FITXA D`AMPLIACIÓ La importància del refranyer

FITXA D’AMPLIACIÓ
La importància del refranyer
Els refranys són textos breus de tradició oral que reflecteixen en certa manera el
caràcter i la identitat dels parlants d’una llengua. L’estudi dels refranys és
interessant, ja que proporciona dades sobre la història, els usos i els costums d’un
poble.
L’origen dels refranys és divers: molts dels refranys coneguts són de procedència
grega o llatina; d’altres, provenen dels llibres sagrats; molts altres deriven de les
dites atribuïdes als filòsofs orientals i cristians; també hi ha els que procedeixen de
la literatura popular, de la tradició costumista o de la literatura de rondalles.
Valor comunicatiu
El significat dels refranys no es pot considerar aïlladament, sinó en l’acte
comunicatiu en el qual es produeixen, en el context lingüístic en què es troben
implicats els parlants. Cal observar per tant, en cada cas, quina és la situació real
de la comunicació i a quina realitat s’aplica el sentit metafòric del refrany. També cal
tenir en compte la intenció amb la qual es pronuncia aquest enunciat, ja que un
mateix refrany, en situacions diferents, pot correspondre a una ordre, a una ironia, a
una amenaça, etc.
Des del punt de vista lingüístic els refranys es caracteritzen per la brevetat i la
condensació informativa. Aquestes característiques permeten una memorització
senzilla, per la qual cosa els refranys passen ràpidament a l’ús. El fet que els
refranys es puguen utilitzar en situacions comunicatives tan variades n’ha assegurat
la supervivència en les diferents comunitats de parlants.
Cada llengua ofereix referències diferents
Cada llengua té uns refranys propis. En molts casos no és possible traduir
literalment els refranys de llengües diferents, ja que els punts de vista i de
referència han sigut diferents en cada comunitat lingüística. Per això, és necessari
cercar en cada cas el refrany equivalent en l’altra llengua, és a dir, aquell que tinga
el mateix sentit encara que la forma siga completament diferent. Així, per exemple,
el refrany castellà Se ve la paja en el ojo ajeno y no la viga en el propio, el sentit del
qual comparteix Ningún jorobado se ve su joroba, equival al valencià següent: Diu el
mort al degollat, qui t’ha fet aquest forat?, millor que a qualsevol altre que responga
a una traducció literal forçada.
1
Activitats
1. Relaciona pel significat aquests refranys del valencià i del castellà.
Fornera eres abans, encara que hui dus
guants.
Hablar es plata, callar es oro.
Mai no es tard si el cor és jove.
Sobre gustos no hay nada escrito.
Paraula sense obra està de sobra.
A lo hecho, pecho.
El que molt parla, molt erra.
Haz bien y no mires a quién.
Home de molts oficis, pocs beneficis.
Aunque la mona se vista de seda, mona
se queda.
Qui la pensa, no la fa.
Nunca es tarde si la dicha llega.
Faena feta, no cal pensar en ella.
Aprendiz de mucho, maestro de nada.
València no s’ha fet en un dia.
Quien no se aventura, no anda a caballo
ni a mula.
Fes bé si vols que te’n facen.
No se ganó Zamora en una hora.
Tants homes, tants parers.
Obras son amores, y no buenas razones.
2. Assenyala una situació comunicativa en la qual pugues utilitzar cadascun
d’aquests refranys.
Les botifarres massa grosses, rebenten.
La piedra es dura y la gota menuda, mas
cayendo de continuo hace cavadura.
La gota seguida forada la pedra.
El que a hierro mata, a hierro muere.
Més val burro viu que cavall mort.
Más vale pájaro en mano que ciento
volando.
Més val ser cap de sardina que cua de
peix.
Más vale ser cabeza de ratón que cola de
león.
Lleva l’ocasió i llevaràs el pecat.
Por el hilo se saca el ovillo.
Pel rastre es troba el pollastre.
No se puede estar en misa y repicando.
Qui no treballa, moltes voltes badalla.
Quien evita la ocasión evita el peligro.
Una brossa no fa niu, ni una gota riu.
La avaricia rompe el saco.
El mal que hages buscat, t’està ben
empleat.
Una golondrina no hace verano.
Qui a dos senyors vol servir, als dos ha de
fallir.
Quien no trabaja, no come.
¿Es una situación
comunitativa para cada refrán
(valenciano y castellano) o solo para
los de valenciano? No queda claro.
Ara, emparella els refranys del valencià i del castellà, segons que tinguen el
mateix sentit.
2