BASES DEL DIÀLEG SOCIAL PACTE PER LA COMPETITIVITAT, L’OCUPACIÓ DE QUALITAT I EL PROGRÉS SOCIAL DE LES ILLES BALEARS 1. INTRODUCCIÓ L'economia de les illes Balears ve experimentant un procés de reactivació del seu PIB tot al llarg del 2015. Amb les darreres dades disponibles, l'economia balear ha assolit un ritme de creixement del seu PIB del 3.1% en el tercer trimestre de 2015, la major taxa d'ençà l'any 2007, observant-se un creixement significatiu en el diferents sectors econòmics i per illes. Igualment, les previsions per al 2016 indiquen una taxa de creixement del PIB al voltant del 3%. Tanmateix, aquestes millors perspectives a curt termini no ens poden fer oblidar que tot just estam iniciant la sortida de la crisi econòmica més profunda i llarga dels darrers vuitanta anys. Això és, l'escaigut des de l'any 2008 no pot ser qualificat com una simple recessió econòmica, resultat d’una caiguda de la demanda agregada a nivell internacional, sinó també com el resultat d'una crisi econòmica, amb el que això implica d'estructural, on cal reflexionar al voltant de quins elements propis de les Balears ens ajuden a explicar-la, i quines són les problemàtiques de fons que ens permeten parlar de la necessitat de millorar l’actual model de creixement en un sentit sostenible i inclusiu. Segurament la tendència del PIB per càpita balear en relació al mateix indicador per al conjunt espanyol és la mostra més visible dels problemes de fons de l'economia balear. La pèrdua relativa durant les darreres dècades esdevé un clar reflex del repte vers la millora de la competitivitat de la nostra economia per generar suficients nivells de benestar. Ens enfrontam, doncs, a barreres al desenvolupament econòmic que ultrapassen el curt termini i que demanen, en canvi, unes apostes estratègiques de mitjà termini. 1 De la mateixa manera que resulta oportú destacar el retorn de l'economia balear a taxes de creixement significatives, també ho és que cal reflexionar vers la posició competitiva de les nostres illes en el moment de la sortida de la recessió econòmica. En efecte, centrar l'atenció únicament en les taxes de creixement seria un exercici incomplet. És una evidència internacional que les economies que surten d’una recessió ho fan sempre en condicions més dèbils a com han entrat. L’actual situació de l’economia balear no n’és una excepció. Pot ser alguns excessos propis de les fases més àlgides del cicle econòmic s'han corregit, però també és cert que en altres àmbits l'economia balear s'ha afeblit, tal i com ho demostra la pèrdua d'una part del teixit empresarial al llarg de la crisi. Així, cal reflexionar sobre els potencials de creixement de l'economia balear que està sortint de la crisi, de forma que es fa més necessari posar l’esment en la competitivitat i la productivitat del nostre teixit productiu, on les polítiques de recerca i innovació han de jugar un paper central. Des d'un punt de vista social, la crisi econòmica ha fet palesa les desigualtats i limitacions implícites en el nostre model econòmic, a la vegada que ha posat damunt la taula d'altres desafiaments. D'entrada, mentre els valors del PIB i del número d'afiliats es van acostant als existents tot just abans de la crisi, la massa salarial resta encara enfora. De la mateixa manera, si bé el número de desocupats està minvant, la taxa d'atur resta encara en valors massa elevats i els desocupats de llarga durada continuen constituint un percentatge molt alt i creixent del total de persones aturades, tot apuntant que alguns problemes del nostre mercat de treball tal vegada perdran importància quantitativa, però en guanyaran de qualitativa. Tot plegat, la sortida de la crisi suggereix que cal impulsar un creixement econòmic que es tradueixi en ocupació de qualitat i que, per tant, sigui un creixement sostenible i inclusiu i que fomenti el progrés econòmic i social. Perquè tant important com el quant créixer, és el com. Així doncs, el camí econòmic de les nostres illes està ple de desafiaments i d'oportunitats. Vivim immersos en un món canviant, on l'avenç tecnològic ens aporta major benestar i, a la vegada, ens planteja noves situacions econòmiques, que hem de saber aprofitar per transformar-les en noves oportunitats. De la mateixa manera, en els propers anys haurem de fer front al desafiament demogràfic com a resultat de l'envelliment de la població, el qual esdevindrà un repte de transició demogràfica, però que també desencadenarà noves necessitats socials i econòmiques. El mateix es pot dir, per exemple, del repte energètic en particular i de la qüestió de la sostenibilitat medi ambiental en general. És una evidència que els recursos naturals, especialment limitats en un espai insular com el nostre, són una de les nostres principals fonts de riquesa