els jocs florals de la ciutat i regne de valencia

ELS JOCS FLORALS 463
Capitul VIII
ELS JOCS FLORALS DE LA
CIUTAT I REGNE DE VALENCIA
Marivi Ferrandis i Olmos
464 HISTORIA DE LO RAT PENAT
ELS JOCS FLORALS 465
8.1. EVOLUCIO DELS JOCS FLORALS.
Lo Rat Penat sorgi dels desijos de concordia dels “poetes d’espardenya” encapçalats per Constanti
Llombart i dels “poetes de guant”, el representant mes genuï dels quals fon Teodor Llorente. Uns i atres entengueren que els Jocs Florals havien de ser l’acte culminant de l’activitat anual de Lo Rat Penat. Era com si els
poetes d’espardenya consideraren que era precis un acte a l’estil dels poetes de guant, com si fora la garantia
de prestigiar la llengua valenciana, tema que els preocupava profundament.
8.1.1. INTRODUCCIO.
Els Jocs Florals des de la seua creacio han segut un certamen poetic que te com a finalitat guardonar al
poeta mes notable dels que ad aquell concorren. Quedaren instituits en una certa continuïtat per Lo Rat Penat,
a instancies de Constanti Llombart (el seu fundador), agrupant a distintes figures de la Renaixença.
A partir d’esta data d’inici en 1879, els Jocs s’han celebrat anualment, i nomes en causes excepcionals es
suspengueren, com succei en els anys 1884 i 1890 a conseqüencia de l’epidemia del colera en estos dos anys
i durant el trieni 1936-1939, anys de la Guerra Civil.
En un principi se celebraren en la Fira de Juliol i en posterioritat foren traslladats al 9 d’Octubre, dia en
el qual es commemora l’entrada de Jaume I en la ciutat de Valencia. Normalment l’escenari elegit per a la celebracio d’estos fon el teatre Principal de Valencia, llevat dels que corresponen als anys: 1887 que se celebraren
en el “Hort del Santissim”, en 1892 en el teatre Apolo, en 1901 en el fronto Jai-Alai, en 1909 en el recint de
l’Exposicio, i en 1983, any en el qual els Jocs Florals complien cent anys, en la Llonja de Valencia.
En son tres els principals elements d’este certamen lliterari, com triple es tambe la trilogia que els presidix en la convocatoria de Fe, Patria i Amor: La Regina, el Mantenedor i el Poeta.
Dins d’un llarc periodo de temps la tematica del certamen estava llimitada a la trilogia que els presidix,
sent la Flor Natural el guardo mes preuat pels poetes; no obstant ya anirem veent cóm els premis van canviant
des del seu inici o es van ampliant, els quals s’especifiquen en els cartells-convocatoria de cada any. Des del
seu inici, els premis es dividixen en Ordinaris i en Extraordinaris. Els primers solen fer referencia a temes poetics i els segons, quasi sempre en prosa, van dirigits a l’investigacio historica, llingüistica, social, economica,
etnologica… Els treballs, si no hi ha indicacio expressa, poden estar escrits en valencià o en castella. Dels premis de poesia, els mes importants son:
- La Flor Natural: Tema i metro lliure.
- La Viola d’Or: Tema d’ aspecte moral o religios.
- L’Englantina d’Or: Tema, l’exaltacio de les virtuts i la grandea del poble valencià.
466 HISTORIA DE LO RAT PENAT
I JOCS FLORALS - ANY 1879
Regina
Srta. Maria Llorente i Falcó
ELS JOCS FLORALS 467
El poeta que conseguix en diversos certamens estos tres guardons poetics, rep el titul de “Mestre en Gai
Saber”; i els escritors que son premiats en tres treballs en prosa el de “Honorable escritor”. Des dels primers
anys de celebracio i fins a l’any 1982, el titul de “Mestre en Gai Saber” s’obtenia en conseguir tres premis de
poesia en la condicio de que un d’ells fora la Flor Natural.
Tambe cal fer referencia a dos celebracions importants d’este certamen lliterari:
- Les Bodes d’Argent dels Jocs Florals, en 1905. El President de Lo Rat Penat era Josep Mª Ruiz de
Lihory, Baro d’Alcahalí. En esta celebracio, Teodor Llorente dedicà una de les seues millors poesies a les 25
regines assistents. De la mateixa manera, es recitaren poemes d’unes atres ciutats espanyoles i de Provença.
- Les Bodes de Diamant, celebrades en els LXXV Jocs Florals, en l’any 1958. El president de lo Rat Penat
era Nicolau Primitiu Gómez Serrano. Els Jocs Florals d’est any tingueren un caracter extraordinari, tant en la
quantitat de premis i pel seu valor, com pel fet d’estar patrocinats pels Ajuntaments i Diputacions de Valencia,
Castello i Alacant i pels ajuntaments d’algunes atres ciutats. Tambe la Diputacio de Barcelona participà.
L’acte protocolari es dugue a cap en el Teatre Principal i com era costum, l’alcalde de Valencia, Tomas
Trénor Azcárraga, II marqués del Turia, tancà la justa lliteraria. A l’acte se li volgue accentuar el seu caracter
regional per lo que la Regina, en esta ocasio, estigue acompanyada per les regines de les festes de la Magdalena
de Castello i de les Fogueres d’Alacant, les quals ocuparen uns llocs destacats en l’escenari.
En son diverses les poblacions valencianes a on s’han celebrat i es celebren Jocs Florals, tenint tots ells
caracteristiques similars. L’ambit d’estos es mes local i, en moltes ocasions, aplegaren a dependre dels Jocs
Florals organisats per Lo Rat Penat.
Des de 1986, sent Regina Neus Colomina, es realisa un acte,“La Gentilea Floral”, que es complementa en
l’organisat per a l’entrega dels premis de cada edicio, en la ciutat o poble d’orige de la Regina. En el dit acte
te lloc el mateix protocol i el mateix programa d’actes en general, en la diferencia de que en lloc de llegir-se
publicament la Flor Natural, es dona llectura del restant de les poesies que han segut premiades (Viola d’Or,
Englantina, Accessit de la Flor Natural, Poesia Festiva) i no es recitaren el dia dels Jocs Florals, dedicant ademes poesies als Sants Patrons del poble o de la ciutat de la Regina, a la mateixa localitat d’esta i a la seua Cort
d’Amor.
8.1.2. REPRENDRE EL LLEGAT MIGEVAL.
Els Jocs Florals coincidiren en la Renaixença. Es pretenia que renaixera l’activitat poetica migeval. De fet,
l’orige i el naiximent dels Jocs Florals se situa en la ciutat de Toulouse, al sur de França, cap a l’any 1323
(encara que en el nom de florals, els pobles antics celebraven festes en honor de la dea Flora —dea romana de
les flors i dels jardins— i tambe en el nom es referia a unes atres festes semblants celebrades posteriorment
com ara, en esta regio de Provença (Toulouse) i en uns atres llocs) i tenen com a finalitat guardonar al poeta
mes notable dels que concorren ad este certamen lliterari. El guanyador d’esta primera festa trobadoresca fon
Arnal Vidal, i ad este doctoraren en “Gaya Sciencia”, “Mestre en Gai Saber”.
En la ciutat de Valencia se promogue en 1474, a instancies de Lluïs Despuig, un certamen poetic, del qual
fon secretari l’eclesiastic i escritor Bernat de Fenollar i fon ell mateix qui redactà el cartell d’estes justes poetiques.
Ad este certamen participaren poetes de l’epoca, entre els quals destaquem a Jaume Gassull, Francis de
Castellví, Joan Moreno, Joan Vidal…
Els poemes presentats al certamen estan arreplegats en el llibre titulat Les Trobes en Lahors de la Verge
Maria, el qual fon el primer impres en el Regne de Valencia en 1474, i tambe en Espanya.
Despres de moltes vicissituts, els Jocs desparegueren, fins que en el s. XIX tornaren a repetir-se com a
conseqüencia del moviment lliterari nomenat “Renaixença”. Precisament, l’esplendor lliterari del segle XV es
lo que se pretenia que renaixera.
468 HISTORIA DE LO RAT PENAT
II JOCS FLORALS - ANY 1880
Regina
Srta. Anna M.ª Paulín i de la Peña
ELS JOCS FLORALS 469
8.1.3. L’ACTIVITAT POETICA VALENCIANA ABANS DELS JOCS FLORALS DE LO RAT PENAT.
En la ciutat de Valencia, la primera manifestacio de Jocs Florals va succeir en 1859, i fon degut a l’iniciativa de Marià Aguiló, bibliotecari de l’Universitat de Valencia, en el Paranimf de la qual es celebraren, organisats pel “Liceo Valenciano”. En aquella ocasio foren premiats Victor Balaguer i Teodor Llorente, en poesia
en valencià, i León Galindo de Vera i Wenceslao Querol en composicions en castella.
En la Fira de Juliol de 1875 intervingue Llombart com a creador i impulsor d’un proyecte lliterari. Fon un
esbos d’uns chicotets Jocs Florals, en un tanteig previ de lo que sería en una data no molt lluntana.
Llombart instà a la “Sociedad El Liceo” per tal que organisara un concurs lliterari. Hi hague dos unics premis: una ploma d’argent, otorgada per la Societat i un retrat de Cervantes, eixecutat per l’afamat artiste
Francesc Miralles, donat per Llombart. Este quadro sería otorgat a la millor poesia en elogi de Cervantes.
La prensa publicava sobre les condicions que exigia Llombart:
“La referida poesia deura necessariament estar escrita en llengua llemosina, en l’objecte de
reparar d’esta manera la falta que, sense dubte per un imperdonable oblit dels nostres poetes en
la nostra lliteratura, no contant esta ni tan sols en una sola composicio llemosina en honor de tan
preclar ingeni…” 1
El concurs lliterari tenía totes les caracteristiques que exigien els Jocs Florals i era un avanç de lo que se
faria molt pronte en la ciutat de Valencia.
La velada es celebrà en el pabello municipal, instalat en l’Albereda, la nit del 29 de juliol.
El discurs de la velada fon pronunciat per Emilio Borso di Carminati, que disertà sobre el tema “Las cortes de amor”, verdader tema floralesc que fon tractat en gran eloqüencia, i que versava sobre les diverses competicions poetiques.
L’ auditori assisti, encara que no havien segut convocats en eixe nom, als primers Jocs Florals que es celebraren en aquella epoca i en els quals ya intervingue Llombart.
Se concediren dos unics premis: la ploma d’argent a la poesia titulada “Canción a las flores” i l’abans citat
retrat a la poesia “Un recort a Cervantes” de la qual fon autor Juan Bautista Pastor Aicart.2
En 1878, Constanti Llombart, personage polifacetic i activissim propulsor de la cultura valenciana, impulsa la fundacio de Lo Rat Penat baix el titul: “Lo Rat Penat, Societat d’amadors de les glories de Valencia y son
antich Realme”. Esta idea la secundaren 118 escritors i poetes de Valencia.
I fon en el transcurs d’una de les seues moltes reunions, i concretament despres de la llectura del festiu
poema de Lladró, quan Llombart manifestà els seus mes vius desijos de que Valencia celebrara, a semblança
de Barcelona, els “JOCHS FLORALS”, pero no en el mes de maig, com els catalans, “per a que no semble que
establim competencia en ells” 3, sino en l’epoca de la Fira de Juliol.
L’idea, en un principi, no paregue disgustar als assistents, lo que aprofità Llombart per a ensalçar l’importancia que estos certamens podrien tindre per als valencians, ya que contribuirien a impulsar el cultiu i el
desenroll de la llengua valenciana.
D’este modo, Llombart propongue la creacio immediata d’una “Sosietat dels Jochs Florals de Valencia”.
Sería puix un certamen al qual se podria concorrer en obres escrites en valencià. No obstant, esta gran ilusio de Llombart, fon matisada per Llorente en el fet d’establir els Jocs Florals com a una institucio permanent,
ya que dia: “no hi ha elements per ad aixo: som pocs els que aci tenim eixes aficions i ens fa falta public”4.
1
2
3
4
J.L. LEÓN ROCA. Constanti Llombart. Lo Rat Penat. Valencia 1995, p. 129.
Ibidem, p. 129.
Ibidem, p. 144
Ibidem, p. 145
470 HISTORIA DE LO RAT PENAT
III JOCS FLORALS - ANY 1881
Regina
Sra. Isabel de la Cerda de Andreu
ELS JOCS FLORALS 471
Aixina i tot, ad esta objeccio, Llombart argumentà que els Jocs Florals, modests al principi, anirien despertant en Valencia l’aficio al conreu de la llengua valenciana i els Jocs Florals es convocaren i es realisaren.
Llombart pensava que en els Jocs Florals, anava a dotar a la Fira de Juliol d’un prestigi lliterari que no
tenía, fins ad este moment. Per aixo, el 31 de juliol per la nit, en l’Albereda, s’escoltà recitar als vats valencians. Llombart va llegir les seues quartelles les quals feen referencia a les excelencies de parlar o d’escriure
la llengua “llemosina”.
Fon, precisament, en eixe estiu quan, la Comissio redactà el programa-concurs en el qual es convidava a
les societats, entitats, corporacions i autoritats a que concediren la seua colaboracio i la seua ajuda als Jocs
Florals.
Molt pronte començaren a rebre’s els premis: d’Alacant, de Castello, de l’autoritat militar, dels Ateneus.
Els Jocs Florals anaven a constituir un exit. Pero, per a la celebracio d’estos encara havia de transcorrer un
any.
8.1.4. ELS PRIMERS JOCS FLORALS ORGANISATS PER LO RAT PENAT.
El dia 3 de febrer de 1879 es fea public el Cartell-Convocatoria dels primers Jocs Florals organisats per
Lo Rat Penat. Llombart concedia un premi que consistia en un “lliri d’argent” a la millor coleccio de “Faules”
per a colegials.
Abans de celebrar-se els Jocs Florals, se realisaren cinc velades lliteraries en el carrer de Rubiols. El 26
de març en honor de l’afollat poeta mallorqui Guillem Forteza, i en esta intervingueren tots els poetes ratpenatistes: Llorente, Llombart, Bodría, Balader i el music Penella.
La segona velada lliteraria-musical honrà el recòrt del music valencià D. Pascual Pérez Gascón, fallit en
1864.
La tercera velada consisti en un estudi cap a la figura de Sant Vicent Ferrer, i en esta se’l valorà com a
politic, filosof i lliterat.
El 11 de maig es celebrà la quarta velada dedicada a l’artiste Rafael Esteve. Constanti Llombart va llegir
un discurs apologetic reunint interessants i numeroses dades.
L’ultima velada lliteraria de l’any estigue consagrada al filosof Lluïs Vives, i en esta ocasio, fon Lluïs
Tramoyeres qui dissertà sobre la figura de l’humaniste valencià.
Una vegada clausurades les velades lliteraries, s’iniciaren els preparatius per a dur avant la gran festivitat
dels Jocs Florals. Estos se celebraren cap a la mitat de la Fira de Juliol en el Teatre Principal de la ciutat de
Valencia.
D’estos primers Jocs Florals, fon la Regina Maria Llorente Falcó, filla de Teodor Llorente Olivares, que
resultà ser el poeta guardonat en la Flor Natural, maxim premi del certamen, el qual li era entregat a la Regina
de la festa, segons el ritual establit i que ha permaneixcut fins als nostres dies.
De la poesia premiada, que portava per lema “A la reina de la festa”, citem el fragment següent:
A
LA
R EYNA
DE LA
F ESTA
Oh Reyna de la Festa, jo no’t conech encara;
Mes sols á tu llöarte mon caut caprijós vol:
Aixís l’au matinera, quan l’alba’l cel aclara,
Com si les glories totes del jorn adivinara,
avans de que’l sol ixca, ja está cantant al sol.
472 HISTORIA DE LO RAT PENAT
IV JOCS FLORALS - ANY 1882
Regina
Srta. Magdalena Gracia i Bravo
ELS JOCS FLORALS 473
Alegra vergonyosa, poruga y satisfeta,
Con verge desposada que arriba al sacre altar,
Ja, per la má conduida del llorejat poëta,
Y per ceptre una rosa dels verts jrdins d’Edeta,
Te veig al trono insigne del Gay Saber muntar.
Y escolte ja com corre ton nom, de boca en boca,
Les apretades files en falaguers murmulls;
Y mire com proclamen lo goig que te sofoca,
Quan ja ton peu les grades del alt cadafal toca,
la flama de tes galtes y el raig de los teus ulls. 5
Feliu Pizcueta, el primer President de Lo Rat Penat, fon tambe el primer Mantenedor dels Jocs Florals. En
el seu discurs feu gala d’una exquisita oratoria, i en este tractà de justificar l’existencia de la Societat i explicar la seua posicio ideologica com a destacat dirigent progressiste, i diputat durant el Sexeni Revolucionari, en
relacio a les finalitats de la Societat. Els recels politics d’este queden superats en esta declaracio de principis
que es tota una posicio davant de possibles actituts partidistes.
Entre unes atres paraules, va dir:
“…cuant es doná principi en alegre festa a la societat que presidesc, tingui l’honra de declarar que ni en molt ni en poc s’hi oposava a la magnificencia de la unitat nacional; que els nostres proposits s’hi reduien unicament a buscar en la historia que pasá les glories de esta patria
valenciana en les lletres, en les sencies y en les arts”.6
El Mantenedor finalisà el seu parlament en una frase que sintetisa el seu ideal:
“Tot per Valencia, i Valencia per a Espanya”.
En estos primers Jocs Florals organisats per Lo Rat Penat, cal destacar un fet important: Constanti
Llombart obtingue el Premi d’Argent per l’estudi del moviment lliterari llemosi, en l’obra titulada Los fills de
la Morta-Viva, pero Llombart, impulsor i iniciador d’este certamen lliterari, base sobre la qual s’alçaria la
Renaixença, no estigue present eixa nit en el Teatre Principal, fet que impossibità que arreplegara el seu premi;
tot lo qual ve citat en la cronica de l’acte dient: “L’autor no es presentà a arreplegar el premi”.
Tal vegada succei, en opinio de León Roca, estudios i coneixedor de la personalitat i de la vida de
Llombart, que “estava retengut en la seua pobra habitacio del carrer de Corders, sense un trage apropiat per
a presentar-se en el Principal, o estava en el cafeti de “La Mama”, apurant un Kic, atrapat en la seua miseria i la seua postracio”.7
La continuïtat dels Jocs Florals quedava garantisada per l’institucionalisacio de Lo Rat Penat. Els distints
carrecs de la Junta de Govern de Lo Rat Penat, de les seues seccions i la relacio nominal de les persones que
els integren l’any 1893 foren els següents:
5
6
7
LO RAT PENAT. Llibre d’Or dels Jochs Florals. Fed. Doménech, Valencia, 1895, pp. 29-30.
J.L. LEÓN ROCA. Op. cit., pag, 157.
Ibidem, p. 158.
474 HISTORIA DE LO RAT PENAT
V JOCS FLORALS - ANY 1883
Regina
Srta. Elvira Lozano i Almunia
ELS JOCS FLORALS 475
JUNTA DE GOVERN DE LA SOCIETAT (1893)
PRESIDENT: D. Honorat Berga Garcías
VICES: Primer: D. Joseph Bodría Roig; Segón: D. Joseph Aguirre Matiol
TRESORER: D. Joseph Martínez Aloy
BIBLIOTECARI: D. Francesch Martí Grajales
DIRECTOR DE PUBLICACIONS: Excm. Sr. D. Teodor Llorente Olivares
DIRECTOR DEL CENTRO ESCURSIONISTE: D. Facundo Burriel Guillén
PRESIDENT DE LA COMISIÓ DE JOCHS FLORALS: M.I. Sr. D. Joseph Sanchis Pertegás
PRESIDENT DE LA COMISIÓ DE TEATRO: D. Eduart Escalante
PRESIDENT DE LA SECCIÓ DE LITERATURA: D. Joseph M.ª Puig Torralba
PRESIDENT DE LA SECCIÓ DE CIENCIES HISTÓRICH-ARQUEOLÓGIQUES: D. Joseph E. Serrano Morales
PRESIDENT DE LA SECCIÓ DE INTERESOS MATERIALS: D. Julio Magraner
PRESIDENT DE LA SECCIÓ DE MÚSICA: D. Amanci Amorós
PRESIDENT DE LA SECCIÓ DE PINTURA: D. Germán Gómez Niederleitner
VOCALS: D. Vicent Senís Roca; D. Joseph M.ª Carrau Juan; D. Francesch Tarín y Juaneda; D. Joseph
Puig Boronat; D. Salvador Adrién y Mur; D. Antoni Palanca y Hueso
SECRETARI: D. Teodor Llorente Falcó
VICES: Primer: D. Francesch Badenes Dalmau; Segón: D. Aleixandre Sánchez de León.8
8.1.5. ELEMENTS BASICS DELS JOCS FLORALS.
Els elements basics dels Jocs Florals en son tres: la Regina, el Mantenedor i el Poeta. Cada u d’estos elements complix una funcio en el conjunt per a conseguir l’objectiu de la trilogia que presidix la convocatoria:
Fe, Patria i Amor.
8
LO RAT PENAT, Op. cit. pp. 231-232.
476 HISTORIA DE LO RAT PENAT
VI JOCS FLORALS - ANY 1885
Regina
Srta. Casilda Amorós i Manglano
ELS JOCS FLORALS 477
- REGINA
Es el referent principal de la justa lliteraria. En l’inici dels Jocs Florals era elegida pel poeta premiat la
mateixa nit de la celebracio del certamen, i ad ella se li dedicava l’inspirat poema i la Flor Natural, la rosa roja,
que era el trofeu entregat al poeta guanyador.
El poeta anava a la llonja a per la Regina i en l’escenari l’arreplegava l’alcalde de la ciutat i la conduia a
la Cadira d’Or. El fet que l’alcalde estiguera dalt de l’escenari, assentat al costat de la Regina i que tancara l’acte en unes paraules, fon fins a l’any 1982 i simbolisa el canvi produit en la relacio de Lo Rat Penat en les institucions publiques, com a conseqüencia del pancatalanisme mes o menys explicit dels seus responsables.
En posteriors celebracions, la Regina era elegida pel President i designada per la Junta de Govern de Lo
Rat Penat, forma d’eleccio que arriba fins als nostres dies. En un principi les regines dels Jocs Florals eren
dames pertanyents a l’alta societat valenciana i en ocasions espanyola; en uns anys mes proxims als nostres
dies (a partir de 1990), se designa per a ostentar este titul, a una dona compromesa en la cultura valenciana;
estos canvis tambe estan en relacio en el canvi de funcio de Lo Rat Penat en la societat valenciana. D’entitat
amable a entitat reivindicativa.
Tambe el sistema d’eleccio en quant a la procedencia geografica d’estes, ha anat variant a través dels anys.
