VS 77 Obesitat infantil_5.qxd

OBESITAT INFANTIL, ESTILS DE VIDA I ESTRATÈGIES DE PREVENCIÓ A LA COMUNITAT VALENCIANA ■ FACTORES
DETERMINANTES ■ XARXA SENTINELLA SANITÀRIA DE LA COMUNITAT VALENCIANA: OBESITAT INFANTIL ■ LA
ESTRATEGIA NAOS ■ EL PROGRAMA PERSEO ■ COMBATIR LA OBESIDAD INFANTIL: MOVIMIENTO Y ALIMENTACIÓN
SALUDABLE ■ ‘TENIM MOLT EN COMÚ’ ■ EL AULA DEL CRECIMIENTO ■ DESDEJUNIS SALUDABLES ■ PROGRAMA
DE PREVENCIÓN DE LA OBESIDAD ■ ATENCIÓN MULTIDISCIPLINAR PARA EL ABORDAJE DEL NIÑO OBESO ■
PROGRAMA MULTIDISCIPLINARI PER A L’ATENCIÓ DEL XIQUET OBÉS
77
7 / 2008
Obesitat
infantil
No és
cap joc
últimes pàginesObesitat infantil
SUMARI
EDITA
Generalitat Valenciana.
Conselleria de Sanitat.
Direcció General de Salut Pública
DIRECCIÓ
Unitat d’Educació per a la Salut
vS 76
REDACCIÓ
Maternitat
vS 75
vS 74
Menjadors
escolars
Salut
ambiental (II)
vS 73
S 72
Trastorn
bipolar
Javier Parra
ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC
Servici de Gestió Administrativa
MAQUETACIÓ, FOTOGRAFIA i DISSENY DE PORTADA
Javier Parra
COORDINACIÓ D’ESTE NÚMERO
Joan Quiles
COL·LABORADORS D’ESTE NÚMERO
Araceli Álvarez. Maite Añón. Rosa Arnau.
Gerardo Arroyo. Juan M Ballesteros. Julia
Colomer. Alejandro Cremades. Natividad Folch.
Ana Fullana. Encarnació Gandía. Fco José García.
Valentín Gavidia. Amaya Iturralde. Empar Lurbe.
Inmaculada Palazón. Mª Teresa Pedrosa.
Fernado Puzo. Joan Quiles. Mª Jesús Redondo.
Marta Reyes. Lydia Roca. Valero Sebastián.
Mª Blanca Talavera. Carolina Vilches.
Càncer
infantil
v
v
S 71
Diabetis
Fundación Ruralcaja.
Xarxa Sentinella de la Comunitat Valenciana.
IMPRESSIÓ I FOTOCOMPOSICIÓ
Rotodoménech SL
DISTRIBUCIÓ
Meydis
DIPÒSIT LEGAL
V-1063-1988
ISSN 1888-6833
VIURE EN SALUT s’envia gratuïtament a tots els col·legis, ajuntaments i centres sanitaris de la Comunitat Valenciana.
També es tramet a les associacions, entitats o persones que
ens ho sol·liciten.
Agrairíem que se'ns comunicara qualsevol anomalia observada en
la recepció, per tal de corregir-la, i també els canvis de domicili.
v
S 70
Tabaquisme
passiu
Us convidem a fer una revista cada vegada més vostra. No
dubteu a donar-nos la vostra opinió sobre la revista, expressar el vostre acord o desacord amb els articles d'opinió que hi
apareixen, aportar suggeriments, plantejar dubtes o peticions,
etcètera. Esperem les vostres col·laboracions.
Adreceu-vos a:
Direcció General de Salut Pública
Unitat d’Educació per a la Salut
C/ del Misser Mascó, 31-33
46010 València
96 386 01 55
viure_salut@gva.es
2
S 68
Malalties
rares
Salut
ambiental
La Conselleria de Sanitat, entitat editora de VIURE EN SALUT,
no s'identifica necessàriament amb les opinions expressades
pels redactors i col·laboradors de la publicació.
VIURE EN SALUT autoritza la reproducció dels seus textos,
sempre que se'n cite la procedència. Alhora, demanem que
ens feu arribar dos exemplars de la publicació on s'incloguen
els seus continguts.
v
vS 69
SUBSCRIPCIÓ GRATUÏTA
Per a subscriure's a Viure en Salut cal comunicar les dades demanades, per a la qual cosa es pot utilitzar qualsevol d’estos mitjans: correu postal, correu electrònic o telèfon.
1 ■ Nom i cognoms
Adreça postal
2 ■ Domicili
3 ■ Localitat
4 ■ Província
5 ■ Telèfon
6 ■ Codi postal
correu electrònic
Direcció General de Salut Pública
Unitat d’Educació per a la Salut
C/ del Misser Mascó, 31-33
46010 València
viure_salut@gva.es
7 ■ Data de naixement
8 ■ Professió
Telèfon
96 386 01 55
vS 77
editorial
Obesitat infantil
L
'obesitat és un dels reptes de salut pública més seriosos per al segle XXI a
Europa. Segons dades de l'Organització Mundial de la Salut, està augmentant
ràpidament i es preveu que en l'any 2010 presentaran obesitat 150 milions de
persones adultes i 15 milions de xiquets/es.
L'augment de l'obesitat és especialment alarmant en la població infantil i adolescent.
A Europa la taxa actual és 10 vegades major que en la dècada dels 70. A Espanya,
segons l'estudi enKid (1998-2000), el 13,9% de la població de 2 a 24 anys d'edat presenta obesitat.
Sumari
vS 77
últimes pàgines
2 .......................Últims números publicats
editorial
3 ..........................................................
informe
4 ..........Obesitat infantil, estils de vida i
estratègies de prevenció a la
Comunitat Valenciana
L'obesitat en la infància produïx sobrecàrrega de l'aparell locomotor, repercutix en
l'aparell respiratori i, sobretot, en el desenvolupament psicològic i l'adaptació social, i
també motiva baixa autoestima, sensació d'inferioritat i rebuig. A més, els xiquets i
xiquetes obesos tenen major risc d'exposició a la síndrome metabòlica i poden manifestar diabetis tipus 2 en èpoques primerenques de la vida.
Este ràpid augment del sobrepés i l'obesitat es deu, fonamentalment, a l'augment global de disponibilitat i d'accessibilitat dels aliments i a la limitació d'oportunitats per a
practicar activitat física. Els sectors socioeconòmics desfavorits són més vulnerables
atés que els aliments amb alt contingut en greix i sucre són barats en comparació amb
altres aliments més saludables. Per això, parlem de l'existència de “entorns obesogènics”.
La Carta Europea contra l'Obesitat (Istanbul, 2006), manifesta que les arrels del problema són socials i que, per tant, esta epidèmia d'obesitat és reversible si es construïxen entorns amb estils de vida saludables, en els quals una alimentació adequada i
activitat física constituïsquen la norma i que les opcions saludables resulten accessibles i senzilles per a les persones.
MARÍA JESÚS REDONDO. JOAN QUILES. ANA MARÍA FULLANA.
6..............Factores determinantes de la
obesidad infantil
JULIA COLOMER.
7............Xarxa Sentinella Sanitària de la
Comunitat Valenciana: obesitat infantil
Este ambiciós repte necessita del suport i col·laboració de tots els sectors: governamentals (sanitat, economia, comerç, consum, esports, educació, etcètera), empreses
que actuen en la cadena alimentària, els mitjans de comunicació (amb especial impacte en xiquets i adolescents) i de la societat civil (associacions de pares, de consumidors, esportives, etcètera).
XARXA SENTINELLA SANITÀRIA DE LA COMUNITAT VALENCIANA.
8.....Invertir la tendencia de la obesidad:
la Estrategia NAOS
JUAN MANUEL BALLESTEROS.
10 .............El Programa Perseo per a la
Els pares, avis i les persones responsables de l'alimentació i atencions diàries de la
població infantil, tenen un paper fonamental en l'adopció d'hàbits saludables d'alimentació i activitat física. També és molt rellevant la labor dels centres docents en
educació sobre hàbits saludables, i la funció dels menjadors escolars, que atenen
aproximadament el 30% dels escolars de la Comunitat Valenciana.
prevenció de l’obesitat infantil
VALENTÍN GAVIDIA.
11 ............Combatir la obesidad infantil:
movimiento y alimentación saludable
VALERO SEBASTIÁN.
Des de l'àmbit sanitari la vigilància del creixement i desenvolupament en la infància i
adolescència, l'assessorament a les famílies sobre les atencions necessàries per a protegir la salut dels fills, el desenvolupament d'estratègies de prevenció del sobrepés i l'obesitat en xiquets/es amb factors de risc i la identificació i tractament dels xiquets
afectats.
12............................‘Tenim molt en comú’
F RANCISCO J GARCÍA. MARTA REYES. AMAYA ITURRALDE. MAITE AÑON.
13 ......................El Aula del Crecimiento
FUNDACIÓN RURALCAJA.
14........................Desdejunis saludables
A escala estatal l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició, dependent
del Ministeri de Sanitat i Consum, ha desenrotllat l'Estratègia NAOS per a la nutrició, activitat física i prevenció de l'obesitat, amb diferents àmbits d'intervenció: sanitari, escolar, empresarial i sanitari. A la Comunitat Valenciana, el document
“Actuacions de prevenció i control del sobrepés i obesitat en la infància a la
Comunitat Valenciana” establix, des de la Conselleria de Sanitat, el marc estratègic
per a avançar en este ambiciós objectiu de revertir l'actual situació epidèmica de
sobrepés i obesitat en la infància.
CSP BENICARLÓ. COL·LEGI OFICIAL FARMACÈUTICS CASTELLÓ.
15 ..Programa de Prevención de la Obesidad.
GERARDO ARROYO. ALEJANDRO CREMADES.
16 .......Atención multidisciplinar para el
abordaje del niño obeso
LOREA RUIZ. INMACULADA PALAZÓN
17 .......Programa Multidisciplinari per a
l’Atenció del Xiquet Obés
EMPAR LURBE.
agenda
18.............Cursos. Congressos. Seminaris
recursos
19 ................................Materials temàtics
vS 77
3
informeObesitat infantil
SUMARI
Obesitat infantil, estils de vida i
estratègies de prevenció a la
Comunitat Valenciana
MARÍA JESÚS REDONDO. JOAN QUILES. ANA MARÍA FULLANA
Hi ha l'evidència que el 95%
dels casos d'obesitat té un
clar component ambiental
vinculat al sedentarisme i a
hàbits dietètics. En el
nostre entorn, estudis com
l'última Enquesta de Salut
de la Comunitat Valenciana,
presenten uns resultats que
assenyalen la importància
d'impulsar estratègies
dirigides a millorar els
patrons d'alimentació i
d'activitat física en els
xiquets i xiquetes de la
nostra comunitat
autònoma.
'obesitat constituïx un important
problema de salut pública tant en
l'àmbit mundial com en el més pròxim. A Espanya, a través de l'Estudi
EnKid (1988-2000), es va estimar
una prevalença del sobrepés del 26,3%, i d'obesitat del 13,9%, per a la població de 2 a 24
anys d'edat. Es va trobar una major freqüència
d'obesitat en hòmens (15,6%) que en dones
(12%); en edats més jóvens (de 6 a 13 anys),
en nivells socioeconòmics i d'estudis més baixos, i entre els xiquets i xiquetes que no es
desdejunaven o que feien el desdejuni de baixa
qualitat nutricional. Per zones geogràfiques, es
va observar que estes xifres eren majors en la
Comunitat de Canàries i en la regió sud de la
península.
