que es data sobre el 400 d.C.
La troballa més important va ser al 1991, mentre es construïen uns pisos a l’hort d’en
Bach, situat a la part nord de l’edifici de l’ajuntament. La vil·la es va identificar l’any
1992 i les poques excavacions realitzades van començar el 2000.
Com en altres assentaments,
aquest
queda
d’excavació,
pendent
pensant-se,
segons les cates que es tracta
d’una vil·la important i que
es podria trobar en bon estat
de conservació. Una altre
qüestió es que coincideix
amb moltes àrees actualment
urbanitzades on al seu temps
es va construir a sobre i les
Imatge 47
restes romanes van servir de
fonaments.
54
Restes romanes a la provincia de Girona
4.3.4 Les Cavorques
Al terme municipal de Sant Julià
de
Llor
s’han
trobat
dos
monuments funeraris, la Caborca I
i la Caborca II els quals es troben
en
bastant
conservació
bon
i
estat
amagats
de
entre
vegetació. No és gens fàcil definir
la cronologia en que va ser
construït aquests monuments però
es creu que es podrien haver
Imatge 48
construït entre el segle I d.C i el segle II d.C.
Ja
es
tenia
constància
l’existència
de
d’aquests
monuments des de l’any 1959
però fins al 1999 no es va
poder dir amb certesa que
fossin romanes. Al 2002 es van
realitzar
excavacions.
les
La
primeres
segona
i
última intervenció va tenir lloc
l’any 2005. Tot i així caldria
Imatge 49
una altre excavació més detallada per conèixer la totalitat dels monuments funeraris i
segons les últimes excavacions o s’actua en neteja o conservació o a mig termini
quedaran sensiblement afectades.
55
Restes romanes a la provincia de Girona
4.3.5 Sant Miquel de Maifré
Les restes trobades a Sant Miquel de
Maifré, al municipi d’Osor, pertanyen
a una necròpolis que es troba prop de
l’ermita del mateix nom.
Actualment aquestes restes es troben
dins un recinte privat que es dedica a
la rehabilitació de drogodependents.
Imatge 50
Imatge 51
56
Restes romanes a la provincia de Girona
4.3.6 Aiguaviva
Al
terme
municipal
d’Aiguaviva s’han trobat restes
romanes a cal Temple, al Camp
de l’Abadia, a Can Gelats i a la
Comanda.
Can Gelats correspondria a una
necròpolis utilitzada des de
principis del segle II d.C fins a
meitat del segle III d.C i can
Imatge 52
Gelats a una tomba monumental obrada en opus caementicum de planta rectangular de
3.5 metres per 4.15 metres, que s’eleva en el punt més ben conservat uns 3 metres per
damunt del nivell actual del sòl.
Cal Temple i la Comanda serien
dos
centres
de
producció
i
explotació ceramista que van estar
en funcionament des de principis
del segle I d.C fins a finals del
segle V d.C.
Imatge 53
57
Restes romanes a la provincia de Girona
4.4. GIRONÈS
4.4.1 Vilablareix
L’interès que ha despertat la torre
sepulcral romana, ha fet que de ben antic
els
estudiosos
s'interessessin
pel
poblament relacionat amb la torre. En
diuen el castell dels moros o la torratxa,
però son restes romanes del segle I d.C,
concretament una Torre sepulcral romana,
de tradició hel·lenística, que ha de
correspondre
personatge
a
ric
l’enterrament
d’una
vil·la
d’un
romana
propera.
El municipi de Vilablareix es troba a uns
6 km. de Girona. El territori eminentment
pla, i els rius o torrents que el reguen,
Imatge 54
converteixen aquesta àrea en un indret
molt favorable al treball agrícola.
A més a més de la torre sepulcral, davant de la entrada de l’església unes excavacions
mostren les resta d’una vil·la romana que va romandre activa com a minin fins al segle
V dc .
Els arqueòlegs han trobat les
restes d'unes termes construïdes
entre els segles I i II d.C, s'han
posat al descobert parts del
caldarium i tepidarium, dues
estances on els romans prenien
banys d'aigua calenta i tèbia, que
s'alimentaven amb un sistema de
Imatge 55
calefacció
58
subterrani.
Aquesta
Restes romanes a la provincia de Girona
troballa confirma que la vil·la pertanyia a una família benestant. Les restes de la vil·la
romana de Vilablareix es van descobrir durant una campanya arqueològica a finals del
2008. La descoberta confirma que, en paral·lel a la fundació de Gerunda, els romans
van construir vil·les al voltant de la ciutat.
59
Restes romanes a la provincia de Girona
4.4.2 Can Pau Birol
La vil·la de Can Pau Birol, era
una vil·la suburbana situada més
enllà de les muralles de la ciutat,
a tres quilòmetres del nucli de
Gerunda.
En les excavacions s’han trobat
murs pintats, estàtues de marbre
i bronze, petits conjunts termals
per el benestar de la família i
Imatge 56
paviments amb 3 espectaculars
mosaics que actualment es troben al Museu Arqueològic de Girona i al Museu
d’Història de Girona
Aquesta
vil·la
subministrava
productes de consum diari a la
capital (Gerunda), però a més a més
era la residència del propietari, tot i
que no està gaire clar si era només
temporal o permanent.
