Descarregar PDF

Anuncio
LAS
LE S
ADAP TACIONES DE
ADAP TACIONS DE
LAS PLANT AS AL
LES P LANTES AL
MEDITERRANEO
MEDITERRANI
Gabine t de Didàct ica Jar dí Bot ànic
Gabine t de Didàct ica Jar dí Bot ànic
LA VEGETACIÓ
LA VEGETACIÓ
MEDITERRÀNIA
MEDITERRÀNIA
El objetivo de este taller es que los alumnos conozcan el
concepto de adaptación de las plantas al medio, en concreto, las
adaptaciones de las plantas al clima mediterráneo.
L'objectiu d'aquest taller és que els alumnes coneguen el
concepte d'adaptació de les plantes al medi, en concret, les
adaptacions de les plantes al clima mediterrani.
Primero empezaremos mostrándoles una presentación de
Power Point en la que hablaremos sobre el clima mediterráneo y
sus características:
Primer començarem mostrant-los una presentació de
Power Point en la que parlarem sobre el clima mediterrani i les
seues característiques:
En el mapa podemos observar las zonas del mundo en el que se
dan las condiciones climáticas mediterráneas: Otros lugares del
mundo que no se encuentran bañados por este mar presentan
también las características de este clima. Por ejemplo California,
Chile central, el extremo austral sudafricano y Australia
meridional.
En el mapa podem observar les zones del món en què es donen
les condicions climàtiques mediterrànies: altres llocs del món
que no es troben banyats per aquest mar presenten també les
característiques d'aquest clima. Per exemple Califòrnia, Xile
central, l'extrem austral sud-africà i Austràlia meridional.
-
Mar Mediterráneo
California
Santiago (Sud América)
Ciudad del Cabo (Sud África)
Australia (Perth y Adelaide)
Características del clima mediterráneo:
-
Presencia de un verano bastante caluroso.
Precipitaciones escasas, prácticamente inexistentes
en verano dando lugar a fuertes sequías.
Adaptación:
-
Proceso evolutivo por el cual un órgano, un individuo o
una especie se acomodan a su entorno e incrementan
su capacidad de supervivencia y su funcionalidad.
-
Mar Mediterrani
Califòrnia
Santiago (Sud Amèrica)
Ciutat del Cap (Sud Àfrica)
Austràlia (Perth i Adelaide)
Característiques del clima mediterrani:
-
Presència d'un estiu prou calorós.
Precipitacions escasses, pràcticament inexistents a
l'estiu donant lloc a fortes sequeres.
Adaptació:
-
Procés evolutiu pel qual un òrgan, un individu o una
espècie s'acomoden al seu entorn i incrementen la
seua capacitat de supervivència i la seua funcionalitat.
Características de la vegetación mediterránea:
Característiques de la vegetació mediterrània:
La vegetación mediterránea tuvo su origen hace unos dos
millones de años (Pleistoceno). La sequía debida a las escasas
precipitaciones y el calor estival son característicos del clima
mediterráneo. En la imagen podemos observar las diferencias
entre el clima mediterráneo (Valencia) y el clima del atlántico (La
Coruña) ya que en la gráfica de Valencia se ve como en los
meses de verano la temperatura excede las precipitaciones por
lo que se da una fuerte sequía y durante el resto del año sólo
encontramos dos picos de precipitaciones durante el otoñoinvierno. En cambio, en el clima atlántico se da un elevado
régimen de temperaturas durante casi todo el año y no hay
ningún periodo de sequía.
La vegetació mediterrània va tindre el seu origen fa uns
dos milions d'anys (Plistocè). La sequera deguda a les escasses
precipitacions i la calor estival són característics del clima
mediterrani. En la imatge podem observar les diferències entre
el clima mediterrani (València) i el clima de l'atlàntic (La
Corunya) ja que en la gràfica de València es veu com en els
mesos d'estiu la temperatura excedeix les precipitacions pel que
es dóna una forta sequera i durant la resta de l'any només
trobem dos pics de precipitacions durant la tardor-hivern. En
canvi, en el clima atlàntic es dóna un elevat règim de
temperatures durant quasi tot l'any i no hi ha cap període de
sequera.
