València, 29.10.14 Investigadors del Cavanilles descobreixen que la iridescència dels senyals cromàtics dels llangardaixos els permet evitar depredadors El cap blau dels mascles de llangardaix ibèric endèmic Lacerta schreiberi es mostra molt intens arran de terra, per ser atractiu a les femelles i competir amb altres mascles, però menys cridaner quan és vist des de l’aire pels ocells Investigadors de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València i del Research Centre in Biodiversity and Genetic Resources (CIBIO) de la Universitat do Porto han descobert que el mascle del llangardaix ibèric endèmic Lacerta schreiberi utilitza la iridescència per incrementar l’eficiència dels seus senyals cromàtics i, així, ser atractiu per a les femelles i imposar-se a altres mascles i, alhora, evitar l’atac del seus depredadors. Aquest llangardaix del centre de la península Ibèrica mostra una coloració blava molt cridanera al seu cap i els científics acaben de demostrar que el blau intens, el qual també mostra un gran component ultraviolat, “és molt més perceptible a nivell de terra, per atraure amb més eficiència les femelles, però des d’una alçada superior, el color queda quasi camuflat amb altres tonalitats verdoses i marrons a fi d’evitar l’atac de depredadors com ara els ocells”, explica el professor Enrique Font, coautor 1 del treball amb Guillem Pérez i de Lanuza, publicat a la revista Naturwissenschaften. La descoberta de la iridescència d’aquest llangardaix ibèric per part dels estudiosos del comportament animal es va produir de manera casual, ja que va sorgir de l’anàlisi al laboratori de les imatges capturades al camp. “Vam comprovar que el blau intens del cap que observàvem a la natura no es corresponia amb les tonalitats de la fotografia, així que vam tindre la hipòtesi de l’existència d’aquesta iridescència adaptativa”, afirma Font. D’aquesta manera, els investigadors van utilitzar mesures objectives del color i models matemàtics visuals, aplicats a aus i a llangardaixos, “per a saber com un ocell veu aquest rèptil i com els perceben els de la mateixa espècie, amb perspectives diferents”, exposa Pérez i de Lanuza, investigador adscrit actualment al CIBIO. Enrique Font assenyala que la iridescència permet els llangardaixos resoldre, “almenys en part, el dilema al qual s’enfronten tots els animals que necessiten comunicar-se: aconseguir de manera simultània que els seus senyals siguen molt cridaners i fàcilment detectables per als receptors als quals van dirigits, però poc atractius per a altres, potencialment no desitjats”. EL VALOR ADAPTATIU DE LA IRIDESCÈNCIA Aquesta recerca sobre del llangardaix ibèric endèmic Lacerta schreiberi és la primera que evidencia diferències cromàtiques segons l’angle de visió en l’ús dels senyals cromàtics en llangardaixos i, a més a més, és el primer estudi que demostra la funció adaptativa de la coloració iridescent “basada en la diferència de detecció per part dels observadors que poden explotar els senyals cromàtics en funció de l’angle de visió. En conseqüència, aquest 2 estudi revela que la iridescència pot ser adaptativa també en aquest context i podria haver evolucionat per relaxar el compromís que s’estableix entre ser detectat pels destinataris d’un senyal i ser detectat per altres receptor poc desitjables”, conclouen. Enrique Font és professor titular del Departament de Zoologia i membre d’Institut Cavanilles, on dirigeix el grup d’investigació d’Etologia (comportament animal), l’interés del qual se centra actualment en l’estudi de la comunicació animal, especialment dels llangardaixos. Per la seua banda, Guillem Pérez i de Lanuza està especialitzat en l’estudi de la comunicació animal en relació amb la coloració animal i la visió en color. En concret centra els seus esforços en l’estudi de l’evolució de certs aspectes de la coloració de les sargantanes, que són un grup molt complex i variable que ens permet realitzar tot tipus d’investigacions relacionades amb el color. En l’actualitat, estudia les forces evolutives que es troben darrere de l’aparició i el manteniment dels policromatismes poblacionals al llarg del temps. Enllaç a l’article on-line: http://link.springer.com/article/10.1007%2Fs00114-014-1224-9 3 Fotografia: Mascle del llangardaix ibèric endèmic Lacerta schreiberi. Guillem Pérez i de Lanuza. 