Dels tres mosaic trobats a Can Pau
Birol un d’ells, el del circ i
Imatge 57
Belefrofonte, formaven un tapis únic
en una habitació de 17,40 x 3,42m. El mosaic mesura 7,08 x 3.42 m i està format per
tessel·les policromades que disposades enmig d’una temàtica floral mostren una carrera
de quadrigues en el circ Màxim de Roma. Aquest mosaic es sol datar entre la segona
meitat del segle III d.C o a principis del IV d.C
60
Restes romanes a la provincia de Girona
4.4.3 Montfullà
L’actual zona excavada de Sant Pere de
Montfullà demostra que va ser una vil·la
romana on es té constància d’activitat
des del segle II a.C. Aquesta vil·la
estava a només 6 kilòmetres de la ciutat
de
Gerunda.
Per
tant
reunia
els
avantatges del camp amb les d’estar a
prop de la ciutat. Va ser abandonada
entre finals del segle II d.C i mitjans del
segle III d.C tot i que és molt probable
que es mudessin a una altre vil·la molt
propera encara no excavada.
El descobriment d’aquesta vil·la va ser
casual, les fortes pluges de la tardor del
Imatge 58
1987 produïren l’erosió en el camí que feia poc s'havia obert al costat de l'església
deixant al descobert part d’un mosaic. Davant el risc de que futures pluges o el pas de
vehicles pel camí continuessin malmenant les restes arqueològiques, el Centre
d'Investigacions Arqueològiques de Girona sol·licità al Departament de Cultura de la
Generalitat (Servei d'Arqueologia) un permís d'excavació d'urgència amb una triple
finalitat: protegir el mosaic, documentar el tipus de jaciment que es tractava, i elaborar
un informe que permetés prendre una decisió sobre les futures actuacions. Dos anys més
tard es va iniciar una segona excavació que es va quedar en gairebé res. No va ser fins
al 2002 quan es va voler aixecar el mosaic, però va ser impossible fer-ho. Va ser llavors
quan es va descobrir la vil·la i el cementiri.
L'excavació comprèn una superfície d'uns 35 metres quadrats on s’han descobert murs,
sitges, tombes i opus musivum (tècnica de decoració de paviments utilitzant tessel·les,
plaques de diferents colors i qualitats o còdols), a més a més de l’esmentat mosaic.
61
Restes romanes a la provincia de Girona
El mosaic mesura 4.70m x 3.30m,
compost per tessel·les blanques i
negres, de pedra calcària del país,
que mesuren 10mm de llarg x 7 o
8mm
d0amplada
i
d’alçada
irregular, normalment al voltant dels
10mm.
Aquest
mosaic
va
ser
malmès per una utilització funerària
amb
enterraments
que
es
van
Imatge 59
produir sobre el mateix paviment,
cosa molt inusual.
62
Restes romanes a la provincia de Girona
4.4.4 Pla de l’Horta
Aquesta vil·la romana estava situada a
només 200 metres de la Via Augusta, pel
punt on travessava el riu Ter, al peu dels
turons que tanquen el Pla de Girona, en
l’actual municipi de Sarrià de Ter. Es creu
que es va fundar al segle I a.C i no es va
abandonar
fins
al
segle
V
d.C,
posteriorment es va utilitzar com a
Imatge 60
necròpolis visigoda. La vil·la consta d'una destacable zona residencial i d’una important
i estesa zona rústica de caire agrícola i, fins i tot, industrial.
Va ser descoberta a començaments del 1970 mentre es realitzaven les obres de
fonamentació per a la construcció d'uns blocs de pisos, la troballa motivà les primeres
excavacions, que bàsicament es van realitzar entre el 1970 i el 1971 i van posar al
descobert l’existència d’un jaciment de grans dimensions. No es van realitzar més
intervencions arqueològiques fins l’any 2004 amb motiu (una altre vegada) de la
urbanització de la zona, va ser llavors quan es va descobrir la gran necròpolis i gràcies a
això es van realitzar més intervencions els anys 2005, 2006 i 2008.
La major troballa d’aquesta vil·la és una
importantíssima necròpolis on s’han trobat
79 tombes (20 romanes i 59 visigodes). A
més a més s’han trobat s'han trobat
paviments de mosaics d'opus tesellatum i
d'opus signinum (en molt mal estat), unes
probables restes termals i un peristil
Imatge 61
(probablement amb una piscina)
63
Restes romanes a la provincia de Girona
4.4.5 Sant Julià de Ramis
A Sant Julià de Ramis trobem nombroses restes romanes, les més importants son el
Castellum i la vil·la de can Racó.
El
Castellum
va
ser
una
fortificació romana baix imperial
situada a Sant Julià de Ramis,
destinada al control i defensa de la
Via
Augusta.
Amb
algunes
reformes el manteniment d’aquesta
fortalesa durà fins al segle VIII. La
població
va
anar
disminuint
progressivament fins al punt que
tota la població va traslladar-se a
Imatge 62
Gerunda i es va abandonar.
Des dels seus murs es divisava tota la conca del baix Ter fins a l’Escala i es veia
l’entrada d’Hispània a través del coll del Pertús. Per la banda meridional es veia el
territori de Sarrià i també altres poblats i torres de guaita, cosa que els proporcionava un
control molt bo del territori. El turó havia estat poblat des d’abans dels romans i s’hi han
trobat restes d’assentaments ibers. La seva posició estratègica va ser determinant per
entendre la decisió d’ocupar-lo.
L'any 1932 Francesc Riuró va identificar les primeres restes romanes al cim de la
muntanya. El 1950 Pere de Palol feia referència a una fortificació romana i el 1967
Miquel Oliva precisava la cronologia en esmentar una fortificació visigòtica. No obstant
això, no és fins el 1996 que l'Ajuntament de Sant Julià de Ramis i la Universitat de
Girona inicien l'excavació completa del lloc. A mesura que s'acabaven les excavacions
arqueològiques de l'edifici es van anar iniciant els treballs de consolidació (2002-2004).
