Descarregar PDF

LA CONQUISTA DE
LA CONQUESTA DE
LA TIERRA.
LA TERRA.
EVOLUCIÓN
EVOLUCIÓ
Gabinet de Didàctica Jardí Botànic
Gabinet de Didàctica Jardí Botànic
1
TALLER DE EVOLUCIÓN;
TALLER D’EVOLUCIÓ;
LA CONQUISTA DE LA TIERRA
LA CONQUISTA DE LA TERRA
Las primeras formas de vida aparecieron en el mar hace
unos 3500 millones de años. Eran organismos unicelulares
procariotas, cuyos descendientes directos actuales son las
Bacterias.
Les primeres formes de vida aparegueren al mar fa uns
3500 milions d'anys. Eren organismes unicel·lulars procariotes,
dels quals els descendents directes actuals són els Bacteris.
Unos 1000 millones de años después aparecieron las
primeras células con núcleo y orgánulos especializados
(Eucariotas). Este nuevo tipo de organismos unicelulares se
diversificó, originando desde entonces cuatro reinos:
Uns 1000 milions d'anys desprès van aparèixer les
primeres cèl·lules amb nucli i orgànuls especialitzats (Eucariotes).
Aquests nou tipus d'organismes unicel·lulars es va diversificar,
originant quatre regnes:
Vegetales
Animales
Hongos
Protozoos
Vegetals
Animals
Fongs
Protozous
2
Unos 2000 millones de años más tarde aparecieron las
primeras formas vegetales pluricelulares en el mar: Las Algas
verdes. Durante un largo periodo los vegetales marinos, con su
fotosíntesis, formaron oxígeno molecular, que pasaba a la
atmósfera. El oxígeno, al contacto con los rayos ultravioleta del
sol, se transformaba en ozono. Así se formó una capa de ozono
en la atmósfera que, absorbiendo estos rayos ultravioleta,
impedía que llegaran a la superficie terrestre en cantidades
perjudiciales para la vida. Con oxígeno para respirar y ozono
protector los seres vivos comenzaron hace unos 500 millones de
años la colonización del medio terrestre desde el océano.
Uns 2000 milions d'anys més tard van aparèixer les
primeres formes vegetals pluricel·lulars en el mar: Les Algues
verdes. Durant un llarg període, els vegetals marins, amb la seua
fotosíntesi van formar oxigen molecular que passava a
l'atmosfera. L'oxigen, al contacte amb els rajos ultraviolats del sol,
es transformava en ozó. Així es va formar una capa d'ozó en
l'atmosfera que, absorbint estos rajos ultraviolats, impedia que
arribaren a la superfície terrestre en quantitats perjudicials per a la
vida. Amb oxigen per a respirar i ozó protector els éssers vius van
començar fa uns 500 milions d'anys la colonització del medi
terrestre des de l'oceà.
Los primeros vegetales que conquistaron el medio
terrestre fueron los Briófitos (musgos y hepáticas). Son plantas
de estructura muy sencilla y de tamaño pequeño, cuya innovación
fundamental consistía en la existencia de hojas que aumentaba la
superficie para captar mejor la luz solar, y al mismo tiempo
retener mejor las gotas de agua del ambiente. Aunque son
vegetales terrestres, necesitan vivir en ambientes húmedos
debido a que no presentan tejidos de conducción (ni raíces, ni
tallos, ni hojas verdaderas) y pueden absorber agua a través de
toda la superficie de su cuerpo.
Els primers vegetals que van conquistar el medi terrestre
van ser els Briòfits (molses i hepàtiques). Són plantes
d'estructura molt senzilla i de grandària xicoteta. La innovació
fonamental d’aquests consistia en l'existència de fulles que
augmentaven la superfície per a captar millor la llum solar, i al
mateix temps retenir millor les gotes d'aigua de l'ambient. Encara
que són vegetals terrestres, necessiten viure en ambients humits
pel fet que no presenten teixits de conducció (ni arrels, ni tiges, ni
fulles vertaderes) i poden absorbir aigua a través de tota la
superfície del seu cos.
3
El siguiente paso evolutivo lo dieron los Pteridófitos
(Helechos, licopodios y equisetos), hace unos 400 millones de
años, los cuales empiezan a aprovechar la LIGNINA para formar
estructuras leñosas que les proporcionan rigidez suficiente para
elevarse sobre el suelo y permitirles así desarrollar un sistema de
transporte de sustancias desde las raíces hasta las hojas. Estas
plantas ya instauran la estructura básica de los vegetales
terrestres (raíz, tallo y hojas). Los tejidos que forman estas
plantas aún son muy simples, de hecho también son plantas que
necesitan vivir en ambientes húmedos porque aun no tienen
tejidos que les protejan frente a la desecación (cutícula poco
desarrollada). Los helechos se reproducen mediante esporas, que
se forman en órganos especiales llamados esporangios que se
agrupan formando soros.