Dentro del clima mediterráneo podemos encontrar algunas
variantes como es el caso de Cádiz, donde se da una fuerte
sequía estival, pero durante el resto del año se dan fuertes
precipitaciones.
Dins del clima mediterrani podem trobar algunes variants com és
el cas de Cadiz, on es dóna una forta sequera estival, però
durant la resta de l'any es donen fortes precipitacions.
El conjunto de adaptaciones que se han producido en las hojas
se llama xerofilia
El conjunt d'adaptacions que s'han produït en els fulls
s'anomena xenofília.
El objetivo de las especies que soportan este tipo de clima es
evitar al máximo la pérdida de agua y mantenerse con un
mínimo coste energético. Las plantas se han adaptado
perfectamente a estas condiciones, algunas de las adaptaciones
son:
L'objectiu de les espècies que suporten aquest tipus de clima és
evitar al màxim la pèrdua d'aigua i mantindre's amb un mínim
cost energètic. Les plantes s'han adaptat perfectament a estes
condicions, algunes de les adaptacions són:
-
-
-
Reducir al máximo su actividad y permanecer durante
-
Reduir al màxim la seua activitat i romandre durant
la época adversa en diferentes formas de latencia
l'època adversa en diferents formes de latència com a
como Bulbos.
Bulbs.
Otras, como las plantas anuales que han florecido y
-
Altres, com les plantes anuals que han florit i fructificat
fructificado durante la primavera, pasan el verano en
durant la primavera, passen l'estiu en forma de llavors
forma de semillas que germinan con las primeras
que germinen amb les primeres pluges de tardor o de
lluvias de otoño o de primavera del año siguiente.
primavera de l'any següent.
Reducción de las hojas para evitar una excesiva
-
transpiración y la consecuente pérdida de agua.
Reducció de les fulles per a evitar una excessiva
transpiració i la conseqüent pèrdua d'aigua.
-
Control de la transpiración.
-
Control de la transpiració.
-
Protección de los estomas mediante pelos.
-
Protecció dels estomes per mitjà de pèls.
-
Regulación de la apertura de los estomas.
-
Regulació de l'obertura dels estomes.
-
Elaboración de sustancias volátiles, oleaginosas y a
-
Elaboració de substàncies volàtils, oleaginoses i a
veces tóxicas que forman una capa impermeable, que
vegades tòxiques que formen una capa impermeable,
mantiene la presión del vapor de agua. En los casos
que manté la pressió del vapor d'aigua. En els casos
de toxicidad, protege a la planta de ser consumida por
de toxicitat, protegeix a la planta de ser consumida per
herbívoros.
herbívors.
Determinación de especies
Determinació d'espècies
Después de ver algunas de las adaptaciones de las plantas
mediterráneas vamos a aprender a identificar las plantas en el
campo, para ello utilizamos las claves de identificación que
normalmente es una guía. Para poder identificarlas necesitamos
saber las características de las plantas que vamos a identificar:
Després de veure algunes de les adaptacions de les plantes
mediterrànies aprendrem a identificar les plantes en el camp, per
a això utilitzem les claus d'identificació que normalment és una
guia. Per a poder identificar-les necessitem saber les
característiques de les plantes que identificarem:
1. Tipo de hojas:
- Hojas simples: son las que tienen el limbo sin partir, o
si está partido las divisiones no llegan hasta el nervio
principal.
- Hojas compuestas: el limbo está dividido en
fragmentos que llegan hasta el nervio principal, a cada
una de estas partes se les llama foliolos.
1. Tipus de fulles:
- Fulles simples: són les que tenen el limbe sense partir,
o si està partit les divisions no arriben fins al nervi
principal.
- Fulles compostos: el limbe està dividit en fragments
que arriben fins al nervi principal, a cada una d'estes
parts se'ls anomena folíols.
2. Morfología del limbo:
- Acicular: forma de aguja.
- Lanceolada: forma de lanza
- Lineal: estrecha y alargada como una cinta.
- Ovalada: Forma de huevo.
3. Margen de la hoja:
- Entera: margen liso
- Ondulada: con pequeños entrantes
- Dentadas: pequeños dientes.
- Lobuladas: entrantes y salientes redondeados.