En els punts on havien desaparegut totalment els murs però es tenien indicis de la seva
existència, se'n van reconstruir de nous per facilitar la comprensió del jaciment, però
remarcant-ne la modernitat perquè no es confonguessin amb les restes antigues.
64
Restes romanes a la provincia de Girona
L'any 2007 culmina el procés amb l'adequació de l'espai. És el moment que s'ordena el
circuit de la visita i es re pavimenten les habitacions. Aquests paviments que
reprodueixen els originals trobats a l'excavació tenen com a objectiu fer possible una
lectura comprensiva del lloc, així com preservar els paviments originals que es troben
per sota.
Entre les restes del Castellum
s’hi
han
objectes
trobat
nombrosos
metàl·lics,
peces
d’armes que per algun motiu
desconegut van ser abandonats:
llances,
ganivets, sivelles i
fermalls de cinturó, però la joia
més valuosa és una gerra
litúrgica de bronze que ha estat
trobada
intacta.
La
peça
Imatge 63
presenta, gravat, el nom dels seus donants, Sinde i Ares. La gran quantitat de peces
metàl·liques ha fet pensar als investigadors de la UdG que la fortalesa va poder
funcionar com a dipòsit o magatzem d’armes per abastir un petit exèrcit mòbil que tenia
com a missió la protecció de Gerunda i de la Via Augusta i la intenció de deturar o
retardar qualsevol atac que vingués del nord.
La vil·la de can Racó o de la casa del Racó està situat a la vessant septentrional de la
muntanya de Sant Julià, a un centenar de metres del riu Ter. Es troba en un molt mal
estat de conservació, de fet només queden les restes de tres murs. Les estructures
d’aquesta vil·la no són típicament romanes, de fet tenen característiques romanes e
iberes pel que es creu que l’edifici va ser creat pels ibers i posteriorment modificat pels
romans, el conjunt total de la vil·la ocupa una extensió superior als 1000 metres
quadrats. L’inici de l’activitat romana a la vil·la es va produir a principis del segle I a.C
i es va aturar al segle V d.C.
L'any 1991, amb motiu de les obres de la Variant Est de la carretera Nacional II al seu
pas per Girona, es va descobrir aquest jaciment. S'inicià així una intervenció
65
Restes romanes a la provincia de Girona
arqueològica d'urgència al mes de
juliol que va durar sis mesos. La
següent i última excavació es va
produir l’any 1992.
Les troballes materials fetes a la
vil·la no són de gaire importància,
només s’han trobat 149 peces de
Imatge 64
ceràmica de diversos tipus.
66
Restes romanes a la provincia de Girona
4.4.6 Celrà
A Celrà trobem nombroses
restes romanes, al camp de
Can Llotira, al camí de Can
Quintana,
al
camí
de
Masvalls, al camp de Can
Quintana, a Can Espoya, a
Can Planas, al Castell de
Mabarrera, al Castell de
Mas Serra, al costat de
l’església
Parroquial,
a
Imatge 65
l’Horta de l’Alemany i a la muntanya de les Alzines, sent el més important Can Espoya.
La vil·la romana de Ca n’Espolla també
anomenada Can Espolla, Can Espoya o Can
Bido, es troba al municipi de Celrà a 3
quilòmetres al sud-est del nucli urbà. Es creu que
la vil·la es va construir al segle II d.C i no es va
abandonar fins al segle IV d.C. S’ha trobat
nombrosa ceràmica comuna i grolleres.
La primera notícia de l’existència de la vil·la va
ser donada pel Sr J. Reixac, veí del poble i gran
aficionat a l’arqueologia, que va trobar en un dels
camps adjacents de la masia una gran quantitat de
material ceràmic. Per altra banda, el masover de
Imatge 66
la casa anys enrere havia trobat restes de
paraments i d’argamassa. Les primeres excavacions es van realitzar l’any 1989 i les
segones i últimes el 1991.
67
Restes romanes a la provincia de Girona
4.4.7 Cervià de Ter
Al municipi de Cervià de Ter s’han
trobat restes romanes a la Quintana i al
Raset
de
Baix.
La
Quintana
correspondria a la troballa d’una vil·la
mentre que al Raset de Baix s’haurien
trobat unes monedes, un complex
termal, una necròpolis i indicis que la
part rural de la vil·la podria estar
situada en aquest punt. Proper a
Imatge 67
aquests, entre els municipis de Sant Jordi Desvalls i Viladasens s’ha trobat restes d’una
casa romana que es creu que guardava relació amb la vil·la (jaciment de la Plana). Es
creu que la vil·la es va fundar al segle I a.C i es va abandonar al segle V d.C,
posteriorment es va construir la casa i el complex termal. Aquesta vil·la, com moltes
altres, estava situada al costat de la Via Augusta.
La vil·la va ser descoberta el 1981 i les primeres excavacions van començar al 1982 i
van durar fins al 1984. Durant aquests anys es va identificar la vil·la de la Quintana i el
complex termal del Raset de Baix. Actualment, les restes es troben enterrades i la zona
és de difícil accés.
68
Restes romanes a la provincia de Girona
4.5. PLA DE L’ESTANY
4.5.1 El bosquet del Rajoler
Les restes romanes trobades al municipi de Palol de Revardit, al costat de l’església i el
castell, correspondrien a una vil·la fundada al segle II a.C i que no es va abandonar fins
a final del segle VIII d.C. Tot i així no es té gairebé res d’informació degut a que no
s’han realitzat excavacions arqueològiques, només recollides superficials on s’han
trobat nombres monedes, teguale, àmfores, vidres, i ceràmica.