Hàbits d’alimentació, activitat física i
sedentarisme
Però quina és la situació dels xiquets i adolescents valencians? Segons el mateix estudi, en la
zona geogràfica corresponent a la Comunitat
Valenciana i Múrcia, la prevalença observada va
ser del 25,2% per al sobrepés i del 15% per a
l'obesitat, dades que ens situen lleugerament per
damunt de la mitjana nacional. Estos resultats
són concordants amb els trobats en l'última
Enquesta Nacional de Salut (2006), en què s'ha
estimat una prevalença de l'obesitat del 8,9% per
a la població entre 2 i 17 anys, i s'han observat
per a la Comunitat Valenciana xifres del 12,4%
(11,8% en hòmens i 13,8% en dones), que superen la mitjana nacional.
Quant a l’activitat física en el temps lliure, és a
dir, fora de l’horari de l'educació física escolar,
observem que el 38% dels xiquets i xiquetes de
sis o més anys d’edat no en fan o només en fan
de forma ocasional.
L
En el nostre àmbit, el Programa de Supervisió
de Salut Infantil de la Conselleria de Sanitat,
iniciat en 1986, inclou en l'edat escolar exàmens de salut als 3, 6, 12, 14 i 16 anys, que
comporten la formalització de l'Informe de
salut de l'escolar. Este document sanitari, obligatori per a l'inici de cada etapa educativa
(Educació Infantil, Primària, Secundària
Obligatòria, Batxillerat o Formació Professional), arreplega informació sobre diferents
variables relacionades amb la salut dels escolars
examinats, l’anàlisi de la qual ens permet estimar, entre altres, la prevalença de sobrepés i
obesitat i l’evolució a través del temps en la
població escolar d’esta patologia.
Les dades arreplegades corresponents a l’accés al
curs escolar 2007-2008 ens proporcionen els percentatges que es mostren en la gràfica adjunta.
Trobem les xifres de prevalença d’excés de pes
majors per als xiquets i xiquetes de 12 anys,
33% i 26,8% respectivament. La freqüència de
l’obesitat infantil més alta es va observar a l’edat
de 12 anys (7,9%) entre els xiquets, i en els 6
anys en les xiquetes (7,6%).
4
Hi ha evidència que el 95% dels casos d’obesitat
té un clar component ambiental vinculat al
sedentarisme i a hàbits dietètics que afavorixen
el depòsit gradual de massa grassa. Per això és
important estimar, a través dels resultats de
l’última Enquesta de Salut de la Comunitat
Valenciana (2005), la situació d’hàbits en la
infància (població menor de 15 anys) referida
als hàbits d’alimentació, activitat física i oci
sedentari.
Cal destacar que el 35% dels xiquets i xiquetes
de 3 a 15 anys d’edat menja verdura menys de
tres vegades a la setmana, un 38% no pren fruita
diàriament i el 29% pica entre hores.
A més, les activitats d’oci sedentàries, com ara
veure la televisió, són molt freqüents en els
xiquets i xiquetes menors de sis anys d’edat: el
55% veuen la televisió diàriament i estes activitats es generalitzen (93%) en la població
infantil a partir dels sis anys d’edat. També cal
destacar el temps dedicat a esta activitat
sedentària: veuen dues o més hores de televisió
al dia el 40% dels menors de cinc anys i el
70% a partir dels sis anys d’edat. En el període
2001-2005 ha augmentat el percentatge de
xiquets i xiquetes que veuen la televisió més de
dues hores diàries en tots els grups d’edat. I cal
afegir a tot això el temps dedicat a videojocs,
ordinador o Internet.
Estos resultats ens indiquen la importància
d’impulsar estratègies dirigides a millorar els
patrons d’alimentació i d’activitat física en els
xiquets i xiquetes de la nostra comunitat autònoma.
Polítiques i accions
En la Regió Europea de l'OMS, la situació
epidèmica de l’obesitat ha possibilitat el desplegament de polítiques de salut relacionades amb
la prevenció, que inclouen les següents actuacions:
•El II Pla d’Acció Europeu d’Alimentació i
Nutrició 2007-2012, que inclou com a objectius
la inversió de les tendències d’obesitat en
xiquets i adolescents.
Per a previndre l’obesitat, s’han adoptat uns
vS 77
informe
Obesitat infantil
SUMARI
Prevalença del sobrepés i l’obesitat en la població escolar de la Comunitat Valenciana. Curs 2007-2008
Font: Servici de Salut Infantil i de la Dona. Direcció General de Salut Pública.
Segons estàndards de Cole TJ-IOTF (2000).
Xiquets
35%
Xiquetes
35%
33,0
29,9
30%
30%
26,8
25,1
24,1
25%
22,9
23,0
22,3
24,7
24,5
25%
22,8
21,0
20%
20%
18,4
16,8
18,2
16,9
17,0
15,8
15%
15,4
15%
12,1
10%
7,9
7,1
10%
7,6
5,5
4,6
5%
0%
3 anys
6 anys
12 anys
14 anys
6,5
5,8
5%
0%
16 anys
Sobrepés
objectius de nutrició poblacionals seguint les
recomanacions de la FAO/OMS: menys del
10% d’ingesta energètica diària procedent de
greixos saturats, menys del 10% d’ingesta
energètica diària procedent de sucres lliures,
menys de l’1% d’ingesta energètica diària procedent d’àcids grassos trans, 400 grams de fruita i vegetals al dia, menys de 5 grams diaris de
sal.
A més, almenys el 50% dels lactants han de ser
alimentats amb lactància materna exclusiva
durant els primers 6 mesos de vida i continuar
fins als 12 mesos.
També es considera la millora de la disponibilitat i accessibilitat d'aliments saludables com ara
fruita i verdura, i la reducció d’aliments d’alta
densitat energètica i pobres en nutrients.
7,6
5,8
3,3
3 anys
Obesitat
6 anys
12 anys
14 anys
Excés de pes
Temps que dedica la població infantil a veure la televisió
Font: Enquesta de Salut de la Comunitat Valenciana (ESCV).
ESCV 2000-2001
0,4
ESCV 2004-2005
0,2
2,7
0,5
6,1
0,0
10,0
0,7
3,6
16,3
14,5
26,1
20,7
•La Carta europea contra l’obesitat, adoptada en la
Conferència Ministerial Europea de l’Organització
Mundial de la Salut contra l’Obesitat, celebrada a
Istanbul el novembre de 2006.
A Espanya, el Ministeri de Sanitat i Consum, a
través de l’Agència Espanyola de Seguretat
Alimentària i Nutrició (AESAN) ha posat en
marxa des de febrer de 2005 l’Estratègia per a la
nutrició, activitat física i prevenció de l’obesitat:
vS 77
24,7
26,5
34,0
37,7
40,1
48,7
43,4
45,5
46,1
47,8
33,1
•El document Passos cap a la salut: un marc
europeu per a promoure l’activitat física per a
la salut (2007). Cal destacar que ja en la
Convenció de les Nacions Unides sobre els
Drets del Xiquet (1990) s’inclou el dret a participar en jocs i activitats recreatives. Es recomana que els xiquets i xiquetes i els jóvens facen
activitat física almenys d’intensitat moderada
(per exemple, caminar ràpid) durant 60 minuts
al dia. I, almenys dues vegades per setmana,
esta activitat física ha d’ajudar a mantindre la
força muscular, la flexibilitat i la salut òssia.
L’activitat es pot dividir en períodes més curts
al llarg del dia i ha de ser tan versàtil i motivadora com siga possible.
S’observa que el nivell de participació en activitats recreatives en xiquets i jóvens és inversament proporcional al nivell d’ingressos familiars, per la qual cosa cal establir estratègies
d’eliminació de barreres de l’activitat física en
esta població.
16 anys
24,2
17,5
3,5
0-5 anys
Menys d’1 hora
6-10 anys
11-15 anys
D’1 a 2 hores
Estratègia NAOS, amb el lema “Menja sa i moute”. Entre les actuacions dirigides a la població
infantil i juvenil podem destacar el Programa
Perseo, d’educació sobre alimentació i activitat
física en el medi escolar, amb material didàctic i
informatiu de suport per al professorat, alumnat,
famílies i professionals sanitaris; la campanya
informativa Desperta, desdejuna, o la publicació
adreçada a pares L’alimentació dels teus xiquets,
sobre nutrició saludable en la infància i adolescència; també el Codi PAOS, sobre autoregulació de la publicitat d’aliments adreçada a
menors, a fi d’evitar una excessiva pressió publicitària en la població infantil.
A la Comunitat Valenciana, la prevenció de
l’obesitat infantil té el suport del Pla de Salut de
la Comunitat Valenciana 2005-2009, que establix 17 àrees d’actuació, una de les quals és
Hàbits i estils de vida, que inclou un apartat
específic sobre alimentació i nutrició i prevenció
de l’obesitat infantil.
En este apartat sorgixen com a objectius propis
del Pla de Salut, que comporten línies d’actua-
0-5 anys
De 2 a 3 hores
0,0
6-10 anys
Més de 3 hores
28,0
0,3
11-15 anys
NS/NC
ció per a aconseguir-los, la promoció d’hàbits
saludables per a la prevenció del sobrepés i
l’obesitat, la detecció precoç de sobrepés i obesitat i factors de risc, la intervenció adequada en
afectats. També hi ha un altre apartat específic
sobre exercici físic i activitat física, i és un
objectiu del pla el foment de l’activitat i l’exercici físic.
El document Actuacions de prevenció i control
del sobrepés i l'obesitat en la infància a la
Comunitat Valenciana establix actuacions en
diversos àmbits: sanitari, comunitari, escolar,
etcètera. Cal destacar, perquè és l’actuació més
recent, l’edició de la Guia dels menús en els menjadors escolars, i la formació específica dels encarregats de menjadors escolars, que s’està fent des
d’este marc en l’àmbit escolar.
María Jesús Redondo Gallego.
Joan Quiles Izquierdo.
Ana María Fullana Montoro.
Servici de Salut Infantil i de la Dona.
Direcció General de Salut Pública.
5
informeObesitat infantil
SUMARI
Factores determinantes
de la obesidad
infantil
JULIA COLOMER
Existen numerosos
factores que interaccionan
entre sí y que contribuyen a
la aparición de la obesidad.
Aunque aún queda mucho
por conocer, sabemos que
en la tradicional explicación
causal de la obesidad como
un desequilibrio entre lo
ingerido y lo gastado
influyen muchos factores
que son tanto de tipo
genético como ambientales
y relacionados con los
estilos de vida referidos a
la alimentación y la
actividad física.
unque la obesidad puede ser una
consecuencia directa de ciertos síndromes (por ejemplo en el síndrome
de Prader-Willi) o de algunas enfermedades (como ejemplo el caso del
hipotiroidismo), estas patologías explican una
proporción minúscula de los casos de obesidad
que afectan a la infancia en la actualidad.
A
Existen numerosos factores determinantes que
interaccionan entre sí contribuyendo a la aparición de la obesidad. Aunque aún queda mucho
por conocer respecto a este tema, sabemos que
en la tradicional explicación causal de la obesidad como un desequilibrio entre lo ingerido y lo
gastado influyen muchos factores, que son tanto
de tipo genético como ambientales y relacionados con los estilos de vida respecto a la alimentación y la actividad física.
