La Fàbrica del Sol - Ajuntament de Barcelona

Anuncio
La Fàbrica
del Sol
Des de La Fàbrica del Sol
Molts de nosaltres coneixem el
significat de la "diversitat" en la
nostra vida quotidiana: la diversitat de
la cuina mediterrània, la diversitat dels
paisatges que ens envolten, la
diversitat de persones i de cultures
d'una ciutat com Barcelona, etc.
Associem diversitat amb quelcom
oposat a la monotonia i a la
homogeneïtat, .... i potser aquesta
seria una bona definició si a la paraula
diversitat li afegíssim el prefix BIO,
que significa VIDA.
Així la BIODIVERSITAT seria la
riquesa de la vida, la seva
abundància, varietat, diferència i
bellesa. I la trobem molt a prop de
nosaltres: en els espais verds de les
ciutats, en els boscos, en els rius
i les platges... en definitiva en el
nostre planeta.
"La biodiversitat
és la variabilitat
d'organismes
vius de qualsevol font,
incloses, entre altres
coses, els ecosistemes
terrestres, marins i
altres ecosistemes
aquàtics, i els
sistemes ecològics
dels que formen part;
comprèn la diversitat
dins de cada espècie,
entre les espècies i
dels ecosistemes”
Quan comprem
un producte
químic, com per
exemple una
crema hidratant, la
probabilitat que,
algun dels seus
components,
provingui del
món silvestre és
del 50%.
S'estima que cada planta
sosté, directa o
indirectament, entre 30 i
40 espècies d'animals.
Conveni de les Nacions Unides
sobre Diversitat Biològica.
Es calcula que ens
podem alimentar a
partir de 75.000 espècies
vegetals. A gran escala
només en fem servir
una vintena. Aquestes
75.000 les cultivem, les
coneixem?
Tres quartes parts
dels infants que han
patit leucèmia viuen
avui en dia gràcies a
les propietats de la
vinca rosada, una
planta dels boscos
tropicals.
Us convidem a realitzar aquest itinerari que comença aquí, a La
Fàbrica del Sol.
A la terrassa de l'edifici hi trobareu curioses propostes per
"atreure la Biodiversitat" a casa vostre. Tot seguit, seguirem el
camí pel Parc de la Barceloneta, un espai de trobada entre les
persones i la diversitat biològica.
Menjadores per a pàrids: mallerenga
carbonera, mallerenga blava, etc.
Caixa niu per a ratpenats
Caixes niu per a pàrids i ocells de
mida petita: pit-roigs, cotxes cua-roja, etc..
I com aquest,
quants hi ha?
On són?
LLEGENDA
Tamarius
Palmera datilera
Palmera washingtònia
Casuarina o Pi Australià
Morera
Tipuana o Falsa Acàcia
Pi Pinyoner
Bellaombra
Un terrat molt especial ja que va ser dissenyat amb
criteris de bioconstrucció i amb una interessant
coberta sempre verda.
Búgula menor
Ajuga reptans
'Atropurpurea’
Planta persistent.
Floreix de
primavera a tardor.
Creix en exposició
assolellada i a
mitja ombra. Té
una alçada
màxima de 15 cm.
És una planta
habitual de rocall,
requereix poc
manteniment i no
gaire aigua.
Bulbinella
Bulbinella
frutescens
'Orange’
Planta vivaç
persistent de
fulles verdesgrogues i flors
taronges. Floreix
a l'estiu. Tolera la
sequedat i les
gelades.
Requereix sòls
ben drenats.
Atrau papallones
Atrau abelles
Salvia rosa
Berbena
Salvia
microphylla
(=Salvia grahamii)
Arbust persistent.
Floreix de manera
continuada al llarg
de l'any si l'hivern
és càlid. Tolera la
sequedat.
Requereix estar
en exposició a ple
sol i una terra ben
drenada.
Verbena
bonarensis
Planta vivaç.
Floreix a l'estiu
en llargues tiges
liles. No tolera
els hiverns freds.
Requereix un sòl
ben drenat i no
gaire aigua.
De totes les
plantes que has
vist, quina
t'agradaria tenir
a casa?
També hi ha estructures que
beneficien als animals de la
ciutat. Busca aquestes
menjadores i caixes niu i
identifica-les amb l'animal
que correspongui.
A
B
No obstant això, hi ha espècies
que creen problemes a la ciutat,
com per exemple, els coloms.
Busca quina solució s'ha trobat
per evitar que es posin als
ampits. Amb aquest sistema
impedim que els excrements dels
coloms deteriorin edificis
històrics com aquest.
D
C
2
3
1
4
A-2 i 4. Menjadora per a pàrids (Mallerenga carbonera, mallerenga blava...); B-2 i
4. Caixes niu per pàrids i aus de mida petita com pit-roigs, cotxes cua-roja,...; C1. Caixes niu pensades per a les gralles, actualment, algunes d’elles han estat
ocupades per altres espècies (p.ex: pardals). D-3. Caixes niu per a ratpenats
Porta una llibreta de camp on
puguis anotar les teves
observacions, abans però, mirem
en què t'has de fixar:
Mida
És gran o petit? De la
mida d'un pardal? Més
gran que un colom?
