ANA MARÍA MARTINEZ SAGI (1907-2000) Atleta, en una època en què l'esport femení era absolutament minoritari Ana María neix a Barcelona, al si d'una família burgesa. El seu pare, José Martínez Tatxé (d'ascendència francesa) era el propietari d'una important fàbrica tèxtil. Acudeix al col·legi Sant Josep de Cluny on rep una educació molt afrancesada. Rebel, es nega a respondre a les expectatives socials que l'època destina a les dones de la seva classe (el matrimoni i la maternitat) Comença a treballar molt jove, d'amagat de la família. Als 18 anys (en 1927) comença a col·laborar com a periodista en diverses revistes, combinarà la seva feina com a reportera amb el d'escriptora. Poc més tard obtindrà per oposició una plaça al servei de premsa de Barcelona i a partir de 1930 començarà a publicar els seus llibres de poesia. En 1929 és cofundadora del Club Femení i d'Esports, primer associació femenina a tot el territori espanyol, orientada cap a l'esport i la cultura per a les dones de les classes treballadores. El Club Femení i d'Esports, arribarà a comptar amb més de 2000 sòcies en 1932, durant el període de la 2a República. Anna Maria, participa activament en l'àmbit esportiu; rem, natació, esquí, bàsquet, atletisme. El 1931 es proclama campiona nacional de llançament de javelina als campionats celebrats a Madrid. Aquest mateix any publica el seu primer llibre de poesia, que és acollit amb bones crítiques. El 1932, als 25 anys, deixa definitivament la seva casa i se'n va a viure sola en un barri obrer de la ciutat. Republicana convençuda, treballa com a reportera durant la guerra civil, seguint la Columna Durruti. El 1936 s'exilia a França on participarà en la Resistència Francesa, durant els anys de la 2 ª Guerra Mundial. Viu durant més de 20 anys a França, guanyantse la vida com a professora d'idiomes, de França se'n va als Estats Units. La contractaran a la Universitat d'Illinois com a professora adjunta de francès i romandrà en USA fins a la jubilació, després tornarà a Espanya i s'instal·larà al poble de Moià. Durant tots aquests anys, seguirà escrivint i viatjarà per tot el món. En 1969 fa un viatge a Espanya i queda profundament decep, a més de les condicions del país (descomposició de la dictadura franquista), ningú la recorda, la memòria del seu treball literari i de la seva persona ha estat esborrada. La seva figura la recuperés el treball de recerca històrica de Juan Manuel de Prada, plasmat en el llibre "Les cantonades de l'aire", obra que barreja la novel·la amb l'assaig literari i el reportatge ANA MARÍA MARTINEZ SAGI ( 1907-2000) Ana María nace en Barcelona, en el seno de una familia burguesa. Su padre, José Martínez Tatxé (de ascendencia francesa) era el propietario de una importante fábrica textil. Acude al colegio Sant Josep de Cluny donde recibe una educación muy afrancesada. Rebelde, se niega a responder a las expectativas sociales que la época destina a las mujeres de su clase (el matrimonio y la maternidad). Empieza a trabajar muy joven, a escondidas de la familia. A los 18 años (en 1927) empieza a colaborar como periodista en varias revistas, combinará su trabajo como reportera con el de escritora. Poco más tarde obtendrá por oposición una plaza en el servicio de prensa de Barcelona y a partir de 1930 empezará a publicar sus libros de poesía. En 1929 es cofundadora del Club Femení i d’Esports, primer asociación femenina en todo el territorio español, orientada hacia el deporte y la cultura para las mujeres de las clases trabajadoras. El Club Femení i d’Esports, llegará a contar con más de 2000 socias en 1932, durante el periodo de la 2ª República. Ana María, participa activamente en el ámbito deportivo; remo, natación, esquí, baloncesto, atletismo. En 1931 se proclama campeona nacional de lanzamiento de jabalina en los campeonatos celebrados en Madrid. Ese mismo año publica su primer libro de poesía, que es acogido con buenas críticas. En 1932, a los 25 años, deja definitivamente su casa y se marcha a vivir sola en un barrio obrero de la ciudad. Republicana convencida, trabaja como reportera durante la guerra civil, siguiendo la Columna Durruti. En 1936 se exilia a Francia donde participará en la Resistencia Francesa, durante los años de la 2ªGuerra Mundial. Vive durante más de 20 años en Francia, ganándose la vida como profesora de idiomas, de Francia se marcha a Estados Unidos. La contratarán en la Universidad de Illinois como profesora adjunta de francés y permanecerá en USA hasta la jubilación, luego volverá a España y se instalará en el pueblo de Moiá. Durante todos estos años, seguirá escribiendo y viajará por todo el mundo. En 1969 hace un viaje a España y queda profundamente decepciona, además de las condiciones del país (descomposición de la dictadura franquista), nadie la recuerda, la memoria de su trabajo literario y de su persona ha sido borrada. Su figura la recuperara el trabajo de investigación histórica de Juan Manuel de Prada, plasmado en el libro “Las esquinas del aire”, obra que mezcla la novela con el ensayo literario y el reportaje. Más: http://www20.gencat.cat/portal/site/icdones/menuitem.4b491b5fa301c8a439a72 641b0c0e1a0/?vgnextoid=9fe3eaebfddff210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&v gnextchannel=9fe3eaebfddff210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=d efault http://www.elperiodico.com/es/noticias/barca/20110304/atleta-escritoraantinazi/924546.shtml http://es.wikipedia.org/wiki/Ana_Mar%C3%ADa_Mart%C3%ADnez_Sagi http://elpais.com/tag/ana_maria_martinez_sagi/a/