Factores genéticos
Algunos factores genéticos aumentan la susceptibilidad de obesidad (o bien modulando la ingesta
de alimentos o el gasto energético) pero son los
factores ambientales los que permiten que se
exprese o no esa predisposición así como el
grado de la misma.
Se ha constatado una importante relación entre
la obesidad de los padres y la de sus hijos, pero
es difícil diferenciar si el origen es genético o
ambiental.
Pero lo que realmente parece explicar la epidemia actual de obesidad infantil son los cambios
en los estilos de vida en lo referente a la alimentación y el sedentarismo que a su vez son el reflejo combinado de hábitos aprendidos en la familia
y las potentes influencias ambientales mediatizadas por el colegio y el entorno social y especialmente la publicidad.
3.500 gramos, ausencia de lactancia materna,
elevado porcentaje (>38%) de las calorías de la
dieta en forma de grasas, consumo alto de bollería, refrescos y embutidos y consumo bajo de frutas y verduras.
Por el contrario, la tasa de obesidad baja considerablemente entre los chicos y chicas que realizan mayor consumo de frutas y verduras, así
como en aquellos que realizan un desayuno completo.
Ciertos errores dietéticos en las familias favorecen el aumento de peso de su prole al incitar el
aumento de ingesta de energía, como la obsesión
para que coman mucho, o el estimular la buena
conducta con golosinas u otros alimentos calóricos, permitir el consumo diario (o casi) de chucherías, bollería y bebidas azucaradas, y recurrir
con frecuencia a la preparación de platos precocinados, entre otros.
Se han observado también diferencias en los
patrones de consumo de alimentos en relación
con la clase social, en el sentido de que las clases
socioeconómicamente desfavorecidas tienden a
consumir en menor proporción los alimentos
considerados como “más saludables” o “recomendados”.
Actividad física y sedentarismo
La escasa actividad física y el sedentarismo están
también significativamente asociados a la obesidad infantil. El tiempo medio dedicado a actividades sedentarias es un elemento decisivo. Así,
los menores que dedican más tiempo (tres horas
al día o más) a ver la televisión o a los videojuegos, suelen presentar tasas más importantes de
obesidad, frente a los que limitan este tipo de
actividades y destinan parte de su tiempo a actividades que suponen un gasto calórico, como las
actividades deportivas.
Alimentación
Respecto a la alimentación, la obesidad se ha
asociado a una tendencia a consumir mas energía que la que se necesita, tanto por el incremento en el consumo de alimentos densos en energía, generalmente ricos en grasas y pobres en
agua y fibra, las bebidas con alto contenido en
azúcares, así como el incremento en el tamaño
de las raciones.
En el estudio enKid (1998-2000), que es el principal realizado en nuestro medio sobre hábitos
alimentarios de la población infantil y juvenil
española, se observaron, coincidiendo con lo
encontrado en estudios de otros países, que los
siguientes aspectos están asociados a una mayor
prevalencia de obesidad: peso al nacer mayor de
6
Otros mediadores de la inactividad física infantil
son las máquinas que reducen su trabajo físico
como el ascensor o el automóvil que, aunque
individualmente puede que les ahorren pocas
calorías, en conjunto y en el transcurso de los
días suponen un ahorro de consumo de energía
notable.
Julia Colomer Revuelta.
Profesora Titular de Pediatría de la
Universidad de Valencia.
Pediatra, CS Fuente de San Luis de Valencia.
Miembro del Grupo PrevInfad (Actividades preventivas en la
infancia y adolescencia) de la Asociación Española de
Pediatría de Atención Primaria.
vS 77
informe
Obesitat infantil
SUMARI
Xarxa Sentinella Sanitària de la
Comunitat Valenciana: obesitat
infantil
XARXA SENTINELLA SANITÀRIA DE LA COMUNITAT VALENCIANA
Enguany finalitza l'estudi de
casos i controls d'obesitat
infantil en Xarxes
Sentinelles que es fa en
algunes comunitats
autònomes. Este estudi,
iniciat l'any 2007, té com a
objectiu la identificació de
nous casos d'obesitat
infantil. Durant 2007 i a la
Comunitat Valenciana, entre
els menors de 15 anys que
acudiren –independentment
del motiu– a les consultes
dels 37 pediatres d'Atenció
Primària integrats en la
Xarxa Sentinella, es van
detectar 199 casos
d'obesitat infantil. La qual
cosa suposa una taxa de 7
casos nous d'obesitat
infantil per 1.000 menors de
15 anys.
ls 199 casos d'obesitat infantil detectats durant l'any 2007 a través de la
Xarxa Sentinella Sanitària de la
Comunitat Valenciana (XSSCV),
suposen una taxa de 7 casos nous d'obesitat infantil per 1.000 menors de 15 anys.
E
Són 37 els pediatres d'Atenció Primària integrats
en la (XSSCV), que estan participant en un estudi
de casos i controls d'obesitat infantil en Xarxes
Sentinelles que es fa en alguens comunitats autònomes: Comunitat Valenciana, Castella i Lleó,
Astúries, La Rioja, Extremadura i Aragó.
Este estudi es va iniciar l'any 2007, finalitzarà
en 2008, i identifica casos nous (incidents) d'obesitat infantil, amb un índex de massa corporal
major del percentil 95 (taules Sobradillo de la
Fundació Orbegozo), entre els menors de 15
anys que acudixen a les consultes dels pediatres
de la (XSSCV), independentment del motiu de
consulta
De cada 10 casos detectats 6 són xiquets i 4 xiquetes. El 45% del total d'estos xiquets tenen entre 10
i 14 anys, i l'edat mitjana en estos dos sexes és de
9,5 anys. El 87% dels xiquets han nascut a
Espanya i el 10% en països estrangers, majoritàriament procedents d'Amèrica Llatina.
En referència als aspectes valorats sobre l'alimentació habitual d'estos xiquets s'assenyala que el
14,6% no es desdejuna, el 30% no fa les cinc
menjades i la meitat no pren fruita ni verdures
diàriament. El consum de llepolies, refrescos i
sucs industrials és diari en un 30,7% dels casos.
El 14% d'estos xiquets utilitzen com a beguda
principal durant el menjar refrescos o sucs
comercials. Tots estos hàbits alimentaris inadequats són més habituals entre les xiquetes que
entre els xiquets
Més del 70% d'estos xiquets fan, de forma habitual durant el període escolar, el menjar principal
a casa dels pares i dels iaios.
Han sigut els exàmens de salut fets habitualment pels pediatres el mètode més freqüent de
detectar l'obesitat en este grup de xiquets, encara que també les consultes per altres patologies i
la troballa casual s'assenyalen en algunes ocasions per a identificar este problema de salut.
Diagnòstic d'obesitat infantil per grup d'edat
Quant als antecedents familiars, cal assenyalar
que en 6 de cada 10 xiquets obesos, un dels progenitors també ho és i en el 20% és en els dos
pares en què es referix obesitat. En la meitat dels
casos que tenen germans estos també són obesos.
100
Dos de cada tres obesos han rebut lactància
materna, en la meitat dels casos durant cinc
mesos.
60
80
40
La mitjana del pes al naixement d'estos xiquets va
ser de 3.400 grams i de la talla de 51 centímetres.
20
En l'estudi dels factors de risc estudiats en relació
amb el sedentarisme, es va valorar el nombre
d'hores diàries de televisió (vídeo o DVD) i d'altres activitats de pantalla (videojocs, internet)
segons es tractara de dies escolars o caps de setmana. El nombre d'hores que dediquen estos
xiquets és major durant el cap de setmana, sobretot en els xics i en estos hi ha un clar increment
de les hores de consum de pantalla a mesura que
augmenta l'edat.
Les xiquetes dediquen menys hores d'activitat
física extraescolar setmanalment que els xiquets i
estes hores disminuïxen tant en els xics com en
les xiquetes segons va augmentant l'edat. Cinc de
cada deu xiquetes obeses no fan cap tipus d'acti-
vS 77
vitat física extraescolar a la setmana enfront de
tres de cada deu xiquets.
0
0-4 anys
5-9 anys
Consulta per altra patologia
10-14 anys
Examen salut
Casual
L'obesitat ha sigut classificada com exògena en
la meitat dels casos diagnosticats, com endògena
en un 8% i en el 30% dels pacients està en fase
d'estudi.
Xarxa Sentinella Sanitària de la
Comunitat Valenciana.
7
informeObesitat infantil
SUMARI
Invertir la tendencia de
la obesidad:
la Estrategia NAOS
JUAN MANUEL BALLESTEROS
Cada vez es más evidente la necesidad de promover un
enfoque multidisciplinar e intersectorial, que supere los
ámbitos de la sanidad y educación e incorpore a otros
sectores de la sociedad que pueden y deben
desempeñar un papel destacado en la prevención de la
obesidad. Siguiendo esta línea de pensamiento, en la
mayor parte de las iniciativas adoptadas en la
Estrategia NAOS se ha contado con la implicación de
otros: administraciones públicas, universidades,
sociedades científicas, empresas, organizaciones de
consumidores y asociaciones de ciudadanos.
egún la Organización Mundial de la
Salud (OMS), seis de los siete principales factores determinantes de la
salud están ligados a la alimentación
y la práctica de actividad física. Estos
son hipertensión arterial, obesidad, hipercolesterolemia, consumo elevado de alcohol, bajo consumo de frutas y verduras y sedentarismo. En
nuestro país se da la paradoja de que, a la vez
que se generalizaba el concepto “dieta mediterránea” y se aceptaba unánimemente sus efectos
beneficiosos sobre la salud, el incremento del
nivel de renta experimentado en las dos últimas
décadas ha provocado, junto a otras causas, un
progresivo alejamiento de su cumplimiento,
optándose habitualmente por productos más
fáciles y rápidos de preparar pero nutricionalmente menos saludables. Al mismo tiempo, cada
vez se adoptan hábitos más sedentarios, tanto en
el trabajo como en el tiempo libre. Este desequilibrio entre las calorías ingeridas y consumidas
trae como consecuencia la ganancia de peso que,
en último extremo, deriva en obesidad.
S
La preocupación por la creciente prevalencia de
obesidad se debe a su asociación con las principales enfermedades crónicas que afectan a la
salud de la población. Al menos tres cuartas partes de los casos de diabetes mellitus tipo 2, un
tercio de los casos de enfermedad cardiovascular,
la mitad de los casos de hipertensión y una cuarta parte de las osteoartritis pueden ser atribuidas
al exceso de peso. Un análisis realizado en 1997
por el Instituto Sueco de Salud Pública concluía
8
que, en la Unión Europea, el 4,5% de los años de
vida ajustados por discapacidad (AVAD) se pierden como resultado de una mala alimentación,
un 3,7% se pierden por causa de la obesidad y
un 1,4% más debido a la falta de actividad física;
los tres juntos suman el 9,6% de los AVAD frente al 9% debido al tabaquismo.
Esta situación ha llevado a la OMS a declarar que
la obesidad será una de las grandes epidemias que
nos amenazarán durante el Siglo XXI, lo que ha
hecho que los gobiernos de los diferentes países y
las instituciones internacionales cada vez otorguen mayor importancia a las políticas que puedan contribuir a mitigar sus efectos. Como sucede
con la mayoría de las enfermedades que tienen su
principal origen en exposiciones de carácter
ambiental y social, son las medidas preventivas,
más que las terapéuticas, las que arrojan resultados más efectivos y eficientes, y en este sentido se
proyectan la mayoría de las actuaciones.