69
Restes romanes a la provincia de Girona
4.5.2 Vilauba
Aquesta vil·la descoberta al 1932 es troba al
municipi de Camós a uns 3 quilòmetres de
Banyoles, al Plà de l’Estany. Es creu que es va
fundar cap a la segona meitat del segle I d.C i no
es va abandonar fins al segle VII d.C. Ocupa un
total de més de 2000 metres quadrats. S’ha
identificat la part residencial, en canvi de la part
rústica no se’n sap res, ni tan sols la seva
Imatge 68
localització, tot i que es creu que es troba separat
del nucli de residència. És per això que també es desconeix que produïa la vil·la.
Les excavacions van començar al 1978 per el Museu Arqueològic Comarcal el qual ha
anat fent excavacions sistemàtiques fins l’actualitat. Les últimes i a partir de les quals es
va obrir el jaciment al públic van ser al 2006 al 2009.
S’han trobat uns espais termals, un espai
destinat al culte, restes de pintura mural, tres
petites estatuetes de bronze que representen
els déus Mercuri i Lar, i la deessa Fortuna,
una làpida de marbre dedicada a Germànic, o
a un dels seus fills, Neró o Drus, dues peces
grans de molí bitroncocònic de basalt i un
basament de columna de la mateixa pedra.
Imatge 69
Tots els materials trobats durant les excavacions poden trobar-se al Museu Arqueològic
Comarcal de Banyoles.
Aquest jaciment, és un dels pocs que es troba excavat en la seva totalitat (la part
residencial) i consta de rètols explicatius i plafons.
70
Restes romanes a la provincia de Girona
4.5.3 Ermedàs
Al municipi de Cornellà del
Terri,
s’han
trobat
restes
romanes que correspondrien a
una
bòbila,
la
bòbila
d’Ermedàs. Es creu que va
Imatge 70
estar en funcionament des de
la segona meitat del segle I d.C fins a finals del segle II d.C.
Aquesta bòbila va ser descoberta al 1963 quan es van fer recollides superficials al camp
on està situat el jaciment . Les principals excavacions que s’han realitzat en aquesta
bòbila van ser al 1982, al 1999, al 2000, al 2001, al 2002, al 2003 al 2004, al 2006, al
2007 i al 2008.
Les múltiples excavacions han posat al descobert una superfícies d’uns 3000 metres
quadrats, contenint 14 forns i estructures cobertes. La producció d’aquest taller
s’emmarca en 5 grans conjunts:
-
Material de rajoleria: dedicat
a la construcció, de tegulae,
bobines per a les cambres
buides
de
les
termes
i
objectes decoratius.
-
Ceràmica comuna: dedicat a
la fabricació de ceràmica
utilitzada per a la cuina i
com a vaixella de taula.
-
Imatge 71
Ceràmica de terra sigil·lada hispànica: també es dedicava a produir ceràmica
emprada com a vaixella, però diferenciada de la ceràmica comuna per rebutjos
de cocció i per la decoració amb relleus
-
Dolia: dedicat a la producció de recipients de fang utilitzats per emmagatzemar i
transportar aliments.
-
Àmfores, dedicat a la fabricació d’àmfores, destaca la producció d’un tipus
amfòric amb vora triangular.
71
Restes romanes a la provincia de Girona
4.5.4 Porqueres
A Porqueres s’han trobat restes
romanes a nombrosos llocs: a la
urbanització Banyoles Park, al
Camp 59, al Camp 66, al Camp
de les Lloses, a can Carreres, a
Mas Castell a Puig Surís, i al
Salt del Matxo sent les restes
més important la necròpolis
situada a lMas Castell. Les altres
Imatge 72
troballes formarien una vil·la
romana. La necròpolis va ser fundada al segle IV d.C i va ser utilitzat fins a finals del
segle XVIII, mentre que la vil·la va ser fundada al segle II a.C i abandonada al segle V
o VI d.C sense més documentació.
Les primeres excavacions d’aquesta necròpolis es van realitzar al 1965. Els treballs,
dispersos i caòtics van durar fins al 1977 i mai van ser objecte de publicació científica i
rigorosa. No s’han realitzat més excavacions i els informes científics s’han realitzat
gràcies al bon estat de conservació de les restes excavades i a que els propietaris van
permetre estudiar l’àrea a la Universitat de Girona.
S’han trobat 65 tombes romanes, sepultures de tegulae, sòl d’opus signium i restes
d’una església construïda al segle IV a.C, per això es creu que aquesta zona va ser
objecte d’una intensa cristianització, més endavant, en un moment indeterminat, però
probablement a principis del segle V es va construir una nova cambra rectangular, de
funció funerària, on s’ha trobat una tomba bastida d’un paviment designinum.
72
Restes romanes a la provincia de Girona
4.6. LA GARROTXA
4.6.1 La Barroca
Sobre aquest assentament no hi ha gairebé documentació. Es troba a Les Planes
d’Hostoles i les troballes més importants són de monedes formats per dracmes
emporitans i denaris de plata del segle II a.C
73
Restes romanes a la provincia de Girona
4.6.2 Sant Aniol de Finestres.
La troballa feta a Sant Aniol de
Finestres és un sacellum, és a dir
un temple dedicat al culte de les
aigües. No sembla però que a
Sant Aniol existís un nucli de
població importat , el que si
demostra és que els romans van
arribar des de la primera etapa de
Imatge 73
la seva presència a la península ibèrica a l’àrea de la Garrotxa.
