Dossier de l’espectacle Plató ha mort Manel Dueso Foto: Vicky Mullor-Caballé ! CONTINGUT EXTRA! Consulta el CanalYoutube, el web i el blog del Festival per trobar més continguts de l’espectacle) www.temporada-alta.net Plató ha mort Manel Dueso Manel Dueso fa reviure el text que li va donar el Premi de la Crítica Teatral 1996 02 Plató ha mort Manel Dueso Fitxa Autor: Manel Dueso Direcció: Manel Dueso i Vicky Mullor-Caballé Intèrprets: Manel Dueso i Dobrin Plamenov Llums: David Bofarull So: Bárbara Granados Regidoria i coordinació d’espai escènic: Mercè Lucchetti Producció executiva: Lola Davó Producció: Mallu Duben Agraïments: Juan Mañez, Bar del Romea, Ferran Pisà, Tere Roig, Espai Mallorca, Lluis Bohigas, Vicky Gallego, Endes Güeis i molts altres anònims Dades Dia i hora: Dissabte 3 d’octubre a les 21h i dissabte 10 d’octubre a les 21h Lloc: Sala la Planeta Preu: 18 € Durada: 1h 3 min La programació de Temporada Atla a la Sala La Planeta compta amb la col·laboració de: 03 Plató ha mort Manel Dueso Plató ha mort Manel Dueso Foto: Vicky Mullor-Caballé Manel Dueso és un home de teatre complet. Actor i director de més de quaranta muntatges (entre ells, La presa, de Conor McPherson), és també pedagog i dramaturg, autor de peces com Estriptis, Matem els homes o Fortuna accidental. El text de Plató ha mort va obtenir el premi de la crítica el 1996, i el desencís que retrata val per a temps de crisi com els nostres. En aquesta revisió d’ara, a la part de dalt de La Planeta, l’espectador és com si estigués en un bar de debò al costat dels personatges: un client i un cambrer que parlen com qui potser ha begut massa i només vol ser abraçat. Qui ha mort Plató? Un client et un serveur dans un bar jusque tard. Lequel des deux a tué à Platon? L’acteur, directeur et dramaturge Manuel Dueso a gagné le prix de la critique en 1996 avec cette pièce pour les temps de crise. Un cliente y un camarero en un bar, hasta altas horas. ¿Quién de los dos ha matado a Platón? El actor, director y dramaturgo Manuel Dueso ganó el premi de la crítica 1996 con esta pieza para tiempos de crisis. A client and a waiter in a bar, until the early hours of the morning. Which of them killed Plato? Actor, director and playwright Manuel Dueso won the critics’ prize in 1996 with this play for a time of crisis. 04 ‘‘Plató ha mort és una obra de Manel Dueso que ja vam poder veure en el bar del Subur Hotel de Sitges fa vint anys’’ Plató ha mort Manel Dueso Sobre l’obra... Plató ha mort “Plató ha mort” va ser escrit en pocs dies (però revisat en excés), en un impuls, en un cop de geni, com una ràfega de metralladora embriagada de paraules i paraules. Una mena d’estat confús i convuls que inventava unes vides juganeres al mig d’un bar, prop de la barra, a altes hores de la nit i amb olor a ginebra. I tot allò que inicialment podia esdevenir un simple divertiment, que ho era i també ho és, es vestia de poètica, s’ensucrava en metàfores, imaginava experiències insólites i s’abocava com un vòmit necessari dins l’amor embegut, dins la sexu- alitat dispersa, dins el vers no ritmat. I tal vegada allò que s’il•luminava com amor platònic, només era resultat de la xerrameca de qui ha begut massa i voldria ser abraçat. Un client, diguem-ne, i el cambrer. Qui dels dos ha matat Plató, si és que Plató aquell vespre va arribar a anar al bar? Ah, l’amor acaba sent un orinal. I el platonisme? Manel Dueso Il·lustració: Manel Dueso 05 Plató ha mort Manel Dueso No tot el teatre es fa en els teatres Més espais i inauguració al carrer Els bons festivals d’arts escèniques tenen la virtut de contaminar el paisatge humà i geogràfic amb un seguit de propostes artístiques que tran formen tant la quotidianitat com l’entorn, i per això és important (diríem que fonamental) que conquereixin nous indrets destinats a altres menesters. I ben segur que el teatre de carrer, el bon teatre de carrer, és el que millor expressa la capacitat de transformació d’un espai determinat com pot ser un balcó, un pont o una façana. El carrer és en si mateix una gran escenografia amb elements icònics que defineixen un espai determinat i que, en mans dels artistes, esdevenen elements dramatúrgics d’una enorme singularitat que fan més que mai únic allò que allà es representa. Aquest any Temporada Alta obre amb un espectacle que ja d’entrada els asseguro que fascinarà: una producció de la companyia francesa Carabosse (és a França on el teatre al carrer té carta de naturalesa) que dissenya justament 06 cada intervenció, molt més poètica que no festiva, en funció de l’espai on s’ubica (veure el complement de sota, en aquesta mateixa pagina). Els teatres i els auditoris són el lloc natural de les arts escèniques. I ho són perquè estan preparats per acollir gairebé qualsevol imaginari i perquè així ho estableix de manera habitual l’acord tàcit entre l’espectador i l’oficiant. Un acord que canvia quan l’oficiant ens convoca, per exemple, en un espai com un bar. Allà, hi ha un home assegut davant la barra, que beu sense parar i parla amb un trist cambrer. Plató ha mort és una obra de Manel Dueso que ja vam poder veure en el bar del Subur Hotel de Sitges fa vint anys, més o menys, i que ara l’autor, actor i director recupera molt encertadament a l’espai de dalt de La Planeta. Però continuem. El Casino de Girona ha acollit funcions del festival ja d’altres vegades, i aquesta edició s’hi presenta El Plató ha mort Manel Dueso ball un delicat i íntim espectacle de moviment de Baro d’Evel, una companyia que també portarà sota una carpa el seu nou espectacle de circ contemporani amb cavalls, Bèsties. I ben segur que saben que a les biblioteques no s’hi va a parlar, però en aquesta ocasió sí, gràcies a la segona entrega de Llibràlegs que dirigeix Jordi Prat i Coll en diferents biblioteques gironines a partir de textos d’Albert Arribas, Llàtzer Garcia, Marc Rosich i Victòria Spunzberg. Qui ja no fa servir mai espais convencionals és Roger Bernat. Aquest any presenta dues propostes al festival: Please, continue (Hamlet) a la Casa Pastors de Girona, un palauet del segle XVII i seu de l’Audiència Provincial fins al 2013 (la cosa va de judici i no és precisament històrica), i We need to talk (ja ho saben) es veurà i sentirà al centre cívic Sant Narcís. També a la Casa Pastors, Xavier Bobés ens submergirà al delicat món de Cosas que se olvidan facilmente. I en volen més? Doncs, vagin a Can Pagans, una casa noucentista de Celrà per a un text de Cristina Clemente; o gaudeixin la dansa aèria entre fils de filadores industrials d’Estampades al carrer; o vegin cinema al bell mig de la plaça Colors de Salt amb el documental Migranland, sobre l’espectacle d’Àlex Rigola estrenat fa dos anys a TA. Singular i extensa, l’oferta de Temporada Alta fa palesa la seva voluntat de ser el Festival de Tardor de Catalunya. I així s’estén arreu. En espais molt diferents. I de Palafrugell a Torroella. De Banyoles a Sant Cugat del Vallès. Déu ni do! Bateig de foc, un ritual fascinant No hi ha focs d’artifici sinó flames. Flames com fulles d’un arbre metàl·lic, com Nínives incendiades enmig de l’esfera terràquia. Flames que marquen un camí que no porta enlloc. Potser fins a la flama següent. O fins que ens quedem aturats davant d’una noia envoltada de boles de foc que toca un curiós instrument de vent, un saxo modificat. Imatges i sons per crear atmosferes insòlites d’un atractiu atàvic irresistible. La Cerimònia del foc de Carabosse és una instal·lació plàstica i musical per delectar els