4 Investigadores del Cavanilles descubren que la iridiscencia de las señales cromáticas de los lagartos les permite evitar depredadores La cabeza azul de los machos de lagarto ibérico endémico Lacerta schreiberi se muestra muy intensa a ras de tierra, para ser más atractivo a las hembras y competir con otros machos, pero menos llamativa cuando es vista desde el aire por parte de los pájaros. Investigadores del Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València y del Research Centre in Biodiversity and Genetic Resources (CIBIO) de la Universidad don Oporto han descubierto que el macho del lagarto ibérico endémico Lacerta schreiberi utiliza la iridiscencia para incrementar la eficiencia de sus señales cromáticas y, así, ser atractivo para las hembras e imponerse a otros machos y, a la vez, evitar el ataque de sus depredadores. Este lagarto del centro de la península Ibérica muestra una coloración azulada muy llamativa en su cabeza y los científicos acaban de demostrar que el azul intenso, el cual también muestra un gran componente ultravioleta, “es mucho más perceptible a nivel de tierra, para atraer con más eficiencia a las hembras, pero des una altura superior, el color queda casi camuflado con otras tonalidades verdosas y marrones con el fin de evitar el ataque de depredadores como por ejemplo los pájaros”, explica el profesor Enrique Font, coautor del trabajo con Guillem Pérez y de Lanuza, publicado en la revista Naturwissenschaften. 5 El descubrimiento de la iridiscencia de este lagarto ibérico por parte de los estudiosos del comportamiento animal se produjo por de manera casual, puesto que surgió del análisis en el laboratorio de las imágenes capturadas en el campo. “Comprobamos que el azul intenso de la cabeza que observábamos en la naturaleza no se correspondía con las tonalidades de la fotografía, así que tuvimos la hipótesis de la existencia de esta iridiscencia adaptativa”, afirma Font. De esta manera, los investigadores utilizaron medidas objetivas del color y modelos matemáticos visuales, aplicados a aves y a lagarto, “para saber cómo un pájaro ve este reptil y cómo los perciben los de la misma especie, con perspectivas diferentes”, expone Pérez y de Lanuza, investigador adscrito actualmente al CIBIO. Enrique Font señala que la iridiscencia permite a los lagartos resolver, “al menos en parte, el dilema al que se enfrentan todos los animales que necesitan comunicarse: conseguir de manera simultánea que sus señales sean muy llamativas y fácilmente detectables para los receptores a los cuales van dirigidos, pero poco atractivos para otros, potencialmente no deseados”. EL VALOR ADAPTATIVO DE LA IRIDISCENCIA Esta investigación sobre del lagarto ibérico endémico Lacerta schreiberi es la primera que evidencia diferencias cromáticas según el ángulo de visión en el uso de las señales cromáticas en lagartos y, además, es el primer estudio que demuestra la función adaptativa de la coloración iridiscente basada en la diferencia de detección por parte de los observadores, que pueden explotar las señales cromáticas en función del ángulo de visión. En consecuencia, este estudio revela que la iridiscencia puede ser adaptativa también en este contexto y “podría haber evolucionado para relajar el 6 compromiso que se establece entre ser detectado por los destinatarios de una señal y ser detectado por otros receptores poco deseables”, concluyen. Enrique Font es profesor titular del Departamento de Zoología y miembro l’Institut Cavanilles, donde dirige el grupo de investigación de Etología (comportamiento animal), cuyo interés se centra actualmente en el estudio de la comunicación animal, especialmente de los lagartos. Por su parte, Guillem Pérez y de Lanuza está especializado en el estudio de la comunicación animal en relación con la coloración animal y la visión en color. En concreto centra sus esfuerzos en el estudio de la evolución de ciertos aspectos de la coloración de las lagartijas, que son un grupo muy complejo y variable que permite realizar todo tipo de investigaciones relacionadas con el color. En la actualidad, estudia las fuerzas evolutivas que se encuentran detrás de la aparición y el mantenimiento de los policromatismos poblacionales a lo largo del tiempo. Enlace