Tresors de l’Arxiu del Regne Butla del papa Paulo V Arxiu del Regne de València L luís Bertrán Eixarch va nàixer en la ciutat de València el dia 1 de gener de 1526, fill del notari Lluís Bertrán i de Joana Eixarch. La seua besiaia Ursula Ferrer, casada amb Joan Bertrán, va ser neboda de Sant Vicent Ferrer. Amb 16 anys abandona la casa familiar per a pelegrinar al sepulcre de l'apòstol a Santiago de Compostel·la. A la seua volta expressa el seu desig d'ingressar en el Noviciat dels Dominics de València, però a causa de la negativa dels seus pares ha de posposar-ho fins a l'any 1544, data en què, amb 18 anys, rep l'hàbit dominic. Conclosos els estudis institucionals va ser ordenat sacerdot en 1547. Poc després va ser enviat al recentment fundat convent de la Santa Cruz a Llombai. En 1549 mor son pare i és destinat a València i anomenat mestre de Novici i d'Estudiants, ja que la transparència i austeritat de la seua vida, fa que siga considerat com l'encarnació vivent de l'ideal dominic. Arran de la gran pesta que va assolar València entre 1555 i 1557, molts religiosos van ser repartits per altres convents, tocant-li anar al de Santa Anna d'Albaida, al capdavant de la comunitat del qual va estar algun temps, tornant a València en 1560. (1608, abril, 21. Roma ARV. Pergamins Pere Mª Orts, núm. 1. Va ser missioner a Amèrica com molts altres dominics. El 14 de febrer de 1562 partia rumb a Nova Granada, on va estar vivint per espai de set anys, però va centrar la seua activitat missionera a Cartagena d'Índies. Davant de la impossibilitat de frenar els abusos dels encomenders espanyols que impedien l'evangelització i després de consultar amb fra Bartolomé de las Casas, també dominic, va optar per tornar a Espanya. Era l'any 1569. En 1570 va ser elegit Prior del convent de Sant Onofre a Museros i en 1575 va passar a ostentar el càrrec de Prior del convent de Predicadors de València. Conclòs el temps de mandat va exercir encara, per última vegada, el càrrec de Mestre de Novici, exercint este ministeri durant 3 anys. Després d'una llarga i penosa malaltia mor a València el 9 d'octubre de 1581, als 55 anys, junt amb el seu gran amic el Patriarca Sant Joan de Ribera. Va ser beatificat en 1608 pel papa Paulo V i canonitzat en 1671 per Clemente X. El text del document que exposem està escrit en lletres daurades, rodejat per una orla policromada de motius florals i vegetals, destacant en la part superior els escuts del papa Pau V, en el centre, el del rei Felip III a l'esquerra i el de la ciutat de València a la dreta. Porta segell pendent de cera roja, protegit per una caixa metàl·lica. BIBLIOGRAFIA Sant Lluís Bertran [Text imprés] : reforma i Contrareforma espanyola. - València : Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat, D.L. 1973 (València:Arts Gràfiques Soler) Sant Valero Aparisi, Julià Un missioner valencià a Colòmbia [Text imprés] : Sant Lluís Bertran / Julià Sant Valero Aparisi, Llorenç Galmes Mes. - València : [s.N.], 1982 (València : Nácher) 30 p. : il·ltre. bl. i n. ; 22 cm Tesoros delArchivo del Reino Bula del papa Paulo V Archivo del Reino de Valencia L uis Bertrán Eixarch nació en la ciudad de Valencia el dia 1 de enero de 1526, hijo del notario Luís Bertrán y de Juana Eixarch. Su bisabuela Ursula Ferrer, casada con Juan Bertrán, fue sobrina de San Vicente Ferrer. Con 16 años abandona la casa familiar para peregrinar al sepulcro del Apóstol en Santiago de Compostela. A su vuelta expresa su deseo de ingresar en el Noviciado de los Dominicos de Valencia, pero debido a la negativa de sus padres tiene que posponerlo hasta el año 1544, fecha en la que, con 18 años, recibe el hábito dominico. Concluidos los estudios institucionales fue ordenado sacerdote en 1547. Poco después fue enviado al recién fundado Convento de la Santa Cruz en Llombay. En 1549 muere su padre y es destinado a Valencia y nombrado maestro de Novicios y de Estudiantes, ya que la transparencia y austeridad de su vida, hace que sea considerado como la encarnación viviente del ideal dominico. A raíz de la gran peste que asoló Valencia entre 1555 y 1557, muchos religiosos fueron repartidos por otros conventos, tocándole ir al de Santa Ana de Albaida, al frente de cuya comunidad estuvo algún tiempo, volviendo a Valencia en 1560. 1608, abril, 21. Roma ARV. Pergaminos Pere Mª Orts, nº 1. Fue misionero en América como muchos otros dominicos. El 14 de febrero de 1562 partía rumbo a Nueva Granada, donde estuvo viviendo por espacio de siete años, pero centró su actividad misionera en Cartagena de Indias. Ante la imposibilidad de frenar los abusos de los encomenderos españoles que impedían la evangelización y tras consultar con fray Bartolomé de las Casas, también dominico, optó por volver a España. Era el año 1569. En 1570 fue elegido Prior del Convento de San Onofre en Museros y en 1575 pasó a ostentar el cargo de Prior del Convento de Predicadores de Valencia. Concluido el tiempo de mandato desempeñó aún, por última vez, el cargo de Maestro de Novicios, ejerciendo este ministerio durante 3 años. Después de una larga y penosa enfermedad muere en Valencia el 9 de octubre de 1581, a los 55 años, junto a su gran amigo el Patriarca San Juan de Ribera. Fue beatificado en 1608 por el papa Paulo V y canonizado en 1671 por Clemente X. El texto del documento que exponemos está escrito en letras doradas, rodeado por una orla policromada de motivos florales y vegetales, destacando en la parte superior los escudos del papa Paulo V, en el centro, el del rey Felipe III a la izquierda y el de la ciudad de Valencia a la derecha. Lleva sello pendiente de cera roja, protegido por una caja metálica. BIBLIOGRAFÍA San Luis Bertrán [Texto impreso] : reforma y contrarreforma española. -- Valencia : Caja de Ahorros y Monte de Piedad, D.L. 1973 (Valencia:Artes Gráficas Soler) San Valero Aparisi, JuliánUn misionero valenciano en Colombia [Texto impreso] : San Luis Bertrán / Julián San Valero Aparisi, Lorenzo Galmes Mas. -- Valencia : [s.n.], 1982 (Valencia : Nácher) 30 p. : il. bl. y n. ; 22 cm