En un principi les regines eren generalment de la provincia de Valencia, traslladant-se mes tart la costum (de
1980 a 1989) de ser elegides alternant cada any entre les dames d’Alacant, Castello i Valencia; este fet es
reflectia en la seua indumentaria ya que lluien la nit de la seua proclamacio els trages tipics de les seues respectives comarques, i en l’escenari, sobre el trono de les regines (la Cadira d’Or) tambe presidia l’acte l’escut
de la provincia de la qual era oriunda, sense llevar-li protagonisme, per supost, a la Real Senyera, que s’ubicava a la dreta de la Regina. Des de 1990 esta costum està en desus, ya que no es que no es seguixca un orde
alternatiu en l’eleccio, sino que este fet està totalment obviat a l’hora d’elegir una nova Regina.
Sobre l’indumentaria de les regines d’este certamen, ya hem comentat abans que lluien trages regionals
valencians, pero no sempre ha segut aixina, perque sobre tot en els primers anys dels Jocs Florals (des de 1880
—la primera Regina vestia trage de llauradora— fins a 1916) i mes tart (en la decada dels anys 50-60 aproximadament), anaven abillades en trages, generalment blancs, de gala o de cort, adornats en els complements
caracteristics de la seua epoca. Dada esta facilment observable en els retrats de les regines, que componen i
estan colocats en les parets de la galeria que porta este nom, retrats generalment a l’oli, pintats per firmes prestigioses, d’entre las quals destaquem a J. Segrelles, Joaquin Agrasot, Alex Alemany, Milagros Ferrer i Peris
Aragó.
- MANTENEDOR
Es la persona que glossa l’acte dels Jocs Florals en el seu discurs, seguint la trilogia de Fe, Patria i Amor.
En l’historia d’este certamen lliterari casi sempre han segut varons, els que han detentat est honor, a excepcio
de l’any 1914, en el qual el discurs estigue a carrec d’una dona, Nativitat Domínguez i Atalaya i enguany, en
1999, ya que la mantenedora fon Desamparats Cabanes Pecourt. La simple llectura del llistat de mantenedors
es un repas dels principals personages de l’Historia d’Espanya: José Canalejas, Amalio Gimeno, destacats dirigents del Partit Lliberal durant la Restauracio; Francisco Silvela i José Sánchez Guerra, liders del Partit
Conservador, Niceto Alcalá-Zamora que arribaria a ser President de la II Republica i tants atres. Pero tambe
es una galeria de personalitats de la vida politica valenciana d’una ampla variacio de tendencies: el progressiste Feliu Pizcueta i el democrata José Cristobal Sorní, el republica Blasco Ibáñez, els conservadors Ciril Amorós
i Teodor Llorente. Este carrec honorific de mantenedor ha segut ocupat per innumerables personalitats del mon
cultural, d’entre les quals destaquen Rafael Altamira i inclus generals com Miguel Elizaicín o Millán Astray,
per citar solament mantenedors de fa mes de 50 anys.
478 HISTORIA DE LO RAT PENAT
VII JOCS FLORALS - ANY 1886
Regina
Srta. Manuela-Agnes Rausell i Soriano
ELS JOCS FLORALS 479
El conjunt de mantenedors rep el nom de “Honorable Consistori de Mantenedors”, i representa el moment
de conexio entre Lo Rat Penat i la societat, entesa esta en sentit ample, incloent al mon politic.
- POETA
El poeta es el tercer element basic dels que conformen els Jocs Florals. Estos concorren a la justa lliteraria en el desig i en la finalitat d’obtindre el preuat guardo que consistix en la Flor Natural, que es materialisa
en la rosa roja que el poeta guanyador entrega a la Regina de la festa, just en el mateix acte dels Jocs Florals,
i l’acompanya al seu trono, moment tambe en el qual es desvela el nom del poeta, fet que succeix quan s’obri
la plica a on figura el lema del seu treball.
En la figura del poeta, ocorre lo mateix que hem comentat en el punt anterior del mantenedor. Sempre han
segut varons els poetes guanyadors de la Flor Natural, a excepcio del certamen lliterari que tingue lloc en l’any
1986, a on per primera vegada en l’historia dels Jocs Florals, fon una dona la que obtingue este preuat guardo,
Amelia Comba i Comba.
8.1.6. UNS ATRES ELEMENTS QUE CONFORMEN ELS JOCS FLORALS.
Ademes dels tres elements basics i mes importants dels Jocs Florals, completen este certamen lliterari uns
atres elements: La Flor Natural, el cartell anunciador i el cartell grafic.
En primer lloc, destaca la Flor Natural, que encara que està lligada a la figura del poeta que ocupa un lloc
destacat en els Jocs Florals, i com a part inseparable d’ell ya que es la materialisacio de l’inspiracio poetica
dels guanyadors de la Flor Natural.
El segon element es el cartell-convocatoria dels Jocs Florals, que comprén dos aspectes, el cartell a on
s’especifiquen els premis del dit certamen i tambe les bases corresponents de participacio, i el cartell grafic i
ilustratiu, el qual començà a realisar-se l’any 1983, a partir d’esta data es continuà en 1986 i es va seguir eixecutant fins a l’actualitat.
- LA FLOR NATURAL
La tematica d’esta poesia es lliure, i encara que antigament se la nomenà “poesia jocfloralesca” pels temes
patriotics, sensiblers i reiterants, i per la metrica i estil rigits i poc innovadors, en els anys mes proxims als nostres dies, normalment està inspirada en temes filosofics i intemporals como son: l’amor, la mort, l’esperança,
els sentimients i vivencies del poeta…
De la mateixa manera, la composicio metrica es mes flexible, presentant innovacions en quant a la mida
dels versos i a l’estructura del poema.
La Flor Natural, forma part, des de sempre, dels premis Ordinaris, i sempre s’ha compost en llengua valenciana. En l’estudi d’estes composicions poetiques, a lo llarc de l’historia dels Jocs Florals, s’observen les variacions llingüistiques i estetiques que s’han produit en ella, les quals seran comentades en el capitul IX d’esta
obra.
- EL CARTELL ANUNCIADOR DELS JOCS FLORALS
Els cartells convocatoria han estat presents des de la primera edicio dels Jocs Florals, en 1879.
480 HISTORIA DE LO RAT PENAT
VIII JOCS FLORALS - ANY 1887
Regina
Srta. Margarita d’Azcárraga i Fesser
ELS JOCS FLORALS 481
Sempre s’han dividit en premis Ordinaris i Extraordinaris, dels primers han hagut molt poques variacions
de contengut, no obstant en els segons s’han propiciat importants canvis tant en els temes com en els patrocinadors.
Els escritors que concorren ad esta justa lliteraria han d’acatar les bases que en el cartell s’especifiquen;
d’entre estes citarém per eixemple, la llengua en la qual s’han d’escriure els treballs, i el fet de no citar en les
obres presentades les dades personals dels escritors, sino que en els seus treballs apareix el premi al qual concorren i un lema, que es repetirà en un sobre tancat o plica, la qual s’obrirà despres del veredicte del Jurat, i en
sentit simbolic o figurat, la nit dels Jocs Florals. Aço sempre ha segut una garantia d’imparcialitat que s’ha exigit Lo Rat Penat i el corresponent Jurat.
- EL CARTELL GRAFIC
Un segon grup de cartells son els que han segut pintats per diversos artistes valencians, dels quals alguns
s’han reproduit en la finalitat de promoure l’activitat pictorica i d’anunciar el dia dels Jocs Florals, sobre tot
els dels ultims anys, des de 1983.
Estos cartells, reduits, formaven i formen part tambe del programa a on es detalla l’acte dels Jocs Florals.
Este programa es repartit eixa mateixa nit, l’anvers del qual està destinat a la fotografia de la Regina d’eix any
i, en el revers, està impres el cartell, destinant les pagines centrals del programa per a resenyar detalladament
tot el desenroll de l’acte lliterari, que com s’explicarà en l’apartat del Centenari dels Jocs Florals, normalment
consta de dos actes: en primer lloc un espectacul a carrec del Grup de Danses de Lo Rat Penat, del Cor Popular
de Lo Rat Penat o conjuntament dels dos. A continuacio, es desenrolla la segona part, en la qual es proclama
a la Regina i a la Cort d’Amor, s’entreguen els premis lliteraris i tenen lloc els parlaments, a carrec del
President de Lo Rat Penat i del Mantenedor.
Aixina puix, i reprenent l’aspecte cartellistic, direm que el primer cartell grafic fon pintat en 1983, any en
el qual els Jocs Florals celebraren el Primer Centenari. L’autor fon l’artiste Rafael Raga i, a partir d’eix any, es
reanudaria este fet en 1986 i continuaria ininterrompudament fins a 1999.
Tots els cartells ilustratius duen impresa la mateixa llegenda, variant, per supost, l’any d’edicio d’estos:
“C Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valencia”; tambe figura l’any en el qual s’han realisat, el nom de l’autor i, en algunes ocasions, el pintor ha plasmat en la seua obra el simbol d’esta justa lliteraria: la rosa roja.
Estos cartells, constituixen una part important del patrimoni artistic de Lo Rat Penat, junt en els retrats de
les Regines, dels Presidents i dels Prohoms.
La relacio de cartells i dels prestigiosos artistes que els eixecutaren es la següent:
1983 Rafael Raga; 1986 Vicent Tortosa i Biosca; 1987 Vicent Tortosa i Biosca; 1988 Manolo Rodríguez;
1989 Josep Rams; 1990 Josep Estellés; 1991 Joan Reus; 1992 Armando Serra; 1993 Josep Lacreu; 1994 José
Luis Macías; 1995 Josep Gómez Sacanelles; 1996 Mati García Hernani; 1997 Enric Calvo i Dolz; 1998
Yolanda Pérez Herráiz; 1999 Enric Villalba.
8.2. ELS JOCS FLORALS EN L’ACTUALITAT.
8.2.1. ELS JOCS FLORALS EN LA CELEBRACIO DEL SEU PRIMER CENTENARI.
Lo Rat Penat volgue donar un especial esplendor als Jocs Florals en la seua centenaria edicio.
482 HISTORIA DE LO RAT PENAT
IX JOCS FLORALS - ANY 1888
Regina
Srta. Maria dels Dolors Hernández-Villamar i de la Figuera
ELS JOCS FLORALS 483
L’acte protocolari es dugue a cap en el Teatre Principal i com era costum, l’alcalde de Valencia tancà la
justa lliteraria. La Regina, en esta celebracio, estigue acompanyada per les regines de les festes de la
Magdalena de Castello i de les Fogueres d’Alacant, les quals ocuparen uns llocs destacats en l’escenari, en lo
qual se li donà una dimensio autonomica, aprofitant la nova articulacio politica de l’historic Regne de Valencia
en Comunitat Autonoma, este mateix any.
En 1983, els Jocs Florals complien 100 anys, i esta efemerides fon molt celebrada por Lo Rat Penat, entitat que des de que impulsà este certamen lliterari, alla per l’any 1879, no ha desistit en celebrar est acte. Clar
reflex del significat que condu intrinsecament esta justa lliteraria, son les paraules que escrigue, el en aquell
temps President dels Jocs Florals i afamat poeta, Anfos Ramón i García, en el prolec del llibre que Lo Rat
Penat edità, per a la celebracio d’este magne acontenyiment, titulat I Centenari dels Jocs Florals de la Ciutat
e Regne de Valencia, del qual extraem este fragment:
“Cent anys de Jocs Florals. Cent glops de vida que han anat nodrint i deixant fonda senyal
en l’anima i en el cor i en l’historia de Valencia. Cent anys imborrables en eixes pagines que Lo
Rat Penat ha escrit sense descans i on sempre han estat presents els mes aquilatats sentiments
que naixen del tronc ben arrelat del seu quefer i que proporcionen cimals tan poderosos com son
la Fe, la Patria i l’Amor”.9
Lo Rat Penat, en est any edità el primer cartell ilustratiu, obra del pintor Raga, el mateix que en 1978 realisà el cartell anunciador del I Centenari de l’Entitat.
La cronica dels fets i dels actes que tingueren lloc dins l’any del Centenari dels Jocs Florals, de forma resumida, sería la següent:
El dia 7 de giner de 1982 es constitui la Comissio Eixecutiva del Centenari dels Jocs Florals de la Ciutat
i Regne de Valencia, formada pels membres que a continuacio se detallen:
COMISSIO EIXECUTIVA DEL CENTENARI DELS JOCS FLORALS
Joan Gil i Barberá; Vicent Ramon Calatayud i Tortosa; Josep Almiñana i Vallés; Emili Camps i Gallego;
Anfos Ramón i García; Vicenta Peris i Puchades; Pere Catalán i Hurtado; Tomas Peiró i Martín; Josep Bea i
Izquierdo; Vicent Payá i Molina; Miquel Ramón i Quiles; Enric Gómez i Fajarnés; Amelia Comba i Comba;
Marivi Ferrandis i Olmos; Angels Redón i Díaz; Rosa Bartual i Oliver; Enric Martí i Mora; Rafael López i
Die; Vicent Úbeda i Úbeda.10
Estes persones tenien com a denominador comu el seu indubtable desig de complir en el lema de Lo Rat
Penat, cent anys despres, ser “aimadors de les glories de Valencia i son antich realme”.
El proyecte confeccionat per a la realisacio del Centenari era molt ambicios, i el presupost incial fon de
tretze millons de pessetes; cantitat que s’havia distribuit entre el Ministeri de Cultura, la Generalitat
Valenciana, l’Ajuntament de Valencia, la Diputacio Provincial, la Caixa d’Aforros de Valencia i Lo Rat Penat.
De la cantitat mencionada, a soles es va conseguir 1.700.000 pessetes. La Caixa d’Aforros donà un millo per
a la publicacio del llibre del Centenari, al qual s’ha aludit ya en distintes ocasions.
Resulta, puix, evident, la carencia de mijos economics que hi hague per a la dita celebracio, no obstant,
l’acte resultà molt brillant i emotiu.
La Comissio Eixecutiva, gestionà i consegui que la presidencia d’honor fora ostentada per SS.MM. els
Reis d’Espaya, encara que la Cadira d’Or, no fon ocupada per Donya Sofia o per una de les Infantes. Els Reis
9
10
LO RAT PENAT. I Centenari dels Jocs Florals de la Ciutat e Regne de Valencia, Valencia, 1993, p.20.
Ibidem, p. 310.
484 HISTORIA DE LO RAT PENAT
X JOCS FLORALS - ANY 1889
Regina
Srta. Rosalia Vera i Ceballos
ELS JOCS FLORALS 485
acceptaren la presidencia d’honor. Es creà una Comissio d’Honor integrada per diverses personalitats i presidida per SS.MM. els Reis d’Espanya, no obstant ya se veïa que lo Rat Penat era una entitat de resistencia.
En esta epoca, la Junta de Govern de Lo Rat Penat estava composta pels següents carrecs i persones:
JUNTA DE GOVERN DE LO RAT PENAT
President: Joan Gil i Barberá; Vicepresident 1: Anfos Ramón i García; Vicepresident 2: Josep Bea i
Izquierdo; Secretari:Vicent Ramon Calatayud i Tortosa; Vicesecretari 1: Pere Catalán i Hurtado;
Vicesecretaria 2: Marivi Ferrandis i Olmos; Tesorer: Vicent Payá i Molina; Contador: Tomas Peiró i Martín;
Bibliotecaria: Vicenta Peris i Puchades; Vocal primer: Emili Camps i Gallego; Vocal segon:Miquel Ramón i
Quiles; Vocal tercer: Antoni Fontelles i Fontestad; Vocal quart:Vicent Casp i Verger
SECCIONS
Cursos de Llengua: Antoni Fontelles; Filologia: Laura García i Bru; Ciencia i Cultura: Joan Ferrando
Badía i Josep Almiñana i Vallés; Historia i Geografia: Ampar Cabanes i Ramon Ferrer; Musica:Maria Teresa
Oller i Benlloch; Teatre: Joan-Alfons Gil i Albors; Publicacions: Angels Redón i Miquel Castellano; Dansa i
Cant Valencià:Miquel Ramón i Quiles; Vicentina: Enric Gómez i Fajarnés; Fallera: Agusti Esteve i Carrasco11
A pesar de la falta de financiacio d’institucions que sempre havien colaborat en Lo Rat Penat, la celebracio del centenari fon un gran exit, inclus pareixia evocar epoques passades a on Lo Rat Penat formava part del
establishment puix a l’acte principal, el 9 d’octubre de 1983, assistiren les principals autoritats, encara que eren
del PSOE, les postures llingüistiques dels quals eren antagoniques a les tesis defeses per Lo Rat Penat i que va
conduir a l’entitat a ser una organisacio de resistencia.
Per ad esta celebracio tan especial, nomenà una Regina que representava a tants anys de Jocs Florals. Este
nomenament recaigue en Na Pepica Samper de Crespo, la que fon Miss Espanya i tambe Regina dels Jocs
Florals en l’any 1929, la qual evocava moments d’esplendor de l’entitat. Fon justament l’entrega del nomenament com a Regina d’esta, el dia 21 de setembre de 1983, el primer acte public i oficial de la Comissio.
Donat el caracter extraordinari d’estos Jocs Florals Centenaris, es nomenà a la Cort d’Amor, que normalment està composta per les dames que acompanyen a la Regina en els actes d’esta, i que generalment en son
sis, elegides per ella mateixa, pero que en esta ocasio especial, l’acompanyarien tambe unes atres regines d’anteriors edicions dels Jocs Florals.
Formaren part de la Cort d’Amor:
Regina XCIX
Regina XCVIII
Regina XCVII
Regina XC
Regina LXXXVIII
Regina LXXVII
Regina LXXIV
Regina LXXIII
Regina LXXII
Regina LXXI
11
Ibidem, p. 309
Rosa Kira Román i Pasqual
Mª Dolors Escrig i Sanchis
Fatima Ortiz de las Heras i Poveda
Anna Falcó i Pitarch
MªJosep Perelló i Font
Concha Criado i Puchol
Adela Caro i Frías Salazar
Mª Rita Torres-Murciano i Cortel
Mª Teresa Trénor i Trénor
Angeleta Manglano i de la Lastra
486 HISTORIA DE LO RAT PENAT
XI JOCS FLORALS - ANY 1891
Regina
Srta. Maria Mascarós i Abargues
ELS JOCS FLORALS 487
Regina LXX
Regina LXVIII
Regina LXVII
Regina LXVI
Regina LXV
Regina LXIII
Regina LXII
Regina LXI
Regina LIV
Regina LII
Regina LI
Regina XLVII
Pilar Manglano i Trénor
Mª Rosa Arnau
Mercedes de Mazarredo i Iriarte
Anna Mª Cort i Climent-Vila
Julia Martínez de Vallejo i Manglano
Mª dels Desamparats Casanova i Casanova
Victoria Noguera i Jiménez de Cisneros
Mercedes Trénor i Trénor
Mª dels Desamparats Sarthou i Storrer
Josefina Lambies i Algarra
Elena Samper i Vayá
Amelia Lamo de Espinosa i Enríquez de Navarra.
Per ad esta efemerides del Centenari, Lo Rat Penat gestionà l’acunyacio de medalles commemoratives. La
primera d’estes medalles li fon entregada a la Regina el dia 28 de setembre, en la visita que esta dama feu a la
seu de Lo Rat Penat.
El dia 3 d’octubre, la Regina inaugurà l’Exposicio Antologica dels Jocs Florals en el Centre Cultural de
la Caixa d’Aforros de Valencia. En les parets d’este centre es penjaren 71 obres d’art les quals representaven
a Regines, Presidents de Lo Rat Penat i Prohoms valencians. D’estes pintures cal destacar els olis de J. Pinazo,
Segrelles, Constanti López, Salvador Tusset, Agrasot i A. Ballester. Tambe s’expongueren sis escultures de
personages historics valencians, com ara Jaume I, Ausias March, i una replica de la Dama d’Elig, de firmes tan
prestigioses com ho son les de I. Pinazo, M. Benlliure i Gilabert. En esta exposicio s’exhibia una important
mostra representativa del vestit que la dona valenciana portara a lo llarc del temps, i tambe les joyes que lluia.
L’exposicio fon clausurada el dia 14 d’octubre, i ad est acte assisti junt a la Regina, l’esposa del president de
la Generalitat Valenciana, acompanyades per diverses personalitats i per la Junta de Govern de Lo Rat Penat.
El dia 9 d’octubre fon la data elegida per a la magna celebracio lliteraria dels Jocs Florals, encara que
abans de centrar-nos en est acte, resenyarém breument el desenroll de totes les activitats que se dugueren a
terme en esta jornada, tan reblida de significat patri per al Poble Valencià.
Pel mati es va acodir en comitiva a la Processo Civica i al trasllat de la Real Senyera valenciana al monument del rei Jaume I, per tal de rendir-li homenage en el 745 aniversari de la conquista de Valencia. Els presidents de Lo Rat Penat i dels Jocs Florals, depositaren una corona de llorer als peus del monument, com es
tradicional.
A les onze del mati, en la Catedral, feu entrada la Senyera de Lo Rat Penat, entre l’entusiasme de la multitut alli congregada, la qual fon saludada als peus de l’altar major per l’aquebisbe de Valencia, monsenyor
Roca Cabanellas, i pel Capitul catedralici. A continuacio se entonà el Te Deum en accio de gracies al celebrar
el 745 aniversari de la conquista. Despres d’est acte solemne, la Real Senyera fon traslladada a la Llonja, a on
quedà depositada per a presidir el grandios acte dels Jocs Florals, que se celebrarien eixa mateixa nit.
Per la vesprada, la Junta de Govern efectuà la tradicional ofrena d’una corona de llorer al monument que
el fundador de Lo Rat Penat i gran personalitat valenciana, Constanti Llombart, te erigit en els jardins del Real,
en els Vivers de la ciutat de Valencia i despres, en la Real Basilica de la Mare de Deu dels Desamparats, tingue lloc la tambe tradicional ofrena floral i el besamans a la Mare de Deu per part de la Regina, Na Pepica
Samper de Crespo, qui va escriure una dedicatoria en el Llibre d’Or de la Capella, clausurant l’acte el cant fervoros del Himne de la Coronacio.
A continuacio, i ya que no s’havia fet fins ad este moment, explicarém el ritual que te lloc, tradicionalment en a penes variacions, la nit dels Jocs Florals:
Per la nit, quan arribà la Regina acompanyada pel President dels Jocs Florals, fon rebuda pel President de
Lo Rat Penat, que l’acompanyà al lloc d’honor que tenía reservat (normalment, a excepcio d’eix any, l’acte se
realisa en el Teatre Principal, i la Regina presidix la primera part de l’acte des de la naya real o principal).
488 HISTORIA DE LO RAT PENAT
XII JOCS FLORALS - ANY 1892
Regina
Srta. Josepina Frígola i Caruana
ELS JOCS FLORALS 489
Presidiren l’acte el senyor President de la Generalitat Valenciana Joan Lerma i la seua esposa Marivi
Abad, en representacio de SS.MM. els reis d’Espanya.
