COBERTURA MÈDICA ENTITATS ESPORTIVES (públiques i

ACE
MEFIDE
Associació Catalana d'Especialistes en
Medicina de l'Educació Física i l'Esport
COBERTURA MÈDICA ENTITATS ESPORTIVES
(públiques i privades)
Ley 10/1990, de 15 de octubre, del Deporte.
TÍTULO VIII.
CONTROL DE LAS SUSTANCIAS Y MÉTODOS PROHIBIDOS EN EL DEPORTE Y
SEGURIDAD EN LA PRÁCTICA DEPORTIVA
Artículo 59.
1. La asistencia sanitaria derivada de la práctica deportiva general del ciudadano constituye una prestación
ordinaria del régimen de aseguramiento sanitario del sector público que le corresponda, y asimismo de los
seguros generales de asistencia sanitaria prestados por entidades privadas.
2. Con independencia de otros aseguramientos especiales que puedan establecerse, todos los deportistas
federados que participen en competiciones oficiales de ámbito estatal deberán estar en posesión de un
seguro obligatorio que cubra los riesgos para la salud derivados de la práctica de la modalidad deportiva
correspondiente.
En el caso de que la asistencia sanitaria sea prestada por una entidad distinta a la aseguradora, esta última
vendrá obligada al reintegro de los gastos producidos por dicha asistencia, conforme a lo establecido en el
artículo 83 de la Ley General de Sanidad.
3. En función de condiciones técnicas, y en determinadas modalidades deportivas, el Consejo Superior de
Deportes podrá exigir a las Federaciones deportivas españolas que, para la expedición de licencias o la
participación en competiciones oficiales de ámbito estatal, sea requisito imprescindible que el deportista se
haya sometido a un reconocimiento médico de aptitud.
4. Las condiciones para la realización de los reconocimientos médicos de aptitud, así como las modalidades
deportivas y competiciones en que estos sean necesarios, serán establecidas en las disposiciones de
desarrollo de la presente Ley.
16129 REAL DECRETO 849/1993, de 4 de junio, por el que se determina
las prestaciones mínimas del Seguro Obligatorio Deportivo.
La especificidad de los riesgos que conlleva la práctica del deporte de competición en determinadas
modalidades y la necesidad de garantizar un marco de seguridad sanitaria alrededor de dicha práctica
motivaron la inclusión en la Ley 10/1990, de 15 de octubre, del Deporte, de una prescripción contenida en
su artículo 59.2, señalando la obligatoriedad para todos los deportistas federados, que participen en
competiciones oficiales de ámbito estatal de estar en posesión de un seguro que cubra los riesgos para la
salud derivados de la práctica de la modalidad deportiva correspondiente.
La conveniencia de garantizar a los deportistas titulares de licencias federativas un contenido suficiente de
este seguro hace necesario fijar unas prestaciones mínimas que deben quedar cubiertas por las entidades aseguradoras.
…
ACE
MEFIDE
Associació Catalana d'Especialistes en
Medicina de l'Educació Física i l'Esport
DOGC, Decret 70/1994, de 22 de març, pel qual es regulen les federacions
esportives catalanes
Article 12
12.1 Tot esportista ha de disposar d’una llicència federativa expedida per la federació catalana
corresponent per poder participar en competicions de caràcter federat.
12.2 Les llicències contindran els conceptes econòmics mínims següents:
a) Assegurança obligatòria.
b) Quota corresponent a les federacions esportives catalanes.
Article 13
13.1 Les federacions catalanes, per poder lliurar les llicències o per poder autoritzar la participació en
competicions esportives oficials de Catalunya, podran exigir com a requisit previ i imprescindible que
l’esportista s’hagi de sotmetre a un reconeixement mèdic d’aptitud per a la pràctica de la modalitat o
disciplina esportiva corresponent.
Decret legislatiu 1/2000 de juliol, pel qual s’aprova el Text únic de la Llei
de l’esport
Article 23
-3 Als efectes legals que corresponguin, i atesos els beneficis que en puguin derivar, la pràctica de l’activitat
física i de l’esport s’ha d’acreditar mitjançant una llicència esportiva, d’acord amb el que s’estableixi per
reglament. Aquesta llicència ha d’incloure, com a mínim, una cobertura que garanteixi les eventuals
indemnitzacions, la responsabilitat civil adequada als riscs que comporti l’activitat, i l’assistència sanitària,
sempre que l’esportista no acrediti tenir protegides les contingències per mitjà d’una altra asseguradora.
Article 62
-3 Les entitats, els centres, els establiments públics o privats, amb ànim de lucre o sense, i les empreses
dedicades a l’organització d’activitats físiques d’esbarjo i d’aventura on es practiqui una activitat física o
esportiva o es prestin serveis esportius, llevat dels centres d’ensenyament general en horari lectiu, han de
disposar, com a mínim, d’un titulat o titulada d’esport, en els termes que s’estableixin per reglament. Així
mateix, han de subscriure un contracte d’assegurança de responsabilitat civil pels danys eventuals que es
puguin ocasionar als usuaris, als practicants o a qualsevol altra persona com a conseqüència de les
condicions de les instal·lacions o de l’activitat esportiva.
-4 Les entitats, els establiments o les empreses a què fa referència l’apartat 3 han d’exigir que els usuaris de
llurs instal·lacions o serveis disposin d’una llicència esportiva, en els termes establerts per l’article 23.3.