Reportatge LA FEBRE PEL MENJAR SA Text: Susana Pérez Soler Fotografies: Pere Virgili E ls aliments ecològics estan de moda. Gairebé un terç dels catalans n’ha consumit algun durant el darrer mes i, tot i que ha trobat “car” el preu, ha pres la decisió de compra per “motius de salut”. Són dades del darrer baròmetre de percepció i consum dels aliments ecològics fet per la Generalitat de Catalunya. Aquests hàbits responen a la interiorització dels trets de les societats modernes, constantment empeses a trobar fórmules màgiques per aconseguir l’eterna joventut. Des del punt de vista científic, però, no hi ha cap estudi que demostri que els aliments ecològics siguin més sans. És només una opció. Els experts recomanen una dieta variada, construïda sobre una informació certa i una base científica. JOSÉ MIGUEL MULET: “DES D’UN PUNT DE VISTA CIENTÍFIC, LES PROPIETATS NO DEPENEN DE L’ORIGEN SINÓ DE LA COMPOSICIÓ” Els espanyols consumeixen cada cop més aliments ecològics: s’estima que un 29,3% n’ha consumit algun almenys un cop al mes durant el 2014, mentre que el 2011 ho va fer un 26,1%, segons un estudi del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient. A Catalunya les dades són força similars: un 31,3% dels catalans va menjar (almenys un cop al mes) algun producte orgànic, segons dades del darrer baròmetre de percepció i consum dels aliments ecològics fet per la Generalitat de Catalunya el 2012. En un període de dotze anys (2000-2012), el mercat espanyol d’aquest tipus d’aliments s’ha multiplicat per sis, però el consum general és encara baix. Només un 2% dels espanyols consumeix productes biològics habitualment, malgrat que Espanya és el principal productor d’aquests aliments a la Unió Europea (aliments que exporta principalment a Alemanya) i el que dedica a l’agricultura ecològica una major superfície de conreu (1,8 milions d’hectàrees), segons dades del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient. El principal motiu per consumir aliments biològics és la creença que ajuden a tenir una millor salut, extrem que no està avalat científicament. El professor en bioquímica i biologia molecular de la Universitat Politècnica de València i autor dels llibres Comer sin miedo (Destino) i Los productos naturales ¡vaya timo! (Laetoli), José Miguel Mulet, explica que “els aliments ecològics són aquells que s’ajusten al reglament europeu de producció ecològica, que es basa que tot el que posis al cultiu ha de ser natural. Des d’un punt de vista científic, però, les propietats no depenen de l’origen sinó de la composició. És a dir, una planta com la cicuta tot i que és natural és altament verinosa. El Reportatge | 5 IMMA PALMA: “EL MISSATGE CLAU ÉS LA VARIETAT: MENJAR DE TOT. I SI S’EXCLOU ALGUN GRUP D’ALIMENTS, CAL TENIR ELS CONEIXEMENTS DE DIETÈTICA I NUTRICIÓ PER COMPENSAR ELS DÈFICITS” reglament es construeix sobre la base que allò natural és bo i el que és artificial, dolent, quelcom que la ciència va descartar al segle XIX”. Recentment han aparegut articles científics que assenyalen que els aliments ecològics no són més sans (com ara Are organic foods safer or healthier than conventional alternatives? A systematic review, fet a la Stanford University el 2012, o el de la London School of Hygiene & Tropical Medicine de 2009 titulat Nutritional quality of organic foods: a systematic review). 6 | Reportatge Un altre dels motius per consumir aliments ecològics és la convicció que aquests productes respecten el medi ambient i cuiden la natura, però el reglament europeu de producció ecològica no té en compte que l’aliment sigui de proximitat. Els aliments ecològics poden ser importats, i conseqüentment haver viatjat milers de quilòmetres, i/o poden haver estat produïts en hivernacles. La mida mitjana de les explotacions ecològiques és major que la de les convencionals, ja que el rendiment és més baix i es necessita més terreny per treure’n una rendibilitat econòmica, de manera que no és el negoci més indicat per als petits productors, afegeix Mulet. La clau: menjar de tot Tot i que no hi ha evidències científiques que demostrin que els aliments ecològics són més sans, ni tampoc hi ha certesa que siguin favorables per al medi ambient o els petits productors, hi ha una tendència a l’alça per tenir cura de l’alimentació i la salut. Així s’explica el creixement lent però sostingut d’aquest tipus de pro- ductes, i també la popularització de dietes considerades saludables, com ara la vegana, la crudívora