En España, los datos de la última Encuesta
Nacional de Salud (2006) indican que el porcentaje de adultos obesos es de un 15,25% y de nada
menos que el 37,43% tiene sobrepeso. Esto es,
uno de cada dos adultos pesa más de lo recomendable. Pero si la situación es preocupante entre los
adultos, es en niños y adolescentes donde se alcanzan cifras realmente alarmantes, habiéndose triplicado el número de niños obesos en apenas dos
décadas. Según esta encuesta, el porcentaje actual
de obesidad infantil es del 9,13% y de un 18,48%
de sobrepeso, por lo que si sumamos ambos datos
veremos que uno de cada cuatro niños españoles
tiene exceso de peso (27,61%), iniciándose este
sobrepeso en edades cada vez más tempranas.
La respuesta del Ministerio de Sanidad y
Consumo a este reto ha sido la puesta en marcha, en febrero de 2005, de la Estrategia para la
nutrición, actividad física y prevención de la obesidad (Estrategia NAOS). Esta estrategia, coordinada por la Agencia Española de Seguridad
Alimentaria y Nutrición (AESAN), nació con la
vocación de abarcar el más amplio abanico de
medidas, desde recomendaciones generales hasta
actuaciones muy concretas destinadas a sectores
específicos, manteniendo siempre la perspectiva
integral que la naturaleza del problema requiere.
Esta aproximación al problema ha sido premiada
por la Organización Mundial de la Salud durante
la Conferencia Ministerial contra la Obesidad,
celebrada en Estambul en noviembre de 2006,
destacándose así el valor de la Estrategia NAOS
como modelo en la lucha contra la obesidad.
El lema de esta estrategia es “come sano y muévete” ya que, como hemos visto al desgranar las cau-
vS 77
informe
Obesitat infantil
SUMARI
Pirámide NAOS de los estilos de vida saludables
nivel nacional, autonómico y municipal. En las
comunidades donde se han realizado intervenciones globales e integrales se ha observado una disminución de la prevalencia de los factores de riesgo. Siguiendo esta línea de pensamiento, en la
mayor parte de las iniciativas adoptadas en la
Estrategia NAOS se ha contado con la implicación
de otros: administraciones públicas, universidades,
sociedades científicas, empresas, organizaciones de
consumidores y asociaciones de ciudadanos. Estas
acciones están desarrollándose principalmente a
través de acuerdos voluntarios y convenios de colaboración. Pocas actividades realizadas en el campo
de la salud pública han tenido un carácter tan marcadamente multidisciplinar e intersectorial.
Finalmente, el seguimiento y la evaluación de las
acciones desarrolladas debe ser un componente
ineludible de las políticas y planes de acción de prevención de la obesidad y de la promoción de estilos
de vida saludables, que han de permitir medir la
eficacia y eficiencia de las medidas desarrolladas y
mantener la mejora continua de las actuaciones
propuestas. Es necesario iniciar el desarrollo de un
conjunto de indicadores clave, comparables a nivel
internacional, para su inclusión en los sistemas
nacionales de vigilancia sanitaria.
Debemos ser conscientes de que invertir la tendencia de la obesidad exige un esfuerzo continuo
y sostenido, y que nadie debiera esperar la solución de este problema en menos de 10 o 15 años.
Mientras que la OMS, en la Carta Europea contra la Obesidad aprobada en noviembre de 2006,
fija como objetivo revertir la tendencia de la obesidad en el año 2015, como muy tarde, otras
organizaciones hablan de un plazo mínimo de 40
años para atajar este problema. Pero esto exigirá
la determinación firme de luchar contra esta
enfermedad, poniendo los medios necesarios,
humanos y económicos, para alcanzar esta meta.
Juan Manuel Ballesteros Arribas.
Coordinador de la Estrategia NAOS.
Agencia Española de Seguridad
Alimentaria y Nutrición (AESAN).
sas que han llevado a esta situación, es fundamental
promover una alimentación equilibrada junto al
incremento de la práctica de actividad física, durante todas las etapas de la vida, para prevenir la obesidad y las enfermedades crónicas asociadas a ella.
Los planes de acción, protocolos y recomendaciones a la población deben combinar ambas variables.
La pirámide NAOS de los estilos de vida saludables
es un buen ejemplo de este mensaje conjunto.
Para luchar contra los problemas de salud pública,
durante años se ha actuado a través de campañas
de comunicación junto con programas educativos
en las escuelas donde se daban las pautas que
deben guiar la conducta de los ciudadanos. De
esta forma se consideraba que si el individuo disponía de suficiente información y conocía cómo
realizar una alimentación equilibrada y la suficiente actividad física, adoptaría unos hábitos más
saludables. Aún asumiendo que éstas son decisiones individuales, no debemos olvidar que cada
individuo vive en un contexto socioeconómico que
va a condicionar, de manera decisiva, su forma de
vivir. Existe una enorme presión ambiental que
induce al consumo de alimentos con una alta densidad energética y a la práctica de actividades
sedentarias, junto con ciertas barreras que dificul-
vS 77
tan la generalización del consumo de alimentos
tan saludables como las frutas y verduras, o la
escasez de áreas cercanas donde practicar deporte
sin asumir grandes riesgos. La experiencia nos
demuestra que sólo con dar información y educación no es suficiente para provocar el necesario
cambio social que lleve a invertir la tendencia
ascendente de la prevalencia de obesidad, sino
que, además, debe actuarse sobre el entorno facilitando la adopción de estas opciones saludables.
Cada vez es más evidente la necesidad de promover un enfoque multidisciplinar e intersectorial, que
supere los ámbitos de la sanidad y educación e
incorpore a otros sectores de la sociedad que pueden y deben desempeñar un papel destacado en la
prevención de la obesidad, como son las empresas
alimentarias, publicistas, periodistas, urbanistas,
deportistas, cocineros y, en general, a toda la sociedad. No basta con sumar actuaciones. La envergadura del reto hace necesario promover la colaboración público-privada y facilitar la creación de
vínculos entre los distintos proyectos en marcha,
estableciendo políticas facilitadoras y potenciadoras de recursos. Además, es necesario lograr una
mayor cooperación entre las distintas administraciones que permitan actuar coordinadamente a
B i b l i o g r a f í a
World Health Organization. The World Health Report 2002.
Reducing risks, promoting healthy life. Geneva: WHO; 2002.
http://www.who.int/whr/2002/en.
Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación. La alimentación en
España 2006. Panel de consumo alimentario. Madrid, 2007.
James WPT et al. Overweight and obesity (high body mass index).
En: Ezzati M et al., editores. Comparative quantification of health
risks: global and regional burden of disease attribution to selected
major risk factors. Vol 1. Geneva: WHO; 2004: p. 497-596.
http://www.who.int/publications/cra/en.
World Health Organization. Global Strategy on Diet, Physical Activity
and Health. Geneva: WHO; 2004. http://www.who.int/dietphysicalactivity/goals/en/index.html.
Ministerio de Sanidad y Consumo. Encuesta Nacional de Salud de
España 2006. Madrid: Ministerio de Sanidad y Consumo; 2007.
http://www.msc.es/estadEstudios/estadisticas/encuestaNacional/e
ncuesta2006.htm.
Ministerio de Sanidad y Consumo. Estrategia para la nutrición, actividad física, prevención de la obesidad (NAOS). Madrid:
Ministerio
de
Sanidad
y
Consumo;
2005.
http://www.aesa.msc.es/aesa/web/AESA.jsp.
Carta Europea Contra la Obesidad. Conferencia Ministerial Europea
de la Organización Mundial de la Salud contra la Obesidad.
Estambul (Turquía), 15-17 de noviembre de 2006.
(http://www.euro.who.int/obesity).
UK Government Office for Science. Tackling Obesities: Future
Choices-Project report. UK Government's Foresight Programme.
London: Government Office for Science; 2007.
www.foresight.gov.uk.
9
informeObesitat infantil
SUMARI
El Programa Perseo per a la
prevenció de
l’obesitat infantil
VALENTÍN GAVIDIA
El Programa Perseo té com a
objectiu que els escolars
d'edats compreses entre els
6 i 10 anys adquirisquen
coneixements, generen
actituds i conductes
afavoridores d'un estil de
vida que previnga l'obesitat i
promoga la salut. Les seues
activitats es dirigixen cap a
dos aspectes
complementaris:
l'alimentació i l'activitat
física. Tant l'aula, el centre
escolar, la família, els
menjadors escolars, com
l'entorn pròxim, constituïxen
els àmbits de treball
simultani d'este programa.
10
ins de l'Estratègia NAOS (nutrició,
activitat física, prevenció de l'obesitat i salut) s'ha posat en marxa el
Programa Perseo (Programa escolar de referència per a la salut i l'exercici, contra l'obesitat), dirigit a la població
escolar d'edats compreses entre 6 i 10 anys.
D
En el present curs, 2007-08, s'està duent a terme
com a experiència pilot en les comunitats autònomes d'Andalusia, Canàries, Castella i Lleó,
Extremadura, Galícia i Múrcia i en les ciutats de
Ceuta i Melilla, coordinat pel Centre
d’Investigació i Documentació Educativa (CIDE)
del Ministeri d'Educació, l'AESAN del Ministeri
de Sanitat i Consum, i les conselleries d'educació
i sanitat de les esmentades autonomies. Estes
autonomies posseïxen una prevalença de l'obesitat en la població de 2 a 24 anys, superior a la
mitjana espanyola (13,9%) en l'estudi enKid
1998-2000.
Naix amb l'objectiu principal de previndre l'obesitat infantil a través de l'alimentació saludable i l'exercici físic, amb la vocació de la seua
possible generalització, i seguint el model psicosocial d'educació per a la salut en què s'emmarquen les escoles promotores de salut. Estes reconeixen que l'educació no es fa només a través
del currículum escolar sinó pel “suport mutu
que es presten l'escola, la família i la comunitat”
(Metcalfe 1995).
En què consistix el programa Perseo?
El programa Perseo pretén que els escolars de 6
a10 anys adquirisquen coneixements, generen
actituds i desenrotllen conductes favorables cap a
un estil de vida que previnga l'obesitat i promoga
la salut. Per a açò dirigix les seues activitats cap a
dos dimensions complementàries: l'alimentació i
l'activitat física; i actua en uns quants camps
simultàniament: l'aula, el centre escolar, la família, els menjadors escolars i l'entorn pròxim.
S'han seleccionat dos tipus d'escoles de semblants característiques, en unes es farà el programa i les altres serviran de control. Aproximadament 7.500 escolars pertanyen a cada un
dels dos grups.
des a les famílies, mantindre la comunicació
amb elles en els casos que siga necessari,
col·laborar amb les escoles i prendre certes
mesures antropomètriques a l'alumnat que, a
més d'aportar coneixements, serviran d'avaluació del programa, ja que s'han realitzat abans
de començar i es pretén tornar-les a prendre
una vegada acabat. Per al personal docent, la
Universitat de València va organitzar un curs de
formació del 5 al 7 de setembre, en el qual es
van tractar diversos aspectes relacionats amb
l'alimentació saludable i l'activitat física en
l'aula i en el centre escolar, presentant el material docent preparat.