i que, per tant, l’acció econòmica ha de tenir en compte l’ús dels recursos naturals i emmarcar-se en una agenda medi ambientalment 2 sostenible. Es tracta, doncs, que com a societat siguem capaços d’identificar els reptes i encarar-los amb voluntat d’anticipació i de palanques d’impuls econòmic amb una mirada que superi el curt termini. Tanmateix, el principal repte econòmic de les illes és el paper que ha de jugar el turisme dins el nostre model econòmic. La rendibilitat econòmica, social i medi ambiental del turisme, la diversificació turística, l'allargament de la temporada i la connectivitat són alguns exemples dels reptes que cal anar planificant. De la mateixa manera, és una evidència que el nostre model turístic es troba en una fase madura en un context internacional de creixent competència. Per això, a més de l'esment dels elements clàssics de competència, cal anar posar l’accent en altres elements propis de les economies més avançades i que tenen a veure no sols amb el producte turístic per si mateix, sinó també pel conjunt d’altres béns i serveis produïts a les nostres illes, tant privats com públics, que ajudaran des d’una perspectiva dels béns intangibles a millorar la posició competitiva del producte turístic sense haver d’apel·lar només al factor preu. Per aconseguir l’anterior es fa més imprescindible que mai la coordinació entre el conjunt de les diferents polítiques del Govern, ja que totes elles, amb major o menor mesura, hi tenen incidència final. Però de la mateixa manera que l’evolució del turisme en sentit estricte marcarà necessàriament el futur econòmic de les nostres illes, també és cert que l’augment del benestar econòmic passarà per diversificar la nostra economia, desenvolupant sectors lligats al turisme i d’altres que es van mostrant com emergents, a la vegada que s'han de reforçar aquells altres més tradicionals. Per això, l’enfortiment del nostre patró de creixement econòmic també té que incorporar mesures per ajudar al desenvolupament d’aquests altres sectors, tot impulsant les capacitats de creixement endogen del nostre teixit productiu, on l’impuls de la recerca, el desenvolupament i la innovació esdevé cabdal. De manera transversal i per assolir tot l'anterior, la millora del capital humà esdevé un objectiu ineludible per al qual cal apostar de manera estratègica i amb visió de futur. Així idò, els reptes de l'economia balear en la sortida de la crisi són amplis i complexos. S'ha destacat anteriorment que bona part d'aquests reptes són de caire estructural i que, com a tals, no són de resposta senzilla ni sobretot unilateral. Al contrari, la resposta als mateixos necessàriament s'ha d'entendre com una resposta col·lectiva en el marc d’acords amplis i de fort abast social. En l'actual ordre econòmic i social, on tots els recursos són limitats, els elements de competitivitat diferencials dels territoris passen obligatòriament pel consens i el diàleg social, on s'ha de cercar la participació i implicació del conjunt dels agents econòmics i socials. 3 Dit altrament, la complexitat de les qüestions exigeixen complicitat social per cercar respostes que siguin equitatives, justes i eficients socialment i que portin a respostes a curt però també a mitjà i llarg termini. Estam parlant, doncs, de complicitats que sobrepassen una legislatura. Per això, el Govern de les Illes Balears planteja com a element impulsor de la competitivitat, l'ocupació de qualitat i el progrés social el disseny d'un marc de diàleg social, tal i com ja estableix l'actual Estatut d'Autonomia en el seu article 15.1 quan diu: "Tots els ciutadans de les Illes Balears tenen dret a participar de forma individual o col·lectiva en la vida política, econòmica, cultural i social de la comunitat autònoma. Els poders públics promouran la participació dels agents econòmics i socials del conjunt de la societat civil en els assumptes públics". Amb aquesta finalitat, aquest document vol posar les Bases per a un Pacte per la competitivitat, l’ocupació de qualitat i el progrés social. Aquestes bases, doncs, pretenen constituir-se com un mitjà que ajudi a posar les bases per encarar els reptes de l’economia balear, unes bases que siguin compartides pel conjunt de la societat en el marc d’un sistema de governança plural, on no s'ha d'oblidar que la concertació i el consens són valors en sí mateixos. Unes solucions que no s’han d’entendre com el conjunt d’actuacions sectorials aïllades, sinó com les diferents aportacions dins d’un full de ruta, on les diferents mesures s’han de complementar en la consecució d’un objectiu més global com és el d’avançar en el desenvolupament econòmic i social de la nostra societat. 