Fullet informatiu - Ajuntament d`Alcoi

Anuncio
DADES I RESSENYES / DATOS Y RESEÑAS
• El brollador, excavat en el sòl i de forma el·líptica, té un perímetre de
47 m i una fondària de 4 m. La seua cota sobre el nivell del mar és de
603 metres.
• El brollador subministra 375 l/s en les millors èpoques pluviomètriques.
• Es conserva un mur de carreus de 20 m d’alçària, construït per a
consolidar els vessants en què s’assenten els edificis denominats
“Fàbriques de la Primera Aigua”.
• 1797: referència del Molinar d’Antonio José Cavanilles.
• L’ús de la força de l’aigua com a única font d’energia va deixant pas als
motors de vapor i de gas.
• La primera caldera i ximenera es van instal·lar l’any 1832 en un dels
edificis industrials de les Cinc Moles o la Riba.
1421 Apareix anomenada per primera vegada la Font del Molinar, que
proporcionava aigua per al regadiu, per a la nova indústria farinera
i drapera de la ciutat, i es construeix una canalització oberta per a
traslladar l’aigua fins a les fonts públiques de la ciutat per al consum
de la població d’Alcoi.
1540 Melcior Llopis va conduir les aigües del Molinar fins a la plaça de
Sant Agustí, l’actual plaça d’Espanya, inicialment per al reg i més
tard per a les fonts públiques.
1755 S’aconsegueix la primera llicència per a convertir un molí batà del
riu Molinar en molí paperer, perquè era necessària la fabricació de
cartons per a premsar els teixits; aleshores, es van desenvolupar
tant els processos tèxtils com els paperers, i la industrialització a
Alcoi.
1780 S’alça la tanca del brollador amb una tàpia octogonal de 6 metres
d’alçària i rematat per una balconada de ferro.
• Fins a 1960 es van continuar utilitzant rodes hidràuliques al Molinar.
1830 S’hi construeix l’aqüeducte per a abastir d’aigua la població.
1843 En Rafael Gisbert fa una llista de fonts de la ciutat: 16 fonts vives
particulars; 150 fonts particulars tancades amb clau, i 25 fonts
públiques.
1912 Es cobreix el brollador tal com es conserva encara. Autor Josep
Abad i Carbonell.
1848 Es construeix el primer partidor d’aigües al Molinar.
1922 Es construeix la galeria subterrània, de 1.999 metres, que
enllaça el partidor d’aigües del Molinar amb els depòsits de
Sant Vicent. L’obra finalitza el 1924.
1858 Acord de la “Comissió de Fonts i Canonades” pel qual es divideix el
cabal constituent per als diferents usos:
1937 Es realitza el bombament d’aigua als primers depòsits elevats,
que es van construir a Bellavista i, més tard, a Batoi.
● 1/9 per al consum, sempre que “cuando aquella fuera
suficiente”
● 2/9 per al reg,
● 6/9 per a les indústries de la conca del Molinar.
1871 Es construeix el depòsit d’aigües de Sant Vicent, que s’amplia en
1879.
1976 El total del cabal s’utilitza per a l’abastiment de la població.
1977 Es posen tubs a la galeria subterrània, a fi d’evitar-ne
contaminacions.
1979 El brollador es regula per mitjà de pous, per a poder extraure’n
les aigües subterrànies en cas de sequera.
1875 Arriba l’electricitat a la ciutat.
• L’any 1960 hi havia 56 concessions d’aigua en els 20 edificis del Molinar.
• El manantial, excavado en el suelo y de forma elíptica, tiene un
perímetro de 47 m y una profundidad de 4 m. Su cota sobre nivel del
mar es de 603 metros.
• El manantial suministra 375 l/s en sus mejores épocas pluviométricas.
• Perdura un muro de sillar de 20 m de altura, construido para consolidar
las laderas en las que se asientan los edificios denominados “Fàbriques
de la Primera Aigua”.
• 1797: referencia del Molinar de Antonio José Cavanilles.
• El uso de la fuerza del agua como única fuente de energía va dejando
paso a los motores de vapor y de gas.
• La primera caldera y chimenea se instaló en el año 1832 en uno de los
edificios industriales de las Cinco Muelas o La Riba.
1830 Se construye el acueducto para abastecer de agua a la población.
1421 Aparece nombrada por primera vez la FONT DEL MOLINAR,
que proporcionaba agua para el regadío, para la nueva industria
harinera y drapera de la ciudad, y se construye una canalización
abierta para trasladar el agua hasta fuentes públicas de la ciudad
para el consumo de la población de Alcoy.
1540 Melchor Llopis condujo las aguas del Molinar hasta la plaza de San
Agustín, actual Plaza de España, inicialmente para el riego y más
tarde para las fuentes públicas.
• Hasta 1960 se han seguido utilizando ruedas hidráulicas en El
Molinar.
1755 Se consigue la primera licencia para convertir un Molino batán
del río Molinar en molino papelero, al ser necesario la fabricación
de cartones para prensar los tejidos, desarrollándose tanto los
procesos textiles como papeleros, y la industrialización en Alcoy.
• En el año 1960 existían 56 concesiones de agua en los 20 edificios
de El Molinar.
1780 Se levanta el cercado del manantial, con tapia octogonal de 6m de
altura y rematado por una balconada de hierro.
1843 D. Rafael Gisbert realiza una relación de fuentes de la ciudad: 16
fuentes vivas particulares, 150 particulares cerradas con llave, y 25
fuentes públicas.
1848 Se construye el primer partidor de aguas en el Molinar.
1858 Acuerdo de la “Comisión de Fuentes y Cañerías” por el que se
divide el caudal constituyente para los distintos usos:
● 1/9 para abastecimiento, siempre que “cuando aquella fuera
suficiente”.
● 2/9 para el riego.
● 6/9 para las fábricas de la cuenca del Molinar.
1871 Se construye el depósito de aguas de San Vicente, que se amplía
en 1879.
1875 Llega la electricidad a la ciudad.
1912 Se cubre el manantial con la forma que conserva. Autor Josep
Abad i Carbonell.
1922 Se construye la galería subterránea, de 1.999 metros que
enlaza el partidor de aguas del Molinar con los depósitos de
San Vicente. La obra finaliza el 1924.
1937 Se realiza el bombeo de agua a los primeros depósitos elevados,
que se construyeron en Bellavista, y más tarde en Batoy.
1976 El total del manantial se utiliza para el abastecimiento de la
población.
1977 Se entuba la galería subterránea, con el fin de evitar
contaminaciones.
1979 El manantial se regula mediante pozos, para poder extraer sus
aguas subterráneas en caso de sequía.
Descargar