Tambe assistiren a l’acte, ademes de les autoritats militars, l’alcalde de la ciutat de Valencia Ricart Pérez
Casado, el conseller de Cultura Cipria Ciscar i una gran part del Govern Valencià.
Començà el programa de l’acte en l’actuacio, en primer lloc, del Cor Popular i del Grup de Danses de Lo
Rat Penat, interpretant cançons i balls populars en l’espectacul: Goig, amor i dolor en els pobles del Regne de
Valencia.
A mija nit, desfilava la Real Senyera de Lo Rat Penat, custodiada per la guardia municipal de gala. Darrere
seguia la comitiva, formada pel president de la Societat, Gil Barberá; el mantenedor, Julià San Valero Aparisi;
el president dels Jocs Florals, Anfos Ramón i García; el secretari general, Vicent Ramon Calatayud Tortosa i
la Junta de Govern. Quan arribaren a l’estrado, la Senyera ocupà el lloc previst junt a la Cadira d’Or, mentres
s’acomodaven en les taules presidencial i del honorable Consistori de Mantenedors, les personalitats corresponents. A continuacio, el President dels Jocs Florals pronuncià la frase de ritual: “Queden inaugurats els cent
Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valencia”, “Te la paraula el president de Lo Rat Penat, honorable senyor En Joan Gil i Barberá”.
El president pronuncià un discurs, del qual citem el següent fragment:
“… Pero crec que sí que em permetreu, en una nit com esta, demanar-vos a tots l’unio forta
per a defendre la Llengua Valenciana i la nostra literatura, aixi com les nostres tradicions i personalitat, ya que les nostres creencies han d’estar vives; si estem units, sera facil mantindre el
patrimoni animic. Lo Rat Penat i els ratpenatistes estem molt orgullosos de la nostra obra i nos
hem de mantindre atents i fidels ad ella, puix que es obra de fe i d’esperança, base per a la patria
i la vida. Defendrem sempre els tesors de la Llengua Valenciana, ya que sense llengua no hi ha
patria, ¿que seria del portugues sense Camoens?, ¿de l’angles sense Shakespeare i sense Byron?,
¿de l’italia sense Dante i Petrarca?, ¿del castella sense Cervantes ni Calderón?… per aço els
valencians no renunciarém mai a Ausias March, a Roiç de Corella, a Bonifaci Ferrer, a Joanot
Martorell, ni a tots els representants de l’idioma valencià, ya que hem de mantindre’l viu, cult i
popular. Hem de lluitar, com una mare ho faria per son fill, en esperança, en amor, en pau i en
llibertat.
En est any 1983, coincidint en el Centenari dels Jocs Florals, hem recuperat les Corts
Valencianes, i tots junts hem de treballar per tal de conseguir lo millor per al Regne de Valencia,
i que eixe Govern recuperat siga dels valencians i per als valencians. Est es el meu desig en esta
data historica.
Bona nit a tots”.12
Despres del discurs començaren a pujar a l’escenari les dames de la Cort d’Amor, tambe regines, previ
nomenament d’estes, a les que dos senyoretes, membres de la Junta de Govern, els entregaven una rosa i la
medalla del Centenari dels Jocs Florals.
Quan la Cort ocupava els respectius llocs en l’escenari, als dos costats de la Cadira d’Or, el Secretari de
l’Entitat inicià la llectura de l’acta notarial que arreplegava el veredicte del jurat. En primer lloc s’obrí la plica
del treball guanyador de la Flor Natural, que se presentava baix el lema “Vine, amor”, resultant ser l’autor
Xavier Casp i Verger. (Normalment, la Cort d’Amor fa la seua aparicio en l’escenari immediatament abans de
12
Ibidem, pp. 319-320.
490 HISTORIA DE LO RAT PENAT
XIII JOCS FLORALS - ANY 1893
Regina
Srta. Rafaeleta Andreu i de la Cerda
ELS JOCS FLORALS 491
la Regina, despres de ser anunciat el nom del poeta guanyador de la Flor Natural, pero en este cas fon al contrari). El poeta guanyador, arreplegà de la taula presidencial la rosa roja i es dirigi, acompanyat pel President
i pel Secretari de l’Entitat cap al lloc a on es trobava la que sería proclamada Regina de la Festa, a qui entregà
la rosa, la qual li va prendre en el trage de llauradora en el que anava abillada. A continuacio, i acaronada per
les notes de la “Marcha de la Ciutat”, entrà la Regina del braç del poeta pel centre del salo columnari de la
Llonja, entre apoteosics aplaudiments. El President dels Jocs Florals fon el que condui a la Regina al seu trono
i fon proclamada com a tal pel President dels Cent Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valencia. Seguidament,
el poeta guardonat en la Flor Natural En Xavier Casp, va llegir el seu poema, titulat “Espera, esperança…¡espera!” del qual extraem el següent fragment:
“… Sobre la terra dels nostres morts
s’alça l’enigma de ser qui som;
hereus intrinsecs, fluixos i forts,
fem la verema del quan i el com
on es destria cada perqué
raonant massa lo que es de fe…
I tu esperança… ¡ya se que em crides!
Pero ho fas sempre tan inefable,
que no concerte les caramides
que atraguen lliures fent ben estable
la teua espera
per la ribera
invulnerable.
Per aixo clame:
espera’t mes, espera’t encara
mentres s’active l’amor que ame;
espera’t sempre… que el temps es ara
la malaltia
de cada dia,
febril i avara.
Hissa’m les veles que tu endevines.
¡La rao es poca i l’ansia es tanta!
¿Se que per tu, fet vol de gavines,
el temps me conta i l’amor me canta! 13
Quan finalisà la llectura de la Flor Natural, el poeta, como es tradicio, dedicà un inspirat poema a la
Regina.
Seguidament, el Sr. Secretari continuà llegint l‘acta per tal de fer public el nom dels autors premiats en
estos Jocs Florals Centenaris.
En acabar el repartiment de premis, la Banda Municipal de Valencia interpretà “L’entrà de la murta”, obra
del mestre S. Giner. Seguidament fon proclamat Mantenedor dels Jocs Florals Julià San Valero Aparisi, catedratic d’Historia Antiga de l’Universitat de Valencia i en aquell moment Decà de l’Academia de Cultura
13
Ibidem, p. 323.
492 HISTORIA DE LO RAT PENAT
XIV JOCS FLORALS - ANY 1894
Regina
Srta. Emilia Fontanals i Pujals
ELS JOCS FLORALS 493
Valenciana. El qual, acompanyat pel President dels Jocs Florals, s’acostà a la Regina, que li impongue la medalla d’honor de Lo Rat Penat. A continuacio el Sr. Mantenedor pronuncià el seu discurs que es basava, com es
costum, en els postulats de Fe, Patria i Amor, i del qual extraem els paragrafs que, segons s’ha cregut, millor
reflexen estos tres punts basics i primordials dels Jocs Florals:
“ … Els centenaris Jocs Florals son 100 Flors Naturals, 100 Englantines d’Or, 100 Violes
d’Or, milers de versos i treballs d’investigacio, baix la sobirania de 99 Regines de prestigi i qualitat, realçats per la paraula eloqüent de 98 Mantenedors. La meua decisio per acceptar ser
Mantenedor en est acte, ha segut dificil perque recordava que Ausias March, el nostre poeta,
havia escrit que
La velledat en valencians mal prova
e no se com yo faça obra nova…
I de l’arbre, les flors. El Centenari dels Jocs Florals, te enguany la Flor Natural a la mes
natural de les flors de Valencia, que es la nostra Regina, Pepica Samper, al cap de totes les soberanes que donaren prestigi en atres Jocs Florals.
… Tots els sentiments que vullc expressar sobre els temes tradicionals en estes Corts de
Patria i Poesia, Amor i Fe. Renovades per al nostre temps, en conte de ser pur enyor arqueologic, se convertiran, en esta primavera de l’esperança en una triple reflexio: primer, sobre
Valencia, Patria nostra Fenix; en segon lloc, a l’amor, en pensament i fets, dels valencians; i per
ultim, a la fe en el futur de nostra Valencia.
Yo cante —com diria Joanot Martorell— a la nacio d’a on soc natural, a nostra Patria,
Valencia, que es una patria Fenix, perque, com l’aucell mitologic, renaix de ses cendres moltes
vegades, al llarc de la seua historia, que es la nostra.
I lo que devem cercar els valencians son amics valencians, de nacio o d’eleccio, i considerar-los compatricis nostres que, dins de la llibertat que’ns assegura l’autonomia, podem i devem
conviure, participar en els patrons d’una cultura propia, la valenciana, que te raïls, soca i branques, per a alçar el vol al futur.14
Estes paraules dites davant del president Lerma, el conseller Ciscar i l’alcalde Pérez Casado tenien un
especial significat pero no serviren per a que se modificara, ni lo mes minim, la politica llingüistica filo-catalanista que imponien. No obstant, l’acte estigue presidit per la correccio.
Despres de llarcs aplaudiments al discurs del Sr. Mantenedor, el President dels Jocs Florals pronuncià la
frase ritual: “Queden clausurats els Cent Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valencia”.
La Banda Municipal interpretà el “Himne Regional”, actuant com a soliste el tenor Octavi Álvarez, el qual
himne fon entonat per tots els assistents. En les notes de la “Marcha de la Ciutat”, desfilà la Real Senyera, la
Regina del braç del President dels Jocs Florals, les dames-regines de la Cort d’Amor i, darrere, tota la comitiva, quedant finalisat l’acte.
Com a eixemple de la proyeccio del centenari, del dia 25 de setembre al 25 d’octubre, l’Administracio
Principal de Correus, habilità un matassagells llinial referit al Centenari dels Jocs Florals, el qual portaren totes
les cartes que eixiren de Valencia.
14
Ibidem, pp. 331-337
494 HISTORIA DE LO RAT PENAT
XV JOCS FLORALS - ANY 1895
Regina
Srta. M.ª dels Desamparats Soler i Castro
ELS JOCS FLORALS 495
Tambe els dies 27, 28 i 29 d’octubre, en la Secretaría de Lo Rat Penat, hi hague recepcio de cartes en les
quals s’estampà el matassagells commemoratiu del Centenari a efectes filatelics.
De la mateixa manera, com ya hem citat anteriorment, s’acunyaren medalles commemoratives i s’edità el
llibre del Centenari, edicio que patrocinà la Caixa d’Aforros de Valencia.
Estos signes externs donaven l’image de que Lo Rat Penat era l’institucio de sempre, de gran proyeccio i
influencia valencianista en la societat, pero era solament apariencia ya que els seus postulats no eren tenguts
en conte per les autoritats politiques. Pero la cent edicio dels Jocs Florals consegui la brillantea dels millors
moments.
8.2.2. ELS JOCS FLORALS DES DE LA CX EDICIO FINS A L’ACTUALITAT.
Despres d’un llarc cami ya centenari dels Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valencia, arribem als nostres dies i a la seua mes recent edicio, en 1999.
Abans de centrar-nos en l’ultim any d’edicio, citarém un episodi dels Jocs Florals, digne de mencio, per
la caracteristica especial que comporta. Es tracta de l’edicio de l’any 1993, en el que es celebraren els CX anys
d’este certamen lliterari, o siga, la primera decada despres del Centenari. Per ad esta ocasio tambe es preparà
una especie de commemoracio, aixina com succei en el Centenari. En est any tambe la Regina estigue acompanyada per una Cort d’Amor composta per 6 dames que havien segut tambe regines d’unes atres edicions de
Jocs Florals; en esta ocasio pertanyien als ultims 10 anys, partint del Centenari. Estes, junt en la Regina, foren
les que a continuacio se detallen:
REGINA: Marivi Ferrandis i Olmos
CORT D’AMOR
Regina CIII
Regina CIV
Regina CV
Regina CVI
Regina CVII
Regina CVIII
Regina CIX
Mª Amparo Peris i Pallardó
Laura Monllor i Alejos
Dolors Crespo i Iranzo
Rosalia Trullenque i Dicenta
Victoria E. Moreno i Ballester
Ana Isabel Ribes i Rosa
Consuelo Rubio i Martínez
Citarém tambe que este fon un any reblit d’actes culturals, com ara presentacions de llibres, conferencies,
recitals de poesia, concerts, homenages a personalitats destacades del mon cultural…, i junt ad estos, els que
venen sent tradicionals des de fa diversos anys, i que constituixen la programacio anual de Lo Rat Penat:
Concurs de Llibrets de Falla, Les Creus de Maig, Els Milacres de Sant Vicent, Concurs de Narrativa en
Llengua Valenciana…
Tots estos actes, relacionats directament en la Societat, son presidits per la Regina dels Jocs Florals.
Despres d’esta breu alusio a l’any 1993, quan es celebrà la CX edicio dels Jocs Florals, nos centrarém en
els anys 1998 i 1999, o siga en els CXV i CXVI Jocs Florals, i d’estos citarém les caracteristiques mes rellevant, aixina com ferem en la celebracio del Centenari.
En el any 1998, el protocol dels Jocs Florals i el seu desenroll fon el mateix que en els anys anteriors, quan
no es tracta de celebracions especials. La Regina fon la Srta. Maria Cantos Fagoaga, i la seua Cort d’Amor
estigue composta per sis jovens elegides per ella. L’actuacio de la primera part d’este certamen lliterari estigue
496 HISTORIA DE LO RAT PENAT
XVI JOCS FLORALS - ANY 1896
Regina
Srta. Gabriela Rodríguez de la Encina i Abargues
ELS JOCS FLORALS 497
a carrec de l’actuacio del Grup de Danses i del Cor Popular de Lo Rat Penat, en l’interpretacio d’un magnific
espectacul, que portava per titul: “La Barraca” en homenage al centenari de la publicacio d’esta obra de V.
Blasco Ibáñez. L’any 1999 tingue com a Regina a Encarna Albarracín i Raga i es va representar “En una placeta”; els dos tingueren en comu el caracter obertament reivindicatiu dels discursos dels mantenedors.
El poeta que obtingue la Flor Natural en 1998 fon Josep Lluïs García Ferrada, el qual recità un poema ple
d’encant, del qual reproduim un fragment.
“No importa a on, pero se que estas viva,
segurament dormint en un espill de vidre
com espurna d’alguna intolerancia.
Ajuda’m a fingir que, que ton rostre,
vixca sobre la plata del meu riu, es un efecte
amagat sobre el solage d’eixa tela
d’aranya, metaforica, teixida
per l’ombra imprevisible, del fondo de la mar.
Vullc tancar els ulls i ya no vore’m
jamai desdibuixat en ta mirada,
i que siga, el ritme de la vida que franquege,
l’exacta prelacio de sos vivencies,
sa tenue bledania.
Deixa que me senta en ton regata
un cosmonauta egregi o, si tu vols, quimeric,
que navega l’argentviu de la retorica
sense coneixer, si al teu blau, el tinyen els celages.”15
Un discurs ple de força i de valenciania, que produi en distintes ocasions l’ovacio de tots els presents fon
el que pronuncià el mantenedor Lluïs Miguel Romero Villafranca. Del seu parlament extraem els següents
paragrafs:
“Una llengua valenciana, hui tan questionada que tots tenim l’obligacio de defendre, des del respecte a opinions alienes, des de la tolerancia, des del pacifisme, buscant
el consens, pero tambe des de la fermea de que la dignitat, l’historia i la filiacio son
innegociables.
Pero el respecte que tenim als demes, tambe el demanem per a nosatres. Per a nostra llengua valenciana, hui ben viva, la que parla i enten el poble, al sa i al pla, llunt
d’arcaismes, mimetismes i forçades integracions en l’idioma d’atres pobles, geograficament veïns, procedents —aixo si ho diguem en fraternal afecte— del mateix tronc,
dels que volem ser germans ben volguts i ben avinguts, pero com el dit valencià “cada
u en sa casa i Deu en la de tots”.
Aplaudirém qualsevol esforç, Academia o Organisme que busque el consens, l’harmonia i l’eliminacio de confrontacions, pero demanarém ad eixe Organisme que no
oblide que la llengua no es producte d’una ciencia: la filologia, sino al reves. L’idioma
15
Archiu de Lo Rat Penat. Archivador de l’any 1998.
498 HISTORIA DE LO RAT PENAT
XVIII JOCS FLORALS - ANY 1898
Regina
Srta. Francesca Berga i Garcías
ELS JOCS FLORALS 499
es un mig de comunicacio entre el poble, que primer se parla, despres s’escriu i mes
tart, la Filologia estudia lo que el poble abans ha parlat i ha escrit, i no al reves.”16
Tambe Desamparats Cabanes, mantenedora del certamen de 1999, va a manifestar la seua preocupacio
davant del moment present:
“Si les promeses se fan realitat, el nostre soport no deu de faltar als governants. En
cas contrari, si seguix la present actuacio continuista i sense canvi haurem de reconsiderar la nostra actuacio.
Tingam en conte que unicament si nos fem de respectar, serem respectats. Si nos
fem oir, nos escoltaran. Sigam fidels a les nostres conviccions valencianes. Parlem en
nom propi, mantenint i defenent la nostra singularitat. Caminem decidits recordant les
glories passades pero renovant-las al present. Pero aixo si, anem tots sempre units,
sense clavills” 17
8.3. ELS JOCS FLORALS I LA SOCIETAT.
En certa mida es pot dir que els Jocs Florals son tot un simbol en la societat valenciana per lo que, en les
seues successives etapes, en ells s’han donat cita, des dels seus tres principals elements —les regines, els mantenedors i els poetes— els components mes actius i representatius no solament de la societat valenciana, sino
tambe del conjunt de la societat espanyola.
Lo Rat Penat, des de la seua fundacio en 1878 fins als nostres dies, ha estat present en la societat i ha participat activament dels acontenyiments de tota classe que s’han desenrollat a través de la seua trayectoria historica. Aixina puix, seguidament, vorem cóm les persones que tenen un paper fonamental en esta efemerides
lliteraria com son els Jocs Florals son un reflex de l’epoca a la qual pertanyen.
En primer lloc abordarém breument la situacio politica i social de l’epoca que tractem i a continuacio, i
dividits per periodos historics llogics, anirem fent referencia als distints mantenedors, a la seua condicio social
i professio, aixina com el seu lloc de procedencia, per a finalisar els apartats fent referencia al lloc d’orige dels
poetes i a la condicio social de les regines.
8.3.1. PRIMERA EPOCA: DE 1879 A 1936.
En esta primera etapa, des de la Restauracio de la monarquia en la figura d’Alfons XII en 1875, fins a la
Regencia de Mª Cristina en 1885, Valencia va a viure una forta expansio economica, va a creixer l’industria
encara que no superarà a l’agricultura. En l’ambient pactiste i de consens en que s’elaborà la Constitucio de
1876 es crea Lo Rat Penat. La confluencia de poetes d’espardenya, que normalment estaven vinculats en partits politics de l’esquerra d’eixe moment (democrates, federals) en els poetes de guant, vinculats a partits de la
dreta de l’epoca (moderats, conservadors), feu possible que foren mantenedors personalitats de tot l’espectre
politic.
16
17
Archiu de Lo Rat Penat. Archivador de l’any 1998.
Archiu de Lo Rat Penat. Archivador de l’any 1999.
500 HISTORIA DE LO RAT PENAT
XIX JOCS FLORALS - ANY 1899
Regina
Srta. Teresa Hernández de la Figuera i Ferrer de Plegamans
ELS JOCS FLORALS 501
- ELS MANTENEDORS EN LA PRIMERA EPOCA DE LO RAT PENAT.
En estos anys d’inici dels Jocs Florals els mantenedors van a pertanyer al mon de la politica i de les lletres. Aixina, el primer mantenedor i primer president de Lo Rat Penat, Feliu Pizcueta Gallel fon lider del partit progressiste i, en 1884, un any abans de que tornara a ser mantenedor dels Jocs Florals i per segona vegada
president de l’Entitat, fon concejal de l’Ajuntament de Valencia i se’l nomenà Croniste de la Ciutat.
Dels mantenedors d’esta epoca tres son de la ciutat de Valencia, com ara l’abans citat Feliu Pizcueta, Josep
Cristofol Sorni Grau, politic del Partit Democrata, el qual despres de la Restauracio va seguir militant en el
Partit Federal, a on ocupà alts carrecs; i Ciril Amorós Pastor, politic i jurisconsulte que fon militant del Partit
Moderat del Consell Provincial del qual fon president; justament en l’any en que fon mantendor, 1881, fon
diputat en Corts per Xativa; tambe creà el primer Circul Alfonsi de Valencia i fon membre de la Junta de
Notables que redactà la nova Constitucio espanyola de 1876. Son anys de confraternitat en intelectuals de les
regions veïnes, per lo que es contà en Victor Balaguer i Cirera, prestigios orador catala i en Tomas Forteza
Cortes, mallorqui.
Des de 1886 a 1902 els mantenedors continuen pertanyent, la majoria d’ells al mon politic i tambe al mon
de les professions lliberals i de les lletres. Tambe en esta epoca observem com tres eclesiastics ostenten el
nomenament de mantenedors, d’entre els quals destaquem a Josep Sanchis Sivera, naixcut en Valencia; historiador i academic de l’Academia de Sant Carles, director decà del Centre de Cultura Valenciana i corresponent de les Reals Academies de l’Historia i de San Fernando de Madrit, aixina com de l’Institut d’Estudis
Catalans de Barcelona. L’atre eclesiastic que citem es Joan Alcover i Maspons, naixcut en Palma de Mallorca
i dedicat tambe a l’estudi de les lletres. Dels mantenedors restants son de la ciutat de Valencia Carmel Calvo
i Rodríguez, escritor i secretari de les diputacions provincials d’Avila i d’Alacant (1873-1905); Josep Vives i
Císcar, erudit i colaborador en diverses publicacions valencianes i membre corresponent de l’Academia de
l’Historia de Madrit i de la de Belles Arts de Sevilla; Vicent Blasco Ibáñez (qui pronuncià en 1891 el seu discurs substituint a Francesc Pi i Margall) fon advocat pero sempre es dedicà a la lliteratura i a la politica com a
afiliat al Partit Federal Republicà de Pi i Margall; l’any que fon mantenedor es nomenat president del Consell
Regional del Partit Federal; Lluïs Cebrián Mezquita, fon escritor i erudit, afiliat al Partit Republicà
Possibilista i president de Lo Rat Penat (1889-91). Tambe fon Croniste de la ciutat de Valencia; Francesc
Moliner Nicolás, mege i catedratic de l’Universitat de Saragossa i rector de l’Universitat de Valencia; fon elegit diputat.
De Castello de la Plana destaca Ramir Ripollés i Ramos, qui en 1888 fon mantenedor i combina la medicina en la lliteratura; fon redactor de El Correo de Valencia, el qual adquirix en propietat en 1885 i en ell defen
les seues idees lliberals.