Cada professor/a pot desplegar el programa de
manera autònoma, a partir de 10 unitats didàctiques elaborades. Cada unitat presenta una
àmplia varietat d'activitats perquè se'n trien
almenys dos, per a dur a terme durant el curs,
atenent a les característiques de l'alumnat i la
planificació del professorat. Els títols de les 10
unitats donen una idea de l'orientació del programa. Estos són: “Dieta saludable: varietat i
equilibri”; “Activitat física, sedentarisme i pes
corporal”; “Un desdejuni saludable”; “Menjar
alguna cosa a mitjan matí i en el berenar”; “Un
menjar equilibrat”; “El sopar”; “Menjar i beure
entre hores”; “Les fruites i verdures”; “Els
snacks salats i les llepolies”, i “Alimentació i
esport”.
En l'actualitat, s'està desplegant el programa en
què col·laboren les famílies, els dietistes, els cuiners dels menjadors, els ajuntaments, el personal
sanitari, a més de l'alumnat i el professorat.
S'utilitzen els recursos didàctics preparats per a
això, així com diversos materials (matalafets,
cons de senyalització, caixons de flexibilitat, bàscules, tallímetres, etcètera.) que en faciliten l'execució. En alguns municipis s'ha elaborat un programa d'activitats extraescolars en col·laboració
amb l’ajuntamenti, especialment d'activitat física
i esport no competitiu.
Per al seguiment del programa, es compta amb
una pàgina web http://www.perseo.aesan.msc.es/
en què es pot presentar dubtes, fer consultes i
obtindre els recursos i materials elaborats.
El programa s'ha iniciat amb una campanya de
sensibilització en què s'han utilitzat cartells i tríptics explicatius que s'han oferit a la població a
través de les farmàcies col·laboradores i dels centres de salut pròxims als centres educatius seleccionats.
Al començament de juny se celebraran unes jornades d'avaluació i reflexió en què es tractarà de
fer els ajustos necessaris que un programa d'esta
envergadura requerix.
El següent pas ha consistit en la formació dels
professionals que hi intervenen. El personal
sanitari ha rebut instruccions per a donar xarra-
Valentín Gavidia Catalán.
Dep. Didàctica Ciències Experimentals i Socials.
Universitat de València.
vS 77
informe
Obesitat infantil
SUMARI
Combatir la obesidad infantil:
movimiento y alimentación
saludable
VALERO SEBASTIÁN
La complejidad del tratamiento
de la obesidad infantil hace
que sea necesaria la
implicación de la familia. Ésta
debe responsabilizarse y
participar de forma activa en la
reeducación de la
alimentación y de la educación
física de los hijos. Hay que
enseñarles que su salud va a
depender de su alimentación.
or qué nuestra población infantil tiene
un problema con el sobrepeso y la
obesidad? La respuesta es sencilla:
come más y peor y se mueve menos.
Estas generaciones están sufriendo un
cambio en los estilos de vida. Son las llamadas
generaciones del transito nutricional, en las que
hay una sobrecarga dietética que ha favorecido
un cambio en nuestros hábitos alimentarios.
P
La educación alimentaria es la base sobre la cual
debemos trabajar. Empezar por la propia familia,
intentar corregir estos defectos adquiridos, poco
saludables, enseñar a comer forma parte de la
transmisión de conocimientos de padres a hijos.
Como todo aprendizaje requiere un esfuerzo diario.
El tratamiento de la obesidad es complejo, no está
estandarizado ni los métodos de abordaje ni el tratamiento en sí. Hay niños, adolescentes o familias de
obesos que no viven la obesidad como un problema,
deben ser respetados, pero hay que ofrecerles toda la
información sobre las consecuencias a corto y largo
plazo. El tratamiento ha de ser realista y respetar los
plazos requeridos, vencer los hábitos adquiridos no
es tarea fácil. El objetivo es conseguir una reeducación de la alimentación y de la actividad física.
En estos dos últimos años en el centro de salud
de Alzira se ha implantado un nuevo programa
para el control de la obesidad infantil, basado en
el programa “Niños y niñas en movimiento” que
combina los siguientes aspectos:
•Educación nutricional. Los niños deben saber lo
vS 77
que comen, la composición y la energía que
proporcionan los alimentos.
•Actividad física. Mediante su promoción diaria:
caminar, subir y bajar escaleras, jugar, etcétera,
y estimulo de ejercicio físico aeróbico mediante
la practica de algún deporte.
•La emocionalidad del niño y sus relaciones
sociales personales.
Mediante la terapia de grupo aprenden a describir sus sentimientos y emociones. Prestando un
importante tiempo a la familia, que tienen que
colaborar activamente con los niños y su problema, orientando y haciéndoles partícipes de la
terapia. Hay que enseñarles que su salud en estos
momentos de su vida y en el futuro va a depender en gran medida de su alimentación; así
mediante juegos se les enseña a clasificar los alimentos de forma fácil y, con un lenguaje comprensible para ellos y divertido. Se les habla de la
publicidad engañosa, un juego divertido para
ellos es contar los anuncios que han visto sobre
alimentación en un tramo del día.
El sedentarismo es otro de los problemas importantes sobre el que trabajamos semanalmente.
Uno de los objetivos de todas las semanas es
reducir el tiempo dedicado a la televisión, internet, videojuegos, etcétera. Sorprende que la
media supere las 2-3 horas diarias, ellos deben
controlar esos horarios, y tienen que sustituir ese
tiempo por “movimiento”. Muchos de los padres
recordamos que a su edad, una vez terminados
los deberes, estábamos jugando en la calle y realizando actividad física. Ahora intentamos sustituir este tiempo con actividades extraescolares,
muchas de ellas de inactividad (dibujo, música,
idiomas, etcétera). Les motivamos a realizar actividad física diaria al menos durante 50 minutos,
(subir escaleras, caminar a diario, bailar, saltar,
correr, etcétera) y deportes aeróbicos, buscando
el que más les guste y motive, si es en grupo
mejor, por ejemplo muchos de ellos han formado
grupos para apuntarse a gimnasios.
Intentamos crear un espacio donde los niños puedan analizar y expresar sus emociones en relación
con el tema del sobrepeso, obesidad y sus consecuencias. Mejorar la autoestima, las relaciones
sociales ("Intentamos subir la autoestima ya que
son niños muy "machacados" en el colegio.
Muchos de estos niños sufren bullying en el colegio (cinco veces más que el resto), muchos padecen de ansiedad y depresión, mediante la terapia
grupal, les enseñamos a que se comuniquen mejor.
Promover la alimentación normocalórica y equilibrada, tanto del niño como de la familia. Una
primera norma es que ellos pueden comer de
todo tipo de alimentos, pero aprenden a reducir
aquellos que son menos saludables y que van a
contribuir a incrementar las calorías diarias (si
van a una hamburguesería por ejemplo, no
comen la mas grande, comen patatas fritas, pero
las pequeñas y sobre todo aprenden a decir “no
gracias, tengo bastante”).
Para la participación en este programa se necesita una amplia aceptación del curso y una implicación en el mismo por parte del niñ@ y de los
padres, que se realiza mediante una entrevista
previa.
Se realiza a lo largo de 11 sesiones (una por
semana) en la que participan grupos de seis a
ocho niños de edades comprendidas entre los 8 y
14 años con problema de sobrepeso. Las sesiones
se inician con 15 minutos de ejercicio físico de
relajación y después mediante rol play y juegos se
trata el tema semanal; es un tratamiento estructurado con objetivos planeados por semanas.
Cada semana hay temas puntuales que se van a
manejar y van variando: alimentación, emotividad,
la imagen asertiva o el ejercicio físico, entre otros.
Siempre hay tres objetivos que cumplir cada semana, relacionados con alimentos y actividad física
(probar una verdura nueva, realizar 50 minutos
diarios de ejercicio, cinco comidas al día, etcétera).
Hay que resaltar que la implicación de la familia
en estos tratamientos es muy importante, puesto
que los niños necesitan su apoyo constante y diario. Recomendar que el tratamiento y mantenimiento de los cambios en la alimentación y actividad física, deben ser para toda la vida.
Los resultados obtenidos son realmente sorprendentes ya que estamos disminuyendo o normalizando su índice de masa corporal. Su seguimiento a lo largo de los años, indica que esta semilla
que hemos plantado en ellos durante estas semanas, está empezando a crecer, de forma que sus
hábitos de vida han mejorado, porque ellos han
querido cambiarlos. Muchos son los padres que
cuando nos ven en consulta, lo primero que nos
recuerdan es que sus hijos siguen controlando su
alimentación y ejercicio.
Han mejorado la calidad de la dieta mediterránea, comen más fruta más verdura, desayunan,
toman las raciones de lácteos que les corresponden, hacen cinco comidas al día y tienen menos
ansiedad y depresiones.
Valero Sebastián Barberán.
Pediatra. del Centro de Salud de Alzira.
11
informeObesitat infantil
SUMARI
‘Tenim molt en comú’
Diàleg intergeneracional per a promoure
hàbits saludables
FRANCISCO JOSÉ GARCÍA. MARTA REYES. AMAYA ITURRALDE. MAITE AÑÓN
El diàleg entre persones
majors i xiquets, en l'àmbit
dels centres docents, s'ha
revelat com una fórmula
eficaç per a treballar
aspectes relacionats amb la
promoció d'hàbits
saludables en general i de
la prevenció de l'obesitat
infantil en particular.
L'intercanvi d'experiències
entre ambdós grups d'edat
resulta molt positiu per a
ambdós.
l projecte educatiu “Tenim molt en
comú” oferix als centres docents la
possibilitat de treballar en la promoció d'hàbits saludables i en la prevenció de l'obesitat infantil, a través del
diàleg entre les persones majors i els xiquets. Està
dirigit a escolars de tercer cicle d'Educació
Primària, és a dir, de 10 a 12 anys d'edat.
E
En este projecte els protagonistes són tant els
xiquets i xiquetes com els voluntaris majors que
exercixen la funció d'educadors. Les persones
majors acumulen al llarg de la seua vida experiència i coneixements sobre pràctiques relacionades amb la salut que poden servir de referent
als xiquets i xiquetes actuals, per a analitzar els
propis hàbits i debatre les actituds. A més,
xiquets i majors tenen molt en comú, ambdós
compartixen la necessitat de comunicar-se, de
contar-se les experiències d'abans i d'ara, d'aprendre els uns dels altres i de forma conjunta.
L'establiment del vincle intergeneracional resulta
molt positiu per a ambdós.
Esta iniciativa de la Fundació Pfizer, dins del seu
compromís social amb el tema “Envelliment i
Qualitat de vida”, rep el suport i la col·laboració de
la Conselleria d'Educació i la Conselleria de Sanitat
de la Comunitat Valenciana, pionera en la realitza-
12
ció d'este projecte educatiu, que s'està ja ampliant a
altres zones com la Comunitat de Madrid.
L'activitat principal del projecte consistix en la
visita a la classe d'un educador major de 60 anys.
En la visita, després de ser presentat pel professor, introduïx el tema d'hàbits saludables, i posteriorment fa una dinàmica de grup a través d'un
joc de fitxes i preguntes i propicia el debat al
comparar els hàbits infantils de quan els dinamitzadors tenien de l'edat dels participants i els
hàbits actuals dels xiquets i xiquetes implicats en
l'activitat.
