Cultura | Joan Soler i Amigó | Actualitzat el 06/05/2014 a les 14:00 De l'illa de Robinson Crusoe a la de Baratària «Quina ínsula va anar a triar, el president peninsular! Havent-n'hi tantes i de tan variades! I sobretot tantes illes felices!» No fa gaires dies, en el plenari del Congreso de los Diputados de Madrid, el president del govern de l'Estat espanyol advertia els independentistes del perill de quedar-se aïllats en l'illa deserta de Robinson Crusoe. Quina ínsula va anar a triar, el president peninsular! Havent-n'hi tantes i de tan variades! I sobretot tantes illes felices! Des de la bíblica Tarsís a les atlàntiques Hespèrides, o Ítaca, la pàtria d'Ulisses, o les Afortunades, o la de sant Brandan, la "nova illa" d'Utopia, la Cuba dels amors dolços de la canya i el rom, les illes Marqueses que va pintar Gauguin, o el paradís turístic de les Hawai... Incloent-hi les que descriu Mistral a Lis Isclo d'or i la que canta Jacques Brel... Una illa verda on esperar, on els homes no tinguin por, ben dolça, com el teu mirar... Fa quatre segles l'enginyós Miguel de Cervantes va descriure una imaginada ínsula Baratària, república «barata», rèplica popular de l'Ínsula Utopia de Thomas More, i hi va posar Sancho Panza com a governador, per veure com se'n sortia d'aplicar la clàssica frase de "Si jo manés...", o aquella altra de "jo això ho arreglaria de seguida"... Però Sancho, quan es va tractar de governar, no es va comportar pas com un calçasses sinó com un inesperat home de tremp, un model admirable de persona amb senderi, agut escarni del governant-filòsof de la República platònica. Vet aquí, doncs, com Cervantes va descriure la seva utopia ideal, planera, casolana i sàvia alhora: una ínsula tocant de peus a terra, "hecha y derecha, redonda y bien proporcionada y sobremanera fértil y abundosa, donde, si vos os sabéis dar maña, podéis con las riquezas de la tierra granjear las del cielo." Una illa que Sancho Panza es proposava governar amb aquestes intencions: "Limpiar esta ínsula de todo género de inmundicia y de gente vagabunda, holgazana y mal entretenida; porque quiero que sepáis, amigos, que la gente baldía y perezosa es en la república lo mesmo que los zánganos en las colmenas, que se comen la miel que las trabajadoras abejas hacen." I seguia amb una descripció de corrupteles, des de les del murri Lazarillo de Tormes fins a les dels actuals mediàtics Bárcenas i Millet... amb les quals pretenia perseguir Sancho en vistes al bon govern de la seva Baratària independent: "...ordenó que ningún ciego cantase milagro en coplas si no trujese testimonio auténtico de ser verdadero, por parecerle que los más que los ciegos cantan son fingidos, en perjuicio de los verdaderos; hixo y creó un alguacil de pobres, no para que los persiguiese, sino para que los examinase si lo eran; porque a la sombra de la manquedad fingida y de la llaga falsa, andan los brazos ladrones y la salud borracha. En resolución, él ordenó cosas tan buenas, que hasta hoy se guardan en aquel lugar, y se nombran 'Las constituciones del gran gobernador Sancho Panza'." http://www.naciodigital.cat/opinio/8260/illa/robinson/crusoe/barataria Pàgina 1 de 2 http://www.naciodigital.cat/opinio/8260/illa/robinson/crusoe/barataria Pàgina 2 de 2