Física Crèdit 1, Unitat1 Mètode científic: és allò que utilitzen els científics per explicar els fenòmens de la natura. Consta de sis etapes. − Etapes del mètode científic − 1. Observació: Examen atent dels fenòmens que succeeixen en la natura. 2. Formulació d'hipòtesis: Donar raons lògiques que justifiquin per què passen aquests fenòmens. 3. Experimentació: Repetir sistemàticament un fet de forma controlada. 4. Organització de les dades experimentals: Ordenar les dades obtingudes en taules, gràfiques... 5. Extracció de conclusions: Ordenar les dades experimentals per a comprovar l'existència de regularitats. La formulació d'aquestes regularitats s'anomenen lleis científiques, les quals ofereixen una explicació del fet. 6. Elaboració duna teoria: Explicació de les observacions i lleis de les quals ofereix una interpretació global. − Canvis físics i químics − La física i la química estudien els fenòmens. Fenòmen físic: Canvi que experimenta una substància quan modifica la seva estructura interna. Fenòmen químic: Canvi que experimenta una substància quan no modifica la seva estructura interna. − Magnituds − Les magnituds són variables que poden mesurar. Les unitats són el resultat duna mesura, hi ha dos tipus. − Tipus d'unitats − Unitats bàsiques o fonamentals: són aquelles unitats que la seva mesura és directa. Magnituds bàsiques del S.I. Magnitud Longitud Massa Temps Intensitat de corrent elèctric Temperatura termodinàmica Quantitat de substància Intensitat lluminosa Nom de la unitat metre quilogram segon Ampere Kelvin mol candela Símbol m Kg s A K mol cd 1 Magnituds múltiples i submúltiples: són aquelles unitats que es calculen a partir de les bàsiques. No es poden calcular directament. Múltiples i submúltiples de les unitats del S.I. Prefix Símbol exa− E peta− P tera− T giga− G mega M quilo− K hecto− H deca− da deci− d centi− c mil·li− m micro− nano− n pico− p femto− f atto− a Factor multiplicador 1018 1015 1012 109 106 103 102 101 10−1 10−2 10−3 10−6 10−9 10−12 10−15 10−18 − Transformació d'unitats − Factor de conversió: són fraccions que expressen l'equivalència entre dues unitats que es volen transformar. Ex: − Càlculs numèrics − * Notació científica: És la manera que té d'escriure un científic. Ha d'haber una xifra entera, la coma, 2 o 3 decimals (arrodonits) i una potència de 10, segons els nombres els nombres que hagim quitat. * Arrodonir: Ex: Quan hem de multiplicar, l'exponent serà positiu: 13456724 = 1,35·108 Quan hem de dividir, l'exponent serà negatiu: 0,00000006942 = 6,94·10−8 2 0,0003002412 = 3,002·10−4 * Transformació d'unitats: Un factor de conversió és una fracció que expressa l'equivalència entre dues unitats que es volen transformar. A més, és equivalent a la unitat. − Errors experimentals − * Fonts d'errors: Resolució: es deu a la resolució limitada dels aparells de mesura (sempre és de l'ultima mesura que és capaç de fer l'aparell). Accidental o aleatori: són errors de l'atzar, no saps que poden succeir. Sistemàtic: es pot sol·lucionar, és una error en l'aparell de mesura o d'un mal ús per part de la persona que l'utilitza. * Tipus d'errors: Errror absolut: diferència que hi ha entre el valor real i el valor de la teva mesura. Error relatiu: divisió o quocient entre el valor absolut i el valor real de la mesura. Per calcular el valor real, fem la mitjana aritmètica de tots els valors i el valor que ens doni serà el valor real. − Xifres significatives − Tota mesura experimental presenta un cert error. Totes les xifres són significatives quan les coneixem amb certesa, més una de dubtosa − Mesuraments experimentals − Hi ha dos classes de mètodes: Precissió: grau d'aproximació entre una sèrie de mesures obtingudes de la mateixa manera, diferents mesures que no tenen quasi diferències entre elles. Exacte: grau d'aproximació entre el resultat d'un mesurament i el seu valor exacte (resultat promix al resultat real) * Tipus de mètdes: Mètode exacte i precí: qualsevol resultat obtingut és molt proper al valor exacte. És el millor mètode. Mètode exacte i no precís: resultats obtinguts s'agrupen al voltant del valor exacte, però poden ser molt allunyats entre ells. No podem dur a terme un únic mesurament. Mètode no exacte però precís: els resultats s'agrupen al voltant d'un valor que no és l'exacte. Probablement hi ha un error sistemàtic que haurà que corregir. 3 Mètode ni exacte ni precís: Els resultats no són propers al valor exacte ni s'agrupen al seu voltant. No és un mètode de mesura adequat. − Expressió duna sèrie de mesures experimentals − 1r. Calcular la mitjana aritmètica: 2n. Restar a cada resultat la mitjana aritmètica i el resultat elevar−lo al quadrat. Sumar els resultats. 3r. Dividir el nombre obtingut de la suma dels valors anteriors entre el nombre de mesures que tenim. 4t. Fer l'arrel del nombre obtingut. 5è. Ajustem el nombre de decimals de la segons el valor de la desviació típica . La mesura és : 4