Pinzellades que cal Conèixer/ interioritzar per poder crèixer com a

Dossier 2
L'ESCULTURA DE LA FELICITAT
EDUCAR i EDUCAR-NOS per una VIDA més FELIÇ, justa i solidària
?
Dossier 2
de la Memòria de la Llicència per Estudis realitzada durant el curs 2001-2002
Per
CARME CISCART I BEÀ
Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació un recurs per informar, detectar, intercanviar, dialogar
sobre els valors, la resolució de conflictes, la mediació en l'àmbit de la comunitat educativa..
Barcelona, octubre 2002
1. Introducció, 3
2. A la recerca de la FELICITAT , 6
3.
"Materials" per aconseguir-la , 12
4. Descoberta del meu JO i aproximació al
L'ESCULTURA DE LA
FELICITAT
Jo dels altres., 14
5. Mapa dels ingredients que configuren el
meu JO. 22
6.
Estratègies per al canvi, 24
7. Epíleg, 31
8. Bibliografia, 34
2
SOLSTICI
Reconduïm-la a poc a poc, la vida,
a poc a poc i amb molta confiança,
no pas pels vells topants ni per dreceres
grandiloqüents, sinó pel discretíssim
camí del fer i desfer de cada dia.
Reconduïm-la amb dubtes i projectes,
i amb turpituds, anhels i defallences;
humanament, entre brogit i angoixes
pel gorg dels anys que ens correspon de viure.
En solitud, però no solitaris,
reconduïm la vida, amb la certesa
que cap esforç no cau en terra eixorca.
Dia vindrà que algú beurà a mans plenes
l’aigua de llum que brolli de les pedres
d’aquest temps nou que ara esculpim nosaltres.
Miquel Martí i Pol
3
Introducció
Pares/ professors/ mestres/ alumnes/ joves/ polítics / mitjans de comunicació som els
que esculpim dia a dia , amb el nostre fer, ser , estar, relacionar-nos aquests temps nous,
està en les nostres mans com volem l'escultura .
En funció de les eines que emprem
serà una
escultura de
pau, serenor, equilibri,
respecte, autonomia personal, bondat, generositat, solidaritat, d'humanitat, de saber fer ,
de felicitat o bé podem fer una escultura d'engany, violència, competitivitat, egoisme,
angoixes, desesperació, maltractament, robatoris , estafes, aïllament ….
La vida es quelcom que cada un de nosaltres hem d'anar esculpint cada dia, entre dubtes ,
projectes, entre encerts i errors, a partir d'uns referents " models o sense", observant,
cercant, coneixent, triant, optant, equivocant-nos, rectificant…
I per poder triar, optar, per poder fer la millor escultura. Hem de
conèixer els
"
materials " que són bàsics i imprescindibles , com emprar-los, les quantitats adients, les
ganes de fer-la i la generositat suficient per compartir-la amb els altres.
Aquest dossier
és una
aproximació
als "materials"
necessaris
per fer la nostra
escultura personal i social. L'ESCULTURA DE LA FELICITAT
En aquestes pàgines no hi trobareu receptes ni camins únics per fer-la, no existeixen, ni la
trobareu feta, ja que això, l'acció d'esculpir-la és el que cadascú ha de fer per ell mateix i
ningú pot fer per nosaltres. Ja que si deixem que ho faci un altre , ja no serà la nostra
escultura, no seré Jo , seré el que l'altre vulgui i l'anul·lació del JO mai pot ser un camí cap
a la felicitat.
Per introduir-nos en el tema hem seleccionat unes cites1 sobre el que opinen diferents
persones sobre la felicitat, i a partir d'elles anar descobrint els "materials" que necessitem.
I potser cadascú de nosaltres podrem dir , algun dia, com Bohumil Hrabal : "Soy una jarra
llena de agua viva y agua muerta,
11
L' aproximació o ampliació dels diferents conceptes la farem a partir de documents ANNEXOS. Quan al costat d'una
paraula, o cita trobeu la paraula "document: X" vol dir que podem trobar tot el document al DOSSIER ANNEXOS 5 i 6, que
acompanya aquest material
4
basta que me incline un poco para que me rebosen los más bellos pensamientos. Soy culto
a pesar de mí mismo y ya no sé qué ideas son mías, surgidas propiamente de mí, y cuáles
he adquirido leyendo, y es que durante estos treinta y cinco años me he amalgamado con el
mundo que me rodea porque yo, cuando leo, de hecho no leo, sino que tomo una frase bella
en el pico y la chupo como un caramelo, la sorbo como una copita de licor, la saboreo hasta
que, como el alcohol, se disuelve en mí, la saboreo durante tanto tiempo que acaba no sólo
penetrando mi cerebro y mi corazón, sino que circula por mis venas hasta las raíces mismas
de los vasos sanguíneos. De esta manera, a pesar de mí mismo, me he vuelto sabio…"2
2
"Una soledad demasiado ruidosa"
document: 185
5
A la recerca de la
Felicitat ?
6
Felicitat
? ??
?
??
?
¿Qué ingredientes tenemos que reunir en nuestra receta para la
felicidad?
La felicidad ahora está menos condicionada por el azar o la fortuna que
por aspectos de nuestra personalidad y por decisiones o
comportamientos que están bajo nuestro control. Los tres ingredientes
de la personalidad feliz pueden resumirse en una autoestima favorable
unida al sentido de controlar la vida propia, un talante optimista y
comunicativo, y una buena capacidad para adaptarse a los cambios y
superar los retos.
…
Aprender a vivir felices es labor de toda una vida y exige curiosidad,
introspección y conocimiento de nosotros mismos.
Materials
per
fer l'escultura
personal i social.
Autoconeixement
Autoestima
Autonomia personalmoral,
Capacitat de diàleg
Curiositat
Creativitat
Luis Rojas Marcos
Aprender a ser felices exige curiosidad, introspección y conocimiento propio"
document: 64
•
"El auténtico conocimiento de uno mismo consiste en saber: qué eres
tú en ti mismo y de dónde vienes; hacia dónde vas y con que objeto
has venido a detenerte aquí un momento; y en que consiste tu
auténtica felicidad y tu auténtica miseria. Algunos de tus atributos son
los mismos de los animales, otros, de los diablos, y algunos, de los
ángeles, y tienes que investigar cuáles de estos atributos son
accidentales y cuáles son esenciales. Hasta que no sepas esto no
podrás saber dónde radica tu auténtica felicidad"
Autoconeixement
Curiositat
AL-GAZZALI La alquimia de la felicidad
•
Autoconeixement
"La felicidad surge de ser consciente de uno mismo "
Thich Naht Hanh. El Sol, mi Corazón
•
No eres más que un poco de agua salada. En eso consiste tu
sustancia. La humanidad es otra forma de mar, y la sabiduría estriba en
conocer o explorar precisamente el mar que cada uno lleva dentro
Autoconeixement
Inmersión. Manuel Vicent
document: 138
•
" El estudio de la felicidad es un viaje íntimo hacia el descubrimiento
del propio yo".