o, fins i tot, la paleolítica. La directora del grau en Nutrició Humana i Dietètica de la Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna-URL, Dra. Imma Palma, afirma que “pel fet de consumir aliments ecològics no podem dir que mengem més sa, no hi ha estudis que demostrin que tenen un major poder nutricional, ni tampoc que siguin organolèpticament millors. El missatge clau respecte a l’alimentació és la varietat: menjar de tot. I si s’exclou algun grup d’aliments, com fan els vegetarians o els vegans, cal tenir els coneixements necessaris de dietètica i nutrició per compensar els dèficits que això comporta”. No hi ha dubte que la nutrició és clau a l’hora de prevenir futures malalties. “Cada cop més estudis estan demostrant que dietes no saludables mantingudes en el temps estan darrere de les patologies amb una major prevalença, com ara la hipertensió, la diabetis, les dislipèmies o l’obesitat. Una adequada alimentació garanteix una òptima nutrició i prevé aquestes patologies, de manera que seria necessari donar una formació nutricional als joves”, explica Palma. “La dieta paleolítica, per exemple, està promoguda per persones que no són nutricionistes ni dietistes, aposten per eliminar els llegums i els làctics, quan no hi ha cap evidència científica que digui que són aliments inadequats per a l’ésser humà.” Malgrat que l’alimentació actual és més variada, assequible i segura que mai, la por que ens perjudiqui allò que mengem no deixa de créixer i la temptació d’apuntar-se a dietes miracle que prometen un cos perfecte o l’eterna joventut augmenta. Dur a terme aquest tipus de dietes té un cost econòmic. Els aliments ecològics, per exemple, són entre un 20 i un 30% més cars que els convencionals –segons dades del darrer baròmetre de percepció i consum fet per la Generalitat de Catalunya el 2012–, però les recompenses associades són clau a l’hora de prendre la decisió de compra. Mulet afirma que els aliments ecològics “tranquil·litzen la consciència. Com que són més cars i duen l’etiqueta d’ecològics, els mengem convençuts que són més bons i sans”. Palma atribueix el seguiment d’aquestes tendències alimentàries “al sentiment de culpabilitat quan no se segueix una dieta saludable o quan no es dedica el temps necessari a menjar de manera relaxada”. El paper de la publicitat La publicitat, però, juga també un paper fonamental en l’èxit d’aquests productes. El doctor en Publicitat i Relacions Públiques de la Facultat de Comunicació i JORDI BOTEY: “EN LA SOCIETAT ACTUAL TOT EL QUE ES COMERCIALITZA AL VOLTANT DE DETERMINATS VALORS, COM ARA SALUT I BENESTAR, TÉ UN TERRENY ADOBAT” Relacions Internacionals Blanquerna-URL, Jordi Botey, afirma que “en la societat actual tot el que es comercialitza al voltant de determinats valors, com ara salut i benestar, té un terreny adobat. I tot i que el mercat intern dels productes ecològics no està suficientment desenvolupat, és a dir, la majoria de persones encara no estan disposades a pagar més per adquirir aquest Reportatge | 7 tipus de productes, sí que hi ha aquesta tendència des d’un punt de vista de valor”. Salut i benestar cotitzen a l’alça. La voluntat de menjar sa és un dels trets de les societats modernes, constantment empeses a trobar fórmules màgiques per aconseguir l’eterna joventut. Segons alguns dels experts consultats, la publicitat enganyosa és en part responsable de l’èxit dels productes biològics, extrem que Botey desmenteix. “Quan a una agència li encarreguen una campanya de publicitat d’un producte ecològic, l’agència es fia del que el seu anunciant li diu. Una altra cosa és que el client compleixi la legislació perquè els seus productes s’etiquetin com a ecològics, però esbrinar això no és feina de l’agència. La publicitat al nostre país no menteix i està regulada per més de 400 normes. Allò que diu en un envàs no “A LA BIOGRAFIA AUTORITZADA DE STEVE JOBS, ESCRITA PER WALTER ISAACSON, S’EXPLICA QUE EL CREADOR D’APPLE ERA UN ADDICTE ALS DEJUNIS I LES DIETES EXTREMES” pot ser fals.” Les polítiques de la Unió Europea també juguen a favor dels aliments orgànics. Segons Mulet, Europa està invertint molts diners en aquest tipus de productes, “uns diners que no sempre van en benefici del consumidor o l’agricultor, sinó que es queden pel camí en mans d’agències certificadores o organitzacions ecologistes que fan cursos de formació”, alerta. La paradoxa: emmalaltir per menjar sa La paradoxa es dóna quan l’obsessió per l’alimentació sana desencadena un trastorn