sentits, per convocar la imaginació, per descobrir ombres en els racons de les parets de pedra. La companyia va embadalir en la vint-ivuitena edició (2008) de la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega, convertint en paisatge fascinant els carrers del Talladell (a poc mes d’un kilòmetre de Tàrrega). Ara els membres de Carabosse porten els seus esquelets metàl·lics, els autòmats de ferro, els tòtems encesos, els prats de foc, els cents de testos flamejants i els seus músics al Barri Vell de Girona. Des de les vores del riu fins a les escales de la Catedral, passant per carrers i places. Els projectes de Carabosse són sempre diferents perquè es dissenyen segons l’espai i adapten els e l e m e n t s iconogràfics a cada àmbit. L’itinerari no té principi ni fi, perquè cada ambient és independent i convida, doncs, a una experiència personal per mirar i escoltar, per gaudir del ball de les flames. Diuen que amb una hora i mitja es veu tot. Però al bell mig d’ombres i de sons tan diferents, el temps passa d’una altra manera. Santi Fondevila Suplement especial Temporada Alta, publicat a La Vanguardia el 19 de setembre de 2015 07 Plató ha mort Manel Dueso Manel Dueso director, autor i actor Foto: Lluís Bennàsser Manel Dueso com a director ha treballat als següents espectacles teatrals: 19.06 Afirmatiu .Text i direcció Manel Dueso. Teatre Lliure (Ones lliures); Mata’m. Text i direcció Manel Dueso. GREC Villarroel Teatre(2014); La voix humaine de Cocteau/ Poulenc. Eòlia;Txèkhov in love amb textos de A.P. Txèkhov.Sala Muntaner (14 d’abril); Macià contra Companys direcció d’actors. Film de Manel Huerga; Misteri de dolor d’Adrià Gual. Teatre Nacional de Catalunya; Operación Malaya direcció d’actors de la miniserie de M. Huerga; Eva direcció d’actors del film de Kike Maillo; Maria, Hedda, Júlia, Ofèlia de M.Dueso. Taller, Institut del teatre; Dublin Carol de Connor McPherson. Sala Beckett; Genet- les criades de J.Genet. Sala Muntaner/Teatro de la Abadia, Madrid; Benefactors de M. Fryan. Grec- Sala Muntaner(2008); La ronda de A. Shnitzler. Cole•legi del teatre; Bales sobre Broodway de Woody Allen. 08 Col•legi del teatre; Salvador, Puig Antich. Direcció d’actors del film de Manuel Huerga; Anitta Split De Josep Julien. Villarroel Teatre-Grec (2006); El presoner de la segona avinguda De N. Simon. Villarroel Teatre; El beso de la mujer araña De M.Puig. Teatre Romea.Teatro Muñoz Seca; Fortuna accidental Text Manel Dueso. Teatre Villarroel-Forum; Tots vostès semblen feliços diferents autors. Forum; Les amargues llàgrimes de Petra von Kant de R.W. Fassbinder. Sala Muntaner; Como en las mejores familias de. J.P.Bacri i A. Joui. Teatre Marquina(Madrid) Teatre Romea (Barcelona) Gira per tota Espanya; J.R.S. de dotze anys. D’Octavi Egea. Teatre Romea; Vermell, negre i ignorant” de E. Bond. Sitges Teatre. Grec (2003); Tempesta de neu de M. Veiga. Sala Muntaner; El somni d’una nit d’estiu De W. Shakespeare. Col.legi del teatre; L’Hostalera Traducció i adaptació Manel Dueso. Teatre Micalet(València); Matem Plató ha mort Manel Dueso els homes Text de Manel Dueso. Sala Muntaner; Estiu d’Edward Bond. TNC; Restes humanes sense identificar i l’autèntica naturalesa de l’amor” de B. Frasser. Mercat de les Flors; Un tramvia anomenat desig de T. Williams. Teatre Romea. Gira Catalunya i Balears; Melosa Fel de LL.A. Baulenes. Sala Muntaner; La presa de C. Mc Pherson. Teatre Romea. Gira Catalunya; Melinda on the rocks de M.Dueso. Sala Muntaner; Mesura per Mesura de W.Shekaspeare. Dir. C.Bieito. TNC. Adjunt a la direcció; La casa de Bernarda Alba de Garcia Lorca. Dir. C.Bieito. CDN. Adjunt; Estrip-tis de M.Dueso. Sala Muntaner; La tempestat de W. Shekaspeare. Dir. C.Bieito. GREC. Ajudant; Kavafis de