Autoconeixement
Robert Holden. Las claves de la Felicidad. Pàg 69
7
•
Autoconeixement,
Autoestima ,
Autonomia personalmoral,
Assertivitat
Empatía
Capacitat
d'autoregulació,
Creativitat,
Programació interna,
Comprensió crítica,
Judici moral
No son las cosas que nos pasan
lo que nos hace
felices o desdichados,
sino el modo
en que las asumimos.
Modelar nuestro estilo sentimental
document: 170
•
Lo que tradicionalmente se ha llamado felicidad es una inagotable
aspiración del ser humano. Una meta inevitable, indefinida y poderosa.
Necesitamos, por ejemplo, ser queridos. A la vista está que es una
necesidad sin límites precisos. Tenemos necesidad de autoafirmación,
de juego, de relacionarnos con otros seres, pero más que un hueco
que llenar estas necesidades son un dirección que seguir
Autoconeixement,
Autoestima ,
Autonomia personalmoral,
Autoafirmació
Capacitat
d'autoregulació,
Objectius personals
La educación en valores. José Antonio Marina Torres
document: 46
•
•
Cada uno de nosotros está en la tierra para descubrir su propio camino,
y jamás seremos felices si seguimos el de otro
"No hay otra FELICIDAD que la PAZ INTERIOR"
Buda
•
Sostiene Miret que la felicidad, como la risa, es contagiosa; que hay
que pensar a fondo y sentir a fondo; que un modo seguro de hacernos
la vida agradable es hacérsela a los demás -'ser moral para ser feliz'- y
que, por tanto, la felicidad y la desgracia suelen depender más de lo
que somos que de lo que nos ocurre. Sólo con nuevos modos de
pensar y de vivir podrá la humanidad mejorar su desgraciada e injusta
globalización, dice. Con citas de esos grandes mundanos que fueron
Goethe y Oscar Wilde, añade que sólo estando a bien con uno mismo y
con los demás podemos acercarnos a la felicidad, y eso sin garantías.
'Cuando soy feliz soy bueno, pero cuando sólo soy bueno no
siempre soy feliz', dice Miret por boca de Wilde.
Autoconeixement,
Autoestima ,
Autonomia personalmoral, Autoafirmació
Capacitat
d'autoregulació,
Objectius personals
Autoconeixement,
Autoestima ,
Autonomia personalmoral,
Autoafirmació
Capacitat
d'autoregulació,
Objectius personals
Autoconeixement,
Autoestima ,
Empatía
Assertivitat
Autonomia personalmoral,
Capacitat
d'autoregulació,
creativitat,
Programació interna,
Comprensió crítica,
Judici moral
¿Qué nos falta para ser felices? JUAN G. BEDOYA
document: 93
8
•
Hace muchos años tuve un Maestro que me decía que el Arte de la
Felicidad estaba en lograr objetivos, pero no a costa de otros, sin
basarse en la infelicidad de los demás; y en cierta forma el Arte de
Vencer consiste en poder llegar a nuestras metas sin utilizar a los
demás como peldaños, sin encaramarnos sobre la cabeza de los
débiles, sin pisotear a aquellos que aparentemente nos están cerrando
el paso, sino de una manera muy diferente, de todo corazón y con toda
fuerza. ¿Qué es este difícil o misterioso Arte de Vencer?
Autoconeixement,
Autoestima ,
Autonomia personalmoral,
Assertivitat
Empatía
Capacitat
d'autoregulació,
Creativitat,
Programació interna,
Comprensió crítica,
Judici moral
El Misterioso Arte de Vencer (Primera Parte)
Recopilación de una conferencia dictada por el Prof. Livraga Rizzi
http://www.nueva-acropolis.es/FondoCultural/Filosofia5.htm
document: 135
•
La nostra vivència és fruit de la disposició interna dels mecanismes que
capten seleccionen, filtren i organitzen les impressions. És a dir, la
nostra vivència de desànim no és conseqüència directa d’un fet objectiu
(la pluja que anul·la l’excursió, p.e.) sinó de la forma com filtrem
(“vivim”) aquest fet objectiu. Apareix el desànim perquè no som
capaços de generar alternatives plaents a l’excursió. Quan ens adonem
d’aquest fet assolim una gran llibertat. I també un gran poder. Ens hem
acostat eficaçment a la font on es genera l’experiència. És més fàcil
variar un mecanisme intern de la nostra ment que ens permeti acceptar
un dia sense excursió que no pas variar el temps meteorològic.
Autoconeixement,
Autoestima ,
Autonomia personalmoral,
Capacitat
d'autoregulació,
creativitat,
Programació interna,
Comprensió crítica,
Judici moral,
Les posicions Josep M. Carbó
http://www.xtec.es/~asarsane/Article12.html
document: 140
•
Nunca vivirás hasta que dejes de aferrarte a la vida. Cuando te aferras,
la felicidad muere. Si tu felicidad depende de alguien o de algo, no es
felicidad, es inquietud, es tensión, es presión, es temor.
En nuestro deseo de ser felices hacemos todas las cosas equivocadas.
Hemos sido programados para ser desdichados. Cualquier cosa que
hagamos nos hará más desdichados. ¿Qué harás para evitarlo?
¿Cambiarás tú?, ¿cambiarás a los demás?, ¿conseguirás algo?... No
tienes que hacer nada... ¡Tienes que comprender! Deja de lado la
obstrucción, abandona las creencias falsas y el apego desaparecerá.
Entonces sabrás qué es felicidad.
Autoconeixement,
Autoestima ,
Autonomia personalmoral,
Capacitat
d'autoregulació,
creativitat,
Programació interna,
Comprensió crítica,
Judici moral
"Redescubrir la vida" de Anthony de Mello.
document: 24
9
•
Autoconeixement,
Autoestima ,
Autonomia personalmoral,
Capacitat
d'autoregulació,
creativitat,
Programació interna,
Comprensió crítica,
Judici moral,
El mundo exterior
podrá hacerte sufrir,
pero sólo tú podrás
avinagrarte a ti mismo.
Georges Bernanos
•
Aprendamos a ser veraces, sencillos, auténticos, y nuestro rostro
reflejará la belleza natural.
