Mètodes anticonceptius

Anticoncepció i consell sobre reproducció
• Els mètodes anticonceptius després del part
És important que abans de tenir el fill es tingui informació sobre els mètodes anticonceptius que puguin anar
bé després del postpart. Aquesta informació comportaria la seguretat en les relacions sexuals posteriors perquè
no es produeixi un nou embaràs. La possibilitat d'un nou embaràs, si no s'utilitza un mètode adequat, pot ser
immediata, ja que, l'ovulació pot produir−se molt aviat i és impossible dir quan. L'ovulació es produeix dues
setmanes abans de l'aparició de la regla.
Si s'està donant de mamar és probable que la regla no aparegui fins que s'acabi la lactància, però a vegades pot
aparèixer abans. Durant la lactància, la dona té menys probabilitats de quedar embarassada, però, no obstant,
això no vol dir que sigui un mètode anticonceptiu eficaç.
• L'elecció d'un anticonceptiu en el postpart
És difícil escollir un mètode anticonceptiu, sobretot si considerem que no hi ha un mètode ideal. Tots tenen
avantatges i inconvenients. El mètode que cal triar dependrà d'una sèrie de factors, que varien al llarg de la
nostra vida. Per fer una elecció adequada, és important tenir una bona informació sobre tots aquets mètodes i
saber què ens ofereix cadascun.
Mètodes anticonceptius que es podrien escollir després d'un part:
− Preservatius
Funda de làtex que també protegeix de les malalties de transmissió sexual posada amb anterioritat a la relació
sexual. També existeix altre tipus de preservatiu femení que s'introdueix en la vagina. Alguns centres de
planificació familiar ofereixen preservatius de forma gratuïta; també es poden obtenir en farmàcies,
supermercats, gasolineres... L'eficàcia augmenta quan s'usen també espermaticides. Per col·locar−lo
correctament , cal prémer l'extrem del condó, per evitar que quedi aire que pugui fer−lo esclatar. Després cal
desenrotllar−lo sobre el penis. L'esperma s'arreplega dins del preservatiu. Cal llevar−se abans que el penis
perdi la seva erecció i pugui quedar−se dins del cos de la dona subjectant la vora del preservatiu per a evitar
que vesi el semen en la vagina o sobre la vulva. Tanca el preservatiu amb un nus i recorda que els preservatius
no poden tornar a utilitzar−se.
Aquest és un bon mètode anticonceptiu durant el període de lactància, quan encara no convé utilitzar altres
mètodes més segurs.
• Dispositiu intrauterí (DIU)
El DIU es col·loca per un metge i és un dispositiu xicotet de coure o plàstic, posat dins de l'úter de la
dona pel seu ginecòleg, que canvia l'ambient de l'úter evitant que es produeixi l'embaràs. El DIU pot
deixar−se en el lloc de 3 a 5 anys. De vegades causa dolors premenstruals i inclòs rebuig a la seva
composició.
No és un bon mètode anticonceptiu per després del postpart ja que l'úter ha de contraure's fins que
torni a la seva mida normal. És millor esperar 2 0 3 mesos i col·locar−lo durant els dies de la regla.
− Diafragma
1
Copa flexible de goma que s'ompli d'espermaticida en crema o gelea, i es posa en la vagina, sobre el coll de
l'úter amb anterioritat a la relació sexual. S'ha de deixar en el lloc de 6 a 8 hores després de l'acte sexual. Els
diafragmes han de ser prescrits pel metge, qui determina el tamany i tipus apropiat de diafragma per a cada
dona.
És aconsellable que les dones que han donat a llum no utilitzin el diafragma fins a unes 6 setmanes després del
part, ja que és el temps necessari perquè les estructures pelvianes tornin a la seva situació normal i pugui
determinar−se'n la mida que fa falta. Pot utilitzar−se durant el període de la lactància.
− Anticonceptius orals (la "píndola")
Aquest mètode utilitza una combinació d'estrogen i progesterona en dosi que prevenen l'ovulació i regulen els
cicles. Consta de 21 pastilles que cal prendre diàriament des del cinquè dia del període provocant la
menstruació als pocs dies després d'acabar la caixa. Si la dona oblida de prendre un dia la tableta, cal utilitzar
altres mètodes anticonceptius ja que perd l'eficàcia.
Si la dona escull aquest mètode anticonceptiu en el postpart, pot començar a prendre la píndola quan es
produeixi la primera regla, després del part.
Si s'està alletant, la presa de la píndola s'ha de posposar fins que se suspengui la lactància, ja que part de les
hormones que la componen s'eliminen per la llet i podrien ser ingerides pel nen en mamar.
− Esterilització quirúrgica irreversible ( lligadura de trompes i vasectomia)
La intervenció quirúrgica d'esterilització femenina consisteix a practicar una oclusió de les trompes de Fal.lopi
les quals es tallen i s'uneixen (lligadura de trompes).En canvi, en la intervenció masculina, es tallen els
conductes que van dels testicles al penis i serveixen per a portar l'esperma (vasectomia). Aquestes operacions
no revisten d'efectes secundaris i són molt senzilles. L'efectivitat és pràcticament del 100%.
• La planificació d'altres embarassos
Cal destacar que, des del punt de vista sanitari, la salut pot millorar−se mitjançant una Planificació Familiar.
Els riscos que tenen que veure amb la reproducció ( embaràs i part), podrien reduir−se al mínim si:
• Les dones no arribessin a la maternitat abans de complir els 18 o 20 anys.
• Els parts s'espaiessin entre si, com a mínim, dos anys.
• Les dones no parissin més de quatre fills.
• Les dones no tinguessin fills passats els 35 anys ( avui en dia, les dones de més de 35 anys també es poden
plantejar tenir un fill, ja que amb els avanços de les noves tecnologies és més fàcil controlar els
embarassos).
Controls mèdics en les mares majors de 35 anys: si tot va bé les consultes al ginecòleg seran com en tots els
embarassos, però es possible que a causa de l'edat de la mare, les visites siguin més freqüents. Les proves a
realitzar es faran per detectar possibles malformacions congènites i a comprovar l'estat de salut de la mare.
Respecte a les ecografies, es recomana realitzar una per trimestre. La que es realitza entre la setmana 11 i la
14 mesura el plec nucal. Si aquesta part de la nuca té un tamany augmentat és un indicador de síndrome de
Down. L'ecografia realitzada entre les setmanes 18−20, és important per detectar malformacions congènites
físiques. Per últim, l'amniocentesi s'encarregarà de confirmar el diagnòstic. En el nostre païs, la Societat
Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia recomana realitzar una amniocentesi a totes les dones embarassades
majors de 36 o 38. Es tracta d'una prova invasiva, és a dir, s'envaeix l'úter per extreure una mostra de líquid
amniòtic i analitzar les cèl·lules del fetus. Serveix per detectar, no solament el síndrome de Down, sinó també
diverses anomalies cromosòmiques. La prova no és dolorosa i dura pocs minuts.
2
4. Prevenció i diagnòstic de les malalties hereditàries
Davant la sospita d'un possible problema hereditari familiar o personal (antecedents familiars,
consanguinitat, etc), durant la gestació ( edat materna, efectes dels medicaments, radiacions,
malalties,etc) o després del part ( malformacions, mort del fetus,) la parella pot tenir dubtes que
s'hauran de solucionar amb l'ajuda de persones especialitzades, previ estudi del seu cas, les quals
podran orientar−la respecte al risc adquirit i al seu futur en relació a la reproducció. Sempre serà la
parella la qual decidirà respecte a aquesta qüestió, coneixent el risc del qual sel's haurà informat
adequadament.
3