Al 1997 durant les reformes de l’església de
Sant Aniol de Finestres, es van observar
restes romanes que permeten pensar que en
aquell lloc hi havia el nomenat sacellum.
Posteriorment es van realitzar excavacions
d’urgència i es va acabar la construcció de
l’església sobre les restes romanes.
Imatge 74
Aquestes restes van aparèixer a sota de l’altar, i es tractava d’un mosaic d’un temple que
va estar en ús durant el segles II a.C i I a.C. Constava d’una habitació rectangular d’uns
3.40m de llargada d la qual es podia veure un fragment del mur nord.
74
Restes romanes a la provincia de Girona
4.6.3 Besalú
A
Besalú
trobem
restes
romanes de la mateixa vil·la a
dos llocs, a Can Ring i a la
Devesa. Aquesta vil·la es
troba situada al nord-oest del
municipi de Besalú, en un
camp planer (Can Ring) i al
mig del poble (la Devesa).
Va ser al 1959 que es van
Imatge 75
trobar indicis d'un establiment romà en aquest lloc que va fer possible que s'iniciessin
unes excavacions arqueològiques. L'espai explorat, aproximadament uns 300 metres
quadrats de superfície, va posar al descobert murs d'estances i paviments d'època
romana que demostraven l'existència d'una vil·la romana. També es van recuperar
trossos d'estuc pintat del recobriment de les parets.
El material ceràmic recuperat, força nombrós, situava la cronologia general entre els
segles I aC. i el III dC. Els més antics es remuntaven al primer terç del segle I aC. que
podria coincidir amb l'època fundacional de la vil·la. Entre les peces més valorades
destacaven dos denaris de plata, un baix republicà i l'altre encunyat per l'emperador
Septimi Sever i un as de bronze del segle I d.C.
Després d'una puntual intervenció en els anys vuitanta del segle XX i que no ha tingut
transcendència, va ser al 2005 quan van començar les excavacions. A iniciativa de
l'ajuntament de Besalú es van pentinar els camps de Can Ring amb una màquina
excavadora i es van aixecar els carrers de la Devesa. Es van anar obrint rases llargues de
dalt a baix amb una separació mitjana de cinc metres entre elles. Després de més d'una
vintena de rases es van detectar uns quants murs, restes de paviments i material ceràmic
romà. Es va delimitar una àmplia zona on es concentraven les restes antigues que
afectaven el terç més enlairat del camp baix. Les dades obtingudes confirmen la
romanitat d'aquelles estructures i cronològicament coincideixen amb les de la primera
excavació.
75
Restes romanes a la provincia de Girona
Les restes i nivells ibèrics i
romans de la zona estan
molt
malmesos
construcció,
edificis
per
de
i
corresponents
la
diferents
estructures
al
barri
medieval de Sant Martí de
Capellada, ara la vil·la està
delimitada però encara es
desconeix pràcticament tot
Imatge 76
de la, fins ara, única vil·la
romana coneguda de la Garrotxa.
76
Restes romanes a la provincia de Girona
5.- VIES ROMANES
Aquestes vies van ser una
eina fonamental perquè
l’imperi
conquerís
els
territoris, per mantenir la
seva
economia
intercanvis
i
els
ideològics.
Moltes de les carretes
actuals
segueixen
el
traçat de les antigues vies
romanes, inclús en molts
Imatge 77
caso per sobre mateix d’elles. La via més important que travessava Catalunya i que
servia per unir Roma amb Hispània era la Via Augusta. A més d’aquest gran eix de
comunicació orientat nord-sud hi havia altres camins articulats en torn seu, aquests
camins eren vies locals de segon ordre que comunicaven establiments humans, els
centres administratius, religiosos o econòmics amb la Via Augusta.
La Via Augusta entrava a Hispania
pel Coll de Panissars, just on es van
erigir els trofeus de Pompeu. Va ser
la calçada més llarga i l'eix principal
de
la
xarxa
la Hispània romana,
viària
de
amb
una
longitud aproximada de 1.500 km.
Al llarg de la seva història va rebre
diferents noms, entre ells els de Via
Hercúlia (o Via
Heràclia),
Camí
d'Aníbal, etc. Aquesta via es va
construir
Imatge 78
sota
el
mandat
de
l’emperador August al segle I d.C i va aprofitar l’antiga Via Domicia que alhora estava
construïda sobre el camí d’Heràcles.
77
Restes romanes a la provincia de Girona
A la zona nord-oriental de Catalunya
s’han
pogut
identificar
cinc
d’aquestes vies secundàries: la Via
del Capsacosta, el camí GerundaEmporiae, el camí Rhode-Iuncaria,
el camí Emporiae-Iuncaria i la Via
Iuncaria-Coll de Banyuls. Sens dubte
la xarxa viària havia de ser més
complexa per poder comunicar el
gran nombre d’establiments o vil·les
situades enmig del camp.
Imatge 79
Sembla que una d’aquestes vies menys important arribava fins al Baix Empordà per la
Ganga. Fins i tot es parla que podria ser la primera via romana d’Hispània.
78
Restes romanes a la provincia de Girona
5.1. TROFEUS DE POMPEU
Al coll de Panisars just a la
frontera
amb
França,
al
municipi de la Jonquera es
troben aquests monuments que
es
tractaven
de
dos
grans
massissos rectangulars retallats
a la roca que contenien blocs de
pedra, i per on enmig passava la
Via Augusta.
Imatge 80
La primera excavació es va
produir durant l’any 1984,
organitzat per les autoritats
franceses,
en
aquesta
intervenció es va posar de
manifest la importància del
monument i la necessitat
de continuar els treballs.