Rostro y Carácter Catherine Guillerme
document: 68
•
"La gente tiene que ser feliz en su trabajo porque pasa más horas en él
que en casa. Nunca pongo castigos. Lo importante es transmitir la
pasión en lo que se hace. Esto permite sacar de los demás lo mejor
que tienen y crear un equipo en el que todos suman."
"Siempre trato de pensar lo impensable". Kim Faura
document: 118
•
"el seny, origen de totes les altres virtuts, és més apreciable que la
mateixa filosofia, i ens ensenya que no existeix una vida feliç sense ser
al mateix temps assenyada, bella i justa; ni és possible viure amb seny,
bellesa i justícia, sense ser feliç.
Ja que les virtuts són connaturals a la vida feliç, i el fet de viure
feliçment va sempre acompanyat de la virtut". Epicur de Samos (341270 aC)
Autoconeixement,
Autoestima ,
Autonomia personalmoral,
Capacitat
d'autoregulació,
creativitat,
Programació interna,
Comprensió crítica,
Judici moral
Creativitat
Respecte
Autoestima
Autonomia personal
Comprensió crítica
Autoconeixement,
Autoestima ,
Autonomia personalmoral,
Assertivitat
Empatía
Capacitat
d'autoregulació,
Creativitat,
http://www.xtec.es/centres/e3004797/professors/filosofia/temari/epicur/epicur.htm
•
«L'única cura que caldria practicar [a l'escola] és el guariment de la
infelicitat. L'infant difícil és l'infant infeliç. Està en guerra amb ell
mateix, i per tant està en guerra amb el món.
L'adult difícil va en la mateixa barca. Cap home feliç no ha pertorbat
mai una reunió, ni ha predicat la guerra, ni ha linxat cap negre. Mai
cap dona feliç no ha tractat a reganys el marit o els fills. Mai cap home
feliç no ha comès un assassinat o un robatori. Mai cap patró feliç no ha
terroritzat els seus empleats.
Tots els crims, tots els odis, totes les guerres, es poden reduir a
un sol mot: infelicitat.
Autoconeixement,
Autoestima ,
Autonomia personalmoral,
Assertivitat
Empatía
Capacitat
d'autoregulació,
Creativitat,
Programació interna,
Comprensió crítica,
Judici moral
http://www.xtec.es/~lvallmaj/biblio/neillsum.htm
10
•
Les principals dificultats que tenim les persones per no aconseguir la
felicitat ens venen donades per:
1. les dificultats inherents a la mateixa vida .
2. Per " culpa " d'altres persones.
3. Però la majoria de les vegades ens les creem nosaltres mateixos,
amb la manera de ser, de relacionar-nos o d'afrontar les dificultats
de la vida.
•
No esperis que els altres et facin feliç, sigues feliç per fer feliços als
altres.
•
"La felicitat es el viatge no el destí"
•
què puc fer per apropar-me a la "felicitat" ?
Autoconeixement,
Autoestima ,
Autonomia personalmoral,
Capacitat
d'autoregulació,
creativitat,
Programació interna,
Comprensió crítica,
Judici moral
Autoconeixement,
Autoestima ,
Autonomia personalmoral,
Capacitat
d'autoregulació,
creativitat,
Programació interna,
Comprensió crítica,
Judici moral
Autoconeixement,
Vivir conscientemente
Ser honesto y fiel a mis principios.
Vivir en el presente y adaptarme a la realidad.
Pensar detenidamente lo que debo hacer.
Enfrentarme a mi misma/o.
Autoconeixement,
Autoestima ,
Autonomia personalmoral,
Assertivitat
Empatía
Capacitat
d'autoregulació,
Creativitat,
Programació interna,
Comprensió crítica,
Judici moral
Buscar claridad a toda costa.
Afrontar la realidad sea cual sea.
Ser independiente en mis juicios.
Actuar movida/o por los dictámenes de la razón.
Tratar de ver mis errores y corregirlos.
Tener una actitud activa, y valor para correr riesgos razonados.
Respetar la verdad y procurar que sea mi fiel compañera.
Haz caso omiso de las críticas destructivas dirigidas a tu persona:
niégate a sentirte mal sólo para que otros se sientan mejor.
Centra tu atención en tus cualidades positivas y tus éxitos.
Acostúmbrate a ser feliz
http://www.expage.com/page/buenaautoestima
11
" Els Materials" per aconseguir-la
12
El materials
El materials que hem de conèixer i "treballar" per tendir, apropar-nos a la felicitat
• Autoestima,
• Autoconeixement,
• Autoconcepte,
• Capacitat d'autoregulació,
• Autonomia personal- moral
• Programació interna,
• Creativitat,
• Pensament causal,
• Pensament alternatiu,
•
Pensament conseqüencial,
•
Pensament de perspectiva,
•
Pensament de mitjans-fins,
•
Empatia ,
•
Capacitat de diàleg,
•
Assertivitat,
•
Judici moral ,
•
Comprensió crítica,
•
Moral autònoma
Bé, ja sabem el nom del "materials" necessaris per poder construir l'escultura de la
felicitat personal i social
Un cop identificats començà el treball d' investigació i introspecció per conèixer un xic més
de cada un d'ells i veure quins tinc , quins em falten i per què em falten, quins estan "
malalts" i per què ?
Les pàgines següents pretenen ser una "guia" per facilitar-te l'apropament als diferents
conceptes que hem assenyalat com "materials" necessaris per esculpir l'escultura de la
felicitat
.
13
Descoberta del meu JO
i
aproximació al JO dels altres
14
DESCOBERTA DEL MEU
JO
" Conocer a los demás es sabiduria,
Conocerse a si mismo es sabiduria superior".
Lao Tseu 590-490 a.t.C
En l' apartat anterior : " A la recerca de la Felicitat" en la columna Materials per fer l'escultura
personal i social hem anotat la relació dels que s' apunten com a necessaris per aconseguir la
Felicitat. Si la rellegiu, observareu que la paraula que més és repeteix és
l'autoconeixement. No és la única però si que sembla bastant bàsica, podríem dir que és la
base imprescindible per poder recolzar l'escultura i així poder-la anar modelant.
Sense la base, és a dir sense l'Autoconeixement, no podrem iniciar la tasca del nostre
modelatge personal.
I per poder arribar a l'Autoconeixement un dels primers passos és conèixer les variables
que configuren el JO, i a partir d'aquí que cadascú inicií la tasca de recerca del seu Jo
personal. El meu JO, com és ? , perquè es així, que puc canviar i com fer-ho .
En el quadre següent donem una visió global de les variables que intervenen en la
construcció personal.