Els centres participants reben material didàctic
que inclou un llibre del professor per a recolzar
la continuïtat del treball en l'aula sobre hàbits
saludables i diàleg intergeneracional, amb els
apartats: Cuidar-se, Comunicar-se i Solidaritzarse, proposant activitats participatives en la classe
i en l'àmbit familiar en què s'implica especialment els avis dels escolars. L'activitat final d'esta
intervenció en les classes és l'elaboració en l'aula
de la Carta de la Salut Il·lustrada, que plasma per
un costat el xiquet de forma gràfica què ha significat per a ell la participació en el projecte, i per
l'altre, el compromís firmat per mestres, pares,
xiquets i ancians per a promoure hàbits saludables en les famílies. S'han rebut més de 1000
Cartes de la Salut, element que es va introduir
per primera vegada en l'edició del 2007 i que
dota de continuïtat el projecte dins de les aules.
A la Comunitat Valenciana han participat en este
projecte, des del seu inici, 380 col·legis i 29.393
escolars. La visió general dels educadors sobre el
projecte és molt positiva, el 95% dels professors
considera el projecte de bo a excel·lent i afirma
que participarà en les pròximes edicions. El 80%
dels centres que van participar en la segona edició a València van ser centres repetidors de l'anterior convocatòria.
A més, els professors han valorat molt positivament la figura de l'educador major, pensen
que la seua presència en l'aula és una cosa
nova per als alumnes, i per això estan més
atents i que aporta serietat, respecte, credibilitat, tranquil·litat i experiència de vida. Als
majors, la participació en este projecte els ha
reportat un sentiment gratificant per l'afecte i
respecte rebut, i per la possibilitat de poder
compartir les seues experiències amb altres
voluntaris. Els escolars aprecien l'experiència
dels majors, que els servix per a valorar el que
ells tenen i i que no tenien els seus iaios, i la
importància de practicar uns hàbits saludables
de vida.
Francisco José García Pascual.
Marta Reyes Suarez.
Amaya Iturralde Rodríguez.
Maite Añón Roig.
Fundació Pfizer.
vS 77
informe
Obesitat infantil
SUMARI
El Aula del Crecimiento:
aprender a crecer bien de
forma divertida
Este proyecto propone a los
escolares que conozcan
cómo cuidar su salud
mediante una buena
alimentación y actividad
física adecuada, contando
con los recursos propios de
nuestro entorno de una forma
lúdica. Con el objetivo de dar
continuidad al proyecto se
han desarrollado diversos
materiales que constituyen
una herramienta educativa
para ser utilizada por los
profesores dentro del aula,
permitiendo a sus alumnos
poder seguir aprendiendo de
forma interactiva aspectos
sobre alimentación, ejercicio
físico y cultura local.
a iniciativa de Fundación Ruralcaja
para fomentar el crecimiento saludable
destinada a los chicos y chicas de ocho
a doce años de edad de la Comunidad
Valenciana, con la colaboración de la
Conselleria de Agricultura, Pesca y Alimentación,
la Conselleria de Sanidad y la Conselleria de
Educación es un proyecto genuinamente valenciano.
L
Su objetivo es que los escolares de 3º a 6º de
Educación Primaria conozcan cómo cuidar su
salud mediante una buena alimentación y actividad física adecuada contando con los recursos de
nuestro entorno de una forma lúdica, mediante
diferentes juegos y concursos.
vS 77
Fundación Ruralcaja
FUNDACIÓN RURALCAJA
Escolares siguen las explicaciones del monitor de la actividad en el interior de la carpa insatalada en un colegio.
El Aula del Crecimiento propone a los escolares trabajar tres aspectos fundamentales: crecer sano, crecer
activo y crecer sabiendo. Los chicos y chicas que participan en esta experiencia formativa aprenden el
valor de la dieta mediterránea como base de una alimentación sana y equilibrada, con abundante presencia de cereales, legumbres, verduras y frutas, pescado
y aceite de oliva. También el valor de vivir en un
entorno privilegiado por su clima que permite el cultivo de una amplia variedad de frutas y verduras y de
aceite de oliva, y el interés de ciertos elementos de
nuestra cultura tradicional como la gastronomía de
las diferentes comarcas que suele utilizar con sabiduría los productos de temporada. Otro aspecto tratado
con juegos es que conozcan los beneficios de la práctica diaria de ejercicio físico y de deporte, así como su
importante papel para lograr un buen crecimiento.
Además se acerca la cultura y la historia de nuestra
comunidad despertando su interés por el entorno.
La instalación de una carpa dentro del recinto del centro
docente permite que los escolares participen en las diferentes actividades organizadas por monitores y que en conjunto tienen aproximadamente una hora de duración.
Los padres también son invitados a conocer las
diferentes zonas y actividades que han disfrutado
sus hijos durante la jornada escolar visitando la
carpa, donde son obsequiados con el Libro del
crecimiento, una guía didáctica elaborada por
expertos en nutrición como la doctora María José
Roselló, así como por técnicos de la Conselleria de
Agricultura, Pesca y Alimentación, la Conselleria
de Sanidad y la Conselleria de Educación, con
información destinada a apoyarles a conducir de
forma correcta la alimentación de sus hijos.
Además, con el objetivo de dar continuidad al proyecto, se ha desarrollado un CD multimedia (bilingüe) con contenidos didácticos diferenciados para
los alumnos de segundo y los de tercer ciclo de
Primaria. Este material, repartido en los colegios
participantes, se configura como una importante
herramienta educativa para ser utilizada por los
profesores dentro del aula y con la que sus alumnos puedan seguir aprendiendo de forma interactiva otros aspectos interesantes sobre la buena alimentación, el ejercicio físico y nuestra cultura.
En su primera edición, en el curso escolar 20062007 participaron 60 colegios de la provincia de
Valencia y más de 10.000 escolares. La valoración
de este proyecto por el profesorado de los colegios
que han participado es muy positiva. En su primera edición, en el curso escolar 2006-2007 participaron 60 colegios de la provincia de Valencia y
más de 10.000 escolares. En el presente curso
escolar 2007-2008 se ha concluido su segunda
edición. El Aula de Crecimiento ha visitado 100
centros y ha contado con la participación de más
de 19.000 alumnos de 2º y 3er ciclo de Primaria.
Fundación Ruralcaja.
13
informeObesitat infantil
SUMARI
Desdejunis
saludables
Conscienciar els alumnes
de la importància del
desdejuni com una ingesta
diària fonamental per a
emprendre el dia amb
energia i ensenyar-los a
triar aliments saludables
per a aconseguir un
desdejuni complet, són els
objectius fonamentals de
l'activitat “Desdejunis
saludables” duta a terme en
el Departament de Salut 1.
Centre de Salut Pública de Benicarló
CSP DE BENICARLÓ. COL·LEGI OFICIAL DE FARMACÈUTICS DE CASTELLÓ
Un grup d’escolars participen en un joc sobre alimentació.
tat als pares dels alumnes i dues enquestes (la primera, una setmana abans de la intervenció i la
segona, un mes després).
Esta activitat té una duració de 90 minuts i consistix en la ingesta dels aliments adequats que
han de formar part d'un desdejuni saludable.
na alimentació saludable és una base
sòlida per a tindre una bona salut a
qualsevol edat. Així doncs, una alimentació adequada durant l'edat
escolar permetrà al xiquet/a créixer
amb salut i mantindre les seues exigències escolars.
U
El nostre desdejuni ha consistit en: un got de llet,
fruites seques, pa amb oli d'oliva, pernil serrà o
pit de titot i suc de taronja natural.
Posteriorment es fa una sessió teòrica, perquè els
xiquets i xiquetes coneguen quins aliments són
els adequats per a consumir en el moment del
desdejuni. El desdejuni saludable ha de ser complet i variat i ha d'incloure:
•lactis (llet, iogurt, quallades o formatge),
•cereals (pa, galletes, rebosteria casolana o cereals)
•i fruita (fruita fresca, macedònia o sucs de
taronja natural).
En els últims anys s'està produint un abandó de
la dieta mediterrània i s'observa un augment del
sobrepés i l'obesitat infantil.
És en l'etapa escolar on podem donar als xiquets
i xiquetes els coneixements i els estils de vida
saludables, entre els quals es troben els hàbits alimentaris.
Amb els objectius de conscienciar els alumnes
de la importància del desdejuni com a ingesta
diària fonamental per a emprendre el dia amb
més energia i ensenyar l'escolar a triar aliments saludables per a aconseguir un desdejuni complet, el Centre de Salut Pública de
Benicarló, conjuntament amb el Col·legi
Oficial de Farmacèutics de Castelló i amb la
participació de les entitats col·laboradores (la
Conselleria d'Educació, la cooperativa agrícola Sant Isidre de Benicarló i el centre comercial Carrefour de Vinaròs), han iniciat al
gener de 2008 unes jornades de Desdejunis
Saludables dirigides a alumnes de 2n de
Primària (xiquets i xiquetes amb edats com-
14
preses entre set i vuit anys d'edat), en els
col·legis del Departament 1.
En este curs escolar s'ha fet un total de nou intervencions amb una mitjana de participació de 60
alumnes i el nostre objectiu és augmentar el nombre d'intervencions en el pròxim curs.
Prèviament a la realització de l'activitat s'ha fet
entrega al col·legi d'uns pòsters de desdejunis
saludables, unes cartes per a informar de l'activi-
En acabar, els alumnes participen en un joc que
consistix a formar dos equips i avançar sobre un
tauler a mesura que encerten preguntes sobre alimentació. També se'ls entrega uns quaderns i
pòsters sobre alimentació saludable.
Rosa Arnau Salvador. Araceli Álvarez Martín.
Mª Teresa Pedrosa Roca. Mª Blanca Talavera Talavera.
Carolina Vilches Peña. Encarnació Gandía Arándiga.
Natividad Folch Monfort. Fernando Puzo Ardanuy.
Centre de Salut Pública de Benicarló.
Lydia Roca Blasco.
Col·legi Oficial de Farmacèutics de Castelló.
vS 77
informe
Obesitat infantil
SUMARI
Programa de Prevención de la
Obesidad en Educación Infantil
GERARDO ARROYO. ALEJANDRO CREMADES
El Centro de Salud Pública
de Elda viene realizando
por segundo año
consecutivo en su
demarcación sanitaria (Alto
y Medio Vinalopó) el
Programa de Prevención de
la Obesidad en Educación
Infantil, que actúa sobre los
dos agentes principales de
la educación nutricional del
niño, que son el entorno
familiar y la escuela. Para
ello se realizan talleres en
los centros escolares y
charlas dirigidas a padres y
familiares de los niños.
s en las etapas más tempranas de la
vida cuando se configuran los hábitos
alimentarios que van a marcar, en la
edad adulta, preferencias y aversiones
definitivas. Esos hábitos van a incidir
de forma positiva o negativa no sólo en el estado
de salud actual, sino que serán promotores de
salud o riesgo en el futuro.
E
Para conseguir resultados óptimos las estrategias
de prevención de la obesidad infantil, deben
abordar conjuntamente la dieta y el sedentarismo, iniciarse lo más precozmente posible y mantenerse a lo largo de la vida. La adopción de
estas medidas en la infancia, así como la detección precoz de la presencia del sobrepeso o de la
obesidad son de gran importancia.
El centro de salud pública de Elda está realizando
por segundo año consecutivo en el Departamento
de Salud 18 (Alto y Medio Vinalopó) el Programa
de Prevención de la Obesidad en Educación
Infantil, el cual surge en el contexto del Proyecto
de Promoción de la Salud y Participación
Comunitaria del Departamento 18, impulsado
vS 77
desde la Dirección General de Salud Publica con
el fin de detectar los problemas y necesidades de
la población general.