4. Podemos utilizar otras características para su
identificación como por ejemplo, la longitud, la flor, el
fruto, si es aromática, color de la hoja, presencia de
pelos,…
2. Morfologia del limbe:
- Acicular: forma d'agulla.
- Lanceolada: forma de llança
- Lineal: estreta i allargada com una cinta.
- Ovalada: Forma d'ou.
3. Marge de la fulla:
- Sencera: marge llis
- Ondulada: amb xicotets entrants
- Dentades: xicotetes dents.
- Lobulades: entrants i ixents arrodonits.
4. Podem utilitzar altres característiques per a la seua
identificació com per exemple, la longitud, la flor, el fruit, si
és aromàtica, color de la fulla, presència de pèls,…
PRÁCTICA
PRÀCTICA
En la práctica utilizamos el cuadernillo en el cual durante
la visita hemos ido viendo algunas de las adaptaciones de las
plantas mediterráneas por medio de ejemplos en el jardín:
En la pràctica utilitzem el quadernet en el qual durant la
visita hem anat veient algunes de les adaptacions de les plantes
mediterrànies per mitjà d'exemples en el jardí:
Cojinetes espinosos: La forma de cojinete esférico que han
adoptado estas plantas les permite mantener una temperatura y
microclima interior más fresco del que han de resistir sus partes
más expuestas al sol. También suelen reducir las hojas y en
ocasiones presentan espinas como defensa frente a los
herbívoros.
Coixinets espinosos: La forma de coixinet esfèric que han
adoptat estes plantes els permet mantindre una temperatura i
microclima interior més fresc del que han de resistir les seues
parts més exposades al sol. També solen reduir les fulles i de
vegades presenten espines com a defensa front als herbívors.
Astragalus b alearicus
Astragalus b alearicus
Bulbos, tubérculos o rizomas: Durante el verano no las veremos.
Esto es debido a que durante la época seca, cuando la planta no
dispone de agua suficiente, desaparece su parte aérea verde y
la planta se mantiene con la parte subterránea en forma de
bulbo, tubérculo o rizoma, donde se han almacenado todas las
reservas necesarias. Un ejemplo es el Narciso.
Bulbs, tubèrculs o rizomes: Durant l'estiu no les veurem. Açò és
degut al fet que durant l'època seca, quan la planta no disposa
d'aigua suficient, desapareix la seua part aèrea verda i la planta
es manté amb la part subterrània en forma de bulb, tubèrcul o
rizoma, on s'han emmagatzemat totes les reserves necessàries.
Un exemple és el Narcís.
Esclerofilia: Los vegetales esclerófilos tienen las hojas duras y
verdes durante todo el año. La dureza permite que los estomas
puedan abrirse y cerrarse sin que se rompan los tejidos que los
forman. De esta manera se controla la transpiración según la
humedad y la temperatura ambiental, evitando así la pérdida de
agua. Un buen ejemplo de esclerofilia es el género Quercus y
otro el boj.
Esclerofilia: Els vegetals escleròfils tenen les fulles dures i
verdes durant tot l'any. La duresa permet que els estomes
puguen obrir-se i tancar-se sense que es trenquen els teixits que
els formen. D'esta manera es controla la transpiració segons la
humitat i la temperatura ambiental, evitant així la pèrdua d'aigua.
Un bon exemple d'esclerofilia és el gènere Quercus i un altre el
boix.
La encina (Quercus ilex) es un buen ejemplo de vegetación
mediterránea. La transpiración se regula por las hojas ya que la
parte superior de la hoja es de un tejido duro, que no se arruga
si le falta agua, y el reverso de la hoja está cubierta de pelos que
evitan la excesiva transpiración, además de mantener un
microclima más húmedo alrededor de los estomas.
L'alzina (Quercus ilex) és un bon exemple de vegetació
mediterrània. La transpiració es regula per les fulles ja que la
part superior de la fulla és d'un teixit dur, que no s'arruga si li
falta aigua, i el revers de la fulla està cobert de pèls que eviten
l'excessiva transpiració, a més de mantindre un microclima més
humit al voltant dels estomes.