JO
sóc la confluència
d'aquestes variables:
(Emocional, existencial)
Sociocultural
( família, educació
amics,
societat,
època històrica…)
Dimensió social
Les Tres dimensions del meu JO estan
condicionades, depenen de les meves :
HABILITATS COGNITIVES,
HABILITATS SOCIALS ,
CREIXEMENT MORAL,
Psicològica
Dimensió
personal
Dimensió moral
Biològica
(herència, genètica , edat)
Que configuren les tres
Dimensions de la
persona:
Aquests tres factors condicionen el desenvolupament de la persona però no són
determinants de la seva personalitat . La relació que cada un de nosaltres establim entre
ells anirà configurant el nostre JO
la vida es un % de circumstàncies ( herència genètica, educació, situacions viscudes…)
i un % de la teva resposta a les circumstàncies "
15
I la teva resposta a les circumstàncies depèn en gran mesura del coneixement i per
tant "control", possibilitat de canvi que tinguis sobre aquests ingredients que configuren el
JO.
En la mesura que cada persona inicia el camí de la descoberta de cada una de les
variables que configuren el seu jo es a dir , les identifica, jutja, reconeix o rebutja i
col·labora en la seva transformació està desenvolupant la seva personalitat . Per poder fer
aquest procés de creixement personal sovint necessitem ajuda, per això hem de tendir tots
plegats cap a una EDUCACIÓ en majúscules = "Educar es convertir a alguien en
persona. Y ser persona es sacar lo mejor de uno mismo; condición indispensable para
alcanzar la reciprocidad con los otros". 3
Aquesta EDUCACIÓ en majúscules, no es qüestió sols dels pares o dels professors /
mestres, és un assumpte que ens implica a tots ja que tots som mestres i alumnes al llarg de
la vida, pares, professors, fills, polítics, avis, ….. i sols si hem crescut com a persones
humanes podrem ser capaços d'encomanar-ho, "contagiar-ho" als altres.
En el quadre de la pàgina anterior exposàvem de forma gràfica les variables que
configuren el nostre JO : biològica, psicològica i sociocultural, les quals és manifesten en
la nostra dimensió personal ( habilitats cognitives), social ( habilitats socials) i moral (
raonament moral). Si el meu Jo depenen de les meves habilitats cognitives, socials i del
meu creixement moral , potser convindria investigar , pensar, conèixer, comprendre , veure
que en sabem de les :
☺ HABILITATS COGNITIVES, 15
☺ HABILITATS SOCIALS , 17
☺ RAONAMENT MORAL, 18
3
E. Rojas. ¿Quién eres? De la personalidad a la autoestima. ( pp. 21) Ediciones Temas de Hoy. Madrid, 2001
document: 56
16
HABILITATS COGNITIVES / dimensió personal de l'ésser humà
•
Les habilitats cognitives estan configurades per la nostra capacitat de:
coneixement +
de pensament +
de percepció +
d'interrelació i processament de la informació captada / percebuda +
creativitat. +
empatia +
•
Spivack i Shure, assenyalaren cinc pensaments o habilitats cognitives necessàries per
VVIIU
UR
REE BBÉÉ,, R
REELLAAC
CIIO
ON
NAAR
R--TTEE BBÉÉ amb tu mateix i amb els altres.
•
I saps, tots tenim en estat embrionari aquests pensaments, es tracta de desenvoluparlos.
Els cinc pensaments o
habilitats
cognitives
assenyalats per Spivack i
Shure, necessaris per relacionar-se bé
El pensament causal
El pensament alternatiu
El pensament conseqüencial
El pensament de perspectiva
El pensament de mitjans-fins
-
A la vida,
en el fer diari els cinc
pensaments estan
constantment interconectats,
s'interelacionen i per tant
s'influeixen entre ells
Tu en fas les connexions, i les
connexions estan
condicionades, influïdes per la
teva programació interna
El pensament causal: és la capacitat de determinar l'origen o causa del
problema. És l'habilitat de dir " el que aquí passa és…." I donar un diagnòstic
encertat de la situació. Els que no tenen aquest pensament ho atribueixen tot
a la mala sort o bé es queden sense paraules davant un problema
interpersonal.
17
-
El pensament alternatiu: és la capacitat d'imaginar el major nombre de
solucions a un problema determinat . = Creativitat document: 14
Documents relacionats amb la creativitat
-
Con un barómetro document: 13
-
Los marcos de la creatividad. document: 12
-
Siempre trato de pensar lo impensable. document: 118
-
El pensament conseqüencial: és la capacitat de preveure les
conseqüències de les nostres actituds, comportaments ( d'allò dit o no dit o
d'allò fet o no fet)
-
El pensament de perspectiva: és la capacitat de situar-se en el lloc de l'altre.
És el pensament que fa possible l' empatia o sintonia afectiva amb els altres.
És el pensament que fa possible l'amor, i per tant, ens fa éssers humans .
-
El pensament de mitjans-fins: és la capacitat de fixar-se objectius i
organitzar els mitjans de que es disposa per aconseguir la finalitat marcada
en l'objectiu. .
•
Les teves habilitats cognitives, el com són els teus cinc pensaments, assenyalats per
Spivack i Shure esta relacionat amb la teva autoestima, el teu autoconeixement, la
teva capacitat d'autoregulació, d'autonomia.
•
Per tant és necessari conèixer i treballar la dimensió personal de cada un de nosaltres
l'autoestima, l'autoconeixement, l'autoregulació / capacitat d'autonomia , la
programació interna …
•
I que en sabem de:
☺ l'autoconeixement
document: 1
☺ l'autoconcepte, document: 2
☺ l'autoestima
☺
document: 3
la capacitat d'autoregulació / l'autonomia personal- moral
☺ i de la " programació interna
document: 4
document: 5
de cada un de nosaltres?
18
HABILITATS SOCIALS / intel·ligència interpersonal
•
Les habilitats socials són les capacitats que tenim per relacionar-nos amb els altres i
estan relacionades amb la capacitat de diàleg, l'empatia, l'assertivitat…
•
Per millorar les habilitats socials, hem de saber com a mínim "4" coses sobre:
☺
la capacitat de diàleg, conductes verbals i no verbals document: 6
☺ l'empatia document: 7
☺ i l' assertivitat
•
document: 8
Les meves habilitats socials estan interrelacionades, condicionades, influïdes per les
meves habilitats cognitives = l'autoestima, l'autoconeixement, la capacitat
d'autoregulació, l'autoconcepte, l'autonomia personal- moral , el quadre següent ens en
parla:
HABILITATS COGNITIVES
HABILITATS SOCIALS
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
Una bona autoestima,
Un bon autocoenixement,
Una bona capacitat
d'autoregulació,
Un autoconcepte adequat i
L'autonomia personal
FACILITA les relacions socialsinterpersonals
Una baixa autoestima,
Manca d' autoconeixement,
Una manca de capacitat
d'autoregulació,
Un autoconcepte incorrecte
i
Manca d'autonomia personal
DIFICULTA les relacions socials interpersonals
Però per ser persona, "per ser feliç", per viure bé , no n'hi ha prou en tenir
habilitats socials cal tenir personalitat moral haver anat avançant en els estadis de
creixement moral
19
RAONAMENT MORAL.
