l`arxiprestat del llobregat

FULL INFORMATIU 5
Diòcesi de Solsona
Març del 2013
L’ARXIPRESTAT DEL
LLOBREGAT
CARA DE PASQÜES
Els cristians hauríem de fer sempre cara de Pasqües, segons la
dita popular. D’alegries n’hi ha de moltes menes, des del
naixement d’un infant a la d’aquell que s’emborratxa. Els qui
creiem en Jesucrist, el Senyor ressuscitat (el fonament de la nostra
fe que estem a punt de celebrar per Pasqua), hauríem
d’experimentar i testimoniar una alegria tan gran que no té
comparació: en virtut del sagrament del baptisme hem estat
immersos de tal manera en el misteri de la seva mort i resurrecció, que hem mort amb Ell i hem
ressuscitat amb Ell. Imagineu-vos! O sigui, no sols ressuscitarem un dia (aquesta és la nostra
esperança). sinó que espiritualment ja hem ressuscitat; som i hauríem de viure com a “homes nous”,
tal com ens exhorta sant Pau. D’on la nostra alegria profunda, insubornable: com la d’un pres que ha
estat alliberat, com la d’un condemnat a mort que ha estat perdonat, com la d’un infant que reneix
però a la vida eterna. I tot per gràcia, perquè Déu ens estima.
La cara de Pasqües que hauríem de fer, en conseqüència, no ens priva pas de sofrir, de compadir,
de portar la creu... De cap manera. Ara, cuidar un malalt amb un somriure als llavis, acceptar la mort
d’una persona estimada amb dolor però amb tot l’amor del món, creure sempre en el sol que hi ha al
darrere per negra que sigui la nit i per foscos que siguin els núvols... Les llàgrimes tard o d’hora es
transformen en estels. Com Jesús que va passar de suar sang i aigua a l’hort de Getsemaní i de
sentir-se abandonat pel Pare, a posar la vida en les seves mans fins a experimentar la joia immensa,
inefable de la resurrecció.
Aquests dies els cristians hauríem de reviure de tal manera el misteri d’aquells grans
esdeveniments pasquals, que els féssim nostres: Com els deixebles d’Emaús que dubten i se’n
tornen casa decepcionats, però que reconeixen Jesús en l’Eucaristia i després n’escampen la bona
nova. Com Maria Magdalena que sent que la crida amorosament pel nom: -Maria!—Com Tomàs, el
bessó, que, d’incrèdul, es rendeix a l’evidència mística: --Senyor meu i Déu meu!--.
L’Any de la Fe que estem celebrant ens ho recorda: la fe no és solament un concepte, una
doctrina, sinó sobretot una vivència: un encontre íntim, profund amb el Senyor. I no sols individual,
sinó comunitari: és sobretot formant Església, formant família, germans com som, fills en el Fill.
Just la nostra Església catòlica acaba de viure aquests dies un fet extraordinari: el relleu del papa
Benet XVI en la seu apostòlica de Roma i la designació del nou pontífex. Tot això, aquells que vam
viure amb goig la celebració del Concili Vaticà II d’ara fa cinquanta anys i que n’hem experimentat
una certa decepció posterior, ara ho hauríem viure amb passió esperançada, pregant, treballant tant
com puguem a favor d’una Església més fidel a l’Evangeli, més oberta al món i molt més conciliar.
I quan diem Església, volem dir la nostra Parròquia, la nostra Diócesi de Solsona, l’Església
catalana i la universal. És que l’hem d’estimar com la nostra Mare espiritual. I el nostre Arxiprestat del
Llobregat també: hauria de ser molt més que una demarcació geogràfica i administrativa. Això depèn
de nosaltres, és clar: capellans, laics i laiques que en formem part. Reunions, aplecs, vetlles de
pregària, jornades com la projectada Trobada Primaveral de Sant Pau de Casserres podrien ajudarnos-hi. Com, si voleu, aquest mateix Full Informatiu, per humil i rar que sigui. Au, que no som morts
sinó vius i el Regne de Déu ens necessita. No hem ressuscitat amb el Senyor i el seu Esperit és amb
nosaltres? Demostrem-ho. Cantant caramelles no n’hi ha prou. Al·leluia!
CRONISTA
Jorge Mario Bergoglio, ¿el nuevo Roncalli?