2. AGENTS INTERVINENTS EN EL PROCÉS DE DIÀLEG Els agents actius d’aquest procés de diàleg seran els següents: El Govern de les Illes Balears, mitjançant les seves diverses conselleries. Les organitzacions empresarials més representatives. Les organitzacions sindicals més representatives. Aquestes bases de diàleg no es poden entendre sense la participació d’altres institucions i col·lectius que formen part de la societat civil. Així, s’haurà de contar amb la participació dels Consells Insulars, els quals podran ser 4 representats en aquelles matèries que en siguin competents. També podran intervenir en el procés altres institucions representatives de la societat civil, com poden ser la Universitat de les Illes Balears, les Cambres de Comerç, el Cercle d’Economia, la Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears, el Col.legi d’Economistes de les Illes Balears, l’Autoritat Portuària, la Federació de Cooperatives de les Illes Balears i les entitats financeres més representatives amb presència en el nostre territori, així com d’altres entitats que s’hi considerin d’interès en les diferents matèries tractades. 3. ÀMBITS DE CONCERTACIÓ SOCIAL S’acorda treballar per aconseguir acords en els següents grans temes: Economia, ocupació i formació. Turisme, medi ambient i territori. 4. MESES INTEGRANTS DEL PROCÉS DE DIÀLEG Els signants d’aquest document acorden crear les següents meses: 4.1. MESA DEL DIÀLEG SOCIAL Aquesta mesa tindrà com a objectius: Vetllar per la bona marxa del procés de diàleg. Aprovar els acords que es signin a les Meses Tècniques, previ pas per la Mesa de Coordinació i Seguiment. Establir els eixos fonamentals d’actuació política on tindrà lloc la concertació social. Estarà formada per la Presidenta del Govern de les Illes Balears i els màxims representants de les organitzacions sindicals i empresarials més representatives de la Comunitat Autònoma. També podran ser convocats els Consellers del Govern, els presidents dels Consells Insulars i els representants de la societat civil. 5 4.2. MESA DE COORDINACIÓ I SEGUIMENT Aquesta mesa tindrà com a objectius: Coordinar el funcionament del procés de diàleg social. Aportar una visió transversal dels acords de les meses tècniques. Realitzar el seguiment del compliment dels acords que es fixin entre les parts que componen el diàleg social. Determinar l’estructura interna i temporal de les diferents Meses Tècniques i altres instruments de concertació i diàleg social. Desenvolupar les línies marc del procés que duguin a la consecució dels objectius del Pacte, com són la competitivitat, l’ocupació de qualitat i el progrés social. Aquesta mesa estarà formada pels següents membres: Presidenta del Govern, Vicepresident del Govern, Conseller de Treball,Comerç i Indústria, 2 representants de les organitzacions sindicals més representatives, 2 representants de les organitzacions empresarials més representatives, els presidents dels Consells Insulars i el Director General d’Ocupació i Economia. 4.3. MESA TÈCNICA D’ECONOMIA, OCUPACIÓ I FORMACIÓ Estarà formada per 21 membres: 4 representants del Govern, 1 representant de cada Consell Insular, 4 representants de les organitzacions sindicals, 4 representants de les organitzacions empresarials, 1 representant de la Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears i 4 representants de la societat civil. La composició de la mesa podrà ser ampliada amb d’altres membres com a experts en les matèries tractades. 4.4. MESA TÈCNICA DE TURISME, MEDI AMBIENT I TERRITORI Estarà formada per 21 membres: 4 representants del Govern, 1 representant de cada Consell Insular, 4 representants de les organitzacions sindicals, 4 representants de les organitzacions empresarials, 1 representant de la Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears i 4 representants de la societat civil. La composició de la mesa podrà ser ampliada amb d’altres membres com a experts en les matèries tractades. 6 5. METODOLOGIA Cadascuna de les meses establirà el seu propi mètode i calendari per dur a terme les tasques assignades. Es podran establir diferents submeses per a aquells temes que es consideri oportú. Les meses establertes hauran de fer feina bàsicament per determinar i acordar per cadascun dels temes: Els objectius comuns de les diferents parts intervinents. Els instruments per assolir aquests objectius. Les accions concretes a què cada part es compromet per assolir els objectius. Els imports econòmics aproximats que aquestes accions suposen. 6. TEMES PREVISTOS PER CADA MESA TÈCNICA Temes de la Mesa tècnica d’Economia, Ocupació i Formació: (a) Sectors Primari i Industrial (b) Comerç i Empresa (c) R+D+i (d) Ocupació, treball i formació (e) Recursos públics Temes de la Mesa tècnica de Turisme, Medi Ambient i Territori: a) Turisme b) Política energètica c) Política de sòl i habitatge d) Medi ambient e) Transport 7