•
El creixement moral passa per diferents etapes ( 6 estadis), que estan relacionades
amb l' edat i que cal treballar-les per anar-les "superant", per anar creixent com a
persones.
•
Dona una ullada als sis estadis document: 9 i intenta veure en quin estàs tu i les persones
del teu entorn, pensa perquè hi ets, o i són , sigues objectiu en l'anàlisi . Saber-ho, es
un pas més en el teu creixement com a persona.
•
Sabies que
tots partim
Heteronomia document: 9però
•
en el nostre creixement moral
del primer estadi
no tothom arriba al sisè.
Es un deure personal i social, de
ningú s'aturi
tots,
document: 9
contribuir a que
en el
primer
document: 9
•
En aquesta vida/ societat potser hi ha coses que no t'agraden i que no està en les
teves mans canviar però si que està en les teves mans millorar i créixer tu com a
persona. Fes-ho per convenciment i per amor a tu mateix i per tant als altres .
•
Per no quedar-nos aturats en el primer estadi= la moral heterònoma i si pot ser arribar
al sisè = moral autònoma document: 11 entre altres coses , hem de desenvolupar:
el judici moral = la capacitat individual per emetre judicis de forma
argumentada sobre allò que està bé i el que està malament en les
conductes humanes, en la pròpia i en les dels altres.
i la comprensió crítica = Capacitat per comprendre i cercar l'arrel dels
problemes personals i socials, tenint en compte les diferents lectures que
se'n poden fer, adquirint actituds de compromís per millorar a nivell
individual i social .
20
•
El teu judici moral i la teva capacitat crítica estan
interrelacionades i estan influïdes per les teves:
habilitats cognitives = l'autoestima,
l'autoconeixement, la capacitat
d'autoregulació, l'autonomia personalmoral
habilitats socials = capacitat de
diàleg, l'empatia, l'assertivitat
☺ Cal que tinguem cura de les tres dimensions de la persona, la biològicapsicològica, social i moral. Ja que "l'estat de salut" de cada una d'elles es
reflexa en el nostre estat general, en la forma de ser, fer, actuar, relacionar-te,
sentir-te, estimar-te i estimar, en definitiva en la teva forma de viure, en la teva
qualitat de vida.
☺ Si hi ha quelcom que "no funciona" cal cercar les estratègies més adequades per
canviar, millorar, rectificar allò que no va bé..
"La personalidad sana es aquella que ha logrado un buen equilibrio entre sus distintos
componentes, un grado de madurez suficiente en relación con la edad, lo que supone
un buen conocimiento de uno mismo, la propia aceptación, el diseño de un proyecto de
vida y la capacidad de tener una conducta coherente, adaptada a la realidad, con metas
y objetivos realistas y concretos. " 4
4
ROJAS ,E. ¿Quién eres? De la personalidad a la autoestima. ( pp. 30) Ediciones Temas de Hoy. Madrid, 2001
21
Mapa
dels ingredients que configuren el meu JO
22
MAPA per a la descoberta dels materials que configuren el meu JO
Tres dimensions de la persona i els seus "materials"
JO sóc la confluència
d'aquestes variables:
HABILITATS
COGNITIVES
-
RAONAMENT
MORAL,
Autoconeixement
document: 1
1.Dimensió
personal:
-
Autoestima
-
Comprensió crítica
document: 71
document: 3
-
Autonomia, autoregulació
document: 4
-
Programació interna
document: 5
HABILITATS
SOCIALS
-
Sociocultural
capacitat de diàleg
document: 6
2.Dimensió social :
( família, educació
amics, societat,
època històrica…)
Judici moral
document: 71
document: 2
-
Psicològica
(Emocional,
existencial)
-
Autoconcepte,
-
Empatia document: 7
-
Assertivitat document: 8
3.Dimensió moral
Biològica
(herència,
genètica, edat)
Dimensió moral :
punt de confluència de
les tres dimensions de
la persona és mostra
en el fer, ser, actuar,
pensar, relacionar-se,
expressar-se, sentir,
viure, estimar…….
23
Algunes
ESTRATÈGIES
per aconseguir una BONA VIDA i potser la felicitat
Existeixen una sèrie d'estratègies, que podem emprar en qualsevol àmbit de la nostra
vida , a casa, a la feina, amb els amics…. que ens permeten i ajuden a desenvolupar
aquestes actituds bàsiques, transmeses amb la manera de fer, en la dinàmica de treball
emprada a l'aula , a la feina, amb els amics, amb la família ……i que esperem que en un
futur es converteixin en una manera de ser, fer i actuar amb un mateix i amb els altres.
•
Cal recordar que un dels objectius de totes aquestes estratègies és que les persones
participants interioritzin els processos per arribar a un objectiu, tant o més que el treball
o la conclusió final de l'activitat és l'aprendré, l'interioritzar les estratègies per arribar-hi.
UN DELS OBJECTIUS MÉS IMPORTANTS ÉS QUE POGUEM ARRIBAR DE FORMA
AUTONÒMA I DIALÒGICA A SER ELS ESTRATEGUES DE LA NOSTRA VIDA.
Tenir les tècniques, les eines , els coneixements de com fer-ho ens facilitarà el camí.
24
ESTRATÈGIES
Dimensions de la
persona
-
Autonomia /
autoregulació
autoconeixement
autoestima
autoconcepte
…
HABILITATS COGNITIVES
1. Dimensió
personal:
Per créixer com a persones i per tant per
apropar-nos a la felicitat
2. Dimensió social :
Dimensió moral :
1. judici moral
2. comprensió crítica
Clarificació de valors , 27
frases inacabades,
Diàlegs clarificadors
Fulls de valors
Role- playing, jocs de simulació, 28
HABILITATS SOCIALS
-
capacitat de diàleg
habilitats socials
habilitats
convivència
(empatia )
…
Escriptura autobiogràfica , 26
Habilitats dialògiques , 27
RAONAMENT
MORAL
-
els contractes autoreguladors , 26
resolució de conflictes, 28
•
•
•
•
mediació
Resolució cooperativa de conflictes
Sóc PASSIU, AGRESSIU o
ASSERTIU
Tinc un problema !!
diagnòstic de situacions, 29
pluja d'idees , 29
Discussió de dilemes morals , 29
activitats de comprensió crítica, 30
25
ELS CONTRACTES AUTOREGULADORS
Tenen com objectiu desenvolupar capacitats per dirigir la nostra conducta de forma autònoma
i segons el criteri personal
Són contractes que s'estableixen entre dues o mes persones per modificar o millorar les
actituds, comportaments que siguin necessaris. També els podem establir amb nosaltres
mateixos ( autocontracte)
Què hem fer:
1. Detectar les conductes , comportaments a millorar, canviar
2. Ajudar a que la persona que ha de rectificar, a aprendre una nova forma de
comportar-se que vegi la utilitat del canvi, com un benefici propi. I per tant TINGUI
GANES de canviar, millorar, créixer.