El següent pas evolutiu el van donar els Pteridòfits
(Falagueres, licopodis i equisets), fa uns 400 milions d'anys, els
quals comencen a aprofitar la LIGNINA per a formar estructures
llenyoses que els proporcionen rigidesa suficient per a elevar-se
sobre el sòl i permetre'ls així desenvolupar un sistema de
transport de substàncies des de les arrels fins als fulles. Estes
plantes ja tenen l'estructura bàsica dels vegetals terrestres (arrel,
tija i fulles). Els teixits que formen estes plantes encara són molt
simples, de fet també són plantes que necessiten viure en
ambients humits perquè tampoc tenen teixits que els protegeixen
front a la dessecació (cutícula poc desenvolupada). Les
falagueres es reprodueixen per mitjà d'espores, que es formen en
òrgans especials anomenats esporangis que s'agrupen formant
sorus.
4
Hace unos 200 millones de años, cambios climáticos poco
conocidos produjeron una mayor sequedad continental y
condujeron a la aparición de plantas que adaptaron sus
mecanismos reproductores a las nuevas condiciones ambientales
(escasez de agua). Las plantas gimnospermas desarrollan un
mecanismo de fecundación interna, pero sin formar verdaderas
semillas (semillas desnudas) que consistía en que después de la
caída en el suelo del zigoto, éste comenzaba su desarrollo sin
esperar a que las condiciones de humedad y temperatura fueran
las más adecuadas. Estas plantas fueron las Cicadáceas y los
Ginkgos.
Fa uns 200 milions d'anys, canvis climàtics poc coneguts
van produir una major sequedat continental i van conduir a
l'aparició de plantes que van adaptar els seus mecanismes
reproductors a les noves condicions ambientals (escassetat
d'aigua). Les plantes gimnospermes desenvolupen un
mecanisme de fecundació interna, però sense formar vertaderes
llavors (llavors nues), que consisteix en que després de la caiguda
en el sòl del zigot, aquest comença el seu desenvolupament
sense esperar que les condicions d'humitat i temperatura siguen
les més adequades. Estes plantes son les Cicadàcies i els
Ginkgos.
Estas plantas son dioicas, con pié masculino y pié femenino. Los
machos poseen unas estructuras reproductoras en forma de
CONOS (parecidos a las piñas de los pinos) de las que
desprenden granos de polen que el viento transporta hasta las
estructuras reproductoras de la hembra.
Estes plantes són dioiques, amb peu masculí i peu femení. Els
mascles posseeixen unes estructures reproductores en forma de
CONS (pareguts a les pinyes dels pins) de les que desprenen
grans de pol·len que el vent transporta fins a les estructures
reproductores de la femella.
5
Las Cycas son fósiles vivientes; son plantas parecidas a las
palmeras, sin embargo, son parientes antiguos de los pinos:
pertenecen al grupo de las gimnospermas. En la cyca macho, en
el centro de la planta puede observarse una piña leñosa grande y
en la hembra unas hojas especiales portadoras de los óvulos.
Les Ciques són fòssils vivents; són plantes semblants a les
palmeres, no obstant això, són parents antics dels pins: pertanyen
al grup de les gimnospermes. En el centre de la planta de la cica
mascle, s’observa una pinya llenyosa gran i en la femella uns
fulles especials portadores dels òvuls.
Los Ginkgos son también fósiles vivientes que formaron enormes
bosques hace unos 200 millones de años. Son plantas
gimnospermas muy primitivas: el óvulo, completamente desnudo,
acumula sustancias de reserva pero lo hace antes de la
fecundación. Además, no forman todavía una verdadera semilla.
Una vez que el óvulo es fecundado, el embrión germina
inmediatamente, sin permanecer en estado de latencia.
Els Ginkgos són també fòssils vivents que van formar enormes
boscos fa uns 200 milions d'anys. Són plantes gimnospermes
molt primitives: l'òvul, completament nu, acumula substàncies de
reserva però ho fa abans de la fecundació. A més, no formen
encara una verdadera llavor. Una vegada que l'òvul és fecundat,
l'embrió germina immediatament, sense romandre en estat de
latència.
6
Estas gimnospermas primitivas evolucionaron hasta las
gimnospermas modernas, las coníferas. Las coníferas tienen las
estructuras reproductoras femenina y masculina separadas pero
en un mimo pie. Son plantas monoicas. Estas estructuras
sexuales en forma de conos se llaman piñas. Las piñas femeninas
(leñosas) son de mucho mayor tamaño que las piñas masculinas.
Se conocen unas 550 especies vivas en la actualidad, las cuales
dominan en los paisajes forestales templados-fríos. En el
hemisferio norte destacan los pinos, abetos, tejos, cipreses y
enebros mientras que en el hemisferio sur destaca la araucaria.
Estes gimnospermes primitives van evolucionar fins a les
gimnospermes modernes, les coníferes. Les coníferes tenen les
estructures reproductores femenina i masculina separades però
en un mateix peu. Són plantes monoiques. Estes estructures
sexuals en forma de cons s’anomenen pinyes. Les pinyes
femenines (llenyoses) són de major grandària que les pinyes
masculines. Es coneixen unes 550 espècies vives en l'actualitat,
les quals dominen en els paisatges forestals temperats-freds. En
l'hemisferi nord destaquen els pins, avets, teixos i xiprers mentre
que en l'hemisferi sud destaca l'araucària.