De Barcelona, en 1891 destaca Francesc Pi i Margall, politic brillant que havia segut en 1873 President
de la Republica; en el seu lloc, pronuncià el discurs Vicent Blasco Ibáñez com ya s´ha comentat abans.
Dos mantenedors de Madrit es donaran cita en Valencia per a donar-li relleu ad esta magna celebracio dels
Jocs Florals, Ramon Nocedal Romea, politic proxim al carlisme, encara que despres d’acusar a Carles VII de
lliberal fon expulsat del carlisme i es declarà partidari de qualsevol rei antilliberal; fon un periodiste molt
temut. Tambe de Madrit fon Franscisco Silvela, en 1981 adherit al grup lliberal-conservador de Cánovas, successor d’este en el lliderage del partit a pesar de les seues discrepancies; fon amic personal de Teodor Llorente,
i actuaren a l’unison en politica. Ocupà carrecs de ministre i, mes tart, en 1899 fon president del govern.
Un atre politic de proyeccio nacional que fon mantenedor dels Jocs Florals en 1893 es José Canalejas
Méndez, natural d’El Ferrol, advocat i escritor a mes de politic; militant en el Partit Lliberal, fon diputat per
Alcoy i de 1910-1912 president del govern.
Amali Gimeno i Cabañas, naixcut en Cartagena pero afincat en la ciutat de Valencia fon mege i politic;
tambe fon ministre d’educacio en l’any 1894, quan fon nomenat mantenedor, i quan el Partit Lliberal estava
en el poder; professionalment fon catedratic de Medicina en Valencia.
502 HISTORIA DE LO RAT PENAT
XX JOCS FLORALS - ANY 1900
Regina
Srta. M.ª de la Concepcio Maestre i Guzmán
ELS JOCS FLORALS 503
En 1899 fon mantenedor Honorat Berga i Garcías, natural de Palma de Mallorca pero tambe afincat des
de molt menut en Valencia; fon doctor en Dret, diputat provincial pel districte de Gandia i president de Lo Rat
Penat (1893-1903) apoyat per Teodor Llorente.
Despres de la regencia de Mª Cristina, una nova fase historica s’obri pas dins del panorama politic espanyol: el regnat d’Alfons XIII (1902-1931).
En 1902 en Lo Rat Penat i a carrec de Fausti Barberá, es dictà la conferencia “De Regionalisme i
Valentinicultura” la qual suponia la primera formulacio del valencianisme politic i en ella es proponia la creacio de societats patriotiques. No obstant, Lo Rat Penat va permaneixer fidel al seu apartidisme i a mantindre’s
al marge de la lluita politica.
En esta epoca, i despres del desatre de 1898, es respira un gran pessimisme intelectual, mentrimentes, politics, escritors i eclesiastics proponien la regeneracio.
En esta epoca, els mantendors que aniran conformant l’Honorable Consistori de Mantenedors seran els
següents: de la ciutat de Valencia destaquen la figura de Teodor Llorente Olivares, advocat i escritor; fon cofundador i segon president de Lo Rat Penat (1879-1880) i director del diari Las Provincias; la seua tendencia
politica era conservador silvelista; participà de la politica activa, ya que entre 1891 i 1900 fon elegit diputat en
Corts i senador; en 1903 deixa la politica al morir Silvela; quan en 1905 fon mantenedor, ya havia conseguit
dos Flors Naturals en els Jocs Florals.
Tambe de terres valencianes destaquen Vicent Gay i Forner, natural d’Almussafes, fon professor i escritor; ocupà alts carrecs en l’administracio de l’Estat durant la Dictadura de Primo de Rivera. Dirigi i fundà la
revista Nueva Economía Nacional. Mossen Hernan Cortés Pastor, natural de Rocafort, es doctorà en
Teologia i Dret Canonic i eixerci com a director del Colege del Patriarca; en 1924 obtingue una canongia en
la Catedral de Toledo i fon nomenat Conciliari de l’Associacio de Jovens Catolics d’Espanya i Vicesecretari
General de l’Accio Catolica Espanyola.
De la provincia d’Alacant destaquem a Rafel Altamira i Crevea, el qual fon historiador i juriste, una de
les principals figures intelectuals espanyoles del moment; està vinculat a la corrent ideologica de Francisco
Giner de los Ríos i de la Institución Libre de Enseñanza; en l’any en que fon mantenedor, 1912, fon director
general de Primera Ensenyança, carrec des del qual intentà posar en practica les idees pedagogiques de l’institucio abans citada; fon elegit senador per Valencia en 1916 i juge del Tribunal Permanent de Justicia
Internacional de la Haya, en 1921. Tambe de la mateixa ciutat citem al General Miquel Elizaicín España,
militar i publiciste, el qual fon fundador i propietari de la revista Museo Exposición; tambe fon president de la
Creu Roja en Alacant; en 1923, un any despres de ser nomenat mantenedor, fon alcalde de la seua ciutat. De
la ciutat d’Alcoy i en 1925, fon mantenedor Enric Moltó Abad, el qual fon advocat i colaborà en les publicacions locals d’Alcoy. Per ultim fer referencia a Mossen Lluïs Calpena Avila, natural de Biar que fon magistral i capellà d’honor de la Real Capella en Madrit; mes tart fon nomenat rector de l’iglesia de San Fernando
el Grande.
De la ciutat de Castello destaca Salvador Guinot i Vilar, que fon escritor i politic i tambe discipul de
Menéndez y Pelayo; fon gran defensor de les doctrines socials del jesuïta Antoni Vicent, en el qual fundà el
Sindicat Catolic en Castello de la Plana; en politica rebe l’influencia d’Antoni Maura, figurant en el Partit
Conservador del qual fon cap provincial; fon alcalde de Castello en 1907 i 1924, diputat a Corts per Lucena,
en 1907 i president de la Diputacio Provincial; en l’any en que fon mantenedor (1919) fundà, entre unes atres,
la Societat Castellonenca de Cultura. De terres de Castello citem a Mossen Roger Chillida i Manyes, natural
d’Albocasser, fon eclesiastic i escritor; tambe fon canonge de la catedral de Valencia i membre de l’equip de
redaccio de La Voz de Valencia, arribant a ser redactor en cap i director fins a 1920; el rei Alfons XIII el
nomenà Capellà d’Honor i Predicador de la Capella Real.
D’entre els mantenedors oriunts d’unes atres terres de l’Estat Espanyol fem referencia a Josep Sánchez i
Guerra, natural de Cabra (Cordova). Fon politic. Amic de Maura, abandonà el Partit Lliberal i ingressà en el
Conservador. Ministre en diverses ocasions en Maura, acceptà —per pressions d’Alfons XIII— el Ministeri de
504 HISTORIA DE LO RAT PENAT
XXI JOCS FLORALS - ANY 1901
Regina
Srta. Rafaela Selva i Mergelina
ELS JOCS FLORALS 505
Governacio en distints ministeris presidits per Dato; fon president de l’ultim govern abans de la Dictadura de
Primo de Rivera (1923); se declarà monarquic pero contrari a Alfons XIII; tambe de terres cordoveses, concretament de Priego, sera mantenedor Niceto Alcalá-Zamora Torres; fon juriste, escritor i politic; lider del
Partit Lliberal i diputat i ministre de Foment (1917) i de la Guerra (1922); fon President de la Republica, en
1931 i membre de l’Academia de la Llengua i catedratic de Dret processal. De Barcelona citem a Joan
Ventosa Calvell, el qual fon politic i un dels fundadors de la Lliga Regionalista i primer director del periodic
El Poble Català; des de 1907 fon diputat a Corts.Tambe de terres catalanes, pero en esta ocasio d’Olot (Girona)
fon mantenedor en l’any 1930 Jaume Bofill Matas; milità en la Lliga Regionalista i en Accio Catalana i fon
redactor en cap de La Veu de Catalunya. En 1918 cal destacar la figura d’orige mallorqui, concretament de
Manacor, Mossen Antoni Alcover Sureda, que fon intelectual i filolec i impulsor del Diccionari CatalaValencià-Balear.
En esta etapa cal fer referencia a dos fets un poc anecdotics i curiosos: en 1903 fon mantenedor Emili
Borso di Carminati, un personage d’orige italia, la familia del qual s’afincà en Valencia i, en 1914, una dona
—l’unica fins a 1999 en tota l’historia dels Jocs Florals— ocupà esta distincio Nativitat Domínguez Atalaya,
la qual fon assambleista nacional i professora de l’Escola Normal.
En els anys de la Segona Republica, destaquen els mantenedors Francesc Sánchez-Castañer i Mena,
naixcut en Sevilla, el qual fon catedratic de llengua i lliteratura espanyola en la Facultat de Filosofia i Lletres
de l’Universitat de Valencia i escritor; durant la seua etapa com a catedratic en Valencia, en els anys quaranta,
desenrollà una intensa labor de promocio lliteraria i artistica a través del “Club Mediterráneo”; a la seua iniciativa es degue tambe la creacio de la tertulia lliteraria “Los nocturnos del Mediterráneo” i la recuperacio del
teatre roma de Sagunt. Naixcut en la ciutat de Valencia, citem a Manuel Gisbert i Rico que fon mantenedor
en 1935; havia segut Decà del Colege de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciencies; fon advocat i professor; se’l va elegir concejal de l’Ajuntament de Valencia com a afiliat al P.U.R.A. Tambe fon vicepresident de la Diputacio i alcalde de Valencia en 1934, dimitint quan es feu carrec del govern el Frente
Popular, en 1936.
En relacio a la llengua en que foren llegits els discursos. L’utilisacio tant del valencià com del castella
depen, llogicament de si l’orador sap o no expressar-se en valencià, pero tambe te molt que vore el moment
politic de l’epoca, i aço tambe s’aprecia en el contengut del discurs, no a soles en la forma. Com a fet rellevant citem que en l’any 1915, el senyor Estrada, diputat a Corts per Malaga, començà el seu discurs en castella, i es produi una forta protesta de la “Joventut Valencianista”. En canvi, en 1922, per citar un eixemple, el
mantenedor, general Elizaicín, d’orige valencià, va utilisar esta llengua, constituint per a tots una agradable
sorpresa.
El denominador comu de tot el llarc periodo es la sintonia existent entre les autoritats i Lo Rat Penat. Les
Juntes Directives inviten a persones rellevants del moment, tant de l’ambit politic com de l’intelectual, especialment lliterari i llingüistic, que participen en els Jocs Florals considerant-ho com a un gran honor.
- LES REGINES EN LA PRIMERA EPOCA DE LO RAT PENAT.
Si nos centrem en les regines dels Jocs Florals, en l’epoca que va des de la creacio del certamen lliterari
fins a 1936, observem cóm representen els noms mes notables de la societat valenciana i espanyola. Destaquem
a la primera regina, Maria Llorente i Falcó, filla major del poeta Teodor Llorente, a la qual succeirien en la
Cadira d’Or l’atra filla Josefina Llorente Falcó (1897), la qual es casà en Honorat Berga (president de Lo Rat
Penat i mantenedor, en 1899) i les seues dos netes, Filomena Bernal i Llorente (1918) i Matilde Llorente
Monleón (1924).
De tituls nobiliaris destaquem a la segona regina, Ana Mª Paulín de la Peña, baronesa de Cortes, esposa del que despres sería president de Lo Rat Penat; la tercera, Isabel de la Cerda, esposa del patrici Balbi
Andreu; la de l’any 1887, Margarita d’Azcárraga, filla del Capita General de Valencia, la qual sería mare del
506 HISTORIA DE LO RAT PENAT
XXII JOCS FLORALS - ANY 1902
Regina
Srta. Maria de la Merce Silvestre i Sabater
ELS JOCS FLORALS 507
primer marqués del Turia. Emilia Fontanals i Pujals, Regina de l’any 1894, que es casaria en el primer marqués de Benicarlo i els dos foren pares de la Regina de l’any 1928, la senyoreta Sara Sanmillán i Fontanals.
Casos com este de parentesc entre regines succeix tambe en Rafaela Andreu, Regina de l’any 1893 i filla de
la tercera regina. Tambe en l’any 1944, Merce Trénor i Trénor fon Regina i era besneta de la senyora
Margarita d’Azcárraga, abans citada.
En 1907 assistix la Infanta Isabel, a qui el poeta Teodor Llorente, elegi; pero ella declinà l’honor i dessignà per a que ocupara el seu lloc a la senyoreta Margarita Ruiz de Lihory, filla del Baro d’Alcahalí.
Mencio especial mereix l’Infanta Na Maria Teresa de Borbón, germana d’Alfons XIII, que fon Regina
dels Jocs Florals en l’any de l’Exposicio Regional Valenciana de 1909; precisament en este nomenament es
pretengue i es consegui donar una proyeccio peninsular de la realitat valenciana, incloent en ella a les tres provincies de Valencia, Alacant i Castello
Junt a jovens de la noblea i de l’alta societat destaquen les poeteses Magdalena Gracía Bravo (1882) i
Na Manuela Agnes Rausell (1886). En qualsevol cas molts dels llinages de les regines representen a families
de l’alta societat o de politics significats o les dos coses a la vegada: Amorós, Manglano, Latorre, HernándezVillamar, Ferrer de Plegamans, Vera, Selva, Enríquez de Navarra, Mayans, Ruiz de Lihory.
- ELS POETES EN LA PRIMERA EPOCA DE LO RAT PENAT.
En quant als poetes premiats en la Flor Natural estan presents les generacions que han fet historia en el
mon de la lliteratura. Des dels representants dels primers ratpenatistes, com ara Llorente, Feliu Pizcueta i
Andrés Cabrelles, passant pels de la novella generacio, com Miquel Durán i Tortajada, Francesc Caballero
Muñoz, Josep Mª Bayarri, als quals seguix un atre grup, en Lluïs Guarner, Vicent Ramírez Bordes i Bernat
Artola i Tomás, i encara una atra generacio mes actual composta, entre atres per Carles Salvador.
En quant al lloc de procedencia dels poetes, observem que la majoria d’ells son naixcuts en la ciutat de
Valencia. Del restant de les terres valencianes destaquen Ramon Andrés i Cabrelles (Campanar), Jesus
Morant i Borras (Quart de Poblet), Francesc Badenes i Dalmau (Alberic), Joan Batiste Pastor
(Beneixama), Eduart Genovés Olmos (Xabia), i Bernat Artola i Tomás (Castello de la Plana).
Del restant d’Espanya citarém a Victor Iranzo Simón (Fortanate-Teruel), Maximilia Thous i Orts
(Pravia-Asturies) i Angeli Castañer Fons (Huéneja-Granada).
Alguns dels poetes conseguixen el guardo de la Flor Natural en mes d’una ocasio, com es el cas de Teodor
Llorente Olivares (1879, 1887 i 1907), Ramon Andrés Cabrelles (1894, 1909 i 1928), Joan Calzada Carbó
(1905 i 1914), Francesc Caballero Muñoz ( 1915 i 1918), Francesc Puig Espert (1920 i 1921), Vicent Ramírez
i Bordes (1925 i 1927), Enric Navarro Borrás (1933 i 1935); esta situacio nos indica que participaven molt a
sovint i que no n’eren molts els poetes i els escritors en general que escrivien en valencià. No obstant, encara
que no hi haguera una gran quantitat d’estos, la poesia guanyadora era de gran calitat. (Vore capitul IX de la
present obra).
8.3.2. SEGONA EPOCA: DE 1939 A 1980.
En este segon apartat començarém resenyant que de 1936 a 1938 no es celebraren els Jocs Florals, per ser
els anys de la Guerra Civil.
Aixina puix sera en l’any 1939 quan es reanudarà este costum ya institucionalisat en la nostra entitat.
Pero, 1939 no es un any qualsevol. Era, en la terminologia de l’epoca, “l’any de la victoria”, que en
termens politics significava, entre unes atres coses que Francisco Franco concentrava la Comandancia de
l’Estat junt en els tituls de Generalissim dels Eixercits i Caudill d’Espanya. En resum, tenia en exclusiva el
poder eixecutiu i el llegislatiu. Per una atra part, el valencianisme politic havia segut insignificant en
comparacio en la gran importancia del valencianisme cultural, d’ahi que mentres que moviments lliteraris en
508 HISTORIA DE LO RAT PENAT
XXIII JOCS FLORALS - ANY 1903
Regina
Srta. Teresa de la Figuera i de la Cerda
ELS JOCS FLORALS 509
llengües vernacules despertaven recels als nous governants en unes atres regions, en Valencia no solament no
despertà recels l’acte social per excelencia de la ciutat, els Jocs Florals, sino que el mateix Franco no tingue
cap d’inconvenient en que la seua filla fora la regina dels Jocs Florals. Aixina puix, en un acte cultural
valencianiste, realisat en gran part en llengua valenciana, estava com a regina la filla de Franco, Carmen Franco
Polo, en 1940 i, a l’any següent, la filla del general Aranda, Capita General de la III Regio Militar .
- ELS MANTENEDORS EN LA SEGONA EPOCA DE LO RAT PENAT.
Els mantenedors d’esta etapa dels Jocs Florals van a ser representants de lo mes granat del franquisme com
Millán Astray o Aunós. De la mateixa manera, escritors en auge: Pemán, Calvo Sotelo i Eugeni Montes.
De la ciutat de Valencia destaquem a Carles Blanco Soler, que fon mege i en 1918 guanyà l’oposicio de
la Beneficencia Municipal; presidi l’Associacio d’Escritors Meges des de 1952. Tambe Lluïs B. Lluch i Garín
fon designat mantenedor; era advocat, orador i escritor; fon Conseller Nacional del Moviment per designacio
del Cap de l’Estat, Procurador en Corts, i Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Valencia. Frederic Silva
Muñoz fon mantenedor en 1958, Ministre d’Obres Publiques i membre de l’Associacio Catolica de
Propagandistes.
De terres valencianes destaca Marti Domínguez Barberá, natural d’Algemesi, periodiste i escritor. Fon
tinent provisional d’Estat Major en l’Eixercit Nacional (1938-39). Quan acabà la guerra, participà en la redaccio de Avance i en la fundacio del diari del Moviment Nacional Levante; fon director del diari Las Provincias
fins a 1958, tambe fon creador i director del semanari Valencia-Fruits en 1962; fon Flor Natural en 1955. En
1952, el mantenedor va ser Vicent Escrivá Soriano, natural de Xabia, el qual fon realisador cinematografic
i escritor; estudià Filosofia i Lletres en Valencia, a on treballà en la radio (1939) i realisà algunes activitats
politiques; treballà en Radio Nacional d’Espanya i com a guioniste cinematografic. D’Alcoy, cal que fem
mencio de Enric Oltra Moltó, el qual fon politic i escritor; des de 1954 a 1964 fon alcalde d’Alcoy, justament coincidint en el seu nomenament de mantenedor, tambe fon Governador Civil de la provincia de
Valencia.
Del restant d’Espanya destaquen els mantenedors: A. Goicoechea Cosculluela, natural de Barcelona, fon
un politic d’orige mauriste que defenia l’estat corporatiu; tingue diversos carrecs en la Dictadura de Primo de
Rivera i colaborà activament en la preparacio de l’alçament del 36; a les seues gestions es degueren els primers avions italians que reberen Mola i Franco; fon el primer mantenedor, despres de la Guerra Civil (1939);
i de 1938 a 1950 fon president de diversos bancs oficials. De Lleida citem a Eduart Aunós Pérez, escritor i
politic, fon diputat a Corts en 1916, Ministre de Treball en 1925; en acabar la Guerra Civil fon embaixador i
despres Ministre de Justicia (1943-45) precisament en l’epoca en que fon nomenat mantenedor (1944); este
personage fon designat una atra vegada per a glossar l’acte lliterari, en 1946.
De La Corunya, cal mencionar a J. Millán Astray Terreros, el qual fon militar i participà en les campanyes de Filipines i Marroc; en 1920 fon el primer Cap de la Legión Española i en 1932 ascendi a general;
fon Cap de propaganda. Tambe de La Corunya destaca Joaquín Calvo Sotelo, el qual fon dramaturc i un afamat escritor; fon membre de la Real Academia Espanyola en 1955, president de la Societat General d’Autors
d’Espanya fins a 1969 i President de l’Institut Internacional de Teatre, rama espanyola, en 1971. En 1949, fon
mantenedor Eugeni Montes, escritor i periodiste; membre de la Real Academia Espanyola en 1939.
De terres andaluses cal resenyar a J.Mª Pemán Pemartín, natural de Cadis, el qual fon escritor i el propagador lliterari mes destacat de l’ideari tradicional i monarquic; conreà el periodisme i l’ensaig. En 1954, i
de la ciutat de Sevilla, ocupa la tribuna de mantenedor Francisco Sánchez-Castañer Mena, el qual fon catedratic i escritor; doctor en Filosofia i Lletres i Dret, i tambe secretari de la Revista de Filologia Española;
durant la seua etapa com a catedratic en Valencia, cal insistir en que desenrollà una intensa labor de promocio
lliteraria i artistica a través del “Club Mediterráneo”; a la seua iniciativa es degue tambe la creacio de la tertulia lliteraria “Los nocturnos del Mediterráneo” i tambe la recuperacio del teatre roma de Sagunt.
510 HISTORIA DE LO RAT PENAT
XXIV JOCS FLORALS - ANY 1904
Regina
Srta. Maria Santonja i Mercader
ELS JOCS FLORALS 511
Per a tancar este primer apartat de la segona etapa, citarém a un mantenedor naixcut en Colombia. Nos
referim a Eduart Carranza, el qual fon poeta, fon membre de la Academia Colombiana de la Lengua i detentà
carrecs diplomatics en Chile i en Espanya.
De 1963 a 1975 els mantenedors van a pertanyer predominantment al mon de les lletres, encara que n’hi
d’alguns politics de professions lliberals.
De 1963 a 1975 de la ciutat de Valencia destaquem a Vicent Genovés Amorós, el qual fon catedratic i
escritor; doctor en Filosofia i Lletres i Llicenciat en Dret, publicà diverses obres de text de bachillerat. Manuel
Sanchis Guarner, fon filolec, estudià Filosofia i Lletres i Dret en l’Universitat de Valencia i en1932 feu el
curs de doctorat en l’Universitat Central; fon un dels fundadors de la FUE en Valencia i d’Accio Cultural
Valenciana; durant la guerra civil formava part de l’eixercit republica; colaborà en la realisacio del Diccionari
Catala-Valencià-Balear junt a Francesc Moll; en 1971 —quan fon mantenedor— era professor agregat de frances de l’Institut Nacional d’Ensenyança Mija Sant Vicent Ferrer. Feliu Mateu Llopis, historiador; Catedratic
d’Universitat, Archiver i Bibliotecari; dirigi, entre atres, el Museu Arqueologic, la Biblioteca Provincial de
Tarragona i l’Archiu del Regne de Valencia; fon membre corresponent de la Real Academia de l’Historia i de
la Real de Bones Lletres de Barcelona; s’ha dedicat fonamentalment als estudis dels temes numismatics i d’historia numismatica. G. Guastavino Gallent, bibliotecari i escritor; cursà estudis de Filosofia i Lletres en
Madrit; en 1939 fon destinat al servici del Protectorat d’Espanya en Marroc com a director d’Archius i
Biblioteques d’eixa zona; en 1957 fon nomenat cap del nou servici de Deposit Llegal d’Obres Impreses en
Espanya, carrec que dugue avant des de la seua fundacio en 1958 fins a 1967, en est any fon director de la
Biblioteca Nacional de Madrit.