3. Elaborar un pla d'actuació, conjuntament amb ell/ -a
4. Redactar el contracte ( exemple de contracte) document: 74
5. Revisar si s'han assolit els objectius signats en el contracte
L' AUTOBIOGRAFIA
afavoreix l' autoconeixement, el coneixement del nostre autoconcepte i facilita l'obertura als
altres
•
Aquesta activitat ens permet prendre consciència del nostre present, passat i futur . Podem
realitzar-la en diferents suports, llenguatges: -escriptura autobiogràfica , l'àlbum de
fotos i frases , el documental de la meva vida, l'auca autobiogràfica…
• Al redactar, crear, recopilar informació fem un exercici de sistematització, reflexió i presa
de consciència d'allò que som , hem estat i volem ser.= afavoreix l' autoconeixement
document: 1 i el coneixement de l'autoconcepte document: 2
•
Ens dona la possibilitat de compartir amb els altres ( pares, amics, companys, professors..)
com som, sentim, pensem..
exemples d' Escriptura autobiogràfica
document: 75
26
CLARIFICACIÓ DE VALORS
conjunt de mètodes de treball que afavoreixen l'autoconeixement i el coneixement dels altres
Diàlegs clarificadors
•
Dialogar sobre els aspectes que ens interessi per prendre
consciència de quin es el nostre parer, criteri al respecte i
conèixer altres punts de vista
Fulls de valors
•
Presentació dels valors que vulguem treballar, mitjançant,
textos, imatges, relats, històries, notícies d'actualitat . Per incitar
a la reflexió sobre el que pesem i sentim respecte als valors
mostrats.
Frases inacabades
•
Presentació d'una sèrie de frases inacabades sobre els temes
que vulguem treballar i cada persona ha de completar d'acord
amb els seus pensaments, sentiments i preferències .
•
Podem demanar que les completin a nivell individual o bé en
petit grup i finalment si es creu convenient fer una posada en
comú a nivell del grup classe.
•
Es convenient de tant en tant fer posades en comú , això ens
permetrà conèixer com pensen els altres sobre els mateixos
aspectes.
•
Presentació d'una sèrie de preguntes obertes per que cada
persona reflexioni, prengui consciència sobre els seus
pensaments, sentiments i preferències .
Preguntes aclaridores
HABILITATS DIALÒGIQUES
•
No sempre dialoguem d'una forma correcta. A vegades perquè no volem i altres perquè ens
costa fer-ho millor o fins i tot perquè no en sabem.
Suggeriments per millorar la capacitat dialògica
document: 76
27
JOCS DE SIMULACIÓ O ROLE- PLAYING,
La finalitat d'aquesta tècnica de treball es el desenvolupament de la perspectiva
social i de l'empatia.
document: 7
Aquesta activitat es basa en la dramatització, de situacions que presenten algun conflicte.
La representació de diferents personatges ens dona l'oportunitat de posar-nos en la " pell" de
l'altre i poder entendre, comprendre un xic més
altres opinions, sentiments, arguments,
formes de fer i ser
Fases de l'activitat:
• Presentació del tema a representar ( a proposta del professor, alumne o
pares)
• Preparació de la dramatització ( pels participants en l'activitat)
• Dramatització ( per alguns membres del grup)
• Debat (tot el grup de treball)
Exemples de jocs de simulació
document: 79
RESOLUCIÓ DE CONFLICTES .
El conflicte forma part de la vida, de l'existència , de la convivència,. Serà útil i positiu
conèixer diferents estratègies per afrontar-los i resoldre'ls
•
La Mediació
•
Fases bàsiques en la resolució de conflictes
•
Tinc un problema !!!
•
Sóc PASSIU, AGRESSIU o ASSERTIU davant els conflictes
document: 98
document: 80
document: 82
document: 99
28
DIAGNÒSTIC DE SITUACIONS
El diagnòstic de situacions te per objectiu analitzar, mitjançant el diàleg, una
situació problemàtica.
•
tractar temes proposats pels mateixos alumnes, professors o pares. Podem presentar la
situació mitjançant una imatge-foto/vídeo, narració…..
Fitxa treball Diagnòstic de situacions
document: 60
PLUJA D'IDEES =EL TERBOLÍ D'IDEES=BRAISTORMING
Consisteix en aportar el màxim d'idees o propostes per un tema o per resoldre
un problema, analitzar totes les propostes i seleccionar i/o fusionar-les amb la
finalitat de trobar la més adequada
Fitxa treball pluja d'idees =el terbolí d'idees=braistorming
document: 83
DISCUSIÓ DE DILEMES MORALS
Els dilemes morals, són situacions que presenten un conflicte de valors, ja que poden
tenir més d'una solució acceptable . Lo qual ens obliga a reflexionar, pensar, cercar, triar
/ decidir la millor solució per la situació plantejada.
•
Fases en la discussió de dilemes morals.
•
Exemples de dilemes morals
document: 84
document: 77
29
EXERCICI DE COMPRENSIÓ CRÍTICA.
A partir d'un text literari, fotografia, dibuixos, cançons, poesies, auques, pel·lícules
… presentem un situació personal o social que plantegi un conflicte de valors i
dialoguem sobre el mateix.
•
Materials per fer Exercicis de comprensió crítica
document: 88
30
Epíleg
31
OBSERVAR, MIRAR, ESCOLTAR, INVESTIGAR, QÜESTIONAR, PENSAR
=
CONÈIXER / DESCOBRIR/ COMPRENDRE
=
ESTIMAR
La Voluntat i l'esforç de CONÈIXER/
COMPRENDRE /
DESCOBRIR/
ESTIMAR
a un mateix i als
altres i per tant de créixer com a persona és una de les claus per
poder construir la nostra escultura de la felicitat.