Forma
Corona
Bec
Cresta
Cos
Dors
Clatell
Cua
Mentó
Ales secundàries
Coll
Pit
Ales primàries
Baix-ventre
Ciuxa
Ventre
Flancs
Peus
Tars
Descriu en detall tot allò
que creguis important: a
quina hora l'has vist, què
feia, estava quiet o volava,
què t'ha cridat l'atenció... i
anima't a fer un dibuix,
t'ajudarà molt a identificarlo amb l'ajuda d'una guia
d'observació d'aus.
És rodonet o allargat?
Ales
Són punxegudes o
arrodonides? Curtes o
llargues?
Cua
És arrodonida o
quadrada? Té forma de
forquilla o de falca?
Colors i taques
Té colors cridaners o
taques? On? Al cap, al pit,
a les ales...?
Comportament
Com vola? Què feia quan
l'has vist? Com caminava?
Emetia algun so?
Aquestes són algunes de les aus que poden observarse fàcilment al Parc de La Barceloneta. El número
t'indica la pàgina de la Guia d'Observació d'Aus que
portes. El
identifica aquells ocells que només es
poden veure durant l'estiu i el
els que es veuen
més durant l’hivern.
152
206
250
254
150
166
178
176
148
220 [*]
260
196
198
268
236
136
192
266
268
62
Al Parc de la Barceloneta podràs trobar tots aquests arbres. Molts pertanyen
a espècies al·lòctones (és a dir, a espècies introduïdes que no són pròpies
de Catalunya) que es fan servir en jardineria. Estan marcats amb [*].
[*]
Casuarina
[*]
Palmera (gènere Washintonia)
[*]
També anomenat Pi Australià per la seva
procedència. És un arbre molt resistent a la
contaminació i als sòls salins. S'assembla molt als
pins, però les seves acícules estan formades per
petits segments i les seves pinyes són molt més
petites!
Floreix a la tardor.
També coneguda com palmera mexicana. Té un
creixement molt ràpid, pot arribar a més de 25
metres! Té el tronc prim i les fulles amb forma de
ventall.
Les fulles es mantenen al costat del tronc quan
s'assequen.
Tipuana
Provinent de Sud-Amèrica. És un arbre
semicaducifoli, car perd les fulles més tard que la
resta de caducifolis. Fa unes flors grogues i uns
fruits en forma de sàmares.
Pi Pinyoner
És un arbre perenne típic del bosc mediterrani. Molt
resistent als incendis. Té un tronc molt robust, fa unes
pinyes grans i arrodonides i el seu fruit es pot menjar.
Pot arribar als 20 metres i té una copa arrodonida
amb fulles en forma d'agulles (acícules).
Bellaombra
Provinent de Sud-Amèrica, s'anomena així per
l'ombra que fa la copa amb les seves fulles brillants i
ovalades. Té un peu de soca ample i es poden fer
tints amb les seves arrels.
S'ha adaptat al clima mediterrani, a Barcelona en
podem trobar 82 exemplars.
Palmera datilera
Es conreava a l'antic Egipte. De les inflorescències
ramificades en surten dàtils comestibles que també
s'utilitzen per a fer infusions per combatre el mal de
coll i la febre. Pot arribar als 20 metres d'alçada.
Moltes de les espècies de Barcelona pateixen
plagues de Morrut, un escarbat nouvingut que és
capaç de crear galeries dins del tronc fins a matar la
palmera.
[*]
[*]
Morera
Es conreava per utilitzar les seves fulles com a
únic aliment dels cucs de seda. La seva saba
conté làtex que proporciona fibra tèxtil. És un
arbre caducifoli de fulles grans i dentades. Pot
arribar als 15 metres i a viure 150 anys. Els fruits
són comestibles tot i que una mica insípids.
Tamariu
Acostuma a viure prop de l'aigua. Elimina la salinitat
de l'organisme a través d'unes fulles en forma
d'escames, on sovint s'observen incrustacions de
sal. Fa unes flors roses i blanques. Pot arribar a fer
arrels molt profundes per a buscar l'aigua.
Quantes n’heu trobat? Quina t’ha agradat més? Per què?
Utilitza plantes
autòctones (les
pròpies dels
nostres boscos i
camps), ja que
atrauen
biodiversitat, no
són difícils de
mantenir i
consumeixen
menys aigua.
Construeix
una senzilla
menjadora
per a pàrids
enfilant
cacauets amb
un fil de
pescar.
bcn.cat/
habitaturba
Instal·lat un
niu o una caixa
niu, per tal
d'oferir refugi i
casa als nostres
veïns alats.
Cultiva al teu balcó
farigola, espígol,
alfàbrega, orenga, menta,
poliol... A més d'obtenir
espècies per condimentar
els plats, ajudes a les
abelles i a les papallones.
I encara millor, la
farigola i l'alfàbrega
fan de repel·lent
natural de
mosquits.
Descargar