K.Kavafis. Versus teatre; Sara i Simón Autor i director. Sala Muntaner i Mercat de les Flors. (Grec-96); Travis, Purses i Lïlit Autor i director. Fira de Tàrrega i Sala Beckett; El somni d’una nit d’estiu de W.Shekaspeare. Dir. C.Bieito. GREC. Premis 9 nominacions als premis Butaca; Premi Teatre Metropol, millor direcció per Un tramvia anomenat desig; Premi de la crítica a la millor direcció temporada (1999-2000); Per La presa de C. Mcferson. T.Romea; Premi de poesia Vila de Sant Boi (1988); Premi de la crítica a Sara i Simón i Platón a muerto , millors textos de la temporada (1996); Menció especial d’interpretació per Ñaque al festival Internacional de El Paso; Premi al millor espectacle Festival de Sitges Ñaque o de piojos y actores(1980) Dobrin Plamenov Actor Dobrin Plamenov Vachev ha estudiant a l’Institut del Teatre de Vic (5 anys); Curs de càsting a Madrid dirigit per Andrés Cuenca; Curs de càsting a Madrid dirigit per Tonucha Vidal i Javier Luna; Estudiant de direcció i dramatúrgia al Institut del Teatre.Ha dirigit Salvatges Estrenada al teatre Cirviànum, al 27 de setembre de 2014. Com actor ha participat a Desidium, estrenada al Institut del Teatre de Vic. Direccio: Carles Salas i 09 Claudia Moreso; La Gàbia, estrenada al teatre Cirviànum. Direcció: David Ceballos; Opacs, estrenada al teatre ETC. Direcció: Cia. Fificomsom; El Funeral, estrenada al teatre Cirviànum. Direcció: David Ceballos; AITHS25J, estrenada als jardins Viçens Pujol. Direcció: Antoni Font. També té coneixements de dansa, cant i escriptura teatral. Plató ha mort Manel Dueso Vicky Mullor-Caballé Direcció Com a ajudant de direcció ha treballat en el següents espectacles teatrals: Dublin Carol .Autor Conor McPherson.Dir Manel Dueso.Productora Sala Beckett.(2008); Benefactors.Autor Michael Frayn.Dir Manel Dueso.Productora Q-Ars Teatre. (2008); Conte d’Hivern.Autor William Shakespeare. Dir Ferran Madico.Productora CAER. (2007); Anita Split.Autor Josep Julien.Dir Manel Dueso.Productora Sala Villarroel.(2006); El beso de la mujer araña. Autor Manuel Puig.Dir Manel Dueso.Productora Alain Cornejo Focus.(2005); Tots vostès semblen feliços. Autor VV Autors.Dir Manel Dueso.Productora Forum Barcelona 2004 Q-Ars Teatre.(2004); Fortuna Accidental.Autor Manel Dueso.Dir Manel Dueso.Productora Sala Villaroel.(2004); Les amargues llàgrimes de Petra Von Kant. Autor Fassbinder. Dir Manel Dueso. Productora Q-Ars Teatre Sala Muntaner.(2003); Tempesta de neu. Autor Manel Dueso.Dir Manel Dueso. Productora Sala Muntaner. (2003); Segona Plana. Autor Jaume Boix.Dir Ferran Medico.Productora Sala Villarroel.(2003); Matem els homes.Autor Manel Dueso.Dir Manel Dueso. Productora Sala Muntaner.(2001);Un Tramvia anomenat desig. AutorTennessee Williams.Dir Manel Dueso.Productora Focus.(2000-2001); Molt Soroll per no res. Autor William Shakespeare.Dir Ferran Madico. Productora Focus Festival Grec BCN.(1999); L’Hèroe. Autor Santiago Rusiñol.Dir Ferran Madico. Productora Focus. (1998) També ha treballat a cinema i televisió en direcció o producció amb curtmetratges, sèries, pel·lícules i llargmetratges des del 2001 fins l’actualitat. Entre els aquests projectes destaquen els seus treballs com ajudant de direcció a les tv movies 13 dies d’octubre de Carlos Marquès Marcet (2015), Fassman de Joaquim Oristrell (2014), a les pel·lícules Vulcania de José Skaf (2014); L’Últim ball de Carmen Amaya de Judith Colell (2013) o els curtmetratges Mirvia de Marina Gatell (2013) o Jeremías (2009) i a la sèriva Ventdelplà de TV3 (2008). 