Endavant val la pena intentar-ho
32
"Tot és incert i alhora necessari
i mai no se sap bé que hi ha rera les dunes
del gran esforç de créixer i de comprendre"
Miquel Martí i Pol
"No puede amar a otro el que a sí mismo no se ama,
ni amarse a sí mismo el que no se conoce".
Quevedo.
"Si nuestros antepasados más remotos se hubieran conformado con “hacer las cosas como
siempre”, no habrían convertido en herramientas útiles a las piedras, los huesos; ni
encontrado el modo de cultivar plantas silvestres, ni pintado las paredes de sus cavernas, ni
representado con símbolos los sonidos y las ideas, Mucho menos tendríamos el concepto
del progreso.
Todo esto comenzó con un interrogante ¿QUÉ PASARÍA SÍ...?
Este Simple cuestionamiento provoca que la mente discurra sin ataduras a buscar las
nuevas respuestas, ponemos en marcha el ingenio, esa facilidad para idear algo nuevo,
dar una nueva forma a lo sabido o existente.
Ingenio y creatividad prescinden de lo trillado y lo que resulta puede ser:
-Un poema,
-Una opera,
-Un diagnóstico,
-Un pastel,
-Una herramienta,
-Una teoría,
-Un cambio de actitud."
Marco Antonio Castillo
L' esforç de comprendre, de conèixer, d'estimar,
pot apropar-nos a la felicitat,
i sols si hem comprés, conegut, estimat,
podrem encomanar-ho als altres.
Carme Ciscart
33
Bibliografia
-
ALBERONI, FRANCESCO. Ten coraje. Ed. Gedisa, Barcelona,1999
-
ANTICH,X i altres. La borsa de valors. Materials de lectura i de debat d'ètica. Ed.
Magrana . Barcelona,1999
-
BACH COBACHO, EVA Cuadernos de Pedagogía, núm.: 300, març 2001
-
BOLIVAR, A.: Los contenídos actitudinales en el currículo de la Reforma, Madrid,
Escuela Española 1993.
-
BUXARRAIS, M.R. Característiques dels centres educatius per a una
valors.
educació en
-
BUXARRAIS, M.R. L’educació en valors. Per què i com? Edició en paper. Guix, maig
1994
-
BUXARRAIS, M.R. I ALTRES. Ètica i escola: el tractament pedagògic de la diferència.
Editorial: Rosa Sensat; Edicions 62; Barcelona. 1990
-
BUXARRAIS, M.R. La formación del profesorado en educación en valores. Propuesta y
materiales. Bilbao. Ed. Desclée de Brouwer, S.A. 1997
-
BUXARRAIS, Mª R.; MARTÍNEZ, M. I PUIG, J.Mª, TRILLA, J. La educación Moral en
primaria y en secundaria. Ed. MEC/ Edelvives, 1995
-
CANSECO, P; CUNILL,J. i altres. Els valors de la convivència. Col.leció DIDAKTIKÉ.,
Barcelona, 1994
-
CARDÚS, S. (2000). El desconcert de l’educació.
-
CARRERAS, LL. EIJO, P. I altres. Cómo educar en valores. Materiales , textos, recursos,
técnicas.Ed. narcea, Madrid 1995,
-
CASAMAYOR, GREGORIO; <coordinador>;. Cómo dar respuesta a los conflictos. La
disciplina en la enseñanza secundaria. Editorial: Graó. 1998
-
CASCÓN SORIANO, P. Educar para la paz y la resolución de conflictos. Editorial:
Cisspraxis.2000
34
-
CEREZO , F. (2001) La violencia en las aulas. Análisis y propuestas de intervención.
Madrid. Ed. Pirámide ( grupo Anaya)
-
CISCART, C. ; HERRÁIZ, C.; MACKAY, A.; MAQUINAY, A.; RIBES, C.; TERRADAS, C.
I GALLARDO, A. Projecte televisió: de casa a l’escola. família i televisió. Ed. Generalitat
de Catalunya. Departament d’Ensenyament. Barcelona, febrer,1999.
-
DE LA FUENTE ARIAS, JESÚS. Educación para la construcción personal. Ed. Desclée
De Brouwer. Colección Aprender a Ser. Bilabao, 1999
-
DÍAZ PRIETO, MANUEL . Entrevista a José Luis Sampedro. "cuanto más vieja me
hago, más radical". El MAGAZINE de la Vanguardia. 26/ 5/2002
-
EPICURO : carta a Meneceo y Máximas capitales . Ed. Alhambra, 1985, Madrid
-
ESPINÀS ,JOSEP
M. Aprendre
a conviure. Reflexions sobre civilitat. Ed. Caixa
d'Estalvis de Sabadell.
-
FEDERICO MAYOR ZARAGOZA
L'educació, base
http://www.xtec.es/serveis/crp/a8930014/crp/textos/opinio1.htm
de
la
democràcia
-
FERNÁNDEZ, CONSTANTINO Las Huellas de Socrates. NUEVA ACROPOLIS. Fondo
Cultural: "PERSONAJES"
http://www.nueva-acropolis.es/Portal.htm
-
FULGHUM, ROBERT . Todo Lo Que Realmente Necesito Saber, Lo Aprendí en el
Kinder, ISBN 0-8041-0526-X, Sept. 1993
-
FUNDACIÓ TORRE DEL PALAU. Diversitat i convivència (materials per a l'elaboració
d'un crèdit de síntesi sobre valors). Editorial: Fundació Torre del Palau; <Terrassa>1998
-
GIMENO-BAYON, ANA Comprendiendo cómo somos. Dimensiones de la personalidad.
Ed. Desclée de Brouwer, S.A. Bilbao,1997
-
GOLDSTEIN, A. P. y col. : Habilídades sociales y autocontrol en la adolescencia,
Barcelona, Martinez Roca, 1989
-
GOLEMAN, D. : lnteligencia emocional, Barcelona, Kairós, 1996
-
GONZALEZ LUCINI, F.: Temas transversales y educación en valores, Madrid,Alauda,
1993
35
-
GRASA, RAFAEL; REIG, DOLORS Conviure amb els altres. Edicions PAU,1998
-
HERNANDO, Mª Ángeles. Estrategias para educar en valores. Propuestas de actuación
con adolescentes. Ed. CCS,madrid,1999
-
http://www.xtec.es/~mpedreir/textos/actituds/valors.htm
-
http://members.es.tripod.de/El_valor_de_educar/presentacion.htm#
-
http://usuarios.tripod.es/masvalor/Filosofia/edvalmar.htm
-
http://usuarios.tripod.es/masvalor/Libros/libroelvalor.htm
-
http://www.ajsabadell.es/cs/educicult/ceduc/d3.htm
-
http://www.analitica.com/bitblioteca/savater/education_etica.asp
-
http://www.cisspraxis.es/educacion/cuadernos/num303/cuad_act.htm, Junio 2001
-
http://www.livingvalues.net/espanol/principal.html
-
IMBERNÓN,F. I altres. La educación en el siglo XXI. Los retos del furturo inmediato. Ed.