al artículo on-line: http://link.springer.com/article/10.1007%2Fs00114-014-1224-9 7 Fotografía: Macho del lagarto ibérico endémico Lacerta schreiberi. Guillem Pérez i de Lanuza. Researchers from the Cavanilles Institute discover that the iridescence of lizards’ chromatic signals allows them to avoid predators The blue head of the male endemic Iberian lizard Lacerta schreiberi is very intense in colour at ground level, to be more attractive to females and compete with other males, but less striking when viewed from the air by birds. Researchers from the Cavanilles Institute of Biodiversity and Evolutionary Biology of the Universitat de València and from the Research Centre in Biodiversity and Genetic Resources (CIBIO) of the Universidade do Porto have discovered that the male endemic Iberian lizard Lacerta schreiberi uses iridescence to increase the efficiency of its chromatic signals, and thus be attractive to females and assert its authority over other males, and also to avoid its predators’ attack. This lizard, commonly found in the centre of the Iberian Peninsula, has a striking bluish head and scientists have just proven that this intense blue, which has a high ultraviolet content, “is much more noticeable at ground level to attract females more effectively, but from a greater height, the colour is almost camouflaged with other greenish and brownish shades to avoid attacks by predators such as birds”, explains 8 professor Enrique Font, co-author together with Guillem Pérez i de Lanuza of the research work published in the Naturwissenschaften journal. The discovery of this Iberian lizard’s iridescence by these experts in animal behaviour occurred by chance, since it emerged from the analysis at the laboratory of the images captured in the field. “We found that the intense blue of the head that we observed in nature did not match the colour in the picture, so we hypothesised the existence of this adaptive iridescence”, said Font. Thus, researchers used objective colour measurements and visual mathematical models applied to birds and lizards “to know how a bird sees these reptiles and how they are perceived by animals of the same species, from different perspectives”, explains Pérez i de Lanuza, researcher currently attached to the CIBIO. Enrique Font points out that iridescence allows lizards to solve, “at least partly, the dilemma faced by all animals that need to communicate: to simultaneously ensure that their signals are very striking and easily detectable by the recipients to which they are addressed, but unattractive to others potentially unwanted”. THE ADAPTIVE VALUE OF IRIDESCENCE This research on the endemic Iberian lizard Lacerta schreiberi is the first to provide evidence of chromatic differences in the use of chromatic signals in lizards depending on the viewing angle, and also, it is the first study to demonstrate the adaptive function of the iridescent colouration based on the difference of detection by observers, who can exploit the chromatic signals depending on the viewing angle. Consequently, this study reveals that iridescence may be adaptive also in this context and “could have evolved to relax the commitment established between being detected by 9 the target of a signal and being detected by other undesirable receivers”, they conclude. Enrique Font is a tenured professor in the Department of Zoology and member of the Cavanilles Institute of Biodiversity and Evolutionary Biology, where he leads a research group on ethology (animal behaviour), currently focused on the study of animal communication, especially of lizards. For his part, Guillem Pérez i de Lanuza specialises in the study of animal communication in relation to animal colouration and colour vision. Specifically, he is focusing his efforts on the study of the evolution of certain aspects of the colouration of lizards, which form a very complex and variable group that allows all types of research related to colour. Currently, he is studying the evolutionary forces that lie behind the emergence and maintenance of a population’s polychromatism over time. Link to the online article: http://link.springer.com/article/10.1007%2Fs00114-014-1224-9 1 Photography: Male endemic Iberian lizard Lacerta schreiberi. Guillem Pérez i de Lanuza. 1