010 Bárbara Granados So Llicenciada en Jazz i Música moderna per l’ESMUC. Compositora, intèrpret de diversos intruments i productora. Ha compost i produït música i espais sonors i dut a terme la direcció musical per a més de 50 espectacles de titelles, circ i teatre, per a companyies i directors com: Ángel Pavlovsky Centre Dramàtic del Vallès;Lluís Pasqual;Ricard Salvat;XavierAlbertí; Manel Dueso; Pep Pla; Joan Anguera; Q-Ars Teatre; La Deliciosa Royala; Profetas de Mueble Bar; Rafael Duran Ha dut a terme la producció executiva i tots els muntatges musicals i bandes sonores de les produccions audiovisuals del seu estudi. Ha participat en el directe en les més de 1.200 edicions de Fet a Barcelona i Cabaret Pavlovsky a Ràdio Barcelona i ha estat durant anys la pianista d’Ángel Pavlovsky. Com intèrpret, ha acompanyat artistes de clàssic, cabaret, jazz i les principals figures del pop espanyol, tant en directes com en enregistraments discogràfics, per als quals també ha escrit arranjaments. David Bofarull Il·luminació En dansa ha treballat amb Vladimir Malakhovs La Péri Staatsoper (2010), Die Bajadere Duetshe Oper, a Berlin (2010).Terence Kohler Daphnis und Chloé Bavarian State Ballet Munich (2010), Cinderella a Tragic Tale Suomen Kansallisooppera Helsinky (2011), The Nutcraker Cultural Center in Hong Kong (2012), Karl Alfred Schneider Memento Mori Reithalle / Gartnerplatz Munich.(2013), Jo Stromgren Arsen, Rokokotrhiller Cuvilliés Theatre / Gartnerplatz, Munchen (2014). I en teatre els muntatges més recents on ha treballat han estat amb Josep Maria Miró Carrer Franklin Sala Petita TNC; Xavier Albertí, L’hort de les Oliveres Plató ha mort Manel Dueso Sala Gran TNC; Jordi Casanovas, Vilafranca Teatre LLiure, Teatres Amics; Pau Miró, Terra Baixa i Lluís Homar Teatre Borràs i Bitò Produccions, Manel Dueso. Mata’m Villarroel / Grec 2014 Oriol Broggi, Celsde Wajdi Mouawad. Biblioteca de Catalunya. Guido Torlonia Al Galop Teatre Akadèmia; Marta Butxaca Losers Villarroel Teatre; Josep Mº Miró Fum Sala Petia TNC. (2013); Xavier Albertí Terra de Ningú Sala Petita TNC (2013); La Capitana Carmen Amaya, Sala Gran TNC (2013) Jordi Casanovas Consell Familiar Sala Beckett (2013). Guillem CluaPau Miró-Jordi Casanovas, La Revolució no será tuitejada Teatre Lliure (2013); Pere Riera Barcelona Sala Gran TNC / Teatre Goya (2013), Premi Butaca Millor il.luminació; Jordi Casanovas Una Història Catalana Sala Gran TNC (2013); Gemma Beltran La Flauta Màgica, variacions Dei Furbi La Seca (2013); Jordi Casanovas Pàtria Teatre Lliure / Poliorama (2012); Josep Mº Miró El principi d’Arquimedes Sala Beckett (2012). Mercè Lucchetti Regidoria i coordinació d’espai escènic Mercè Lucchetti ha estudiat disseny d’Interiors a l’Escola Eina vinculada a la UAB i actualment està ccursant el quart curs d’escenografia a l’Institut del Teatre. 011 Com a escenògrafa ha treballat a Els forats de casa. Vesus Teatre. Barcelona (2013); a Aldarulls al Teatre Regina i gira per Mallorca (2013); a Els Justos. L’estruch. Sabadell. Finalista al premi BBVA de Teatre (2013); a Tres Tristos Traumes al Teatre Principal de Sabadell (2014); a Next to Normal. Gairebé Normal. La Bàscula. Sabadell (2014); a Santa Joana del Escorxadors al Teatre Alegria de Terrassa (2015); a Electra de l’Institut del Teatre. També ha treballat com a ajudat d’escenografia a Olor d’ocell al Teatre Ponent de Granollers (2008); en pràctiques de Sebastià Brosa a Llei d’amor i Misteri de dolor al Teatre Nacional de Catalunya (2010); a Viatges d’Antonio Belart a la Sala Ovidi Montllor al Festival Grec de Barcelona. Actualment és membre de la companyia Madeleine i està participant en la creació col·lectiva, espai escènic i il·luminació de l’obra Pren Aire. Representada en diverses ocasions a Catalunya i al festival DieWoSpielen a Stuttgart (Alemania). Plató ha mort Manel Dueso 012 Plató ha mort Manel Dueso Un festival de: Patrocinadors oficials: Mitjans patrocinadors: Mitjans oficials: 013