Del restant de les terres valencianes citem a Jaume Bru Vidal, natural de Sagunt; escritor, poeta i arqueolec; doctor en Filosofia i Lletres, fon president en 1973 de la seccio d’Historia i Arqueologia de Lo Rat Penat,
d’a on fon bibliotecari entre 1958 i 1964, i va ser entre 1966 i 1972 Secretari General de la Seccio de Cronistes
Oficials del Regne de Valencia; en 1973 se’l nomenà Croniste Oficial de la ciutat de Valencia. En 1975 Xavier
Casp Verger, natural de Carlet, poeta i escritor, ocupà la distincio de mantenedor, justament en l’any en que
s’iniciava la transicio; en 1943 fundà i dirigi la revista lliteraria trimestral Esclat, tambe fon director lliterari
de la revista Murta; en 1944, fundà en la ciutat de Valencia, junt en Miquel Adlert Noguerol, l’editorial Torre,
la qual tingue una gran trascendencia en el mon de les lletres; es autor de diverses obres poetiques, tambe d’un
llibre de narracio, aixina com diversos ensajos de critica i del llibret de l’opera Vinatea; fon guanyador de
diversos Jocs Florals; fon President de Lo Rat Penat des de 1980 fins a 1983 i actualment es president d’Honor
de l’Entitat i Decà de la RACV. Juli Guillem Tato, natural d’Alacant, militar i historiador. Ingressà en la
Marina de Guerra a on consegui el grau de Contralmirant de l’Armada espanyola. Ocupà diversos carrecs com
ara Academic de la Real Academia de l’Historia i membre de la R.A.E; fon posseïdor de diverses condecoracions per merits navals i intelectuals. Ramon Llidó Vicente, oriunt de Xabia, escritor; estudià Filosofia i
Lletres en Valencia i se llicencià en Humanitats i Teologia; colaborà en el diari madrileny ABC i ha segut conseller d’algunes productores cinematografiques. Pere Zaragozá Orts, natural de Benidorm, advocat, industrial i politic; tambe fon cap local del Moviment i alcalde de Benidorm durant 17 anys; ha segut tambe
president de la Diputacio Provincial d’Alacant i procurador en Corts en dos llegislatures; en 1972 era Cap de
Promocio de la Confederacio Espanyola de Caixes d’Aforros. En 1967, fon mantenedor Baltasar Rull Villar,
natural d’Onda, fon jurisconsulte; estudià Dret en les universitats de Valencia i de Madrit; despres de la Guerra
Civil fon Cap de la Secretaría Politica de la Secretaría General del Moviment; en 1951 fon nomenat alcalde de
la ciutat de Valencia fins a 1955; en 1960 fon promogut per a magistrat del Tribunal Suprem. E. Codina
Armengot, natural de Castello de la Plana, intelectual, alcalde de la seua ciutat natal, delegat provincial del
Ministeri d’Educacio i Ciencia, comissari provincial de Belles Arts i procurador en Corts (1960-1967), precisament en el periodo en que fon nomenat mantenedor (1964).
En els moments de la transicio, Lo Rat Penat vivia tambe unes circumstancies que marcarien significativament la seua trayectoria. El 24 d’octubre de 1979 es produi un fet que havia de ser decisiu per a l’evolucio
512 HISTORIA DE LO RAT PENAT
XXV JOCS FLORALS - ANY 1905
Regina
Srta. Amelia Enríquez de Navarra i Mayans
ELS JOCS FLORALS 513
de la llengua valenciana. En el si de la Junta General Extraordinaria, celebrada en l’Entitat i presidida per Emili
Beüt, s’aprovaren per unanimitat dels socis assistents i en contra de la Junta de Govern les normes llingüistiques de l’Academia de Cultura Valenciana, la qual sería declarada Real, pel rei Joan Carles I, en 1991.
A partir d’este moment, la Junta ana deixant, a poc a poc la direccio de Lo Rat i va dimitir. En 1980, una
nova Junta presidida per Xavier Casp dirigia una renovada entitat, a lo manco llingüisticament parlant.
En este lustre que estem tractant els mantenedors van a ser tres de la ciutat de Valencia, un d’Alcoy i un
de Murcia, en concret del Port de Mazarrón. Tambe comentarém que la majoria d’estos foren membres del
Centre de Cultura Valenciana i, conseqüentment defenien les tesis valencianistes.
Si comencem pels de la ciutat de Valencia, fem refereancia en primer lloc a Julià San Valero Aparisi, el
qual destacà com a historiador; es llicencià en Dret i Filosofia i Lletres per l’Universitat de Valencia; fon catedratic i director de l’Institut d’Etnologia de l’Institut Alfons el Magnanim de la Diputacio de Valencia; ha
publicat diversos llibres i articuls; fon Director-Decà del Centre de Cultura Valenciana des de 1987 a 1990.
Tambe Vicent Lluïs Simó Santonja tingue la distincio de ser mantenedor en 1977; es notari i escritor; estudià Dret en l’Universitat de Valencia; es tambe autor de diverses obres d’investigacio i rebe numerosos premis
per treballs juridics i historics; en 1973 fon director de numero del Centre de Cultura Valenciana i actualment
es academic de numero de la RACV; tambe es vicepresident per Europa i Asia de la Unión Internacional del
Notariado Latino. En 1979 fon mantenedor el Sr. Lluïs B. Lluch Garín, que ya ocupà esta distincio en 1953.
Eduart Primo Yúfera, oriunt de Murcia pero afincat durant molts anys en la ciutat de Valencia i en
Carlet, fon nomenat mantenedor en 1978; eminent cientific, estudià Ciencies en l’Universitat de Valencia i es
doctorà en la de Madrit; catedratic de Bioquimica i Quimica Agricola en l’Escola Tecnica Superior d’Ingeniers
Agronoms de Valencia, fon Vicerrector de l’Universitat Politecnica de Valencia; ha ostentat diversos carrecs
directius i es membre de prestigioses societats cientifiques tant espanyoles com estrangeres; fon Director Decà
del Centre de Cultura Valenciana des de 1985-87 i actualment es academic de numero de la RACV.
En 1980 i natural d’Alcoy, fon mantenedor el poeta, ensagiste i historiador d’art Adria Espí Valdés el qual
es doctorà en Filosofia i Lletres per l’Universitat de Valencia; tambe fon professor del Centre d’Estudis
Universitaris d’Alacant; ha publicat diverses obres de gran interes.
En quan a la llengua utilisada en els discursos, es va produir una evolucio ya que en l’epoca del primer
franquisme els mantenedors s’expressaven en castella i mes al final d’esta epoca que estudiem ho farien alguns
en castella i uns atres en valencià, com es el cas de Manuel Sanchis Guarner, Jaume Bru, Xavier Casp, Baltasar
Rull, Julià San Valero, Simó Santonja, Primo Yúfera, Adria Espí, per citar alguns eixemples.
- LES REGINES EN LA SEGONA EPOCA DE LO RAT PENAT.
El nou regim, que era nou en tant en quant era distint al republicanisme, pretenia una restauracio. Entre
els notables del Regim hi havia homens de la dreta classica, tant cedistes com monarquics; tambe tradicionalistes de sempre, militars i falanguistes. Esta sociologia de les Corts es repetia en les institucions locals, diputacions i ajuntaments. Encara que es parlava d’un “Nou Regim”, molts dels seguidors de Franco interpretaven
la seua victoria com una restauracio dels valors tradicionals. Dins d’esta restauracio estava inclos el restaurar
l’anterior esplendor despres del tancament forços de Lo Rat Penat durant la guerra i les seues vicissituts. (Vore
capitul III d’esta obra).
Aixina puix, durant el franquisme 1939-1975 totes les regines, en general, pertanyien a l’alta societat tant
valenciana com espanyola. De l’espanyola els eixemples mes significatius son Carmen Franco Polo, filla del
Cap de l’Estat, en 1940, i Maria Lluïsa Aranda, filla del Capita General, en 1941.
Junt ad este grup tambe trobem regines que eren filles o netes de membres destacats de Lo Rat Penat, com
en 1964 que fon Regina Carmelina del Romeral i Sánchez Cutillas, filla del tesorer Lluïs del Romeral i Pilar
Gómez Casañ, Regina de l’any 1968, neta de Nicolau Primitiu Gómez Serrano.
514 HISTORIA DE LO RAT PENAT
XXVI JOCS FLORALS - ANY 1906
Regina
Srta. M.ª de la Concepcio de Montis i Moragues
ELS JOCS FLORALS 515
- ELS POETES EN LA SEGONA EPOCA DE LO RAT PENAT.
En quant als poetes, observem que els dels ultims anys d’este periodo son persones molt vinculades a Lo
Rat Penat, inclus alguns d’ells eren membres de la Junta de Govern.
En quant al lloc orige d’estos, tambe la majoria son naixcuts en la ciutat de Valencia. Del restant de les
nostres terres destaquen En Ramon Andrés Cabrelles (Campanar), Jesus Morante Borrás (Quart de Poblet),
Marti Domínguez Barberá (Algemesi), Vicent Andrés Estellés (Burjassot), Bernat Artola Tomás (Castello
de la Plana), Francesc Almela i Vives (Vinaros), i Joan Valls Jordá (Alcoy).
Del restant d’Espanya citarém com a eixemple a Angeli Castanyer i Fons (Huéneja-Granada), entre uns
atres.
Tambe en esta segona epoca alguns poetes conseguiren la Flor Natural en diverses ocasions, com ara Enric
Durán i Tortajada (1944, 1947 i 1954), Ramon Andrés Cabrelles (1946 i en la primera epoca tambe en consegui en 1894, 1909 i en 1928), Salvador Roda Soriano (1948 i 1952), Bernat Artola i Tomás (1949 i tambe l’havia conseguida en 1926), Francesc Almela i Vives (1950 i 1962), Jesus Morante i Borrás (1953 i l’havia
conseguida en 1932), Joan Valls Jordá (1956 i 1969), Joaquim Sendra Navarro (1957 i 1964), Anfos Ramón i
García (1959, 1963, 1967, 1976, 1977 i 1979), Francesc Puig Espert (1960 i l’havia conseguida en 1916), Joan
Valls Jordá (1966 i 1969), Isidre Juliá Avellaneda (1968 i 1972), Rafael Villar i Belenguer (1971, 1974 i 1978),
Angeli Castanyer Fons (1973 i l’havia conseguida en 1930).
8.3.3. TERCERA EPOCA: DE 1980 A 1999.
En esta etapa cal destacar el paper que la dona va tenint en la societat, un paper cada vegada mes rellevant
i mes compromes en tots els aspectes que la conformen (cultural, economic i politic).
Durant l’epoca socialista 1979-91 en l’Ajuntament, 1979-95 en la Diputacio de Valencia i 1982-95 en la
Generalitat Valenciana, Lo Rat Penat no va rebre a penes subvencions des de les institucions, ni reconeiximent
pel seu treball; ha vixcut en el mes estricte ostracisme, perque les actuacions politiques del PSPV incorporat
al PSOE eren diametralment opostes a les tesis valencianistes defeses en Lo Rat Penat. No obstant aço, l’ Entitat ha continuat responent al sentir majoritari de la societat per mig de les seues activitats de reforçament de
tot lo valencià promogudes i propostes des de les seues seccions. Des de 1980, any en el qual —com ya hem
comentat— la nova direccio de Lo Rat Penat assumi les normes de la RACV fins als nostres dies, persones
defensores i impulsores d’esta normativa o a lo manco vinculades ad ella, han anat ocupant llocs de responsabilitat, han conseguit guardons en certamens lliteraris i han ocupat els destacats i distinguits llocs de mantenedors.
- ELS MANTENEDORS EN LA TERCERA EPOCA DE LO RAT PENAT.
En estos anys —i aixina com passava en alguns anys anteriors—, els mantenedors van a ser persones compromeses en la llengua i en la cultura valencianes i tambe van a estar molt vinculades en Lo Rat Penat. Com
sera a partir de 1980 quan les regines van a ser elegides alternant Alacant, Castello i Valencia, es va a intentar
en l’eleccio del mantenedors que siguen de la mateixa provincia d’aquelles per a estretar mes el vinculs en les
comarques germanes.
De la ciutat de Valencia destaca Julià San Valero, Vicent Lluïs Simó Santonja (els quals foren ya mantenedors), Artur Ahuir López, filolec i escritor, el qual es llicenciat en Lliteratura per l’Universitat de
Valencia; te diversos llibres publicats i fon president de les Joventuts Ratpenatistes entre 1988 i 1992; tambe
516 HISTORIA DE LO RAT PENAT
XXVII JOCS FLORALS - ANY 1907
Regina
Srta. Margarita Ruíz de Lihory i Resino de la Bastida
ELS JOCS FLORALS 517
es membre agregat colaborador de la RACV. En 1995 Anfos Ramón i García era nomenat mantenedor; es
escritor i un afamat poeta; ha guanyat diversos premis i distincions i es Mestre en Gai Saber; fon director de la
revista La noche Eucarística i President dels Jocs Florals des de 1980-1992. José María Jiménez de Laiglesia
Santonja, ocupa tal distincio en 1997; es advocat i estudià la carrera de Dret en l’Universitat Lliteraria de
Valencia; es president de la Fundacio Professor Broseta i Academic de Numero de la RACV. En 1998 fon mantenedor Luis Miguel Romero Villafranca, advocat; es Decà de l’Ilustre Colege d’Advocats de Valencia i entre
molts atres nomenaments i distincions President de l’Academia Valenciana de Jurisprudencia i Llegislacio i
Croniste Honorari de l’Assamblea de Cronistes del Regne de Valencia. L’any 1999 Desamparats Cabanes fon
mantenedora, per segona vegada una dona formava part del “Honorable Consistori de Mantenedors”.
Del restant de les terres valencianes citarém a Felip García-Perles Martín, natural de Gandia; fon historiador i Croniste Oficial de Gandia. Joan Gil Barberá, fon mantenedor en 1993, quan es complien els CX Jocs
Florals; es natural de Catadau i es mege i escritor; es llicencià i doctorà en Medicina i Cirugia per la Facultat
de Medicina de Valencia; es mege puericultor; te publicats diversos llibres relacionats en la seua professio i ha
obtengut diversos premis i distincions; fon President de Lo Rat Penat des de 1983 fins a 1992 i actualment es
President d’Honor de l’Entitat i Academic de Numero de la RACV. En 1996 Mossen Josep Climent Barber
ocupava la distincio de ser qui glossaria l’acte dels Jocs Florals; es musicolec i investigador; va cursar Teologia
i Filosofia en el Seminari Metropolita de Valencia; la seua formacio musical s’inicià en Valencia i es completà
en Madrit i Paris; es organiste primer de la Catedral de Valencia i de la Basilica de la Mare de Deu dels
Desamparats; es Academic de Numero de la RACV; ha obtengut diversos premis en certamens lliteraris i ha
participat en molts congressos i concerts; ha publicat diverses obres de musicologia i de folclor. Vicent Ramon
Calatayud Tortosa, fon mantenedor en 1994; es natural de Vallada i es agent comercial i escritor; ha publicat
diversos llibres i ha obtengut distints premis en certaments lliteraris; fon Secretari General del Grup d’Accio
Valencianista des de 1978 a 1982 i Secretari General de Lo Rat Penat des 1980 a 1986; actualment es el president de l’Associacio d’Escritors en Llengua Valenciana, el qual la fundà en 1991.
De la provincia de Castello destaquen Vicent Insa Ten, oriunt de la ciutat de Castello de la Plana; ocupà
el carrec de Director General d’Ensenyances Miges del Consell Valencià. Joan Mas Molina, tambe de la ciutat de Castello i director del Diario Castellón. En 1988 Pere Vernia Martínez, natural de Borriana; es farmaceutic i investigador; es academic corresponent de la Real Academia de Medicina de Valencia i de l’Academia
Italiana d’Historia de la Farmacia; actualment presidix la Fundacio Valenciana d’Estudis Farmaceutics Reina
Maria de Castella, de la qual fon el seu fundador. Ramon Ferrer Navarro, natural de Vilarreal es historiador
i investigador; es llicencià en Filosofia i Lletres per l’Universitat de Valencia i obte el doctorat en 1972; es professor de la Facultat de Geografia i Historia des de 1770; es Academic de Numero de la RACV i ha publicat
diversos treballs d’investigacio. En 1991 Lleopolt Peñarroja Torrejón, natural de La Vall d’Uxo, es catedratic de Llengua Espanyola; doctor en Historia Migeval per l’Universitat de Saragossa, membre del Consell
Valencià de Cultura, Academic de Numero de la RACV i Prohom de Lo Rat Penat; es autor de diversos treballs d’investigacio i ha conseguit distints premis i guardons.
De terres d’Alacant i en concret d’Alcoy, fon mantenedor, en 1987 Josep Boronat Gisbert el qual es mestre i llicenciat en Quimiques; es agregat colaborador de la seccio de Llengua i Lliteratura de la RACV des de
1979; en Alacant fon Decà del Colege Oficial de Doctors i Llicenciatas en Filosofia i Lletres i en Ciencies, elegit en 1980; membre del Consell Valencià de Cultura, ha publicat diverses obres i ha segut distinguits en diversos guardons.
En esta epoca, els discursos dels mantenedors foren llegits tots en valencià i ademes el seu contengut era
reivindicatiu i un cant —seguint sempre els esquemes de Fe, Patria i Amor— al valencianisme i a la defensa
dels nostres signes d’identitat.
Nomes citarém un cas, el del mantenedor Joan Mas Molina, el qual pronuncià el seu discurs en valencià,
pero utilisant algunes paraules que, considerades com a alienes al lexic valencià pel public assistent a l’acte,
s’escolta una certa remor en el Teatre Principal durant la seua intervencio.
518 HISTORIA DE LO RAT PENAT
XXVIII JOCS FLORALS - ANY 1908
Regina
Srta. M.ª del Carme Noguera i Yanguas
ELS JOCS FLORALS 519
- LES REGINES EN LA TERCERA EPOCA DE LO RAT PENAT.
En quant a les regines, ya hem citat que des de 1980 i fins a 1989 —a excepcio del Centenari dels Jocs
Florals, en el qual la Regina fon de Valencia— les dames que ocupaven la Cadira d’Or eren oriundes de comarques d’Alacant, de Castello i de Valencia, per est orde. Aixina, en estos anys les localitats i ciutats d’Alacant,
Castello, Gandia (Valencia), Valencia —Centenari—, Xixona (Alacant), Castello, Valencia, Alacant, Castello
i Valencia foren les protagonistes en companyia de les seues regines.
En 1990 la Regina representava la localitat de Nules, en 1991 la d’Onda i, a partir de 1992 fins a l’actualitat les regines elegides han pertanygut totes a la ciutat de Valencia o a localitats de comarques valencianes.
El criteri d’eleccio canvia i es busquen regines no tant per la seua representativitat social sino pel seu compromis en el valencianisme. La majoria d’elles eren estudiants i unes atres realisaven treballs relacionats en
professions lliberals.
Com a fet a destacar, algunes regines eren membres de la Junta de Govern i estaven durant molts anys vinculades a les activitats de Lo Rat Penat, com es el cas de Marivi Ferrandis, que era vicesecretaria en el moment
de la seua eleccio, o d’Ampar Simarro, que era directora del Grup de Danses de l’Entitat. Unes atres, com ara
Victoria Eugenia Moreno i Consuelo Rubio, s’integraren de tal manera en Lo Rat, que passaren a ser membres
electes de la Junta de Govern, ocupant les dos una vocalia i, ademes, Conseulo Rubio es des d’eixe moment
en que passà a formar part de la Junta, la Cap de Publicacions de l’Entitat.
- ELS POETES EN LA TERCERA EPOCA DE LO RAT PENAT.
Si centrem la nostra atencio en els poetes, des de 1981 i fins a 1999, tornen a ser la majoria d’ells —com
ya passava en epoques anteriors— de la ciutat de Valencia i molts d’ells estaven vinculats o formaven part de
Lo Rat Penat, de la Junta de Govern, de les seues seccions i participaven en les seues activitats. Pero han desaparegut els professors de l’Universitat. La Llei de Reforma Universitaria, encara que tal vegada no fora eixa
la seua intencio, ha propiciat que el professorat universitari s’elegixca casi per cooptacio. De fet, el sistema
d’oposicions es una nova frontera per a que el candidat del departament siga el que finalment obtinga la plaça
i aixina ha ocorregut en l’immensa majoria dels casos. En relacio a l’Universitat de Valencia, aço vol dir que
participar en els certament lliteraris de Lo Rat Penat pot ser una llosa que pese de per vida sobre aquell que ho
faça. Ara mes que mai, la plaça de professor vitalici l’obtindra el candidat en l’aquiescencia del Departament,
i en els Departaments de Filologia les tesis obligatories son precisament les contraries que defen Lo Rat Penat,
per lo que hi ha un impediment tacit per als professors de l’Universitat de Valencia sobre la seua participacio
en actes de Lo Rat Penat. Este fet ha llimitat en gran mida l’espectre dels participants.
Del restant de la nostra Comunitat citem a Chimo Lanuza Ortuño (La Vila), i Josep Lluïs García
Ferrada (Borriana).
En esta tercera etapa, tambe alguns poetes conseguiren la Flor Natural en mes d’una ocasio, com es el cas
de: Josep Meliá Castelló (1981, 1987, 1990 i l’havia conseguida en 1980), Rafael Villar Belenguer (1982 i l’havia conseguida en 1978, 1974 i 1971), Pere Delmonte Hurtado (1984 i 1991), Chimo Lanuza Ortuño (1988 i
1997), Josep Lluïs García Ferrada (1992, 1995 i 1998).
Destaca en este grup de poetes que en 1986, una dona, Amelia Comba Comba fon la primera poetesa que
consegui la Flor Natural.
520 HISTORIA DE LO RAT PENAT
XXIX JOCS FLORALS - ANY 1909
Regina
S.A.R. l’Infanta Na M.ª Teresa de Borbón i Habsburgo
ELS JOCS FLORALS 521
8.4. EVOLUCIO DEL PRESUPOST I DELS PATROCINADORS EN EL CARTELL CONVOCATORIA DELS JOCS FLORALS.
En este capitul analisarém, tal i com ho indica l’epigraf del mateix, l’evolucio del presupost que s’ha anat
destinant als diversos premis que han conformat els successius cartells del Jocs Florals i tambe observarém
quins han segut els diversos patrocinadors (institucions, empreses, particulars, etc.) que han dotat els citats premis.