Cubierta de pelos: La jara candilera (Phlomis italica) está
completamente cubierta de pelos que la protegen de la pérdida
de agua por transpiración y que además reflejan la luz como en
muchas otras plantas mediterráneas de color plateado.
Coberta de pèls: L'estepa salvió blener (Phlomis italica) està
completament coberta de pèls que la protegeixen de la pèrdua
d'aigua per transpiració i que a més reflecteixen la llum com en
moltes altres plantes mediterrànies de color platejat.
Germinación activada por fuego: la jara blanca (Cistus albidus)
es muy inflamable, pero como contrapartida, los incendios
activan rápidamente la germinación de las semillas.
Pérdida de hojas: La Euphorbia dendroides durante el verano,
pierde casi todas sus hojas y acumula agua en sus tejidos.
Cuando llegan las primeras lluvias de otoño, le vuelve a brotar el
follaje.
Otra especie con esta estrategia es la Ephedra fragilis que
pierde sus hojas y realiza la fotosíntesis por sus tallos verdes.
Germinació activada per foc: l'estepa blanca (Cistus albidus) és
molt inflamable, però com a contrapartida, els incendis activen
ràpidament la germinació de les llavors.
Pèrdua de fulles: L'Euphorbia dendroides durant l'estiu, perd
quasi totes les seues fulles i acumula aigua en els seus teixits.
Quan arriben les primeres pluges de tardor, li torna a brollar el
fullatge.
Una altra espècie amb esta estratègia és l'Ephedra fragilis que
perd les seues fulles i realitza la fotosíntesi per les seues tiges
verdes.
Glándulas de la Sal: Las plantas cercanas a las zonas marítimas
sufren de exceso de sales en el agua que absorben y presentan
mecanismos para expulsarlas. Lo hacen a través de las
gándulas de la sal. Un ejemplo es el Limonium.
Glàndules de La Sal: Les plantes pròximes a les zones
marítimes pateixen d'excés de sals en l'aigua que absorbeixen i
presenten mecanismes per a expulsar-les. Ho fan a través de les
gandules de la sal. Un exemple és el Limonium.
En el laboratorio vamos a ver las diferentes adaptaciones del
romero (Rosmarinus officinalis):
En el laboratori veurem les diferents adaptacions del romer
(Rosmarinus officinalis):
-
-
-
-
Márgenes revolutos: el romero tiene unas hojas
lineales con los márgenes revolutos para controlar la
transpiración.
Pelos glandulares o tricomas: Posee sustancias
volátiles que forman parte de la estrategia de la planta
para evitar la excesiva pérdida de agua, evitando
además de la depredación por parte de los herbívoros
que también sufren sed durante el verano.
Pelos blancos en el revés de la hoja que reflejan la luz
del sol y protegen los estomas para que no se pierda
el vapor de agua debido al viento.
Ceras en el haz de la hoja para evitar la pérdida de
agua debido a que son impermeables.
-
-
-
Marges revolutos: el romer té unes fulles lineals amb
els marges revolutos per a controlar la transpiració.
Pèls glandulars o tricomes: Posseeix substàncies
volàtils que formen part de l'estratègia de la planta per
a evitar l'excessiva pèrdua d'aigua, evitant a més la
depredació per part dels herbívors que també pateixen
set durant l'estiu.
Pèls blancs en el revers de la fulla que reflecteixen la
llum del sol i protegeixen els estomes perquè no es
perda el vapor d'aigua a causa del vent.
Ceres en l’envés de la fulla per a evitar la pèrdua
d'aigua pel fet que són impermeables.
Después utilizaremos el cuadernillo para hacer una actividad en
la que vamos a identificar diferentes especies con la ayuda de
una clave dicotómica. Las diferentes especies que vamos a ver
son enebro (Juniperus oxycedrus), romero (Rosmarinus
officinalis), jara blanca (Cystus alb idus) y mirto (Myrtus
communis).
Després utilitzarem el quadernet per a fer una activitat en què
identificarem diferents espècies amb l'ajuda d'una clau
dicotòmica. Les diferents espècies que veurem són ginebró
(Juniperus oxycedrus), romer (Rosmarinus officinalis), estepa
blanca (Cystus albidus) i murta (Myrtus communis).
Descargar