Cumplidos los 77, encaja en el cliché de Papa mayor, reformista
y de transición
José Manuel Vidal, 11 de marzo de 2013 a las 07:31
•
Bergoglio: "Necesitamos que recen por nosotros"
Papable fiable, con experiencia , decidido, de los que no le tiemblan el pulso, "limpio" y con agallas
para terminar la limpieza que no pudo o no le dejaron hacer a Benedicto XVI : el IOR, banco
vaticano, y la Curia
(José Manuel Vidal).- Joven, con buena salud y reformador. Hasta ahora, ésas pare-cían ser las premisas
ineludibles para comenzar a buscar al nuevo Papa. Pero al final la primera condición parece haber perdido
importancia y gana puntos la tríada de reforma-dor, mayor y con no demasiados achaques. Se busca un nuevo
Roncalli, papel que puede encarnar el nuevo Papa, Francisco I, el argentino Jorge Mario Bergoglio, arzobispo
de Buenos Aires, que se parece en muchas cosas al Papa Bueno menos en su aspecto.
Más alto y menos gordo que Juan XXIII, el Papa platense no salió en las quinielas al uso de los papables. Pero,
debido al bloqueo entre el "partido romano" de los curiales y el "partido reformista" de los extranjeros,
especialmente americanos y alemanes, la opción del argentino parece haberse revelado providencial.
Bergoglio ya cosechó muchos votos en el cónclave anterior y se convirtió en el favorito del sector moderadopro-gresista y, por consiguiente, en el principal rival de Ratzinger. Tanto que, según algunas indiscreciones, el
purpurado jesuita se habría levantado en el cónclave, para pedir a los cardenales, entre lágrimas, que no lo
siguiesen votando.
Entonces, el argentino tenía 70 años. Pasados casi ocho, Bergoglio ha cumplido los 77 y encaja perfectamente
en el cliché de Papa mayor y de transición. Tampoco se le conocen graves dolencias y podría asumir perfectamente el papel de Papa reformador por el que suspira la inmensa mayoría del cónclave...y del pueblo de Dios.
Nadie duda de que el purpurado argentino tenga carácter. Como dice el hermanoRicardo Corleto, agustino
recoleto de paso por Roma, "es un hombre tan honrado y tan íntegro que ni siquiera el gobierno Kirchner pudo
encontrar mancha alguna en su vida, a pesar de haberla buscado con suma diligencia".
La prioridad: Cambiar la Curia: Jesuita recto, dialogante, sencillo y sumamente austero, se desplaza en metro
o bus por Buenos Aires y no le gusta que llamen eminencia. Cuando le preguntan cómo han de dirigirse a él
siempre contesta diciendo: padre Bergoglio.
Capaz, inteligente, profundamente espiritual y hombre de una sólida personalidad, no se arredraría a la hora
de meter en cintura o de reformar en profundidad a la Curia romana. Uno de los cometidos que todos los
cardenales parecen considerar prioritario en la labor del nuevo Papa. La iglesia se juega en ello su credibilidad
social tan dañada últimamente por todos los escándalos del Vatileaks.
Una reforma de fondo, que persiga una mayor colegialidad y rescate del ostracismo la sinodalidad ya apuntada
en el Vaticano II. Como dice el cardenal Kasper, otro emérito de prestigio, "la Iglesia necesita transparencia y
colegialidad. Hay que salir del cerco del centralismo romano". Y añade: "Cambiar la Curia es una prioridad".
Con Bergoglio en el solio pontificio la Iglesia no solo podría ganar un nuevo Roncalli, sino que además
realizaría un salto epocal al otro lado del Atlántico con red. Es decir en manos de un papable fiable, con
experiencia , decidido, de los que no le tiemblan el pulso, "limpio" y con agallas para terminar la limpieza
que no pudo o no le dejaron hacer a Benedicto XVI : el IOR, banco vaticano, y la Curia. Un nuevo Roncalli
del cono sur con raíces turinesas. Un jesuita para reformar la Iglesia.
JORNADA FAMILIAR: PARES, FILLS
És una jornada oberta a tothom: pares, fills, grups parroquials i tothom qui senti o vulgui sentir l’esperit
parroquial. Es farà, si Déu vol el diumenge, dia 5 de maig, a la tarda, a St. Pau de Casserres. Hi haurà jocs per la
canalla, mentre els grans tindran una conferència i diferents activitats. Fem-nos-hi presents!
APLEC ARXIPRESTAL
Aprofitant l’any de la fe, mirarem de fer l’Aplec Arxiprestal a Verdú o a El Miracle. Ja s’informarà quan estigui
tot programat.
1er. MEMORIAL Mn. JESÚS HUGUET a SOLSONA: Es feu el dissabte passat, dia 9 de març.
Consistí en diferents projeccions, una taula rodona, un poema de Mn. Climent Forner i la conclusió per l’arcalde
de Solsona. Fou un èxit, molta gent, molts capellans (grans), ambient afectuós i de molta cordialitat. En
la conclusió l’Arcalde de Solsona: “La ciutat ha fet un acte de justícia a Mn. Jesús Huguet”, “el diàleg
amb ell removia la ment i el cor”, “La ciutat el despedí com es mereixia”.