Per tal de plasmar fidelment l’escritura de les epoques estudiades, citarém textualment i entre cometes les
alusions als noms dels premis i dels patrocinadors, els quals nomes figuren en els premis Extraordinaris en els
primers anys i ya en epoques mes proximes als nostres dies apareixeran dotant tant els premis Ordinaris com
els Extraordinaris.
En relacio a la llengua en que s’han de presentar els premis, les condicions del certamen l’establixen clarament. Per als premis Ordinaris, hem constatat en alguns documents que s’exigia la llengua valenciana per a
la redaccio dels treballs —tant en prosa com en vers—. En el cas dels premis Extraordinaris no es condicio
imprescindible que els treballs estiguen escrits en valencià.
Aixina en l’any 1906 i en les condicions del certamen podem llegir (en este cas referit tant als premis
Ordinaris com als Extraordinaris):
“ Les composicions purament lliteraries deuran ser escrites en antiga ò moderna llengua
d’este Reyne, de Catalunya ò de les Ylles Balears, procurant los autors fugir de la influencia de
llengues estranyes. Les obres que tinguen caràcter historich o didàctich, podran escriures en
valenciá ò en castellá, quant altra cosa no es dispose”. 18
En 1912 diu aixina:
“Les poesies deuràn estar escrites en antiga ó moderna llengua d’este Reine, de Catalunya
ó de les Illes Balears. Les obres en prosa que tinguen caracter histórich ò didactich y no opten à
premis ordinaris, podran escriures en castellà ò valencià.” 19
En l’any 1959, obervem:
“Els treballs que concursen als premis ordinaris hauran d’ésser correctament escrits en
valencià. Els treballs que concursen als premis extraordinaris podran ésser escrits en valencià o
castellà, si no s’assenyala concretament un dels dos idiomes”20
En l’any 1979, llegim:
“Els treballs que concursen als premis ordinaris hauran de ser correctament escrits en llengua valenciana. Els treballs que concursen als premis extraordinaris podran ser escrits en qualsevol de les llengües parlades en l’antiga Corona d’Aragó.”21
18
19
20
21
Llibre d’actes de Lo Rat Penat. Anys 1906-1911. pp. 6-7.
Llibre d’actes de Lo Rat Penat. Anys 1912-1931. p.12.
Archiu de Lo Rat Penat. Archivador dels anys 1958-59.
Archiu de Lo Rat Penat. Archivador de l’any 1979.
522 HISTORIA DE LO RAT PENAT
XXX JOCS FLORALS - ANY 1910
Regina
Srta. Pilar Monterde i Díez de Mondranejo
ELS JOCS FLORALS 523
I en la convocatoria de 1999:
“Els treballs que concursen als Premis Ordinaris hauran d’estar escrits en llengua valenciana. Els treballs que concursen als Premis Extraordinaris, hauran d’estar escrits preferentment
en llengua valenciana, sempre que no hi haja indicacio expressa”.22
Aixina com hem fet en el capitul anterior, dividirém est estudi en tres parts, per a millor analisar el contengut i la quantia dels nomenats cartells.
8.4.1. PRIMERA EPOCA: DE 1879 A 1936.
Esta primera epoca dels Jocs Florals la desglossarém en dos per a millor observar els canvis que s’han
efectuat en els cartells anunciadors dels premis.
- De 1879 a 1899: Els premis es dividixen en Ordinaris i Extraordinaris (aixina com succeirà en tots els
anys posteriors fins a arribar a l’epoca actual) i la redaccio de tots els cartells està feta en llengua valenciana.
Els premis Ordinaris sempre estan encapçalats pel guardo mes preciat pels poetes: la Flor Natural, la qual
en estos anys primers quasi sempre anira acompanyada d’accessits, encara que no sempre en el mateix numero d’ells; quatre son l’any que mes se’n concedixen i corresponen a 1879 i a 1998. En 1885 no s’entrega cap
accessit i en 1887, 1888 i 1895 s’adjudicaren mencions honorifiques (a mes dels accessits).
A la Flor Natural l’acompanyen uns atres premis com ara de Pintura i Arquitectura en 1879 (generalment
tambe en accessits), d’Escultura i Musica en 1881, 1883 i 1887; de Pintura i Musica en 1882. En els anys restants nomes hi haura en el cartell un d’estos premis o, per una atra banda, cap d’ells com succei en 1894.
A mes, dins del capitul de premis Ordinaris hi apareixien treballs monografics (vers o en prosa) de tema
especific o generic encapçalats per un epigraf. Observem que coincidixen alguns d’ells com per eixemple:
“Drama o comedia valenciana” (1888, 1892, 1893, 1898 i 1899). Tambe es repetix en alguns anys la “Poesía
festiva o de costums populars” (1886, 1892, 1893, 1894, 1895, 1896 i 1898).
Les poesies que podriem considerar com a precursores de l’actual Englantina d’Or serien les que fan referencia als temes: “ Poesía enaltint un fet gloriós de la historia de Valencia” (1893) i “Poesía al regionalisme” (1899).
Cal destacar tambe en estos premis Ordinaris els treballs que es dedicaven a biografiar valencians ilustres,
que o be es donava el tema lliure (anys 1888, 1891, 1892, 1893 i 1894) o, per una atra banda, el jurat elegia al
personage sobre el qual es glossava, com fon el cas del “Estudi sobre el pintor Ribera” (1887) o la “Biografía
de Ruiz de Corella (1895); o be les poesies dedicades a personages ilustres valencians com ara la poesia “Un
cant á Joan de Joanes” (1886) i la “Poesía en honor de Vinatea” (1898).
Atenent als premis Extraordinaris, normalment apareix explicit el tema al que es referix cada premi, uns
en prosa i uns atres en vers. En estos anys no es fa referencia en cap apartat a la quantia economica dels premis, pero com que en anys successius als que en este capitul es tracten, el guardons conseguits son objectes
d’art en general, la publicacio de l’obra o alguna atra distincio en particular, i aixina tambe apareix reflectit en
algunes actes d’esta epoca consultades, es puix llogic deduir que en estos anys, les distincions i els premis
serien similars.
Agruparém estos premis extraordinaris atenent als patrocinadors que en son diversos i fem constar que respectem entre cometes el nom en el qual apareixen en l’archiu corresponent:
22
Archiu de Lo Rat Penat. Archivador de l’any 1999.
524 HISTORIA DE LO RAT PENAT
XXXI JOCS FLORALS - ANY 1911
Regina
Srta. Candida Carles i García
ELS JOCS FLORALS 525
PREMIS INSTITUCIONALS
— “Excm. Ajuntament de Valencia” (1879, 1880, 1881, 1882, 1883, 1892, 1893 i 1896).
— “Excma. Diputació Provincial de Valencia” (1879, 1881, 1883, 1894, 1895 i 1896).
— “Excma. Diputació de Alacant” (1880, 1881, 1882, 1883, 1885, 1887 i 1898).
— “Excma. Diputació de Castelló” (1880, 1881, 1882, 1883, 1888, 1889, 1891, 1895 i 1896).
— “Excma. Diputació de Barcelona” (1882).
— “S.M. la Reina Regent” (1887, 1888, 1889 i 1891).
— “Excm. Sr. Ministre de Hacienda” (1896).
— “Extm. Ajuntament de Alacant” (1899).
— “M.I. Ajuntament de Sueca” (1896 i 1899).
— “M.I. Ajuntament de Alcoy” (1896).
PREMIS ECLESIASTICS
— “Excm. é Illm. Sr. Arquebisbe de Valencia” (1893, 1894, 1898 i 1899).
PREMIS MILITARS
— “Capitá general d’este distrit” (1888 i 1889)
— “Vivac Militar” (1892)
PREMIS DOTATS PER ASSOCIACIONS I SOCIETATS
— “Societat Económica de Amichs del País” (1879, 1883, 1885, 1886, 1887 i 1888).
— “Ateneu Cientifich, Artístich y Literari” (1879, 1880, 1882, 1886, 1887, 1888, 1892 i 1896).
— “Círcul Valenciá” (1879, 1880, 1882, 1883 i 1885).
— “Societat Valenciana de Agricultura” (1880, 1883, 1885 i 1886).
— “Ateneu Casí Obrer” (1880, 1881 i 1888).
— “Ateneu Mercantil” (1881, 1889, 1891 i 1894).
— “Associació Artística-Arqueólogica Barcelonesa” (1882 i 1893)
— “Societat el Fum-Club” (1887).
— “Juventut Católica” (1888, 1891).
— “Centro Catalá de Barcelona” (1891).
— “Ateneu Científich de Poble Nou del Mar” (1892 i 1893).
— “Societat la Dependencia Mercantil” (1893).
— “Asociació de Obrers en General” (1896).
PREMIS DOTATS PER ESCOLES
— “Junta de les Escoles de Artesans” (1879, 1880, 1881, 1882, 1883, 1885, 1886, 1887, 1888, 1891,
1894, 1895 i 1896).
526 HISTORIA DE LO RAT PENAT
XXXII JOCS FLORALS - ANY 1912
Regina
Srta. Teresa Dicenta i Vera
ELS JOCS FLORALS 527
PREMIS DOTATS PER GREMIS
— “Gremi de corders” (1898).
PREMIS DOTATS PER MIJOS DE COMUNICACIO
— “De la Redacció de Les Provincies” (1879).
— “De la Redacció de La Antorcha” (1879).
PREMIS DOTATS PER REGINES DELS JOCS FLORALS
— “Excma. Sra. Baronesa de Cortes”, Regina de 1880 (1881).
— “Sra. Dª Isabel de la Cerda de Andreu”, Regina de 1881 (1882 i 1883).
— “Srta. Dª María Villamar”, Regina de 1888 (1889).
— “Srta. Dª Rosalia Vera”, Regina de 1889 (1891).
— “Srta. Dª María Mascarós”, Regina de 1891 (1892).
— “Sra. Dª Josephina Frígola de Meliana”, Regina de 1892 (1893).
— “Senyoreta Dª Rafaela Andreu y de la Cerda”, Regina de 1893 (1894).
— “Doña Manuela I. Rausell”, Regina de 1886 (1895 i 1896).
— “Srta. Dª Emilia Fontanals y Pujals”, Regina de 1894 (1896).
— “Srta. Dª Amparo Soler y de Castro”, Regina de 1895 (1896).
— “Srta. Dª Josefina Llorente y Falcó”, Regina de 1897 (1898).
— “Srta. Dª Francisca Berga Garcías, Regina de 1898 (1899).
PREMIS DOTATS PER PARTICULARS
— “D. Constantí Llombart” (1879).
— “D. Victor Balaguer” (1880).
— “D. Vicent Boix” (1882 i 1885).
— “D. Joseph Mª Puig Torralba” (1883).
— “D. Lluís Esteve” (1886 i 1887).
— “D. Jacinto Labaila” (1888).
— “D. Francesch Peris Mencheta” (1889 i 1892).
— “D. Honorat Berga Garcías”, president de Lo Rat Penat (1893 i 1894).
— “D. Jogim Casañ” (1893).
— “D. Pascual Ribot”, Exgovernador de la Provincia de Valencia (1894).
— “D. Antoni Esplugues” (1894), el qual dona dos premis en est any.
— “D. Faustino Barberá” (1895).
— “D. Joseph R. Sanz” (1898).
— “Extm. Sr. D. Trinitari Ruiz Capdepon” (1899).
— “D. Joan Bta. Carbonell” (1899).
— De 1900 a 1936: els premis Ordinaris son encapçalats, com succeix sempre, per la Flor Natural i en
este periodo, estudiat en general, basant-nos en alguns anys sobre els quals hem pogut obtindre esta documentacio al respecte, observem que no es concedixen accessits a cap premi, ni tampoc es doten guardons baix
528 HISTORIA DE LO RAT PENAT
XXXIV JOCS FLORALS - ANY 1914
Regina
Srta. Josepina Font de Mora i Llorens
ELS JOCS FLORALS 529
l’epigraf de Pintura, Escultura o Musica, encara que sí es premien treballs escultorics, pictorics o musicals,
alguns anys.
Per eixemple, en quant a pintura en 1906 i en 1907 es concedix una paleta llorejada d’argent, “al autor del
millor Retrato en bust del ex-President de la Societat D. Honorát Berga Garcías, pintat al oli y de tamany
natural” i “al autor del millor retrato en bust del poeta y Mestre en Gay Saber D. Antoni Palanca y Hueso,
pintat al oli y de tamany natural” respectivament; en 1909 s’entrega un titul de soci de merit “al autor del
millor retrato en bust de lo darrer President d’esta Societat, Exm. Sr. Baró d’Alcahalí y de San Joan de
Mosquera pintat al oli y de tamany natural; en 1910 es dota en un objecte artistic “al millor retrato del Diputat
de les Corts de Cádis Don Francés Borrull y Vilanova” i en 1912 es concedixen cent pessetes “al autor del
millor retrato al oli del malograt historiador D. Ròch Chabàs y Llorens”.
En escultura observem que en 1908 i en 1914 es dota en un objecte d’art “a la millor figura de fánch cúit,
representant un almogabar” i “millor bust escultorich del llorejat poeta En Vicent Wenceslao Querol”; i en
1922 es premia “la millor obra escultorica d’En Gaetà Huguet”.
Dels premis sobre composicions musicals citem que en 1906 i en 1907 es dota en una batuta en remats
d’argent a “la millor fantasia pera banda” i “al autor de la mes inspirada rapsodia sobre temes valencians”
respectivament; en 1908 s’obsequia en un objecte d’art “al autor del millor poema musical Belich-descriptiu
inspirat en lo Crít del Palleter, instrumentat pera banda ù orquesta”; en 1909 i en 1910 s’oferix un objecte
artistic a “ la millor cantata per a orfeó à quatre veus” ; en 1912 i en 1915 es dota en un objecte d’art a “la
millor Ave Maria sobre la lletra divina <Ave Maria gratia plena etc>” i “ al autor del millor aplec ó suite de
concert pera piano” i en 1923 s’entrega una placa a “la millor romança musical valenciana”.
D’estos premis ordinaris cal citar que son mes extensos que en els anys del periodo anterior, i com a fet
curios destaquem que sera en esta epoca quan apareixen els premis Viola d’Or i Englantina d’Or tal i com els
coneixem en els nostres dies. No obstant aço, hem d’aclarir que aixina com la Viola d’Or, llevat d’en 1910 en
que tracta d’una poesia inspirada en assunts de la terra, i en 1912 que fara referencia a una costum popular
valenciana, sempre haura de tractar —com succeix en l’actualitat— sobre un tema religios i moral.
De la mateixa manera, l’Englantina d’Or —que en 1910 i en 1912 es nomena Englantina d’Argent— fara
referencia a temes diversos, com ara en 1912 es premia”la millor composició poètica dedicada à enaltir la
memoria del guerrillero Romeu”; en 1914 “la millor composició poètica baix el tema <Himne Regional>; i
en 1915 i 1923 ya es referix com en l’actualitat “a la millor poesia de caracter patriòtich”.
Els atres premis que acompanyen als que hem citat dins de la categoria d’Ordinaris estarien dedicats, com
en anys anteriors, a composicions dramatiques com en 1906, en 1912 i en 1923.
Tambe està reflectida en els premis la poesia festiva o de costums populars com ara en 1906, en 1912 (que
ya hem comentat ades es el tema de la Viola d’Or), en 1915 que es premia en un brot de llorer d’argent “al autor
de la més inspirada poesia humorìstica de costums valencianes, escrita en romas ò en forma de <codolada>”.
De la mateixa manera, la novela formava part d’estos premis Ordinaris com per eixemple en 1912 es concedia un objecte d’art “al autor de la millor novela curta”; en 1914 un calcer d’argent a l’autor de la millor
novela de costums valencianes que estudie el caracter psicologich de nostre poble” i en 1923 es dotava en una
placa sisella “a la millor novela ó aplec de contes”.
En 1915 es concediria un objecte d’art “al autor de la millor lligenda ò aplech de lligendes basades en
tradicions populars valencianes”.
A mes d’estos premis, en 1907 es concediria un titul de Soci de Merit “al millor y més complet catalech
de les monedes valencianes” i, per citar un atre eixemple, en 1912 s’otorga el mateix premi “al autor del millor
treball arqueologich ò històrich de caracter regional”; en 1909 s’oferix un objecte d’art “al millor treball
sobre filologia valenciana” i en 1915 es dota en un objecte artistic tambe “la millor monografia sobre indumentaria valenciana”.
Si fem referencia als premis Extraordinaris, observarém cóm en esta epoca tambe apareix explicit el tema
dels premis. En estos anys normalment la cantitat d’estos premis sol ser d’una mija de catorze i quinze en el
530 HISTORIA DE LO RAT PENAT
XXXV JOCS FLORALS - ANY 1915
Regina
Srta. Vicenta Serrano-Chassaing i Aguirre
ELS JOCS FLORALS 531
periodo de 1906 a 1910, a excepcio de l’any 1909 a on en son 25. Des de 1912 a 1934 hi ha mes diferencia
numerica, aixina en 1912 es doten 26 premis, en 1914, 5 ; no obstant en 1915 en seran 22, en 1923 en seran
19 i en 1934 —epoca de la Segona Republica— descendixen a 8 (en este any no n’hi ha cap premi dotat per
l’iglesia i des de les institucions, nomes figura Castello).
Sempre es citen els premis que es concedixen que seran sobre tot objectes d’art, objectes pietosos d’art,
impressio de l’obra i regal d’eixemplars del premi guanyat, plomes d’or, porcelanes, llibres, etc. Tambe en esta
epoca, alguns patrocinadors institucionals donaran diners per als guardonats; aixina en 1910, 1912, 1914 i 1915
l’Excm. Ajuntament de Valencia dota el premi en 1.000 pessetes; en 1915, l’Excm. Ajuntament de Barcelona
concedirà al premiat 200 pessetes; i en 1934 l’Ateneu Mercantil de Valencia dota el premi en 250 pessetes, la
Diputacio Provincial de Castello en 500 i l’Ajuntament d’esta mateixa ciutat en 250.
A continuacio, i aixina com hem fet en anys anteriors, agruparém als premis atenent als patrocinadors que
els doten.
PREMIS INSTITUCIONALS
— “Excm. Ajuntament de Valencia” (1906, 1907, 1908, 1909, 1910, 1912, 1914, 1915 i 1923).
— “Excma. Diputació Provincial de Valencia” (1906, 1907, 1908, 1909, 1912, 1914, 1915 i 1923).
— “Excma. Diputació de Alacant” (1909, 1910 i 1912).
— “Excma. Diputació de Castelló” (1909,1910, 1912 i 1934).
— “Excma. Diputació de Barcelona” (1909 i 1910).
— “Excm. Ajuntament de Alacant” (1908, 1909, 1910, 1912 i 1923).
— “Excm. Ajuntament de Castelló de la Plana” (1906, 1907, 1908, 1909, 1910, 1915, 1923 i 1934).
— “Excm. Ajuntament de Burriana” (1915).
— “Excm. Ajuntament de Ontenient” (1915).
— “Excm. Ajuntament de Barcelona” (1906, 1907, 1908, 1909, 1910, 1912, 1915 i 1923).
— “Excm. Ajuntament de Palma de Mallorca” (1906, 1907, 1908 i 1909).
— “Gobernador Civil d’esta provincia” (1908, 1910, 1914, 1915 i 1923).
— “President del Consell de Ministres” (1909 i 1910).
— “President del Senat” (1909).
— “Mancomunitat Catalana” (1923).
PREMIS ECLESIASTICS
— “Excm. y Revdm. Sr. Arquebisbe de Valencia” (1906, 1907, 1908, 1909, 1910, 1912, 1914, 1915 i
1923).
— “Excm. y Revdm. Sr. Bisbe de la seu de Urgell y Princep subirá d’Andorra” (1909 i 1912).
— “Rdm. Sr. Bisbe de Soria” (1915).
— “Del Sr. Bisbe de Barcelona” (1912 i 1915).
— “Del Sr. Bisbe de Mallorca” (1923).
PREMIS MILITARS
— “Sr. Ministre de la Guerra” (1915).
— “Capitá General d’esta Regió” (1906, 1907, 1908, 1909, 1910, 1912 i 1915).
532 HISTORIA DE LO RAT PENAT
XXXVI JOCS FLORALS - ANY 1916
Regina
Srta. Rafeleta Louisse i Llaudes
ELS JOCS FLORALS 533
PREMIS DOTATS PER UNIVERSITATS
— “ Rector d’esta Universitat Literaria” (1906, 1907, 1908, 1909, 1910, 1912 i 1915).
PREMIS DOTATS PER ASSOCIACIONS I SOCIETATS
— “Circul de Belles Arts d’esta Ciutat” (1906, 1907, 1908 i 1909).
— “Societat Valenciana d’Agricultura” (1906, 1907, 1908, 1909 i 1934).
— “Circul Regional Valenciá” (1906 i 1909).
— “Circul Catòlich de Obrers de Castelló” (1909).
— “Joventut Valencianista” (1909).
— “Pensat y Fet” (1915 i 1923).
— “Ateneu Mercantil” (1915, 1923 i 1934).
— “Agrupació Artesana” (1923).
— “Centre de Cultura Valenciana” (1923).
— “Associació d’Excolejals de Sn. Vicent Ferrer” (1923).
— “Joventut Rat-Penat” (1923).
— “Centre Valencianiste Cultural d’Algemesí” (1934)
— “Centre Catalá” (1923).
PREMIS DOTATS PER ACADEMIES, ESCOLES I CONSERVATORIS
— “ Junta de les Escoles d’Artesans d’esta ciutat” (1906, 1907, 1908, 1909 i 1910).
— “Conservatori de Música de Valencia” (1912 i 1915).
— “ Academia Valencianista del Centre Escolar i Mercantil de Valencia” (1915).
— “Centre d’Estudis Economics Valencians” (1934).
PREMIS DOTATS PER REGINES DELS JOCS FLORALS
— “Senyoreta Dª Amelia Enriquez de Navarra y Mayans”, Regina de 1904 (1906).
— “Srta. Dª Mª de la Concepció Montis”, Regina de 1906 (1907).
— “Srta. Dª Margarita Ruiz de Lihory”, Regina de 1907 (1908).
— “Srta. Dª Maria del Carme Noguera Yanguas”, Regina de 1908 (1909).
— “S.A.R. la Serenísima Senyora Dª Maria Teresa de Borbon. Infanta d’Espanya”, Regina 1909 (1910).
— “Dª Càndida Carles y Garcia”, Regina de 1911 (1912).
— “Dª Teresa Dicenta y Vera”, Regina de 1912 (1913).