GRAÓ. 1999
-
JOHNSON, D. W. Y JOHNSON, R.T. Cómo reducir la violencia en las escuelas. Paidós
educador., 1999
-
La paradoja de nuestro tiempo http://members.tripod.com/EMMontevideo/la.htm
-
LAGNEAUX, TERESA. Proyecto DIS. La disciplina como àmbito de mejora escolar.
Editorial: Agencia Nacional Sócrates; Comisión Europea; Ministerio de Educación y
Cultura. 2000
-
LOSTAO, D. ( 1992). Vivir como persona. Ed. Atenas. Madrid
-
MARÍN, ÀNGELS " Que significa educar en valors" de la carpeta :VALORS PER VIURE I
-
MARINA TORRES, JOSÉ ANTONIO .La educación en valores.
36
-
MARTÍNEZ, M. I PUIG, J.Mª. La educación Moral perspectivas de futuro y tecnicas de
trabajo. ICE/UB i GRAÒ, 1999
-
MÈLICH,J.C. PALOU, J. I altres. La veu de l'altre. ICE/UAB, Bellaterra ( Barcelona),2000
-
MÉNDEZ, JOSÉ..Mª. Cómo educar en valores. Ed. Sintesis.Madrid, 2001
-
MONEREO, CARLES Y POZO JUAN IGNACIO ¿En que siglo vive la escuela? El reto
de la nueva cultura educativa Cuadernos de Pedagogía nº:298, enero2001
-
Muñoz Avia, R. Lo que no sabemos. Ed Alfaguara.Madrid,1996
-
ORTEGA, P. y col.: La educación para la convivencia. La tolerancía en la escuela.
València, Nau, 1994
-
ORTIGOSA LÓPEZ, SANTIAGO Fuera de programa. Cuestiones de ética para padres y
alumnos de BUP y ESO. Ediciones Internacionales Universitarias.Madrid,1999
-
PAYÁ, M.; BUXARRAIS, Mª R. y MARTÍNEZ. Ética y educación en valores. Contenidos,
actividades y recursos. CISSPRAXIS Educación, Barcelona, 2000.
-
PEDRO ORTEGA RUIZ (Coord.). Educación Moral. Ed. CajaMurcia 1997
-
Pozo, J.I. Aprendices y maestros, Madrid: Alianza. 1996
-
PRATS, ERIC .Racismo en tiempos de globalización: una propuesta desde la educación
moral. Col. Aprender a ser. Bilbao : Desclée De Brouwer, 2001
-
PUIG, J. y J. TRILLA: La educación en valores, Cuademos de Pedagogia, Octubre 1995,
-
PUIG, J.La educación moral en la enseñanza obligatoria. Barcelona.ICE,1995
-
PUIG, J.Mª. Aprender a dialogar. Materiales para la educación ética y moral. ( educación
Secundària). Ed. Fundación Infancia y Aprendizaje,1995
-
PUIG, J.Mª. i MARTÍN, X. L'educació moral a l'escola. Teoria i pràctica. Ed. Cat.: Edebé,
2000
37
-
PUJOL, ROSA M.; i altres Segones jornades de reflexió sobre la violència: Barcelona,
21 1 22 d'octubre de 1999 .Editorial: Secretaria General de Joventut; Departament de la
Presidència,2000
-
Recuperar els valors "de sempre"
http://.consumerrevista.com/sep2000c/impresora/interior.html
-
Revista de Educación Social N. 8. Mediación y resolución de conflictos
Enero / abril 1998
-
ROJAS ,E. ¿Quién eres? De la personalidad a la autoestima. Ediciones Temas de Hoy.
Madrid, 2001
-
ROMERO, E ( Coord.) Valores para vivir/2 . Editorial CCS.Madrid, 2000
-
SANTAMARIA, HELENA; i altres . La representació de la violència a la televisió Editorial:
Consell de l'Audiovisual de Catalunya.1998
-
SATUÉ, M. Y BRIA, LL. (1995) ¿ Qué sabes de ética? . Madrid. Alhambra Longman.
-
SAVATER ,FERNANDO Me preocupa el puesto que la vida ha de tener en la ética''
-
SAVATER
,FERNANDO Ser solidario en defensa propia
alternativa 21 - No. 7.
Diciembre de 1999
-
SAVATER ,FERNANDO. ¿De qué sirve la ética para los jóvenes?
-
SAVATER ,FERNANDO. El contenido de la felicidad. Ed Suma de letras, S.L.2000
-
SEGURA, M.; MESA, JUANA R.; ARCAS, MARGARITA. Programa de competència
social: habilitats cognitives, valors morals i habilitats socials. ESO. Segon cicle. Ed.
Universidad de la Laguna. Islas Canarias. Departament d'Ensenyament de la Generalitat
de Catalunya.1996
-
SEGURA, M.; MESA, JUANA R.; ARCAS, MARGARITA. Programa de competència
social: habilitats cognitives, valors morals i habilitats socials. ESO. Primer cicle. Ed.
Universidad de la Laguna. Islas Canarias. Departament d'Ensenyament de la Generalitat
de Catalunya.1996
38
-
SER SOLIDARIO EN DEFENSA PROPIA Entrevista a Fernando Savater. alternativa 21 No. 7. Diciembre de 1999
-
TIERNO, B. Valores humanos. Ed. TESA. 1994,
-
UBALDO NIETO ALBA El capital humano.. ABC, lunes, 25,2,2002
-
VICENS , JESÚS La libertad y la naturaleza en Krishnamurti,
-
VICENT, MANUEL. Del café Gijón a Ítaca. Descubrimiento del Mediterráneo como mar
interior. Ed. El PAIS. Aguilar. Madrid, 1994
-
VICENT, MANUEL. Las horas paganas. Ed. Alfaguara, Madrid, 1998
-
VICTÒRIA CAMPS,1990 Virtudes públicas
-
VILANOU, CONRAD, coord.; Historia de la educación en valores. Col.: Aprender a ser.
Bilbao: Desclée de Brouwer, 2001
-
VILLAPALOS, G y LOPEZ QUINTÁS, A.: El libro de los valores, Barcelona, Planeta,
1996. CEAC, 1990
-
ZOILO GUZMÁN, M. JOSÉ. No te alteres. Consigue el bienestar personal. Ed Grijalbo,
Barcelona, 2001
39