La
segona
intervenció
conjuntament
arqueòlegs
i
es
última
va
fer
entre
francesos
i
espanyols amb la qual es
va arribar a la fi dels
Imatge 81
treballs.
L’estructura es troba molt arrasada, pràcticament només es conserven els fonament i es
creu que aquestes restes són les del gran trofeu que alçà Pompeu Magne el 71 a.C per
commemorar les victòries aconseguides sobre Sertori en la guerra que gairebé va durar
una dècada. Aquest monument, també va servir per limitar les regions romanes de
Narbonense i la Citerior.
79
Restes romanes a la provincia de Girona
ENTREVISTA AMB JOSEP MARIA NOLLA
Josep Maria Nolla Brufau és llicenciat en Història al 1973 per la Universitat Autònoma
de Barcelona i Doctor en Història al 1977 per la Universitat Autònoma de Barcelona.
Ha participat en la majoria d’excavacions (principalment restes d’entre els anys 200 a.C
i 1000 d.C) de Girona i ha escrit un munt de llibres i articles relacionats amb aquests
temes, alguns dels més importants són:
-
Nolla, J.M. i Casas, J. (1984). Carta arqueològica de les comarques de Girona.
El poblament d'època romana al Nord-est de Catalunya, Girona.
-
Casas, J., Castanyer, P., Nolla, J.M. i Tremoleda, J. (1992). Ceràmiques
comunes i de producció local d'època romana. I. Materials augustals i altoimperials a les comarques orientals de Girona, Girona, (Sèrie Monogràfica, 12)
-
Nolla, J.M. i Sagrera, J. (1995). (amb la col·laboració de Ll. Palahí i D. Vivó,
autors del capítol 4.1. Els precedents. L'edifici termal),Ciuitats Impuritanae
coementeria. Les necròpolis tardanes de la Neàpolis. Estudi General, 15.
-
Canal, J., Canal, E., Nolla, J.M. i Sagrera, J. (2003). Girona, de Carlemany al
feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval, Girona,
Ajuntament de Girona, (Història urbana de Girona. Reconstrucció cartogràfica,
5), 430 pàgines.
-
Nolla, J.M., Casas, J. i Santamaria, P. (curadors) (2005). In suo fundo. Els
cementiris rurals de les antigues ciuitats d’Emporiae, Gerundae i Aquae Calidae.
Estudi General, 25, Girona, 278 pàgines
-
Burch, J., Garcia, G., Nolla, J.M., Palahí, L., Sagrera, J., Sureda, M., Vivó, D. i
Miquel, I. (2006). Excavacions arqueològiques a la muntanya de Sant Julià de
Ramis. 2. El castellum, Girona, 206 pàgines
-
Nolla, J.M., Palahí, L., Sagrera, J., Sureda, M., Canal, E., Garcia, G., Lloveras,
M.J. i Canal, J. (2008). Del fòrum a la plaça de la Catedral. Evolució
historicourbanística del sector septentrional de la ciutat de Girona, Girona, 269
pàgines (Història urbana de Girona. Reconstrucció cartogràfica, 8)
Les actuals línies de recerca son: arqueologia del món roma, de l’antiguitat tardana i de
l’alta edat mitjana i història urbana de la ciutat de Girona.
80
Restes romanes a la provincia de Girona
Preguntes:
1. Quan i com et vas iniciar a la historia?
Ja des de batxillerat superior tenia clar que volia cursar estudis d'Història i,
preferentment, d'història antiga. Decidir-me per l'arqueologia va tenir lloc a primer de
carrera
2. He vist que hi ha excavacions que s'han tornat a tancar o bé que només
s'ha iniciat la seva excavació, que en penses?
Moltes circumstàncies expliquen aquest fet. De vegades manca de suport institucional i
econòmic i altres problemes d'organització. Fa uns anys era costum fer tastets en molts
jaciments. Ara seria impensable. Convé excavar en extensió i acabar-lo completament
dedicant-hi els anys que calgui.
3. He pogut veure que a Girona hi ha més restes del que sembla. Penses
que estan ben conservades?
En general si. El problema de conservació és complex. Cal triar. No es pot ensenyar tot
dignament.
2. Has participat en la majoria d’excavacions, com diferencieu les vil·les de les
ciutats?
No hi ha cap problema. En primer lloc les fonts escrites ens diuen quines ciutats hi
havia, totes ben conegudes i fixades. En segon lloc, la tipologia d'una ciutat poc té a
veure amb la d'una vil·la.
3. Sempre m'ha interessat la segona guerra Púnica, hi ha alguna resta que
provingui d'aquest enfrontament?
Una pila. Ara a terres de l'Ebre s'han localitzat campaments romans que s'hi relacionen.
81
Restes romanes a la provincia de Girona
4. La majoria de les restes son o bé a la costa o bé al voltant de Girona. Quin
es el motiu?
La demografia antiga es desenvolupa al costat del mar i de les gran vies de
comunicació. Això és un fet ben establert.
5. Quan i perquè va augmentar la importància de Girona respecte a
Empúries?
La tria del lloc que és excepcional damunt mateix del camí antic més important
d'Hispània. Aquesta és l'explicació.
6. Penses que encara queden gaires restes per descobrir?
Moltes sens dubte.