— “Srta. Maria Lluisa Zaragozà y Meliana”, Regina de 1913 (1914).
— “Dª Jogima Font de Mora y Llorens”, Regina de 1914 (1915).
— “Dª Roser Sanchis y Creixach”, Regina de 1922 (1923).
PREMIS DOTATS PER PARTICULARS
— “Ilm. Sr. D. Pere Aliaga y Millan” (1906, 1907 i 1908).
— “Sr. D. Francèsch Vilanova y Pizcueta” (1906, 1907, 1908 i 1909).
534 HISTORIA DE LO RAT PENAT
XXXVII JOCS FLORALS - ANY 1917
Regina
Srta. Concheta Martínez i Pérez
ELS JOCS FLORALS 535
— “Srta Dª Josephina Greus Saez” (1909 i 1910)
— “D. Leopoldo Trenor Palavicino, President de la Societat” (1909).
— “D. Lluís Cebrian Mezquita” (1910).
— “Ex-Gobernador civil de Valencia” (1912).
— “D. Vicent Dualde Furió, President de Lo Rat Penat” (1912).
— “D. Joan Navarro Reverter” (1915).
— “D. Amalio Gimeno” (1912 i 1915).
— “D. Vicent Dualde Furió, expresident de Lo Rat Penat” (1915).
— “Familia Barò Alcahalí” (1923).
— “Gaetá Huguet” (1923).
— “En Francesc Martínez i Martínez” (1934).
— “Sr Baró de Alcahalí” (1934).
8.4.2. SEGONA EPOCA: DE 1939 A 1980.
En esta epoca cal destacar com a dada curiosa que des de 1844 a 1948 les condicions dels certamens i la
relacio del cartell en quant als premis Extraordinaris està escrit en castella, no aixina el cartell de premis
Ordinaris que sempre apareix expressat en valencià. Des de 1958 a 1980, tant el cartell com les condicions
estaven escrits en valencià.
En quant als premis Ordinaris, des de 1844 fins a 1978, els presidix la trilogia Flor Natural, Viola d’Or i
Englantina d’Or, les quals fan referencia a premis poetics, el mes important, la Flor Natural s’otorgarà a la
millor poesia de tema i metro lliure, la Viola a la millor poesia inspirada en un tema d’indole moral o religiosa i l’Englantina a la millor poesia patriotica, temes que es consoliden fins al moment actual. En companyia
d’estos tres premis es concedixen plaques cisellades en el nom de l’autor a les millors poesies festives, a la
millor comedia de costums valencianes, a la millor biografia documentada d’un president de l’Entitat ya mort,
a la millor novela o aplec de contes i a la millor obra de caracter simfonic sobre el folclor valencià, instrumentada per a banda.
En 1944, ademes dels premis ya citats, s’oferix un premi que porta per nom “Baro d’Alcahali”, en el qual
s’oferix un objecte d’art a la millor biografia del poeta Antoni de Cidón.
En 1978, any en el qual es celebrava el Centenari de l’Entitat, i en 1979, en la relacio de premis Ordinaris
es constaten els patrocinadors i tots ells tenen fixada un quantia economia, la mateixa en els dos anys. A partir d’estos anys ya observarém com sempre se seguirà la formula en el cartell de resenyar patrocinadors i quantia economica.
Aixina, en 1978, la relacio de premis Ordinaris es la següent:
Flor Natural: dotat en 30.000 pessetes per l’Excm. Ajuntament de Valencia.
Accessit a la Flor Natural: dotat en 15.000 pessetes.
Viola d’Or: dotat en 5000 pessetes per l’Excm. Sr. Arquebisbe de Valencia.
Englantina d’Or: dotat en 20.000 pessetes per l’Excma. Diputacio de Valencia.
Poesia Festiva: dotat en 5.000 pessetes per En Vicent Payà.
Comedia en llengua valenciana: dotat en 5.000 pessetes per Auto-Escola Crespo.
Novela o aplec de contes: dotat en 15.000 pessetes per “Galerías Preciados”.
Biografia d’un president: dotat en 5.000 pessetes per “Lanas Aragón”.
Composicio Coral: dotat en 15.000 pessetes per “Indústria de reproducció Gràfica Añón”.
En 1979 nomes es concediran en la mateixa quantia economica i els mateixos patrocinadors quatre premis: la Flor Natural, l’accessit ad esta, la Comedia en llengua valenciana i la Biografia d’un president.
536 HISTORIA DE LO RAT PENAT
XXXVIII JOCS FLORALS - ANY 1918
Regina
Srta. Filomena Bernal i Llorente
ELS JOCS FLORALS 537
Si fem referencia als premis Extraordinaris, en esta epoca apareix com en epoques anteriors explicit el
tema dels premis. Dels anys consultats resenyem que en 1944 el numero d’estos premis en seran 17; en 1948,
20; en 1958, 48; en 1959, 38; en 1965 els premis Extraordinaris es dividixen en Permanents: 14 i Extraordinaris
per a l’any actual: 21; tambe en 1978 i en 1979 s’observa esta divisio, per lo tant en 1978 els Permanents en
seran 8 mes 1 accessit per al premi Ajuntament de Valencia i en els Extraordinaris per a l’any actual en seran
19; en 1979, Permanents se’n citen 2 i Extraordinaris per a l’any actual 17.
Des de 1944 a 1959 els premis que es concedixen seran sobre tot en metalic, alguns objectes d’art, i la
publicacio, en diversos casos, d’obres guanyadores.
En relacio a la quantia economica, farem el seguiment d’alguns premis per a aixina observar millor la seua
evolucio a lo llarc dels anys.
El premi “Excm. Ajuntament de Valencia” en 1944 està dotat en 2000 pessetes; en 1946 i 1948 la quantia economica fon de 4.000 pessetes; en 1958 s’edità l’obra guanyadora; en 1959 es dotà el premi en 6.000
pessetes; en 1965 en 1.000 i en 1978 i 1979 en 40.000 pessetes.
El premi “Excma. Diputacio Provincial de Valencia” en 1944, 1946 i 1948 dotà el premi en 1000 pessetes; en 1958 i 1959 en 3.000; en 1965, es dota un premi de 5.000 pessetes baix l’epigraf de “Roc Chabas”;
1978 baix el mateix nom es dota el premi en 50.000 pessetes i 1979 no es dotà cap premi.
El premi “Societat Valenciana d’Agricultura” en 1944, 1946 i 1948 dotà el premi en 500 pessetes; en 1958
en 1000; en 1959 en 500 pessetes; en 1965,1978 i 1979 no es dotà cap premi.
A continuacio, agruparém als premis atenent als patrocinadors que els doten.
PREMIS INSTITUCIONALS
— “Excm. Ajuntament de Valencia” (1944, 1946, 1948, 1958, 1959, 1965, 1978 i 1979).
— “Excma. Diputació Provincial de Valencia” (1944, 1946, 1948, 1958, 1959, 1965 i 1978).
— “Excma. Diputació d’Alacant” (1944, 1958, 1959 i 1978).
— “Excma. Diputació de Castelló” (1944, 1946,1948,1958, 1959,1965, 1978 i 1979).
— “Excma. Diputació de Barcelona” (1958 i 1959).
— “Excm. Ajuntament de Alacant” (1944, 1946, 1948, 1958 i 1959).
— “Excm. Ajuntament de Castelló de la Plana” (1944, 1946, 1948,1958 i 1959).
— “Excm. Ajuntament de Borriana” (1958, 1978 i 1979).
— “Excm. Ajuntament d’Alcoi” (1958 , 1959 i 1965 i 1978).
— “Excm. Ajuntament d’Alzira” (1958, 1959, 1965 i 1978).
— “M.I. Ajuntament de Carcaixent” (1958, 1959 i 1965).
— “Ajuntament de Dénia” (1958).
— “Ajuntament d’Elx” (1958).
— “Ajuntament d’Elda” (1958).
— “Ajuntament de Xativa” (1958).
— “Ajuntament de Morella” (1958).
— “Excm. Ajuntament d’Oriola” (1958 i 1959).
— “M.I. Ajuntament de Sagunt” (1958, 1959, 1965 i 1978).
— “M.I. Ajuntament de Villena” (1958, 1959 i 1965).
— “Excm. Ajuntament de Gandia” (1978 i 1979).
— “Excm. Ajuntament de Torrent” (1978).
— “Excm. Ajuntament de Cullera” (1978).
— “Excm. Ajuntament de Crevillent” (1978).
538 HISTORIA DE LO RAT PENAT
XXXIX JOCS FLORALS - ANY 1919
Regina
Srta. Aurora Yanguas i Paris
ELS JOCS FLORALS 539
— “Excm. Sr. Jefe Provincial de F.E.T. y de las J.O.N.S.” (1944, 1946, 1948, 1958 i 1959).
— “Excm. Sr. Delegat del Govern en la Confederacio Hidrografica del Xuquer” (1958, 1959, 1965, 1978
i 1979).
— “Ilm. Sr. Jefe Superior de Policia de Valencia” (1958, 1959 i 1965)
PREMIS MILITARS
— “Excm. Sr. Capità General de la III Regió Militar” (1944, 1946, 1948, 1958, 1959 i 1978).
— “Excm. Sr. Gobernador Civil de Valencia” (1944, 1946, 1948, 1958, 1959 i 1965).
— “Excm. Sr. General-Jefe de la regió Aérea de Llevant” (1946, 1948, 1958, 1959 i 1965).
PREMIS ECLESIASTICS
— “ Excm. i Rvdm. Sr. Arquebisbe de València” (1944, 1946, 1948, 1958 i 1959).
PREMIS DOTATS PER UNIVERSITATS
— “Universitat Literaria de València” (1944, 1946, 1948, 1958, 1959 i 1965).
PREMIS DOTATS PER ASSOCIACIONS I SOCIETATS
— “Societat Valenciana d’Agricultura” (1944, 1946, 1948, 1958, 1959 i 1965).
— “ Societat Castellonenca de Cultura” (1958, 1959, 1965 i 1979).
— “Societat Valenciana Foment del Turisme” (1958).
— “Ateneu Mercantil de Valencia” (1958, 1959, 1965, 1978 i 1979).
— “Centre de Cultura Valenciana” (1944, 1946, 1948, 1958, 1959, 1965); en 1978 i 1979 apareix en el
nom de “Academia de Cultura Valenciana”.
— “Societat Coral ‘El Micalet’ de Valencia” (1958 i 1959).
— “Reial Societat de tir de colom” (1958, 1959 i 1965).
— “El Centenar de la Ploma, de Barcelona” (1958 i 1959).
— “Casa Regional Valenciana de Palma de Mallorca”(1958).
— “Casa Regional de Valencia en Sevilla” (1958).
— “Casa de Valencia en Barcelona” (1958, 1959 i 1965).
— “Associacio de Sant Expedit Martir, parroquia de Sant Domenec Savio” (1965).
— “Foment d’Agricultura, Industria i Comerç de Gandia” (1978).
— “Ateneu Maritim de Valencia” (1978 i 1979)
— “Valencia-2.000” (1979).
PREMIS DOTATS PER ACADEMIES, COLEGES PROFESSIONALS, INSTITUTS, ESCOLES I CONSERVATORIS
— “Escola Especial d’Orientacio i Aprofitament” (1944).
— “Col·legi d’Agents Comercials de València” (1946, 1948, 1958, 1959 i 1965).
540 HISTORIA DE LO RAT PENAT
XL JOCS FLORALS - ANY 1920
Regina
Srta. Maria Sanchis i Banús
ELS JOCS FLORALS 541
— “Institut d’Estudis Alacantins” (1958 i 1959).
— “Col·legi de l’Art Major de la Seda, de València” (1959 i 1965).
— “Col·legi Oficial d’Arquitectes de la zona de Valencia”, premi “PERE COMPTE” (1965, 1978 I 1979).
PREMIS DOTATS PER CAIXES D’AFORROS, BANCS, FUNDACIONS I CAMBRES OFICIALS
— “Caixa d’estalvis i Mont de Pietat de València” (1944, 1946, 1948, 1958, 1959; en 1965, 1978 i 1979
dota el premi “NAVARRO REVERTER”.
— “Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de València” (1944, 1946, 1948, 1958, 1959, 1965,
1978 i 1979).
— “Cambra Oficial de la Propietat Urbana de València” (1946, 1948, 1958, 1959 i 1965).
— “Cambra Oficial Agricola de la Provincia de Valencia” (1948).
— “Cámara Agrícola y de Comercio de Chile”(1948).
— “Camara Oficial Sindical Agraria d’Alacant” (1958).
— “Caixa d’Estalvis Provincial d’Alacant” (1958,1959, 1978 i 1979).
— “Caixa General d’Estalvis i Mont de Pietat de Castello de la Plana” (1965).
— “Fundació Ignasi Villalonga”, dota el premi “MARQUES DE CAMPO” (1965).
— Premi “FUNDACIO HUGUET” (1965).
— “Banc de Valéncia” dota el premi “JAUME I” (1965, 1978 i 1979).
— “Caixa d’Estalvis de Torrent” (1978 i 1979).
— “Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat d’Ontinyent” (1979).
PREMIS DOTATS PER REGINES DELS JOCS FLORALS
— “Senyoreta Elvira Gómez Trénor”, Regina de 1943 (1944).
— “Srta. María Victoria Noguera Giménez de Cisneros”, Regina de 1945 (1946).
— “Srta. María de la Asunción Galindo y de Casanova”, Regina de 1947 (1948).
— “Srta. Adela Caro y Frías-Salazar”, Regina de 1957 (1958).
— “Srta. Empar Soriano Pina, Regina dels LXXV Jocs Florals” (1959).
— “Srta. Carmelina del Romero i Sanchez Cutillas, Reina dels LXXXI Jocs Florals” (1965).
PREMIS DOTATS PER PARTICULARS
— “Sr. Ingeniero Director del Puerto de Alicante” (1958).
— “D. Enric Ramos Sanz, President Honorari de la Comunitat de Regants de la Reial Séquia de
Montcada” (1959).
— “Sr. Francesc Recasens” (1965).
UNS ATRES
— Premi “CARLES SALVADOR”, dotat pels Cursos de Llengua Valenciana de Lo Rat Penat. (1965, 1978
i 1979).
— “Editorial Sicania” (1965).
542 HISTORIA DE LO RAT PENAT
XLI JOCS FLORALS - ANY 1921
Regina
Srta. Salut Prósper i Dorda
ELS JOCS FLORALS 543
— “Calendari Senyera” (1978 i 1979).
— “Galeria d’Art “QUATRE CANTONS”, de Borriana” (1978 i 1979).
— “Auto-Escola Crespo” (1979).
— “Lanas Aragón” (1979).
8.4.3. TERCERA EPOCA: DE 1980 A 1999.
En esta epoca les condicions del certamen i la relacio de premis estan escrits en el cartell sempre en valencià. Hem de fer constar en estos anys com a fet interessant que des de 1989 a 1994, en el punt primer de les
condicions del certamen consta que els treballs que concursen als premis Extraordinaris podran estar escrits en
valencià o castella sempre que no hi haja indicacio expressa; a partir de 1995 observem com estos treballs hauran d’estar escrits preferentment en llengua valenciana, sempre que no hi haja indicacio expressa. Este fet indica que en Lo Rat Penat cada vegada s’intenta en major mida potenciar l’us del valencià.
En quant als premis Ordinaris sempre estan presidits per la trilogia Flor Natural, Viola d’Or i Englantina
d’Or, encara que els restants premis que conformen est apartat aniran canviant. Des de 1989 a 1991, junt als
tres premis abans citats (junt a l’accessit a la Flor Natural que apareixera sempre en tota esta tercera etapa) formaran cartell la Poesia Festiva, la Comedia en Llengua Valenciana, la Novela o Aplec de Contes i el premi
d’investigacio “Vicent Añón Marco”.
Des de 1992 a 1999, a la trilogia Flor, Viola i Englantina i tambe junt a la poesia festiva s’afigen els premis “Tramoya” de teatre i el “Adlert” de novela o aplec de contes. Destaquem que ad estos premis s’afegirà el
“Josep Mª Bayarri” d’ensaig.
En els premis sempre apareixen resenyats els patrocinadors i la quantia economica. En estos anys de la
tercera epoca els patrocinadors no variaran en els premis principals, aixina la Flor Natural i l’accessit estaran
patrocinats per l’Ajuntament de Valencia, la Viola d’Or per l’Excm. Sr. Arquebisbe de Valencia i l’Englantina
d’Or per “El Corte Inglés”.
En quant a la dotacio economica d’estos premis observem com des de 1989 a 1991 la Flor Natural es premia en 100.000 pessetes i l’accessit en 50.000; la Viola d’Or i l’Englantina d’Or en 50.000 pessetes. Des de
1992 a 1994 la Flor en 200.000, l’accessit en 100.000, la Viola en 60.000 i l’Englantina continúa en 50.000
pessetes. En 1995 i 1996 la Flor aumentarà a 250.000 pessetes, l’accessit a 150.000 i la Viola i l’Englantina es
quedaran en la mateixa dotacio. En 1997 i 1998 els premis referits mantindran la mateixa quantia economica,
a excepcio de la Viola que s’incrementarà fins a 70.000; i en 1999 sera l’Englantina la que aumentarà a 70.000
pessetes i s’equipararà a la Viola.
En relacio als premis Extraordinaris, en esta epoca apareix tambe explicit el tema dels premis. En 1989
en seran 16 el numero d’estos premis; en 1990, 19; en 1991, 18; en 1992, 8; en 1993, 13; en 1994, 11; en 1995,
10; en 1996, 16; en 1997, 20; en 1998, 19 i en 1999, 16. Observem cóm els ultims anys, a excepcio de 1990,
son els que mes premis contenen. Per contra, l’any 1992 fon l’any que menys premis es dotaren.
Cal fer constar que des de 1989 a 1994 n’hi ha un apartat dedicat a premis infantils baix l’epigraf de Seccio
Infantil (1989-1991) que conté tres premis o be Premis Infantils i Jovenils (1992-1994), els quals en contenen dos. Des de 1995 a 1999 no hi haura cap apartat destinat a les seccions abans citades, encara que sí que es
dotarà un premi de narrativa infantil que portarà per nom “Rodamon” i que estara inclos dins de l’apartat de
premis Extraordinaris i ademes en 1999, la Regina de l’any 1998 dotarà un premi infantil que portarà per titul
premi “Regina CXV”.
En tots els anys consultats s’observa que la dotacio es sempre economica, a excepcio dels anys 1997 i
1998, en els quals en el premi abans citat “Rodamon”, es premiarà la publicacio del treball guanyador.
Per tal d’observar l’evolucio en la quantia economica a lo llarc dels anys, destacarém alguns premis, com
per eixemple:
544 HISTORIA DE LO RAT PENAT
XLII JOCS FLORALS - ANY 1922
Regina
Srta. Roser Sanchis i Creixach
ELS JOCS FLORALS 545
El premi “Ajuntament de Valencia” de 1989 a 1991 està dotat en 100.000 pessetes; en 1992, en 350.000
pessetes; en 1993 i 1994, en 300.000 pessetes i des de 1995 a 1999 una atra vegada es torna a dotar en 350.000
pessetes.
El premi “Exc. Sr. Capita General de la III Regio Militar” en 1989 està dotat en 40.000 pessetes; en 1990
i 1991, en 45.000; des de 1992 a 1999 no existix este premi.
El premi “Ateneu Maritim de Valencia”, nomes dota premis en 1989 en una quantia de 15.000 pessetes i
en 1991, en una dotacio de 20.000.
El premi “Fullana” (d’investigacio sobre la llengua valenciana) comença a dotar-se en 1992 i des d’est any
fins a 1999 es dota ininterrompudament en 100.000 pessetes.
A partir de l’any 1996 n’hi ha un intent important per part de la Lo Rat Penat de recuperar institucions que
si be patrocinaven premis en anys anteriors (primera i segona etapa), deixen de fer-ho durant esta tercera epoca.
No obstant i coincidint en l’any de despres de les eleccions de 1995, es recuperen institucions com la Diputacio
de Valencia, la Diputacio de Castello, algunes Conselleries com ya vorem en la relacio permenorisada de premis; s’instaura des de 1996 tambe el premi “Molt Exc. President de les Corts Valencianes” que dota el premi
en est any en 300.000 pessetes i en els anys successius fins a 1999 en 250.000 pessetes. Destaquem tambe des
de 1997 el premi “Institut Valencià de la Joventut”, dotat en 200.000 pessetes.
Cal destacar que estes institucions despres del canvi de signe politic en les eleccions (majoria del Partit
Popular en l’Ajuntament de Valencia i en les Diputacions Provincials, i coalicio de govern PP-UV en les Corts
Valencianes i en el Govern Valencià de la Generalitat) son mes proclius al treball que està realisant Lo Rat
Penat i colaboren en esta Entitat mes activament que quan eren regides per un govern socialiste.
Seguidament, agruparém els premis atenent als seus patrocinadors.
PREMIS INSTITUCIONALS
— “Ajuntament de Valencia” (1989, 1990, 1991, 1992, 1993, 1994, 1995, 1996, 1997, 1998 i 1999).
— “Excma. Diputacio de Valencia” (1996, 1997 i 1998).
— “Excma. Diputacio de Castello” (1997, 1998 i 1999).
— “Molt Exc. President de les Corts Valencianes” (1996, 1997, 1998 i 1999).
— “Excma. Conselleria de Cultura, Educacio i Ciencia” (1996, 1997, 1998 i 1999).
— “Excma. Conselleria d’Agricultura, Peixca i Alimentacio” dota el premi “BOTANIC CAVANILLES”
(1996, 1997, 1998 i 1999).
— “Excma. Conselleria de Mig Ambient” (1998 i 1999).
— “Institut Valencià de la Joventut” (1997, 1998 i 1999).
PREMIS MILITARS
— “Excm. Sr. Capita General de la III Regio Militar” (1989, 1990 i 1991).
PREMIS DOTATS PER ASSOCIACIONS I SOCIETATS
— “Ateneu Maritim de Valencia” (1989, 1990 i 1991).
— “Societat de Foment, Agricultura i Comerç de Gandia” (1989, 1990 i 1991).
— “Associacio d’Amics del Corpus” (1989, 1990, 1991, 1992, 1993, 1994, 1995, 1996, 1997, 1998 i
1999).
546 HISTORIA DE LO RAT PENAT
XLIII JOCS FLORALS - ANY 1923
Regina
Srta. Sagrari Planells i Ferrer
ELS JOCS FLORALS 547
— “Grup de Dones Valencianes” (1989, 1990 i 1991).
— “Societat Valenciana d’Agricultura i Deports” dota el premi “BOTANIC CAVANILLES” (1993, 1994,
1995 i 1996).
— “Amants de la Cultura Valenciana” dota el premi “VINATEA” (1990).
PREMIS DOTATS PER COLEGES
— “Iale” (1989, 1990 i 1991).