Este programa actúa sobre los dos agentes principales de la educación nutricional del niño/a, que
son el entorno familiar y la escuela. Consiste en
dos talleres dirigidos a los niños y niñas de cinco
años (3º de Infantil), impartidos por alumnos del
Ciclo Formativo de Grado Superior de Dietética
y Nutrición del IES La Melva de Elda, formados
previamente por los técnicos de Promoción de la
Salud e Higiene de los Alimentos. En estos talleres a través de diversas actividades como juegos,
carteles, replicas de alimentos, dibujos para colorear y proyecciones de imágenes, se pretende
mostrarles la forma adecuada de alimentarse, así
como inculcarles hábitos de vida saludables,
como la higiene o el ejercicio físico. La iniciativa
de los talleres ha sido ampliamente aceptada,
prueba de ello es que en este curso 2007-08 se va
llegar al 94% del total de centros escolares con
Educación Infantil y a 2.150 niños y niñas.
Además, se realizan charlas dirigidas a los familiares, padres y abuelos, de los niños y niñas de
Educación Infantil, con el fin de sensibilizar a las
familias sobre la necesidad de una alimentación
adecuada, promover en sus hijos una dieta equilibrada, informar sobre el valor nutritivo de los
distintos tipos de alimentos, convertir el acto de
comer en algo placentero, introducir estrategias
que eviten el consumismo exarcebado, etcétera.
Estas charlas son ofrecidas por los enfermeros de
los distintos centros de salud de Atención
Primaria en colaboración con las concejalías de
sanidad de cada municipio que participan en la
difusión de las mismas en la población. Por último, se valoran los menús escolares en todos los
centros con comedor del departamento, un total
de 50 centros. A partir de los datos obtenidos se
establecen una serie de recomendaciones para
cada centro educativo con el fin de mejorarlos y
adaptarlos a las necesidades nutricionales de los
niños y niñas.
Durante el curso pasado, el centro de salud
pública de Elda realizó encuestas a los padres de
los niños de tres a cinco años sobre los hábitos
alimentarios de éstos, con el fin de conocer el
estado actual y mejorar las actuaciones del programa. Los resultados obtenidos mostraron que
respecto al consumo de pescado el 14% lo toma
menos de una vez por semana; el 58% ingiere
fruta diariamente. Un 27% de los niños toma
verduras tres o más veces a la semana. El 16%
consume a diario pasteles, dulces y bollería
industrial. El 19% de los niños sólo toma un
vaso de leche o cacao para desayunar y sólo un
12% realiza un desayuno completo. El 79,5%
realiza actividades físicas una o varias veces a la
semana.
Gerardo Arroyo Fernández.
Alejandro Cremades Bernabeu.
Unidad de Promoción de la Salud.
Centro de Salud Pública de Elda.
15
InformeObesitat infantil
SUMARI
Atención multidisciplinar para el
abordaje del niño obeso
Experiencia en el Hospital General
Universitario de Alicante
LOREA RUIZ. INMACULADA PALAZÓN
Ante la necesidad de
desarrollar estrategias para
abordar el problema de la
obesidad, en el Hospital
General Universitario de
Alicante se ha puesto en
marcha un programa de
intervención
multidisciplinar centrado en
actuaciones sobre
recomendaciones
dietéticas, ejercicio físico y
apoyo psicológico, acorde
a los parámetros actuales
de atención a estos
pacientes.
a obesidad infantil es el trastorno
nutricional más frecuente y de prevalencia creciente que repercute en la
adaptación social y el desarrollo psicológico del niño. Preocupan actualmente
sus relaciones con diversas morbilidades asociadas como enfermedad cardiovascular y diabetes
tipo 2, y su evolución natural hacia la obesidad
del adulto. La prevención de la misma se ha convertido en una prioridad sanitaria al ser declarada recientemente por la Organización Mundial
de la Salud como una epidemia global.
sobre recomendaciones dietéticas, ejercicio físico
y apoyo psicológico, acorde a los parámetros
actuales de atención a estos pacientes. La prioridad de este programa es el resultado individual
pero enmarcado en la exploración de los distintos factores que inciden en esta problemática.
En un estudio realizado por la Unidad de
Endocrinología Infantil del Hospital General
Universitario de Alicante, en los años 20022003, sobre una población escolar de la provincia de Alicante, se observó una prevalencia de
obesidad del 18,8%, lo que supone 38.370 obe-
A través de esta experiencia que pivota sobre la
idea de la atención a factores relativos a las
expectativas y necesidades de los niños y sus
familias, además de la centrada en la “báscula”,
pretendemos diseñar un modelo de intervención
que garantice los resultados a largo plazo.
L
Evolución de las cifras de peso e IMC en nuestros pacientes
Media
d. t.
Error
N
Peso 1
62,7588235
15,4278182
3,74179552
17
Peso 4
60,3294118
14,6574966
3,55496509
17
Dif. medias
d. t.
Error
2,42941176
2,00834655
0,48709559
1,39681525
3,46200828
Media
d. t.
Error
N
IMC 1
28,532
3,14595931
0,8122832
15
IMC 5
26,8906667
3,05945482
0,78994784
15
Dif. medias
d. t.
Error
1,64133333
1,15639135
0,29857896
IC 95%
IC 95%
1,00094515
sos en nuestra provincia (de un total de 204.061
niños). Comparado con un estudio realizado
hace 10 años en escolares de esta provincia, se ha
producido un aumento de la prevalencia en un
7%. También se observó un incremento significativo de los niveles de colesterol total en sangre
de un 6%, con implicación directa evidente sobre
la morbi-mortalidad de estos niños.
Ante la necesidad de desarrollar estrategias para
abordar el problema de la obesidad, en el HGUA
hemos puesto en marcha un programa de intervención multidisciplinar centrado en actuaciones
16
Conscientes de la necesidad de evaluar la efectividad del programa a largo plazo hemos podido
constatar, hasta el momento, resultados satisfactorios tanto objetivos, respecto a los índices de masa
corporal (IMC), como de adhesión al programa.
2,28172152
Wilcolson
p=
-3,43249352
0,00059806
Wilcolson
p=
-3,35097482
0,00080528
Además, en el momento actual, se está evaluando
la forma de llevar a cabo estas intervenciones en
el contexto de la Atención Primaria con el objetivo de alcanzar al máximo número posible de
niños.
Lorea Ruiz Pérez.
Unidad de Endocrinología Infantil. Servicio de Pediatría.
Hospital General Universitario de Alicante.
Inmaculada Palazón Azorín.
Consulta de Psicología Infantil. Servicio de Pediatría.
Hospital General Universitario de Alicante.
vS 77
informe
Obesitat infantil
SUMARI
Programa Multidisciplinari per a
l'Atenció del Xiquet Obés
L'experiència del Consorci Hospital General
Universitari de València
L'abordatge per a l'atenció
al xiquet obés que es fa en
el Servici de Pediatria del
Consorci Hospital General
Universitari de València té
un caràcter multidisciplinari.
En el programa assistencial
que duen a terme es
combina l'atenció mèdica
amb un programa
d'educació física, consell
dietètic i suport psicològic
si fa falta. Tot això s'inscriu
en un context de flexibilitat
horària que evita la pèrdua
d'activitat escolar.
a posada en marxa de la Unitat de
Referència de la Comunitat Valenciana
contra el risc cardiovascular en xiquets i
adolescents en el Servici de Pediatria del
Consorci Hospital General Universitari
de València l'any 2003 va portar al reconeixement de la necessitat de desplegar un programa
específic per a l'atenció al xiquet obés. L'alta prevalença d'obesitat entre els xiquets remesos a la
unitat i la complexitat del seu abordatge va motivar la posada en marxa d'un programa multidisciplinari en què es combina l'atenció mèdica amb
un programa d'educació física, consell dietètic i
suport psicològic si fa falta. Este programa s'integra en un ambient de treball en equip i amb una
flexibilitat horària que permet la seua realització
sense pèrdua de l'activitat escolar.
L
L'atenció mèdica consistix en una valoració del
grau d'obesitat i la seua distribució corporal així
com una exhaustiva avaluació dels factors de risc
cardiovascular que ja poden estar presents en
vS 77
Consorci Hospital General Universitari
EMPAR LURBE
Sala de l’Hospital de Dia del Consorci Hospital General Universitari de València.
etapes precoces de la vida. Esta atenció es completa amb l'avaluació d'alteracions funcionals o
orgàniques en el territori vascular, cor i renyó
amb mètodes no invasius que permeten detectar
aquells xiquets i adolescents amb major predisposició a desenrotllar risc cardiovascular i poder
iniciar mesures preventives per a evitar-ne el
desenvolupament.
El programa d'educació física es fa bé en presència física en dependències de l'hospital o a distància. L'exercici de l'activitat física es fa de forma
individualitzada segons les necessitats de cada
xiquet en concret, tant per ell mateix com pel seu
entorn familiar. La participació des del començament d'especialistes en exercici físic i salut de la
Universitat CEU-Cardenal Herrera ha permés fer
les activitats amb una supervisió professionalitzada. L'èxit del primer any amb una activitat presencial va portar a ampliar el nombre de xiquets
inclosos i obligar a fer una activitat mixta, presencial i a distància, que en l'actualitat comprén
mes de 200 xiquets.
El consell dietètic es fa individualment per un
dietista que analitza la situació personal i familiar dels xiquets i recomana les normes dietètiques mes adequades. El programa es completa
amb tallers de cuina i xarrades sobre la composi-
ció dels aliments i contingut calòric, estimulant el
consum de menjar sa. Els tallers de cuina patrocinats per la cadena de supermercats Consum van
dirigits tant als pares com als xiquets, i insistixen
en l'elaboració de menjars que sense deixar de
ser atractius siguen equilibrats.
Sovint, en l'obesitat es troba subjacent problemes
individuals i familiars que requerixen un suport
psicològic personalitzat. La intervenció d'un
psicòleg completa el programa d'abordatge multidisciplinari. En este sentit, s'estan iniciant activitats junt amb el departament de Psicologia de
la Universitat Jaume I de Castelló i de la
Universitat de València.
El programa assistencial s'emmarca dins dels
centres d'investigació biomèdica en xarxa
(CIBER) de l'Institut de Salut Carles III del
qual el Servici de Pediatria del Consorci
Hospital General Universitari forma part. Això
permet la cooperació amb grups nacionals que
dediquen la seua labor a la millor atenció de
l'obesitat.
Empar Lurbe Ferrer.
Cap del Servici de Pediatria de
l’Hospital General de València.
17
agendaObesitat infantil
SUMARI
➤CURS ACTUALITZACIÓ DE LA
FORMACIÓ DE DELEGATS DE
PREVENCIÓ EN MATÈRIA DE PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS.
(EDIC CASTELLÓ)
Organitza:
Escola Valenciana de Estudis de la Salut.
cursos
congressos
seminaris
conferències
Lloc:
Hospital general d'Alacant.
Duració:
20 hores.
Data:
del 10 al 14 de novembre de 2008.
Preinscripció:
fins el 10 d'otubre de 2008.
Horari:
de 16.00 h. a 20.00 h.
Matrícula:
gratuïta.
Places:
25 alumnes.
en contacte amb la Secretaria de Cursos
de l'Escola Nacional de Sanitat.
Tel: 918222296 - 918222243
Fax: 913877864
secretaria.cursos@isciii.es
C/ Sinesio Delgado, 8.