82
Restes romanes a la provincia de Girona
6.- CONCLUSIÓ
Quan vaig començar el treball , no em podia imaginar la quantitat de restes romanes que
s’han trobat a la província. Coneixia Empúries, sabia que els romans havien fundat
Girona i pensava fins i tot a incloure al treball Tàrraco i Barcino. De seguida em vaig
adonar que inclús a Llafranch i altres llocs de Palafrugell hi havia restes romanes que
desconeixia, però també a Sant Antoni de Calonge, Vall-Llobrega, Platja d’Aro o
Torroella de Montgrí, per dir els pobles que són més a prop, i no sols per la meva
ignorància, en molts casos ni tan sols a les oficines de turisme podien oferir informació
detallada tot i la seva amabilitat.
No obstant com a conseqüència de la gran quantitat de jaciments he pogut observar la
forma tan diferent de conservació d’uns i altres. Les restes de Llafranch per exemple em
van donar molta pena per ser el que considerava de casa, brut i mal cuidat, amb herbes i
pots de iogurt a més de llaunes de refrescos abocades. Altres jaciments estan enterrats
per evitar el vandalisme o simplement per falta de mitjans, com a Vall-Llobrega on vaig
haver de trobar el lloc per les referències de les fotos fetes durant l’excavació, ple
d’herbes, pràcticament inaccessible, a més només son visibles la part superior d’alguns
murs. Ni tan sols Empúries es salva, ja que no arriba a un 25% la superfície excavada i
no vaig poder fer fotos dels mosaics perquè estan tapats (tot i que això es més
comprensible per temes de conservació).
Després de fer el treball m’he adonat que potser hauria estat més realista no fer un
treball tan general, sinó només centrar-me en el Baix Empordà i poder aprofundir més
en cadascun dels assentaments, però com ja he dit m’ha desbordat la riquesa de les
troballes a la província.
La part negativa del treball és el poc coneixement que tenim de la nostra història. A
moltes oficines de turisme ni tan sols sabien que al seu municipi hi ha restes romanes.
Es fa difícil trobar informació d’aquells assentaments que no son coneguts. Sortosament
la majoria dels informes d’excavació es troben disponibles a internet (els d’en J.Mª
Nolla m’han salvat la vida). Quan vaig decidir fer el treball sobre el mapa del Museu
Arqueològic no podia imaginar-me que pogués arribar a un d’aquells jaciments
83
Restes romanes a la provincia de Girona
considerats com a principals, i trobar-lo enterrat, sense excavar i sense cap mena
d’informació, de molt difícil accés, alguns inclús situats en àrees privades.
La part positiva del treball ha sigut adonar-me de la importància que va tenir la nostra
zona en l’època romana. També m’ha encantat poder visitar els llocs on les restes estan
ben conservades com a Tossa de Mar, Sant Julià de Ramis o Roses i tinc ganes de fer
algunes visites que encara tinc pendents. Normalment també es maco de visitar l’entorn
on estan situats aquest assentaments com els ja dits, Llafranch per suposat, Calonge,
Montfullà etc.
M’han sorprès positivament els museus, el de Roses, el de Tossa de Mar, el d’Història
de Girona i l’Arqueològic també de Girona m’han semblat ben estructurats i amb moltes
mostres d’aquella època, ben explicat i conservats, interessant per conèixer la historia de
l’entorn i passar una bona estona.
Però sobretot m’ha sorprès la col·laboració de la majoria de la gent que estima la
història en general pel seu interès en fomentar el coneixement sobre aquest temes i el
foment de la cultura. Ho he de dir, no m’esperava ni les respostes d’en Santiago
Posteguillo ni d’en Josep Maria Nolla les quals em van emocionar molt. Tampoc que
gent com l’Esther Loaisa i en Joan Molla em poguessin dedicar tant de temps, i em
posessin amb contacte amb gent com en David Moré el qual sense conèixer-me també
ha respòs les meves preguntes (malauradament no el coneixia quan vaig fer la visita a
Tossa de Mar).
Com s’ha apuntat en algunes de les entrevistes espero que la crisis no sigui excusa per
anar avançant en la descoberta i millora de la nostra història.
Volia conèixer l’aportació d’Hispania a les guerres entre dos dels més grans generals
que ha donat la historia i he acabat assabentant-me de la importància de la romanització
a la nostra zona, de que molts pobles segueixen o han sigut creats a partir de vil·les o
ciutats romans. En resum he gaudit fent aquest treball, he visitat i conegut pobles que ni
tan sols havia sentit a parlar d’ells i he intuït lo bé que s’ho muntaven els romans rics.
84
Restes romanes a la provincia de Girona
7.- AGRAÏMENTS
Abans d’acabar el treball m’agradaria donar les gràcies a tots aquells que han dedicat
temps en aconseguir-me informació o que han estat disposats a que els hi fes preguntes
sobre el tema.
Vull agrair particularment a Santiago Posteguillo, escriptor de tres best-sellers,
professor d’universitat, conferenciant etc que ha mostrar el seu interès per un noi de
segon de batxillerat que no coneixia de res.
En igual circumstància a en Josep Maria Nolla llicenciat en història, professor de la
UdG, participant en gairebé totes les excavacions de la província i de molts treballs
d’investigació que també ha contestat les meves preguntes.
També al Sr David Moré, arxiver de Tossa de Mar que m’ha dedicat part del seu temps i
m’ha respòs molt ràpidament.
Per la seva familiaritat i apropament al senyor Joan Molla gran coneixedor del Baix
Empordà i a la seva companya de l’ateneu de Calonge Esther Loaisa que m’han atès
d’una manera molt familiar i em van concedir una entrevista, passejades pel collet, fotos
cedides i més material.
També vull agrair a l’ajuntament de Bescanó que ha sigut tan amable d’enviar-me el
llibre “Sant Pere de Montfullà, la vil·la romana i el jaciment alt medieval” i A l’oficina
de turisme de Girona per enviar-me material també a casa.