alimentari. Les persones ortorèxiques són aquelles que es prenen massa seriosament la màxima d’una alimentació saludable. El terme va ser encunyat el 1997 pel metge nord-americà Steven Bratman i ve de les paraules gregues ortho, que vol dir recte, i orexia, apetència. El psicòleg i cap de gestió del coneixement i investigació de l’Institut de Trastorns Alimentaris, Antoni Grau, assenyala que “es tracta de persones amb una vulnerabilitat psíquica prèvia. Persones obsessives, controladores, exigents, perfeccionistes i amb pensaments reiteratius. La clau és que els agrada tenir-ho tot controlat. Només mengen aliments dels quals han pogut seguir la procedència, i acaben sent incapaços d’anar de manera improvisada a un restaurant”. Malgrat que és difícil saber quantes persones pateixen aquest trastorn a Espanya, s’estima 8 | Reportatge que hi ha entre un 0,5 i un 1% de la població, segons dades d’un estudi de la Universidad de Navarra fet pel doctor Javier Aranceta el 2007. Hi ha moltes celebritats atretes per la febre del menjar sa. A la biografia autoritzada de Steve Jobs, escrita per Walter Isaacson, s’explica que el creador d’Apple era un addicte als dejunis i les dietes extremes. Passava temporades de mononutrició a base de pastanagues amanides amb una mica de llimona o de pomes. Durant el segon any de vida d’Apple, Jobs no va menjar res més que fruita i sempre que podia defensava les virtuts del veganisme: per a ell el dejuni era purificador i la digestió, una manera vulgar de perdre energia. El doctor en Psicologia i professor de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i l’Esport Blanquerna-URL, Lluís Botella, sosté que “el trastorn alimentari és una manera d’expressar un malestar. L’alimentació a seguir són els símptomes d’aquest malestar, el malestar és quelcom més profund, pot ser de caràcter familiar, social o emocional, i s’hauria de tractar fent teràpia”. El doctor Grau anomena aquests trastorns “trastorns de restricció de la consciència”. “Els que els pateixen volen controlar tot el que passa a la seva vida, quelcom impossible. De manera que se centren en allò que sí que poden controlar: l’alimentació, i mentre es con- centren en això desconnecten dels seus problemes reals, de manera que no els resolen i augmenten. I com més augmenten els problemes reals, més s’obsessionen amb l’alimentació, és a dir, més restringeixen la seva consciència. És com posar el focus en un altre lloc per no enfrontar-se als problemes reals.” Freqüentment l’ortorèxia està relacionada amb l’anorèxia. És habitual que persones amb anorèxia nerviosa hagin començat amb una obsessió pel menjar sa. “Aquesta obsessió deriva en una restricció de l’alimentació, per exemple es deixen de menjar sucres refinats o hidrats de carboni, i això comporta malnutricions i reduccions de pes”, afirma Botella. Segons Bratman, entre les raons que poden conduir a l’ortorèxia hi ha l’obsessió per buscar una salut millor i/o la por a ser enverinat per la indústria alimentària i els seus additius. Quan menjar és fàcil Moltes persones han sentit preocupació per aquestes qüestions alguna vegada sense cap risc de caure malaltes. El culte al cos i allò saludable són característiques de les societats actuals, però els experts recomanen tenir cura de l’alimentació amb seny. “La humanitat ha passat gana durant segles per no haver sabut congelar i hi ha hagut malalties greus per la falta de conservants i JOSÉ MIGUEL MULET: “LA HUMANITAT HA PASSAT GANA DURANT SEGLES PER NO HAVER SABUT CONGELAR I HI HA HAGUT MALALTIES GREUS PER LA FALTA DE CONSERVANTS I ADDITIUS” additius. Ara ens trobem en l’època de la història amb més seguretat alimentària”, assenyala Mulet. “L’obsessió per menjar només productes ecològics és un caprici de nen ric. És a dir, només quan tens la nevera plena pots permetre’t el luxe de preocupar-te per tonteries. La llei d’Engel diu que, a mesura que augmenta el nivell de vida d’una societat, disminueix el percentatge que gasta en alimentació. Un país pobre gasta el 90% dels ingressos en menjar. A Espanya estarem al voltant del 10 o 15%, de manera que el menjar és fàcil i, per a algunes persones, s’acaba convertint en un luxe o un caprici.” Ningú dubta que cal tenir cura de la salut i la nutrició, ja que és una responsabilitat de cadascun de nosaltres. Ara bé, seguint el consell dels experts, és necessari que la informació sobre la qual construïm la nostra dieta diària sigui certa i tingui una base científica. Reportatge | 9