28029 Madrid.
➤MÀSTER DE SALUT PÚBLICA
INTERNACIONAL 2008-2009
Organitza:
Duració:
➤CURS ATENCIÓ D'INFERMERIA
EN DROGODEPENDÈNCIES
Institut de Salut Carles III. Escola
Nacional de Salut.
20 hores.
Organitza:
Lloc:
Data:
Escola Valenciana de Estudis de la Salut.
Escola Nacional de Salut. Madrid.
de l'1 al 30 de novembre de 2008.
Lloc:
Preinscripció:
1 d'octubre de 2008.
Matrícula:
101.53 €.
➤CURS ALZHEIMER I ALTRES
DEMÈNCIES EN ATENCIÓ
PRIMÀRIA
Escola Valenciana de Estudis de la
Salut.
Places:
Places:
30 alumnes.
Duració:
20 alumnes.
960 hores.
Duració:
Preinscripció:
30 hores.
17 d'agost de 2008.
Data:
Data:
del 3 al 12 de novembre de 2008.
Preinscripció:
Organitza:
fins el 3 d'otubre de 2008.
Escola Valenciana de Estudis de la Salut.
Horari:
Lloc:
del 17 de setembre de 2008 al 20 de
juny de 2009.
Horari:
matins i vesprades.
Campus virtual de l'EVES.
el dia 3 de 16.00 h. a 21.00 h. i la resta
de dies de 16.00 h. a 20.00 h.
CURSOS DE L’ESCOLA
VALENCIANA D’ESTUDIS
PER A LA SALUT
(EVES)
Places:
Matrícula:
2.880 €.
80 hores.
Informació:
Secretaria de l’EVES
C/Juan de Garay 21, 46017-VALÈNCIA
Tel. 963 86 93 69 Fax: 963 86 93 70
http://www.eves.san.gva.es
➤CURS ATENCIÓNS A MALALTS
DE PARKINSON
➤DIPLOMA DE ESPECIALITZACIÓ
EN DIRECCIÓ I GESTIÓ D'UNITATS CLÍNIQUES
Data:
Organitza:
Organitza:
➤DIPLOMA EN ATENCIONS
PAL·LIATIVES
50 alumnes.
Duració:
del 15 de setembre de 2008 al 13 de
febrer de 2009.
Preinscripció:
101.53 €.
Escola Valenciana de Estudis de la Salut.
Lloc:
fins el 14 d'agost de 2008.
Escola Valenciana de Estudis de la
Salut.
Matrícula:
Places:
406,11 €.
Matrícula:
Institut de Salut Carles III. Escola
Nacional de Salut.
Lloc:
Escola Nacional de Salut. Madrid.
60 alumnes.
Places:
Duració:
40 alumnes.
➤CURS ANÀLISI ESTADÍSTIC AMB
ORDINADOR. PROGRAMA
SPSS/PC
30 hores.
Duració:
Data:
120 hores.
Escola Valenciana de Estudis de la
Salut. València.
Organitza:
Preinscripció:
Escola Valenciana de Estudis de la Salut.
fins el 22 de setembre de 2008
Places:
Lloc:
de 16.00 h. a 20.30 h.
Organitza:
Escola Valenciana de Estudis de la Salut.
Lloc:
35 alumnes.
Duració:
150 hores.
Escola Valenciana de Estudis de la
Salut.
del 20 al 29 d'octubre de 2008.
Horari:
Matrícula:
gratuïta.
Places:
25 alumnes.
40 hores.
406.11 €.
Data:
Organitza:
del 15 de setembre de 2008 al 13 de
febrer de 2009.
Escola Valenciana de Estudis de la Salut.
➤DIPLOMA SUPERIOR
DE METODOLOGIA
D'INVESTIGACIÓ EN CIÈNCIES
DE LA SALUT (DSMICS)
Preinscripció:
Escola Valenciana de Estudis de la
Salut.
Organitza:
Matrícula:
Segon semestre de 2008.
Matrícula:
Escola Valenciana de Estudis de la Salut.
Lloc:
Escola Valenciana de Estudis de la
Salut.
Places:
30 alumnes.
Duració:
400 hores.
Duració:
fins el 10 de novembre de 2008.
Horari:
de 16.00 h. a 20.30 h.
203,05 €.
➤CURS APRENENTATGE
PROGRAMES COMUNITARIS.
REHABILITACIÓ CARDIACA
FASE III
31 de juliol de 2008.
Data:
del 15 de setembre de 2008 al 19 de
desembre de 2008.
Horari:
matins.
➤CURS D’AUTOATENCIÓ
CARDIOVASCULAR
I VOLUNTARIAT “AMICS DEL COR”
Data:
Preinscripció:
Lloc:
Places:
30 alumnes.
Duració:
Matrícula:
600 €.
➤DIPLOMA SUPERIOR
DE PROMOCIÓ DE LA SALUT
Organitza:
Institut de Salut Carles III. Escola
Nacional de Salut.
Lloc:
Escola Nacional de Salut. Madrid.
20 hores.
Places:
Data:
25 alumnes.
del 20 al 24 d'octubre de 2008.
Duració:
Preinscripció:
400 hores.
fins el 22 de setembre de 2008.
Horari:
de 9.00 h. a 13.00 h.
Preinscripció:
4 de setembre de 2008.
Data:
Organitza:
Matrícula:
Escola Valenciana de Estudis de la Salut.
gratuïta.
del 15 de setembre de 2008 al 10 de
desembre de 2008.
Lloc:
Escola Valenciana de Estudis de la
Salut.
CURSOS DE L’ESCOLA
NACIONAL DE SANITAT
Horari:
Novembre 2008 - juny 2010.
Matrícula:
Places:
Per a informació complementèria sobre
inscripció i matrícula, poden posar-se
Matrícula:
Data:
406.11 €.
18
30 alumnes.
matins.
1.600 €
vS 77
recursos
Obesitat infantil
SUMARI
Actuaciones de prevención y control del sobrepeso y obesidad en la infancia y adolescencia en la Comunidad Valenciana
Edita: Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana.
Edició en castellà.
Esta publicació arreplega els objectius i les línies d'actuació per a abordar amb rigor la prevenció i el control de l'obesitat en la infància i en l'adolescència, amb l'objectiu últim d'aconseguir un creixement i desenvolupament adequats en estos grups de població de la Comunitat Valenciana.
N'hi ha una edició electrònica disponible a la Biblioteca Virtual de la pàgina web de la Direcció General de Salut Pública http://biblioteca.sp.san.gva.es/biblioteca
Per a més informació vos podeu posar en contacte amb el Servici de Salut Infantil i de la Dona de la Direcció General de Salut Pública (96 196 14 78).
Si vols créixer... menja bé i mou-te molt
Edita: Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana.
Edició bilingüe en valencià i castellà.
Este material de caràcter lúdic i didàctic va destinat als xiquets i té com a objectiu inculcar-los hàbits saludables d'alimentació. Es compon d'un conte amb il·lustracions infantils i
d'un quadern de dibuixos que el xiquet pot pintar.
N'hi ha una edició electrònica disponible a la Biblioteca Virtual de la pàgina web de la Direcció General de Salut Pública http://biblioteca.sp.san.gva.es/biblioteca
Per a més informació vos podeu posar en contacte amb el Servici de Salut Infantil i de la Dona de la Direcció General de Salut Pública (96 196 14 78).
Estrategia NAOS. Invertir la tendencia de la obesidad
Edita: Agència Espanyola de Seguretat Alimentària.
Edició en castellà.
El Ministeri de Sanitat i Consum ha elaborat l'Estratègia per a la nutrició, activitat física i prevenció de l'obesitat (NAOS), que té com a finalitat millorar els hàbits alimentaris i impulsar la pràctica regular de l'activitat física de tots els ciutadans, posant especial atenció en la prevenció durant l'etapa infantil. Atés el caràcter multifactorial de l'obesitat, en l'elaboració
d'esta estratègia han col·laborat, entre altres, els següents sectors de la societat: administracions públiques, experts independents, empreses relacionades amb el sector de l'alimentació i
de l'activitat física i associacions. En este document s'arrepleguen de forma molt completa les característiques d'esta estratègia.
N'hi ha una edició electrònica disponible en la pàgina web de l’Estrategia NAOS, http://www.naos.aesan.msc.es
Actividad física saludable. Programa Perseo. Guía para el profesorado de Educación Física (1)
Actividad física saludable. Programa Perseo. Cuaderno del alumnado (2)
Edita: Ministeri de Sanitat i Consum. Agència Espanyola de Seguretat Alimentària.
Edició en castellà.
ISBN (1): 978-84-690-9091-6 ISBN (2): 978-84-690-9123-4
Material didàctic per a professors i alumnes que tracta el tema de l’activitat física .
N'hi ha una edició electrònica disponible en la pàgina web de Perseo, http://www.perseo.aesan.msc.es
Alimentación saludable. Programa Perseo. Guía para el profesorado(1)
Alimentación saludable. Programa Perseo. Cuaderno del alumnado
Edita: Subdirecció General de Coordinació Científica de l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària del Ministeri de Sanitat i Consum.
Edició en castellà.
ISBN (1): 978-84-690-9092-3
Guia per al professorat d'alumnes de 1r a 5é curs de Primària i el quadern per als alumnes d'estos cursos.
N'hi ha una edició electrònica disponible en la pàgina web de Perseo, http://www.perseo.aesan.msc.es
1ª Conferencia de Prevención y Promoción de la Salud en la Práctica Clínica en españa. Prevención de la obesidad infantil y juvenil
Edita: Ministeri de Sanitat i Consum.
Edició en castellà.
ISBN: 978-84-96761-47-6
Fruit del treball d'experts en prevenció de l'obesitat infantil i juvenil, naix este llibre en què podrem trobar, entre altres temes, informació sobre els aspectes següents: magnitud i tendències del problema; factors de risc; causes i conseqüències; antecedents i estat actual; estratègies per a seguir, i eficàcia i viabilitat de les intervencions.
N'hi ha una edició electrònica disponible en la pàgina web de la Societat Espanyola de Medicina Interna, http://www.fesemi.org/publicaciones/otras/index.php
La alimentación de tus niños. Nutrición de la infancia a la adolescencia
Edita: Ministeri de Sanitat i Consum. Agència Espanyola de Seguretat Alimentària.
Edició en castellà.
Amb este manual, editat en el marc d'actuacions de l'Estratègia NAOS, els pares, avis, educadors i, en general, els responsables de l'alimentació i la salut dels xiquets i adolescents, disposaran d'unes recomanacions sobre alimentació i nutrició que els ajudaran a elaborar una alimentació variada, equilibrada i al seu gust, i faran del menjar no només una necessitat,
sinó un plaer.
N'hi ha una edició electrònica disponible en la pàgina web de l’Estrategia NAOS, http://www.naos.aesan.msc.es
Come sano y muévete. 12 decisiones saludables
Edita: Ministeri de Sanitat i Consum. Agència Espanyola de Seguretat Alimentària.
Edició en castellà.
Esta fullet tracta d'ajudar a adoptar estils de vida saludables relacionats amb l'alimentació i l'exercici físic, per mitjà de 12 consells directes i de senzills, dins del marc de l'Estratègia NAOS.
N'hi ha una edició electrònica disponible en la pàgina web de l’Estrategia NAOS, http://www.naos.aesan.msc.es
vS 77
19
Viure en
Salut
aniversari
200
La salut en la
paraula
8