7
Las Angiospermas aparecieron hace unos 100 millones
de años, tras un largo proceso de evolución junto con los
animales (fundamentalmente insectos), que condujo a la aparición
de las FLORES verdaderas, semillas y fruto. En la actualidad se
conocen alrededor de 230.000 especies. Surgió así la polinización
por insectos, donde los insectos transportaban el polen. En una
flor, los óvulos quedan protegidos mediante una o varias hojas
especiales llamadas carpelos, que los recubren completamente.
Estos carpelos constituyen el ovario de la flor. Por otro lado, la
estructura y disposición de los estambres, portadores de sacos
polínicos, facilita la impregnación del insecto con el polen.
Normalmente estambres y ovario están reunidos en una misma
flor. Tras la polinización, el óvulo fecundado se transforma en
semilla, y el ovario se transforma en fruto. Por último, aparecen
unas estructuras cuya misión es la de atraer a los insectos: son
los pétalos con colores vistosos, nectarios secretores de
sustancias azucaradas y sustancias aromáticas.
Les Angiospermes van aparèixer fa uns 100 milions
d'anys, darrere d'un llarg procés d'evolució junt amb els animals
(fonamentalment insectes), que va conduir a l'aparició de les
FLORS verdaderes, llavors i fruit. En l'actualitat es coneixen al
voltant de 230.000 espècies. Va sorgir així la pol·linització per
insectes, on els insectes transportaven el pol·len. En una flor, els
òvuls queden protegits per mitjà d'uns o varis fulles especials
anomenades carpels, que els recobreixen completament. Estos
carpels constituïxen l'ovari de la flor. D'altra banda, l'estructura i
disposició dels estams, portadors de sacs pol·línics, facilita la
impregnació del insecte amb el pol·len. Normalment estams i ovari
estan reunits en una mateixa flor. Després de la pol·linització,
l'òvul fecundat es transforma en llavor, i l'ovari es transforma en
fruit. Finalment, apareixen unes estructures la missió de les quals
és la d'atraure als insectes: són els pètals amb colors vistosos,
nectaris secretors de substàncies ensucrades i substàncies
aromàtiques.
Gracias a sus innovaciones (flores, semillas con doble
fecundación, frutos y vasos conductores perfeccionados), las
angiospermas han ido desplazando a los otros grupos de plantas,
sobre todo en los ecosistemas más ricos en agua y luz solar.
Gràcies a les seues innovacions (flors, llavors amb doble
fecundació, fruits i vasos conductors perfeccionats), les
angiospermes han anat desplaçant als altres grups de plantes,
sobretot en els ecosistemes més rics en aigua i llum solar.
8
En resumen:
En resum:
9
PRÁCTICA:
PRÀCTICA:
1. Observación de un musgo.
Con la ayuda de la lupa binocular, observar un musgo en
seco. A continuación añadir agua y comprobar que el
musgo absorbe el agua a través de toda la superficie de su
cuerpo y se hincha. Si se desea, comprobar que en un
trozo de hoja de alguna planta no ocurre lo mismo.
1. Observació d'un molsa.
Amb l'ajuda de la lupa binocular, observar un molsa en sec.
A continuació afegir aigua i comprovar que la molsa
absorbeix l'aigua a través de tota la superfície del seu cos i
s'infla. Si es desitja, comprovar que en un tros de fulla
d'alguna planta no ocorre el mateix.
2. Observación de un helecho.
Mostrar hojas de helecho para observar las diferentes
posiciones que pueden tener los soros.
2. Observació d'un falaguera.
Mostrar fulles de falaguera per a observar les diferents
posicions que poden tindre els sorus.
Amb ajuda de la lupa binocular, determinar que els
esporangis tenen forma d'agulla, en els quals caps
contenen les espores.
Con ayuda de la lupa binocular, determinar que los
esporangios tienen forma de alfiler, en los que en la cabeza
contienen las esporas.
3. Observación de una cyca.
Diferenciar entre la piña masculina leñosa y los óvulos
femeninos.
Observar las cavidades de las brácteas de la piña
masculina donde contienen los granos de polen (son
cavidades abiertas para que el polen pueda ser arrastrado
por el viento hasta los óvulos del pie femenino).
4. Observación de una conífera.
Diferenciar entre una piña masculina (pequeña) y una piña
femenina (grande y leñosa).
Observar que las brácteas tectrices de la piña femenina
llevan unidos óvulos.
5. Observación de una angiosperma.
Distinguir las distintas partes de una flor.
3. Observació d'una cica.
Diferenciar entre la pinya masculina llenyosa i els òvuls
femenins.
Observar les cavitats de les bràctees de la pinya masculina
on contenen els grans de pol·len (són cavitats obertes
perquè el pol·len puga ser arrossegat pel vent fins als òvuls
del peu femení).
4. Observació d'una conífera.
Diferenciar entre una pinya masculina (xicoteta) i una pinya
femenina (gran i llenyosa).
Observar que les bràctees tectrius de la pinya femenina
porten units òvuls.
5. Observació d'una angiosperma.
Distingir les distintes parts d'una flor.
10