PREMIS DOTATS PER CAIXES RURALS , BANCS I CAMBRES OFICIALS
— “Banc de Valencia” dota el premi “JAUME I” (1989, 1990, 1991, 1993, 1994, 1995, 1996, 1997,1998
i 1999).
— “Cambra de Comerç, Industria i Navegacio de Valencia” (1989, 1990 i 1991).
— “Caixa Rural de Torrent” (1993, 1994, 1995, 1996, 1997 i 1998).
PREMIS DOTATS PER AGRUPACIONS DE FALLES I PER FALLES
— “Agrupacio de Falles de Russafa” (1989 i 1990).
— “Falla Regne de Valencia - Duc de Calabria” (1991).
PREMIS DOTATS PER JUNTES CENTRALS I CONFRARIES
— “Junta Central Vicentina” (1992, 1993, 1994, 1995, 1996 i 1997).
— “Confraria del Sant Caliç” (1997).
PREMIS INFANTILS
— Premi “JUAN HIGON” dotat per la Sra. Vda. d’Higon (1989, 1990 i 1991).
— Premi “ROURE VALENCIÀ” dotat per la Sra. Vda. d’Higon (1989, 1990 i 1991).
— Premi “TELLA” dotat pel Dr. Gil Barberá, president de Lo Rat Penat desde 1989 a 1991 (1989, 1990,
1991, 1992, 1993 i 1994).
— Premi “VINATEA” (1992, 1993 i 1994).
— Premi “RODAMON” (1995, 1996, 1997, 1998 i 1999).
— Premi “REGINA CXV” (1999).
PREMIS DOTATS PER PARTICULARS
— Alicia Gómez Macià dota el premi “ENRIC GOMEZ FAJARNES” (1989).
— Vicent Paya Molina dota el premi “VICENT PAYA MOLINA” (1989, 1990 i 1991).
— Victoria Liceras dota el premi “SIGLE XVIII” (1989, 1990 i 1991).
— Joan Soler Luján dota el premi “JOAN SOLER LUJAN” (1989 i 1990).
548 HISTORIA DE LO RAT PENAT
XLIV JOCS FLORALS - ANY 1924
Regina
Srta. Matilde Llorente i Monleón
ELS JOCS FLORALS 549
— Carmen Mesas dota el premi “CARMEN MESAS” (1990, 1991, 1992, 1993, 1994, 1996, 1997 i 1998).
— Dr. Ruiz Santa Maria dota el premi “PARE JOFRE” (1990).
— Enric Marzal dota el premi “ENRIC MARZAL” (1991, 1992, 1993, 1994, 1996, 1997, 1998 i 1999).
— Joan Ferrando Badía dota el premi “JOAN FERRANDO BADIA” (1991).
— Joan Gil Barberá dota el premi “GIL BARBERA” (1992 i 1993).
— Ampar Fabra dota el premi “AMPAR FABRA” (1993, 1994, 1995, 1996, 1997, 1998 i 1999).
— Encarnación Albarracín dota el premi “ENCARNACION ALBARRACIN” (1993, 1995, 1996, 1997 i
1998).
— La familia de Vicent Añón Marco dota el premi “VICENT AÑON MARCO” (1997, 1998 i 1999).
UNS ATRES
— “Restaurant LA RIUÀ” (1989, 1990 i 1991).
— “Negoval, S.L.” (1991).
— “Fullana” dotat per Lo Rat Penat (1992, 1993, 1994, 1995, 1996, 1997, 1998 i 1999).
550 HISTORIA DE LO RAT PENAT
ELS JOCS FLORALS 551
552 HISTORIA DE LO RAT PENAT
ELS JOCS FLORALS 553
554 HISTORIA DE LO RAT PENAT
ELS JOCS FLORALS 555
556 HISTORIA DE LO RAT PENAT
ELS JOCS FLORALS 557
558 HISTORIA DE LO RAT PENAT
ELS JOCS FLORALS 559
560 HISTORIA DE LO RAT PENAT
ELS JOCS FLORALS 561
562 HISTORIA DE LO RAT PENAT
ELS JOCS FLORALS 563
564 HISTORIA DE LO RAT PENAT
ELS JOCS FLORALS 565
566 HISTORIA DE LO RAT PENAT
ANY
EDICIO
1879
1880
1881
1882
1883
1885
1886
1887
1888
1889
1891
1892
1893
1894
1895
1896
1897
1898
1899
1900
1901
1902
1903
1904
1905
1906
1907
1908
1909
1910
1911
1912
1913
1914
1915
1916
1917
1918
1919
1920
I
II
III
IV
V
VI
VII
VIII
IX
X
XI
XII
XIII
XIV
XV
XVI
XVII
XVIII
XIX
XX
XXI
XXII
XXIII
XXIV
XXV
XXVI
XXVII
XXVIII
XXIX
XXX
XXXI
XXXII
XXXIII
XXXIV
XXXV
XXXVI
XXXVII
XXXVIII
XXXIX
XL
REGINA
Srta. Maria Llorente i Falcó
Srta. Ana M.ª Paulín i de la Peña, Baronesa de Cortes
Sra. Isabel de la Cerda de Andreu
Srta. Magdalena Gracia i Bravo
Srta. Elvira Lozano i Almunia
Srta. Casilda Amorós i Manglano
Sra. Manuela-Agnes Rausell i Soriano, Viuda de Latorre
Srta. Margarita d’Azcárraga i Fesser
Srta. Maria dels Dolors Hernández-Villamar i de la Figuera
Srta. Rosalia Vera i Ceballos
Srta. Maria Mascarós i Abargues
Srta. Josepina Frígola i Caruana
Srta. Rafaeleta Andreu i de la Cerda
Srta. Emilia Fontanals i Pujals
Srta. M.ª dels Desamparats Soler i Castro
Srta. Gabriela Rodríguez de la Encina i Abargues
Srta. Josepina Llorente i Falcó
Srta. Francesca Berga i Garcías
Srta. Teresa Hernández de la Figuera i Ferrer de Plegamans
Srta. M.ª de la Concepció Maestre i Guzmán
Srta. Rafaela de Selva i Mergelina
Srta. Maria de la Merce Silvestre i Sabater
Srta. Teresa de la Figuera i de la Cerda
Srta. Maria Santonja i Mercader
Srta. Amelia Enríquez de Navarra i Mayans
Srta. M.ª de la Concepcio de Montis i Moragues
Srta. Margarita Ruiz de Lihory i Resino de la Bastida
Srta. M.ª del Carme Noguera i Yanguas
S. A. R. la Infanta Doña M.ª Teresa de Borbón y Habsburgo
Srta. Pilar Monterde i Díez de Mondranejo
Srta. Candida Carles i García
Srta. Teresa Dicenta i Vera
Srta. Maria Lluïsa Zaragozá i Meliana
Srta. Josepina Font de Mora i Llorens
Srta. Vicenta Serrano-Chassaing i Aguirre
Srta. Rafeleta Louisse i Llaudes
Srta. Concheta Martínez i Pérez
Srta. Filomena Bernal i Llorente
Srta. Aurora Yanguas i Paris
Srta. Maria Sanchis i Banús
ELS JOCS FLORALS 567
MANTENEDOR
Ilm. Sr. Feliu Pizcueta i Gallel
Ilm. Sr. Victor Balaguer i Cirera
Excm. Sr. Ciril Amorós i Pastor
En Tomas Forteza i Cortés
Excm. Sr. Josep-Cristofol Sorní i Grau
Ilm. Sr. Feliu Pizcueta i Gallel
En Carmel Calvo i Rodríguez
Mossen Jaume Martí i Miquel Sch. P.
Ilm. Sr. Ramir Ripollés i Ramos
Ilm. Sr. Josep Vives i Ciscar
Excm. Sr. Francesc Pi i Margall (Va llegir el parlament Vicent Blasco Ibáñez)
En Lluïs Cebrián i Mezquita
Excm. Sr. Josep Canalejas i Méndez
Excm. Sr. Amali Gimeno i Cabañas
Excm. Sr. Ramon Nocedal i Romea
Ilm. Sr. Gonçal i Julián
Excm. Sr. Francesc Silvela i de Levielleuze
Excm. Sr. Francesc Moliner i Nicolás
N’Honorat Berga i Garcías
Mossen Joan Alcover i Maspons
Excm. Sr. Josep Puig i Boronat
M. I. Sr. Josep Sanchis i Sivera
N’Emili Borso di Carminati
Excm. Sr. Rafael Gasset i Chinchilla
En Teodor Llorente i Olivares
Excm. Sr. Marià Batllés i Bertrán de Lis
Mossen Lluïs Calpena i Avila
Ilm. Sr. Josep Francés i Rodríguez
Excm. Sr. Josep Sánchez i Guerra
Excm. Sr. Nicet Alcalá-Zamora i Torres
Mossen Calasanç i Rabasa Sch. P.
Excm. Sr. Rafael Altamira i Crevea
N’Ignaci Iglesias i Pujades
Na Nativitat Domínguez i Atalaya
Ilm. Sr. Josep Estrada i Estrada
En Joan Ventosa i Calvell
Mossen Llorens Riber i Campins
Mossen Antoni Alcover i Sureda
En Salvador Guinot i Vilar
N’Enric Alberola i Sierra
POETA
En Teodor Llorente i Olivares
Ilm. Sr. Feliu Pizcueta i Gallel
En Joan Rodríguez i Guzmán
En Jacint Labaila i González
En Josep Aguirre i Matiol
En Victor Iranzo i Simón
En Carmel Navarro i Llombart (“Constanti Llombart”)
En Teodor Llorente i Olivares
En Pere Bonet i Alcantarilla
En Josep Maria de la Torre
En Francesc Barber i Bas
En Carles Llinás
Excm. Sr. Leopolt Trénor i Palavicino
En Ramon Andrés i Cabrelles
En Joan Batiste Pastor i Aicart
N’Antoni Palanca i Hueso
En Josep M.ª Puig i Torralva
En Francesc Badenes i Dalmau
En Josep F. Sanmartín i Aguirre
En Joan Espiau i Bellveser
En Maximilia Thous i Orts
En Joan Batiste i Pont
En Francesc Ubach i Vinyeta
En Josep Franquet i Serra
En Joan Calzada i Carbó
En Joan Batiste i Pont
En Teodor Llorente i Olivares
En Josep M.ª Zapater i Rodríguez
En Ramon Andrés i Cabrelles
En Jaume Cebrián i Mezquita
En Pere Puerto i Calataiud
En Ramon Masifern
En Miguel Durán i Tortajada
En Joan J. Calzada i Carbó
En Francesc Caballero i Munyoç
En Francesc Ouig i Espert
En Josep M.ª Bayarri i Hurtado
En Francesc Caballero i Munyoç
N’Eduart Genovés i Olmos
En Francesc Puig i Espert
568 HISTORIA DE LO RAT PENAT
ANY
EDICIO
1921
1922
1923
1924
1925
1926
1927
1928
1929
1930
1931
1932
1933
1934
1935
1939
1940
1941
1942
1943
1944
1945
1946
1947
1948
1949
1950
1951
1952
1953
1954
1955
1956
1957
1958
1959
1960
1961
1962
1963
XLI
XLII
XLIII
XLIV
XLV
XLVI
XLVII
XLVIII
XLIX
L
LI
LII
LIII
LIV
LV
LVI
LVII
LVIII
LIX
LX
LXI
LXII
LXIII
LXIV
LXV
LXVI
LXVII
LXVIII
LXIX
LXX
LXXI
LXXII
LXXIII
LXXIV
LXXV
LXXVI
LXXVII
LXXVIII
LXXIX
LXXX
REGINA
Srta. Salut Prósper i Dorda
Srta. Roser Sanchis i Creixach
Srta. Sagrari Planells i Ferrer
Srta. Matilde Llorente i Monleón
Srta. Maria Lluïsa Cisneros i Cruañes
Srta. Carme Osset i de la Sota
Srta. Amelia Lamo de Espinosa i Enríquez de Navarra
Srta. Sara Pérez de Sanmillán i Fontanals
Srta. Pepica Samper i Bono
Srta. Maria del Carme del Prat i Dupuy de Lôme
Srta. Elena Samper i Vayá
Srta. Josefina Lambíes i Algarra
Srta. Toneta-Francesca Gómez i Senent
Srta. Maria dels Desamparats Sarthou i Storrer
Srta. Concheta Colomer i Selva
Srta. M.ª de la Concepcio Puchol de Montis
Srta. Carmeta Franco i Polo
Srta. Maria Lluïsa Aranda
Srta. M.ª Lluïsa del Prat i Dupuy de Lôme
Srta. Elvira Gómez i Trénor
Srta. Merce Trénor i Trénor
Srta. Victoria Noguera i Jiménez de Cisneros
Srta. M.ª dels Desamparats Casanova i Casanova
Srta. M.ª de l’Assuncio Galindo i de Casanova
Srta. M.ª Julia Martínez de Vallejo i Manglano
Srta. Anna M.ª Cort i Climent-Vila
Srta. Merce de Mazarredo i Iriarte
Srta. Maria Rosa Arnau
Srta. Carme Guillot i Ribes
Srta. Pilar Manglano i Trénor
Srta. Angeleta Manglano i de la Lastra
Srta. M.ª Teresa Trénor i Trénor
Srta. Maria Rita Torres-Murciano i Cortel
Srta. Adela Caro i Frías-Salazar
Srta. Ampar Soriano i Pina
Srta. M.ª dels Angels Grima i Mora
Srta. M.ª de la Concepcio Criado i Puchol
Srta. Immaculada Matarredona i Soler
Srta. Sofia Villalonga i Ríos
Srta. M.ª Lluïsa Breva i Ferrer
ELS JOCS FLORALS 569
MANTENEDOR
Mossen Roger Chillida i Manyes
Excm. Sr. General Miquel Elizaicín i España
Ilm. Sr. Francesc Moliner i Alío
Ilm. Sr. Modest Giménez de Bentrosa
Excm. Sr. Enric Moltó i Abad
Mossen Hernan Cortés i Pastor
En Manuel Oller i Celda
Ilm. Sr. Vicent Gay i Forner
Mn. Joan Benavent i Benavent
Ilm. Sr. Jaume Bofil i Matas
En Josep M.ª de Segarra i de Castellarnau
En Josep Monmeneu i Gómez
En Josep Guardiola
Ilm. Sr. Angel Sánchez i Gozalbo
Excm. Sr. Manuel Gisbert i Rico
Excm. Sr. Antoni Goicoechea i Cosculluela
Ilm. Sr. Marti Domínguez Barberá
General Josep Millán Astray i Terreros
Excm. Sr. Josep M.ª Permán i Pemartín
Excm. Sr. Esteve Bilbao i Erguía
Excm. Sr. Eduart Aunós i Pérez
General En Miquel Abriat i Cantó
Excm. Sr. Josep M.ª Alfaro i Polanco
Ilm. Sr. Adolf Rodríguez i Jurado
En Carles Perlado
Ilm. Sr. Eugeni Mones
Ilm. Sr. Carles Blanco i Soler
Mossen Josep M.ª Zahonero i Vivó
Ilm. Sr. Vicent Escrivá i Soriano
Excm. Sr. Lluïs B. Lluch i Garín
Ilm. Sr. Francesc Sánchez-Castañer i Mena
Ilm. Sr. Eduart Carranza
Ilm. Sr. Joaquim Calvo i Sotelo
Excm. Sr. Joaquim Buxó i Abaigar
Excm. Sr. Frederic Silva i Muñoz
Excm. Sr. Enric Oltra i Moltó
Ilm. Sr. Octavi Saltor i Soler
Excm. Sr. Pere Ruiz i Tomás
General italia Excm. Sr. Rafael Catardi i Arca
Ilm. Sr. Vicent Genovés i Amorós
POETA
En Francesc Puig i Espert
En Lluïs Cebrián i Ibor
En Bernat Ortín i Benedito
En Lluïs Guarner i Pérez
En Vicente Ramírez i Bordes
En Bernat Artola i Tomás
En Vicent Ramírez i Bordes
En Ramon Andrés i Cabrelles
En Carles Salvador Gimeno
N’Angeli Castañer i Fons
N’Eduart Buïl i Navarro
En Jesus Morant i Borrás
N’Enric Navarro i Borrás
En Bernat Ortín i Benedito
N’Enric Navarro i Borrás
En Josep Monmeneu i Gómez
En Josep Calatayud i Bayá
En Pasqual Asins i Lerma
En Prudenci Alcón i Mateu
En Ricart Valero i Muñoz
N’Enric Durán i Tortajada
En Salvador Cerveró i Ferrer
En Ramon Andrés i Cabrelles
N’Enric Durán i Tortajada
En Salvador Roda i Soriano
En Bernat Artola i Tomás
En Francesc Almela i Vives
En Lluïs Laporta i Bort
En Salvador Roda i Soriano
En Jesus Morante i Borrás
N’Enric Durán i Tortajada
En Marti Domínguez i Barberá
En Joan Valls i Jordá
Joaquim Sendra i Navarro
En Jaume Bru i Vidal
N’Anfos Ramón i García
En Francesc Puig i Espert
En Miquel Dolç i Dolç
En Francesc Almela i Vives
N’Anfos Ramón i García
570 HISTORIA DE LO RAT PENAT
ANY
EDICIO
1964
1965
1966
1967
1968
1969
1970
1971
1972
1973
1974
1975
1976
1977
1978
1979
1980
1981
1982
1983
1984
1985
1986
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
LXXXI
LXXXII
LXXXIII
LXXXIV
LXXXV
LXXXVI
LXXXVII
LXXXVIII
LXXXVIX
XC
XCI
XCII
XCIII
XCIV
XCV
XCVI
XCVII
XCVIII
XCIX
C
CI
CII
CIII
CIV
CV
CVI
CVII
CVIII
CIX
CX
CXI
CXII
CXIII
CXIV
CXV
CXVI
REGINA
Srta. Carmelina del Romeral i Sánchez-Cutillas
Srta. Elvira Álvarez de Toledo i Gómez-Trénor
Srta. Carme Gómez-Senent i Martínez
Srta. Pepa Zaragozá i Ivars
Srta. M.ª Pilar Gómez i Casañ
Srta. Paloma Navarro-Rubio i Serret
Srta. Concheta Ros i Carbonell
Srta. Maria Josep Perelló i Font
Srta. Lourdes Magro i Pérez-Adsuar
Srta. Ana Falcó i Pitarch
Srta. Maria Elisa Montllor i Blanes
Srta. Gemma Renau i Monfort
Srta. Agueda Palop i Melchor
Srta. Llucia Galvañ i Noguera
Srta. Sonia Aparici i Simón
Srta. M.ª Dolors Gutiérrez i Sigler
Srta. Fatima Ortiz de las Heras i Poveda
Srta. M.ª Dolors Escrig i Sanchis
Srta. Rosa-Kira Román i Pasqual
Sra. Pepica Samper i Bono
Sta. Monica López i Garrigós
Sta. Neus Colomina i Gascó
Srta. M.ª Amparo Peris i Pallardó
Srta. Laura Monllor i Alejos
Sra. Dolors Crespo i Iranzo
Srta. Rosalia Trullenque i Dicenta
Srta. Victoria E. Moreno i Ballester
Srta. Ana Isabel Ribes i Rosa
Sra. Consuelo Rubio i Martínez
Sra. Marivi Ferrandis i Olmos
Sra. Ampar Simarro i Lucas
Srta. Olivia González-Lizondo i Sánchez
Srta. Macarena Marí i Cariñena
Srta. Cristina Costa i Priego
Srta. Maria Cantos i Fagoaga
Sra. Encarna Albarracín i Raga
ELS JOCS FLORALS 571
MANTENEDOR
Excm. Sr. Eduart Codina i Armengot
Ilm. Sr. Robert Moróder i Molina
Excm. Sr. Juli Guillem i Tato
Excm. Sr. Baltasar Rull i Villar
Ilm. Sr. Josep-Joaquim Viñals i Guimerá
Ilm. Sr. Ramon Llidó i Vicente
En Jaume Bru i Vidal
En Manuel Sanchis i Guarner
Excm. Sr. Pere Zaragozá i Orts
Ilm. Sr. Feliu Mateu i Llopis
Ilm. Sr. Guillem Guastavino i Gallent
En Xavier Casp i Verger
Ilm. Sr. Julià Sanvalero i Aparisi
Ilm. Sr. Vicent-Lluïs Simó i Santoja
Ilm. Sr. Eduart Primo i Yúfera
Excm. Sr. Lluïs B. Lluch i Garín
Ilm. Sr. Adria Espí i Valdés
Ilm. Sr. Vicent Insa i Ten
En Felip García-Perles i Martín
Ilm. Sr. Julià Sanvalero i Aparisi
En Guillem Sirvent i Sirvent
En Joan E. Mas i Molina
Ilm. Sr. Vicent-Lluïs Simó i Santonja
En Josep Boronat i Gisbert
Ilm. Sr. Pere Vernia i Martínez
Ilm. Sr. Eduart Primo i Yúfera
Ilm. Sr. Ramon Ferrer i Navarro
Ilm. Sr. Leopolt Peñarroja i Torrejón
N’Artur Ahuir i López
Ilm. Sr. Dr. Joan Gil i Barberá
En Vicent Ramon Calatayud i Tortosa
N’Anfos Ramon i García
Ilm. Sr. En Josep Climent i Barber
Ilm. Sr. En Josep M.ª Jiménez de Laiglesia
Ilm. Sr. En Lluïs Miquel Romero i Villafranca
Ilma. Sra. Desamparats Cabanes i Pecourt
POETA
En Joaquim Sendra i Navarro
En Francesc Larrea i Peñalva
En Joan Valls i Jordá
N’Anfos Ramón i García
N’Isidre Juliá i Avellaneda
En Joan Valls i Jordá
En Vicent Andrés i Estelles
En Rafael Villar i Belenguer
N’Isidre Juliá i Avellaneda
N’Angeli Castanyer i Fons
En Rafael Villar i Belenguer
En Pere Delmonte i Hurtado
N’Anfos Ramón i García
N’Anfos Ramón i García
En Rafael Villar i Belenguer
N’Anfos Ramón i García
En Josep Meliá i Castelló
En Josep Meliá i Castelló
En Rafael Villar i Belenguer
En Xavier Casp i Verger
En Pere Delmonte i Hurtado
N’Emili Ridocci i Miquel
N’Amelia Comba i Comba
En Josep Meliá i Castelló
En Chimo Lanuza i Ortuño
En Xavier Casp i Verger
En Josep Meliá i Castelló
En Pere Delmonte i Hurtado
En Josep Lluïs García i Ferrada
N’Artur Ahuir i López
En Donis Martín i Albizúa
En Josep Lluïs García Ferrada
En Miquel Castellano i Arolas
En Chimo Lanuza i Ortuño
En Josep Lluïs García i Ferrada
En Rafael Meliá i Castelló
572 HISTORIA DE LO RAT PENAT