Així mateix la amabilitat del personal del museu de la ciutadella de Roses per les seves
facilitats al igual que al personal del museu de Tossa de Mar. També a l’oficina de
turisme de Blanes que van ser els primers en enviar-me material.
A les oficines de turisme que m’han ajudat en tot el que han pogut: de Palafrugell,
Torroella de Montgrí, Besalú, Avinyonet de Puigventós, Platja d’Aro i a l’ajuntament
d’Agullana.
85
Restes romanes a la provincia de Girona
Finalment i amb especial afecte al doctor Jaume Macià i Martí per introduir-me en el
fascinant mon de l’antiga Roma, recomanant-me els llibres d’en Santiago Posteguillo,
que han resultat ser la inspiració per a fer aquest treball.
86
Restes romanes a la provincia de Girona
8.- BIBLIOGRAFIA
http://www.bohigas.com/Arqueolo/Baixempo/CAcsa000.html Consulta 16/3/2011
http://marenostrum.org/sortides/portus/index.htm Consulta: 28/10/2011
http://www.museusdebanyoles.cat/arqueologic/PatrimoniHist%C3%B3ric/Vilauba/tabid
/311/Default.aspx Consulta: 19/9/2011
http://www.udg.edu/Portals/87/IRH/LAP/excavacions/17-Montfulla2.jpg
Consulta:
8/5/2011
http://www.diaridegirona.cat/cultura/2010/02/02/descobreixen-termes-romanesvilablareix/385154.html Consulta: 3/4/2011
http://www.udg.edu/LinkClick.aspx?fileticket=2A4o7k2ENfk%3D&tabid=12156&lang
uage=ca-ES Consulta: 25/8/2011
http://www.udg.edu/tabid/12081/language/ca-ES/default.aspx Consulta: 24/9/2011
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/24-puntdivers/4-divers/295866--lajuntamentdavinyonet-tancara-el-jaciment-roma-de-la-font-del-vilar-per-evitar-mes-abocamentsde-runa.html?piwik_campaign=rss&piwik_kwd=portada&utm_source=rss&utm_medium=port
ada&utm_campaign=rss Consulta: 19/9/2011
http://webspobles.ddgi.cat/sites/avinyonet_de_puigventos/Pages_LeftMenu/llocsinter%
C3%A8s.aspx Consulta: 17/2/2011
http://www.pedresdegirona.com/historia_roma_0.htm Consulta: 6/4/2011
http://www.pedresdegirona.com/girones/castellum_fractum.htm Consulta: 30/8/2011
http://www.gironanoticies.com/noticies/noticia.php?id=12017 Consulta: 3/4/2011
87
Restes romanes a la provincia de Girona
http://www.flickr.com/photos/7773970@N03/570102336/ Consulta: 17/2/2011
http://www.abertis.com/dyndata/contenidoGeneral/Ponencia09_cat_4.pdf
Consulta:
8/5/2011
http://www.peralada.org/html9/html/serveis/rutes.htm Consulta: 23/11/2011
http://www.besalu.cat/index/index2.asp?fons=1&part1=1&part2=4&part3=1&part4=6
&subpart4=22&part5=4&part6=1 Consulta: 17/6/2011
http://www.besalu.cat/esp/index/index2.asp?fons=3&part1=1&part2=3&part3=1&part4
=3&subpart4=15&part5=3&part6=1 Consulta: 19/9/2011
http://www.udg.edu/LinkClick.aspx?fileticket=Ib1dmmDBP2s%3D&tabid=12080&lan
guage=ca-ES Consulta: 18/5/2011
http://vivianita.cadiretes.cesca.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/54015/64437
http://corca.cat/municipi/corca/historia/ Consulta: 25/6/2011
http://www.selva.cat/municipis/index.php?id_muni=12&apartat=patrimoni&id_element
=438 Consulta: 3/8/2011
http://cultura.gencat.cat/invarque/ (nombrosos sub-apartats). Consulta: 15/5/2011 i
5/12/2011)
http://www.raco.cat (nombrosos sub-apartats). Consultes múltiples entre: 8/2/2011 i
24/11/2011
http://calaix.gencat.cat/ (nombrosos sub-apartats). Consultes múltiples entre: 2/3/2011 i
5/12/2011
88
Restes romanes a la provincia de Girona
Sagrera i Aradilla, J; Sant Pere de Montfullà, La vil·la romana i el jaciment altmedieval
1a edició tirada de 500 exemplars. 2004
A, Barti, R. Plana, i J.Tremoleda; Llafranc romà. 1a edició, tirada de 1000 exemplars.
Bofill, M Guanter, P, López, A, Marí, M, Padró, E, Plaja, S, Roviras, A, Surroca, J,
Torrent E i Vert, J; La Guia de Torroella de Montgrí i l’Estartit. 2a edició 1998
Diversos autors; Història del Baix Empordà. 1a edició 2006
Diversos autors; Història de l’Alt Empordà. 1a edició 2000.
Diversos autors; Història de la Garrotxa. 1a edició 2003
Diversos autors; Història del Pla de l’Estany. 1a edició 200
C. Díaz, H. Palou i A.M. Puig; La ciutadella de Roses 2ª edició 2004
Josep M Nolla, Lluis Palahí, i Rosa Sureda; Els ametllers, oci i negocia al camp en
época roman., 1a edició
Artur Sebrià, Mají Miret i Francesc Gurri; Rutes de la Catalunya antiga 1ª edició 1992
Juan José de Austria; Historia y vida, Aníbal con roma, duelo sin piedad por el
dominio del mediterráneo, número 505, Abril 2010
89