amor tragico

GERMANOR
en peu, el saluda amb un aplauso
general. En9 feu una brillàn biografia d' en Clavé, ems digué que
en Clavé de molt petit que portava
un amor mol gran a la música, tan
es aixís que cuant sentia un Banda
ell ja hi era a escoltar.
Sos pares no pogueren darli es..^••t'wiis, Tij>tracta|se d'uns modegtos
treballadors, posant-lo de molt'petit al trevall, i en ses hores de
desdans ell estudiava la música.
I aixís escrigué ses primeras cómposjcions. Per la política, fou empresonat, i entre reixes anava compdlant música en que ja es veixé
molta diferencia, amb les primeres,
peresant ja qu'era un gran mestre.
Acabà saludàn a les autoritats, a
les juntes, als Choristes, i al poble
en general.
El Sr. Batlle, I. Viladevall, s'al?à
a parlar siguent aplaudit. Diu que
tot lo que ell podria dir d'el inmor-,
tal Josep Anselm Clavè, ja ho han
dit altres oradors mes brillans que
jo ho pugui fer. No obstant, diu
que 'ns em de recordar d' aquelles^
-:--ÍÇ?4i^»Ç9(e? ^ Pro ilH s v.> V""1"-1'. Síl
Amor». Car això ems ho diu tot.
Es dirigeix al Sr. Tolós i li diu que
el prec que ell li fa, que un carrer o plaça de Malgrat ostenti el
gloriós nom d'en Clavè, sel fa seu i
ho tresmeterà als demés companys
de consistori. Llegeix una carta d'el
Diputat Sr. Baró de Güell, en que
diu, li es imposible asistir al descobriment del Bust Clavé, pel motiu
que el dia avans tingué de marxar
(4)
Folletin de «Germanor»
"AMOR TRAGICO"
NOVELA PASIONAL
POR
Juan Benimeli N a v a r r o
A pesar de la bonanza del tiempo, el mar estaba muy alborotado
y las olas, rugían tenebrosamente
atronando aquellos silenciosos àmbitos.
Maria «la pretendida» como la
llamaban, estaba con sus amigos en
la playa, contemplando los caprichosos y diversos eneajes de espuma que se deshacian lànguidamente al lamer la arena.
al estranger i qif^flbl Batlle el representés, tambél'jal' encàrrec de
entregar una medalla al Chor en
gratitüt d'un conqsrt que li van dar
en el passat mes de- Desembre. La
medalla es de plïta i va amb un
llaç català. El pf|feident la posà al
estandar entre. dftans aplausos i
ovacions. L·l Si£ J^atlle diu que
f de la festa, i
queda molt
BS que tota verecomana al Chc
tans anys que
gada que
gat
i ells 1' han
el pçjBÓ estava ta
comservar-lo
obert, que proc|
avui son el
amb llibertat, qui
pares, i un
goig dels seus
1 tindran ells
altre dia aquest j
(fillsi nets que
cuan veúVan els
í recte i d1
segueixen el
amor.
En F. Fontradí
els parlaments i
çistjs^que pçr re
què si segueixen'
enprés, fels
jera i atrecti\
' El Chor
«Fatria».
1' emoció dels
ïcajúblic.
bables aplausos <
Per fi de festa là cobla, tocà a la
plaça quatre sardanes, que foren
entrellasades i pifnteijades per els
aimants de la nostra dansa. Una de
les sardanes fou 1' estreno de «Esclats d' Primavera», de nostre incansable mestre, que fou molt felicitat.' A c a b a t així la festa, amb
alegria i satisfacció de cuants hi
Había pasado la mayor parte de
su vida en aquel lugar y amaba al
mar locamente; muchas veces, sola,
dàbase paseos en barca, perdiéndose de vista, y permaneciendo la
intrèpida navegante largo rato en
sus excursiones tnarítimas, que no
servían mas que para intranquilizar
a su buen padre; la amonestaba carinosamente, prometia ella no volver però... al encontrarse nueva^
mente frente a las aguas se entusiasmaba y olvidando los consejos
y mandatos paternales, internàbase
en el Ocaano.
jQué hermoso y bravo està el
marí exclamo Maria.—Cuando està
tan alborotado, debe causar mucha
.:* '
Germanor. 29/5/1921. Pàgina 3
assistiren. El pedestal que guanta
el Bust Clavé, te forma de «Lira» i
es fet del fuster Jaume Boada que
li valgué moltes felicitacions.
A les 5 i mitja de la tarde de 1'
endenià, acompanyarem a la estació els nostres apreciats ostes,
dien-nos que cadaven molt satisfets
de Malgrat^ tan es aixís, que prometeren que cuan es torni a fer un
altre festa per istil, ells no faran
falta.
Amb un crit de arreveure ens
despedirem. I el tren ens separà
uns dels altres.
VICENTS BAYARRI.
Malgrat 27 - 5 - 1921.
Correspondència
SÍRIUS. C — Rebuda la seva debem dirli que per desconeixel se
serveixi passar per aquesta redacció.
Un que ho sap.—No mplt mestre,
ïi cbntigó, ni sin n
tienenmis penas remedio
^contigo porque me matas
y sin ti porque me muero».
INICIATIVES DE GERMANOR
Ball de Verbena per la vagilia de
Sant Joan en el Carrer de Mahó.
Aviat detalls que causaran sensació
Imprempta de S. Montalt. - Malgrat.
sensación el darse un paseito {verdad?
—Sí contesto—Paquito Suàrez,
hijo del Alcalde — però hoy, el
oleaje impediria embarcarse, ademàs, jes una temeridad el pensarlo
solamentel
Un murmullo de aprobación g e neral, remato estàs palabras.—Las
olas son considerables, y aj estrellarse contra la nave, podrían destrozarla—insinuo Rosita, amiguita
inseparable de Maria, a la cual conocía a fondo, adivinàndole que ya
tenia ganas de embarcarse.—
—Y a V. que le parece, Esteban,
dijo Maria, dïrigiénnose al Registrador de la Propiedad.